SANT JORDI A LA POESIA

CATALANA

Sílvia Montals

EL CAVALLER

Lo cavallerJordi guerrercuida avançarper defensardel rei la fillaon era el dractal premi n'hac:molt poc aprèsell ne fou prese fort batut;dins en Barutfou escorxatper mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diadadel passat i l'avenir,Fe i Pàtria nostradadel meu cor fas sobreixir.Oh la bella matinada!Quina joia de colliruna rosa perlejada,una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

(1869-1958)

LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)

A la fira de les rosesa firar-me antany aní,el roser de què em firíen fa enguany de tan hermosesque n'he fet parada aquí.Hi ha la rosa alexandrina,la vera i la d'esbarzer,també les de Palestina,que floreixen sense espinade Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordiés diada assenyaladaper les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya".

.................................Quan el Sant hagué passattot jardí se retornava:perxò cada any per Sant Jordiés diada assenyaladaper les flors que hi ha al mercati l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)L'aranya que ell va

matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,pintada de vermell i de neguit;Catalunya és el nom d'aquesta rosa,i Sant Jordi la porta sobre el pit.La rosa li ha contat gràcies i penesi ell se l'estima fins qui sap a on,i amb ella té més sang a dins les venesper plantar cara a tots els dracs delmón.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

SANT JORDI TRIOMFANT

Bella princesa empresonadaquin dol hi ha en el teu mirar!De nostra mare ben amadatens el posat i el bell parlar.

Dins de la torre desoladata gran bellesa veus marcir,un drac ferotge és a l’entradaque t’urparà si vols sortir.

Té la mirada tota encesade gelosia i de rencor.No vol que te vegin ta bellesa;no vol que et tingui ningú amor.

Finestra enfora, si t’aboques, l ’escup la fera el seu verí; si amb els teus clams ajut invoques amb un bramul no ho deixa oir.

Bella princesa empresonada,quin somniar en els temps d’abans,quan de tots eres festejadai els reis et feien besamans!

Mes si el passat l’esguard s’emporta,el cor s’emporta l’avenir;una clamor se sent prou fortaque la captiva pot oir.

Semblen cançons de la vetllúria;potser són himnes del present...És la remor de la boscúriaquan de nit passa un cop de vent?

O bé és l’onada quan arribaportant al si la tempestat...A dins del cor que la captivauna esperança ha clarejat.

És com després de la nit brunaque el sol s’aixeca resplendent,i la claror es llença tot unadins les tenebres del torrent.

Entre les boires lluminosesveu la princesa el bell demà.Quan els rosers s’omplin de roses,blanc cavaller arribarà.

Nua l’espasa, el braç enlaire,devers el drac avança ardit.Del primer cop, esqueixa l’aire;el segon cop, l’hi enfonsa al pit.

Ja triomfant, la dama albirai obre les portes diligent;

o mentre el monstre en terra expira,surt la princesa resplendent.

I ella, com tu, té l’alegria,perquè, com tu, ha deixat el dol;

que la llegenda és profecia,i el cor li diu que Déu ho vol

que vingui l’hora pressentidaque la llegenda reviurà.

Quan els rosers trauran floridala profecia és complirà.

Josep Maria Folch i Torres

ABRIL D'ENAMORAT

Passeig de Gràcia amuntamb el llibre i la rosa,avança somrient,abril endins,la Núria, la Núria,primavera meva!

Potser plou i fa soli el cavaller invisiblecavalca un núvol d'ormuntanya endalt.Sant Jordi, Sant Jordi,primavera nostra!

Passeig de Gràcia amunt,la Núria!Cavalca un núvol d'or,Sant Jordi!

Pere Quart

LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duienaquelles mans les rosesde sant Jordi, la vellaclaror d'abril? Ploviaa poc a poc. Nosaltres,amb gran tedi, darrerala finestra, miràvem,potser malalts, la vidadel carrer. Aleshoresella venia, sempreolorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora, lluny, la sofrençadel pobre drac, i deiamolt suaument els nostrespetits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu