Poesia.  

Presentació del bloc de poesia:

La poesia consisteix fonamentalment en manifestar sentiments humans per mig de la paraula escrita o oral i seguint un ritme, unes imatges i altres diverses tècniques per a poder comunicar i expressar millor allò que hom desitja. La seua forma és característica: no ocupa normalment, com la narrativa tot el paper, sinó que solament fa servir poc espai i l’escriptura sol ser curta, densa, plena de sentiments i molt sintètica. S'anomena Nivell fònic als elements sonors que intervenen en la poesia són la mesura de les síl·labes dels poemes, el ritme dels versos així com la rima que relaciona els finals dels versos dels poemes. Les actituds líriques, són les diverses formes que prenen que parlen, a qui es dirigeixen, etc. Principalment apareixen les tres formes personals (primera, segona i tercera) encara que n’adquireixen diverses varietats. El significat del poema és estudiat per la semàntica i la relació amb les paraules. La tonalitat sentimental que ja hem treballat en narrativa és més important en poesia, perquè com hem dit els sentiments humans són primordials. És convenient el repàs de la morfosintaxi per a poder aplicar-la a la poesia, al dinamisme expressiu i a les estructures i construccions sintàctiques dels poemes. I finalment la identificació de l’eix temàtic o tema principal i els secundaris del poema així com la senyalització del clímax poètic. Com en el bloc de narrativa, al final de les sessions diguem-ne normals n’hi haurà una dels poemes personals, és a dir de la construcció de 5 poemes propis que anireu fent en acabar cada unitat del bloc.

 

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)

- 153 -

Unitat 1 El nivell fònic.

La paraula ‘fònic’ ja ens indica quins aspectes treballarem en la unitat: són tots aquells que d’alguna manera han de veure en la pronunciació. La poesia no és només escrita i llegida té un vessant molt important en la lectura i recitació i per tant en el ritme, la cadència i la sonoritat general de la vocalització i pronunciació. L’elocució d’un poema és molt important, una bona elocució d’un poema ens revela la seua qualitat; una mala elocució és capaç de convertir un poema bo en un de roí, de la mateixa forma que una bona partitura de música pot quedar feta pols si és interpretada malament. En aquesta unitat s’integren els elements poètics que més copsen, que són més visibles i més externs del gènere: La mètrica o còmput de síl·labes, el ritme i la rima dels versos. Són les formes més clàssiques i també més característiques de la poesia,. Les treballarem, perquè són importants per a l’enteniment i comprensió de la poesia i perquè són més fàcils de distingir.

Poesia.

- 154 -

Sessió 1 La mètrica.

1 Elisió. 2 La síl·laba ‘res’ de la paraula mires no es compta perquè és al final de l’hemistiqui i es considera com si fos a final de vers i segons la teoria ja hem vist que no es computen les últimes síl·labes no accentuades. 3 Hiat.

Longitud del vers. Els versos tenen una longitud màxima de 12 síl·labes; són d'art major quan cada vers suma més de vuit síl·labes i d'art menor quan el vers té vuit síl·labes o menys. Sempre comptaren les síl·labes fins l'última accentuada del vers. Aquesta forma de comptar les síl·labes dels versos és degut senzillament perquè abunden més les paraules agudes (com el francès i l’occità). Mentre que l'italià i el castellà en sumen una de més, perquè hi abunden més les paraules planes. Un exemple: el vers Visca l'amor que m'ha donat l'amiga de Joan Salvat-Papasseit té en total 10 síl·labes ja que hem de computar fins la síl·laba mi que és l'última accentuada i resultaria el compte sil·làbic d’aquesta manera: Visca l'amor que m'ha donat l'amiga 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 - Un altre exemple: Vora1el barranc dels Algadins 1 2 3 4 5 6 7 8 s'alcen al cel quatre palmeres. 1 2 3 4 5 6 7 8

Teodor Llorente. Cal tenir en compte els següents conceptes, importants per a computar la quantitat de síl·labes: Hiatus: Pronunciació separada de dues vocals, de distintes paraules, en contacte. Exemple: Tu ni la mires2; ja saps qui3 és. 4 + 4 1 2 3 4 - ⁄ 1 2 3 4

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)

