pla lo al d’ha itatge de sant eloni memòria d’avanç pla lo al d’ha itatge de sant eloni...
TRANSCRIPT
1
Pla local dhabitatge de Sant Celoni
Memria dAvan
Maig de 2012 (revisat octubre de 2012, amb els resultats del procs participatiu)
www.daleph.com
NDEX
1 ANLISI ............................................................................................................................................... 4
1.1 PARC DHABITATGES EXISTENTS ............................................................................................................................... 4 1.1.0 Consideracions prvies ..................................................................................................................................... 4 1.1.1 Caracterstiques fsiques i problemtica de conservaci i adequaci a la normativa ...................................... 4
1.1.1.1 Tipologia edificatria ........................................................................................................................................4 1.1.1.2 Dimensi i programa ........................................................................................................................................6 1.1.1.3 Antiguitat, estat de conservaci i patologies constructives .............................................................................6 1.1.1.4 Accessibilitat i ascensors ..................................................................................................................................8
1.1.2 Caracterstiques de tinena i s i detecci de situacions dutilitzaci anmala ............................................... 8 1.1.2.1 Anlisi dinfrahabitatge ....................................................................................................................................9 1.1.2.2 Anlisi de lhabitatge buit ...............................................................................................................................16 1.1.2.3 Anlisi de sobreocupaci ................................................................................................................................21
1.2 POBLACI ............................................................................................................................................................... 24 1.2.0 Anlisi demogrfica. Projeccions de poblaci i llars ....................................................................................... 24 1.2.1 Sense llar i altres collectius dexclusi social ................................................................................................. 25
1.3 DEMANDA DHABITATGE ........................................................................................................................................ 31 1.3.0 Presentaci ..................................................................................................................................................... 31 1.3.1 Perfil de la demanda dhabitatge lliure .......................................................................................................... 31 1.3.2 Caracterstiques dels habitatges desitjats ...................................................................................................... 32 1.3.3 Perfil de la demanda dhabitatge assequible ................................................................................................. 33 1.3.4 Reflexions derivades de les entrevistes als agents intermediaris .................................................................. 35
1.4 OFERTA DHABITATGE ............................................................................................................................................ 35 1.4.0 Consideracions prvies ................................................................................................................................... 35 1.4.1 Evoluci del sector de lhabitatge al municipi ................................................................................................ 36 1.4.2 Loferta de mercat .......................................................................................................................................... 38 1.4.3 Loferta dhabitatge de protecci oficial o diniciativa pblica ....................................................................... 47
1.5 PLANEJAMENT ........................................................................................................................................................ 50 1.5.0 Planejament urbanstic municipal .................................................................................................................. 50
1.5.0.1 Caracterstiques generals ..............................................................................................................................50 1.5.0.2 Sl urb i urbanitzable residencial .................................................................................................................50
1.6 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATRIA DHABITATGE ................................................................... 55 1.6.0 Organitzaci i recursos dedicats a poltiques dhabitatge .............................................................................. 55
1.6.0.1 Lestructura financera municipal ...................................................................................................................55 1.6.0.2 El pressupost dhabitatge ..............................................................................................................................59 1.6.0.3 Anlisi dels recursos humans .........................................................................................................................60
1.6.1 Patrimoni municipal de sl i dhabitatge ........................................................................................................ 61
2 DIAGNOSI .......................................................................................................................................... 63
2.1 PROBLEMTICA DACCS I AVALUACI DE LES NECESSITATS DHABITATGE ......................................................... 63 2.1.0 Accs a lhabitatge: la demanda exclosa ........................................................................................................ 63 2.1.1 Desequilibri entre oferta i demanda .............................................................................................................. 64 2.1.2 Determinaci del grau dexclusi ................................................................................................................... 65 2.1.3 Noves llars segons tipus de necessitat ........................................................................................................... 71 2.1.4 Necessitats dhabitatge .................................................................................................................................. 75 2.1.5 Les necessitats dels collectius sense llar i amb exclusi residencial greu ..................................................... 76
2.2 PROBLEMTICA I NECESSITATS EN MATRIA DE REHABILITACI .......................................................................... 77 2.3 COHERNCIA ENTRE PLANEJAMENT I NECESSITATS DHABITATGE ........................................................................ 78 2.4 COHERNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS DHABITATGE .............................. 79
NDEX
2.5 RESULTATS DEL PROCS PARTICIPATIU .................................................................................................................. 81
3 OBJECTIUS I ESTRATGIES .................................................................................................................. 84
3.1 OBJECTIUS .............................................................................................................................................................. 84 3.1.0 Objectiu general ............................................................................................................................................. 85 3.1.1 Objectius especfics ........................................................................................................................................ 85
3.2 ESTRATGIES ........................................................................................................................................................... 86
4 ANNEX: COLLECTIUS VULNERABLES A SANT CELONI 2012 .................................................................. 88
Equip tcnic de Daleph.
1 ANLISI
4
1 ANLISI
1.1 PARC DHABITATGES EXISTENTS
1.1.0 Consideracions prvies
El present document revisa i actualitza els continguts relatius a la situaci del parc dhabitatge de
Sant Celoni, a partir de lanterior Pla Local dHabitatge1 (PLH) del municipi.
Amb aquest objectiu, analitza les dades que fins a la data delaboraci shan pogut recopilar
sobre el parc dhabitatges existent.
Lanlisi es fonamenta, en general, en les dades existents al darrer Cens dhabitatges i inclou, en
alguns casos, la comparaci de les dades del municipi amb les de la demarcaci de Barcelona. Per
tal dactualitzar la informaci censal del 2001, shan utilitzat les dades disponibles facilitades per
lAjuntament2, i les proporcionades per la Direcci General dHabitatge de la Generalitat de
Catalunya.
