política industrial i econòmica

Download Política industrial i econòmica

Post on 07-Jul-2015

758 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. EMPRENEDORIAPOLTICA INDUSTRIALECONOMIAORGANITZACI INDUSTRIALEMPRENDRE AMB ELS JOVESJosep M Benet Paula Montal Figueres

2. POLTICA INDUSTRIAL I ECONMICA ORG. INDUSTRIALPregunta prvia:Les societats com la nostra es qualifiquenamb lexpressisocietats de consum. Sabries dirper qu? Creus que s necessari el consum?CONSUM: Acci de satisfer una necessitat mitjanant un producte.A la nostra societat aquesta acci de consumir s bsica, el nostre sistema econmic estbasat precisament en el consum. El consum i, per tant, la possibilitatde vendre productess el que fa que una empresa es decideixi a produir-los. A partir de la venda de productessobt un benefici econmic, i una part daquest passa a mans dels treballadors en formade sous: Amb aquests diners, podran adquirir nous productes.MERCAT: Tot el conjunt de persones i empreses que ofereixeni que compren un productedeterminat. En el mercat s on es realitza intercanvi de productes i de diners. Conjunt depersones amb unes necessitats o desitjosque podrien voler satisfer.La quantitat dunitats dun producte que els productors posen a la venda sanomenaoferta, i la quantitat dunitats dun producte que elsconsumidors estan disposats acomprar sanomena demanda.La fusta, ms oferta, menys demanda; http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48336 3. Classificaci dels mercats:A. Segons el tipus de producte: Immobiliari (habitatges, locals, naus,...), fruita,capitals (diners),m dobra o de treball (persones), automoci,...B. Segons loferta: Segons com sigui loferta hi ha tres tipus de mercats:Monopoli: quan noms hi ha una empresa que aporta loferta. En aquestcas, tots els possiblescompradors es veuran obligats a comprar el productea aquesta empresa i,per tant, hauran dacceptar lescondicions (preu,servei,caracterstiques del producte,...)que aquesta imposi. (1 venedor,molts compradors Renfe, endesa,...)Oligopoli: quan hi ha unes poques empreses que aporten loferta. A causade la tendncia actual de les empreses a fusionar-se o absorbir lesmspetites per formar grans empreses multinacionals, aquest tipus de mercatss el que prolifera actualment (pocs venedors, molts compradors telefoniambil).Competncia perfecte: Quan hi ha moltes empreses que aporten loferta.s el mercat ideal per al nostre sistema econmic, ja que la competnciaque es crea entre les empreses per aconseguir vendre els seus productes faque ajustin molt els preus i que millorin la qualitat i el servei, amb la qualcosa els consumidors sen veuen directament beneficiats. (productesalimentaris, roba de vestir,...)Target: mercat clau al que es dirigeix la meva empresa.Competncia: qui ofereix un producte o servei que satisf la mateixa necessitat.El preu dels productes: Expressi en diners del valor econmic dun producte. Quantitat dediners que hem de pagar per adquirir-lo. Aix doncs, els productes ms valuosos tenen unpreu ms elevat que altres de menys valuosos. Quan una industria fabrica un producte,est multiplicant el valor econmic de les matries primeres emprades i transformades enaquest nou producte.El valor s subjectiu, quan pagaries per una cantimplora daigua fresca enmig del desert?Mrketing: eina que tenen les empreses per aconseguir augmentar les vendes dels seusproductes. Detectar canvis a lentorn per anticipar-se (ex.celacs).Nnxol: Mercat desats. 4. Book;http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs30 minuts. No pensi, compri!http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1862/No-pensi-compriProducci: quantitat dunitats dun producte que fabrica una indstria en un perode detemps determinat (unitat/temps).Productivitat: expressa la relaci entre la producci obtinguda i elsmitjans utilitzats. Aixdoncs, quan diem que la productivitat augmenta volem dir que es produeixen msproductes amb una menor quantitat de recursos utilitzats.COSTOS: elscostos sn els diners que lempresa ha hagut de pagar per utilitzar tots icadascun dels recursos necessaris per realitzar la producci. Recursos: matries primeres,energia, m dobra, organitzaci,...Costos fixes: No depenen de la quantitat de producte que elabori lempresa (lloguer local,factura electricitat, telfon,manteniment maquinria,...).Per poder produir, lempresa tamb ha hagut de comprar maquinria i muntar unesinstallacions. Aquest capital acostuma a durar uns anys; per aix, cada any compta ambun cost fix de noms una part del que ha costat en total . Aquesta part comptabilitzadacada any com a cost fix sanomena amortitzaci.Costos variables: Sn aquells que depenen de la quantitat de producte que elaborilempresa (compra de matries primeres, sous-nmines,...)CTOTAL=CF+CVBENEFICI: Total de diners que vol guanyar lempresa un cop hagi venut el producte, pagatels costos de producci i elsimpostos. Aquests diners poden ser destinats a fer novesinversions en lempresa (compra de nova maquinria, formaci de treballadors,investigaci, I+D+i, ms competitivitat,..), a ser repartits entre els seus propietaris oaccionistes, o a totes dues coses.Model alemany: competitivitat, reinversia lempresa, llarg termini.Model espanyol: rdits a curt termini,repartir dividentsals accionistes.El benefici sexpressa normalment com un percentatge del cost total; B(%,CT). 