població i espai urbà (esquema)

42
La població espanyola i l’espai urbà (Resum) L’Espai Geogràfic Espanyol J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com

Upload: hanszimmermann

Post on 30-Jun-2015

512 views

Category:

Education


3 download

DESCRIPTION

Esquema dels temes 5 i 6 de l'assignatura Geografia d'Espanya

TRANSCRIPT

Page 1: Població i espai urbà (esquema)

La població espanyola i l’espai urbà (Resum)

L’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l

J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

Page 2: Població i espai urbà (esquema)

La població espanyola

Page 3: Població i espai urbà (esquema)

La distribució de la població

  1. Característiques i factors de la distribució

  

Desequilibris espacials:

• Àrees de concentració

• Àrees de despoblament

Desequilibris espacials:

• Àrees de concentració

• Àrees de despoblament

 

s’expressa amb

Densitat de població

(hab / km2)

Densitat de població

(hab / km2)amb

enMadrid, perifèria peninsular i illesenInterior peninsular i àrees de muntanya

Evolució històricaEvolució històrica  

amb

Crisi del segle XVII

Concentració demogràfica en la

perifèria

  Reducció diferències des de 1975

peròConsolidació Madrid, eix de l’Ebre i Mediterrani

• Industrialització (s. XIX)

• Desenvolupisme

• Industrialització (s. XIX)

• Desenvolupisme

  

consoliden

• Àrees industrials en declivi

• Desindustrialització i desocupació

• Àrees industrials en declivi

• Desindustrialització i desocupació

  

Crisi econòmica    

Page 4: Població i espai urbà (esquema)

El moviment natural de la població

El creixement o decreixement de la població d’un lloc per causes naturals (naixements i

defuncions).

El creixement o decreixement de la població d’un lloc per causes naturals (naixements i

defuncions).

és

• Règims demogràfics

• Desequilibris territorials en el moviment natural de la població

• Règims demogràfics

• Desequilibris territorials en el moviment natural de la població

  

inclou

Creixement natural o vegetatiu

Creixement natural o vegetatiu

  

  Indicadors demogràfics

Page 5: Població i espai urbà (esquema)

  1.1. El règim demogràfic antic  

• Fins a principis del s. XX

• Taxa de natalitat elevada

• Taxa de mortalitat alta i oscil·lant

• Creixement natural baix i irregular

• Fins a principis del s. XX

• Taxa de natalitat elevada

• Taxa de mortalitat alta i oscil·lant

• Creixement natural baix i irregular

1. Els règims demogràfics

• Economia i societat rurals

• Escassetat de mitjans anticonceptius

• Baix nivell de vida

• Condicions higienicosanitàries

• Mortalitat catastròfica

• Mortalitat infantil

• Baixa esperança de vida

Dieta escassa i desequilibrada

Malalties infeccioses

  

  1.2. La transició demogràfica: 1900-1975

• Més tardana, més curta i més intensa que en altres països europeus

• Disminució suau de la natalitat, amb diverses fases

• Descens important i constant de la mortalitat

• Creixement natural alt

• Més tardana, més curta i més intensa que en altres països europeus

• Disminució suau de la natalitat, amb diverses fases

• Descens important i constant de la mortalitat

• Creixement natural alt

  

Explosió Demogràfica

(Baby boom)

• Avanços mèdics

• Augment del nivell de vida

• Augment del nivell educatiu i cultural

• Disminució de la mortalitat infantil

  Augment de

l’esperança de vida  

Page 6: Població i espai urbà (esquema)

1.3. El règim demogràfic actual: desde 1975    

 

• Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en 2007), amb un brusc descens entre 1975 i 1998 i una lleugera recuperació des de 1998

• Taxa de mortalitat baixa i de nou en descens (8,59 ‰ en 2007)

• Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en 2007), amb important descens fins a 1998

• Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en 2007), amb un brusc descens entre 1975 i 1998 i una lleugera recuperació des de 1998

• Taxa de mortalitat baixa i de nou en descens (8,59 ‰ en 2007)

• Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en 2007), amb important descens fins a 1998

• Crisi econòmica

• Precarietat i inestabilitat laboral

• Descens del poder adquisitiu

• Falta de facilitats per a la conciliació de la vida familiar i laboral

• Canvis socials i de mentalitat

  

però

Augment per la immigració

• Noves causes: malalties cardiovasculars i degeneratives

• Envelliment de la població

• Mortalitat infantil baixa i en descens

  

Esperanza de vida elevada

Augment per la major taxa de natalitat de la població estrangera

amb

Nupcialitat

 

amb

Diferències per sexe, edat i

classe social

 

1. Els règims demogràfics

Page 7: Població i espai urbà (esquema)

Diferències entre CCAA     

• Causes heretades: Diferent comportament tradicional de la

natalitat Diferències de Desenvolupament

econòmic

• Causes actuals: Nous factors de Desenvolupament

econòmic Immigració estrangera

• Causes heretades: Diferent comportament tradicional de la

natalitat Diferències de Desenvolupament

econòmic

• Causes actuals: Nous factors de Desenvolupament

econòmic Immigració estrangera

2. Els desequilibris territorials en el moviment natural de la població

en Estructura de població per edats

Grau de joventut o envelliment de la població

ésper

 

