plantilla salut

126
Prevenció de les infeccions als centres d’odontologia Manual de bones pràctiques

Upload: doanthuan

Post on 05-Jan-2017

242 views

Category:

Documents


5 download

TRANSCRIPT

  • Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Manual de bones prctiques

  • 2

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Autors:

    Fernando lava Cano Magda Campins Mart

    Josep M. Clemente Sala

    Josep Davins Miralles

    Miquel Esquerra Maj

    Natalia Felipe Spada

    Ana Gonzlez Snchez

    gueda Hernndez Rodrguez

    Cristina Iniesta Blasco

    Marisa Jimnez Ordoez

    Marta Massans Gonzlez

    Laura Navarro Vila

    Glria Oliva Oliva

    Es recomana que aquest document sigui citat de la manera segent: [Generalitat de Catalunya]. Manual de

    prevenci de les infeccions als centres dodontologia: manual de bones prctiques. 1a ed. Barcelona: Direcci

    General dOrdenaci Professional i Regulaci Sanitria. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya;

    2016.

    Alguns drets reservats

    2016, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

    Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. La llicncia es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

    Edita:

    Direcci General dOrdenaci Professional i Regulaci Sanitria

    Primera edici:

    Barcelona, gener de 2016

    Assessorament lingstic:

    Servei de Planificaci Lingstica del Departament de Salut

    Fotografia:

    Fernando lava Cano

    URL:

    http://seguretatdelspacients.gencat.cat

    http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

  • 3

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Agraments

    El Servei de Promoci de la Qualitat i la Biotica del Departament de Salut agraeix Anna

    Martnez Mateo, Conxita Izquierdo Gmez i Mireia Jan Checa els suggeriments i les

    aportacions fetes a una primera versi daquest manual. Tamb agraeix la collaboraci de la

    clnica dental del doctor Josep Maria Clemente Sala i el seu personal, especialment de

    Gemma Cabedo Gran i Antonia Ortiz Bueno. Finalment, cal reconixer linters i aportacions

    de lAssociaci Catalana de Malalts d'Hepatitis (ASSCAT), el Comit 1r de Desembre -

    Plataforma Unitria dONG VIH-sida de Catalunya i el Grupo de Trabajo sobre Tratamientos

    del VIH (gTt) en lelaboraci daquest manual.

  • 4

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Sumari

    Glossari ............................................................................................................................................... 8

    1 Introducci ............................................................................................................................11

    1.1 Seguretat dels pacients en odontologia ...............................................................................11

    1.2 Seguretat dels pacients odontolgics a Catalunya ..............................................................12

    1.3 Objectiu .................................................................................................................................13

    1.4 Metodologia ..........................................................................................................................14

    2 Mecanisme de transmissi de les malalties infeccioses ......................................................16

    3 Precaucions estndard i precaucions basades en la transmissi ........................................18

    3.1 Precaucions estndard .........................................................................................................19

    3.2 Precaucions basades en la transmissi ...............................................................................20

    3.2.1 Precaucions per evitar la transmissi per contacte ..............................................................20

    3.2.2 Precaucions per evitar la transmissi per gotes ...................................................................21

    3.2.3 Precaucions per evitar la transmissi per aire .....................................................................22

    3.3 s dels equips de protecci personal ..................................................................................22

    3.4 Programes dimmunitzaci ...................................................................................................24

    3.5 Actuaci desprs dun accident laboral amb sang o altres fluids .........................................25

    4 Higiene de les mans .............................................................................................................28

    4.1 Quan sha de fer la higiene de les mans? ............................................................................28

    4.2 Amb qu sha de fer la higiene de les mans? ......................................................................29

    4.3 Com sha de fer la higiene de les mans? .............................................................................30

    4.4 s dels guants ......................................................................................................................33

    5 Antisptics i desinfectants ....................................................................................................35

    5.1 Antisptics ............................................................................................................................35

    5.2 Desinfectants ........................................................................................................................39

    5.2.1 Desinfecci de superfcies medioambientals .......................................................................39

    5.2.2 Desinfecci dalt nivell per immersi ....................................................................................40

    5.2.3 Desinfecci dalt nivell dimpressions i prtesis dentals. Laboratori de prtesis dentals .....41

    5.2.4 Novetats en higiene-desinfecci oral ...................................................................................44

  • 5

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    5.2.4.1. Lquids ozonitzats .................................................................................................................44

    5.2.4.2. Terpia fotodinmica antibacteriana ....................................................................................44

    5.2.5 Recomanacions generals .....................................................................................................45

    5.3 Criteris delecci dels antisptics i desinfectants .................................................................46

    6 Neteja, desinfecci i esterilitzaci de lutillatge odontolgic .................................................51

    6.1 Classificaci de lutillatge odontolgic ..................................................................................51

    6.2 Circuit de reprocessament ....................................................................................................52

    6.2.1 Zona bruta ............................................................................................................................52

    6.2.2 Zona dassecatge i empaquetatge .......................................................................................53

    6.2.3 Zona neta ..............................................................................................................................53

    6.2.4 Zona demmagatzematge .....................................................................................................53

    6.3 Neteja ...................................................................................................................................54

    6.3.1 Recomanacions generals de neteja .....................................................................................54

    6.3.2 Tipus de neteja .....................................................................................................................55

    6.3.3 Rentat manual ......................................................................................................................55

    6.3.4 Rentat mitjanant un bany dultrasons .................................................................................56

    6.3.5 Rentat amb rentadores desinfectadores trmiques .............................................................56

    6.3.6 Assecatge .............................................................................................................................56

    6.4 Esterilitzaci..........................................................................................................................57

    6.4.1 Tipus dembolcalls ................................................................................................................57

    6.4.2 Caducitat del material esterilitzat..........................................................................................57

    6.4.3 Sistemes desterilitzaci .......................................................................................................58

    6.4.3.1. Esterilitzaci per calor seca ..................................................................................................58

    6.4.3.2. Esterilitzaci per vapor saturat (autoclaus) ..........................................................................58

    6.4.3.3. Esterilitzaci per xid detil .................................................................................................59

    6.4.3.4. Esterilitzaci per gas plasma ................................................................................................60

    6.4.4 Tipus dautoclaus de vapor daigua de crrega petita (miniclaus) .......................................60

    6.4.5 Tipus dutillatge tubulat o buit ...............................................................................................60

    6.4.6 Collocaci i distribuci de les crregues dins lesterilitzador ..............................................61

    6.4.7 Recomanacions generals desterilitzaci .............................................................................61

  • 6

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    6.4.8 Garantia defectivitat dun aparell esterilitzador. Control de lesterilitzaci ..........................62

    6.4.8.1. Controls fsics .......................................................................................................................63

    6.4.8.2. Controls qumics ...................................................................................................................63

    6.4.8.3. Controls biolgics .................................................................................................................65

    6.4.8.4. Llibre de registre ...................................................................................................................67

    7 Neteja i desinfecci dels centres odontolgics .....................................................................69

    7.1 Tipus de superfcies medioambientals .................................................................................70

    7.1.1 Superfcies amb contacte clnic ............................................................................................71

    7.1.2 Superfcies sense contacte clnic .........................................................................................73

    7.2 Materials i productes ............................................................................................................73

    7.2.1 Materials ...............................................................................................................................73

    7.2.2 Productes ..............................................................................................................................73

    7.3 Procediments de neteja ........................................................................................................74

    7.4 Freqncia de neteja ............................................................................................................74

    7.5 Formaci del personal ..........................................................................................................74

    7.6 Avaluaci de la neteja ..........................................................................................................74

    7.7 Responsabilitats ...................................................................................................................74

    8 Control de la contaminaci dels conductes daigua de les unitats dentals ..........................76

    8.1 Mesures per reduir la crrega microbiana dels CAUD .........................................................77

    8.2 Manteniment de les lnies daigua ........................................................................................79

    9 Procediments quirrgics orals ..............................................................................................83

    9.1 Antispsia quirrgica de les mans ........................................................................................84

    9.2 Installacions .........................................................................................................................88

    10 Altres mesures de prevenci ................................................................................................91

    10.1 Els residus en odontologia ...................................................................................................91

    10.1.1 Classificaci dels residus en odontologia .............................................................................91

    10.1.2 Recollida dels residus dins dels centres ..............................................................................93

    10.1.3 Transport interior ..................................................................................................................94

    10.1.4 Emmagatzematge ................................................................................................................94

    10.1.5 Transport i gesti extracentre ...............................................................................................94

  • 7

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    10.2 Vials i envasos de dosi mltiple............................................................................................95

    10.2.1 Recomanacions per a ladministraci de vials .....................................................................96

    10.3 Ejectors de saliva .................................................................................................................98

    11 Profilaxi i tractament antibitic en odontologia ...................................................................100

    11.1 Profilaxi en pacients amb alt risc dendocarditis infecciosa ...............................................100

    11.2 Profilaxi en pacients amb factors de risc dinfecci local o sistmica ................................103

    11.3 Profilaxi en implantologia ....................................................................................................105

    11.4 Profilaxi de la cirurgia de la tercera molar impactada a la mandbula................................106

    11.5 Profilaxi de lalveolitis postextracci ...................................................................................107

    11.6 Tractament de les infeccions odontgenes ........................................................................107

    12 Recomanacions dels Centers for Disease Control and Prevention ...................................111

    13 Annex ..................................................................................................................................126

    13.1 Annex 1. Residus capaos de transmetre les infeccions que generen els residus sanitaris especfics .........................................................................................................................................126

  • 8

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Glossari

    Antispsia de les mans: tcnica amb qu, mitjanant un preparat de base alcohlica o un

    sab antisptic, es redueix o sinhibeix el creixement dels microorganismes de la pell en les

    mans.

    Antisptic: substncia qumica que saplica sobre la pell o les membranes mucoses i que

    redueix o destrueix alguns microorganismes.

