FRANCISCO DE GOYA

BIOGRAFIA

- Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, França, 15 d'abril de 1828)fou un pintor i gravador aragonès.

- La seva obra abasta la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme.

- La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX.

ANTECEDENTS

- Avans de la pintura de Goya hi habia el neoclassicisme, és us estil que s'insipira en l'art clàssic.

- Goya representa el començament del Romanticisme.

ETAPES DE LA SEVA OBRA

Goya amb 10 anys comença a estudiar a “Los escolapios de Zaragoza

Ingresa a Academia de Dibujo de Zaragoza, al 1759

Goya viatge a Italia on aprèn de pintors com Guido Reni, Rubens, El Veronés o Rafael.

Durant aquest viatge Goya fa un cuadern ara conservat al museu del Prado, amb els primers esborranys dels seus cuadres.

”

Aníbal vencedor contempla por primera vez Italia desde los Alpes va ser un dels cuadres que va fer a Italia.

Goya assumeix el Neoclassicisme recorrint a la mitologia.

Al 1771 Goya torna a Espanya I un cop alla va tenir una intensa activitat artística.

Utilitza temàtiques religioses I la tècnica al fresc per pintar cuadres com La adoración del nombre de Dios.

ETAPA MADRID Va començar a realitzar cartons per tapissos. L'estil no era un vertiable realisme.

Va treballar per la real fàbrica de tapissos durant dotze anys. (1775-1780)

El 1792 va petir una malaltia i va quedar sord, per aixo va acabar amb aquesta feina. Va realitzar quatre sèries de cartons:

- 1ra sèrie: 1775, quadres de tema cinegètic.

- 2na sèrie: obres de tema d'oci campestre. 1776-1778 obres per al palau reial del Prado.

- 3ra sèrie: Va exercí de retratista I va pintar quadres. El 1786, reprengué el seu treball com a oficial de la fàbrica de tapissos

- 4rta sèrie: 1788 i 1792 va fer altres cartrons. Tema: satíric.

1ra sèrie2a sèrie

3ra sèrie4rta sèrie

ETAPA MADRID1770. El seu art tindrà un referent en Velàzquez.1788. tocs de llum com els de Velàzquez en el retrat Carles III caçador.1780. finalment és nomenat acadèmic de mèrit de l'Acadèmia de San Fernando. 1782. rebé nombrosos encàrrecs, com els del Banco de San Carlos. Goya va anar guanyant prestigi, i els ascensos se succeïren. 1785 va ser nomenat Tinent Director de Pintura de l'Acadèmia de San Fernando, càrrec semblant al lloc de subdirector. 1789. Als seus quaranta-tres anys i després de la pujada al tron del nou rei Carles IV i realitzar el seu retrat, fou Pintor de Cambra del Rei.

- La família de l'infant lluís de Borbó

RETRATS

1794. Goya reprengué els retrats de la noblesa madrileny.La seva tècnica va evolucionar, precisa molt més els trets psicològics del rostre dels personatges i utilitza per als teixits una tècnica il·lusionista.

Retrats: La marquesa de la Solana (1795), José Álvarez de Toledo y Gonzaga (1795), Comtessa de Chinchón (1795-1800), efígies de toreros com Pedro Romero (1795-1798), María del Rosario Fernández, la Tirana (1799), polítics (Francisco de Saavedra).

En els retrats hi han influències del retrat anglès.Retrats femenins: 1794 anava al palau dels ducs d'Alba a Madrid per pintar la duquessa d'Alba.Dibuixos: apareix María Teresa Cayetana en actituds privades que destaquen la seva sensualitat, es pensa que goya es sentia atret per ella.

Duquessa d'Alba

Retrat del duc d'Alba.

Família de Carles IV I altres retrats

1800. Goya pinta la família reial.

Va retratar Manuel de Godoy, mostra una caracterització psicològica incisiva.

Aborda tota una galeria de personatges rellevants de les finances i la indústria.

Destaca la qualitat dels seus retrats de dones

1805. destaca Retrat d'Isabel Porcel, un bellíssim bust que prefigura tot el retrat vuitcentista, romàntic o burgès. Aquest retrat sorprèn el gest propi d'un caràcter fort.

Altres retrats:

- Retrat de Maria de la Soledat Vicenta Solís, comtessa de Fernán Núñez i el del seu marit.

- María Gabriela Palafox i Portocarrero.

- marquès de San Adrián.

- Isidro González Velázquez (1801)

RETRATS

Retrat de manuel Godoy.

Retrat d'Isabel Porcel

Família de Carles IV.

Família de Carles IV.

EL TRIENNI LIBERAL I LES PINTURES NEGRES (1820-

1824)EL TRIENNI LIBERAL I LES PINTURES NEGRES (1820-1824)

Amb el nom de Pintures Negres es coneix la sèrie de catorze quadres que pinta Goya entre 1819 i 1823 amb la tècnica d'olisobre la superfície de arrebossat de la paret de la Quinta del Sordo.

