EMPRENEDORIA POLÍTICA INDUSTRIAL

ECONOMIA

ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

EMPRENDRE AMB ELS JOVES

Josep Mª Benet – Paula Montal Figueres

POLÍTICA INDUSTRIAL I ECONÒMICA – ORG. INDUSTRIAL

Pregunta prèvia:

Les societats com la nostra es qualifiquen amb l’expressió societats de consum. Sabries dir

per què? Creus que és necessari el consum?

CONSUM: Acció de satisfer una necessitat mitjançant un producte.

A la nostra societat aquesta acció de consumir és bàsica, el nostre sistema econòmic està

basat precisament en el consum. El consum i, per tant, la possibilitat de vendre productes

és el que fa que una empresa es decideixi a produir-los. A partir de la venda de productes

s’obté un benefici econòmic, i una part d’aquest passa a mans dels treballadors en forma

de sous: Amb aquests diners, podran adquirir nous productes.

MERCAT: Tot el conjunt de persones i empreses que ofereixen i que compren un producte

determinat. En el mercat és on es realitza intercanvi de productes i de diners. Conjunt de

persones amb unes necessitats o desitjos que podrien voler satisfer.

La quantitat d’unitats d’un producte que els productors posen a la venda s’anomena

oferta, i la quantitat d’unitats d’un producte que els consumidors estan disposats a

comprar s’anomena demanda.

La fusta, més oferta, menys demanda; http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48336

Classificació dels mercats:

A. Segons el tipus de producte: Immobiliari (habitatges, locals, naus,...), fruita,

capitals (diners), mà d’obra o de treball (persones), automoció,...

B. Segons l’oferta: Segons com sigui l’oferta hi ha tres tipus de mercats:

Monopoli: quan només hi ha una empresa que aporta l’oferta. En aquest

cas, tots els possibles compradors es veuran obligats a comprar el producte

a aquesta empresa i, per tant, hauran d’acceptar les condicions (preu,

servei, característiques del producte,...)que aquesta imposi. (1 venedor,

molts compradors – Renfe, endesa,...)

Oligopoli: quan hi ha unes poques empreses que aporten l’oferta. A causa

de la tendència actual de les empreses a fusionar-se o absorbir les més

petites per formar grans empreses multinacionals, aquest tipus de mercats

és el que prolifera actualment (pocs venedors, molts compradors –

telefonia mòbil).

Competència perfecte: Quan hi ha moltes empreses que aporten l’oferta.

És el mercat ideal per al nostre sistema econòmic, ja que la competència

que es crea entre les empreses per aconseguir vendre els seus productes fa

que ajustin molt els preus i que millorin la qualitat i el servei, amb la qual

cosa els consumidors se’n veuen directament beneficiats. (productes

alimentaris, roba de vestir,...)

Target: mercat clau al que es dirigeix la meva empresa.

Competència: qui ofereix un producte o servei que satisfà la mateixa necessitat.

El preu dels productes: Expressió en diners del valor econòmic d’un producte. Quant itat de

diners que hem de pagar per adquirir-lo. Així doncs, els productes més valuosos tenen un

preu més elevat que altres de menys valuosos. Quan una industria fabrica un producte,

està multiplicant el valor econòmic de les matèries primeres emprades i transformades en

aquest nou producte.

El valor és subjectiu, quan pagaries per una cantimplora d’aigua fresca enmig del desert?

Màrketing: eina que tenen les empreses per aconseguir augmentar les vendes dels seus

productes. Detectar canvis a l’entorn per anticipar-se (ex. celíacs).

Nínxol: Mercat desatès.

Book;

http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs

30 minuts. No pensi, compri!

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1862/No-pensi-compri

Producció: quantitat d’unitats d’un producte que fabrica una indústria en un període de

temps determinat (unitat/temps).

Productivitat: expressa la relació entre la producció obtinguda i els mitjans utilitzats. Així

doncs, quan diem que la productivitat augmenta volem dir que es produeixen més

productes amb una menor quantitat de recursos utilitzats.

COSTOS: els costos són els diners que l’empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots i

cadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció. Recursos: matèries primeres,

energia, mà d’obra, organització,...