    Biofilm: comunitat de microorganismes que viuen adherits a la paret duna superfcie inerta o

    dun teixit viu.

    Biocida: substncia qumica que destrueix o inhibeix els microorganismes. Shi sinclouen els

    antisptics, conservants i desinfectants.

    Descontaminaci: qualsevol procs utilitzat per eliminar microorganismes dun objecte o

    material. En sentit general, la descontaminaci s el procs o tractament que sefectua per

    garantir que un equip o una superfcie es pot tocar amb seguretat. El procs esmentat es pot

    dur a terme amb detergents i desinfectants, o mitjanant lesterilitzaci.

    Desinfecci: procs que inhibeix o destrueix els microorganismes dels objectes inanimats,

    excepte les espores bacterianes. Es pot fer per mtodes qumics (desinfectants) o fsics

    (pasteuritzaci).

    Desinfecci de nivell alt: procediment qumic amb el qual selimina qualsevol forma de vida

    microbiana, llevat dalgunes espores bacterianes.

    Desinfecci de nivell baix: procediment qumic amb el qual es pot destruir la major part de

    les formes vegetatives bacterianes i els virus grans amb embolcall i els llevats.

    Desinfecci de nivell intermedi: procediment qumic amb el qual saconsegueix destruir o

    inactivar les formes vegetatives bacterianes i la major part dels virus (amb embolcall i sense) i

    els fongs, per no tots els micobacteris (Mycobacterium tuberculosis).

    Desinfectant: substncia qumica que redueix o destrueix els microorganismes per no les

    espores i que saplica sobre els objectes i superfcies.

    Detergent: substncia amb propietats tensioactives, amb una molcula composta per una

    part hidrfila o soluble en aigua (i a la vegada lipfuga) i una altra part hidrfoba o insoluble

    en aigua (i a la vegada lipfila), que dissol la brutcia dels objectes.

    Efecte o esdeveniment advers: fet perjudicial per a la salut dels pacients que s

    conseqncia del tractament o duna complicaci mdica i no s causat per la malaltia de

    fons i que dna lloc a una hospitalitzaci prolongada, a una discapacitat en el moment de

    lalta mdica o totes dues coses. Segons lEstudio nacional sobre los efectos adversos ligados

    a la hospitalizacin (ENEAS), s laccident o incident recollit en la histria clnica dels pacients

  • 9

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    que els ha causat o els ha pogut causar un dany relacionat sobretot amb les condicions de

    lassistncia.

    LOrganitzaci Mundial de la Salut, en el Conceptual Framework for the International

    Classification for Patient Safety (Marc conceptual de la classificaci internacional per a la

    seguretat del pacient), es refereix al concepte dincident amb danys (esdeveniment advers)

    com un incident que causa danys als pacients (per exemple, es transfon una unitat de sang

    errnia i es produeix la mort per una reacci hemoltica).

    Efecte secundari: efecte conegut, diferent de lefecte que s volgut primordialment,

    relacionat amb les propietats farmacolgiques dun medicament.

    Equip de protecci personal: vestimenta (guants, bata, mascareta, etc.) que cal posar-se

    per evitar el contacte amb sang o altres fluids corporals de les persones ateses.

    Esterilitzaci: procediment fsic o qumic destinat a destruir tota la flora microbiana que hi ha

    en un objecte, incloent-hi les espores, o b fer-la inviable.

    Fricci antisptica de les mans: tcnica amb qu, mitjanant un antisptic, generalment un

    preparat de base alcohlica, es redueix o sinhibeix el creixement dels microorganismes de la

    pell de les mans. En funci del producte utilitzat i del temps de fricci, es pot parlar duna

    preparaci quirrgica de les mans. Aquesta tcnica substitueix el rentat de mans, i el nombre

    de microorganismes que elimina s superior al del rentat tradicional amb aigua i sab.

    Higiene de les mans: tcnica mitjanant la qual seliminen alguns microorganismes de la pell

    de les mans. La higiene de les mans es pot fer mitjanant un rentat amb aigua i sab o

    friccionant-les amb un preparat de base alcohlica.

    Incident: esdeveniment aleatori imprevist i inesperat que no provoca dany als pacients ni

    prdues materials o de qualsevol tipus. Tamb pot definir-se com un esdeveniment que, en

    circumstncies diferents, podria haver estat un accident; o com un fet que, no descobert o

    corregit a temps, pot implicar problemes per als pacients.

    LOrganitzaci Mundial de la Salut fa referncia a incident relacionat amb la seguretat dels

    pacients, i el defineix com un esdeveniment o una circumstncia que ha ocasionat un dany

    innecessari a un pacient o li podria haver ocasionat.

    Infecci relacionada amb latenci sanitria: infecci que es produeix com a conseqncia

    duna atenci en qualsevol punt del sistema sanitari.

    Neteja: procediment fisicoqumic encaminat a arrossegar tot el material ali a un objecte o les

    superfcies que es pretn netejar.

    Preparaci quirrgica de les mans: tcnica amb qu, mitjanant un preparat de base

    alcohlica o un sab antisptic, selimina la flora transitria i es redueix la flora resident de la

    pell de les mans, i les deixa preparades per a una tcnica quirrgica.

  • 10

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Procediment invasiu: procediment en qu es penetra o es perfora la pell o una mucosa, o b

    sentra en una cavitat corporal o en un rgan. La incisi, el cateterisme o la cirurgia sn

    exemples de procediments mdics invasius. Requereixen una tcnica asptica.

    Rentat de mans: tcnica amb qu, mitjanant aigua i sab, selimina la brutcia de la pell de

    les mans.

    Rentat de mans quirrgic: tcnica amb qu, mitjanant aigua i un sab antisptic, selimina

    la brutcia i la flora transitria i es redueix la flora resident de la pell de les mans.

    Risc: probabilitat que es produeixi un incident.

    Seguretat dels pacients: segons lOrganitzaci Mundial de la Salut, reducci del risc de dany

    innecessari associat a latenci sanitria fins a un mnim acceptable. Fa referncia a les

    nocions collectives dels coneixements del moment, als recursos disponibles i al context en

    qu es prestava latenci, ponderats davant del risc de no dispensar el tractament o de

    dispensar-ne un altre.

    En aquest procs, una organitzaci proporciona atencions que es manifesten per labsncia o

    la reducci de la incidncia de lesions accidentals atribubles als processos datenci

    sanitria.

    Garantir la seguretat dels pacients implica lestabliment de sistemes operatius i processos que

    minimitzin la probabilitat derrors i maximitzin la probabilitat dinterceptar-los.

    Tcnica asptica: tcnica que cal dur a terme amb guants i material estril. Abans de

    collocar-se els guants, cal fer sempre una higiene de les mans.

    Per conixer ms terminologia en relaci amb la seguretat dels pacients, es pot consultar el

    canal Seguretat dels pacients. Aquesta web s un espai de referncia sobre aquest mbit on

    sen pot trobar informaci cientfica, objectiva i actualitzada per a la ciutadania i per als

    professionals.

    http://seguretatdelspacients.gencat.cat/

  • 11

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    1 Introducci

    1.1 Seguretat dels pacients en odontologia

    La seguretat dels pacients s una dimensi transversal de la qualitat assistencial que

    persegueix reduir i prevenir els riscos associats a latenci sanitria.1 La rellevncia que t es

    fonamenta en limperatiu tic de no-maleficncia (primer, no fer mal) i en el convenciment que

    no s acceptable que els pacients presentin danys derivats de latenci sanitria, de la qual

    sespera que produeixi beneficis per a la salut, i no el contrari.

    Com que la seguretat dels pacients s una condici imprescindible per a la qualitat

    assistencial, per impulsar-la, el sistema de salut ha de desenvolupar i mantenir una cultura de

    la seguretat. Els professionals, els pacients i la resta dagents del sistema han de ser

    participants informats perqu, si b es pot produir lerror hum, cal adoptar les mesures

    necessries a fi de reduir-ne de manera sistemtica les causes.

    Qualsevol activitat assistencial s sempre susceptible de millorar des del punt de vista de la

    seguretat dels pacients, s a dir, es poden reduir i prevenir els riscos associats a latenci

    sanitria. Concretament, el Council of European Dentists2 recomana als seus membres que

    tractin dassegurar que la seguretat dels pacients forma part dels programes de formaci

    dental, per enfortir encara ms la cultura de seguretat dels pacients en lassistncia sanitria.

    Tamb els anima a participar en la formaci professional contnua en matria de seguretat

    dels pacients per mantenir actualitzats els coneixements i les habilitats i a ser conscients dels

    diversos elements de la seva prctica assistencial en qu la seguretat dels pacients es pot

    veure afectada.

    Shan publicat diferents estudis epidemiolgics que analitzen la seguretat dels pacients en els

    centres sanitaris. Aix, els estudis ENEAS, ECEAS,a APEAS, EVADUR i EARCAS, entre

    daltres delaborats en el nostre entorn, han analitzat diferents lnies assistencials (atenci

    hospitalria, atenci primria, urgncies i atenci sociosanitria) en relaci amb els errors i els

    esdeveniments adversos que poden ser presents en qualsevol acte assistencial.

    Malauradament, no sha identificat cap estudi que avalu la freqncia, la magnitud, la

    distribuci ni el grau devitabilitat dels esdeveniments adversos que es produeixen

    especficament en odontologia.