En lestudi de situacions i usos anmals de lhabitatge, sha pres com a referncia lestudi
existent de parc vacant al municipi3.
1.1.1 Caracterstiques fsiques i problemtica de conservaci i adequaci a la normativa
1.1.1.1 Tipologia edificatria
El parc dedificis de Sant Celoni s eminentment unifamiliar: ms de tres de cada quatre edificis
lany 2001 tenia aquesta consideraci.
Quant a la distribuci de les llars segons tipologia de ledificaci, la situaci varia, com era
desperar, i el percentatge de llars principals plurifamiliars ja arriba al 60% tot i que per sota de la
demarcaci de Barcelona, amb un percentatge de llars en edificis plurifamiliars al 2001 del 84%.
_______________ 1 Pla Local dHabitatge de Sant Celoni, Promo Assessors Consultors, 2006.
2 Informe anual 2011 de lObservatori de lHabitatge de Sant Celoni.
3 Detecci i anlisi quantitatiu del parc vacant a Sant Celoni. Daleph, 2009.
1 ANLISI
5
Les dades disponibles, corresponents a les llicncies dobra nova per tipologia dhabitatge del
perode 2006-2010, indiquen que, com a mnim, shan iniciat 750 habitatges en termes
acumulats, 686 habitatges en edificis plurifamiliars (entre acabats i en construcci) i 64 en
unifamiliars.
Des del punt de vista de la seva ocupaci, els habitatges de Sant Celoni presenten la distribuci
recollida en la segent taula. Crida latenci lincrement en el nombre dhabitatges amb alguna
persona empadronada entre 2001 i 2011, amb un increment de dues mil unitats i, en parallel, el
manteniment del nombre dhabitatges buits o de temporada, tot i que sembla que haurien
incrementat els habitatges buits i shaurien redut els de temporada en aquest perode de deu
anys.
ANY PREVISTOS ACABATS EN CONSTRUCCI NO INICIAT RENNCIA
2006 405 279 105 15 6 29 413
2007 424 163 91 61 109 24 278
2008 65 8 16 6 35 5 29
2009 106 2 0 0 104 4 6
2010 49 0 22 27 0 2 24
2006-2010 1049 452 234 109 254 64 750
Font: Estudi habitatges nous desocupats i anlisi llicncies d'obres habitatges plurifamiliars 2006-2010
HABITATGES PLURIFAMILIARS HABITATGES
UNIFAMILIARS
TOTAL
INICIATS
SANT CELONI TOTAL
Edifici sol amb un
habitatge familiar
Edifici sol amb varis
habitatges familiars
Edificis ppalment amb
habitatges familiars
compartit amb locals
Altres edificis d'habitatge
collectiu2.983 2.289 650 42 2
100,00% 76,73% 21,79% 1,41% 0,07%4.337 1.676 2.555 106
100,00% 38,64% 58,91% 2,44%
Tipologia de parc destinat principalment a habitatge
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
Llars
Edificis
2011 2001
Habitatges amb alguna persona empadronada(*) 6.374 4.338
Habitatges collectius 2 1
Habitatges buits o de temporada 1.668 1.677
Total 8.044 6.016Font: Per a 2011, projecci del Centre d'Estudis Demogrfic, recollides en dades de la Diputaci de
Barcelona de 17/01/2011. Per a 2001, Idescat (Cens de poblaci 2001).
HABITATGES I LLARS
1 ANLISI
6
1.1.1.2 Dimensi i programa
La superfcie til mitjana de llars de Sant Celoni lany 2001 era superior a la de la demarcaci de
Barcelona: 92 m2 de mitjana local i 82,5 m2 la mitjana provincial.
El major pes percentual dels habitatges unifamiliars a Sant Celoni respecte a la seva demarcaci
podria ser una explicaci a aquesta diferncia, ats que els habitatges de tipologia unifamiliar
acostumen a tenir ms superfcie til.
Aquest raonament es refora al comprovar el nmero dhabitacions de les llars del municipi. El
primer tram de la taula segent (de 1 a 4 habitacions) presenta un pes percentual ms alt per a
la demarcaci de Barcelona, mentre que el segon tram (de 5 a 10 habitacions) ofereix
percentatges ms alts per al cas de Sant Celoni.
Dissortadament, les dades disponibles sobre les llicncies dobra nova concedides posteriorment
a lany 2001 no proporcionen informaci sobre superfcie til i, per consegent, no permet
actualitzar la informaci continguda al Cens.
1.1.1.3 Antiguitat, estat de conservaci i patologies constructives
Per actualitzar lantiguitat del parc dedificis de Sant Celoni, sha afegit a la informaci del Cens
de 2001 les dades dhabitatges acabats derivada dels visats dobra nova del Collegi
dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, procedents de la Secretaria dHabitatge de la
Generalitat de Catalunya, fins el mes de desembre de 2010. El resultat es descriu al quadre de la
pgina segent.
TOTAL
Fins a 30
m2
30-45
m2
46-60
m2 61-75 m2 76-90 m2
91-105
m2
106-120
m2
121-150
m2
151-180
m2
Ms de
180 m2
Superfcie
mitjana (m2)LLARS SANT CELONI 4.337 0,14% 1,38% 7,70% 17,57% 32,28% 17,62% 9,57% 6,96% 3,07% 3,71% 92,18LLARS DEMARCACI
BARCELONA 1.754.299 0,29% 3,40% 16,08% 26,09% 26,00% 12,75% 6,05% 4,54% 1,96% 2,82% 82,56RESIDENTS SANT CELONI 12.683 0,06% 1,08% 6,57% 16,31% 31,74% 17,89% 10,42% 7,85% 3,62% 4,46%RESIDENTS DEMARCACI
BARCELONA 4.776.106 0,20% 2,55% 14,15% 25,10% 26,49% 13,64% 6,76% 5,25% 2,35% 3,51%
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
Superfcie til de l'habitatge. Percentatge de llars i de poblaci.
