power point canvis socials definitiu

8/2/2019 Power Point Canvis Socials Definitiu

1/44


2/44

Introducci

Objectiu: analitzar els principals hbits deconsum dels alumnes que estudien Educaci

Primria. Mtode: qestionari amb preguntes donat a

quinze xiquets (sis xiquets i nou xiquetes).

Temes: la televisi, lordinador, els videojocs,Internet, els joguets, la lectura, les activitatsextraescolars i loci en general.


3/44


4/44


5/44

Per quin motiu els pares regalen joguets?

Per a gratificar-los i sorprendrels, principalment en dates assenyalades coml'aniversari.

El 66,66% dels xiquets i xiquetes enquestats sn regalats tamb en altresocasions, p.e., quan es porten b, treuen bones notes o en ocasionsespecials.


6/44

Qesti 2: Quin tipus de joguines demanes?

Conclusi: El joguet tradicional conviu amb els videojocs i aparells

electrnics.

VS


7/44


8/44


9/44


10/44

Qesti 1: Quants llibres sols llegir?

El 26,66% dels xiquets i xiquetes lligen menys dun llibre al mes.

Un altre 26,66% llig un llibre al mes.

El 20% llig un llibre a la setmana.

El 13,33% entre un i dos llibres per setmana.

Laltre 13,33% llig entre dos i tres llibres per setmana.

Conclusi. Els xiquets sn lectors habituals. Per...

Lligen per plaer?

Aquest hbit es continua en ladolescncia?


11/44

Qesti 2: Lliges per obligaci o perqu tagrada?

El 33,33% llig perqu li agrada; el 13,33% ho fa per obligaci; mentre que el53,33% ho fa per les dues opcions.

Per sexes: per gust el 44,44%; per obligaci el 22,22%; mentre que perles dues coses, el 33,33%. Per gust el 16,66% i la resta per afici iobligaci, el 83,33%.


12/44

Fem tot el possible perqu els xiquets lligen pergust?

Pareix que llegir no forma part de l'estil de vida normatiu de la nostracultura.

Carcter instrumental de la lectura escolar.

Models que ens ofereixen els mitjans i alguns dels personatgesfamosos.


13/44

Qesti 3: A la teua famlia, nhi ha algun membreque li agrade llegir? A qui?

Resultat: El pare o la mare del 80% dels enquestats sn lectors habituals,front al 20% restant, on un altre familiar, el germ o la germana, llighabitualment.

Conclusi: Importncia de donar un bon exemple, ja que les conductes snapreses i moltes actituds i hbits tamb.


14/44


15/44


16/44


17/44

LS DE LORDINADOR

Majoria

Xiquets: jugar

Xiquetes: escoltarmsica


18/44

ELS EXPERTS Elsordinadors...

...faciliten un mndinformaci.

...poden ser un joc,una ferramenta o un

company de joc.

...afavoreixen lasocialitzaci dels

xiquets/es amb ls

dInternet.

Moltes vegades,tenen accs a

informaciinadequada per a

ells.

...poden creardependncia,

excloent-los daltresactivitats

Molts jocs fomentencomportaments

agressius

Els professionals aconsellen lsde lordinador quan els xiquets/es

acaben la primria


19/44

VIDEOCONSOLES/VIDEOJOCS

Les preguntes:

Tens videojocs?

Quant temps passes ambelles?

Amb qui les utilitzes?

Primer cicle:

Tots no tenen videoconsoles ovideojocs.

El temps dutilitzaci entre 10min els ms xicotets a 30 minels ms majors.

Juguen a soles o en companyiadels germans/es.

Segon cicle:

La majoria tenenvideoconsoles/videojocs.

El temps dutilitzaci entre 1h i

1h/30min.Primerament, prefereixen jugara soles; desprs, amb amics ogermans.


20/44

VIDEOCONSOLES/VIDEOJOCS Tercer cicle:

Casi tots tenen.