    Segons la publicaci de Perea B., amb relaci a la seguretat dels pacients i lodontologia,4 la

    cirurgia s una de les especialitats en qu es produeixen ms esdeveniments adversos, ja

    sigui per errors en la planificaci del tractament (de vegades, associats amb la falta de

    registres clnics adequats previs al tractament), errors en el tipus de procediment a efectuar

    (motivats per una identificaci incorrecta dels pacients o una histria clnica inadequada),

    a LEstudi catal desdeveniments adversos (ECEAS) s un estudi de cohorts retrospectiu de 4.790 pacients

    que van ser donats dalta hospitalria, elegits per mostreig aleatori en 15 hospitals.3 Es van identificar 356

    casos desdeveniments adversos, cosa que representa un 7,4% (interval de confiana del 95%, 6,7-8,1). Daquests casos, el 43,5% (155 casos) es va considerar evitable. Com en altres estudis amb metodologia similar, es va corroborar que es podria evitar un alt percentatge daquests casos.

  • 12

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    error en la localitzaci de la intervenci quirrgica (wrong-site surgery) deguda a distraccions

    o a una interpretaci inadequada dels registres per part dels professionals, errors en la

    profilaxi preoperatria en pacients immunodeprimits, errors en el seguiment i control dels

    pacients intervinguts (inexistncia del full dinstruccions postoperatries, manca de control

    postquirrgic) o infeccions postquirrgiques (detectades tardanament o tractades

    inadequadament pels professionals).b

    LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), en la 55a Assemblea Mundial de la Salut, va

    aprovar la Resoluci WHA55.18, en qu insta els estats membres a prioritzar la seguretat dels

    pacients i a establir tot tipus de millores que disposin de prou fonament cientfic, aix com

    latenci de la salut, la vigilncia dels medicaments, lequip mdic i les tecnologies. Aix, tal

    com succeeix en altres especialitats, els darrers anys sobserva un increment en el nombre

    destratgies dels mbits nacional i internacional que impulsen la millora de la seguretat dels

    pacients en odontologia.

    1.2 Seguretat dels pacients odontolgics a Catalunya

    Cal assenyalar qu lodontologia t una srie de peculiaritats tant professionals com

    assistencials que la diferencien daltres professions sanitries, principalment de les que

    treballen en lmbit hospitalari: els danys produts als pacients per esdeveniments adversos

    sn generalment ms lleus; hi ha gran dispersi dels centres assistencials odontolgics, la

    majoria dels pacients sn ambulatoris, gran part de la prctica assistencial dental s privada, i

    possiblement hi ha un gran desconeixement de la cultura de la seguretat dels pacients entre

    els professionals sanitaris dels centres odontolgics.4

    A Catalunya hi ha uns 3.000 centres odontolgics autoritzats, sobre un total duns 8.000

    centres sanitaris, s a dir, aproximadament el 37,5% dels centres sanitaris correspon a

    clniques odontolgiques. Per tant, s significatiu limpacte que tenen sobre lassistncia

    sanitria i el risc per a la seguretat dels pacients. Lany 2012 el Departament de Salut, en el

    marc de la lnia dactuaci 1.3 Promoci de les poltiques sanitries de qualitat i seguretat

    del Pla de salut de Catalunya 2011-2015, va iniciar el projecte de seguretat en latenci

    odontoestomatolgica, amb lobjectiu de promoure la seguretat dels pacients en els centres

    odontolgics i dimpulsar tot tipus de millores en el sistema amb suficient fonament cientfic

    per minimitzar els riscos per a la seguretat dels pacients.

    Dins daquest projecte, es va prioritzar la implementaci destratgies per prevenir les

    infeccions relacionades amb lassistncia sanitria en els centres odontolgics.c

    b En lanlisi de 2.012 notificacions dincidents relacionats amb latenci odontolgica de la base de dades de

    la National Patient Safety Agency, es va observar que el 36% eren per errors administratius, el 10% per lesions, el 6% per urgncies mdiques, el 4% per inhalaci / ingesti, el 4% per reaccions adverses i el 2% per errors en la localitzaci de lextracci.

    5

    c En relaci amb la transmissi de malalties infeccioses durant lassistncia odontoestomatolgica, a lestudi

    publicat lany 2012 per Laheij i coll.6 sidentifica una srie dinfeccions com a transmissibles durant aquesta

    assistncia, amb un perode dincubaci determinat, que moltes vegades no sn detectades (per exemple,

  • 13

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Concretament, una de les estratgies s la formaci presencial sobre mesures bsiques

    dhigiene en els centres odontolgics. Amb data de 2015, han fet aquest curs el 46% dels

    odontlegs i estomatlegs titulars dels centres odontolgics catalans. Una altra estratgia ha

    estat lelaboraci daquest manual, basat en levidncia cientfica i en la normativa vigent, que,

    mitjanant la difusi entre els professionals, t la finalitat de millorar la seguretat dels pacients

    odontolgics.

    Segons les recomanacions dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC),8 cal

    formar els professionals sanitaris dels centres odontolgics amb relaci als principis de control

    de la infecci, detectar els riscos dinfecci relacionats amb el treball, establir mesures de

    prevenci i assegurar un control postexposici immediat i seguiment mdic. Per aquest motiu,

    s necessria la coordinaci entre el responsable del control dinfeccions del centre dental i

    altres professionals de la salut qualificats per tal de proporcionar assistncia sanitria als

    professionals dels centres odontolgics en els serveis apropiats.8 Els programes dentals en

    mbits institucionals (per exemple, hospitals, centres de salut i institucions educatives) es

    poden coordinar amb els departaments que presten serveis de prevenci de riscos laborals i

    medicina preventiva. No obstant aix, la majoria de les clniques dentals corresponen a

    latenci ambulatria i en aquestes installacions no poden oferir in situ programes de serveis

    de salut complets, la qual cosa requereix, per tant, assistncia sanitria externa.8

    En general, els professionals tendeixen a complir un programa de control dinfeccions i un pla

    de control de lexposici si entenen la seva ra de ser. A ms, la formaci professional ha de

    ser adequada a les funcions especfiques que fan els professionals sanitaris de les clniques

    odontolgiques.8

    Finalment, s molt important recordar que els documents daplicaci en el centre (per

    exemple, protocols) han destar basats en levidncia cientfica, consensuats pels

    professionals, validats per la direcci del centre, coneguts pels professionals que hi treballen, i

    cal facilitar-los sempre al personal nouvingut, per tal de disminuir la variabilitat dels

    procediments i estandarditzar-los.

    1.3 Objectiu

    Lobjectiu daquest manual s proporcionar informaci basada en levidncia cientfica als

    professionals sanitaris dels centres odontolgics per prevenir la transmissi de malalties

    virus de lhepatitis B, C o D fins al cap de 6 mesos, el VIH/sida durant mesos o anys). Daltra banda, el Libro blanco de la implantologa dental en Espaa

    7 indica, entre les possibles causes dinfecci

    quirrgica/postquirrgica, la falta daspsia en la cirurgia.

  • 14

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    infeccioses, promoure la seguretat en lentorn de treball i ajudar els centres odontolgics a

    elaborar i implementar programes de control dinfeccions.

    1.4 Metodologia

    Lequip que ha elaborat el document Prevenci de les infeccions als centres dodontologia:

    manual de bones prctiques est format per professionals i experts de diferents especialitats

    sanitries.

    Es va dur a terme una revisi exhaustiva de levidncia cientfica en relaci amb la prevenci

    de les infeccions als centres dodontologia fins al setembre de 2015 en les principals bases de

    dades biomdiques: Pubmed/Medline, Cochrane Database of Systematic Reviews, Database

    of Abstracts of Reviews of Effects (DARE), Health Technology Assessment Database,

    Cochrane Central Register of Controlled Trials (CENTRAL), US National Guidelines

    Clearinghouse. Tamb es van buscar documents en cercadors com ara Tripdatabase i

    Google.

    Es van seleccionar guies de prctica clnica, recomanacions, documents de consens,

    metanlisis i revisions sistemtiques. A ms, es va revisar manualment la bibliografia dels

    documents seleccionats per identificar possibles estudis no inclosos en lestratgia de cerca.

    Finalment, es van consultar diferents fonts dinformaci til per estudiar el context local (dades

    epidemiolgiques, la prctica clnica habitual, aspectes legals, etc.), entre daltres, WHO

    (World Health Organization), CDC (Centers for Disease Control and Prevention), ADA

    (American Dental Association), Australian Dental Association, CDA (Canadian Dental

    Association), OESPO (Observatorio Espaol para la Seguridad del Paciente Odontolgico),

    FDA (Food and Drug Administration), CED (Council of European Dentists), EMA (European

    Agency for the Evaluation of Medicinal Products) i AEMPS (Agencia Espaola de

    Medicamentos y Productos Sanitarios).

    Referncies bibliogrfiques

    1. Davins J, Oliva G et al. Visin y evolucin de la seguridad del paciente en Catalua.

    Med Clin (Barc). 2014;143(Supl 1):1-2.

    2. Kravitz AS, Treasure ET. Manual of dental practice: version 4.1. Brussels: Council of

    European Dentists; 2009.

    3. Baeres J, Orrego C, Navarro L, Casas L, Banqu M, Suol R. Epidemiologa de los

    eventos adversos hospitalarios en Catalunya: un primer paso para la mejora de la

    seguridad del paciente. Med Clin (Barc). 2014;143(Supl 1):3-10.

    4. Perea B. Seguridad del paciente y odontologa. Cient Dent. 2011;8(1):9-15.

    5. Brunton P. Summary of: patient safety in dentistry - state of play as revealed by a

    national database of errors. Br Dent J. 2012 Aug;213(3):126-7.

    http://www.who.org/http://www.cdc.gov/http://www.ada.org/en/http://www.ada.org.au/https://www.cda-adc.ca/en/index.asphttp://pendientedemigracion.ucm.es/centros/webs/se5119/http://www.fda.gov/http://europeanmovement.eu/member/council-of-european-dentists-ced/http://www.eudra.org/emea.htmlhttp://www.agemed.es/

  • 15

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    6. Laheij AM1, Kistler JO, Belibasakis GN, Vlimaa H, de Soet JJ; European Oral

    Microbiology Workshop (EOMW) 2011. Healthcare-associated viral and bacterial

    infections in dentistry. J Oral Microbiol. 2012;4.

