portfoli gavina corbetta

01 ACTIVAR LA MITGERAFAD racons p

blics. MITGERA DELS JARDIN

S DE JOSEP GODAY

01 abril 2013 | [email protected] | 627 229 842 pg.1

01 abril 2013 | [email protected] | 627 229 842 pg.2

02 FRANGES EN TRNSIT. La Molina, Alp

Taller dArquitectura i Pr

ojectes X. ARQUITECTURES P

ER LA V. OLMPICA

02 tardor 2012-13 | [email protected] | 627 229 842 pg.3

El trnsit -o transici-, com el pas dun estat a un altre, s potser en aquest projecte ms pertinent que mai.

En primer lloc perqu la Molina olmpica s so-bretot una proposta de paisatge, sobre el pai-satge i des del paisatge, i des daquest punt de vista el que un ha de mirar s un estat de coses que no sallarga mai ms de noranta dies. El paisatge, ms que cap altre marc projectual, transita duna estaci a una altra inexorable-ment.I no noms aix. La Molina, com a part duna unitat paisatgstica de muntanya, t a ms les transicions prpies dels fons de vall cap als cims, dels vessants cap als torrents i, ms abruptament, de les solanes a les obagues.

En segon lloc perqu els que ens ocupa projec-tualment s una situaci transitria paradig-mtica. I s que un escenari per als Jocs Olm-pics dhivern necessriament ha doferir la possibilitat dun trnsit a una nova situaci.

A ms no cal oblidar que amb jocs o sense, les estacions desqu tamb haurien de com-plir aquesta condici de trnsit, enlloc de que els cicles funcionin des de lactivitat / no-activitat.

Pel que fa a les franges, cal parlar de com la vertebraci espaial dels territoris de muntan-ya consolida els fons de vall, generalment por-cions territorials allargassades i estretes, com els perfectes conductors de tot tipus de fluxes simultanis. I s aquesta simultanetat la que, al seu torn, genera tot tipus de fran-ges, enteses com a lnies ms o menys amples que sidentifiquen per una certa homogenetat de continguts al llarg de la seva traa longi-tudinal.

Des daquesta ptica la lectura del nucli de La Molina comena amb la intenci de posar en valor aquesta condici tant present al barri de lestaci de ferrocarril, barri que justament ocupa el fons de la vall del Ribera dAlp, i que per tant, s el punt natural darribada a la Molina, especialment des dAlp i la plana cerdana, de la que depn paisatgstica i admi-nistrativament.Una atenci que curiosament no li ha estat mai concedida al barri degut a que la prctica in-tensiva de lesqu al municipi, localitzada a la vessant obaga, malgrat la seva estacionali-tat, ha aclaparat tot el discurs urbanstic i territorial de tota una vall.

A lhora de re-programar el barri de lestaci sidentifiquen en primer lloc els diferents tipus de connectors del fons de la vall per tal destablir el programa de les franges re-sultants. Un cop sha definit el programa s quan sorgeixen les propostes dactuaci, que consistirn en gestionar el trnsit de la si-tuaci actual a la futura, segons els criteris establerts per les estratgies generals.

ESCENARI OLMPIC

Lestructura de mobilitat rodada es reformula completament respecte a la situaci actual. En primer lloc per donar resposta a la demanda daccs dels futurs jocs olmpics, i en segon lloc, per tal de canviar el model de mobilitat existent, prevalentment rodada.

Donat que existeix una proposta de transport collectiu fora completa -amb la combinaci del tren i el telecabina projectat ms el nou telecabina del Pla de les Forques que forma part de lestratgia general daquesta propos-ta-, amb accs a totes les rees de competici, es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador, que doni cabuda a ms del 50% de les places

daparcament requerides.Un segon edifici condensador es sita a laltre extrem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren.

En canvi, per donar cabuda al programa associat a lestaci de tren que preveu la candidatura sopta per una estructura temporal que cobreixi tota la plataforma i que a ms tingui un nivell intermig.

Pel que fa a lespai pblic sintenta que la Ribera i la plaa cvica siguin un element urb unitari de mltiples carcters i es completa amb la re-densificaci -permanent- de la faana de lestaci, per a la qual cosa saprofita el desnivell existent per a encaixar-hi peces de terciari entre les edificacions que ja hi ha.

A banda i banda de leix cvic es siten les dues franges habitacionals.

ESCENARI POST-OLMPIC

Es gestiona la transici a travs destructures temporals, per una banda, com son lestructura de coberta de lestaci, ledifici de menjadors olimpics o les unitats habitacionals adossades de la franja dobaga, o a travs del canvi de programa dalguns edificis o part daquests, com s el cas del condensador del nus viari.

La franja habitacional de solana passa a deixar espais per a la implantaci de noves activitats productives o associades al sector de la inno-vaci i la investigaci.


La Seu dUrgell

Manresa, BARCELONA

Bag

Vilafranca de Conflent

Font-romeu

LlviaLa Tor de Querol

Ribes de Freser

AlpBellver

La Molina

Puigcerd

Vic,BARCELONA

TOULOUSE

PERPIGNAN

Segre

Segre

Ribera dAlp

CLOSA CERDANA

NUCLI URBANITZAT

PRAT DE PASTURA

ANTICS CONREUS ABANCALATS

RECUPERACI SECTOR PRIMARI

-PERTENENA AL LLOC

-TERRITORI AUTO ABASTIT

-POBLACI FIXA

REFORMULACI SECTOR TERCIARI

- FOMENT DUN TURISME NO ESTACIONAL

- CONSUM NO BANALITZAT DEL TERRITORI

REINVENCI DEL SECTOR SECUNDARI

- APROFITAR LA VALL DE LA MOLINA PER DIVERSIFICAR ACTIVITATS

- COMBINAR MOBILITAT I HABITABILITAT

cota de neu

La Molina

Ribera dAlp

Segre

Ribera dAlp

La Molina

Alp

Queixans

Masella

Alp

Queixans

Masella

Alp

Queixans

Masella La Molina Collada de Toses

Tosa dAlp

GR 11

N 152

Dolmen del Paborde

Ermita de lOvella

La Torrassa

BOSCOS DE CONFERES (PI ROIG)