TOTAL 1 hab 2 hab 3 hab 4 hab 5 hab 6 hab 7 hab 8 hab 9 hab
10 hab
o msSANT CELONI (ABSOLUT) 4.337 10 56 501 836 1.456 992 266 109 56 55MUNICIPI (%) 0,23% 1,29% 11,55% 19,28% 33,57% 22,87% 6,13% 2,51% 1,29% 1,27%DEMARCACI BARCELONA (%) 0,55% 3,35% 16,47% 23,15% 31,13% 18,47% 3,92% 1,62% 0,66% 0,67%
Programa d'habitacions del parc d'habitatges
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
Abans de 1900 1921 1941 1951 1961 1971 1981 1991 2001
1900 1920 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Edificis 2,25% 1,37% 1,72% 3,47% 14,59% 15,40% 18,01% 11,45% 7,29% 24,45%
Habitatges 1,47% 0,95% 1,00% 2,12% 10,71% 18,53% 15,65% 8,40% 7,48% 33,63%
Font: Elaboraci Daleph a partir de Cens d'habitatges (INE 2001) i Secretaria d'Habitatge 2010.
Antiguitat del parc destinat principalment a habitatge.
SANT CELONI
1 ANLISI
7
Destaca la primera dcada del segle XXI, en la que sha viscut un boom de la construcci
immobiliria que les dades mostren clarament. Tot i el refredament daquest fenomen en els
darrers anys de la dcada, una quarta part del parc dedificis i una tercera part del parc
dhabitatges - de Sant Celoni sha construt entre 2001 i 2010, fonamentalment entre 2002 i
2008. Laltre gruix important, que tamb comprn una tercera part del total, es concentra entre
1960 i 1980. Aix, podem parlar dun parc dhabitatges relativament jove.
Quant a lestat de conservaci, el PLH de Sant Celoni del 2006 posava de manifest que un 89%
dels edificis i un 91% de les llars tenien un qualificatiu de BO.
Tenint en compte el pes especfic dels edificis acabats en la darrera dcada (un 24,45% del total),
cal preveure que lestat del parc total mostrar una millora relativa. Per tal de contrastar aquesta
informaci, cal tenir en compte les dades provinents de llicncies dobres majors i menors que
fan referncia a millores: reformes, rehabilitacions, adequacions, legalitzacions, etc. Tamb ser
qualitatiu el nmero de llicncies referents a enderrocs.
SANT CELONI 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL
EDIFICIS UNIFAMILIARS 13 13 12 16 12 66
EDIFICIS PLURIFAMILIARS 7 3 2 12
TOTAL LLARS 38 36 12 16 18 120
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades de llicncies de l 'Ajuntament de Sant Celoni. 2005-2010.
SANT CELONI 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL
UNIFAMILIAR 22 21 5 4 2 54
PLURIFAMILIAR 1 2 3
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades de llicncies de l 'Ajuntament de Sant Celoni. 2005-2010.
Llicncies corresponents a actuacions de millora d'edificis.
Llicncies corresponents a enderrocs d'edificis.
1 ANLISI
8
El punt de partida s un parc considerat majoritriament com a bo. Aquest parc sha vist
incrementat de manera sensible a la darrera dcada, de manera que una quarta part dels seus
edificis es poden considerar nous. Al 2001, el 3,26% dels edificis es considerava runs o dolent
(38 edificis) i un 8,15% (95 edificis) es considerava deficient.
Es pot apreciar com, en els darrers 5 anys, almenys 78 llicncies corresponen a actuacions de
millora del parc, aix com 57 llicncies corresponen a enderrocaments. Aquestes dades apunten a
una millora substancial del parc.
1.1.1.4 Accessibilitat i ascensors
Addicionalment, les llicncies dobres menors apunten que shan fet actuacions de millora
interior de ms de 30 habitatges, aix com un mnim de 16 actuacions de millora de faanes o
cobertes dedificis. Algunes daquestes actuacions contemplen la installaci dascensors o
rampes daccessibilitat.
El PLH de Sant Celoni de 2006 posava de manifest la dada censal respecte a la manca
daccessibilitat/ascensor en la majoria dedificis. Cal dir que aquesta dada est relacionada amb
el parc ms antic i poca alada, aix com amb el parc de tipologia unifamiliar. Tot i labsncia de
dades oficials, hi ha una srie de factors que indiquen una millora substancial en aquest aspecte:
lenderroc dedificis antics, la potncia constructora dedificis nous en la darrera dcada, i les
llicncies dobres menors en qu consta la installaci dascensor a edificis existents.
1.1.2 Caracterstiques de tinena i s i detecci de situacions dutilitzaci anmala
Tot i laven indubtable que sha produt durant els darrers quaranta anys en la millora de les
condicions dels habitatges, aix com en la seva utilitzaci adequada, encara avui s possible
trobar amb certa facilitat situacions anmales pel que fa a aquests tems.
De fet, les creixents dificultats per accedir a un habitatge al mercat lliure, aix com lincrement
espectacular de la poblaci espanyola i catalana poden acabar influint en un canvi de tendncia
en la millora abans esmentada.
SANT CELONI 2007 2008 2009 2010Ascensor 2 1 0 2Faana/Coberta 4 3 6 3Millora habitatge 4 7 11 8Altres 25 29 36 24TOTAL EXPEDIENTS 35 40 53 37
Font: elaboraci Daleph a partir de llicncies 2007-2010 Ajuntament de Sant Celoni.
Llicncies d'obres menors.
