portfolio exhibitions

Dossierd’exposicions

Treballs

2005-2010

[email protected]

(0034) 647.52.89.53

Presentació

Currículum

Nascut a Sabadell l’any 1978. Cursa la llicenciatura en Física a la Universitat Autònoma

de Barcelona. Resideix a Groningen, Holanda, amb una beca Erasmus.

De formació fotogràfica autodidacta, al 2001 realitza un curs d’especialització en fotoreportatge

i documentalisme a l’escola GrisArt, Barcelona, impartit per Rafael Badía.

Al 2003, durant la residència a Mèxic D.F., realitza un curs de fotografia digital avançat al

Centro Experimental Visual, impartit per Agustín Estrada. Posteriorment realitza un seminari

sobre el llenguatge de la imatge al Centro Fotogràfico Manuel Álvarez Bravo, Oaxaca, impartit

per Mariana Rosenberg.

Durant 2006 realitza un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al gener 2007 viatja a Guinea Equatorial per realitzar un reportatge fotogràfic. Del 2006 al

2008 treballa amb Kvlar fotoperiodistes on imparteix diversos cursos, tambè realitza viatges

per a estudiants de periodisme a Bòsnia-Herzegovina. Col·labora habitualment amb

l’ajuntament de Martorell i Mataró impartint cursos per a col·lectius díimmigrants i Martorell

a centres de formació. Al 2009 torna a Guinea Equatorial per realitzar un taller de fotografia

documental i l'exposició del seu treball Malabo Dos al Centre Cultural Espanyol de Malabo.

Cobreix diferents events com el Festival d’Arquitectures Vives de Montpellier i el SWAB (Fira

díart contemporani) de Barcelona.

Especialitzat en fotografia panoràmica i esfèrica per crear visites virtuals per diferents espais.

Des del 2007 gestiona el laboratori fotogràfic de l’Arxiu Històric de Sabadell. Actualment

l’agència Godofoto gestiona part del seu arxiu fotogràfic.

Linies de treball

La fotografia documental és aquella que sense estar lligada a l’actualitat pot donar llum

sobre un tema. Crec molt en la capacitat crítica de la fotografia, a mi em serveix com a eina

per mostrar altres realitats en forma d’històries visuals i per expressar-me d’una forma creativa.

He realitzat reportatges per encàrrec a Bòsnia-Herzegovina i Guinea Equatorial, tambè tinc

altres treballs realitzats a Mèxic, Qatar o al meu Sabadell natal. Són llocs dispars on treballo

diferents temes tots ells units per la meva mirada. En el cas de Qatar i Guinea Equatorial els

reportatges formen part díun treball més extens sobre el paral·lelisme entre aquests dos

païssos, encara que a nivell social no tinguin res a veure els uneix la història comuna de

l’explotació del pretoli i com han invertit els diners que aquest els reporta.

M’agrada triar petites històries, personalitzades en algun col·lectiu, per parlar del general.

Construeixo la realitat a base de petits segments, permetent a l’observador final crear la seva

pròpia visió. L’era de l’objectivisme documental ja va passar, ara treballem per donar la nostra

visió del món.

Activitatscomplementàries

· Xerrades d’introducció sobre llenguatge visual (2h)

· Taller de fotografia documental (20h)

· Curs de fotografia digital (20h)

* Per informació més detallada poseu-vos en contacte

He realitzat diferents cursos i tallers relacionats amb en món de la fotografia, alguns

relacionats amb la técnica i d’altres més especialitzats en fotografia documental.

Actualment realitzo el taller de fotografia documental a Martorell i Mataró a centres de

formació.

Col·laboro amb la ONG Share donant xerrades sobre fotoperiodisme junt amb l’exposició

Enfoca fruit del concurs fotogràfic Enfoca que organitzem anualment.

KravicaRefugiats permanents

Kravica era un petit poble de majoria sèrbia situat al llarg de la carretera que uneix Bratunac

amb Srebenica i prop de la frontera amb la república de Sèrbia. La nit de la festivitat ortodoxa

del nadal, 7 gener 1992, va ser atacat pel general bosnio-musulmà Naser Oric, veí de Bratunac,

que va baixar de les muntanyes amb el seu exèrcit per matar els seus desprevinguts habitants.

Els pocs supervivents que van retornar es van trobar amb les seves cases arrasades i sense

mitjans per reconstruir-les. Així es va crear el camp de refugiats de Kravica: barracons entre

camps de blat de moro que amb prou feines ha canviat en 10 anys desde que va ser creat amb

fons de la ONU. Vaig visitar el camp en dues ocasions i em van enganxar les sensacions que allà

hi tenia, l’atmosfera depressiva que ho envoltava tot, i les persones que hi viuen, a les que dedico

aquesta sèrie fotogràfica.

