LAPALMERA

FCC

TE

C/PILARICA

DEL

MORO

ENMIG

C/ ESPERC/ DELRAC

C/PILARICA

C/ VILLANUEVA

C/ NGELS

N-340DIRECCI CASTELL-BARCELONA

CARRER EMILI LLOPIS

CARRER GILET

1011

12

18

65

713

14

16

17

19

4

i

20

21

CASTELL

TEATREROM

3

1

3

2

4

5

68

7

PLAAALMENARA

ALBACAR

PLAADE LA CONILLERA

PLAADE LES ARMES

PLAADESTUDIANTS

PLAASANT FERRAN

PLAADE LA CIUTADELLA

PLAZADEL DOS DE MAIG

ZONADELS TRES POUETS

1

6

7

2

4

5

3

9

15 1

8

ZONADELS TRES CASTELLETS

DOMUSROMANA

2

PLAA MAJOR

JUERIA

PLAATARONGERS

1

2

4

5

6

7

8

10

11

12

PLAA RODRIGO

PLAADE SOL

PLAADE LA

MARINA

PLAA INDEPENDNCIA

3

9

i

1

PlatjaMalva-rosa

PlatjaCorint

Platjade lAlmard

EL PORTDE SAGUNT

Grau Vell

N-340

A-7

N-225

A-23

V-21

CV-309

SAGUNT

5

43

2

Canet den Berenguer

Corral del Batlle

Gola de lEstany

CV-320

Platjadel Port

de Sagunt

EL PORT DE SAGUNT

SAGUNT

Terra de llegendes El Castell de Sagunt

Plaa dArmesPlaa dAlmenara-plaa de la ConilleraPlaa de Sant FerranAntiquarium EpigrficPlaa dels EstudiantsPlaa de la CiutadellaZona dels Tres PouetsPlaa del Dos de Maig

Herois de Saguntum Itinerari cultural pel Sagunt iber i rom

Porta del Circ RomRestes del Pont Rom. Via AugustaCardus-DecumanusFrum UrbRestes del Mur del Temple de DianaMuseu Histric de SaguntTeatre Rom

Cultures de Morvedre Itinerari pel Sagunt medieval i modern

Plaa de la Pescateria (zona darcs apuntats)Zona islmicaForn dels Banys rabsMuralla medievalCasa senyorial Quatre CantonsCasa Cultural Capell PallarsEsglsia de Santa Maria, s. XIV-XVIIIPlaa Major porticadaMuseu Histric de SaguntJueriaErmita de Santa Maria Magdalena, s. XVIIIEl Calvari / Ermita del Santssim Crist, s. XIXErmita de la Sang, s. XVIIIErmita de la Mare de Du dels Dolors, s. XIXErmita de Sant Roc i de la Mare de Du dels Desemparats, s. XVIIPalau del Delme. Restes de faana.Ermita de Sant Miquel, s. XVIIIMuralla medievalEsglsia del Salvador, s. XIIICam ReialAjuntament

1.2.3.4.5.6.7.8.

1.2.3.4.5.6.7.

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.

La ciutat dacer Itinerari pel Port de Sagunt

Hospital VellTallers GeneralsAlt Forn nm. 2Magatzem dEfectes i RecanvisEsglsia de la Mare de Du de BegonyaEconomatConjunt de la GernciaCiutat-jardBarri ObrerSanatori Altos Hornos de VizcayaConvent de Maria ImmaculadaCollegi de Nostra Senyora de Begonya

Un pont natural cap a la mar Mediterrnia Recorregut cicloturstic pel litoral de Sagunt

Litoral mediterraniPlatgesCentre dEducaci AmbientalLa marjal dels MorosGrau Vell

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.

1.2.3.4.5.