BOSCOS DE CONFERES (PI ROIG)

ANTICS CONREUS ABANCALATS

PRATS DE PASTURA

CLOSA CERDANA

CARRETERES

PRATS DE PASTURA

PAS ANTIGA VIA ROMANA

FERROCARRIL

MIRADORS PANORMICS NATURALS

CARRETERES PINTORESQUES (N-152)

PATRIMONI ARQUEOLGIC

SENDERS DE TRAVESSA

TELECABINES PROJECTATS

TELECADIRES / PISTES DESQU

1TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego

GRUP I

ATLES TERRITORIALLA CERDANYA

SUPORT

LA VALL DEL RIBERA DALP

MATRIU

TRACES

ELS PAISATGES CULTURALS

La cultura agrria del paisatge natural

_recuperaci del sector primari

valor identitari i de per- tinena valor de lauto abasteixement

_reinvenci del sector secundari

aprofitarelsrecursos de la vall del Ribera dAlpperdiversifi- car activitats

generarpoblacifixa

_reformulaci del sector terciari

foment dun turisme no estacional lligat al mn rural

prevenci del consum banalitzat del territori

El traat rectilini del Ribera dAlp riu porta a lidentificacidefrangesambcaractersti-quespaisatgstiquesdiferenciades.

carena de la Tosa dAlp

vessant dobaga

prats de pastura i boscos

boscosdeconferes(piroigi

bedolls cotes baixes)

bosc de ribera (pollancres)

solana de prats de pastura

plana de prats de pastura

El trnsit -o transici-, com el pas dun estat a un altre, s potser en aquestprojectemspertinentquemai.

EnprimerllocperqulaMolinaolmpicassobretotunapropostadepaisatge, sobre el paisatge i des del paisatge, i des daquest punt de vista el que un ha de mirar s un estat de coses que no sallarga mai msdenorantadies.Elpaisatge,msquecapaltremarcprojectual,transitadunaestaciaunaaltrainexorablement.Inonomsaix.LaMolina,comapartdunaunitatpaisatgsticademuntanya, t a ms les transicions prpies dels fons de vall cap als cims, dels vessants cap als torrents i, ms abruptament, de les solanes alesobagues.

En segon lloc perqu els que ens ocupa projectualment s una situaci transitriaparadigmtica.IsqueunescenariperalsJocsOlmpicsdhivern necessriament ha doferir la possibilitat dun trnsit a una novasituaci.

Amsnocaloblidarqueambjocsosense,lesestacionsdesqutam-b haurien de complir aquesta condici de trnsit, enlloc de que els ciclesfuncionindesdelactivitat/no-activitat.

Pel que fa a les franges, cal parlar de com la vertebraci espaial dels territoris de muntanya consolida els fons de vall, generalment porcions territorials allargassades i estretes, com els perfectes conductors de tot tipusdefluxessimultanis.Isaquestasimultanetatlaque,alseutorn,generatottipusdefranges,entesescomalniesmsomenysamplesquesidentifiquenperunacertahomogenetatdecontingutsalllargdelasevatraalongitudinal.

Des daquesta ptica la lectura del nucli de La Molina comena amb la intenci de posar en valor aquesta condici tant present al barri de lestaci de ferrocarril, barri que justament ocupa el fons de la vall del Ribera dAlp, i que per tant, s el punt natural darribada a la Molina, especialmentdesdAlpilaplanacerdana,delaquedepnpaisatgsti-caiadministrativament.Una atenci que curiosament no li ha estat mai concedida al barri degutaquelaprcticaintensivadelesqualmunicipi,localitzadaalavessant obaga, malgrat la seva estacionalitat, ha aclaparat tot el dis-cursurbansticiterritorialdetotaunavall.

FRANGES EN TRNSIT


La Molina - estaci

Font Moreu

Spermolina

Ermita de lOvella

Pla de les Forques

ffcc

NOVA CENTRALITAT

esqu de fons

bobsleigh

esqu alp

reserva silvicultura_accessible_poca pendent

pastures

pastures

_frontissa_node_condensador_activador

estructurar el sistema despais pblics

paisatge no banalitzat

disseny del paisatge

arquitectures identitries

lleure alterna-tiu a lesqu

comer de pro-ductes locals

agricultura ecolgica

generaci de massa social crtica

auto-abasteixement

foment dhabitatge de residncia habitual

La Molina com a barri dAlp

reducci de la mobilitat en automvil

LNIES DACTUACI

NOU TELECABINA PLA DE LES FORQUESuna nova lnia de telecabina per unir la vall de lareal de La Mollina _el metro de La Molina

INCENTIVAR LA SILVIPASCICULTURAexplotaci forestal i ramadera per a un possible desenvolupa-ment industrial associat _segell La Molina

CONSTRUCCI SOSTENI-BLE DE LA NOVA VILLA OLMPICAconstrucci a partir de ma-tries primeres amb el segell La Molina, com la fusta i la llana dovella per impulsar les noves activitats agrries