Migracions

• CCAA demogràficament dinàmiques:

• CCAA en declivi demogràfic

• CCAA demogràficament dinàmiques:

• CCAA en declivi demogràfic

  

amb

• Natalitat més elevada

• Mortalitat baixa

• Major creixement natural

• Estructura demogràfica més jove

amb

• Natalitat més baixa

• Mortalitat més alta

• Creixement natural reduït o negatiu

• Estructura demogràfica molt envellida

Page 8: Població i espai urbà (esquema)

1.1. Les migracions interiors tradicionals  

  

• Migracions estacionals i temporals (fins a la dècada de 1960)

• Èxode rural (1900-1975)

• Migracions estacionals i temporals (fins a la dècada de 1960)

• Èxode rural (1900-1975)

eren

3. Els moviments migratoris

 

3.1. Les migracions interiors

• Galícia

• Interior peninsular

• Andalusia oriental

• Galícia

• Interior peninsular

• Andalusia oriental

des de

• Catalunya

• País Basc

• Madrid

• Mediterrani

• Vall de l’Ebre

• Zones turístiques

• Catalunya

• País Basc

• Madrid

• Mediterrani

• Vall de l’Ebre

• Zones turístiques  

a

  

amb etapes

• Moderat en el primer terç del segle XX. En cascada

• Estancat durant la Guerra i la postguerra

• Molt intens entre 1950 i 1975

• Decau des de 1975

• Molt davall en l’actualitat

• Moderat en el primer terç del segle XX. En cascada

• Estancat durant la Guerra i la postguerra

• Molt intens entre 1950 i 1975

• Decau des de 1975

• Molt davall en l’actualitat

• Motivacions laborals

• Fluxos unidireccionals

• Joves sense qualificació

• Motivacions laborals

• Fluxos unidireccionals

• Joves sense qualificació

  

   conseqüències

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

• Mediambientals

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

• Mediambientals

• Distribució de la població

• Estructura per sexe i edat (masculinitat i envelliment)

• Distribució de la població

• Estructura per sexe i edat (masculinitat i envelliment)

• Deseconomies de subpoblació (camp)

• Deseconomies de congestió (ciutat)

• Deseconomies de subpoblació (camp)

• Deseconomies de congestió (ciutat)

Problemes d’assimilació

Deteriorament d’ecosistemes tradicionals

Page 9: Població i espai urbà (esquema)

1.2. Les migracions interiors actuals  

• Migracions laborals

• Migracions residencials

• Migracions de retorn

• Moviments habituals

• Migracions laborals

• Migracions residencials

• Migracions de retorn

• Moviments habituals

• Motivacions diverses: laborals, residencials, retorn

• Fluxos pluridireccionales (origen urbà)

• Perfil divers

• Motivacions diverses: laborals, residencials, retorn

• Fluxos pluridireccionales (origen urbà)

• Perfil divers

  

• Adults jóvens

• Les migracions entre CCAA s’han ralentitzat.

• Importància de les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma

• Atracció dels nuclis mitjans i xicotets

• Paper creixent dels estrangers

• Adults jóvens

• Les migracions entre CCAA s’han ralentitzat.

• Importància de les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma

• Atracció dels nuclis mitjans i xicotets

• Paper creixent dels estrangers

Diferències en els saldos migratoris i migracions

estacionals 

• Competències autonòmiques

• Desenvolupament endogen

• Competències autonòmiques

• Desenvolupament endogen

  

• Intraurbanes

• Interprovincials en certs casos

• Intraurbanes

• Interprovincials en certs casos

• Per treball: moviments pendulars

• Per oci

• Per treball: moviments pendulars

• Per oci

conseqüències

• Migracions laborals: desequilibris demogràfics i econòmics

• Migracions residencials: sobreenvelliment / increment de la població

• Migracions de retorn: sobreenvelliment / reactivació econòmica

• Moviments pendulars: problemes de circulació

• Migracions laborals: desequilibris demogràfics i econòmics

• Migracions residencials: sobreenvelliment / increment de la població

• Migracions de retorn: sobreenvelliment / reactivació econòmica

• Moviments pendulars: problemes de circulació

  

  

3. Els moviments migratoris3.1. Les migracions interiors

Page 10: Població i espai urbà (esquema)

2.1. Emigración transoceánica  

• Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia

Etapes:

• Auge entre mitjan del XIX i 1914

• Interrupció període entreguerres (1914-1945)

• Auge entre 1945 i 1960

• Descens des de 1960

• Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia

Etapes:

• Auge entre mitjan del XIX i 1914

• Interrupció període entreguerres (1914-1945)

• Auge entre 1945 i 1960

• Descens des de 1960

 

  

  

