pla parcial subsector urbanitzable delimitat industrial p1 ... · l’edafologia del sector...

Octubre 2014

ENGINYERIA I MEDI AMBIENT S.L. Jordi Valero Pujol

[PLA PARCIAL SUBSECTOR URBANITZABLE DELIMITAT INDUSTRIAL P1 - ROQUETES] INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar [PLA PARCIAL SUBSECTOR URBANITZABLE

DELIMITAT INDUSTRIAL P1 - ROQUETES] Octubre 2014

Contingut 1 Identificació dels requeriments ambientals significatius ...................................................... 2

1.1 Descripció dels aspectes i elements mediambientals rellevants del sector ................. 2

1.1.1 Medi físic ............................................................................................................... 2

1.1.2 Medi natural i humà .............................................................................................. 4

1.1.3 Qualitat ambient atmosfèric ................................................................................. 6

1.1.4 Contaminació acústica .......................................................................................... 6

1.1.5 Contaminació lluminosa ........................................................................................ 7

1.1.6 Tractament de sòls contaminats ........................................................................... 8

1.2 Descripció dels objectius ambientals i de les mesures de protecció ambiental

previstes per altres ordenacions i plans .................................................................................... 8

1.2.1 Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre ........................................................ 8

1.2.2 Pla general d’ordenació urbana de Roquetes ....................................................... 9

1.3 Objectius i criteris ambientals previstos en el pla ......................................................... 9

1.4 Procediment d’avaluació d’impacte ambiental .......................................................... 11

2 Descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada............................................. 12

2.1 Descripció de les alternatives d’ordenació considerades ........................................... 12

2.2 Justificació de l’alternativa adoptada.......................................................................... 13

2.3 Descripció de l’ordenació proposada: efectes sobre el medi ambient ....................... 14

2.3.1 Efectes sobre la gea ............................................................................................. 14

2.3.2 Efectes sobre la hidrologia i les aigües ................................................................ 14

2.3.3 Efectes sobre la flora i la fauna ........................................................................... 16

2.3.4 Efectes sobre l’atmosfera .................................................................................... 16

2.4 Mesures de millora ambiental .................................................................................... 17

2.4.1 Eficiència energètica ........................................................................................... 17

2.4.2 Millores en general .............................................................................................. 17



1 Identificació dels requeriments ambientals significatius

1.1 Descripció dels aspectes i elements mediambientals rellevants del sector

1.1.1 Medi físic

L’emplaçament del sector que afecta el Pla Parcial està situat a la terrassa fluvial al marge del barranc de la Cervera. Així doncs, podem parlar d’una superfície relativament plana des del punt de vista topogràfic, més quan aquesta superfície ja està modificada per l’home (sector amb indústries i serveis preexistents) amb les corresponents explanacions per a implantar les edificacions i zones d’estacionament existents.

Des del punt de vista hidrològic, l’àmbit no es troba a l’interior de la zona d’influència, ni geomorfològicament ni per risc d’inundabilitat, del barranc de la Vallcervera. Tal i com s’apuntava al paràgraf anterior, el límit nord del sector coincideix amb la línia de trencament entre la terrassa fluvial i les vessants del barranc de la Cervera. Si que s’ha de comentar que pel terç nord de l’àmbit creua, d’oest a est, una canalització soterrada que recull les aigües d’una petita conca hidrològica i les aboca a la llera principal del barranc de la Vallcervera. Aquest entubat i soterrament d’aquest petit tributari és una obra executada des de fa més de 15 anys i fins al moment no sembla que s’hagin produït efectes que donin que



pensar que això ha esdevingut un problema greu. Amb un anàlisi ràpid d’aquesta conca, dir que aquesta té una superfície receptora d’unes 24 ha, delimitada pel sud amb el traçat de la carretera dels Reguers, i una pendent mitjana longitudinal del 2 %. La seva superfície està ocupada per camps de conreus abancalats amb vegetació arbòria (oliveres i garrofers). Tot plegat, unes característiques físiques que fan pensar en un comportament hidrològic gens torrencial. D’altra banda, el punt de sortida del tub, un cop creuat l’esplanada de l’estacionament, estaria encara a l’interior de l’àmbit del Pla.