= Itinerari per linterior de la jueria. Accs al Calvari.= Itinerari opcional litoral

i

SAGUNT

TRIA EL CAM

QUE ESTS BUSCANT

ITINERARIS CULTURALS PER SAGUNT

FONDO EUROPEODE DESARROLLOREGIONAL

VALNCIA

CASTELLDE LA PLANA

ALACANT

SAGUNT PORT DE SAGUNT

Terra de llegendesEl Castell de Sagunt

Esta fortaleza ocupa un recinto amurallado que se extiende por el cerro de este a oeste, con una exA-questa fortalesa ocupa un recinte murallat que sestn pel tur dest a oest, amb una extensi de quasi un quilmetre, a 172 metres sobre el nivell del mar. La seua histria es remunta al s. V. a. C., quan es construeix la ciutat ibrica dArse. El 218 a. C. el general cartagins Annbal ataca la ciutat, cosa que va originar la Segona Guerra Pnica (218-212 a. C.) contra els romans, que vencen. Durant lImperi Rom es va construir el Frum de Saguntum, i va ser lpoca de mxima esplendor. En la Guerra de la Indepen-dncia (1808-1814) va patir grans modificacions estructurals. Va ser declarat Monument Nacional per la Segona Repblica el 1931.

Herois de SaguntumSagunt iber i rom

Fa ms de 2.500 anys, aquest territori es denominava Arse i estava ocupat per la civilitzaci ibrica. Va ser un poble de gran poder econmic que va arribar a encunyar moneda i a organitzar-se com a ciutat moderna. Desprs dun perode de pau, van haver de lluitar contra els cartaginesos (218-212 a. C.), capitanejats per Annbal; de la destrucci del lloc noms va sobreviure el Temple de Diana. Desprs de la segona Guerra Pnica, Roma va intervindre per a tornar la ciutat al poble iber. La transformaci de la ciutat ibrica en hispanoromana va ser gradual i es manifesta tant en la doble encunyaci de moneda com en el canvi de nom: Arse ser Saguntum.

Cultures de MorvedreSagunt medieval i modern

Lherncia de les cultures islmica, cristiana i jueva continua a Sagunt. Al segle VIII arriba a Sagunt lIslam, que bateja la ciutat amb el nom de Murviter, en allusi als murs vells de les runes romanes. Van tindre una gran influncia sobre lurbanisme, lagricultura, la gastronomia i els sistemes de regadiu. Desprs de la con-questa cristiana de Jaume I (1238), Sagunt sanomenar Morvedre, i els seus carrers sompliran dermites, cases senyorials i comenar la construcci de lesglsia Major. Tamb salar la Jueria al carrer del Castell. Dpoca contempornia, destaquen personalitats locals com lheroi que va lluitar contra els francesos, Josep Romeu, el gran msic Joaquim Rodrigo o el Cronista Chabret.

Consta de set places. A la Plaa dArmes es troben les res-tes del Frum Rom i el Museu Histric Militar. Passant la Porta dAlmenara, trobem la plaa del mateix nom, amb vista a lAlbacar. A laltre extrem trobem la Plaa de Sant Ferran, amb lAntiquarium epigrfic, que alberga una im-portant collecci epigrfica. Altres espais sn la Plaa dels Estudiants, la Ciutadella, amb vista a la zona dels Tres Pouets (restes de muralla ibrica) i la Plaa del Dos de Maig.

El Castell de Sagunt

Circ Rom A uns 250 metres de la Tourist info trobem la porta meridio-nal del Circ Rom, del segle II d. C. Es tracta duna portada arquitravada construda en pedra blava. El circ tenia forma allargada, mesurava ms de 300 metres de longitud, i fins al segle passat encara conservava la seua planta.

Shi celebraven les carreres de cavalls conduts des dels carros pels aurigues. Les carreres comenaven des de les carceres, on ara hi ha el collegi Cronista Chabret, i van tindre el seu mxim auge al Baix Imperi.

Restes del Mur del Temple de Diana Darrere de lesglsia de Santa Maria, creuant la plaa Major, es troba aquesta construc-ci dpoca ibrica, segles V i IV a. C. Donada lenvergadura dels blocs de pedra que es con-serven, es pot imaginar les enormes dimensions daquest temple, encara que tamb sha dit que podria ser un llen de muralla. No obstant, als voltants shan trobat quatre inscripcions de-dicades a la deessa Diana, detat a qui Sagunt retia culte en aquesta poca.