    7. Sociedad Espaola de Implantes (SEI). Libro blanco de implantologa dental en

    Espaa. Madrid: SEI;2008.

    8. Centers for Disease Control and Prevention. Guidelines for infection control in dental

    health-care settings 2003. MMWR [Internet]. 2003 Des;52(RR17):1-61.

  • 16

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    2 Mecanisme de transmissi de les malalties infeccioses

    Lobjectiu dun programa de prevenci dinfeccions s evitar la transmissi de

    microorganismes en les situacions segents:1,2

    De pacient/usuari a professional: es minimitza mitjanant les precaucions

    estndard.

    De professional a pacient: es minimitza mitjanant les precaucions estndard.

    De pacient a pacient: es minimitza amb una bona neteja i esterilitzaci del material i

    lutillatge.

    De la clnica odontolgica a la comunitat: es minimitza amb una poltica

    responsable de gesti dels residus.

    Les quatre vies ms comunes de transmissi dels microorganismes sn les segents:

    Contacte directe: mitjanant el contacte amb sang, fluids bucals o altres fluids

    orgnics.

    Contacte indirecte: mitjanant el contacte amb utillatge o superfcies i objectes

    contaminats.

    Gotes o aerosols: mitjanant el contacte de les mucoses (oral, ocular o nasal) amb

    esquitxos de petites gotes de saliva o secrecions respiratries generades a travs

    dun aparell (per exemple una turbina), esternuts o tos, o b quan es parla.

    Aire: mitjanant la inhalaci de microorganismes patgens suspesos en laire.

    Cal recordar que, perqu finalment es produeixi una infecci, s necessari que sacompleixin

    tots els passos de lanomenada cadena dinfeccions:

    Agent causal: cal que hi hagi un nombre suficient

    de microorganismes i que la virulncia sigui la necessria.

    Reservori: s necessari que hi hagi prou nutrients

    perqu els microorganismes puguin viure i multiplicar-se.

    Porta de sortida: cal que els microorganismes

    tinguin una via de sortida del reservori.

    Mecanisme de transmissi: hi ha dhaver la

    possibilitat que els microorganismes vagin des del

    reservori fins als receptors.

    Porta dentrada: els receptors han de tenir una

    via per on els microorganismes puguin entrar.

    Susceptibilitat dels hostes: els receptors han de ser sensibles a aquests

    microorganismes.

    Cadena d'infeccions

  • 17

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    La transmissi dels microorganismes es pot minimitzar mitjanant les accions que sesmenten

    a continuaci:

    Un seguiment adequat de les precaucions estndard.

    El compliment dels cinc moments de la higiene de les mans.

    Una neteja, desinfecci i esterilitzaci adequades de lutillatge, dels equips i de les

    superfcies.

    Un s apropiat dels antisptics, els desinfectants i els antibitics.

    Referncies bibliogrfiques

    1. Australian Dental Association Incorporated. Guidelines for infection control [Internet].

    Sydney: Australian Dental Association; 2008

    2. Centers for Disease Control and Prevention. Guidelines for infection control in dental

    health-care settings 2003. MMWR [Internet]. 2003 Des;52(RR17):1-61.

  • 18

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    3 Precaucions estndard i precaucions basades en la transmissi

    Les persones sotmeses a procediments dentals i el personal sanitari que els realitza poden

    estar exposats a microorganismes patgens, virus, bacteris i llevats que colonitzen o

    infecten la cavitat oral i les vies respiratries. A la relaci segent, es mostren algunes de

    les malalties que es poden transmetre durant latenci odontolgica, especialment

    mitjanant els fluids i les secrecions bucals, de laire o de les secrecions respiratries:

    Grip estacional

    Faringitis

    Pneumnia

    Tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis)

    Varicella

    Rubola

    Xarampi

    Conjuntivitis

    Herpes (virus de lherpes simple de tipus 1 i 2)

    Meningitis (meningococ A, B, C i altres)

    Mononucleosi infecciosa (virus dEpstein-Barr, citomegalovirus, etc.)

    Sida/VIH

    Hepatitis vrica (VHB, VHC, VHA, VHD)

    Segons les recomanacions actuals dels CDC dels Estats Units1 i la monografia

    Precaucions dallament per evitar la transmissi dagents infecciosos als centres

    sanitaris,2 les precaucions per evitar la transmissi dagents infecciosos als centres

    datenci sanitria sestructuren en quatre categories. Duna banda, hi ha les precaucions

    estndard, que formen la primera categoria, i de laltra, les precaucions basades en la

    transmissi, que inclouen les tres restants, s a dir:

    Precaucions estndard

    Precaucions basades en la transmissi:

    - Precaucions per evitar la transmissi per contacte

    - Precaucions per evitar la transmissi per gotes

    - Precaucions per evitar la transmissi per laire

    Les precaucions estndard sn lestratgia principal per prevenir les infeccions durant

    latenci sanitria, ja que impliquen la implantaci dels principis higinics bsics per evitar

    la transmissi de microorganismes entre els usuaris i el personal sanitari. Shan daplicar

    durant lassistncia a qualsevol persona, independentment del diagnstic, ja que no sen

    pot conixer el possible estat infeccis.

    Les precaucions basades en la transmissi shan daplicar a les persones respecte de

    les quals se sap o se sospita que tenen una infecci o una colonitzaci per agents

    infecciosos transmissibles que requereixen mesures preventives suplementries. En

    general, es duen a terme en els pacients ingressats.

  • 19

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    3.1 Precaucions estndard

    Les precaucions estndard tenen com a finalitat protegir el personal sanitari de lexposici

    a productes biolgics i reduir el risc de transmissi dels microorganismes, que es

    transmeten per mitj de la sang i altres fluids corporals.

    Shan daplicar a totes les mostres o persones ateses en qualsevol punt del sistema

    sanitari, incloent-hi les consultes dodontologia i els laboratoris que manipulen peces o

    prtesis dentals, independentment que sen conegui o no lorigen.

    Cal destacar les mesures segents:

    Cal fer una higiene de les mans abans i desprs de tenir

    contacte amb els usuaris (vegeu el captol 4): sempre

    sha de realitzar abans de practicar-los una tcnica

    asptica, si sha estat en contacte amb els seus fluids

    corporals, i desprs dhaver-los fet qualsevol exploraci.

    El fet dutilitzar guants no supleix la necessitat de fer

    una higiene de les mans.

    Shan dutilitzar guants si es preveu la possibilitat

    dentrar en contacte amb fluids corporals dels usuaris:

    sang, secrecions, excrecions, membranes mucoses i

    pell no ntegra. Cal treure-sels immediatament desprs

    de dur a terme la tcnica en qesti i fer una higiene de

    les mans abans de tocar materials o superfcies, i abans

    datendre altres usuaris.

    Cal posar-se una bata no cal que sigui estril per

    protegir la pell dels braos i evitar que es taqui la roba

    de feina quan es prevegi que shan de dur a terme

    procediments que poden generar esquitxos. Cal treure-

    se-la tan aviat com sigui possible i fer una higiene de les

    mans per evitar transmetre microorganismes a altres

    usuaris o a les superfcies de lentorn.

    Sha de fer servir una mascareta i un protector ocular

    per cobrir les membranes mucoses dels ulls, el nas i la

    boca i evitar que durant els procediments entrin en

    contacte amb els esquitxos que es puguin produir.

    Sha de canviar la mascareta sempre que estigui bruta o

    humida.

    Higiene de les mans

    Guants

    Mascareta i ulleres de protecci

    Bata

  • 20

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Cal emprar material que sigui dun sol s quan hi hagi

    contacte amb sang o altres fluids corporals dels usuaris.

    Si el material no s dun sol s, abans de reutilitzar-lo

    shan de seguir les normes de neteja, desinfecci o

    esterilitzaci adequades ( vegeu el captol 6).

    Sha deliminar el material punxant o tallant (agulles,

    bisturs, etc.) desant-lo en contenidors especials just

    desprs dutilitzar-lo (vegeu lapartat 10.1). Aquests

    recipients han destar ubicats en llocs accessibles. No

    sha de tornar mai a posar el tap a les agulles

    utilitzades. Si sha de desconnectar lagulla de la

    xeringa, cal fer-ho amb unes pinces de Kocher o

    mitjanant algun sistema que garanteixi que no hi ha

    risc daccident.

    No fraccionar medicaments parenterals. La presentaci

    de vials pot ser multidosi i monodosi, segons figura a la

    fitxa tcnica del medicament. No s aconsellable utilitzar

    envasos multidosi a les clniques dentals. Mai shan de

    fraccionar la resta de vials.1

    3.2 Precaucions basades en la transmissi

    3.2.1 Precaucions per evitar la transmissi per contacte

    Tenen com a objectiu evitar les infeccions o colonitzacions a travs del contacte directe o

    indirecte. Aquesta s la via ms freqent de transmissi de les infeccions associades a

    lassistncia sanitria. El contacte directe implica contacte fsic, de persona a persona,

    entre la font dinfecci (persona infectada o colonitzada) i la persona receptora (persona

    exposada a la infecci), generalment a travs de les mans contaminades per secrecions

    (respiratries, conjuntivals, cutnies, fecals). El contacte indirecte s un mecanisme de

    transmissi que no requereix que hi hagi contacte fsic entre la font i la persona receptora,

    sin que la transmissi es produeix a travs dun objecte contaminat o duna superfcie.

    Les mesures ms importants per evitar la transmissi per contacte sn les segents:

    Cal situar el pacient en una consulta, sala dexploraci o box individual com ms

    aviat millor.

    Sha de fer la higiene de les mans abans i desprs del contacte amb el pacient o el

    seu entorn amb un preparat de base alcohlica (PBA) o amb un sab antisptic.