Els moviments de població fora de les fronteres del propi país

són

• Demanda de mà d’obra

• Retard espanyol

• Demanda de mà d’obra

• Retard espanyol

aArgentina, Cuba, Brasil Gallecs, asturians, canaris

• Crisi internacional (1929)

• Guerra i postguerra a Espanya

• Crisi internacional (1929)

• Guerra i postguerra a Espanya

Nova situació internacionalNova situació internacional

a

Veneçuela, Argentina, Brasil Gallecs, canaris

• Emigració a Europa

• Crisi economies llatinoamericanes

• Emigració a Europa

• Crisi economies llatinoamericanes

 

3. Els moviments migratoris3.2. Les migracions exteriors

Page 11: Població i espai urbà (esquema)

2.2. Emigració a Europa  

• Fins mitjan segle XX

• Auge entre 1950 i 1973

• Caiguda des de 1973

• Fins mitjan segle XX

• Auge entre 1950 i 1973

• Caiguda des de 1973

  

 

amb etapes

• Escassa i estacional

• A França

• Escassa i estacional

• A França

• Permanent

• Origen: d’Andalusia i Galícia, principalment

• Destins principals: França, RFA, Suïssa

• Adults jóvens poc qualificats

• Permanent

• Origen: d’Andalusia i Galícia, principalment

• Destins principals: França, RFA, Suïssa

• Adults jóvens poc qualificats

  

• Reconstrucció europea

• Creixement demogràfic espanyol

• Mecanització del camp

• Desocupació (Pla d’Estabilització)

• Cessament de l’emigració ultramarina

• Salaris europeus

• Reconstrucció europea

• Creixement demogràfic espanyol

• Mecanització del camp

• Desocupació (Pla d’Estabilització)

• Cessament de l’emigració ultramarina

• Salaris europeus

Crisi econòmica

  Emigració de temporada i temporal

2.3. Conseqüències de les migracions exteriors  

  

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

Agreujament dels desequilibris territorials

• Vàlvula de fuga

• Afluència de divises

• Vàlvula de fuga

• Afluència de divises

3. Els moviments migratoris3.2. Les migracions exteriors

Page 12: Població i espai urbà (esquema)

3.1. Característiques  

Població (> 5,7 milions)…

• Nacionalitzada

• En situació legal (> 4 milions)

• En situació il·legal o irregular

Població (> 5,7 milions)…

• Nacionalitzada

• En situació legal (> 4 milions)

• En situació il·legal o irregular

  

  

FACTORS

Per part espanyola:

• Necessitat de mà d’obra

• Regularitzacions

• Reagrupament familiar

• Característiques geogràfiques

• Relacions històriques

Per part dels immigrants:

• Motius econòmics

• Motius polítics

FACTORS

Per part espanyola:

• Necessitat de mà d’obra

• Regularitzacions

• Reagrupament familiar

• Característiques geogràfiques

• Relacions històriques

Per part dels immigrants:

• Motius econòmics

• Motius polítics  

destinacions

Catalunya, Madrid, Andalusia, País Valencià, Canàries i Balears

perfils

• Comunitaris (UE-15)

• Comunitaris d’altres països de la UE-27

• Immigrants extracomunitaris

• Comunitaris (UE-15)

• Comunitaris d’altres països de la UE-27

• Immigrants extracomunitaris

són

amb

• Jubilats

• Adults en busca d’inversions

• Motivacions econòmiques

• Motivacions econòmiques

• Asil polític

amb

3. Els moviments migratoris3.3. La inmigració estrangera

Page 13: Població i espai urbà (esquema)

3.2. Consecuencias de la inmigración  

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

• Demogràfiques

• Econòmiques

• Socials

  

Estructura demogràfica més jove

• Major natalitat

• Creixement demogràfic

amb • Població activa

• Creixement del PIB

• Impostos

• Cotitzacions a la Seguretat Social

• Sorgixen posicions xenòfobes i racistes

• Dures condicions laborals i de vida

• Dificultats d’integració3.3. Política inmigratoria     

• Política de la UE sobre asil i immigració (1999)

• Llei d’Estrangeria

• Política de la UE sobre asil i immigració (1999)

• Llei d’Estrangeria   

regulaEntrada, presència, drets, expulsió…

• Augment de la taxa d’activitat de les dones espanyoles

• Abaratiment de la mà d’obra

• Augment del dèficit exterior (remeses)

• “Col·laboració” amb els països emissors i control de la immigració clandestina

• Regulació dels fluxos migratoris

• Impuls de la integració dels immigrants

• “Col·laboració” amb els països emissors i control de la immigració clandestina

• Regulació dels fluxos migratoris

• Impuls de la integració dels immigrants

3. Els moviments migratoris3.3. La inmigració estrangera

Page 14: Població i espai urbà (esquema)