- 155 -

4 Sinalefa o elisió. 5 Elisió. 6 Dièresi. 7 Sinèresi. 8 Cesura.

Sinalefa: Pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals, de distintes paraules, en contacte. Exemple: Si4els pots haver no els lleixs anar. 4 + 4 1 2 3 4 ⁄ 1 2 3 4 Elisió: Semblant a la sinalefa, però en l'elisió desapareix (no sona) una de les dues vocals, mentre que en la sinalefa es pronuncien les dues. Exemple: Recorda sempre5això, Sepharad. (9 síl·labes) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Dièresi: Separar en dues síl·labes diferents les vocals d'un diftong. (Dins una paraula). Rarament usat en la nostra poètica. Exemple: Qu6atre núvols negres (6 síl·labes) 1 2 3 4 5 6 Sinèresi: Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong. Exemple: Orfeu Trobà pi7etat en sa tristura. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 - Cesura: És la divisió en dues parts del vers (generalment d'art major encara que també pot fer cesura l’octosíl·lab malgrat ser d’art menor). Excepte el decasíl·lab italià que no en fa, de cesura. Cal tenir en compte que el vers a efectes de mètrica és com si es transformés en dos: Di a i nit fórem junts 8 i els reconec a penes: 6 + 6 1 2 3 4 5 6 ⁄ 1 2 3 4 5 6 - dormirem muts, fins ara que deixen mon redol 6 + 6 1 2 3 4 5 6 - ⁄ 1 2 3 4 5 6 amb una estranya música que fa un batec de vol. 6 + 6. 1 2 3 4 5 6 - - ⁄ 1 2 3 4 5 6 Hemistiquis: Les dues parts d'un vers que ha quedat dividit per la cesura (No són menors de quatre síl·labes). Són considerats a efectes de mètrica com si fossen versos independents, exemples pràctics d’això els hem vist a l’apartat de la cesura, i també a la sinalefa.

Poesia.

- 156 -

1-Escriviu els versos dels poemes següents i assenyaleu el número de cada

síl·laba dins el vers i les llicències mètriques.

Cançó de bressol

1 Jo tinc una Mort petita,

1 2 3 4 5 6 7 -

2 meua i ben meua només.

3 Com jo la nodresc a ella,

4 ella em nodreix igualment.

5 Jo tinc una Mort petita

6 que trau els peus dels bolquers.

7 Només tinc la meua Mort

8 i no necessite res.

9 Jo tinc una Mort petita

10 i és, d'allò meu, el més meu.

11 Molt més meua que la vida,

12 amb mi va i amb mi se'n ve.

13 És la meua ama, i és l'ama

14 del corral i del carrer

15 de la llimera i la parra

16 i la flor del taronger.

Poema del llibre La nit (1953)

de Vicent Andrés Estellés.

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 1)

- 157 -

Pòrtic

1 Jo porto dintre meu

1 2 3 4 5 6

2 per fer-me companyia

3 la solitud només.

4 La solitud immensa

5 de l'estimar infinit

6 que voldria ésser terra,

7 aire i sol, mar i estrella,

8 perquè fossis més meu,

9 perquè jo fos més teva.

Poema del llibre Epigrames i Cançons (1938) 1 de Rosa Leveroni. 2

3 4 5 6 7 8

Poesia.

- 158 -

Lo desconhort9 1 2

1 Can10 fui gran e sentí / del món sa vanitat, 3 1 2 3 4 5 6 / 1 2 3 4 5 6 4

2 comencé a far mal / e entré en pecat, 5

3 oblidant Déus gloriós, siguent carnalitat; 6

4 mas plac a Jesucrist, per sa gran pietat, 7

5 que es presentà a mi cinc vets11 crucifigat, 8

6 per ço que el remembràs e en fos enamorat 9

7 tan fort, que eu12 tractàs com El13 fos preïcat 10

8 per tot lo món, e que fos dita veritat 11

9 de la sua Trinitat e com fon encarnat; 12

10 perquè eu14 fui espirat e en tan gran volentat, 13

11 que res àls15 no amé mas que El fos honrat, 14

12 e adoncs comencé con lo servís de grat. 15

Fragment del Poema Lo Desconhort (1295) 16 de Ramon Llull. 17

18 2-Digueu per escrit, quin tipus de vers fan servir els tres poemes llegits. 19 20 3-Busqueu les variants valencianes que trobeu al primer poema. I comenteu 21 les expressions de la parla popular. 22 23 4-Per quines marques lingüístiques podeu saber que Rosa Leveroni és del bloc 24 dialectal oriental. 25 26 5-Escriviu una versió moderna del poema de Ramon Llull. 27

