Mai us heu preguntat on posem realment els peus cada dia?Endinsa’t amb nosaltres per resoldre les teves preguntes i curiositats!

Composició i estructura de la Terra

Escorça

Mantell

Nucli

La part més externa del mantell superior està fermament unida amb l'escorça, formant un conjunt compacte que rep el nom de litosfera.

Escorça Escorça

• És la capa més superficial i més fina de la Terra.

• Està formada per oxigen, silici, Fe, Al; que es el component més abundant.

• Té un paper fonamental a la dinàmica de la Terra i en manteniment de la biosfera.

• S´hi distingeixen: l’escorça oceànica composta per basalt i gabre i l’escorça continental composta per granit.

Hi ha dos tipus de litosfera:• Litosfera continental: Formada per escorça continental i part del mantell superior. Arriba

a tenir un gruix de quasi 300 km sota les cadenes muntanyoses, mentre que a les zones planes continentals el gruix és d'uns 100 km.

• Litosfera oceànica: Constituïda per escorça oceànica i part del mantell superior. Té un gruix de menys de 100 km a les zones més antigues dels oceans, i de menys de 20 km a les zones més joves dels oceans.

El mantell és una capa rocosa situada sota l’escorça.

Podem distingir entre: Mantell superior: És fluid, viscós, té un gruix de 1000 km i està format per roques en estat

sòlid.• Mantell inferior: És sòlid, elàstic i té una composició homogènia (rica en Si, Fe i Mg)   Dins d’aquests tipus de mantell es troben l’astenosfera que ocupa gran part del m. superior

i la mesosfera que ocupa tot el m. inferior i part del m. superior.  L‘astenosfera és la zona de sota la litosfera, és constituïda per silicats de magnesi i, degut a

la seva elevada temperatura, els materials d'aquesta capa es troben en estat plàstic. La mesosfera és la part del mantell situada entre l’ astensosfera i la discontinuïtat de

Gutenberg. El seu estat físic és sòlid, i és una capa molt rígida.

NucliÉs la part més intensa del planeta i està format per Fe, Ni.

Es divideix en dues parts amb la mateixa composició que es diferencien pel seu estat físic.• N. extern: es troba en estat líquid amb una fluïdesa semblant a l’aigua. Origina el camp

magnètic terrestre.• N. intern: és una esfera que es troba en estat sòlid.

Les plaques litosfèriques.

Un placa tectònica és un fragment de litosfera que es desplaça com un bloc rígid sense presentar cap deformació interna sobre l’astenosfera de la Terra.

La Teoria de la Tectònica de Plaques, sorgida en els anys 60, és una teoria unificadora de la dinàmica global del planeta en integrar l'evolució dels continents i dels fons oceànics i explicar processos geològics com a formació de serralades, vulcanisme i sismicitat, a més de la distribució dels mateixos.

Observant el mapa tectònic veiem que hi ha tres tipus de plaques segons la seva composició:• Les plaques oceàniques: compostes per litosfera oceànica. En són exemples la placa pacífica,

la de Cocos i la de Nazca.• Les plaques continentals: compostes per litosfera continental. La placa aràbica n'és l’exemple.• Les plaques mixtes: compostes per litosfera continental i oceànica. La majoria de plaques són

mixtes com l’australiana, la sud-americana...

* A part d’aquests tres tipus de plaques, després trobem microplaques que es formen quan els

fragments petits de litosfera es mouen empesos per plaques més grans. En són exemples les illes del Mediterrani, Balears...

Moviments a la vora de les plaques

Entre les plaques tectòniques podem considerar tres tipus de límits entre elles:

• Convergents

• Divergents

• De transformació

Característiques:• Originen activitat volcànica fissural.• Es produeix basalt, el qual, origina escorça oceànica.• Els corrents de convecció divergents originen esforços

distensius, que separen els dos flancs de la fractura.• La pressió produïda pel magma aixeca les dues vores

que formen el relleu. Entre les dues vores es troba el rift (fossa tectònica).

• En el rift, l’aigua de l'oceà hi entra facilment però quan es posa en contacte amb les roques és expulsada a altes temperatures formant sortidors hidrotermals.

Els moviments divergents formen vores constructives creant litosfera oceànica nova (dorsals oceàniques).

Les vores de les plaques són zones on dues o més plaques xoquen entre elles la qual cosa provoca una gran activitat geològica: vulcanisme, sismicitat....

Es produeixen diferents moviments que originen vores diferents.

En són un exemple els llacs d'Àfrica (foto) com les illes del Japó.Els entesos creuen que Àfrica es dividirà.

Dorsals oceàniques.

Són enormes serralades de milers de km disposades a les zones centrals dels oceans.

La part més alta de la dorsal té una doble cresta que l´eix central, la qual constitueix una obertura per on emergeix el magma i provoca una activitat volcànica lenta però constant.

El material que és basàltic i quan es refreda es transforma en escorça oceànica.

Els moviments convergents formen vores destructives (es destrueix litosfera oceànica) i de col·lisió (en la qual hi ha col·lisió entre continents).

• Es destrueix litosfera oceànica.

• S’origina una forta sismicitat.

• Es produeix magmatisme.

• El basalt fos genera orogens (serralades volcàniques i arcs d’illes).

• Es produeix metamorfisme (modificacions de l’estructura i la composició) per l’increment de la pressió i de la temperatura.

En les destructives es troben dues plaques diferents. La placa subduent i la placa cavalcant. En les dos es produeixen processos similars:

Els Andes en són un exemple (foto) però també ho és la fossa de les Marianes (a les illes Filipines), la fossa més fonda del món amb 11.000 km de fondària.

Tenen lloc diversos processos geològics:

• Augmenta el gruix de la litosfera continental.

• Els sediments acumulats sobre la zona de sutura formen orogens de col·lisió.

• Es produeix un ascens isostàtic.

• Es produeix compressió a causa del xoc.

• Provoca grans fractures que causen una forta sismicitat.

N’ és un exemple els Pirineus (foto) i un altre exemple n’és l'Himàlaia, un massís muntanyós d’Àsia on hi ha els cims més alts de la Terra.

En les de col·lisió diem que quan dues plaques continentals col·lisionen, una queda encavalcada sobre l’altra. Orogen de

col·lisió

Capa que prové d’una oceànica per això sembla que es vulgui posar per sota però com que no pot es trenca. Al no poder subduir-se les sotracades provoquen terratrèmols.

Fosses oceàniques.

Són llargues depressions que poden fer 10 km de profunditat i milers de km de longitud.

Es troben en els marges dels continents i d´alguns arxipèlags.

En les fosses es destrueixen l´escorça oceànica.

Els moviments de cisallament formen vores passives.

Formades per plaques que llisquen lateralment formant falles de transformació. Les falles de transformació generen una forta sismicitat.

N’és un exemple la falla de San Andrés. La sismicitat es produeix degut a l’activitat de la zona de fractura ja que és la zona de confluència entre les plaques de Nord Amèrica i la Pacifica.