5. ORGANITZACI: compostes dindividuso grups, amb vistesa aconseguir certs objectiusper mitj de funcions diferenciades.Objectius de lempresa: Maximitzar el benefici a llarg pla.CreixementMaximitzaci de lesvendesCreaci de valorDesenvolupament de nous productesMantenir la independnciaSatisfer a altres (accionistes, empleats, clients)Risc empresarial: es medeix en funci de la variabilitat del benefici.Quant major s lainnovaci del producte, major s el risc.Empresari: Suma de diferentscapacitats (quantes ms millor).Capacitat dassumir riscos,dinnovar, dorganitzar, habilitat per captar levolucide lentorn, desig dindependncia,afici al diner i a la competici, possessi dun producte innovador.Frank H. Knigth: s un assegurador de rendes, i el benefici empresarial s larecompensa dassumir riscos.Adam Smith: s el propietari delsmitjans de producci i patr o mestre deltreball.J.A. Shumpeter: s el protagonista principal del desenvolupament econmic idels avanos socials. En linnovaci hi ha lessnciade la funci empresarial.Jeffrey A. Timmons: s la persona que pren accions humanes, creatives perconstrur quelcom amb valor partint del no res.EMPRENADOR:Persona capa de percebre una oportunitat de negoci a partir duna idea i assumir un riscper a dur-la a terme. Observaci de lentorn; vida econmica, quotidiana, canvis socials,...Emprenedor s una paraula provinent del llat prendere i que era usada en documents delConsolat de Mar com acordar o iniciar. En ledat mitjana fou utilitzat per a designar elsarquitectes dobres civils i religioses. Posteriorment sempr per a designar els militarsmercenaris. A comenaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per areferir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.Cantillon fou el primer en destacar el paper de lentrepreneur en lactivitat econmica. Elseu emprenedor s alg que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la sevaprincipal funci s la dassumir risc.Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de lescola britnica no realitzendistincions entre lemprenedor, lempresari i el capitalista, ja que normalment les tresfuncions les exercia la mateixa persona. 6. Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i aix von Thunenconsider que a lemprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats elcapital i la tasca dorganitzar els factors productius. Knight (1921)segu posteriorment unalnea similar, disting entre el risc (sobre el que es possible establir una prima dassegurana)i la incertesa (all que s del tot desconegut) i determin que aquesta darrera era la quedefinia lactivitat emprenedora.Lescola histrica alemanya tamb sinteress pel fenomen i pel paper de les minories(jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funci. Tamb utilitzaren el concepte decreativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destrua els vellsnegocis (per exemple la substituci de les mules i bous pels tractors)Per a Schumpeter lemprenedor s fonamentalment un innovador, alg que combina nousmitjans de producci. Aquesta acci li permet obtenir uns beneficis, ja que trencamomentniament lequilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixentja que altres empresaris el copien, retornant leconomia a una situaci dequilibri.Els economistes austracs tamb han defensat el paper de lemprenedor en eldesenvolupament econmic. Von Mises (1949) destaca que ms que emprenedors hi haaccions emprenedores, s a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)consideraque leconomia no es troba mai en situaci dequilibri, ja que els venedors no coneixenperfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors sn agents quees troben alerta i que detecten les diferncies entre les necessitats dels compradors i allque realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. Daquesta manera esconverteixen en agents que fan tendir leconomia cap al seu punt dequilibri.El concepte est molt de moda, per el cert s que demprenadors nhi ha hagut tota lavida. La humanitat sempre ha tingut la necessitat de canviar i millorar. De fet, finsrecentment, daquesta actitud se lindia tenir iniciativa.Lemprenedoria s doncs unaactitud davant la vida. Marcar-se reptes i abordar-los, a vegades amb xiti a vegades no.CREACI DUNA EMPRESA:Fases en la creaci duna empresa:Creaci de la ideia(creativitat)Avaluaci de lesoportunitats de negoci, a partir de leshabilitats, capacitats irecursos disponibles.Desenvolupament del procs de negoci.El.laboraci del pla dempresa.Definicii obtenci de recursos, que en general seran externs i escassos.Tamb cap la possibilitatdaprofitar lesidees delsdems, es pot comprar la llicncia,espot optar per lopci duna franqucia,... 7. Vivers dempreses: sessitemporal despai a baix cost pels primers passos demprenedors.ELECCI DE LA FORMA JURDICA:A. Empr