Bratunac, Bosnia-Herzegovina

Agost’07 i juliol’08

Dades tècniques

· Número d’imatges: 20

· Textos: introducció reportatge més petits textos explicatius

· Muntatge sobre plafonat rÌgid, mida 40x50cm.

Bosnia-HerzegovinaL’eterna postguerra

Els tractats de Dayton, novembre del 95, van marcar el final de la guerra dels Balcans

i l’inici de la postguerra. Bòsnia-Herzegovina després de 12 anys de postguerra segueix fent

camí cap a la reconstrucció. La majoria de esquerdas i edificis destruïts han sigut reconstruïts

però les cicatrius encara sigueixen obertes. Les diferèncias ètniques entre bosnis, serbis i

croatas sigueixen marcant les divisions als pobles, barris, col·legis i hospitals.

La divisió política del país en dos: la República de Sprska i la Federació de Bosnia-

Herzegovina, es demuestra impracticable. El país arrossega un alt percentatge d’atur i una

baixa inversió que els impideix sortir de la precària situació en que es troben. Tot el contrari

que el seu país veí, Croàcia, que creix a un ritme del 5% del PIB anual gràcies al turisme i la

indústria. Part d’aquesta bonança repercuteix en els bosnis-croatas amb reasentamients,

millores dels seus hospitales i la construcció de grans esglèsies catòliques.

Sarajevo, Bosnia-Herzegovina


Dades tècniques



· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.

SarajevoEls tranvies de la llibertat

Sarajevo és la ciutat de supervivents que van suportar quatro llargs anys de setge. El

tranvia, tot un símbol d’aquesta ciutat, va tornar a funcionar amb l’alto al foc, maig del 94,

tot i que els frantiradors serbis seguien aterroritzant a la població des de les muntanyes i

els edificis alts. Moltes persones van treballar, juntament amb la protecció dels cascos blaus,

per posar en marxa els tranvies molt malmesos. Eren necessaris com a mitjà de transport

a una ciutat tant allargada com Sarajevo però sobretot com a síntoma de que les coses

tornaven al seu lloc, que podien tornar mínimament a la normalitat. Les valentes dones que

els conduïen (els homes o eren morts o seguien lluitant al front) sabien que arriscaven

diàriament la vida atravessant la tristement coneguda com avinguda dels franctiradors, un

espai obert, sense possibilitat de resguard. L’alternativa era fer el trajecte a peu, buscant

amagatalls a les cantonades, en contenidors i fent carreres ràpides i curtes...

Avui en dia encara trobem vestigis d’aquell infern però i els tranvies segueixen circulant,

símbol de la ciutat i la seva resistència.

Sarajevo, Bosnia-Herzegovina


Dades tècniques




Malabo DosInversions Chineses a Guinea Equatorial

Empreses chineses estan portant a terme a Guinea Equatorial un enorme pla

d'urbanització al voltant de les dues grans ciutats del país: Malabo, la capital, i Bata. Grans

areas de selva deforestades són el marc on s'aixequen pisos de sis plantes, encara sense

clavagueran ni aigua potable.

La China té grans interessos a l'Àfrica, des de les reseverves naturals fins al comerç. Aquestes

empreses duen a terme la construcció de tancs on emmagatzemar el petroli i el gas abans

de ser carregat als vaixells. Tambè està en projecte la construcció d'una refineria que permetria

a Guinea Equatorial elaborar el seu propi combustible i altres derivats.

Els diners provinents del petroli i el gas no repercuteix a la majoria de la població, les seves

condicions de vida són dures, amb una esperança de vida al voltant dels 50 anys i amb una

manca de serveis mèdics, escoles; en un país que és el primer productor de cru de l'Àfrica

central, la mà de ferro de Obiang i la corrupció administrativa diluexen tots els beneficis.

Malabo, Guinea Equatorial

Gener'08

Dades tècniques




Bahó PequeñoBahó Pequeño és un petit poble d'unes 30 cases situat a la illa de Bioko, Guinea

Equatorial, a una hora de Malabo, un cop l'any celebren la festa patronal. Aquest any el Centre

Cultural Espanyol de Malabo porta diverses activitats: una obra de teatre del grup Bocamanja,

un parell de concerts i l'equip d'amplificadors per a la discoteca. És un gran event on tothom

hi participa, sobretot ballant ritmes calents i prenent cervesa o whisky en abundància fins

a la matinada. La tranquilitat díaquest petit poble situat a l’interior de l’illa és perturbada

per unes hores per les ganes de passar-s’ho bé d’aquesta gent que en el seu dia a dia viuen

en condicions de pobresa, en un país que és el primer productor de petroli i gas de l’Àfrica

central.