    Recipient per a residus tallants i punxants

    Vials de dosi unitria

    Material esterilitzat i test d'espores

  • 21

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Cal posar-se guants sempre que shagi de tocar el pacient.

    Cal posar-se una bata quan pugui haver-hi contacte de la roba de feina amb el

    pacient, o b amb els objectes o les superfcies de lentorn del pacient.

    Sha de collocar un dic de goma per evitar esquitxos de sang o saliva. En cas de

    no poder collocar-ne cap, s essencial laspiraci de gran volum.

    Sha de collocar el material no crtic reutilitzable, un cop utilitzat, dins dun

    contenidor amb aigua i sab fins al moment diniciar-ne el reprocessament.

    3.2.2 Precaucions per evitar la transmissi per gotes

    Aquest mecanisme de transmissi es produeix a travs de les gotes de Flgge, partcules

    de ms de 5 , expulsades quan es parla o sestossega, i durant certs procediments

    mdics, com ara laspiraci traqueal o la broncoscpia. Els microorganismes que contenen

    les gotes procedents duna persona infectada o colonitzada es traslladen a poca distncia

    (un metre o menys) poden arribar a la conjuntiva, la mucosa nasal o la boca de la persona

    que latn, per no es propaguen lluny a travs de laire. Per, amb una certa proximitat,

    encara que no hi hagi contacte fsic, nhi ha prou per transmetre infeccions per aquesta via.

    Les principals malalties que es transmeten per gotes es mostren a la taula 1.

    Les mesures ms importants per evitar la transmissi per gotes sn les segents:

    Situar el pacient en una consulta, sala dexploraci o box individual com ms aviat

    millor.

    Fer la higiene de les mans abans i desprs del contacte amb el pacient.

    Posar-se la mascareta quirrgica sempre que la distncia amb el pacient sigui

    inferior a un metre.

    Collocar al pacient una mascareta quirrgica quan hagin destar a la sala despera

    o en rees comunes.

    Taula 1. Infeccions i precaucions dallament

    Allament de contacte Allament aeri Allament per a gotes

    Abscessos que drenen Conjuntivitis vrica o hemorrgica Diftria cutnia Enterovirus E. coli O157:H7 Escabiosi Febres hemorrgiques (Ebola, Lassa) Hepatitis A Herpes simple (neonatal, cutani) Herpes zster Ferides infectades (lceres, cellulitis) Impetigen Infeccions per microorganismes multiresistents Staphylococcus aureus resistent a la meticillina(MRSA), Enterococs resistents a la vancomicina Pediculosi Rotavirus Shigella Staphylococcus aureus (infecci cutnia) Virus respiratori sincicial (VRS) Virus de la parainfluena

    Herpes zster disseminat

    Mycobacterium tuberculosis

    Xarampi

    Varicella

    Adenovirus

    Diftria farngia

    Grip

    Hib (malaltia invasora)

    Meningococ (malaltia

    invasora)

    Mycoplasma pneumoniae

    Parotiditis

    Parvovirus B19

    Pesta pneumnica

    Rubola

    Streptococcus pyogenes

    (escarlatina, faringitis)

    Tos ferina

  • 22

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    3.2.3 Precaucions per evitar la transmissi per aire

    Aquest mecanisme de transmissi es produeix quan una persona exposada inhala gotetes

    petites, de menys de 5 , i/o partcules de pols que contenen agents infecciosos. Els

    microorganismes que es transmeten mitjanant aquest sistema poden romandre suspesos

    en laire durant llargs perodes de temps. Les malalties que es transmeten per aquesta via

    es mostren a la taula 1.

    Tot i que no s habitual que a les consultes dodontologia shagi datendre aquests

    pacients, en cas duna urgncia cal prendre les mesures segents:

    Persuadir el pacient perqu torni a venir a visitar-se quan hagi finalitzat el perode

    de contagiositat.

    Situar el pacient directament en una sala dexploraci individual, sense que passi

    per la sala despera.

    Posar-li una mascareta quirrgica ben ajustada tan bon punt arribi a la consulta. Un

    cop acabat el tractament, cal tornar-li a posar i demanar-li que no se la tregui fins

    que sigui al carrer.

    El professional que atn el pacient sha de posar una mascareta dalta capacitat de

    filtraci (FFP2 o FFP3) durant tot el temps que sestigui amb el pacient.

    En cas de no disposar de mascaretes dalta capacitat de filtraci, sha dutilitzar

    una mascareta quirrgica, sempre que no shagi de fer un tractament que pugui

    generar aerosols.

    Fer una higiene de les mans abans i desprs del contacte amb el pacient.

    Ventilar durant una hora totes les habitacions per on hagi passat el pacient.

    3.3 s dels equips de protecci personal

    Per equip de protecci personal (EPP) sentn un conjunt destris (bata, mascareta,

    pantalles o ulleres de protecci, guants, etc.)d que fan de barrera i que el personal sanitari

    usa amb lobjectiu de protegir-se del contacte amb els agents infecciosos procedents dels

    usuaris o de lentorn i per reduir la probabilitat de transmissi de microorganismes del

    personal sanitari als usuaris.2

    La selecci del tipus dEPP depn del mecanisme de transmissi de lagent infeccis i del

    tipus dinteracci amb els usuaris. s convenient fer la higiene de les mans abans de

    posar-se lEPP.

    d No es considera EPP la roba de feina general (per exemple, uniformes, pantalons i camises).

  • 23

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Els guants shan de posar per tocar sang, fluids orgnics, secrecions, excrecions o material

    contaminat, membranes mucoses i pell no ntegra. Sempre conv tenir en compte els

    aspectes segents (vegeu lapartat 4.4):

    Ls de guants de forma continuada est totalment

    desaconsellat.

    Cal canviar-se els guants entre els diferents procediments

    que es realitzen en el mateix usuari, sobretot si es passa de

    procediments bruts a altres de ms nets.

    Cal treures els guants rpidament desprs dutilitzar-los i fer

    una higiene de les mans abans de tocar materials o superfcies no

    contaminades i abans datendre un altre usuari.

    Els guants perden la integritat amb ls. Cal fer-los servir

    noms durant el temps imprescindible i, si s necessari, posar-sen

    uns altres. Abans de posar-se uns guants nous, cal fer una higiene de les mans.

    Cal aconseguir un entorn sense ltex per als pacients i professionals amb allrgia al

    ltex. Aix com disposar sempre dequips de tractament demergncia amb productes

    sense ltex.4

    Les mascaretes han de cobrir el nas, la boca i la barbeta. No s necessari canviar-se la

    bata i la mascareta entre usuaris. Com a recomanaci general, es pot dir que cal canviar-

    se-les sempre que estiguin brutes i quan finalitzi el torn (de mat o de tarda), aix com

    desprs datendre els pacients amb infeccions que requereixin precaucions de contacte.

    No obstant aix, si la mascareta est humidae cal canviar-la entre usuaris o fins i tot durant

    el tractament al mateix usuari, quan sigui possible.4 Daltra banda, quan es requereixen

    precaucions per evitar la transmissi dinfeccions per aire, cal utilitzar una mascareta dalta

    capacitat de filtraci seguint les recomanacions de lapartat 3.2.3.

    En els llocs on es retirin els EPP, cal que hi hagi contenidors o recipients per dipositar-hi el

    material usat. Un cop retirat i llenat lEPP, cal tornar a fer una higiene de les mans.

    La gorra no es considera part de lEPP, per per evitar que caiguin cabells sobre els

    usuaris i linstrumental es recomana fer-la servir.

    e Quan una mascareta es mulla per laire exhalat, augmenta la resistncia al flux d'aire que hi passa a

    travs i, per tant, aix provoca que passi ms flux d'aire per les vores.

    Guant cobrint la mniga de la bata

  • 24

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    3.4 Programes dimmunitzaci

    Cal recordar que els professionals sanitaris dels centres dentals estan en risc dexposici i

    de patir una possible infecci amb microorganismes infecciosos. Aix doncs, les

    immunitzacions poden reduir substancialment tant el nombre de professionals exposats a

    aquestes malalties com la possibilitat de transmetre malalties a altres professionals i

    usuaris. Per tant, les vacunes sn una part essencial dels programes de prevenci i control

    dinfeccions per a aquests professionals, i cal aplicar una poltica integral dimmunitzaci

    en tots els centres d'assistncia sanitria odontolgica.4,5,f

    En general, es considera que els professionals sanitaris sn poblaci que tenen un risc

    considerable dadquirir o transmetre l'hepatitis B, la grip, el xarampi, les galteres, la

    rubola i la varicella. Totes aquestes malalties es poden prevenir mitjanant la

    vacunaci.4,5

    Daltra banda, no es recomana la immunitzaci rutinria dels professionals sanitaris dels

    centres dentals contra la tuberculosi. Donat el cas duna exposici accidental en relaci

    amb pacients amb tuberculosi activa, cal notificar-ho al servei que correspongui per iniciar

    lestudi de lexposici i a la mtua daccidents de treball i malalties professionals.4,6

    f Les indicacions actuals de la profilaxi postexposici en cas de lesions potencialment tetangenes sn:

    7

    En el cas de les ferides netes de poca importncia no s necessari administrar cap dosi de record de la vacuna en una persona vacunada correctament, si han passat menys de deu anys de lltima dosi.

    En el cas de les ferides contaminades, cal administrar una dosi de refor de la vacuna, si han passat ms de cinc anys des de lltima dosi.

    Gorra cobrint tot el cabell

    EPP correctament collocat

    Mascareta i ulleres de protecci collocades

  • 25

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    3.5 Actuaci desprs dun accident laboral amb sang o altres fluids

    Segons The world health report 20028 de lOMS,

    dels 35 milions de professionals sanitaris,

    2 milions han patit anualment una exposici percutnia a malalties infeccioses. A ms, shi

    assenyala que el 37,6% dels casos dhepatitis B, el 39% d'hepatitis C i el 4,4% de VIH/sida

    en els professionals sanitaris de tot el mn sn deguts a lesions per punxada.