Temps entre 1h i 1h/30 min.

Primerament, juguen a soles o amb amics; els germans han ocupatun segon lloc.

Per gnere:

Agrada als dos sexes per igual.

Els xics prefereixen jocs de lluita o futbol i les xiques de princeses oanimals.

Els xiquets tenen videoconsoles o videojocs abans que les xiquetes,a menys que procedisquen de germans majors.


21/44

ELS EXPERTSLesvideoconsolesi els

videojocs...

...ens ofereixenuna altra forma

daprendre.

...socialitzen entre els

seus iguals jugant eltemps adequat.

...poden transmetre

missatges socialspertorbadors

...poden provocarsobre estimulaci i

allament.

...estimulen leshabilitats cognitives.

...limiten el accs aaltres tipus doci i

disminueix la relaciamb la famlia.

Els professionals aconsellen alspares: regular el temps

dexposici i participar enaquestos entre altres coses.


22/44


23/44

Questi 1: On celebres el teu

aniversari?


24/44

Questi 1: On celebres el teu aniversari?

Preferncia dun lloc conegut i familiarSentiment de seguretat i comoditat

Relaci ms properaBona comunicaci

CrisiInfluncia dels pares


25/44


26/44

Questi 2: Amb qui celebres el teu aniversari?

Dependncia dels xiquets

Pares organitzen laniversari

Conforme van fent-se majors celebrenlaniversari amb els amics principalment i devegades amb els pares tamb per per separat


27/44

Questi 3: Amb qu/qui prefereixes jugar?


28/44

Questi 3: Amb qu/qui prefereixes jugar?

Lesser hum com a ser social

Noves tecnologies han substitut a les

joguines tradicionals


29/44


30/44

Questi 4: Quines activitats extraescolars fas?


31/44

Questi 4: Quines activitats extraescolars fas?

Nataci com a activitat extraescolar

ms popular per ser el ms complet

Gimnstica/Ballet Xiques

Futbol Xics

Noms el 12% van a acadmies dangls

Estereotips

Problemesdesquena


32/44


33/44

LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS, UN

ESPAI D'APRENENTATGE? Meritxell Daz

Activitat extraescolar era un pacte Pare-Fill

Allargar la jornada dels nens perqu els pares novolen fer-se crrec dells o perqu estn treballant

Antigament

Actualitat

SOBRESATURACIDELS XIQUETS

PROBLEMESRENDIMENTACADMIC


34/44


35/44

Qesti 1: Quantes hores al dia veus la televisi?

Respostes: 30 180 minuts.

Diferncies de gnere: inexistents.

Promedi: 60 minuts (mitjana relativament baixa).

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

XIQUETES XIQUETS


36/44

Els pares han de controlar lestona que passen

els seus fills veient la televisi? Investigacions: Els xiquets veuen menys la televisi que la mitjana de la

poblaci adulta.

Els pares no han de deixar als xiquets al davant daquest aparell electnictant de temps com vulguen.

Millor manera daconseguir que els xiquets passen menys estona al davantde la televisi: activitats educatives i activitats esportives.

Promedi: 60 minuts (mitjana relativament baixa).


37/44

Qesti 2: Quins programes veus a la televisi?

VS


38/44


39/44


40/44


41/44

Qesti 3: Tens televisi a la teua habitaci?

AMB TELEVISI A

L'HABITACI

SENSE TELEVISI A

L'HABITACI


42/44

La veus a soles o en companyia?


43/44

Possibilitat de cridar a una persona adulta. Si no fra aix sensaci dabandonament.

Els pares no tenen tota la disponibilitat del mn.

Lideal: estar a labast de la veu del xiquet/a, encara que siga llegint el diari ocuinant.

Fer-ho regularment.

Absncia dels pares veu interna que protegeix.

Quina opci s ms adeqada?


44/44

power point canvis socials definitiu

Documents