Bahó Pequeño, Guinea Equatorial

Novembre’09

Dades tècniques


· Textos: introducció reportatge


Guinea EquatorialUna excolònia incòmode

Quan el 9 d’octubre de l’any 1968 en Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre de Franco,

els va concedir la independència en aquesta petita i única colònia espanyola a tota l’Àfrica poc

s’imaginava que temps després ens continuarien perseguint el nostre passat, convertint-se en

una relació incòmode, comparable al que succeix amb els territoris Saharauis.

En el cas de Guinea conflueixen interessos contraposats, ja que a les petroleres espanyoles els

agradaria entrar en la repartició dels recursos que disposa a les seves aigües territorials però la

presència del dictador Teodoro Obiang, vigent des de l’any 1979 i escollit “democràticament” des

del 1993, fa que Espanya hagi de marcar certes distàncies amb aquest militar format a l’acadèmia

de Saragossa.

Tot plegat fa que sigui una excolònia incòmode, tema tabú a la prensa diària espanyola i

desconeguda per gran part de la població que ignora que hi ha un petit territori a l’Àfrica tropical

on es parla Castellà.

Malabo, Guinea Equatorial

Gener’08-Novembre’09

Dades tècniques


· Textos: introducció reportatge, peus de foto.


QatarUn petit emirat

En aquest petit emirat àrab l'economia bull al ritme del preu del petroli, alhora que

surgeixen gratacels com bolets. En els últims 20 anys la fesonomia del país ha canviat

radicalment a cop de petrodòlar, sobretot provinents de les reserves de gas. Doha, la capital,

Ès una ciutat en plena construcció i sense signes evidents de gaire història en el passat. Els

treballadors portats de la Índia, Paquistan o Nepal, majoritàriament, aixequen literalment el

país, sovint a contranatura amb edificacions monumentals o projectes inversemblants. El

model econòmic basat en les reserves energètiques saben que s’acabarà per això aposten

per una diversificació de l'economia, convertint-se en un centre de negocis internacional

com ja ho som Dubai o els Emirats Àrabs Units.

Doha, Qatar

Setembre'08

Dades tècniques




SabadellVeïns

La mateixa història es repeteix altre cop com en una repetició del cicle de la vida.

Entre els anys 1960 y 1975 la població de Sabadell va crèixer en 130.000 habitants. Nous

barris van ser construits sense cap mena de servei, aquesta situació va millorar amb el temps.

Avui en dia, aquests mateixos barris tornen a rebre nous immigrants que venen del nord de

l'Àfrica, sud Amèrica y alguns païssos d'Europa de l'est. Les semblançes d'aquestes dues

generacions d'immigrants salten a la vista i d'aquesta barreja sorgirà la societat del futur.

Sabadell, Espanya. 2005-2006

Dades tècniques




PeserosTransport a Mèxic D.F.

El transport és un tema cabdal a una ciutat d'uns 25 milions d'habitants que s'han

de desplaçar. Per fer-ho compten amb una immensa flota de transport col·lectiu, formada

per Combis (petites furgonetes modificades), Peseros i autobusos. Tots ells fan possible, i

sovint entorpeixen, els desplaçaments urbans. Aquest gran micromón s'autoregula i gestiona

per funcionar com un engranatge quasi perfecte.

Mèxic Districte Federal, Mèxic

Abril'05

Dades tècniques




Horror VavuiPor a la buidor

Aquesta és una expressió que es refereix a la por al buit. A història de l’art

s’utilitza aquest terme per referir-se a aquells artistes o obres que destaquen

per la seva densitat d’ornamentació, sense cap espai buit. Contraposant-me

precisament a aquesta idea de la densitat en totes les seves vessants: densitat

d’informació, d’elements, de colors i d’idees, vaig començar a treballar en aquest

projecte.

Espais habitats però buits de gent i d’elements superflus, buscant la simplicitat

compositiva.

Per altra banda vaig voler retratar el buit a les persones. Quan ens sentim soles

per dins, quan no tenim un objectiu clar en aquesta vida, un referent a seguir

o un paradigma en què creure.

Aquests són els forats que tots intentem omplir per por a la buidor.

Dades tècniques


· Textos: justificació treball

· Muntatge sobre Divont, mida 120x80cm.

portfolio exhibitions

Documents