Costos fixes: No depenen de la quantitat de producte que elabori l’empresa (lloguer local,

factura electricitat, telèfon, manteniment maquinària,...).

Per poder produir, l’empresa també ha hagut de comprar maquinària i muntar unes

instal·lacions. Aquest capital acostuma a durar uns anys; per això, cada any compta amb

un cost fix de només una part del que ha costat en total . Aquesta part comptabilitzada

cada any com a cost fix s’anomena amortització.

Costos variables: Són aquells que depenen de la quantitat de producte que elabori

l’empresa (compra de matèries primeres, sous-nòmines,...)

CTOTAL=CF+CV

BENEFICI: Total de diners que vol guanyar l’empresa un cop hagi venut el producte, pagat

els costos de producció i els impostos. Aquests diners poden ser destinats a fer noves

inversions en l’empresa (compra de nova maquinària, formació de treballadors,

investigació, I+D+i, més competitivitat,..), a ser repartits entre els seus propietaris o

accionistes, o a totes dues coses.

Model alemany: competitivitat, reinversió a l’empresa, llarg termini.

Model espanyol: rèdits a curt termini, repartir dividents als accionistes.

El benefici s’expressa normalment com un percentatge del cost total; B(%,CT).

ORGANITZACIÓ: compostes d’individus o grups, amb vistes a aconseguir certs objectius

per mitjà de funcions diferenciades.

Objectius de l’empresa: Maximitzar el benefici a llarg plaç.

Creixement

Maximització de les vendes

Creació de valor

Desenvolupament de nous productes

Mantenir la independència

Satisfer a altres (accionistes, empleats, clients)

Risc empresarial: es medeix en funció de la variabilitat del benefici. Quant major és la

innovació del producte, major és el risc.

Empresari: Suma de diferents capacitats (quantes més millor). Capacitat d’assumir riscos,

d’innovar, d’organitzar, habilitat per captar l’evolució de l’entorn, desig d’independència,

afició al diner i a la competició, possessió d’un producte innovador.

Frank H. Knigth: és un assegurador de rendes, i el benefici empresarial és la

recompensa d’assumir riscos.

Adam Smith: és el propietari dels mitjans de producció i patró o mestre del

treball.

J.A. Shumpeter: és el protagonista principal del desenvolupament econòmic i

dels avanços socials. En l’innovació hi ha l’essència de la funció empresarial.

Jeffrey A. Timmons: és la persona que pren accions humanes, creatives per

construïr quelcom amb valor partint del no res.

EMPRENADOR:

Persona capaç de percebre una oportunitat de negoci a partir d’una idea i assumir un risc

per a dur-la a terme. Observació de l’entorn; vida econòmica, quotidiana, canvis socials,...

Emprenedor és una paraula provinent del llatí prendere i que era usada en documents del

Consolat de Mar com acordar o iniciar. En l'edat mitjana fou utilitzat per a designar els

arquitectes d'obres civils i religioses. Posteriorment s'emprà per a designar els militars mercenaris. A començaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per a

referir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.

Cantillon fou el primer en destacar el paper de l'entrepreneur en l'activitat econòmica. El

seu emprenedor és algú que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la seva principal funció és la d'assumir risc.

Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de l'escola britànica no realitzen

distincions entre l'emprenedor, l'empresari i el capitalista, ja que normalment les tres funcions les exercia la mateixa persona.

Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i així von Thunen

considerà que a l'emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el

capital i la tasca d'organitzar els factors productius. Knight (1921)seguí posteriorment una

línea similar, distingí entre el risc (sobre el que es possible establir una prima d'assegurança) i la incertesa (allò que és del tot desconegut) i determinà que aquesta darrera era la que

definia l'activitat emprenedora.

L'escola històrica alemanya també s'interessà pel fenomen i pel paper de les minories (jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funció. També utilitzaren el concepte de

creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destruïa els vells

negocis (per exemple la substitució de les mules i bous pels tractors)

Per a Schumpeter l'emprenedor és fonamentalment un innovador, algú que combina nous mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca

momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent

ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.