1 ANLISI
9
A banda daix, larticle 14 de la Llei del dret a lhabitatge preveu la normalitzaci dels Plans
Locals dHabitatge (PLH) com a eina de planificaci de la poltica dhabitatge a seguir per un
municipi. Lapartat e) especifica que els PLH han de contenir una anlisi de les situacions
dinfrahabitatge i dels edificis dhabitatges i habitatges que no compleixen les condicions de
qualitat definides en aquesta Llei. Per la seva banda, larticle 22 especifica que sentn per
qualitat dun habitatge, el conjunt de caracterstiques i prestacions que ha de reunir per complir
eficientment la seva funci social, adaptades als estndards de seguretat i confort adequats a
cada moment.
Les anteriors definicions suposen que els Plans Locals dHabitatge han dincorporar anlisis del
que larticle 41 de la Llei del Dret a lHabitatge anomena situacions anmales en ls dels
habitatges: infrahabitatge, sobreocupaci i desocupaci (aquestes dues situacions darreres
explicitades com a incomplidores de la funci social definida a larticle 5).
No obstant aix, la detecci daquestes situacions s sempre complicada, degut a la seva
irregularitat que les obliga a mantenir-se al marge de la llum pblica- i la manca dadequats
registres pblics que permetin evidenciar la seva presncia.
Les tres situacions a analitzar desocupaci, infrahabitatge i sobreocupaci- sn prou diferents
entre elles com per a qu les metodologies per al seu respectiu estudi no siguin, a priori, del tot
compatibles.
Al llarg de les properes lnies, sanalitzen els nivells danlisi bsic per a cadascuna de les
anomalies especificades al pargraf anterior. El nivell bsic danlisi s aquell que es queda
noms amb la informaci procedent del processat de bases de dades dorigen estadstic o
secundari, en general. Per aquest motiu, s fonamental identificar quines sn, i quina cobertura
tenen en cada cas, per si calgus combinar informaci procedent de diferents fonts.
1.1.2.1 Anlisi dinfrahabitatge
Metodologia
Lnica informaci sistematitzada a nivell local respecte a les situacions dinfrahabitatge s la que
aporta el Cens de 2001, en forma de les diverses variables estrictes dhabitabilitat aquelles que,
per elles mateixes, ja suposen causa dinfrahabitatge, s a dir, dimpossibilitat de concessi de la
cdula dhabitabilitat. Tot i que, necessriament, sha datorgar certa credibilitat a aquesta font
degut al carcter principal dels habitatges consultats, val a dir qu no s una font exempta de
grans riscos per la seva antiguitat.
En qualsevol cas, les properes lnies descriuen la informaci disponible a partir de lINE, amb la
qual es construeix un interval aproximatiu mnim dinfrahabitatge al municipi. Un cop realitzat
1 ANLISI
10
aquest exercici, es contextualitza la informaci amb les dades procedents de les llicncies de
rehabilitaci.
Anlisi
Tal i com sha esmentat al punt anterior, lINE facilita tres variables dhabitabilitat. Aquestes sn:
Manca de serveis o lavabos dins de lhabitatge.
Carncia devacuaci daiges residuals: casos on no hi ha sistemes devacuaci, sigui via clavegueram, sigui mitjanant sistemes alternatius com, per exemple, foses sptiques.
Edificis en estat de conservaci runs o dolent:
o Estat dolent: ledifici t esquerdes acusades o panxes a qualsevol de les faanes, esfondraments o manca dhoritzontalitat en sostres o sls, aix com la possibilitat de prdua de sustentaci de ledifici.
o Estat runs: ledifici on es troba lhabitatge est apuntalat, sest trametent la declaraci oficial de runa o existeix una declaraci oficial en aquest sentit (la consideraci de runa comporta locupaci de limmoble).
A ms daquestes variables, que seran les que sutilitzaran per a construir linterval mnim
dinfrahabitatge, el Cens aporta un parell destadstiques ms que poden complementar a
aquestes, sense arribar, no obstant aix, al mateix grau explicatiu. Aquestes estadstiques
addicionals no permetran aportar dades concloents sobre infrahabitatge, per s que serviran de
suport a les a dalt explicades. Sn:
Superfcie de lhabitatge: el Cens permet saber quins habitatges tenen menys de 30 metres
quadrats. Aquesta superfcie s la mnima legal per obra nova i producte de gran rehabilitaci, de
manera qu, en principi, tots els daquest grup censal serien illegals. Ara b, el Cens s de 2001 i
el Decret que ha regit durant la major part del temps posterior, de 2003. Aix, tots els casos
inclosos al Cens serien considerats al Decret com de segona m i, en aquest cas, els mnims legals
sn de 20 m2 i, fins i tot, de 15 m2. Per tant, el bloc de superfcies inferiors a 30 m2 no donaria
informaci absoluta sobre infrahabitatge. Noms es podria afirmar que inclou aquells habitatges
amb superfcies illegals. Per tant, la seva informaci ha de ser presa, doncs, com un refor a les
dades obtingudes per a la resta de variables (evacuaci, estat de conservaci, etc.).
Laltra variable de refor s el que el Cens anomena indicador dhabitabilitat. Aquest indicador
considera una srie de circumstncies dels immobles, algunes de les quals sn clarament causes
dinfrahabitatge i daltres, noms circumstncies que poden fer que un habitatge sigui ms o
menys confortable o habitable .
Lindicador dhabitabilitat sutilitza per als habitatges familiars principals, aquells utilitzats durant
tot lany o la major part de lany com a residncia habitual duna o ms persones. Les
puntuacions dhabitabilitat prenen els valors de 0 a 100 en funci de les condicions en les que es
1 ANLISI
11
trobi lhabitatge. Cada habitatge parteix dun valor de 100 i shi resta certa quantitat en funci de
si compleixen un conjunt de condicions, fins a un mnim de 0.