    Actualment, les niques mesures de prevenci primria plenament eficaces contra aquests

    virus sn que els professionals compleixin de manera adequada les precaucions estndard

    i que es vacunin contra lhepatitis B. La vacunaci de lhepatitis B s una vacunaci

    sistemtica per a tot el personal sanitari.g

    Tots els centres o clniques dodontologia han de disposar dun protocol escrit sobre les

    mesures i actuacions que cal aplicar en cas duna exposici accidental. Aquest protocol ha

    de ser accessible a tots els professionals i personal del centre i sha de revisar i comentar

    almenys un cop lany.

    En el cas duna exposici accidental a sang o altres fluids orgnics per via percutnia, cal

    netejar la ferida o el lloc de la inoculaci amb aigua i sab, desinfectar la zona amb soluci

    de povidona iodada al 10% o amb alcohol de 70%, deixar actuar lantisptic durant deu

    minuts i, a continuaci, cobrir la ferida amb un apsit.2,h

    En el cas duna exposici accidental de les mucoses dels ulls, cal fer-hi irrigacions amb

    aigua o soluci de srum fisiolgic.2,4

    Els professionals sanitaris afectats per una exposici accidental daquest tipus han de

    notificar laccident tan aviat com sigui possible (entre 6 i 72 hores, com a mxim) al servei

    que correspongui, per iniciar la profilaxi, si escau, al ms aviat possible. Cal declarar

    administrativament laccident a la mtua daccidents de treball i malalties professionals i fer

    els controls i els seguiments posteriors corresponents.

    La profilaxi postexposici ocupacional al VHB es mostra a la taula 2.

    g Actualment no hi ha cap vacuna recomanada contra el VHC ni el VIH.

    h No hi ha cap evidncia que indiqui que ls dantisptics sobre les ferides o el fet desprmer-les per fer-

    ne fluir la sang, disminueixi el risc de la transmissi de patgens per sang. No obstant aix, no est contraindicat ls dantisptics. Ls dagents custics (per exemple, el clor) o la injecci dantisptics o desinfectants dins de la ferida no est recomanat.

    4

  • 26

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Taula 2. Profilaxi postexposici accidental al VHB del personal sanitari

    Vacunaci i serologia de la persona exposada

    a

    Profilaxi segons la infecci del pacient font

    HBsAg positiu HBsAg negatiu HbsAg desconegut

    Persona no vacunada IGHBb (1 dosi) +

    vacuna (3 dosis)

    vacuna (3 dosis) IGHBb (1 dosi) +

    vacuna (3 dosis)

    Persona vacunada

    1. Protegida (anti-HBs 10 UI/ L)

    cap cap cap

    2. No protegida (anti-HBs

  • 27

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    8. World Health Organization [Internet]. Needlestick injuries. Protecting healthcare

    workers preventing needlestick injuries.

    9. Centers for Disease Control and Prevention. Updated U.S. Public Health Service

    guidelines for the management of occupational exposures to HBV, HCV, and HIV

    and recommendations for postexposure prophylaxis. MMWR [Internet]. 2001

    Jun;50(RR11):1-42.

  • 28

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    4 Higiene de les mans

    Rentar-se i/o desinfectar-se les mans s la mesura ms important per evitar la transmissi

    de microorganismes dels professionals als usuaris i dels usuaris als professionals. Cal fer-

    ho sempre abans i desprs de tenir contacte amb els usuaris i durant latenci a una

    mateixa persona en els altres moments que assenyala lOMS.1

    Professional sanitria a punt diniciar la higiene de les mans amb un preparat de base alcohlica

    4.1 Quan sha de fer la higiene de les mans?

    LOMS ha resumit les indicacions de la higiene de les mans en latenci als usuaris

    dodontologia en els cinc moments segents (vegeu la figura 1):

    1. Abans del contacte directe amb els usuaris.

    2. Abans de practicar-los una tcnica neta o asptica, fins i tot si es porten guants.

    3. Desprs dhaver tingut contacte o risc de contacte amb sang o alguna secreci

    bucal.

    4. Desprs dhaver tingut contacte amb els usuaris.

    5. Desprs dhaver tingut contacte amb lambient inanimat del voltant dels usuaris.

  • 29

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Figura 1. Els vostres 5 cinc moments per a la higiene de les mans

    4.2 Amb qu sha de fer la higiene de les mans?

    La higiene de les mans amb un PBA s el procediment delecci desprs datendre

    qualsevol usuari, ja que ls daquests preparats han demostrat una millor reducci

    bacteriana1,2

    que el rentat amb sab neutre o amb sab antisptic. Aquest procediment

    noms es pot aplicar en el cas que les mans que no estiguin visiblement brutes, ja que en

    cas contrari no saconsegueix lacci antisptica que cal.

    El fet dutilitzar guants no evita la necessitat de fer una higiene de les mans, perqu els

    guants poden tenir petits defectes, poden perdre la integritat durant ls, i en molts casos

    faciliten que les mans sun, amb la contaminaci consegent per la sortida de grmens

    pels porus.

  • 30

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    4.3 Com sha de fer la higiene de les mans?

    Lantispsia de les mans amb un PBA sha de dur a terme de la manera segent (vegeu la

    figura 2):

    Aplicar la dosi necessria del PBA amb un dosificador.

    Friccionar les mans durant vint o trenta segons o fins que estiguin totalment

    seques.

    No fer servir tovallola de paper per agilitar-ne lassecada.

    El rentat de mans amb aigua i sab sha de fer tal com es descriu a continuaci (vegeu la

    figura 3):

    Mullar les mans amb fora aigua.

    Aplicar-hi la dosi necessria de sab neutre amb un dosificador.

    Friccionar les mans durant un mnim de trenta segons.

    Esbandir-les amb aigua abundant.

    Eixugar-les amb una tovallola de paper. No es recomana utilitzar sistemes

    dassecada per aire, ja que remouen la pols.

    Quan les aixetes no disposin de mecanismes accionats amb el colze o el genoll, tancar

    laixeta amb la tovallola de paper abans de llenar-la.

  • 31

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Figura 2. Higiene de les mans: tcnica per fricci amb preparats de base alcohlica

  • 32

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Figura 3. Higiene de les mans: tcnica del rentat de mans amb sab

  • 33

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Recomanacions generals:

    Per al rentat de mans no quirrgic nhi ha prou amb un sab neutre.

    No shan dutilitzar mai pastilles de sab.

    No shan dutilitzar mai raspalls dungles si no sn estrils.

    No shan dutilitzar mai tovalloles de roba que no siguin dun sol s.

    s important dur les ungles curtes, sense esmalt, i no portar polseres, anells,

    rellotges ni ungles artificials.

    El sab i el PBA han destar en recipients que disposin sempre de dosificadors.

    Cal programar una neteja peridica dels dosificadors per evitar que sacumulin

    restes de producte en el punt de sortida.

    Per facilitar-ne ls al mxim, els PBA shan de collocar en el punt datenci als

    usuaris. Segons lOMS, el punt datenci s el lloc on coincideixen els usuaris, els

    professionals sanitaris i la cura que implica contacte amb ells.

    Cal valorar el lloc on shan de penjar els dosificadors, ja que podria ser convenient

    collocar-ne almenys un a una altura en qu sigui fcilment accessible des de la

    cadira dexploraci.

    Lalternana de PBA i sab pot deteriorar la pell de les mans en molts casos. Si

    sutilitzen PBA, cal restringir el rentat de mans noms en els casos que sigui

    imprescindible.

    Cal anotar la data dobertura del producte, de manera que un preparat no estigui

    obert i en s ms de sis mesos.

    4.4 s dels guants

    En relaci amb ls dels guants, cal diferenciar-ne tres

    tipus3

    Guants de tipus domstic

    Guants dexploraci

    Guants estrils

    Els guants de tipus domstic estan indicats quan es neteja i/o es desinfecta lentorn

    o linstrumental.

    Els guants dexploraci (els de capsa) estan indicats quan sexamina una persona

    o se li fan procediments no invasius.

    Els guants estrils estan indicats sempre que es faci un procediment invasiu.i

    Abans de collocar-se els guants estrils cal realitzar una antispsia quirrgica de

    les mans (vegeu el captol 9).

    i Procediment invasiu: procediment durant el qual es penetra o es perfora la pell o una mucosa, o b sentra en una cavitat corporal o en un rgan. Poden comportar una hemorrgia significativa o una lesi

    Guants d'exploraci

  • 34

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    A ms, pel que fa a aquesta qesti cal tenir en compte els punts segents:

    Els guants no substitueixen mai la higiene de les mans.

    Sempre cal fer una higiene de les mans immediatament abans i desprs de

    treures els guants.

    Les mans humides dificulten la collocaci dels guants; s per tant imprescindible

    eixugar-se-les completament abans de posar-sels.

    Els guants no es poden rentar, ni es poden friccionar amb un PBA.

    Les indicacions sobre ls de guants no modifiquen cap indicaci per fer la higiene

    de les mans.

    Si mentre es porten els guants hi ha una indicaci per fer la higiene de les mans,

    s necessari treure-sels, fer la higiene de les mans i posar-sen uns altres de nets.

    Els guants noms shan de portar quan est indicat a fi devitar que es converteixin

    en un mitj de transmissi.

    Ls continu de guants de ltex afavoreix les reaccions allrgiques, motiu pel qual

    s recomanable valorar diferents alternatives (vinil, nitril, etc.). El risc de reacci

    allrgica s superior amb els guants de ltex amb pols que amb els que no en

    tenen.

    Referncies bibliogrfiques

    1. World Health Organization. WHO Guidelines on hand hygiene in health care. First

    global patient safety challenge clean care is safer care [Internet]. Geneva: World Health

    Organization; 2009.