Estructura de la població espanyola1. Estructura per sexe i edat

1.1. Estructura per sexe

La relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població

La relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població

és

• Taxa de masculinitat

• Taxa de feminitat

• Taxa de masculinitat

• Taxa de feminitat

• Naixen més xics que xiques

• Major esperança de vida femenina

• Migracions

• Naixen més xics que xiques

• Major esperança de vida femenina

• Migracions1.2. La estructura per edat

és

La composició de la població per grups d’edat

La composició de la població per grups d’edat

• Índex de joventut

• Índex d’envelliment

• Índex de joventut

• Índex d’envelliment

• Natalitat

• Esperança de vida

• Migracions

• Natalitat

• Esperança de vida

• Migracions

Estructura envellida

• Fort descens de la natalitat

• Augment de l’esperança de vida

• Emigració històrica

• Fort descens de la natalitat

• Augment de l’esperança de vida

• Emigració històrica  

amb diferències territorials

és

  

• CCAA amb estructura més jove

• CCAA més envellides

• CCAA amb estructura més jove

• CCAA més envellides

• Taxa de natalitat alta

• Immigració

• Taxa de natalitat alta

• Immigració

• Taxa de natalitat baixa

• Emigració / Retorns

• Crisi de 1975

• Taxa de natalitat baixa

• Emigració / Retorns

• Crisi de 1975

• Desacceleració econòmica

• Despesa social i sanitaria

• Desacceleració econòmica

• Despesa social i sanitaria

 

Page 15: Població i espai urbà (esquema)

 

2.1. La población activa

El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.

El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.

és

• Població activa ocupada

• Població activa desocupada

• Població inactiva

• Població activa ocupada

• Població activa desocupada

• Població inactiva  

• Taxa d’activitat

• Taxa de dependència

• Taxa de desocupació

• Taxa d’activitat

• Taxa de dependència

• Taxa de desocupació

amb etapes

Diferències per sexe, edat i territorisDiferències per sexe, edat i territoris

Factors demogràfics, econòmics i socioculturalsFactors demogràfics, econòmics i socioculturals

• Descens entre principis del XX i la dècada de 1990

• Fort creixement des de 1991

• Descens entre principis del XX i la dècada de 1990

• Fort creixement des de 1991

• Emigració

• Augment de la taxa de dependència

• Emigració

• Augment de la taxa de dependència

• Dones

• Desenvolupament econòmic

• Immigració

• Dones

• Desenvolupament econòmic

• Immigració

 

amb

 

• Lleu fins a 1973

• Gran augment en 1973-1975

• Descens i augment en 1985-1995

• Descens en 1995-2008

• Augment des de 2008 (crisi)

• Lleu fins a 1973

• Gran augment en 1973-1975

• Descens i augment en 1985-1995

• Descens en 1995-2008

• Augment des de 2008 (crisi)

  

amb etapes   

 

amb

Estructura de la població espanyola2. Estructura econòmica

Page 16: Població i espai urbà (esquema)

2.2. Sectors econòmics

• Sector primari (4% població activa)

• Sector secundari (27,9% població activa)

• Sector terciari (68,1%)

• Sector primari (4% població activa)

• Sector secundari (27,9% població activa)

• Sector terciari (68,1%)

• Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)

• Recuperació durant la Guerra i la postguerra

• Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975

• Es va desaccelerar el seu descens des de 1975

• Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)

• Recuperació durant la Guerra i la postguerra

• Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975

• Es va desaccelerar el seu descens des de 1975

  

• Creixement en el primer terç del s. XX

• Estancament durant la Guerra i la postguerra

• Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)

• Descens des de 1975

• Creixement en el primer terç del s. XX

• Estancament durant la Guerra i la postguerra

• Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)

• Descens des de 1975

  

• Desenvolupament econòmic i augment del nivell de vida

• Mecanització del sector primari

• Terciarització de la indústria

• Increment dels servicis públics

• Incorporació de la dona al mercat laboral

• Desenvolupament econòmic i augment del nivell de vida

• Mecanització del sector primari

• Terciarització de la indústria

• Increment dels servicis públics

• Incorporació de la dona al mercat laboral

Diferències territorialsDiferències territorials  

amb

Estructura de la població espanyola2. Estructura econòmica

Page 17: Població i espai urbà (esquema)

El futur de la població espanyolaEl futur del moviment natural

• Taxa de natalitat

• Fecunditat

• Mortalitat

• Creixement natural

• Taxa de natalitat

• Fecunditat

• Mortalitat

• Creixement natural

Recuperació conjuntural

Nou decreixement

Recuperació conjuntural

Nou decreixement

AugmentAugment Canvis demogràfics, econòmics i socials

Canvis demogràfics, econòmics i socials

AugmentAugment

NegatiuNegatiu

El futur dels moviments migratoris

• Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola

• Diferents escenaris per a la immigració estrangera

• Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola

• Diferents escenaris per a la immigració estrangera

El futur del creixement i l’estructura de la població

• Creixement fins 2050

• Estructura per sexes semblant, amb tendència a la igualació

• Envelliment

• Disminució de la taxa d’activitat des de 2020

• Creixement fins 2050

• Estructura per sexes semblant, amb tendència a la igualació

• Envelliment

• Disminució de la taxa d’activitat des de 2020Necessitat de mà d’obra estrangera

Necessitat de mà d’obra estrangera

 

 

Page 18: Població i espai urbà (esquema)

L’espai urbà

Page 19: Població i espai urbà (esquema)

Definició

Taxa d’urbanització

Menys 10% població Dimensions mitjanes (5.000- 10.000 hab.)