Resultats
En relaci amb la manca de servei o lavabo, els resultats del Cens determinen que lany 2001
Sant Celoni es trobava per sota de la mitjana del conjunt de la demarcaci: mentre que noms el
097% del parc total del municipi no disposava de servei o lavabo dins lhabitatge principal,
aquest percentatge arribava al 125% en el conjunt de la demarcaci. Per tant, no sapreciava
una problemtica comparativa greu sobre aquest particular a nivell local.
Tenint en compte el nivell de desagregaci que permet lINE, es pot veure que el nucli de Sant
Celoni presenta un percentatge de 0,93%, inferior al total municipal. Lnica dada que podria ser
preocupant, no t significativitat i correspon a un cas allat (disseminat a La Batllria).
PARC
PRINCIPAL SI NO
% SOBRE EL PARC
PRINCIPAL
4.337 42 4.295 0,97%
1.754.299 21.859 1.732.440 1,25%
SANT CELONI
DEMARCACI BARCELONA
Manca de servei o lavabo dins l'habitatge principal.
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
PARC
PRINCIPAL SI NO
% SOBRE EL PARC
PRINCIPAL
4.337 42 4.295 0,97%
TOTAL 184 3 181 1,63%
01-BATLLORIA (LA) 151 2 149 1,32%
DISSEMINAT 33 1 32 3,03%
TOTAL ND ND ND ND
DISSEMINAT ND ND ND ND
TOTAL 52 0 52 0,00%
DISSEMINAT 52 0 52 0,00%
TOTAL ND ND ND ND
DISSEMINAT ND ND ND ND
TOTAL 53 0 53 0,00%
DISSEMINAT 53 0 53 0,00%
TOTAL 3.995 37 3.958 0,93%
01-SANT CELONI 3.995 37 3.958 0,93%
TOTAL 38 0 38 0,00%
01-VILARDELL ND ND ND ND
DISSEMINAT ND ND ND ND
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
00-01-
BATLLORIA
(LA)
00-02-
FUIROSOS
00-05-
PARTEGAS
00-06-SANT
CELONI
00-07-
VILARDELL
00-03-
MONTNEGRE
00-04-
OLZINELLES
Manca de servei o lavabo dins l'habitatge principal. Inframunicipal
TOTAL
http://www.ine.es/censo/es/glosario.html?#61#61
1 ANLISI
12
Quant a la manca de sistemes devacuaci daiges residuals, saprecia que la dada s
completament marginal, molt per sota de la dada disponible per al global de la demarcaci.
Una anomalia daquest tipus acostuma a ser ms freqent en entorns de presncia
durbanitzacions que incloguin casos dautoconstrucci, no sempre respectuoses amb la
normativa edificatria existent o molt antigues i pendents de grans reformes.
Tamb t ms probabilitats de trobar-se en barriades antigues construdes per a acollir de
manera massiva a una gran quantitat de poblaci nouvinguda. Tot i que normalment estaven
mnimament dotades de serveis, en ocasions aquests mostraven clares senyals dinsuficincia.
Respecte a lestat del parc Sant Celoni presenta una situaci millor que la del parc de la
demarcaci, ats que ms del 90% dels habitatges es troben en bon estat.
Un cop mesurades les tres variables indicatives de possibles infrahabitatges, es procedeix a
determinar un valor global dinfrahabitatge, com a indicador resum de totes tres. Ats que es
disposa noms de tres tems, aquest valor determina un volum mnim dinfrahabitatge.
Daltra banda, tamb cal tenir present que, per a determinar aquesta dada de percentatge mnim
dinfrahabitatge, hi haur situacions amb noms un dels tres problemes, situacions amb dos dels
tres, i situacions on es produiran simultniament tant un estat de conservaci dolent, com una
manca de serveis i un problema devacuaci daiges. Per consegent, no es determina un nic
percentatge mnim sin un interval de percentatges mnims, amb un llindar superior i un llindar
inferior.
El llindar superior procedeix de considerar la hiptesi extrema consistent en qu cap dels
habitatges del parc presenten tots tres problemes a la vegada (manca devacuaci daiges
residuals i de servei i lavabo, i estat de conservaci de ledifici runs o dolent). El llindar inferior
es deriva de considerar, per contra, que tots els habitatges del parc tenen tots tres problemes
simultniament.
Els resultats del clcul de linterval es troben exposats a la taula segent:
PARC
PRINCIPAL CLAVEGUERAM ALTRES TIPUS NO DISPOSA NO APLICABLE
% NO DISPOSA /
PARC TOTAL4.337 4.158 174 2 3 0,05%
1.754.299 1.687.920 51.462 7.162 7.755 0,41%
Evacuaci d'aiges residuals dels habitatges principals.
DEMARCACI BARCELONASANT CELONI
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
PARC
PRINCIPAL RUNS DOLENT DEFICIENT BO NO APLICABLE
% (RUNS+DOLENT) /
PARC TOTAL4.337 60 45 279 3.950 3 2,42%
1.754.299 15.430 38.437 141.619 1.551.058 7.755 3,07%
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
Estat de l'edifici (habitatges principals)
SANT CELONIDEMARCACI BARCELONA
1 ANLISI
13
Dacord amb els clculs realitzats, el llindar dinfrahabitatge mnim per a Sant Celoni al 2001 es
troba entre el 2,42% i el 3,44% del parc.
Aquest llindar, tot i ser acceptable per a una poblaci en general, no el considerem prou realista
per al cas especfic de Sant Celoni. Ja hem vist com des del 2001 sha produt un procs de
rejoveniment del parc, acompanyat dactuacions de reforma del parc i enderrocs de parc antic.
A continuaci es mostren les taules corresponents a les llicncies disponibles dels darrers anys,
tant les dobra major com les dobra menor.