28 29

29 9 És un poema de Ramon Llull (1232-1315), de 828 versos, on ens conta la seua vida, en el fragment trasncrit ens narra quan se li va aparéixer Jesucrist en la creu cinc vegades la qual cosa significà un canvi en la seua vida, doncs es va deixar la dona i les filles que tenia i es dedicà a viatjar i portar l'ensenyament cristià a diversos llocs: Universitats, monestirs, terra de musulmans, etc. 10 Quan. 11 Arcaisme equivalent a vegades. 12 Jo. 13 Es refereix a Déu. 14 Jo. 15 Altra cosa.

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)

- 159 -

Sessió 2 Tipus de versos i el ritme.

Art Menor (tenen menys de vuit síl·labes)

Pròpiament no es pot parlar de versos monosíl·labs, bisíl·labs ni trisíl·labs, encara que alguna vegada se n'han fet servir. Exemple de versos monosíl·labs en el poema:

Bacil

1 Ni 2 un 3 bri 4 bo: 5 Mi- 6 cro- 7 bi.

Pere Quart. Exemple de versos bisíl·labs en la cançó popular:

La lluna

1 La lluna 2 la bruna, 3 vestida 4 de dol, 5 son pare 6 la crida 7 sa mare 8 la vol.

Popular

Exemple de versos trisíl·labs:

Oh esbarzers

1 Oh esbarzers 2 de les fines 3 móres bres16, 4 i d’espines 5 eriçats!

Guerau de Liost

Tetrasíl·lab: de 4 síl·labes, l’usà Jaume Roig en la seua obra Lo somni. Un exemple el tenim en el PREC A LA VERGE (Salve valenciana) de Jacint Labaila. Encara que el seu ús va decaure en èpoques modernes. 16 m 1 Bressol. 2 reg Cistell en forma de bressol que serveix per a portar verdura o la roba de rentar.

Poesia.

- 160 -

Prec a la verge

(Salve valenciana) I

1 Salve, senyora, 2 de qui m’empare, 3 oh, Verge Mare 4 sense pecat! 5 Misericòrdia 6 de Déu espera, 7 per tu, sencera 8 la cristiandat.

(...) Jacint Labaila. Pentasíl·lab: de 5 síl·labes. No ha estat mol usat.

Cobla de dos senys

que llegint-la per llarg diu contentament, e llegint-la per mitat diu descontentament

1 DE BÉNS E PLAER totstemps abundós 2 sempre freturós de dol e tristor 3 no estic desitjós de veure dolor 4 de pendre muller ben cobdiciós 5 solaç ab cantar io prenc en repòs 6 del tot vull fugir pensar en la mort 7 ni em plau gens oir res que em desconhort 8 lo riure i ballar tinc per mon espòs.

Joan Roís de Corella Hexasíl·lab: de 6, molt usat per la poesia popular.

La caseta blanca

1 Jo tinc, prop de la vila 2 i al peu de la muntanya, 3 rodà de parres verdes, 4 una caseta blanca. 5 Los tarongers la volten, 6 i sa flor argentada 7 les aures fa més dolces 8 ab olorosa flaira. 9 Al peu del mur blanquíssim 10 s’estén una pinada 11 que sembla la catifa 12 on seu una sultana, 13 i des de la catifa 14 saluda, al rompre l’auba, 15 al Déu de les altures 16 la tendra cogullada.

(...) Josep Aguirre Matiol

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)

- 161 -

Heptasíl·lab: de 7, molt usat en totes les èpoques.

Llàgrimes

Nec literarum pudeat: qui viderit illas, de lacrimis factas sentiat esse meis. OVIDI

1 Quan comença a dominar 2 en mon pit lo sentiment 3 que ta ausència em fa brotar 4 lo bàlsem que el sol curar 5 és l’escriure tot quant sent.