L’edafologia del sector correspon a sòls de fase edàfica petrocàlcica. Segons el mapa de sòls de Catalunya, els sòls de la sèrie Coll són molt profunds, ben drenats, de textura mitjana a moderadament grossa i amb un contingut d’elements grossos de molt pocs a comuns. Són sòls desenvolupats sobre materials detrítics terrígens en posicions de ventalls, glacis, vessants i barracs.La seqüència típica d’horitzons és Ap-Bw-Bwkn o Ap-Bwk-Bwkn. Aquests sòls es classifiquen com a Calcixerept típic, franca grossa, carbonàtica, tèrmica (SSS, 2006) i com a Calcisòl hàplic (WRB, 2006).



D’altra banda, aquests sòls no són accessibles, ja que en gran part la superfície està pavimentada i/o edificada. Només una part de la superfície, la situada a l’extrem oest de l’àmbit, es correspon amb un espai no pavimentat, conservant l’ús de conreus d’olivera i garrofer, actualment abandonats.

1.1.2 Medi natural i humà

L’àmbit del Pla Parcial, amb una superfície total de 40.510 m2, està dominat per usos i superfícies urbans i urbanitzades, en forma d’edificis i àrees d’estacionament de vehicles. La resta, uns 11.000 m2, es reparteixen entre zones de conreus abandonats i erms.

Conreus abandonats 8.740 m2 21,58%

Erms 2.483 m2 6,13%

Edificis i àrees d’estacionament 29.286 m2 72,30%

Per aquests motius, a l’interior d’aquest àmbit els valors naturals presents són pràcticament inexistents, i només a l’extrem oest, coincident amb la zona de conreus abandonats, podem percebre una naturalització de la superfície, en forma de plantes colonitzadores (herbàcies i arbusts llenyosos propis de comunitats vegetals tipus brolles) que comencen a ocupar els bancals abandonats d’oliveres i garrofers.



Més enllà de l’àmbit, en una visió global del territori més proper, s’ha de destacar la presència d’un espai d’interès natural just al nord de l’àmbit del Pla Parcial, en concret l’espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 que coincideix amb el barranc de la Cervera. Aquest espai, definit com a “Espais de muntanya interior” presenta una superposició amb la proposta del Pla Parcial, una ordenació del sòl urbanitzable que prové del Planejament Urbanístic del municipi de Roquetes, que és anterior a la definició dels espais de Xarxa Natura. Amb aquests precedents, tenint en compte els usos industrials i els sòl urbanitzable definit pel POUM de Roquetes eren anteriors a la inclusió d’aquest barranc a la Xarxa Natura, i que la definició dels espais naturals protegits no és compatible amb els sòls urbans i urbanitzables, cabria pensar que aquesta superposició es deguda a una impresició cartogràfica dels límits de l’espai de Xarxa Natura en aquest sector. En data 16 d’octubre de 2014 s’ha emès un informe per part del Departament de Territori i Sostenibilitat que conclou que aquesta superposició no existeix. (Veure apartat 2.2 Justificació de l’alternativa adoptada)



1.1.3 Qualitat ambient atmosfèric

L’àmbit està situat a la Zona de Qualitat de l’Aire de Catalunya número 15 Terres de l’Ebre. Condicions de dispersió. Zona freqüentment afectada per vent de ponent, i en absència de vent sinòptic predomina el règim de brises. L’escassa pluviositat i el tipus de vegetació no afavoreix el rentat atmosfèric. Nivell d’emissions. Nivells baixos d’emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. A l’entorn més proper, l’IMD de les vies interurbanes més properes és de trànsit escàs, i en quan a les emissions puntuals per activitats industrials al municipi de Roquetes li correspon el grup C (Activitats del grup C: Instal·lacions de neteja en sec, destil·leries d’alcohol i fabricació d’aiguardents, asserratge de la fusta, envasatge d’aerosols…).

Mapa. Caracterització de les emissions a la zona 15 – Terres de l’Ebre Font: Medi Ambient, Generalitat de Catalunya

1.1.4 Contaminació acústica

No hi ha fonts de soroll ambiental properes, a excepció de les que es genera per la circulació de vehicles per les vies de comunicació properes, tot i que aquestes emissions acústiques poden ser qualificades de molt baixa intensitat i intermitents en el temps. Segons dades del mapa de caracterització dels municipis de Catalunya segons les emissions a l’atmosfera, cap de les vies de comunicació de l’entorn més immediat tenen una IMD superior a 1000 vehicles/dia.