Una obra com El Gos s'acosta fins i tot a l'abstracció; moltes altres són precursores de l'expressionisme pictòric i altres avantguardes del segle XX

les Pintures Negres van ser pintades sobre imatges campestres de petites figures, els paisatges va aprofitar en alguna ocasió, com en el Duel a garrotades

La data de finalització de l'obra no pot anar més enllà de 1823, any en què Goya marxa a Bordeus

GOYA A BORDEUS (OCTUBRE 1824-1828)

Goya arriba a mitjans de 1824 a Bordeus on residiria fins la seva mort

Els dibuixos d'aquests anys, recollits en l'Àlbum G i el H o bé recorden Los Disparates i a les Pintures Negras, tenen un caràcter costumista i recullen estampes de la vida quotidiana de la ciutat de Bordeus recollides en els seus habituals passejos

En els dibuixos d'aquests anys tenen presència dominant les classes humils i els marginats.com el «Vell gronxant-se»

Però sens dubte destaca La lletera de Burdeos, ja que que ha estat vist com un directe precursor del impressionisme.

El cromatisme s'allunya de la fosca paleta característica dels seus Pintures Negres. Presenta matisos de blaus i els tocs rosats.

CONTEXT HISTÒRIC

La societat en la qual va viure Goya ve ser:

*Societat estamental: Grups socials tancats, els estaments de l'Antic Règim són Noblesa, Clero i Estat Pla.

*Societat Classista: Organització social del Nou règim en què, segons la riquesa que cada persona tingui, pot pertànyer a una classe o una altra.

*Despotisme il.lustrat: Nova forma d'exercir poder que va adoptar l'monarquia en el segle XVIII. Aquesta ideologia va ser adquirida per la burgesia, Aquesta forma de govern es resumeix en la famosa frase: "tot per al poble però sense el poble.

La política:

El despotisme il·lustrat estava liderat pel Borbons,els quals s'envoltaven d'uns membres de la noblesa baixa, que són els quals porten el pes de la burocràcia estatal, com Esquilache, Floridablanca, Aranda o Godoy.

Aparèix la figura de l'intendent com a instrument de la monarquia en tots els camps de l'activitat econòmica i social.

I la Hisenda es reforma, passa a dependre de secretaris, i es modifiquen els règims fiscals dels regnes d'Espanya, amb la introducció de nous impostos.

Les característiques religioses més destacadas de la época eran:

*Actitud defensiva de l'Església enfront del món.

*Identificació de la fe catòlica amb la nacionalitat espanyola.

*Hi ha una pastoral rutinària i apologètica.

*Conservadorisme excessiu.

*Fort adhesió al Papa.

*Vigor de la santedat: conserva la pietat i la fe.

A espanya és necessitava una reforma però van preferir viure estancats en el passat. Els religiosos eren objecte de crítica del poble,mentre que els reis ambicionaven els béns dels convents, és van produir veritables caces de frares i el govern no va fer res per evitar-ho.

LES TÈCNIQUES DE GOYA

Goya va tenir molts professors que li van ensenyar a pintar, com per exemple,

Velàzquez i Rembrandt. Durant el llarg de la seva carrera va utilitzar diferents tipus de tècniques, era un artista que no tenia una

clara evolució tècnica, igual que Velázquez, que l'avanç que feia en una obra podia

desparèixer en la seva següent obra. Goya si que tenia una evolució bastan clara dels colors que feia servir en les seves obres.

Goya va demostrar la seva capacitat tècnica com a pintor d'olis, dibuixant i gravador. El seu interès per la investigació artística el va portar, ja sent vell, a embarcar-se en la recentment descoberta tècnica de la litografia, una nova forma de gravar. També experimentaria al final dels seus dies amb les miniatures sobre ivori.

 

APORTACIONS DE GOYA

La influència de Goya sobre l'art i la cultura contemporanis és cada vegada més patent.La historiografia tradicional ha assenyalat, en el seu moment, les influències estilístiques i el caràcter de precedent que posseïa l'artista aragonès per a molts dels moviments que defineixen l'art dels segles XIX i XX: impressionisme, simbolisme, expressionisme, surrealisme, etc. En l'actualitat, és evident que la influència de Goya transcendeix aquests àmbits, tot i ser aquests molt importants. Francisco Goya és una figura central per comprendre el món modern, precisament en el que aquest té de modernitat.

La condició de la subjectivitat, la presència de la irracionalitat, la importància del cos i de la sexualitat, la violència i el terror, la constància de la por són alguns dels aspectes sobre els que les pintures, els dibuixos i els gravats de Goya llancen una llum intensa. La reacció davant les situacions creades per aquest món modern i els seus concretes formes d'existència comporta una valoració de l'accent personal i de les formes expressives que, si apunten amb força en el segle XIX, són tret determinant de l'art propi del segle XX

CONCLUSIÓ

La nostre conclusió sobre Goya és que va ser un pintor molt complert en l'àmbit artístic, que es va avençar als pintors d'èpoques següents. Va servir d'inspiració a molts pintors, i encara ara és un icono

De la pintura.