Els economistes austríacs també han defensat el paper de l'emprenedor en el desenvolupament econòmic. Von Mises (1949) destaca que més que emprenedors hi ha

accions emprenedores, és a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner ( 1973)considera

que l'economia no es troba mai en situació d'equilibri, ja que els venedors no coneixen perfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors són agents que

es troben alerta i que detecten les diferències entre les necessitats dels compradors i allò

que realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. D'aquesta manera es

converteixen en agents que fan tendir l'economia cap al seu punt d'equilibri.

El concepte està molt de moda, però el cert és que d’emprenadors n’hi ha hagut tota la

vida. La humanitat sempre ha tingut la necessitat de canviar i millorar. De fet, fins

recentment, d’aquesta actitud se li’n dèia tenir iniciativa. L’emprenedoria és doncs una

actitud davant la vida. Marcar-se reptes i abordar-los, a vegades amb èxit i a vegades no.

CREACIÓ D’UNA EMPRESA:

Fases en la creació d’una empresa:

Creació de la ideia (creativitat)

Avaluació de les oportunitats de negoci, a partir de les habilitats, capacitats i

recursos disponibles.

Desenvolupament del procés de negoci.

El.laboració del pla d’empresa.

Definició i obtenció de recursos, que en general seran externs i escassos.

També cap la possibilitat d’aprofitar les idees dels demés, es pot comprar la llicència, es

pot optar per l’opció d’una franquícia,...

Vivers d’empreses: sessió temporal d’espai a baix cost pels primers passos d’emprenedors.

ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA:

A. Empresari individual o autònom (persona física - responsabilitat il·limitada)

B. Societats mercantils (personalitat jurídica, es registren al registre mercantil).

Societat Civil: 2 o més socis. Hauran de cotitzar en règim

d’autònoms a la S.S. Responsabilitat il·limitada, la persona física

respon a les deutes de l’empresa.

Societat Anònima: Número mínim de socis, 3, i anònims. Capital

mínim → 60101€. Capital social dividit en accions. Participació a

l’empresa dels socis. Responsabilitat limitada a les aportacions

realitzades.

Societat Limitada: Número mínim de socis, 2. Identitats públiques.

Capital mínim → 3012€. Responsabilitat limitada a les aportacions

realitzades. (patrimoni personal dels socis a sà i estalvi).

Cooperativa: Societats d’economia social. L’objectiu deixa de ser el

benefici al capital i passa a ser la prestació de serveis als socis.

Òrgan de govern assembleari.

ESTRATÈGIA:

Missió: expressa el caràcter, la identitat, la raó de ser de la organització; distingint-la

d’altres (referent moral, manera de funcionar,..)

Vissió: Estat futur desitjat per la organització (ocupar un mercat concret,...)

Meta: Fi general d’acord amb la missió.

Objectiu: Fi més precís d’acord amb la meta, petits passos.

Matriu DAFO; Kenneth Andrews i Roland Chistensen. → Anàlisi de l’entorn per poder

dissenyar una estratègia empresarial.

DEBILITATS; Aspectes interns de l’empresa. Obstacles i limitacions que tallen el

desenvolupament de l’organització, i que són necessaris d’eliminar, com per

exemple la manca d’experiència.

AMENACES: Esdeveniments externs a l’empresa que, sent previsibles, si

succeïssin, dificultarien el compliment dels objectius (canvis demogràfics, de

legislació, aparició de productes substitutoris,...)

FORTALESES: Aspectes interns de l’empresa que representen els seus punts

forts (avantatges en costos, capacitat directiva, flexibilitat organitzativa,...)

OPORTUNITATS: Aspectes externs de l’empresa. Possibilitats per obtenir

avantatges (nous mercats, grups adicionals de clients,...)

Productivitat, el futur necessari / Nova york en plena crisi / Ifest, innovació concentrada:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=35947&p_ex=nova%20york%20en%20plena%20

crisi

PRODUCTE:

Bé o servei que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat .

Si l’empresari no té en compte tots aquests aspectes, no tindrà èxit.