Pel que fa a la sensibilitat acústica de l’entorn dir que, atenent a la proximitat d’un espai d’interès natural i d’habitatges al medi rural, aquest podria ser considerat una zona de sensibilitat acústica alta (A3).

1.1.5 Contaminació lluminosa

Segons el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, l’àmbit del PEU correspon, segons la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori a la contaminació lumínica, a la zona E3 “Àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o urbanitzable”. A tal efecte, seran d’aplicació els següents paràmetres: Taula de valors d’il·luminació

Font: Medi Ambient (Generalitat de Catalunya)

http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/atmosfera/DECRET_82_2005.jsp



1.1.6 Tractament de sòls contaminats

No s’han detectat sòls contaminats.

1.2 Descripció dels objectius ambientals i de les mesures de protecció ambiental previstes per altres ordenacions i plans

1.2.1 Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre

Segons el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, l’àmbit del Pla Parcial es correspon al sistema d’assentaments d’àrees especialitzades per a ús industrial o logístic.

En base al conjunt de les diferents obligacions jurídiques esmentades anteriorment, el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre pren com a principals objectius ambientals en relació amb l’entorn de partida els següents: 1. Preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics

1.1. Preservar la diversitat biològica incloent els espais de major valor ecològic i paisatgístic en

el sistema d’espais oberts del Pla.

1.2. Garantir un tractament ambientalment correcte de la matriu territorial.

1.3. Minimitzar la fragmentació ecològica per noves infraestructures i zones urbanes.

1.4. Garantir la connectivitat ecològica entre els espais oberts.

1.5. Assegurar la protecció del riu Ebre al llarg de tot el seu recorregut, i evitar especialment

l’aïllament ecològic del seu delta, donada la seva importància a nivell nacional i estatal, i europeu.

1.6. Assegurar i mantenir els espais agraris, donada la importància i rellevància d’aquest sector

en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, pels seus valors paisatgístics, culturals i naturals.

2. Racionalitzar el model d’ocupació del sòl

2.1. Preveure els creixements urbans en continuïtat als ja existents i evitar l’aparició de nous

nuclis aïllats.

2.2. Planificar creixements compactes, minimitzant el consum de sòl, tenint sempre en compte

les preexistències tipològiques dels nuclis receptors.

2.3. Promoure la barreja d’usos i activitats en els sòls urbans per minimitzar la mobilitat obligada.



2.4. Equilibrar territorialment les dotacions assistencials i de serveis per minimitzar la mobilitat

obligada.

2.5. Preservar del procés urbanitzador els espais ecològicament més fràgils i les zones afectades

per riscos naturals o antròpics.

2.6. Reconduir situacions urbanístiques no desitjables.

3. Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles

3.1. Racionalitzar les propostes de nova xarxa viària per tal de minimitzar els efectes del consum

innecessari de sòl.

3.2. Orientar l’evolució de les infraestructures cap a des incentivar la mobilitat obligada, cap a la

pacificació del trànsit i la racionalització del transport privat .

3.3. Prioritzar les actuacions i infraestructures encaminades a la millora de la xarxa de transport

públic, tant de la xarxa viària com de la ferroviària.

3.4. Facilitar el canvi modal cap al transport col·lectiu, fent-lo accessible des de tot el territori.

3.5. Preveure i potenciar el desenvolupament d’una xarxa de transport públic eficient.

4. Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics

4.1. Promoure un ús sostenible de l’energia, minimitzant la demanda i fomentant l’ús d’energies

renovables.

4.2. Afavorir la reducció de les emissions de contaminants i de gasos amb efecte hivernacle amb

repercussions potencials sobre el canvi climàtic.

4.3. Minimitzar la població exposada a problemes de contaminació.

4.4. Promoure un ús sostenible de l’aigua, fomentant-ne l’estalvi i la reutilització i garantint-ne la

seva qualitat.

4.5. Promoure la gestió i minimització de residus a l’hora de planificar els creixements.

Pel que fa a la jerarquització dels objectius descrits anteriorment, les característiques de l’àmbit objecte del Pla territorial parcial porten a que la jerarquització dels quatre grups d’objectius sigui en dos grups amb el mateix grau d’importància: primer, Preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics i Racionalitzar el model d’ocupació del sòl a un mateix nivell; i segon, Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles i Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics, també a un mateix nivell.