Les dades dobres majors corresponents a millora dedificis posen de manifest que sha actuat
en, almenys, 78 edificis. Respecte a obres menors, lactuaci implica, almenys, a 16 edificis ms
sobre els que sha actuat a nivell de faana o coberta. Aquestes actuacions no es poden restar
directament de linterval mnim dinfrahabitatge per, certament, apunten a una xifra present
inferior.
Per a contextualitzar linterval calculat, a continuaci es valoren les dades relatives a la superfcie
til. Tot i qu, com sha explicat ms amunt, disposar de superfcies tils inferiors a 30 m2 no
suposa entrar en situaci dinfrahabitatge, s que la presncia de contingents importants
dhabitatges per sota daquestes dimensions podria emmascarar la presncia de ms habitatges
impossibilitats dobtenir la cdula dhabitabilitat.
Les dades determinen que lany 2001 la proporci daquest tipus dhabitatges se situava a la
meitat de la mitjana de la demarcaci, amb noms 6 casos sobre un parc principal total de 4.337
habitatges.
SANT CELONIVALOR
Variable: Manca de servei 0,97%Variable: Evacuaci d'aiges residuals 0,05% 2,42% 3,44%Variable: Estat de l'edifici 2,42%
Font: Elaboraci Daleph a partir de dades INE 2001
Intrval % mnim
infrahabitatge
Intrval del percentatge d'infrahabitatge mnim
SANT CELONI 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL
EDIFICIS UNIFAMILIARS 13 13 12 16 12 66
EDIFICIS PLURIFAMILIARS 7 3 2 12
TOTAL LLARS 38 36 12 16 18 120
Obres majors. Llicncies corresponents a actuacions de millora d'edificis.
SANT CELONI 2005 2006 2007 2008 2009 2010 TOTALEDIFICIS UNIFAMILIARS 13 13 12 16 12 66EDIFICIS PLURIFAMILIARS 1 6 3 2 12TOTAL LLARS 2 36 36 12 16 18 120
SANT CELONI 2007 2008 2009 2010Ascensor 2 1 0 2Faana/Coberta 4 3 6 3Millora habitatge 4 7 11 8Altres 25 29 36 24TOTAL EXPEDIENTS 35 40 53 37
Font: elaboraci Daleph a partir de llicncies 2007-2010 Ajuntament de Sant Celoni.
Obres majors. Llicncies corresponents a actuacions de millora d'edificis.
Llicncies d'obres menors.
1 ANLISI
14
Daltra banda, tot i qu la tendncia alcista constructiva ha provocat que sedifiquin habitatges
cada vegada ms petits en un esfor per rendibilitzar el preu per metre quadrat, des de 2003
est prohibit que lobra nova i el producte de gran rehabilitaci a Catalunya presenti menys de
30 m2 de superfcie4 i, per consegent, lnica manera de qu shagin generat infrahabitatges
derivats de superfcies molt redudes passa per lexistncia de divisions illegals dhabitatges ms
grans, normalment destinats al lloguer per part de la immigraci irregular.
Finalment, sofereix un darrer complement del clcul
dinfrahabitatge amb lindicador dhabitabilitat
disponible al Cens de 2001. Com que aquest valor no
noms estima circumstncies lligades estrictament a
lhabitatge, noms serveix per a contextualitzar
linterval dinfrahabitatge determinat als pargrafs
precedents. La interpretaci de lindicador s que,
mentre ms baix sigui, menys atractiu presenta el
municipi en termes dhabitabilitat (entesa en un sentit
molt ampli).
A nivell comarcal, lndex dhabitabilitat no presenta
una excessiva disparitat. Sant Celoni se situa per sota
de la mitjana del Valls Oriental, tot i que cal explicitar
que algunes de les variables que defineixen aquest
ndex sn subjectives, i, per tant, depenen totalment
de la valoraci de la persona consultada. En definitiva,
excepte en el cas en qu lindicador sigui
marcadament baix, no caldria donar-li ms lectura que
la que pogus servir per contextualitzar els
percentatges calculats per linterval dinfrahabitatge.
_______________ 4 Des de 2009, 40 m
2.
DEMARCACI BARCELONA 64,71PROMIG VALLS ORIENTAL 64,61
08014-Aiguafreda 65,89
08005-Ametlla del Valls (L) 69,89
08023-Bigues i Riells 63
08033-Caldes de Montbui 63,44
08039-Campins 70,38
08041-Canovelles 68,46
08042-Cnoves i Samals 60,29
08046-Cardedeu 65,71
08055-Castellcir 74,13
08064-Castellterol 77,83
08134-Figar-Montmany 66,64
08081-Fogars de Montcls 54,23
08086-Franqueses del Valls (Les) 65,62
08088-Garriga (La) 69
08095-Granera 34,69
08096-Granollers 67,7
08097-Gualba 57,6
08105-Llagosta (La) 70,27
08106-Llinars del Valls 67,07
08107-Lli dAmunt 62,37
08108-Lli de Vall 67,24
08115-Martorelles 65,7
08124-Mollet del Valls 65,45
08135-Montmel 60,79
08136-Montorns del Valls 63,25
08137-Montseny 71,21
08159-Parets del Valls 69,16
08181-Roca del Valls (La) 63,6108198-Sant Antoni de Vilamajor 70,45
08202-Sant Celoni 60,89
08207-Sant Esteve de Palautordera 66,88
08210-Sant Feliu de Codines 58,66
08209-Sant Fost de Campsentelles 65,52
08234-Sant Pere de Vilamajor 65,85
08239-Sant Quirze Safaja 58,97
08248-Santa Eullia de Ronana 65,33
08256-Santa Maria de Martorelles 60,2
08259-Santa Maria de Palautordera 66,09
08276-Tagamanent 57,13
08294-Vallgorguina 65,32
08296-Vallromanes 64,57
08306-Vilalba Sasserra 66,44
08902-Vilanova del Valls 65,12Font: Cens d'habitatges INE 2001
NDICADOR D'HABITABILITAT
PARC
PRINCIPAL
Fins a 30
m2
30-45
m2
46-60
m2
61-75
m2
76-90
m2
91-105
m2
106-120
m2
121-150
m2
151-180
m2
Ms de
180 m2 %
1 ANLISI
15
Si sobserva aquest indicador a nivell de desagregaci per nuclis, la informaci que proporciona
s que al nucli de Sant Celoni lindicador augmenta fins a 61,33.