INVESTIGACIÓ (R + D + i)

RECERCA: Descobrir nous coneixements.

DESENVOLUPAMENT: Aplicació dels resultats de la recerca.

INNOVACIÓ: Procés en el qual una idea es transforma en una realitat que és acceptada i

reconeguda pel mercat propi com un avantatge competitiu.

Aquest avantatge només apareix als inicis, i deixa de ser-ho quan tothom el pot

implementar. És la clau de la competitivitat.

El concepte innovació és aplicable a un nou producte, procés, mercat, matèria

prima, estructura organitzativa,...

Al llarg d ela història, la innovació ha estat causa de la renovació dels

poderosos (generalment innoven els dèbils per la necessitat de canvi i

evolució).

La innovació implica risc elevat de fracàs.

La innovació no és una tàctica del moment, sinó una actitud.

Resistència a la innovació; por als canvis. “Shock del futur” → Conservadorisme.

Protecció de la innovació → Patent: títol de propietat industrial concedit per

l’Estat. Poques patents a Espanya; el 70% de l’economia espanyola és del

sector serveis, on la innovació no és sempre patentable. Copy right:

mecanisme de protecció de la propietat intel·lectual.

INVENT: Aplicació d’una idea per crear una cosa que no existia abans.

DESCOBRIMENT: Difusió del coneixement d’una idea que ja existia, però no se’n tenia

coneixença.

PLA D’EMPRESA

“Durant les batalles t’adones que els plans són inservibles, però fer plans és indispensable”.

Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplifica perfectament la importància de fer un

bon pla d’empresa.

El pla d'empresa és un document que es fa, normalment prèviament a iniciar una activitat

o projecte empresarial, i que analitza i detalla tots els aspectes d'aquesta activitat o

projecte per tal de poder-ne definir la viabilitat i els passos a seguir.

Guia per a un pla d'empresa 1. Presentació

1.1. Definició del negoci

1.2. Descripció de l’equip promotor

2. Pla de Màrqueting

2.1. Servei

2.2. Mercat

2.3. Competència

2.4. Preu

2.5. Promoció 2.6. Previsions de vendes

3. Producció i qualitat 3.1. Prestació del servei

3.2. Qualitat

3.3. Equips i infraestructura

3.4. Seguretat a la feina i medi ambient

4. Organització i gestió

4.1. Planificació i temporalització

4.2. Organització 4.3. Gestió de personal

5. Jurídicofiscal 5.1. Determinació de la forma jurídica

5.2. Aspectes laborals de l’equip promotor

5.3. Aspectes laborals i Seguretat Social dels treballadors

5.4. Obligacions fiscals 5.5. Permisos, llicències i documentació oficial

5.6. Cobertura de responsabilitats

5.7. Patents, marques i altres tipus de registres

6. Economicofinancera – Pla financer

6.1. Sistema de cobraments i pagaments

6.2. Resum de les dades econòmiques més rellevants

7. Valoració

7.1. Anàlisi de punts forts i febles

POLÍTICA INDUSTRIAL

SECTORS ECONÒMICS:

Primari: Agricultura, ramaderia, pesca,...

Secundari: Indústria, construcció,...

Terciari: Serveis, comercial,...

PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): índex de riquesa. El producte interior brut o producte

intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic

durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum

intermedi utilitzat en la producció.

PIB = Consum + inversió + despesa pública + exportacions – importacions

RENDA PER CÀPITA: Renda nacional / nº d’habitants.

Renda nacional → quan es mesura el PIB en costos.

La competitivitat és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa,

subsector o país per produir i vendre béns i serveis en els mercats interiors i exteriors.

Segons l'àmbit, la competitivitat pot tenir els següents significats:

a nivell empresarial, la competitivitat és la capacitat de proveir els productes i els

serveis tan o més eficientment i eficaçment que no pas els competidors;

en el sector industrial i el comerç exterior, la competitivitat és la capacitat de les

empreses de la mateixa indústria per aconseguir l'èxit sostingut en comparació

amb els competidors estrangers, sense cap tipus de protecció i subsidis;

per als Estats, la competitivitat és la capacitat dels ciutadans per aconseguir un

estàndard de vida alt i creixent, el qual és determinat per la productivitat en l'ús

dels recursos naturals i la producció de l'economia per cada unitat de ma d'obra o

capital que s'utilitza.