6 Versos faç, i en molta por 7 de que me’ls veja ningú; 8 són esqueixos del meu cor 9 que guarde com un tresor 10 rònegament per a tu

11 Alguna monotonia 12 i borrons molt a menut 13 voràs en ells, dolça aimia: 14 llàgrimes que m’han caigut 15 fil a fil, quan t’escrivia!

Josep Bodria i Roig

Octosíl·lab: de 8, també bastant usual.

Vora el barranc dels Algadins

1 Vora el barranc dels Algadins 2 hi ha uns tarongers de tan dolç flaire, 3 que per a omplir d’aroma l’aire 4 no té lo món millors jardins. 5 Allí hi ha un mas, i el mas té dins 6 volguts records de ma infantesa; 7 per ells jo tinc l’ànima presa 8 vora el barranc dels Algadins.

(...)

Teodor Llorente

Poesia.

- 162 -

Art Major (tenen més de vuit síl·labes) Decasíl·lab: Pot portar cesura o no (4+6: clàssic, poesia medieval. 6+4 d'origen francès. 5+5 origen castellà). Sense cesura té accent predominant a la sisena síl·laba o bé a la quarta i a la vuitena.

Quins tan segurs consells vas encertat...

1 ¿Quins tan segurs consells vas encertat, 2 cor malastruc, enfastijat de viure? 3 Amic de plor e desamic de viure, 4 ¿com soferràs los mals qui et són davant? 5 Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera 6 e per tos mals te allongues los jorns: 7 aitant és lluny ton delitós sojorns 8 com vols fugir a la mort falaguera.

(...) Ausias March

Alexandrí: de 12 síl·labes (esquema 6+6) és utilitzat per la seua solemnitat en poesia narrativa (episòdica).

A Catalunya

1 Invicta Catalunya, casal dels nostres avis, 2 per a cantar tes glòries com cal en ta llaor 3 potser no tinguen força bastant mos pobres llavis, 4 però mon cor s’esclata com poncelleta en flor. 5 6 València podrà dir-te lo que ma tosca llengua 7 no atina a expressar clara, mos dèbils pensaments, 8 perquè ma dolça pàtria te vol d’altres en mengua, 9 d’altres que no nos guarden tos nobles sentiments.

10 Per ço cada diada a vore’t afanyosa 11 son cap València aixeca sobre l’altiu Montgó, 12 mentres en fan de guaita lo mont Penyagolosa 13 com vigilant les glòries del regne d’Aragó.

14 Lo nostre escut, comtessa, és teu, com nostra història; 15 ta honra, nostra honra; ta llar, la nostra llar. 16 Mentres València vixca no cantarà victòria 17 lo qui es propose indigne ton rostre fuetejar.

(...) Josep Maria Puig i Torralva.

Els versos de nou i onze síl·labes no són molt usats.

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 2)

- 163 -

El ritme

El concepte de peu mètric procedeix de les llengües clàssiques : Binari: Iambe: - ' ( ' forta - dèbil) Troqueu: ' - Ternari: Dàctil: ' - - Amfíbrac: - ' - Anapest: - - ' un exemple:

La pell de brau (III)

1 La pell fa 2 de tambor 3 percudit 4 per les mans 5 de la por 6 pel galop 7 del cavall 8 que no pot 9 conquerir 10 l'últim guany 11 del repòs.

Salvador Espriu  

El ritme és ternari anapest, dues primeres síl·labesdèbil i l'última forta (- - ' ). Cal tenir en compte que l'última síl·laba tònica de qualsevol seqüència és sempre portadora d'accent màxim. Les altres síl·labes tòniques porten accent màxim quan estan situades entre dues síl·labes àtones o bé quan van seguides de dues síl·labes àtones. Per a saber les síl·labes que porten accent màxim tindrem en compte les següents regles bàsiques: 1. L'última síl·laba accentuada és sempre portadora d'accent màxim. 2. Les altres síl·labes tòniques també són fortes quan van entre dues síl·labes dèbils o quan van seguides de dues àtones. Exemple: Quins tans segurs consells vas encertat

(Ausias March)

La més forta de totes és la síl·laba -cant (és a dir l'última accentuada). A partir de l'última anem veient els accents de les paraules polisil·làbiques i finalment les monosil·làbiques. De manera que quedarà així: Quins tans segurs consells vas encertat. - ' - ' - ' - ' - ' .  