1.2.2 Pla general d’ordenació urbana de Roquetes

Segons el planejament urbanístic del municipi, el sector que desenvolupa el Pla Parcial el règim del sòl es correspon a Sòl Urbanitzable Programat d’ús industrial, a desenvolupar mitjançant un Pla Parcial d’Ordenació. En tractar-se d’un planejament urbanístic municipal anterior a la figura de POUM, no contempla en el seu redactat un apartat específic i concret al respecte d’objectius ambientals, ni disposa d’avaluació ambiental.

1.3 Objectius i criteris ambientals previstos en el pla

El Pla Parcial inclou aquests criteris i objectius: Criteris:



a) Ordenació amb la màxima racionalitat de l’espai disponible a l’àmbit del pla, de manera que conformin els espais d’acord amb la seva situació i característiques morfològiques.

b) Obtenció del sols de cessió en unitats amb dimensió adequada als seus

futurs usos. En aquest sentit l’espai verd i d’equipaments, es situarà a l’oest del subsector P-1 com a separador entre la zona industrial i la resta de creixements residencials.

c) Manteniment de les edificacions existents adequades per usos industrials i evitar la dispersió.

d) Des del punt de vista paisatgístic, mantenir l’estructura territorial existent, aprofitant la situació actual dels camins, procurant que tant el traçat, la parcel·lació i l’edificació, s’ajusti a les directrius que marquen aquests elements de configuració morfològica.

e) Des del punt de vista mediambiental efectuar una correcta gestió d’aigües residuals així com la gestió i regulació de residus.

f) Limitar els nivells d’emissió a l’atmosfera.

g) Establir una correcta regulació de sorolls i vibracions.

h) L’establiment d’un sistema d’actuació que permeti una gestió ràpida i

eficaç per tal d’assolir els objectius del planejament. Objectius:

i) Desplegar urbanísticament el sector i en aquest sentit efectuar la consolidació dels accessos existents, establint unes condicions de mobilitat rodada adequades.

j) Consolidar la separació entre el sector industrial, amb la zona d’espai lliure

i equipament establerta pel PGOU vigent com a separador entre la zona industrial i la resta de creixements residencials, mantenint les seves característiques naturals en quant a la conservació de les espècies autòctones.

k) Ordenar els usos industrials previstos pel planejament general, de manera

que la seva implantació, disposició, alçada, volum, materials i colors s’insertin adequadament al territori, evitant la producció d’impactes ambientals i visuals des de punts sensibles del territori.

l) Implantació dels serveis urbanístics adequats als usos, remodelant o eliminant aquells existents que per funcionalitat o normativa han quedat desfasats.



1.4 Procediment d’avaluació d’impacte ambiental

A l’annex II de la llei 9/2006 es defineixen els criteris per a determinar la possible significació dels efectes sobre el medi ambient:

1. Las características de los planes y programas, considerando en particular:

a. La medida en que el plan o programa establece un marco para proyectos y otras actividades con respecto

a la ubicación, la naturaleza, las dimensiones, las condiciones de funcionamiento o mediante la asignación

de recursos.

b. La medida en que el plan o programa influye en otros planes o programas, incluidos los que estén

jerarquizados. c. La pertinencia del plan o programa para la integración de consideraciones ambientales, con el objeto, en

particular, de promover el desarrollo sostenible.

d. Problemas ambientales significativos relacionados con el plan o programa.

e. La pertinencia del plan o programa para la implantación de la legislación comunitaria o nacional en materia

de medio ambiente (por ejemplo, los planes o programas relacionados con la gestión de residuos o la

protección de los recursos hídricos).

2. Las características de los efectos y del área probablemente afectada, considerando en particular:

a. La probabilidad, duración, frecuencia y reversibilidad de los efectos.

b. El carácter acumulativo de los efectos.

c. El carácter transfronterizo de los efectos.

d. Los riesgos para la salud humana o el medio ambiente (debidos, por ejemplo, a accidentes).

e. La magnitud y el alcance espacial de los efectos (área geográfica y tamaño de la población que puedan

verse afectadas). f. El valor y la vulnerabilidad del área probablemente afectada a causa de:

1. Las características naturales especiales o el patrimonio cultural.

2. La superación de estándares de calidad ambiental o de valores límite.

3. La explotación intensiva del suelo.

4. Los efectos en áreas o paisajes con rango de protección reconocido en los ámbitos nacional,

comunitario o internacional.

Tot plegat, els possibles efectes derivats del desenvolupament del Pla, poden ser considerats allunyats de les característiques abans exposades, i per tant, els efectes sobre el medi ambient molt poc o gens significatius. Amb tot, es considera no necessari sotmetre la proposta al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.