Militars i estratègicsPolítico-administratiuEconòmicsReligiós Culturals

Factors

II. El procés d’urbanització

El Procés d’Urbanització

en Espanya

UrbanitzacióPreindustrial

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 20: Població i espai urbà (esquema)

El Procés d’Urbanització

en Espanya

UrbanitzacióPreindustrial

Factories comercials gregues i fenícies (ss. IX i VIII a. C.)

Empúries, Cadis, Màlaga, Cartagena

(Tartessos)

Roma

Antiguitat

Assentaments protourbans indígenes

Fundacions urbanes amb funcions militars, administratives, polítiques, econòmiques...Creació xarxa urbana (calçades)

Edat Mitjana

Ciutat Islàmica

Aprofitament xarxa urbana existent (Saraqusta, Balansiyya)

Ciutats noves (Madrid)

Reconquesta: barris musulmans (moreries)

Ciutat Cristiana

s. X- XII: Expansió urbana expansió regnes nord i repoblació

Baixa edat mitjana: procés urbanització per reactivació del comerç

EdatModerna

s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica

s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica

s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial, recuperació demogràfica i econòmica

II. El procés d’urbanització: la ciutat preindustrial

Valentia, Legio VII, Caesar Augusta, Emerita Augusta

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 21: Població i espai urbà (esquema)

FinsGuerra

Civil

Taxa d'urbanització: creixement fins

40% - Auge mineria del carbó- Augment inversió nacional (x

repatriació capital colònies i x PGM)- Impuls obres públiques Dictadura- Política proteccionista industrial

Inici expansió industrial començaments s. XX

1936- 1959Guerra Civili postguerra

Alentiment creixement

Taxa d'urbanització

- deteriorament i desabastiment urbà- Política contraria a la urbanització- Política favorable a la ruralització

Creixement urbàen grans capitals

Política autàrquica i afavoriment estratègic indústries bàsiques: Cantàbric, Barcelona i Madrid.

1960- 1975desenvolupism

e

màxim creixement

urbà

Desenvolupamentindustrial

Política Pols Desenvolupament (cap. de província)

Consolidació aglomeracions urbano- industrials del nord-est d'Espanya

Èxode rural

Sols grans ciutatsDesenvolupament sector terciari

Expansió turística Centres litorals

II. El procés d’urbanització: la ciutat industrial

El Procés d’Urbanització

en Espanya

UrbanitzacióIndustrial

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 22: Població i espai urbà (esquema)

DesacceleracióCreixement Urbà

- Crisi energètica i industrial- reducció creixement natural- reducció migracions

Canvi Factors Urbanització

- Pèrdua importància indústria: Desindustrialització

- Declivi model urbanització industrial- Tendència dispersió industrial- Canvis estructura industrial: - Alta tecnologia = menys mà d'obra

Tendència Dispersió Urbana

(Ciutat difusa)

- Millora comunicacions- Tendència descentralització economia- Dispersió urbana àrees descongestionades

- Activitats terciàries motor grans metròpolis

- Ascens centres turístics - Creixement capitals amb activitats

terciàries de baixa qualificació

II. El procés d’urbanització: la ciutat postindustrial

El Procés d’Urbanització

en Espanya

UrbanitzacióPostindustrial

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 23: Població i espai urbà (esquema)

MORFOLOGIAURBANA

DEFINICIÓ

ELEMENTS

EMPLAÇAMENT

Espai i forma urbana

Posició respecte a l'entorn

PLA

Qualificació urbanística

SITUACIÓ

USOS SÒL

- Rústics- Industrials- Comercials- Residencials, urbanitzable- Serveis urbans, equipaments

Trama urbana: Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària...CONSTRUCCIÓ

EDIFICACIO

Creixement lent (1 edificis, 2n carrers)Domini cantons rodons, carrers tancats i estretsAbsència placesAdaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i climaInadaptació a circulació actual de trànsit rodat

Creixement ràpid i planificat Construit en època de gran creixement Carrers amplis de traçat rectilini Jerarquització eixos principals i secundaris Presència de places, parcs i equipaments Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual Inconvenients: inadaptació al relleu i clima

Irregular

Ortogonal

Radiocèntric

Carrers radials amb anells concèntrics

III. La morfologia urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 24: Població i espai urbà (esquema)

Muralles: vestigis defensius i fiscals Pla irregular: (origen medieval, musulmà) Pla regular (Renaixement i Barroc) Trama tancada Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts Edificis simbòlics. Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors

ÈpocaIndustrial

Destruccions del plànolObjectiu: rendibilitzar el sòl

Construcció grans viesInstal·lació funcions terciàries (banca, comerç…)Correcció traçats tortuosos a rectilinis