Poesia.

- 164 -

  1-Compteu les síl·labes dels tres primers versos dels poemes Prec a la Verge, La Caseta blanca, Llàgrimes, Vora el barranc dels Algadins, Quins tans segurs consells vas encercant, A Catalunya.

2-Compteu les síl·labes, escriviu les llicències mètriques i el tipus de vers usat pel següent poema:

És quan dormo que hi veig clar

1 És quan plou que ballo sol 1 vestit d’algues, or i escata; 2 hi ha un pany de mar al revolt 3 i un tros de cel escarlata; 4 un ocell fa un giravolt 5 i treu branques una mata, 6 el casalot del pirata 7 és un ample gira-sol. 8 És quan plou que ballo sol, 9 vestit d’algues, or i escata.

(...)

Poema del llibre On he deixat les claus? (1953) de J.V. Foix

3-Tot seguint la teoria apuntada en aquesta sessió escriviu el poema i marqueu per davall de cada síl·laba les síl·labes fortes ( ‘ ) i les dèbils ( - ). 4-Ara comenteu en grup i després escriviu les conclusions sobre el ritme (binari, ternari) del poema de Foix. 5-Escriviu el fragment del poema de Jacint Labaila (pàg. 160) i marqueu quin ritme hi ha. 6-Escriviu el fragment del poema de Josep Aguirre (pàg. 160) i per davall les síl·labes assenyaleu les fortes ( ‘ ) i les dèbils ( - ). 7-Escriviu el tros del poema de Teodor Llorente de la pàg. 161 i digueu quin ritme té i les alteracions de l’accentuació gramatical per què resulte correcte el ritme mètric.

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 3)

- 165 -

Sessió 3 La rima i tipus d’estrofes.

La rima. Consonant quan es repeteixen tots els fonemes (podem dir els sons) consonàntics i vocàlics a partir de l'última vocal accentuada. Per tant els fonemes vocàlics tancats (ó, é) no rimen amb els fonemes vocàlics oberts (ò, è): Exemples: arròs i forçós; Déu, deu (10). Assonant quan només es repeteixen els fonemes vocàlics. Cal tenir en compte per al català oriental, les neutralitzacions i els emmudiments: Exemple d'emmudiment: amor i bufó poden rimar en oriental perquè la r d'amor no se sol pronunciar i per tant la pronúncia quedaria en /amó/ i /bufó/; L'exemple de neutralització: el tenim en el vers número 5 del poema Aglae i les taronges que acaba en Drias i que rima amb el número 7 que acaba en vies, perquè les vocals a i e són, en aquests casos, neutres i per tant la realització fonètica és idèntica per als orientals, per la qual cosa rimen perfectament. Per als occidentals i per tant per als valencians aquesta realització fonètica no existeix i no veurem en cap autor de les nostres comarques, aquests tipus de rima. En el mateix poema de Carner hi veiem també una rima consonant entre els versos números 10 i 12 que acaben en brillants i mans, perquè la 't' de brillants no se sol pronunciar. És un altre cas d'emmudiment. Segons l'accentuació les rimes poden ser masculina quan la terminació del vers és aguda, femenina quan és plana i és esdrúixola quan l'última paraula del vers és del tipus esdrúixola. Es pot realitzar una rima interna sobretot en els finals dels hemistiquis del mateix vers (anomenada lleonina) i d'altres formes variades. La rima fàcil o pobra és la que es produeix entre paraules de la mateixa categoria gramatical (exemple mitjançant Verbs: trobarà, anirà; cantant, ballant. Noms i derivats: lateral, bilateral). O que tenen un sentit semàntic semblant: victòria, glòria. La rima difícil o rica quan es produeix entre paraules de categoria gramatical diferent (per exemple entre un verb i entre un substantiu, o entre un adjectiu i un adverbi, etc.) o que les dues paraules de la rima tinguen un sentit diferent. Falsa: és aquella que depèn de la zona geogràfica per raons dialectals: per exemple el que hem comentat dalt del poema de Carner.

Poesia.