DIVERSIFICACI DUSOS I ACTIVITATS

NOVA

CENT

RALIT

AT DE

L BAR

RI

DE LE

STACI

NOVES RELACIONS ALTER-

NATIVES AMB EL PAISATGE

2TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego

GRUP I

SECCI ESTRATGICA I NODELAREAL DE LA MOLINA

FRANGES EN TRNSIT

EL BARRI DE LESTACI

FRAN

JA H

ABIT

ACIO

NAL

SUB-

FRAN

JA D

E RI

BERA

FRA

NJA

CV

ICA

FR

AN

JA H

AB

ITA

CIO

NA

L /

PR

OD

UC

TIV

A

1 RECUPERACI DE LA TRAA DEL RIBERA DALP

2 EIX CVIC, COMERCIAL I DINTERCANVI DE MOBILITATS

3 ADEQUACI DEL NUS VIARI PREVIST I CONFIGURACI DUN NOU ESPAI DACCS REPRESENTATIU

4 REDENSIFICACI DEL BARRI - VILA OLMPICA

5 CREACI DUN POLGON DUSOS MIXTES PER A LIMPULS DE NOVA ACTIVITAT IN- DUSTRIAL I TECNOLGICA

De punta a punta del ras-tre que deixin el JOCS OLMPICS DHIVERN es traa una secci de la vall del Ribera dAlp que t per centre el barri de lestaci, al fons de vall, i que inclou OBAGA I SOLANA, PIS-TES I PASTURES, BOBS-LEIGH I RIBERES, VIES I FORESTS, HOTELS I REFUGIS, i que podria acollir noves activitats pro-ductives.

PAISATGES PRODUCTIUS POTENCIALS INDSTRIES DERIVADES DEL PAISATGE

A lhora de re-programar el barri de lestaci sidentifiquen en primer lloc els dife-rents tipus de connectors del fons de la vall per tal destablir el programa de les franges resultants. Un cop sha definit el programa s quan sorgeixen les propostes dactuaci, que consistirn en gestionar el trnsit de la situaci actual a la futura, segons els criteris establerts per les estratgies generals.

CONNECTORS AMBIENTALS

CONNECTORS LOCALS

CONNECTORS TERRITORIALS

bosc conferes ribera dalp carretera alp-la molina

ffcc barcelona-la tour de carol

nova autopista barcelona-alp

carcter DOMSTIC

carcter DOMSTIC

carcter COMUNITARI

carcter PBLICCONDENSADORREPRESENTATIU

carcter LOGSTIC

rol RESIDENCIAL rol ESTRUCTU-RADOR DESPAI PBLIC

rol VERTEBRA-DOR DE TERCIARI

rol INTERCANVIA-DOR

rol PRODUCTIU

FRANJA HABITA-CIONAL I

SUB-FRANJA DE RIBERA

FRANJA CVICA FRANJA HABITA-CIONAL II / PRO-DUCTIVA

actuaci

4actuaci

1actuacions

2 3actuaci

5residnciacohabitaciaterrassaments

parc linial plaa-corredorcondensador

condensador cohabitacico-workingcondensador

02 tardor 2012-13 | [email protected] | 627 229 842 pg.63TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta GllegoGRUP I

FRANGES EN TRNSITGESTI DEL TRNSITESCENARI ACTUAL

ESCENARI OLMPIC

Lestructura de mobilitat rodada es reformula completament respecte a la situaci actual. En primer lloc per donar resposta a la demanda daccs dels futurs jocs olmpics, i en segon lloc, per tal de canviar el model de mobilitat existent, prevalentment rodada.

Donat que existeix una proposta de transport collectiu fora com-pleta -amb la combinaci del tren i el telecabina projectat ms el nou telecabina del Pla de les Forques que forma part de lestratgia ge-neral daquesta proposta-, amb accs a totes les rees de competi-ci, es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador, que doni cabuda a ms del 50% de les places daparcament requerides.Un segon edifici condensador es sita a laltre extrem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren.

En canvi, per donar cabuda al programa associat a lestaci de tren que preveu la candidatura sopta per una estructura temporal que cobreixi tota la plataforma i que a ms tingui un nivell intermig.

Pel que fa a lespai pblic sintenta que la Ribera i la plaa cvica si-guin un element urb unitari de mltiples carcters i es completa amb la re-densificaci -permanent- de la faana de lestaci, per a la qual cosa saprofita el desnivell existent per a encaixar-hi peces de terciari entre les edificacions que ja hi ha.

A banda i banda de leix cvic es siten les dues franges habitacio-nals.


Es gestiona la transici a travs destructures temporals, per una banda, com son lestructura de coberta de lestaci, ledifici de men-jadors olimpics o les unitats habitacionals adossades de la franja dobaga, o a travs del canvi de programa dalguns edificis o part daquests, com s el cas del condensador del nus viari.

La franja habitacional de solana passa a deixar espais per a la im-plantaci de noves activitats productives o associades al sector de la innovaci i la investigaci.

VISTA DE LA SUPERPOSICI DE LES FRANGES

DOTACIONS DE TRANSPORT APARCAMENTS TERCIARI / PRODUCTIU SERVEIS V.O. / EQUIPAMENTS

02 tardor 2012-13 | [email protected] | 627 229 842 pg.74TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego

GRUP I

FRANGES EN TRNSITPLANTA GENERAL

bedoll

pollancre

tiller

pi roig

TIPUS HABITACIONAL I

ESCENARI OLMPIC


02 tardor 2012-13 | [email protected] | 627 229 842 pg.85TAP F QT2012/2013 LA MOLINA Gavina Corbetta Gllego

GRUP I

FRANGES EN TRNSIT

SECCI TRANSVERSAL NORD

SECCI TRANSVERSAL SUD

LA FRANJA CVICA

CONDENSADOR NORD

Es resol el nus viari de la futura autopista amb la integraci dun edifici condensador -que es preveu que sigui un hotel posteriorment-, que aglutini el centre de benvinguda ms 4 plantes semisote-rrades daparcament permanent i 4 daparcament temporal durant els jocs. Ledifici t accs des de la mateixa plaa cvica a travs duna placa que sote-rra la sortida de lautopista i amaga els accessos a laparcament i un petit punt darribada dautobusos. A lltima planta es troba la sortida del telecabina del Pla de les Forques.