2 Descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada

2.1 Descripció de les alternatives d’ordenació considerades

Inicialment, caldria descriure les alternatives que s’han avaluat, que no han estat tant a nivell d’ordenació sinó que aquestes alternatives han girat a l’entorn de la definició dels límits de l’àmbit. Aquesta avaluació d’alternatives de la delimitació ha estat motivada per la situació ja descrita de superposició d’una petita superfície entre l’àmbit del Pla i l’espai d’interès natural de la Xarxa Natura 2000 del barranc de la Cervera. Amb aquesta situació inicial, i més enllà de les causes que ho han motivat, les alternatives possibles que s’han tingut en compte per a resoldre aquesta situació han estat:

1. Mantenir la superposició. Aquesta alternativa implica que cal establir una figura de sòl pròpia per a aquesta superfície de superposició, que bàsicament la definís com a sòl no urbanitzable, en tant que esdevé incompatible un sòl urbà en superposició amb un sòl de protecció com ho és la Xarxa Natura o PEIN.

2. Ajustar el límit del Pla. Aquesta alternativa implica la modificació del límit

de l’àmbit del pla parcial per tal d’ajustar-lo al límit cartogràfic existent de la Xarxa Natura en referència a l’espai del barranc de la Cervera. Aquest ajustament no esdevindria una modificació del planejament en tant que no representa una superfície major del 5% de la superfície de l’àmbit (Punt 5 de

l’article 4 del PGOU: No es consideraran modificacions els ajustos de superfície de les Unitats d'Actuació en sòl urbà, i dels sectors de sòl urbanitzable, quan no es superi +/- 5% de la superfície prevista pel PGO i es

justifiquin els motius de l'ajust).

3. Ajustar el límit de l’espai natural. Tot al contrari que el punt anterior, en aquest cas es tracta de modificar els límits de l’espai natural per a ajustar-los al del planejament urbanístic municipal.

En el moment de redacció d’aquest Informe, l’Ajuntament de Roquetes ha sol·licitat al Departament de Territori i Sostenibilitat el seu dictamen en relació a la situació de superposició de l’espai natural protegit amb el sòl urbanitzable industrial que ocupa aquest ISA preliminar. Del resultat d’aquesta resposta en dependrà l’alternativa o solució adoptada. (Veure apartat 2.2)

A nivell d’ordenació de l’àmbit, no ha hagut pròpiament un estudi d’alternatives. Aquesta s’ha cenyit a la proposta prevista al planejament urbanístic municipal. La preexistència de les edificacions i instal·lacions condiciona les possibles solucions, d’altra banda un fet més que raonable, lògic i justificable.



2.2 Justificació de l’alternativa adoptada

Donat que s’ha obtingut resposta del Departament de Territori i Sostenibilitat, abans de concloure aquest ISA preliminar, sobre la situació de superposició de l’espai natural protegit i el sòl urbanitzable industrial, es pot aportar la següent informació: L’informe emès en data 16 d’octubre de 2014 des de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat conclou que la superposició entre l’espai natural protegit “Sistema prelitoral meridional” de la Xarxa Natural 2000 i el sector de planejament de sòl urbanitzable industrial “Sector P” no existeix, que aquesta es deu a la necessitat de donar una amplada convencional a banda i banda de la llera del barranc per tal de fer-la visible en la cartografia, però que tal i com s’esmenta en el punt 5.4 de la memòria que acompanya l’Acord de Govern de 5 de setembre de 2006, en realitat l’espai natural protegit inclou exclusivament l’àmbit del domini públic hidràulic més els espais ocupats per la vegetació de ribera que tingui associada. Així doncs, la delimitació de l’àmbit del Pla que ens ocupa no es veu afectat per cap situació especial, i per tant, hi ha totes les garanties de poder ser desenvolupat segons el límit previst al planejament municipal. Pel que fa al model d’ordenació, s’ha primat la continuïtat de les ocupacions preexistents. L’objectiu del Pla és la regularització d’un sòl i d’unes instal·lacions industrials preexistents, donant compliment al planejament urbanístic vigent. Aquest desenvolupament, és un element que indirectament contribueix en la no dispersió sobre el territori d’usos i activitats fora d’ordenació, en tant que es donarà una solució a les necessitats de sòl industrial amb totes les prescripcions urbanístiques i ambientals. Tot plegat, el desenvolupament d’aquest Pla ha de representar una millora qualitativa des del punt de vista ambiental, ja que representarà la regularització i adaptació d’un sector industrial fins ara sense l’adequació a les directrius i normativa ambiental vigent. Des del punt de vista social i econòmic, la recuperació de l’activitat industrial, en definitiva d’activitat econòmica, esdevé un factor molt positiu pel territori, tant per la previsible creació de llocs de treballs directes com per a les empreses de serveis i productes del municipi i voltants que poden esdevenir beneficiades.