Diversificació: “no posar tots els ous al mateix cistell”

Proteccionisme: Imposar taxes i aranzels als productes de fora, per a protegir la indústria

nacional.

POLÍTICA MONETÀRIA: Objectiu d’evitar tendències inflacionistes o deflacionistes i

incentivar o desincentivar l’economia segons convingui.

Tipus d’interès: Depèn del Banc Central Europeu.

Si baixa el tipus d’interès→ incrementa el consum, es crea més ocupació, major recaptació

d’impostos, puja el PIB, puja l’IPC (inflació). Al baixar el tipus d’interès, l’economia s’escalfa

i perd competitivitat respecte altres economies i augmenten les importacions. Es mou més

diner (ja no surt a compte tenir els calers al banc) i puja l’inflació. Al pujar la inflació, es

perd competitivitat i al valer més els productes de casa que els de fora es passa a comprar

més a fora (augmenten les importacions).

Poc interessant aquest extrem, l’objectiu és aconseguir un equilibri.

Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals

http://www.tv3.cat/videos/4547271/Jonathan-Tepper-diner-virtual-i-deutes-reals

POLÍTICA FISCAL: Recaptació de recursos monetaris per medi dels impostos directes (IRPF

– Impost sobre la renda i persones físiques i jurídiques, IVA – Impost sobre el valor afegit),

o indirectes (transaccions comercials – hidrocarburs, tabac, alcohol, herències,...). I

distribució d’aquests recursos als objectius decidits per l’Estat (pressupostos generals de

l’Estat).

Una baixada dels impostos directes incentiva el consum i l’inversió.

IVA – 3 tipus:

General (18%)→ sofà, televisió,...

Reduït (8%)→ aliments, aigua, transports, cultura, hosteleria, neteja urbana,...

Super reduït (4%) → productes de primera necessitat, medicines,...

L’estat espanyol actualment està introduint reformes per intentar reactivar l’economia,

entre elles el canvi impositiu d’impostos com l’IVA (molts experts opinen que l’apujada

de l’IVA serà contraproduent i un error, ja que desincentivarà el consum).

Principals models d’organització social occidental:

Socialdemocràcia escandinava: Més benestar social, finançat amb uns impostos

més elevats, protecció febles. (tarannà europeu).

Liberalisme americà: Menys impostos, lliure mercat, desprotecció desafavorits.

A més a més algunes escoles introdueixen matisos;

- Escola austriaca; neoliberalisme, lliure mercat i autoregulació.

- Escola keynesiana; equilibri. Més poder de l’estat per a regular els mercats. Inversió

pública.

A CATALUNYA; existeix un dèficit fiscal (diferència entre els que Catalunya paga amb

impostos i el que rep en inversions) amb l’estat del 8% del nostre PIB. Una opinió

majoritària del món polític català opina que aquesta situació és un greuge i limita la

capacitat de progrés de Catalunya. Altres estats com l’Alemany, que s’estructura

federalment, es limita el dèficit fiscal de qualsevol dels seus estats federals al 4%, i un

dèficit fiscal superior es considera anticonstitucional.

El dèficit fiscal reiterat és dèficit social

http://www.tv3.cat/videos/4054270/Guillem-Lopez-Casasnovas-El-deficit-fiscal-reiterat-

es-deficit-social

Carles boix; camins cap a l’estat propi

http://www.tv3.cat/videos/4269490/Carles-Boix-camins-cap-a-lestat-propi- i-escenaris-de-

ruptura

Trens, aeroports i decadència Germà Bel

http://www.tv3.cat/videos/4106970/Germa-Bel-Trens-aeroports-i-decadencia

POLÍTICA EDUCATIVA: a Espanya estem fatal (I+D+i, idiomes, competitivitat, generació de

coneixement, manca d’estratègia en política industrial, pla de rescat de cervells,....)

Cada govern fa la seva llei. Conseqüència, educació a la deriva.