Si b les dades analitzades no es poden sumar directament amb les del Cens de 2001 i, per tant,
no permeten realitzar cap asseveraci, s revelen indicis respecte a qu els llindars de linterval
dinfrahabitatge podrien ser inferiors als obtinguts a partir de les dades del Cens de 2001, en
haver-se identificat la realitzaci de tasques de rehabilitaci i manteniment, aix com actuacions
de substituci dedificis.
En el perode 2009-2011, amb la informaci obtinguda de les dades corresponents als habitatges
pels quals sha sollicitat la renovaci de la cdula dhabitabilitat i que, en conseqncia, tenen
una antiguitat superior a 10 anys, es constata que lhabitatge tipus a Sant Celoni disposa duna
sala, cuina, una mitjana de 2,75 habitacions, 1,25 cambres higiniques (1 de cada 4 en disposa
dues), i 0,79 daltres peces5. La superfcie mitjana s de 73,47 m2, que permet una ocupaci
mitjana de 7,7 persones segons els criteris dhabitabilitat vigents.
_______________ 5 Generalment una cambra higinica sense bany.
60,89
TOTAL 59,86
01-BATLLORIA (LA) 60,99
DISSEMINAT 54,7
TOTAL ND
DISSEMINAT ND
TOTAL 52,12
DISSEMINAT 52,12
TOTAL ND
DISSEMINAT ND
TOTAL 51,32
DISSEMINAT 51,32
TOTAL 61,33
01-SANT CELONI 61,33
TOTAL 50,79
01-VILARDELL ND
DISSEMINAT ND00-07-VILARDELLFont: Elaboraci Daleph a partir de dades Cens d'habitatges 2001, INE
Indicador d'habitabilitat. Inframunicipal
TOTAL
00-01-BATLLORIA (LA)
00-02-FUIROSOS
00-03-MONTNEGRE
00-04-OLZINELLES
00-05-PARTEGAS
00-06-SANT CELONI
Ratis
Univers d'estudi 106
Sales 0,92
Habitacions 2,75
Cuina independent 0,92
Cambres higiniques 1,24
Sala/cuina 0,08
Altres peces 0,79
Superfcie til (m2) 73,47
Ocupaci mxima (nombre de persones) 7,7
Font: Observatori de l'habitatge de Sant Celoni 2011
INDICADORS D'HABITABILITAT (2009-2011)
1 ANLISI
16
1.1.2.2 Anlisi de lhabitatge buit
Segons les dades, definitives i oficials, del Cens de Poblaci i Habitatges 2001, el nombre
dhabitatges buits a Sant Celoni (veure quadre adjunt) se situaria en 1.165 unitats, un excessiu
19,35% del parc dhabitatges censat en el municipi fa tot un decenni.
TOTAL Viviendas familiares Viviendas colectivas
TOTAL TOTAL Principales No principales TOTAL Viviendas colectivas
TOTAL TOTAL TOTAL Convencionales Alojamientos TOTAL Secundarias Vacas Otro tipo
TOTAL TOTAL Viviendas colectivas
TOTAL 2.272.738 2.271.449 1.754.332 1.754.299 33 517.117 193.595 307.859 15.663 1.289 1.289 1.289
8202-Sant Celoni 6.018 6.016 4.338 4.337 1 1.678 512 1.165 1 2 2 2
Donat el temps transcorregut, els canvis esdevinguts en lestructura socio-demogrfica del
municipi (tot i que aquesta qesti s extensiva a tot Catalunya) i les enormes accelerada i
frenada (actual) del mercat immobiliari, lAjuntament de Sant Celoni va encarregar a lempresa
Daleph, lany 2009, un estudi sobre detecci i anlisi quantitativa del parc vacant dhabitatge de
Sant Celoni, a partir del qual es duu a terme lanlisi de lhabitatge buit del Pla Local dHabitatge.
Metodologia
Per a la realitzaci de lesmentat estudi sobre parc vacant dhabitatge, es part de les dades
aportades per lAjuntament sobre consums, acomplint-se, en tot moment, els preceptes de la
vigent Llei de Protecci de Dades de Carcter Personal6.
Les dades de partida corresponien a adreces de Sant Celoni a les quans shavien registrat, en
principi:
a) Altes de servei
b) Baixes de servei
c) Consums iguals o inferiors a 5 m3
Les esmentades adreces, procedents dels consums del darrer any, suposaren la matria primera
a partir de la qual es constru lunivers de possibles casos dhabitatge buit. Per aconseguir aquest
univers sefectuaren fins a quatre tipus de filtrats:
1- PRIMER FILTRAT: adreces que no eren habitatges.
_______________ 6 Llei Orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal.
1 ANLISI
17
El llistat base utilitzat fou el de consums baixos (apartat c). Incorpor no noms adreces
dhabitatges, sin de tota mena de llocs on es poguessin registrar consums (boques dincendi,
obres, locals, etc.). Aix, el primer filtrat consist en treure totes aquelles adreces que, amb tota
seguretat, no corresponien a habitatges.
2- SEGON FILTRAT: treure a les baixes de servei les adreces similars existents dins de les altes.
Es tract deliminar aquelles baixes que consistiren en canvis de propietat i que, previsiblement,
no corresponien a immobles que haguessin quedat buits.