2.3 Descripció de l’ordenació proposada: efectes sobre el medi ambient

2.3.1 Efectes sobre la gea

Els efectes sobre el medi físic seran inapreciables, en tant que en gran mesura el sector ja està edificat i pràcticament urbanitzat. Per altra banda, el terreny on es desenvoluparà l’ordenació és molt planer, amb un lleuger pendent en el sentit del barranc. Es espais més sensibles des del punt de vista topogràfic són els que limiten, pel nord, amb l’inici del talús del barranc. En la mesura que sigui possible, caldria evitar intervencions en aquesta franja, ja que són les que poden ocasionar uns majors efectes sobre el medi físic.

El planejament preveu alliberar (sòl no edificable) l’espai situat entre la part posterior de l’edifici principal i el límit nord de la parcel·la per tal de preservar aquests terrenys més sensibles.

2.3.2 Efectes sobre la hidrologia i les aigües

Inundabilitat. L’àmbit del Pla està fora de la zona d’influència del barranc principal, de la Vallcervera, i per tant no esdevé un espai inundable ni de cap forma pot representar un element de modificació del comportament hidrològic del mateix. Si que hi ha una lleu afectació en relació al tributari que creua el sector pel terç nord del sector. Com s’havia dit, aquest afluent està entubat i soterrat en part al llarg de l’àmbit i té la seva desembocadura a l’extrem nord-est del sector. Tot i



que sembla que per les seves característiques físiques i històric amb més de 15 anys sense cap mena d’incident, no esdevé un factor de risc important, caldria no menystenir aquesta presència. En aquest sentit, el Pla preveu la qualificació de sòl no edificable la superfície entre la façana posterior de l’edifici principal i el límit nord de la parcel·la, en el que queden inclosos el traçat del tub soterrat així com tota la superfície del punt de desembocadura. Aigües superficials. Un efecte previsible, que en realitat ja es produeix perquè l’espai ja està pavimentat i edificat, és la generació de majors escorrenties superficials. Actualment aquestes aigües són recollides i canalitzades fins al barranc tributari que creua el sector, i d’aquest fins a la llera principal del barranc de la Vallcervera. Un risc que pot comportar aquesta recollida i evacuació de les aigües d’escorrentia de la zona d’estacionament és que es produeixin arrossegaments de residus sòlids o líquids fins a la llera del barranc. També, en el cas d’un abocament accidental d’un líquid en aquest aparcament, aquest podria acabar arribant al barranc. A un nivell de la xarxa pública de pluvials, el pla preveu mesures per a la captura i retenció de sòlids arrossegats, en forma de reixats i registres a la xarxa de pluvials. El projecte d’activitat i llicència ambiental haurà de resoldre els riscs accidentals que es puguin originar pel propi desenvolupament de l’activitat a l’interior de la propietat privada. Abocament de les aigües residuals. La zona industrial no està connectada a la xarxa municipal de clavegueram. Les aigües residuals són conduïdes a un sistema de depuració propi i des d’aquest fins a la llera del barranc. Segons ens han informat, aquesta EDAR heretada està dissenyada pel tractament d’aigües residuals del tipus domèstic, és a dir, no sembla que estigui construïda o equipada pel tractament d’aigües residuals industrials. Aquesta situació representa un perill potencial, per una banda perquè el tipus d’activitat industrial a desenvolupar i els residus que pot generar, accidentalment podrien entrar al circuit d’aigües residuals i acabar arribant a la llera del barranc. De totes formes, la tipologia d’activitat industrial és un dels paràmetres que el Pla ha tractat, i s’ha acotat a unes tipologies d’activitats de baix impacte, i serà el propi projecte d’activitat qui haurà de resoldre i preveure aquesta possibilitat. Un altre risc podria venir per una averia del sistema de depuració, fet que comportaria un mal funcionament d’aquest, i en conseqüència un abocament incontrolat d’aigües residuals sense depurar a la llera del barranc. El projecte d’activitat hauria de contemplar un programa específic amb les mesures de seguiment del correcte funcionament de l’EDAR, així com un pla d’actuació amb les alternatives a executar en el cas d’una fallada del sistema.