    2. Centers for Disease Control and Prevention. Guideline for Hand Hygiene in Health-

    Care Settings: Recommendations of the Healthcare Infection Control Practices

    Advisory Committee and the HICPAC/SHEA/APIC/IDSA Hand Hygiene Task Force.

    MMWR [Internet]. 2002;51(RR16).

    3. Petty TL. Infection, prevention and control in the central office: an opportunity to

    improve safety and compliance [Internet]. [Toronto:] Canadian Dental Association;

    2006.

    del teixit. Sn exemples de procediments invasius: extraccions, implants, bipsies, incisions, excisions tractament periodontal i periapical, anestsia intralligamentosa i truncular, extracci de la placa, raspaments. Els procediments que comporten una hemorrgia significativa o una lesi del teixit, si no es fan seguint les mesures daspsia ms estrictes, poden provocar una bacterimia transitria.

  • 35

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    5 Antisptics i desinfectants

    Ls dantisptics i desinfectants contribueix a la higiene dels centres i a la prevenci

    dinfeccions entre els usuaris i els professionals de les clniques odontolgiques.

    Tot i que no existeix el biocida ideal (el terme inclou els antisptics, conservants i

    desinfectants), a les taules 3 i 4 es descriuen els requisits generals que ha de tenir un

    biocida i els requisits especfics per als antisptics i els desinfectants. Per a ms detalls

    sobre la classificaci, lespectre dactivitat, la conservaci i les fitxes tcniques

    especfiques dels antisptics i dels desinfectants comentats en aquest captol, vegeu les

    monografies Antisptics i desinfectants i Neteja als centres sanitaris.1,2

    Taula 3. Requisits generals dels biocides

    Viabilitat ds Eficcia microbiolgica Seguretat

    s fcil Espectre ampli Estabilitat qumica de la soluci concentrada i a la diluci ds

    Cost redut Acci rpida Nivells demissi atmosfrics reduts

    Elevada compatibilitat amb els materials

    Inactivaci difcil per matria orgnica

    Toxicitat baixa o nulla

    Olor suau o sense olor Respectus amb el medi ambient

    Font: Adaptaci del text de referncia 3.

    Taula 4. Requisits especfics dels antisptics i els desinfectants

    Antisptic Desinfectant

    Efecte acumulatiu i residual Possibilitat de controlar-ne la concentraci

    No tenyir els teixits ni les dents Compatible amb detergents i sabons

    No alterar el gust Soluble en aigua

    Innocu per als teixits vius

    Elevada persistncia de lefectea (antisptics bucodentals)

    Reduir la placa bacteriana i la gingivitis (antisptics bucodentals)

    Font: Adaptaci de les referncies 3-5.

    a. Persistncia de lefecte (de langls, substantivity): adherncia prolongada de lantisptic a les superfcies orals (esmalt dental i mucosa) i alliberament gradual a concentracions que inhibeixen la colonitzaci bacteriana.

    5.1 Antisptics

    Sn substncies qumiques que sapliquen sobre la pell o les membranes mucoses i que

    redueixen i/o destrueixen alguns microorganismes. Ats que sn poc efectius, tot i que

    histricament shan utilitzat, no shan de fer servir antisptics per desinfectar superfcies o

    instrumental, ni tampoc per descontaminar laigua ni els conductes daigua de les unitats

    dentals.

    En odontologia els antisptics sutilitzen principalment en les situacions segents:

  • 36

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    a) Collutoris

    Sn antisptics bucodentals antibacterians per a la higiene bucal, el pretractament i el

    posttractament dentals. El glopeig utilitzat pel pacient abans dun procediment dental t

    com a objectiu reduir el nombre de microorganismes que el pacient pot alliberar en forma

    d'aerosols o esquitxos i que, posteriorment, poden contaminar els professionals sanitaris

    dels centres odontolgics i les superfcies dels equips operatoris.6,j

    A ms, el glopeig previ

    al procediment pot reduir el nombre de microorganismes introduts en el corrent sanguini

    del pacient durant els procediments dentals invasius.6,k

    Els collutoris antisptics ms utilitzats sn les solucions de clorhexidina aquosa a

    concentracions del 0,12 i 0,2%.7 Altres components daquests collutoris poden ser el clorur

    de cetilpiridini, el triclosan i els amonis quaternaris, que shi afegeixen a fi de reduir la

    concentraci de clorhexidina i evitar-ne efectes secundaris com ara la coloraci de les

    dents i la irritaci (vegeu la taula 5). Alguns daquests components tamb ajuden a reduir la

    inflamaci periodontal. A la taula 6 es mostra un resum dels usos dels collutoris bucals.6

    Hi ha publicacions on saconsella fer glopejar clorhexidina abans de determinades

    intervencions odontolgiques seguint el protocol segent:7

    - digluconat de clorhexidina a 0,20%, 10 ml durant 30 segons, o b

    - digluconat de clorhexidina a 0,12%, 15 ml durant 60 segons.

    Un cop el pacient ha glopejat la clorhexidina a la concentraci escollida, es pot dur a terme

    la intervenci. Lefecte prolongat de la clorhexidina mant un ambient antisptic residual

    estimat entre 8 i 12 hores.7

    j Malgrat que no hi ha cap evidncia cientfica que ls dels collutoris abans dels procediments pugui prevenir la transmissi entre els professionals sanitaris dels centres odontolgics o els pacients, alguns estudis han demostrat que un glopeig previ al procediment amb un producte antimicrobi, per exemple amb gluconat de clorhexidina, pot reduir la quantitat de microorganismes orals en aerosols i en les

    esquitxades generades durant els procediments dentals rutinaris amb instruments rotatoris.6

    k Cal dir, per, que tampoc nhi ha evidncia pel que fa a la incidncia i la naturalesa de les bacterimies

    dels procediments orals, la relaci daquestes bacterimies i el benefici preventiu dels glopeigs

    antimicrobians.6

  • 37

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Taula 5. Components dels antisptics bucodentals

    Component Caracterstiques

    Biguanides (clorhexidina i alexidina) La clorhexidina t una persistncia de lefecte elevada (8-12 hores) i una toxicitat baixa. Els efectes secundaris sn el descoloriment potencial (pigmentaci marr de la superfcie) de les dents, la llengua i la mucosa oral; tamb produeix alteraci del gust.

    Compostos damoni quaternari (clorur de cetilpiridini, clorur de benzetoni)

    Baixa persistncia de lefecte i espectre.

    Detergents (laurilsulfat de sodi) Tensioactiu aninic amb afinitat per a la matria orgnica i les protenes. Pot inhibir la clorhexidina.

    Enzims Ajuden a eliminar el teixit mort.

    Fenols (triclosan) Bon antiinflamatori, i persistncia de lefecte de 5 hores.

    Fluorur destany (SnF2) persistncia de lefecte baixa.

    Hexetidina persistncia de lefecte d1-3 hores. Afavoreix la cicatritzaci.

    Olis essencials (mentol, eucaliptol) Baixa potncia dacci.

    Oxidants (perxid dhidrogen) persistncia de lefecte baixa.

    Sanguinria Toxicitat baixa.

    Font: Adaptaci de les referncies 4, 8-10.

    Taula 6. Resum dels usos dels collutoris

    Collutoris teraputics

    En el cas de pacients amb gingivitis i periodontitis, halitosi, etc.

    Shan dadministrar junt amb el tractament mecnic.

    Collutoris preventius

    Prevenci primria: alta incidncia i prevalena de malaltia periodontal i s insuficient de mtodes

    mecnics dhigiene oral.

    Prevenci secundria: en el cas de pacients amb malaltia periodontal tractada, per evitar recidives.

    Tractament de recidives: com a complement daltres terpies.

    Font: Santos S et al.11

    b) Solucions irrigants antisptiques

    Sn substncies qumiques aquoses que sutilitzen per reduir el nombre de bacteris i

    eliminar el teixit dental necrtic a la polpa dental i als conductes radiculars.12

    Es poden considerar dos tipus dirrigants:

    Irrigants daplicaci externa: indicats per a la neteja i desinfecci periodontals,

    periimplantars i dels alvols dentals, com ara el rentat dalta pressi.

    Irrigants intraconducte: sn els que sapliquen dins de la polpa dental o canal radicular

    amb petites xeringues per evitar la infecci desprs dun procediment dendodncia.12

    Un bon irrigant intraconducte ha de desbridar, lubricar i destruir els microorganismes i

    eliminar els teixits. Per tant, ha de ser bactericida o bacteriosttic, no pot lesionar ni el teixit

  • 38

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    periapical ni el periradicular, ha deliminar el teixit necrtic i els residus orgnics i

    inorgnics, i ha de ser dacci rpida i sostinguda, de fcil aplicaci i de baixa tensi

    superficial (per millorar laccessibilitat i la penetraci a algunes rees). Les solucions

    irrigants ms utilitzades sn lhipoclorit de sodi a concentracions del 0,5%, de l1%, del

    2,5% (la concentraci ms recomanada) i del 5%; perxid dhidrogen al 3%; clorhexidina al

    0,2% i al 2%; amonis quaternaris al 0,1%; cid ctric a concentracions superiors al 25%, i

    cid etilendiaminotetraactic (EDTA).12, 13

    La clorhexidina s un irrigant amb una gran acci antisptica per reduir la placa dental,

    per no elimina b el teixit mort. En canvi, lhipoclorit de sodi entre el 0,5 i l1% s lnic

    irrigant que elimina els teixits necrtics i actua sobre la placa bacteriana. T un poder de

    penetraci dins la mucosa oral per eliminar el teixit mort de concentraci dependent