Teatre A pesar de les vicissituds patides al llarg de la histria, aquest cols de larquitectura ro-mana continua presidint la ciutat des de la falda de la muntanya que corona el Castell.Datat al segle I d. C., constitueix una de les obres darquitectura civil romana ms im-portants dEspanya. De forma semicircular, consta de dues parts diferenciades: la gra-deria o cvea, i la Scena. Va ser rehabilitat pels arquitectes Grassi i Portaceli, per re-cobrar la seua funcionalitat. El 1896 va ser declarat Monument Nacional.

Plaa de la PescateriaLloc apartat en qu en poca musulmana se situava el soc central i lescorxador. Fins fa poc, encara shi venia peix i carn. Davant se situava la Porta de la Vila i lAjuntament, construcci moderna, projectada a finals del segle XVIII. Al carrer dAbril es trobava lAlmod Nou (1699). Ms avant es trobaven els Banys rabs, hui desapareguts, i el Forn, que encara conserva a la faana un arc de mig punt i lescut de la famlia Mzquiz.

Plaa Major La plaa Major porticada s dorigen gtic, i encara shi conserven alguns fustos de colum-nes romanes. A ella recau lAlmod (magatzem pblic de blat) i lesglsia de Santa Maria, destil gtic ogival valenci, el seu interior consta de tres naus, amb contraforts que for-men les capelles laterals. Tot el temple es va construir amb pedres carreus extretes de les muntanyes prximes. Va ser declarada Monu-ment Nacional el 1982. A principis del segle XX shi va construir lactual campanar, destil neogtic i rematat el 1913.

Esglsia de la Sang i JueriaAl carrer del Castell trobarem diverses cases sen-yorials dorigen medieval, el Museu Histric de Sagunt, la Jueria i lermita de la Magdalena ms amunt. A la falda de la muntanya subica el Calvari, construt a mitjan segle XIX. De la Jueria es con-serva la porta dentrada marcada per un arc de mig punt davant del carrer de la Sang Nova, on subica lermita de la Sang, edifici barroc de principis del segle XVII.

Prximes a aquest carrer i al carrer Major es troben lermita de la Mare de Du dels Dolors (1860), la de Sant Roc (1647-1648) i la de Sant Miquel.

Ms avant, a la plaa del Salvador, es troba lesglsia romnica del mateix nom.

Tamb trobem el palau del Delme, edifici gtic on es recaptava aquest impost, en el qual va estar re-tingut Pere IV el Cerimonis (tamb anomenat el del Punyalet) (1319-1397).

En aquestes naus es reparaven locomotores i es realitzaven treballs de foneria i caldereria. En elles van arribar a treballar ms de 700 obrers. Es va anomenar la Catedral de la Indstria per la seua aparena externa: dues naus centrals ms altes i amples, i finestral en la part superior que illumina linterior. Actualment s un gran contenidor cultural, que acull diverses representacions teatrals i musicals dins del festival Sagunt a Escena que es desenvolupa durant els mesos destiu. Tamb shi realitzen al llarg de lany diverses exposicions, congres-sos

Tallers Generals (1918)

Franc C. Roberts va dissenyar aquesta colossal i bella escultura de fe-rro, que el 1926 llana la seua primera colada dacer. Formava part dun conjunt integrat per tres forns dacer, una bateria de coc i un taller de la-minaci. Junts produen ms de 100.000 tones dacer a lany. Encara es poden veure les restes de les seues quatre estufes de ms de 27 metres daltura que proporcionaven laire suficient per a inflamar la crrega de carb. Aquest Alt Forn s apagat definitivament el 1984.

Alt Forn nm. 2

Al carrer de la Foneria es troba una de les construccions fabrils ms importants de la Companyia Siderrgica del Mediterrani, el Ma-gatzem dEfectes i Recanvis (1927). La seua funci bsica s la de crrega i descrrega dels subministraments necessaris per a la producci. La nau estava recorreguda per una srie de vies denominades dample comercial i en el seu interior penjava una grua capa de suportar fins a deu tones.