El nostre model de creixement (turisme i “totxo”) no s’ha basat suficientment amb el valor

afegit i el coneixement, factors claus de l’èxit per a occident.

Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat

http://www.tv3.cat/videos/4368870/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacio-per-millorar-la-

societat

POLÍTICA LABORAL: Ha de conduir a l’equilibri entre posicions contraposades.

Treballadors - empreses.

Conflicte: els teòrics de la organització consideren el conflicte com un defecte o una

estructura incomplerta a l’organització.

Mediació: S’utilitza per solucionar problemes derivats de tot tipus de conflictes: entre

treballador / empresa, persona /persona, persona / clan,... L’acord al que s’arriba té valor

de contracte privat. La mediació difereix de l’arbitratge on en aquest la decisió que pren

un àrbitre és d’obligatorietat jurídica i que pot no satisfer a ambdues parts.

Mobbing: Fenomen d’exercir violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i

recurrent durant un temps prolongat sobre una altra persona en el lloc de treball, amb la

finalitat que acabin abandonant el lloc de treball. No confondre mobbing amb estrés.

Tipus de mobbing:

Ascendent: quan la persona es veu agredida per subordinats.

Horitzontal: quan la persona es veu agredida per companys del mateix nivell

jeràrquic.

Descendent: quan l’acusat té un nivell jeràrquic inferior.

Riscos Laborals: Cada lloc de treball tindrà els seus riscos específics depenent de la

naturalesa de les accions que s’hi realitzin. El tractat de Roma (1977) i la Acta única (1986)

indiquen que a la zona euro s’haurà de promoure la millora del medi ambient de treball a

la fi de protegir la seguretat, la salut dels treballadors i les condicions laborals.

Ergonomia: prové del grec ergon (activitat) i nomos (llei). Desitja adaptar les condicions de

treball a la naturalesa física i psicològica de les persones, amb la finalitat d’assegurar unes

condicions laborals correctes.

La crisi del tèxtil;

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42938&p_ex=la%20crisi%20del%20t%E8xtil

POLÍTICA AMBIENTAL: Equilibrar el creixement econòmic i la preservació del medi

ambient en termes de sostenibilitat. L’estat té un paper important en l’elaboració de lleis i

normatives que protegeixin el Medi Ambient i potenciïn les energies renovables

(concienciació del canvi climàtic. El 80% de l’energia consumida al món prové de la

combustió d’elements finits). Paradoxa; creixement infinit amb recursos naturals finits.

Sostenibilitat: Satisfer les necessitats d’avui sense hipotecar les necessitats de les futures

generacions. La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en

perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà

anomena “pan para hoy y hambre para mañana”, aplicat en el sentit més ampli i a tota

mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals.

3 tipus:

Sostenibilitat ambiental: recursos finits, residus, impacte ambiental, pèrdua de

la biodiversitat, emissions de CO2, capa d’ozó,...

Sostenibilitat social: 1/5 part de la població mundial té el 85% de la riquesa,

desequilibris socioeconòmics.

Sostenibilitat econòmica.

Comprar, llençar, comprar

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-comprar-tirar-

comprar/1382261/

Fiscalitat verda / Lideratge /Gelatines de peix

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48458 El zenit del petroli

http://www.veoh.com/watch/v14193152pgtHAhJr?h1=El+Zenit+del+Petroli+-+30+minuts

Antonio Turiel; Condemnats a decrèixer.

http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer

ORGANISMES SUB I SUPRA ESTATALS:

SUB ESTATALS:

Alemanya – Federal → regions, länders, amb moltes competències. França → Centralista, regions sense poder.

Espanya → comunitats autònomes amb algunes competències. I als municipis

amb petit marge de maniobra i incapacitat legal per legislar.

SUPRA ESTATALS:

De menys a més integració econòmica:

Àrea de lliure comerç

Unió duanera

Mercat comú

Unió econòmica

Integració econòmica.

UNIÓ EUROPEA: (Integraciò econòmica) facilitar les condicions necessàries per mantenir la

competitivitat de la indústria comunitària. Els països amb més renda financen els països

amb menys renda.