En una altra línia, caldria avaluar si el dimensionat o capacitat de tractament d’aigües residuals de la depuradora serà suficient per a la demanda prevista. Aquest fet, hauria de ser estudiat i justificat al projecte d’activitat i llicència ambiental de l’activitat que s’hi implanti.

2.3.3 Efectes sobre la flora i la fauna

No hi ha afectació directa a terrenys forestals o amb valors naturals ja que com s’ha vingut dient, l’àmbit ja està edificat i pràcticament urbanitzat. Per la seva ubicació, dimensió i disposició en el territori, l’àmbit no afecta a la connectivitat ecològica ni la mobilitat de les espècies. Els únic efectes sobre la flora i la fauna podrien donar-se fora de l’àmbit, pel fet que al seu límit nord hi ha un espai inclòs a la Xarxa Natura, però sempre de forma indirecta i vinculat a defectes en l’aplicació de les condicions que estableix el Pla i de les que haurà de contemplar la llicència d’activitat. En general el Pla contempla els mínims ambientals necessaris per a fer compatible el seu desenvolupament, i estableix les directrius per a que el model d’activitat industrial que s’hi pugui implantar no esdevingui un factor de risc per a l’espai natural veí. En concret, s’estableixen mesures d’ordenació que fomenten l’efecte tampó entre la zona industrial i l’espai natural, mitjançant la definició de sòl no edificable a l’espai comprés entre la façana posterior de l’edifici principal i el límit nord de la parcel·la, i amb la incorporació d’arbrat i enjardinament per a millorar l’apantallament.

2.3.4 Efectes sobre l’atmosfera

L’acotament que fa el Pla a la no implantació d’indústries incloses a l’Annex I de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental dóna garanties de que els efectes sobre l’atmosfera seran de molt baixa intensitat. Al nivell actual de treball, d’ordenació i planejament, no es coneix el tipus exacte d’activitat industrial que s’hi implantarà, per tant, més enllà del tipus admissible que el Pla determina, les qüestions específiques de prevenció i control hauran de ser desenvolupades i validades a posteriori amb el projecte d’activitat i la seva llicència ambiental. El Pla també preveu l’adequació dels sistemes d’enllumenat a la legislació vigent (Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn), per tant els efectes per la contaminació lluminosa esdevindran els mínims i permesos. Indirectament, però relacionat amb el funcionament de l’activitat, es donarà un increment en la intensitat de la mobilitat en les vies de comunicació d’accés al

http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/atmosfera/DECRET_82_2005.jsp



sector. Més enllà de la component de seguretat viària, que s’haurà de resoldre en el corresponent projecte d’urbanització i ésser validat per l’administració competent, la dimensió reduïda del sector no fa pensar que la seva presència hagi de suposar un increment substancial en la IMD de les vies de comunicació d’accés.

2.4 Mesures de millora ambiental

2.4.1 Eficiència energètica

Sistemes d’enllumenat públic eficients. Es preveu que es sistema d’enllumenat públic sigui amb lluminàries de baix consum (vapor de sodi), amb sistemes d’encesa i apagat automàtic regulat per la intensitat lumínica ambiental.

2.4.2 Millores en general

Zona verda aprofitant la vegetació i arbrat existent. La zona verda prevista a l’extrem oest del sector preservarà la vegetació existent, és a dir, l’arbrat d’oliveres i garrofers. Aquesta mesura representa una opció molt interessant, tant des del punt de vista paisatgístic com d’estalvi de recursos. Paisatgísticament una arbreda d’oliveres i garrofers està completament integrada al paisatge del territori, més quan els arbres existents ja tenen un port considerable. Indirectament, pel fet d’esdevenir espècies completament adaptades al clima mediterrani i un arbrat preexistent que subsisteix sense cap mena de reg de suport, representarà un estalvi en quan a consum d’aigua per a reg, fins al punt que no es preveu cap tipus de sistema de reg per a aquesta zona. Roquetes, a 27 d’octubre de 2014 Signa: Jordi Valero

pla parcial subsector urbanitzable delimitat industrial p1 ... · l’edafologia del sector...

Documents