    (com ms concentraci, ms poder de penetraci). No obstant aix, s un producte irritant

    i txic. Si no es disposa dalternatives, cal fer un bon allament per evitar filtracions a la

    boca i els teixits adjacents, ja que pot produir inflamaci dels teixits periapicals i greus

    lesions en els teixits i les mucoses circumdants. En els casos que hi hagi la possibilitat que

    pel procediment o per les condicions del canal radicular salliberi aquest irrigant, caldr fer

    servir altres alternatives. Ls de clorhexidina com a irrigant est recomanat en els casos

    dallrgia a lhipoclorit de sodi. 12, 13

    El perxid dhidrogen t una acci antisptica ms baixa i elimina poc teixit mort; per aix

    sutilitza en combinaci amb hipoclorit de sodi. En aquest cas, lhipoclorit de sodi ha de ser

    el darrer irrigant per evitar que es formin bombolles dins del conducte radicular.12, 13

    LEDTA s un irrigant amb escassa acci bactericida que sutilitza al 15-17% en

    combinaci amb altres productes, com ara els amonis quaternaris al 0,1% o el perxid

    durea, per aix incrementar aquesta acci. A ms, lEDTA ajuda a eliminar el residu

    dentinal (smear layer), capacitat que no tenen altres irrigants.12, 13

    Lcid ctric, com lEDTA, s un quelant que sutilitza per estovar la dentina (temps de

    contacte de 5 minuts) i per eliminar la tosca dental. Es pot combinar amb lubricants i

    productes oxidants. Les concentracions ds sn del 10 i 25%.12, 13

    c) En la higiene de les mans (vegeu el captol 4)

  • 39

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Higiene de les mans desprs del risc d'exposici a fluids corporals

    5.2 Desinfectants

    Sn substncies qumiques que redueixen i/o destrueixen els microorganismes i que

    sapliquen sobre objectes i superfcies.

    A les unitats dentals es fan servir diferents desinfectants segons els elements que cal

    desinfectar: superfcies, equips dentals, utillatge, aigua i conductes daigua de les unitats

    dentals. Tots els desinfectants (nivell baix, intermedi i alt) han de complir uns requisits

    relacionats amb lespectre dactivitat contra els microorganismes, amb les normatives i

    amb laplicaci sobre objectes i superfcies.1,2

    5.2.1 Desinfecci de superfcies medioambientals

    A la taula 7 sindiquen els diferents desinfectants de superfcies de nivell baix i de nivell

    intermedi ms utilitzats a les clniques odontolgiques. A la taula 8 es presenta com shan

    de preparar les dilucions de lleixiu. Cal recordar que les dilucions de lleixiu shan de

    renovar cada 24 hores.

    Taula 7. Desinfectants per a superfcies medioambientals

    Producte Concentraci Aplicaci

    Hipoclorit de sodi

    (lleixiu)

    250 ppma

    (0,02%) Desinfecci de superfcies no metlliques

    500-1.000 ppma

    (0,05-0,1%)

    Desinfecci de superfcies no metlliques poc tacades amb

    sang o salivab

    5.000 ppma

    (0,5%)

    Desinfecci de superfcies no metlliques bastant tacades

    amb sang o salivab

  • 40

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Dixid de clor 125-150 ppma

    Desinfecci de petites superfcies contaminades. Aplicaci

    amb tovalloleta i/o espraib

    Aminesd

    0,5-1% Combinaci amb alcohols i/o amonis quaternaris. Aplicaci

    amb baieta o espraic

    Amonis quaternarisd

    0,4-1% Combinaci amb alcohols i/o amines. Aplicaci amb baieta o

    espraic

    Alcohold

    70% Aplicaci sobre petites superfcies netes, no tacades amb

    sang o saliva i poc contaminades

    Font: referncies 1-3, 14, 15 a: clor disponible. b: superfcie netejada prviament. c: noms sha dutilitzar aquest tipus de producte per a superfcies visiblement tacades amb sang si sha netejat prviament la superfcie i el producte s actiu enfront de micobacteris.

    6

    d: aquests productes es poden presentar combinats entre si i tamb amb biguanides.

    Taula 8. Preparaci del lleixiu dilut

    5.000 ppm

    a

    (0,5%)

    1.000 ppm

    (0,1%)

    500 ppm

    (0,05%)

    250 ppm

    (0,025%)

    Concentraci de

    partida:

    5% (50.000 ppm)

    diluir 1:10 v/v diluir 1:50 v/v diluir 1:100 v/v diluir 1:200 v/v

    Preparaci

    100 ml lleixiu 5%

    i aigua fins a

    1 litre

    20 ml lleixiu 5%

    i aigua fins a

    1 litre

    10 ml lleixiu 5%

    i aigua fins a

    1 litre

    5 ml lleixiu 5%

    i aigua fins a

    1 litre

    Font: La neteja als centres sanitaris.2

    a: per a desinfecci de prtesis dentals o quan hi ha una quantitat important de sang i saliva.

    5.2.2 Desinfecci dalt nivell per immersi

    Cal recordar que a les clniques odontolgiques la desinfecci de linstrumental i dels

    equips est estrictament reservada al material termosensible reutilitzable que no es pot

    autoclavar (vegeu el captol 6).

    Els desinfectants utilitzats per a la desinfecci per immersi han de ser desinfectants dalt

    nivell (vegeu la taula 9). La major part daquests productes no sn innocus ni per a les

    persones que els manipulen ni per al medi ambient, motiu pel qual cal restringir-ne ls,

    manipular-los utilitzant tot lEPP i eliminar-los seguint les instruccions de la casa comercial.

    Cal tamb respectar els temps de contacte, la diluci i les indicacions de canvi de producte

    recomanades per la casa comercial. Tot i que algunes guies proposen fer la desinfecci

    dalt nivell amb aldehids (glutaraldehid i ortoftaldehid), actualment hi ha alternatives menys

    txiques com lcid peractic i el perxid dhidrogen amb combinacions de tots dos amb

    altres productes com poden ser les amines.6,15

    s important recordar que els desinfectants

    dalt nivell han de tenir el marcat CE (vegeu la taula 12).

  • 41

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Taula 9. Desinfectants dalt nivell per immersi

    Producte Concentraci Temps de contacte

    Perxid dhidrogen 6-7% 10 min

    cid peractica 0,2-0,3% 5-12 min

    Glutaraldehid i ortftalaldehidb,c

    a: Hi ha preparats en polvores granulades per a la desinfecci manual, per s ms recomanable fer-ho amb rentadores desinfectadores trmiques i amb productes lquids. b: En cas dusar-ne,

    cal controlar la concentraci mitjanant tires indicadores o b preparar la

    soluci diriament. Desprs de la desinfecci sha desbandir amb fora aigua estril.6, 16

    Cal utilitzar-los en cubetes tancades, en una habitaci amb campana extractora o ben ventilada i posar-se tots els elements de protecci personal per evitar irritar la mucosa respiratria, els ulls i la pell. Actualment, no sn productes recomanats a causa de la toxicitat que tenen.

    16

    c: Lortoftalaldehid s un tipus de glutaraldehid tamb txic per als organismes aqutics. Si es fa servir, abans dabocar-lo per laigera shi ha dafegir glicina per neutralitzar-lo, o eliminar-lo mitjanant la casa comercial que lha subministrat.

    Actualment, els desinfectants dalt nivell que shan dutilitzar en els centres dodontologia

    sn causa de fora controvrsia, i no hi ha prou estudis independents que permetin

    recomanar ni ampliar el nombre de desinfectants presentats en aquest document.

    5.2.3 Desinfecci dalt nivell dimpressions i prtesis dentals. Laboratori de prtesis dentals

    Tot el material que entra en contacte amb la sang i/o la saliva dels usuaris sha de netejar i

    esterilitzar. En els casos que lesterilitzaci no sigui possible, abans denviar-lo al laboratori

    de prtesis dentals o fer-lo servir en altres persones, cal netejar-lo a la rentadora

    desinfectadora trmica; si no es disposa daquest aparell, cal rentar-lo manualment i

    desprs fer-ne una desinfecci dalt nivell.6, 17, 18

    Lesbandida final amb aigua estril s un

    pas molt important, ats que les restes de desinfectant poden deteriorar els materials de

    les impressions i les prtesis, i sn txiques per a les persones que posteriorment hi

    estiguin en contacte. Un cop acabat el procs, cal collocar el material en un recipient a

    prova de manipulacions i posar la data de desinfecci en un lloc visible.6

    Les prtesis dentals, aparells i elements utilitzats per fabricar-los sn fonts potencials de

    contaminaci encreuada (bactries, virus i fongs) i shan de manipular de manera que

    seviti lexposici a agents infecciosos dels professionals, els usuaris o lentorn del

    laboratori de prtesis i la clnica dental. Una comunicaci i coordinaci eficaces entre el

    laboratori i la clnica dental ha dassegurar que els procediments de neteja i desinfecci

    sn adequats, es duen a terme en el consultori dental o el laboratori, que els materials no

    estiguin danyats o distorsionats a causa de la sobreexposici a desinfectant i que els

    procediments de desinfecci no es dupliquin innecessriament.6

  • 42

    Prevenci de les infeccions als centres dodontologia

    Cal tenir en compte que al laboratori de prtesis,l tamb sha destablir una zona de

    recepci i desinfecci separada per reduir la contaminaci a lrea de producci. Portar

    articles no tractats al laboratori augmenta les possibilitats de contaminaci encreuada. Si

    no sha rebut cap comunicaci relativa a la neteja i la desinfecci prvies dun material, el

    personal de laboratori de prtesis ha de fer els procediments de neteja i desinfecci abans

    de manipular-ho. Si durant la manipulaci dun material o aparell es detecta sang o crrega

    biolgica, els procediments de neteja i desinfecci shan de repetir.6 Les superfcies

    ambientals shan de protegir amb barrera o shan de netejar i desinfectar de la mateixa

    manera que lrea de tractament odontolgic.6 Aix doncs, per prevenir la transmiss