Fons estructurals: per regions amb renda per sota del 75% de la mitja (fons

europeus de desenvolupament regional).

Fons de cohesió: per països amb un PIB< 90% de la mitjana i dèficit públic dins les toleràncies (finançament d’infraestructures, de transport i medi ambient al

50%).

FEOGA - política agrària: Penalització econòmica a les importacions a tercers, proteccionisme, subvencions econòmiques a la producció pròpia.

NAFTA: (USA, Mèxic i Canadà): Àrea de lliure comerç.

MERCOSUR: (Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai): Unió duanera

OMC: Organisme internacional que determina les normes i mecanismes per assegurar que

el comerç mundial sigui tant fàcil i lliure com sigui possible (engloba el 97% del comerç

mundial).

ONU: Organisme d’harmonització per resoldre els problemes de l a humanitat. En són

membres pràcticament tots els països del món (192 estats), però això no és garantia d’èxit.

Consell Nacional: format per 15 països, dels quals 5 són fixes amb dret a vet (França, Xina,

Rússia, USA i Regne Unit), i els altres rotatoris.

FMI: Fons monetari internacional: assessorament fiscal als països que ho necessitin. Deixar

diners a països en crisi (Christine Lagarde, presidenta.... Rodrigo Rato, expresident -també

de Bankia; conglomerat d’entitats tóxiques - “too big to fail”...)

BM: En canvi el Banc Mundial deixa diners a països per portar a terme un cert projecte .

ESCENARI INDÚSTRIA A CATALUNYA

Fotografia dels diferents sector industrials a Catalunya

Escenari Local: ens hem de posar les piles en termes de competitivitat i apostar per un

sector secundari fort i solvent, sobretot pel que fa a la Indústria del coneixement.

Occident ha d’apostar per ser competitiu en generació de coneixement i producció amb

valor afegit (alta tecnologia). La indústria manufacturera ara com ara és impossible

competir amb Orient (salaris baixos, no democràcia ni drets dels treballadors, desigualtats) .

Cal preveure una disminució dràstica del sector serveis, sobretot del turisme - ja no som el

país de sol i platja amb rendes baixes que tant atreia als europeus -.

A més a més, les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol s’hauran de replantejar.

Independentment de nacionalismes, Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat asfixiant

(8%) i això limita substancialment la capacitat de progrés de Catalunya.

Escenari global: El lliure mercat o capitalisme, ha patit un embús i necessita reinventar-se.

Són molts els líders mundials que han parlat de refundar el capitalisme. Sentim sovint que

estem immersos en una crisi econòmica, podem afegir que la crisi també és de valors,

moral o ètica. Sovint, el que és bo per l’individu, no ho és pel col·lectiu. La

desregularització del sistema (sobretot el financer) ha comportat aquesta situació d’embús

col·lectiu.

Cal que prenem nota dels errors que ens han dut a l’escenari actual i que refundem valors

tals com la responsabilitat, l’esforç, el valor per la feina ben feta, el valor del saber i el

coneixement, … res és fàcil i ens hem d’esforçar per aconseguir-ho.

Una altra qüestió a abordar a nivell global és el model de creixement i consum de recursos

naturals. El cas presenta una paradoxa, no es pot créixer fins a l’infinit en un entorn i

planeta on els recursos són finits. Caldrà ser imaginatius...

Vídeos d’interès;

Quan manen les dones

http://www.tv3.cat/videos/1496839

Cooperatives de treball

http://www.tv3.cat/videos/4331730/Cooperatives-de-treball

L’economia del bé comú

http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu

L’estat del malestar

http://www.tv3.cat/videos/4009190/Jordi-Bosch-lestat-del-malestar

Arcadi Oliveres

http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres

Teresa Forcades

http://www.tv3.cat/videos/4149710/Teresa-Forcades-El-capitalisme-no-es-etic

Jordi Pigem – filòsof - Economia psicopatològica

http://www.tv3.cat/videos/4388071/Jordi-Pigem-Economia-psicopatologica

e-konomia

http://videos.lavanguardia.com/canal/e-konomia/index.html