CONDENSADOR SUD

Un segon edifici condensador es sita a laltre ex-trem de la plaa cvica, en contacte amb lestaci de tren. Aquest allotja dues plantes soterrades daparcament, un hotel de 8 plantes -que es plan-teja que sigui permanent- i la sortida del telecabina de Spermolina a la coberta.Ledifici t un accs inferior des de la plaa cvica i un altre superior des de la cota de lestaci.

LA PLAA-CORREDOR CVICA

Es reomplen els buits de la faana existent ocupant les parcelles vacants amb edificis de terciari que semisoterrats aprofitant el tals de 4 plantes exis-tent.

DOTACIONS DE TRANSPORT APARCAMENTS TERCIARI / PRODUCTIU SERVEIS V.O. / EQUIPAMENTS

03 Camp de futbol municipal a Corbera d

e Llobregat


ojectes IX. NORMALITAT RAD

ICAL

TAP A TARDOR 2011lliurament 2onGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib REALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 2

ESTRATGIA. ELS MALS DEL LLOC, LES OPORTUNITATS DE PROJECTE

Mesures estabilitzadores del masss. Les principals actuacions mnimes que recomanen sn: Construcci de drenatges daiges superficials en capalera dels talussos Estabilitzar la zona superior del tals Est on hi ha els grans blocs de sostre de la unitat D, mitjanant sanejament o b bulonat. Tamb shauria de fer un sanejament en el tals del cam (zona de ferradura), corresponent a les unitats B i C. Protecci de les caigudes de blocs: Es cas de que hagi suficient espai es pot fer terraplenat ben compactat a peu del tals amb berma contra tals suficientment espaiosa per a que serveixi de zona de recull de caiguda de blocs. Es ficaria una mesura estabilitzadora del terrapl mitjanant coberta vegetal, escollera, gabions,... En cas de no ficar escollera, laltura mxima del terrapl ser de 7 m (per a tals 1H:1V) si ha de tenir una altura superior, es far una berma. En aquestes condicions es pot deixar la part mitjana i alta del tals en les condicions actuals (fet els sanejaments ans descrits) i assumir la caiguda de blocs mitjanant la protecci que suposa la berma del terraple-nat. Una ltre possibilitat s fer un sistema de dunes que serveixin de protecci per la part posterior.Si lespai s redut i lestructura a construir sajusta al tals existent (per exemple unagraderia que quedi tocant al tals) la perillositat s elevada. En aquest cas shauria depreveure una obra tipus mur o pantalla sobre la graderia o installaci i assegurar la part superior mitjanant bulons o ancoratges situats convenientment. Ficar malla metllica.

(ESTUDI GEOLGIC-GEOTCNIC DESTABILITAT DELS TALUSSOSA LA PEDRERA DE GUIX DE CORBERA DE LLOBREGAT)

Donat que en qualsevol cas les tasques destabilitzaci resultaran necessries la primera estratgia que se macut s la de treure partit dels mecanismes de refor i protecci i veure si amb aquests es pot articular de la manera ms senzilla i unitria el projecte del nou camp de futbol de Corbera.

No deixar, a ms, de ser un recurs que potenci la personalitat daques lloc, tant arti cial que de manera natural no s capa de sobreviure.

Lestratgia principal, doncs, ser la dorganitzar el projecte en base a dues traces:

TRAA SUPERIOR | aigua | drenatge | recorreguts pblics

TRAA INFERIOR | roca | contraps | recorreguts privats

Daquesta manera saconsegueix resoldre, a ms, lalliberaci de la faana de la boca de lam teatre rocs, per una banda, i lalliberaci dels fronts de massa rocosa que caracteritzen el lloc.


EL LLOC. REALITAT, PLANS I PERCEPCI

Corbera de Llobregat destaca pel seu elevadissim ndex de dispersi. Amb tan sols 14.000 habitants, el municipi compta amb 30 urbanitzacions que es comuniquen a travs dels 170 km de vials pblics dels que sha de fer crrec. Per tant s un municipi altament motoritzat en quant a mobilitat.Per altra banda tamb s un municipi que compta amb un paisatge atractiu, de topo-gra a abrupta, ms encara si el que ens trobem s una antiga pedrera de guix. La que ens ocupa es troba al sud-oest del nucli urb, i tal com mostra el planeja-ment vigent es troba situada a linterior duna rea reservada a parc urb i, per tant, una rea pblica que tamb hauria de ser una nova referncia urbana.Daqu podem extreure alguns conceptes clau a lhora dabordar el projecte per al nou camp de futbol de Corbera: mobilitat, e cincia, impacte paisatgstic, connectivi-tat.


EL LLOC. REALITAT, PLANS I PERCEPCI

Corbera de Llobregat destaca pel seu elevadissim ndex de dispersi. Amb tan sols 14.000 habitants, el municipi compta amb 30 urbanitzacions que es comuniquen a travs dels 170 km de vials pblics dels que sha de fer crrec. Per tant s un municipi altament motoritzat en quant a mobilitat.Per altra banda tamb s un municipi que compta amb un paisatge atractiu, de topo-gra a abrupta, ms encara si el que ens trobem s una antiga pedrera de guix. La que ens ocupa es troba al sud-oest del nucli urb, i tal com mostra el planeja-ment vigent es troba situada a linterior duna rea reservada a parc urb i, per tant, una rea pblica que tamb hauria de ser una nova referncia urbana.Daqu podem extreure alguns conceptes clau a lhora dabordar el projecte per al nou camp de futbol de Corbera: mobilitat, e cincia, impacte paisatgstic, connectivi-tat.


El taller parteix dunes dades reals i acota-des. Es tracta de formalitzar el projecte ar-quitectnic dun camp de futbol dun petit mu-nicipi com Corbera de Llobregat atenent a tots els aspectes que hi intervenen: integraci ur-bana, funcionalitat, relaci forma-contingut, coherncia interna entre el projecte i la seva resoluci estructural i constructiva i fa es-pecial mfasi en que els condicionants reals siguin el motor de lidea de projecte.