- 166 -

Sense rima: blancs són versos mancats de rima, però amb regularitats mètriques. Lliures Vers no subjecte a rima. Els tipus d’estrofes. Apariat: Conjunt de dos versos rimant en consonant. Poden ser d'art major o d'art menor. Exemple:

Pòrtic

1 Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or: 2 tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

3 i reflectint-se, netes, en la major turgent, 4 serpegen de les ones pels tors adolescent.

5 L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat 6 d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.

(...)

Guerau de Liost Noves rimades: Versos apariats d'un mateix nombre de síl·labes que rimen en consonant de dos en dos versos. Exemple un fragment de

L’espill o llibre de les dones

1 Una en penjaren, 2 viva escorxaren, 3 gran fetillera 4 e metzinera. 5 De nit venia 6 sens companyia, 7 sola pujava 8 e arrancava 9 dents e queixals 10 dels qui, en pals 11 ben alts muntats 12 eren penjats.

(...)

Jaume Roig Codolada: Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos. Alternança indeterminada de versos de quatre i vuit síl·labes que rimen apariats. Tercet: tres versos. Els més utilitzats els encadenats (decasíl·labs) sense cesura (ABA, BCB, DCD ... rimen consonant). Madrigal: És una cançó breu escrita en dos o tres tercets de versos de sis o de deu síl·labes, seguits d'una o dues tornades. Rimen a gust del poeta.

Unitat 1. El nivell fònic. (Sessió 3)

- 167 -

Quarteta: Tota combinació mètrica de quatre versos enllaçats per una o dues rimes. Combinació regular de quatre versos curts, especialment heptasíl·labs, amb dues rimes consonants de disposició encadenada o croada. Quartet: Combinació mètrica regular de versos llargs, en particular, decasíl·labs italians. Art major i rima consonant. La rima és encadenada (ABAB) Quintet: Combinació mètrica de cinc versos, curts o llargs, a base de dues rimes. Art menor o major, tenen com a mínim dues rimes consonàntiques diferents. Sextet: Estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs. Sis versos d’art menor o major, tres rimes consonàntiques diferents. Octava: Combinació rimada de vuit versos (normalment art major). Dècima: Composició de deu versos, que també es diu espinela -normalment deu versos heptasíl·labs. Sonet: Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals. Versos normalment decasíl·labs, tenen diverses rimes. El sonet està molt reglamentat. Els quartets, que formen unitats sintàctiques, constitueixen una exposició arrodonida: el primer sol exposar l'assumpte, mentre que el segon matisa o completa el primer. El primer tercet, unit a la manera de Petrarca als quartets amb i i però, reprèn la idea inicial en una paraula o frase; després recull, ordena i aprofundeix el tema dels quartets. El segon tercet sintetitza de forma aguda i sorprenent els resultats de l'exposició feta, especialment al darrer vers.

1-Escriviu un comentari sobre la rima que es produeix en els dos fragments de la present sessió i de la pàgina 166. De la següent manera: Primer si és consonant o assonant, explicant el per què. Segon si és rima fàcil o pobra. Tercer si és masculina, femenina o esdrúixola. I si creieu convenient fer alguna altra observació sobre la rima, la feu. 2-Escriviu quin tipus d’estrofa és la que apareix al fragment del poema és de la pàgina 164. Consulteu la teoria. 3-Comentari escrit de la rima del fragment del poema de la pàgina 164. 4-Escriviu els tipus d’estrofes dels fragments dels poemes: (pàgina 162); (pàgina 162); (pàgina 161); (pàgina 161).

Poesia.

- 168 -

Sessió 4 El nivell fònic dels vostres Poemes Propis 1

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a -Construïu un quartet (consulteu la pàgina 167) i una

quarteta (vegeu també pàgina 167). Els versos d’art major (del

quartet) han de tenir cesura i dos hemistiquis. Intenteu que

tinguen rima (consonant o assonant). Primerament preocupeu-

vos tan sols de la mètrica, perquè cada estrofa ha de tenir la

mateixa quantitat de síl·labes després ja cercareu la rima. Les

dues estrofes poden formar part d’un sol poema, o ser dos

poemes diferents, a criteri vostre.

b -Feu dos versos que tinguen ritme binari i dos que siguen

de ritme ternari. Podeu fer servir els anteriors o fer-ne de nou.

1