Magatzem dEfectes i Recanvis

Continuant per lavinguda del Nou dOctubre ens acostem a lesglsia de Nostra Senyora de Begon-ya, construda el 1927. Es tracta duna edificaci de tres naus destil neobarroc, en la qual no hi ha ma-terials nobles, ja que tant linterior com lexterior estan fets de formig armat, a causa de la situaci econmica de la Companyia. Durant la Guerra Civil va patir desperfectes pels bombardejos que van afectar la fbrica.

Esglsia de la Mare de Du de Begonya

LEconomat era ledifici destinat a assortir de tot all necessari els operaris i directius. Ms tard, va passar a ser lloc de reuni i oci per als obrers. El conjunt de la Gerncia era ledifici on es trobaven les oficines generals, obra de maoneria i pedra llaurada, amb un interior revestit de materials nobles. Aquest edifici va allotjar la direcci de diverses empreses, instaura-des al nucli portenc per lauge de la siderrgia (CSM, AHV i AHM).

Economat i conjunt de la Gerncia

Continuant per lavinguda del Nou dOctubre, trobem el Barri Obrer, un entramat de carrers alineats amb les primeres edificacions regulades de la Companyia Siderrgica del Mediterra-ni, destinat a obrers i empleats. s un conjunt de 115 vivendes iguals de ca-rcter unifamiliar amb una superfcie de 130 m2, planta baixa i adossades unes a altres.

Barri Obrer

Passant la localitat de Canet, trobarem les platges de lAlmard, Corint i Malva-rosa, joies ambientals de la Comunitat Valenciana pel seu cord dunar, de gran valor ecolgic a causa de la seua extensi i la vegetaci que cont.

A continuaci prendrem el cam del Corral del Batlle (avinguda de la Palmera), fins a la CV-320, carretera de circumvallaci del Port de Sagunt, que disposa dun modern vial per a bicicletes.

Platges

Continuem per aquest vial i travessarem diferents rotondes fins a trobar la CV-309. Seguint les indicacions, trobarem el Centre dEducaci Ambiental, ubicat a la marjal del Moro. Per la costa arribarem al Grau Vell, punt dembarcament en poca romana. Al llarg de la histria, la seua funci principal ha sigut la defensa de la costa entre les torres de Cap Canet, hui desapareguda, i el Puig. El fort est compost pels magatzems, la bateria i la torre. Pels voltants es conserven restes arqueolgiques del que va ser el port rom de Sagunt.

Grau Vell

1

57

1

78

9 10 11 12 13

14 15 17

21

1 2 3 4 5 6 7 8

2

3

45

6 79

2

5

2 3

19 16

www.aytosagunto.es/turismo

La ciutat dacerPort de Sagunt

El 1900 Ramn de la Sota i Eduardo Aznar, empresaris bascos, revolucionen la indstria minera a Espan-ya, amb el naixement del Port de Sagunt. Aquests empresaris colloquen la primera pedra del que ser una de les ms importants siderrgies del Mediterrani i acorden larrendament de les mines de la serra Menera -Ojos Negros- a Terol, al seu propietari, Cosme Echevarra. La inversi es va centrar en la cons-trucci dun ferrocarril, que unira els 205 km entre el port i les mines de Terol. Tamb es va invertir en lobertura i preparaci de les mines, i la construcci del dipsit i lembarcador.

Un pont naturalcap a la mar MediterrniaRecorregut cicloturstic pel litoral de Sagunt

Us proposem un passeig amb bicicleta per Sagunt per a gaudir de les seues llargues platges, i les vis-tes als camps dagricultura tradicional. Durant aquest recorregut podrem apreciar diferents paisatges i zones naturals: la franja litoral, amb les seues platges i dunes; la zona de la marjal del Moro, autntic reducte de vida silvestre; el Grau Vell i el Centre dEducaci Ambiental. Als voltants de Sagunt tamb es pot gaudir de la vista de bells paratges, com la font de Quart; el monestir de Sant Esperit i la serra de la Calderona.

EL PORT DE SAGUNT I PLATGES