En aquest sentit la proposta detecta un valus recurs projectual en les necessitats prvies del lloc: una antiga pedrera abandonada els talussos de la qual cal estabilitzar prviament a qualsevol altra intervenci arquitectnica.

Aix, donat que en qualsevol cas les tasques destabilitzaci resultaran necessries, la primera estratgia que es planteja s la de treure partit dels mecanismes de refor i pro-tecci i veure si amb aquests sarticula de la manera ms senzilla i unitria possible el pro-jecte del nou camp de futbol de Corbera.

No deixar, a ms, de ser un recurs que poten-ci la personalitat daques lloc, tant arti-ficial que de manera natural no s capa de sobreviure.

SITUACI

MESURES DESTABILITZACI DE TALUSSOS

Construcci de drenatges daiges su-perficials en capalera dels talussos Estabilitzar la zona superior del ta-ls Est Protecci de les caigudes de blocs: es pot fer terraplenat ben compactat a peu del tals amb mesura estabilitzado-ra del terrapl mitjanant coberta ve-getal, escollera, gabions... i assumir la caiguda de blocs

(ESTUDI GEOLGIC-GEOTCNIC DESTABILITAT DELS TALUSSOSA LA PEDRERA DE GUIX DE CORBERA DE LLOBREGAT)

ESTRATGIATRAA SUPERIOR

|aigua|drenatge|recorreguts pblicsTRAA INFERIOR

|roca|contraps|recorreguts privats

03 tardor 2011-12 | [email protected] | 627 229 842 pg.10TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 1

EMPLAAMENT

1/7500 5 15 30

estudi dassoleig EQUINOCCIEs comprova que la marquesina projecti una ombra damunt les grades durant les hores de ms calor del dia. Es comprova lequinocci enlloc del solstici destiu per assegurar la pro-tecci enfront duna direcci menys vertical de la radiaci solar.

estudi dassoleig SOLSTICI DESTIUEs comprova lefecte de les ombres projectades damunt del camp. s al voltant del solstici destiu que aquestes ombres es manifesten ms clarament en horaris de joc. I es com-prova de tarda perqu s quan sestiren les ombres sobre lrea.

TAP

A

TA

RD

OR

201

1lli

uram

ent f

inal

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

N

OR

MAL

ITAT

RAD

ICAL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

2G

AV

INA

CO

RB

ET

TA

tap

IX

jord

i co

sta

to

ni t

rib

fu

tbol

a

futb

ol a

ALAT NORD-EST

1/3000 5 1510

ALAT SUD-OEST

1/3000 5 1510

TAP

A

TA

RD

OR

201

1lli

uram

ent f

inal

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

N

OR

MAL

ITAT

RAD

ICAL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

3

SECCI TRANSVERSAL 1

ST3

ST2

ST1

1/3000 5 1510

1/3000 5 1510

1/3000 5 1510


TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 4

255.0257.0

255.0254.0

259.0260.0

258.0256.0

259.0254.0

255.62555

2552 .62727 .0

255.0255.0

30

circulaci desportistes

circulaci despectadors i passejants

258.0

planta general 1/200

a. accsa1. recepci 30.36m2a2. local social 21.50m2a3. magatzem esportiu 59.10m2a4. bar 91.86m2a5. magatzem bar 17.21m2a5. serveis pblics 38.12m2

TOTAL 258.15 m2

b. vestidorsb1. vestidor collectiu (x2) 56.70 m2 b2. vestidor de grups (x4 39.03 m2b3. vestidor rbitres (x2) 18.40 m2b4. infermeria 19.73 m2b5. sala mquines 42.90 m2

TOTAL 368.95 m2

1/2000 2 105

PROGRAMA. superfcies


TAP A TARDOR 2011lliurament finalGAVINA CORBETTA tap IX jordi costa toni trib NORMALITAT RADICAL camp de futbol a corbera 5

A

B

C

D

E

F

PROPOSTA ESTRUCTURAL . coberta grades

1/2000 2 105

PROPOSTA ESTRUCTURAL . coberta grades

1/2000 2 105

Com que el projecte funcional es resol amb tres edi cis autnoms, es corre el risc de resoldre estructuralment cadascn dells amb e ccia per perdent la unitat necessria de projecte degut als requeriments particulars de cada cas. La proposta, en aquest cas, intenta de nir un sistema estructural com. I es caracteritza per la secci del prtic segons lesquema segent:

PROPOSTA ESTRUCTURAL. memria

A. coberta invertida amb gravesDexterior a interior: capa de graves, allament trmic amb plaques rgides de poliestir i lmina impermeabilitzant sobre forjat inclinat -2%. La recollida de les aiges pluvials es realitzar mitjanant una bonera protegida front lentrada de graves i es con-duir per un tub a linterior de lnima de les pantalles de formig.

B. faana ventiladaSistema tipus omegazeta de plaques de mor-ter armades sobre per ls dacer galvanitzat xats a mur de blocs de formig. Dexterior a interior: plaques de de faana -en la part superior de la faana i per sobre de la fus-teria es collocarn plaques perforades per a la sortida dels extractors de ventilaci-, travessers dacer galvanitzat, impermeabi-litzaci, muntants dacer galvanitzat, mur de blocs de formig, allament trmic amb planxes exibles de cellulosa embegut en la subestructura del trasdossat tipus pladur amb plaques hidrfugues, i revestiment cermic tipus gresite amb peces de 5x5 de color clar.

C. paviment continu impermea-ble i antilliscantFormaci del 2% de pendent mitjanant for-mig cellular i paviment continu de morter i polmers tipus pavithor de Pavindus.