Desamortitzacions: Eixamplament carrers i placesCorrecció traçats tortuosos a rectilinis

CASCANTIC

Reformes Plànol

Edificació

Substitució edificis x major alçàriaDeteriorament resta

Densificació per a aprofitar l'espaiReutilització edificis després desamortitzacióVerticalització edificació (3 a 5 plantes)Estil arquitectònic: historicistaConstrucció: nous materials (ferro, vidre)

Usos sòl

Terciarització (activitats alta rendibilitat) Conversió nucli antic en CBD Desplaçament usos Residencials perifèriaNous problemes: tràfic, deteriorament barris, marginalitat, contaminació

SocialmentAbandonament centre burgesiaReocupació per grups socials baixos ingressos

Època Preindustrial

s. XIX

1 ⅓ s XX

Anys 60

s. XIX

s. XX

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 25: Població i espai urbà (esquema)

Casc antic II.ACTUALITAT(des de 1975)

Recuperació morfologia tradicionalRentabilització alts preus

Peatonalitzacions i enjardinament placesAjudes rehabilitació i reutilització immobles

Usos tradicionals (residencials)Usos turístics, comercials i administratius

Alt preu sòl: difícil rentabilització particularMenys residents i més empleats i consumidorsSaturació trànsit: Peatonalitzacions i restriccions trànsit, impuls transport públic...Envelliment població

inici polítiquesde rehabilitació

objectius

mesures

Usos sòl

problemes

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 26: Població i espai urbà (esquema)

L'eixample

millora de transportscreixement demogràfic desenvolupament noves classes socialsSituació precària centre històric: insalubritat, densificació…

Origen

Tipus

Causes

IV. L’estructura urbana

L'eixample burguésBarris obrers i industrialsBarris ajardinats

2ª ½ s. XIX– s. XX

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 27: Població i espai urbà (esquema)

L'eixample

Ideals burgesia

Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais verdsTrama: baixa densitat (espais oberts i parcs)Edificació: historicista (palauets i viles) i de mitjana alturaUsos: residencial burgés amb alt preu solars

I. L'eixampleBurgés

Evolució

Segle XIX

Segle XX

Trama: densificacióEdificació: major verticalització (blocs de pisos)Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)

Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i clavegueram)Fàcil control policial ciutatFe en el progrés i rebuig passat (destrucció muralles i edificis simbòlics) Bulevard: concepció espai burgesiaConcepció economicista ciutat (especulació)

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 28: Població i espai urbà (esquema)

II. Barris Obrers

Barris marginals de població obreraHabitatges de baixa altura i dimensions

Establiment perifèria Instal·lacions industrials i infraestructures Zones insalubres

Vies d'accés a la ciutatEstacions de ferrocarril Indústries (escorxadors, mercats, fàbriques…)

Escàs valor i preuÚs del Sòl

Localització

Origen

Característiques

Evolución

Pla divers per falta de control del sòlTrama tancada i densaHabitatges d'escassa dimensió i qualitatNo depenen del ferrocarril ni carreteraAbandonament progressiu per buidament industrial i consegüent deterioramentIncorporació a la ciutat i consegüent revaloritzacióRequalificacions per a altres usos

Creació

Actualitat

IV. L’estructura urbana

L'eixampleProp

o junt

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 29: Població i espai urbà (esquema)

III. BARRISAJARDINATS

Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XXCreació

Origen Difusió idees naturalistes i higienistes

Característiques

Models

Barris-habitatge unifamiliars amb jardí Ocupació per classes mitjanes o proletariatHabitatges subvencionatsCases barates i monòtones

Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat)Ciutat jardí

IV. L’estructura urbana

L'eixample

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 30: Població i espai urbà (esquema)

LA PERIFERIAACTUAL

(des de 1940)

Evolució

1940- 1955 (postguerra)escassa activitat constructiva urbanització marginal

1955- 1975 (desenvolupisme): Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriquesEradicació xabolisme: promocions VPO

Des de 1975: (ciutat difusa)Mescla usos sòlPerifèries més allunyadesLímits imprecisos àrees periurbanes

Tipologia

Barris residencials

BarrisInfrahabitatge

Àrees industrials iequipament

- Barris infrahabitatge- Barris habitatges protegits- Polígons habitatge- Ciutats dormitori

Polígons industrials- Àrees d'equipament

Xaboles, barraques, Chozas…

Característiques

Sòl rústic de propietat il·legalSense organització urbanísticaHabitatges autoconstruïtsDeficiències i sense serveis elementalsPerfil: immigrants, minories marginades...Localització en perifèria de grans ciutats

Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.)Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçàriaActualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració)

Evolució

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 31: Població i espai urbà (esquema)

A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70Finalitat: reubicar població xabolista i marginalBlocs o torres en forma de HPaisatge urbà monòton: "colmenas"Desaparició concepte tradicional de carrerPromocions municipals

Barris VPO

Polígons habitatges

- Localització en la franja periurbana - sòl residencial - Classe mitjana i alta- Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions...- causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil

Característiques

Màxim Desenvolupament: anys 50 Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preuConstrucció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones,Baixa qualitat constructiva i formalFalta de serveis i equipaments (jardins, comerços)

Ciutats dormitori

EvolucióPolígons i

parcsIndustrials

- A partir de nuclis rurals pròxims- gran varietat de formes i grandàries

Activitats industrials i tecnològiquesProp principals vies de transport

Superfícies comercials: hipermercats, factoriesÀrees d'equipament

Anys 60: sense control i impacte mediambientalActualitat: parcs empresarials i tecnològics amb elevada qualitat mediambiental

Superfícies d'equipament: hospitals, universitats

IV. L’estructura urbana

LA PERIFERIAACTUAL

(des de 1940)

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 32: Població i espai urbà (esquema)

AglomeracionsUrbanes Àrea metropolitana

Regió urbana

Conurbació

Megalòpolis

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 33: Població i espai urbà (esquema)

AglomeracionsUrbanes

Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics Independència administrativa, econòmica i funcional

ÀreaMetropolitana

Centre: ciutat central Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea Especialització funcional:

• Ciutat central: ocupació i servicis• Àrea metropolitana: activitats econòmiques i

habitatges treballadors Xarxa de comunicacions directa Moviments pendulars de població Estil de vida urbà Perfil: joves i varietat social Estructura espacial en corones concèntriques

Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)

Auge: 1960 i 1975 Actualitat en transformació:

• Expansió territorial• Descentralització població i activitats

econòmiques• Creixent dotació infraestructures i servicis• Especialització d'activitats.

Necessitat ordenació de l'espai metropolità Densificació demogràfica i constructiva Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals Evitar la pressió urbana conservant espais verds

Definició

Característiques

Evolució

Problemes

IV. L’estructura urbana

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 34: Població i espai urbà (esquema)

AglomeracionsUrbanes

Conurbació

IV. L’estructura urbana

Unió ciutats semblant importànciaDefinició

Característiques

Evolució

Problemes

Creixement paral·lel Fusió física Independència administrativa, econòmica i

funcional

Conseqüència procés industrialització

Extensió àrea intermèdia ocupada per instal·lacions, infraestructures, polígons industrials, no separades per espais rurals.

Influència turisme

Similars àrees metropolitanes

Exemples Màlaga-Marbella Alacant-Elx-Santa Pola Potenvedra-Martín

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 35: Població i espai urbà (esquema)

AglomeracionsUrbanes

IV. L’estructura urbana

AglomeracionsUrbanes

Regió Urbana

àrea urbana discontínua, integrada per ciutats dispersesDefinició

Característiques

Origen

Problemes

Densitat elevada difusió sobre l’espai de les característiques

urbanes Independència administrativa, econòmica i

funcional

Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats.

Similars àrees metropolitanes

Exemples Centre Astúries

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 36: Població i espai urbà (esquema)

AglomeracionsUrbanes

Megalòpolis

IV. L’estructura urbana

Unió successives conurbacions o àrees metropolitanes.Definició

Característiques

Tendències

• Elevada densitat de població en grans extensions

• Xarxa transport densa i eficient• Concentració riquesa, coneixement i poder

polític• Elevada especialització funcional• Inexistència Espanya actualitat

Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid

Mega-región València-Barcelona-Marsella-Lyon

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 37: Població i espai urbà (esquema)

ElementsSistema

Urbà

Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.)Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.)Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.)Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.)

Anomalia: bicefàlia Madrid-Barcelona

V. La Xarxa Urbana Espanyola

Rank-Size

FuncionsCiutats primàriesCiutats secundàriesCiutats primàries

El SISTEMAURBÀ

Àrea d’influència

Jerarquia

Metròpolis

Ciutats Mitjanes

Ciutats petites

Nacionals

Regionals

Subregionals

Madrid i BarcelonaCiutats milionàriesEspecialització funcionalInfluència nacionalIntegració sistema urbà global

500-750.000 habitants: València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i SaragossaFuncions diversificadesServeis especialitzatsInfluència nacional-regional

200.000-500.000 habitantsFuncions diversificadesServeis especialitzatsInfluència regional

Llocs centras i àrea d’influència

50.000-250.000 habitants Funcions menys diversificades

10.000-50.000 habitants Funcions escasses i poc especialitzades

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 38: Població i espai urbà (esquema)

Relacions Urbanes

Fluxos: econòmics, demogràfics...Direcció:

Unidireccionals: domini-subordinacióBidireccionals: integració-competència

V. La Xarxa Urbana Espanyola

Definició

Madrid Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona)

El SISTEMAURBÀ

Barcelona

Quadrant Nord

Àrea major integracióIntensa relació metròpolis

Relacions menors i incompletesPredomini relacions comarcalsFrontera Portugal: major desconnexióZones mal connectades: Meseta meridional, Cantàbric occidental i Andalusia oriental

Menor influènciaÀrea influència intensa: orient i Balears

Resta Sistema

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 39: Població i espai urbà (esquema)

Sistema Urbà

V. La Xarxa Urbana Espanyola

Eix perifèric septentrional i Ebre

Eix perifèria mediterrània

El SISTEMAURBÀ

Subsistema de l'interior

Subsistema insular

Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme• Català: Barcelona• Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i

Alacant• Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i

Granada• Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén) • Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva)

Eixos molt discontinus: • Eix gallec (la Corunya i Vigo)• Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria,

centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i Santander)

• Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la Rioja,

• Navarra i Catalunya

Espai poc articulat desequilibrat per Madrid:• Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle

Asturià i Bilbao• Subsistema madrileny: Madrid.

Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades• Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de

Mallorca sobre la resta• Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i

relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)

Disposició semianular perifèria Espai interior poc urbanitzatExcepció interior: madrid

Trets

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 40: Població i espai urbà (esquema)

Canvis recents Sistema Urbà

V. La Xarxa Urbana Espanyola

Integració UE

El SISTEMAURBÀ

Globalització econòmica

Monocèntrics primats

Comunitats Autònomes

• Ciutat principals• Nivells intermedis

Constitució sistemes urbans regionals

Monocèntrics jerarquitzats

Policèntrics• Primacia diverses ciutats• Distribució funcions• Fluxos bidireccionals

• Predomini aglomeració urbana principal

• Inexistència nivells intermedis• Relacions unidireccionals

Jerarquia europea

• Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia)• Eix Mediterrani• Eix atlàntic (Finisterres)• Interior i sud

Sistema de ciutats europeu

Connexió amb Europa

• Eix Lisboa-Barcelona• Arc Mediterrani• Dorsal Europea

• Metròpolis globals (London i París)• Centres europeus (Madrid i

Barcelona…)• Metròpolis potencials (Bilbao,

València, Palma de Mallorca)• Metròpolis dèbils (Sevilla)

• Declivi algunes ciutats• Canvis interior sistema urbà global• Competència internacional• Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex.

Madrid, Barcelona i zones turístiques)

Transformació sistema ciutats

global

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 41: Població i espai urbà (esquema)

AgentsSocials

VI. L’Ordenació de l’espai urbà

La producció de l’espai

urbà

Època Postindustrial

Propietaris

Època Industrial

Promotors i immobiliàries

Empresaris industrials

Ciutadania

2 ½ s. XIX - 1 ⅓ s. XX

• Reconstrucció (Gernika, Oviedo...)• Legislació habitatge• Organització creixement urbà

- Llei del sòl i ordenació urbana (1956)- Plans generals d’ordenació urbana

Autarquia(1939-1959)

Desenvolupament1960-1975)

• Edificació destructiva• Excessiva alçària, densitat i poca

qualitat• Problemes ambientals i trànsit

• Regularització plànol• Plans de sanejament• Millora serveis i equipament

Planificació Urbana

Poder polític

Estat autonòmic

Democratització

Globalització• Plans estratègics revitalització• Màrketing urbanístic (València...)• Endeutament i corrupció

• Competència ordenació urbanística municipal i autonòmica

• PGOU: plans parcials i especials

• Participació social planificació

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Page 42: Població i espai urbà (esquema)

PROBLEMÀTICAURBANA

Aglomeració i difusió

urbanització

Problemes econòmics

Problemes socials

Problemes ambientals

VII. Problemàtiques Urbanes

• Excessiva terciarització

• Microclima urbà (efecte hivernacle)

• Contaminació (atmosfera, aigua...)• Generació residus• Desaparició espais verds

• Actuacions polítiques • Intervenció serveis socials• campanyes prevenció• Inversions en educació• Polítiques integració...

Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)

Problemàtica Causes Solucions

• Especulació• Falta d'inversions• Elevat consum i ús

recursos i serveis• Intens ús automòvil

• Descentralització població, activitats i equipaments

• Habitatges protegides i subvenció rehabilitacions

• Inversions en equipaments i instal·lacions

• Limitació trànsit, pàrkings i impuls transport alternatiu

• Densificació i pressió urbana• Elevat preu sòl i difícil accés

habitatge• Escassetat espais verds,

recreatius, culturals i sanitaris• Necessitat d’abastiments i

equipaments• Ordenació trànsit i transport

• Deslocalització activitats econòmiques tradicionals

• Trasllat activitats polígons industrials

• Difusió activitats terciàries parcs tecnològics perifèria

• Pobresa i desocupació econòmica

• Baix nivell de formació• Ritme de vida urbà, • Aïllament i desarrelament • Fragilitat social

• Delinqüència i marginació social (drogadicció, violència, delinqüència, mendicitat…)

• Contrastos econòmics• Problemes integració• Difícil convivència veïnatge

• Transport públic i ecològic, zones verdes,

• Limitació emissions i trànsit• depuradores, neteja,

reciclatge…

• Reflexió asfalt, edificis... • Emissions trànsit,

calefacció, indústria...• Residus hàbitats indústria• Consum béns i energia• Extensió instal·lacions,

equipaments i habitatges