D. forjat sanitari amb cmara registrable i galeria daccs i de pas dinstallacionsUna galeria per al pas dinstallacions permet per no haver de collocar fals sostre en les zones comuns, on es valoren les textures dels

materials estructurals.

E. ventilaci foradaLes boques dels extractors es xarn al fals sostre que tamb ocultar les lluminries dels vestidors. Laire dextracci sexpulsar per faana.

F. terra radiant

En contraposici amb la traa dels murs de gabions que de neix el projecte des des del punt de vista de lentorn, lestructura de ledi cat es caracteritza per la presncia de les costelles de formig. Per destacar encara ms aquesta presncia saccentua el gruix de les pantalles mitjanant un mur alleugerit amb plaques de poliestir entre dues fulles de 15 cm aconseguint aix lefecte dun mur de 45 cm de gruix.Aix per una banda. Per una altra hi havia la urgncia de resoldre limpacte de les torres denllumenat del camp. Aix que la decisi dincorporar aquest enllumenat a la mateixa estructura dels diferents edi cis -coberta grades i vestidors- passa per ser una necessitat projectual, especialment a la banda on es situen les grades, que es vol cobrir amb una estructura pesada a mode de plataforma panormica de lam teatre mineral.

PROPOSTA CONSTRUCTIVA . VESTUARIS 1/25

El que en resulta s una estructura de formig armat de pantalles i suports metllics -que sern tamb bculs per als projectors del camp- i lloses massisses. Tot i que tamb sestudia i sassaja la possibilitat de recrrer a plaques alveolars degut a la convenincia del pretesat per als 8m de llum entre costelles. Es recolzarien sobre les costelles prviament al formigonat dels caps de biga de les mateixes. El dubte seria si mitjanant connectors es podrien recolzar en bigues embegudes.

Com a bculs, els suports metllics situats tamb cada 8m i de 15 metres dalada, haurien dallotjar noms un parell de projectors de 400W segons el segent esquema:


TAP

A

TA

RD

OR

201

1DR

ENAT

GES

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

R

EALI

TAT

RA

DIC

AL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

1

vessant hidrogr c (lespessejat indica pendent i direcci de mxim pendent)

lnia de carena (trobada entre espessejats dife-rents)

lnia de vall

tub de dren en franja din ltraci

tub de dren enterrat

dipsit dacumulaci daiges descorrentia (50m3)

pou de registre del traat dels tubs de dren

canal dobra amb repl de graves per a recollida descorrenties super cial rea esportiva

traat de canals dobra o prefabricats per a recolli-da descorrenties super cials rees esportivescollectors de canals dobra i prefabricats rea esportiva

dipsit dacumulaci daiges descorrentia camp de joc (2x10m3)

rees din ltraci

PLANTA DE DRENATGES 1/1000

SECCI LONGITUDINAL GENERAL 1/300

paviment de rajola de formig | canals dobra amb repl de graves | mur de gabions

canals prefabricades de formig | sistema i components | formaci de pendents (eslgaonada)

1

2

3

4

5

1

1

1

1

1

1

1

12

2

2

2

3

3

3

45

5

5

TAP

A

TA

RD

OR

201

1DR

ENAT

GES

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

R

EALI

TAT

RA

DIC

AL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

1



lnia de vall








rees din ltraci





1

2

3

4

5

1

1

1

1

1

1

1

12

2

2

2

3

3

3

45

5

5

TAP

A

TA

RD

OR

201

1DR

ENAT

GES

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

R

EALI

TAT

RA

DIC

AL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

1



lnia de vall








rees din ltraci





1

2

3

4

5

1

1

1

1

1

1

1

12

2

2

2

3

3

3

45

5

5

TAP

A

TA

RD

OR

201

1DR

ENAT

GES

GA

VIN

A C

OR

BE

TTA

ta

p IX

jo

rdi c

ost

a t

on

i tri

b

R

EALI

TAT

RA

DIC

AL

cam

p de

futb

ol a

corb

era

1



lnia de vall








rees din ltraci





1

2

3

4

5

1

1

1

1

1

1

1

12

2

2

2

3

3

3

45

5

5

SECCI LONGITUDINAL DE DRENATGES SUPERFICIALS e. 1/600


04 PARK&FLOW. Transportation hub al Can

al de Saint-Denis


ojectes VIII. CONSTRUR AM

B LAIGUA

PRIMAVERA 2011TAP B proposta i emplaament 1/1000GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1

parkn ow[ car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or incentive parking) facilities are car parks with connections to public transport.

Signi ca literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su vehculo privado y acceder al centro de las ciudades mediante el trasbordo en trans-porte pblico.

Parknride -> parkn y..., parkn ow

A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehicles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.

Porte de Clignancourt

Bd Ornano

RER

Capitainerie

GrueMaison

Roue Libre

Feu

Feu

Accueilet ponton

attenteclusage

Accueilet attenteclusage

Passerelle Mornay

Port de Plaisance de Paris-Arsenal

Boul

evar

dde

laBa

still

e

Boul

evar

d

Bour

don

RueMornay

Rue

de

l'Ars

enal

Rue Jules Csar

Rue

de

Bercy

RueLacue

Q. de la Rape

Pont

Morland

Bd Henr

i IV

R. de Lyon

OpraBastille

Voie

Mazas

Bass

in

de

l'A

rsen

al

SEINE

Quai de la Rape

M

M

cluse n9 de l'Arsenal

Ponton d'attenteBorne d'appel

de l' cluse

Pont de la Briche

Qua

i

R. de la Briche

Rue Paul luard

deSe

ine

La Seine

Canal St-Denis

Le Croult

cluse n7 de la Briche (Poste de commande / V.H.F. 20)

SAINT-DENIS

Canal St - Denis

Canal

de

l'O

urcq

Gare

Gare circulairede la Villette

Parcde la

Villette

Parcde la

Villette

cluse n1 du Pt de Flandre

Pont Levantde Crime

Pontonbase de location

Service des Canaux

CinmaMK2

R serv bateauxPassagers

Bureau dela Navigation

cluses n1 et 2de la Villette

Feu

Passerelle de

la Moselle

Passerelle

Place de la Bataille

deStalingrad

Rotonde dela Villette

Aven

ue

de

Fland

re

Aven

ue

Jean

Jaur

s

Av. Secrtan

R. de la Moselle

R. Euryale

Dehaynin

R. de Crime

Rue Riquet

Qua

i

de

la

Seine

Quai

d

e

l

a

Loi

re

Bassin

de

la

Villett

e

Bassin

de

la Vill

ette

BassinLouis Blanc

Jaurs

Stalingrad

Riquet

Laumire

Vo te dela Bastille

Place de la Bastille

Itinra

ire cyc

lable

Port de lArsenal

Gare Circulaire

Bassin dela Villette

Dbouchen Seine

Dbouchen Seine (la Briche)

Bassinde la Villette

M

M

M

M

M

M

Circulaire

P

de

P

Carre

ra 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Canal Saint-Denis

T

P

B d . P e r i p h e r i q u e

B d . M a c D o n a l d

Rue mille Bollaert

Rue

Clau

de B

erna

rd

nord

PERIPHERIQUEvehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)

la intersecci entre dos fluxes

XARXA DE CANALS130 km daiges navegables

la xarxa de canals de Paris

EL PASSAT INDUSTRIAL

UN FUTUR PER A LA CIUTAT XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I IN-SERCI DE LA PROPOSTA

PROPOSTA DEMPLAAMENT I DOTACIONS

XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I INSERCI DE LA PROPOSTA

PRIMAVERA 2011TAP B proposta i emplaament 1/1000GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1






Bd Ornano

RER

Capitainerie

GrueMaison

Roue Libre

Feu

Feu

Accueilet ponton

attenteclusage


Passerelle Mornay


Boul

evar

dde

laBa

still

e

Boul

evar

d

Bour

don

RueMornay

Rue

de

l'Ars

enal

Rue Jules Csar

Rue

de

Bercy

RueLacue

Q. de la Rape

Pont

Morland

Bd Henr

i IV

R. de Lyon

OpraBastille

Voie

Mazas

Bass

in

de

l'A

rsen

al

SEINE

Quai de la Rape

M

M



de l' cluse

Pont de la Briche

Qua

i

R. de la Briche

Rue Paul luard

deSe

ine

La Seine

Canal St-Denis

Le Croult


SAINT-DENIS

Canal St - Denis

Canal

de

l'O

urcq

Gare


Parcde la

Villette

Parcde la

Villette


Pont Levantde Crime


Service des Canaux

CinmaMK2




Feu

Passerelle de

la Moselle

Passerelle


deStalingrad


Aven

ue

de

Fland

re

Aven

ue

Jean

Jaur

s

Av. Secrtan

R. de la Moselle

R. Euryale

Dehaynin

R. de Crime

Rue Riquet

Qua

i

de

la

Seine

Quai

d

e

l

a

Loi

re

Bassin

de

la

Villett

e

Bassin

de

la Vill

ette

BassinLouis Blanc

Jaurs

Stalingrad

Riquet

Laumire

Vo te dela Bastille


Itinra

ire cyc

lable

Port de lArsenal

Gare Circulaire


Dbouchen Seine



M

M

M

M

M

M

Circulaire

P

de

P

Carre

ra 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Carrera 4

Canal Saint-Denis

T

P



Rue mille Bollaert

Rue

Clau

de B

erna

rd

nord




la xarxa de canals de Paris

EL PASSAT INDUSTRIAL

UN FUTUR PER A LA CIUTAT XARXA DE CANALS, PUNTS ESTRATGICS I IN-SERCI DE LA PROPOSTA

PROPOSTA DEMPLAAMENT I DOTACIONS

PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1








Canal Saint-Denis

T

P



Rue mille Bollaert

Rue

Clau

de B

erna

rd


Bd Ornano

RER

Capitainerie

GrueMaison

Roue Libre

Feu

Feu

Accueilet ponton

attenteclusage


Passerelle Mornay


Boul

evar

dde

laBa

still

e

Boul

evar

d

Bour

don

RueMornay

Rue

de

l'Ars

enal

Rue Jules Csar

Rue

de

Bercy

RueLacue

Q. de la Rape

Pont

Morland

Bd Henr

i IV

R. de Lyon

OpraBastille

Voie

Mazas

Bass

in

de

l'A

rsen

al

SEINE

Quai de la Rape

M

M



de l' cluse

Pont de la Briche

Qua

i

R. de la Briche

Rue Paul luard

deSe

ine

La Seine

Canal St-Denis

Le Croult


SAINT-DENIS

Canal St - Denis

Canal

de

l'O

urcq

Gare


Parcde la

Villette

Parcde la

Villette


Pont Levantde Crime


Service des Canaux

CinmaMK2




Feu

Passerelle de

la Moselle

Passerelle


deStalingrad


Aven

ue

de

Fland

re

Aven

ue

Jean

Jaur

s

Av. Secrtan

R. de la Moselle

R. Euryale

Dehaynin

R. de Crime

Rue Riquet

Qua

i

de

la

Seine

Quai

d

e

l

a

Loi

re

Bassin

de

la

Villett

e

Bassin

de

la Vill

ette

BassinLouis Blanc

Jaurs

Stalingrad

Riquet

Laumire

Vo te dela Bastille


Itinra

ire cyc

lable

Port de lArsenal

Gare Circulaire


Dbouchen Seine



M

M

M

M

M

M

Circulaire

P

de

P

emplaament 1/500

LA XARXA DE CANALS. punts estratgics i inserci de la proposta


El taller pretn el desenvolupament dun equi-pament pblic a travs de laigua com a element generador. Edifici i programa, en acabat, haurn de resoldre la indeterminaci urbana dun solar situat en una rea en desenvolupament de la pe-rifria de Paris i proposar nous escenaris de futur. La proposta sorgeix de la lectura de les pos-sibilitats que ofereix la intersecci entre el Boulevard Periphrique i el Canal Saint-Denis en clau de mobilitat metropolitana, duna re-inter-pretaci del paper de la xarxa de canals de la ciutat dins lesquema del transport i la mobili-tat urbana, i del plantejament dun equipament, els usos del qual integrin les necessitats tant de lescala metropolitana com de la local.

ESQUEMA ENCAIX METROPOLIT









Canal Saint-Denis

T

P



Rue mille Bollaert

Rue

Clau

de B

erna

rd


Bd Ornano

RER

Capitainerie

GrueMaison

Roue Libre

Feu

Feu

Accueilet ponton

attenteclusage


Passerelle Mornay


Boul

evar

dde

laBa

still

e

Boul

evar

d

Bour

don

RueMornay

Rue

de

l'Ars

enal

Rue Jules Csar

Rue

de

Bercy

RueLacue

Q. de la Rape

Pont

Morland

Bd Henr

i IV

R. de Lyon

OpraBastille

Voie

Mazas

Bass

in

de

l'A

rsen

al

SEINE

Quai de la Rape

M

M



de l' cluse

Pont de la Briche

Qua

i

R. de la Briche

Rue Paul luard

deSe

ine

La Seine

Canal St-Denis

Le Croult


SAINT-DENIS

Canal St - Denis

Canal

de

l'O

urcq

Gare


Parcde la

Villette

Parcde la

Villette


Pont Levantde Crime


Service des Canaux

CinmaMK2




Feu

Passerelle de

la Moselle

Passerelle


deStalingrad


Aven

ue

de

Fland

re

Aven

ue

Jean

Jaur

s

Av. Secrtan

R. de la Moselle

R. Euryale

Dehaynin

R. de Crime

Rue Riquet

Qua

i

de

la

Seine

Quai

d

e

l

a

Loi

re

Bassin

de

la

Villett

e

Bassin

de

la Vill

ette

BassinLouis Blanc

Jaurs

Stalingrad

Riquet

Laumire

Vo te dela Bastille


Itinra

ire cyc

lable

Port de lArsenal

Gare Circulaire


Dbouchen Seine



M

M

M

M

M

M

Circulaire

P

de

P

emplaament 1/500

LA XARXA DE CANALS. punts estratgics i inserci de la proposta

04 tardor 2009-10 | [email protected] | 627 229 842 pg.16PRIMAVERA 2011TAP B emplaament 1/500GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 1

nord

parknfl ow[car-boat transport hub]Park and ride [park & ride, parknride, P+R] (or in-centive parking) facilities are car parks with connec-tions to public transport.Signica literalmente estacionar y montar, en ingls. Son estacionamientos de disuasin o intercambio para automviles situados en la periferia de las ciudades y cuyo n es alentar a los conductores a aparcar su veh-culo privado y acceder al centro de las ciudades me-diante el trasbordo en transporte pblico.Parknride -> parkny..., parknow

A transport hub (also transport interchange) is a place where passengers and cargo are exchanged between vehi-cles or between transport modes. Public transport hubs include train stations, rapid transit stations, bus stops, tram stop, airports and ferry slips.

Boulevard Priphrique

Stadedes Fillettes

Navette Charles-de-GaulleExpress

Marx Dormoy

Gare olevangile

Corentin Cariou

Victor Hugo

Pont de Stains

Place du Front Populaire

Navette fluviale ICADE/EMGP

Crime

CharlesHermite

bd Ney bd MacDonaldPorte de

la Chapelle

PortedAubervilliers

Porte dela Villette

Claude Bernard

Magasins gnraux

SAINT-DENIS AUBERVILLIERS

PARIS

Tramway Saint-DenispinayVilletaneuse

Direction de lurbanisme.

vehicles_1.300.000/dia(89%cotxes:7%camions:4%motos)

aparcament semisoterrat

embarca

dor

estaci bateau-bus

planta cota 46.50 1/300




PRIMAVERA 2011TAP B GAVINA CORBETTA tap VIII joan curs i llus bravoCONSTRUR AMB LAIGUA transportation hub 2nord

ESTRUCTURA. esquema 1/750

ESTRUCTURA MIXTA ACER-FORMIG

- Pilars i bigues dacer laminat- Forjats de lloses alleugerides de formig pretesat prefa-bricades- Bigues pratt a partir de per ls dacer laminat en prtics de grans llums

ESTRUCTURA DE FORMIG

- Pilars i bigues de formig armat- Forjats de llosa nervada de formig- Murs de contenci perimetrals de formig armat



b1 b2 b3 b4 a1 a2 a3 a3 a6a5a4

c1

a6

c1

c2

c3

c4

c5

FAANA. secci constructiva 1/20

a. estructura

a1. capa regularitzaci de mortera2. allament acstic per a soroll de impactea3. llosa alleugerida de formig pretesata4. biga IPE-330a4. biga pratta6. revestiment de protecci davant el foc

b. coberta

b1. capa de drenatge amb gravesb2. impermeabilitzaci amb capa de proteccib3. allament trmicb4. barrera de vapor

c. faana

c1. panell de policarbonat tipus thermoclickc2. corretges de xaci c3. bastidor malla de faanac4. malla de protecci solarc5. fusteria tipus acorde de la faana-galeria

FAANA. secci-esquema estratgia climtica 1/500

alat est 1/300

alat nord 1/300

alat sud 1/300

alat oest 1/300

secci A 1/300

secci B 1/300

B

A


portfoli gavina corbetta

Documents