3- TERCER FILTRAT: treure les altes a les adreces supervivents de consums baixos.
Aquest filtrat pretenia, bsicament, eliminar adreces dobra nova del llistat general de consums
baixos. Es part, bviament, de la hiptesi qu aquestes altes es traduren, fonamentalment, en
habitatges ocupats de forma efectiva. Aquest filtrat noms podia perdre, per a lestudi, aquells
casos en els quals les noves adquisicions es fessin amb finalitats especulatives.
4- QUART FILTRAT: incorporar al llistat general les baixes supervivents del segon filtrat.
Daquesta manera, safeg al llistat bsic la bossa dhabitatges ocupats durant bona part de lany
(i per tant, que registraren consums ms elevats) i que van sser donats de baixa, probablement
per una venda no associada a una compra posterior.
Val a dir que els propis tcnics municipals van efectuar els clculs i filtrats pertinents, tot
facilitant a lequip redactor el treball la relaci definitiva dadreces a estudiar.
En total shi facilit una relaci de 450 adreces. Dins daquestes, hi havia un paquet (13,1%) que
corresponien a tarifes industrials, mentre que la resta tenia carcter de consum domstic.
Aix mateix, al llarg del treball de camp, es proced a la substituci de diverses adreces no
identificades per altres. Tamb hi hagu alguns casos on aquesta substituci no va sser possible,
per que fou compensada, sobradament, per identificacions realitzades de possibles habitatges
buits durant la recerca al carrer.
Val a dir que la principal preocupaci va centrar-se en no deixar exclosa cap bossa factible
dhabitatge buit. Per la seva prpia naturalesa, aquest univers intent evitar els habitatges buits
dobra nova (en general), aquells amb baixes de comptador amb antiguitat superior a un any o
els que, per circumstncies desconegudes, reflectissin consums superiors a 5 m3 daigua corrent.
1 ANLISI
18
No obstant aix, tot i que considerem que, en termes generals, aquestes prdues foren poc
importants, es va encarregar que, durant el procs del treball de camp, els agents enquestadors
incorporessin qualsevol habitatge buit que detectessin fora de la seva ruta i que no coincids amb
cap adrea inclosa a lunivers destudi. En aquest sentit, van detectar dinou noves adreces
buides.
Es pot considerar que, si b poden existir casos ms o menys puntuals dhabitatge buit no
detectats, en cap cas es pot presumir lexistncia duna bossa significativa no detectada7.
Dacord amb aquestes variacions inherents al treball de camp, al final la relaci total dadreces
qued en 461, de les quals noms el 10,6% eren de tipus industrial.
A continuaci, es presenten les principals conclusions de lestudi relatiu al treball de camp. Per
tal daprofundir en la caracteritzaci daquest parc, es pot consultar lestudi complet8.
Conclusions de lestudi de parc vacant
Segons els resultats del treball de camp de lestudi sobre habitatges buits de Sant Celoni, el
volum de parc vacant a Sant Celoni9 se situaria (2009) molt proper als dos centenars dhabitatges
(192). Aquest volum implicaria un percentatge aproximat, sobre el total del parc dhabitatges
estimat a finals de 2009, dentre el 2,46% i el 2,58%.
Aquesta xifra sallunya extraordinriament, tal com era desperar, de la resultant del Cens de
2001 (19,4%), per dues causes:
a) La sobreestimaci de lhabitatge buit que, en general, fa el darrer Cens de
Poblaci i Habitatge, donada la metodologia aplicada per al treball de camp.
b) La notable dinmica de creixement demogrfic derivada de lafluncia
immigratria (interna i externa) qu, durant els primers set o vuit anys daquest
segle, redu substancialment el nombre dhabitatges buits existent en 2001.
_______________ 7 En cap cas sha detectat lexistncia drees amb concentracions rellevants dhabitatge buit o de tipologies
caracterstiques de desocupaci diferents a les existents a la resta de parc que puguin fer presumir la presncia de grans contingents dhabitatge buit no reflectits en el present estudi. 8 Detecci i anlisi quantitatiu del parc vacant a Sant Celoni. Daleph, 2009.
9 Aquesta xifra es refereix als habitatges buits detectats i identificats a travs de lEstudi de Parc Vacant de 2009. Cal
afegir-hi els habitatges nous no venuts (encara no sha produt la seva primera ocupaci), un total de 190, i els habitatges procedents dexecucions hipotecries (format no quantificat). Tanmateix, cada grup t les seves prpies caracterstiques i, per tant, els mecanismes dincorporaci al mercat de lhabitatge no seran homogenis.
1 ANLISI
19
Daquesta manera, el mercat va poder corregir, en part, una situaci insostenible
en un context de potent creixement poblacional.
Aquest darrer punt mereix una reflexi en parallel. Si el Padr de 2000 mostrava
12.734 persones, el primer de gener de 2008 la xifra de poblaci ascendia a
16.586 habitants: en vuit anys el creixement va ser de prop de 3.850 ciutadans,
un 30,3% de la poblaci existent al principi del perode. En addici, entre els anys
2000 i 2008, el nombre dafricans a Sant Celoni va crixer un 462,9%, el
deuropeus comunitaris un 1.316,7%10 i el de sud-americans un 6.400,0%, per
citar als tres major contribudors destrangers al municipi. De fet, entre tots els
grups de ciutadans estrangers es va produir un increment total de 2.005
persones. Daquests, la gran majoria procedeixen de zones emergents del
planeta. Tenint en compte que durant aquest perode una part majoritria
daquests darrers nouvinguts no eren susceptibles dadquirir habitatge en
propietat, s lgic pensar que la seva ubicaci va tenir lloc, al menys en part, en
habitatges buits existents llavors.
Des de llavors (2008), aquesta tendncia sha tornat a trencar a causa de
lextraordinria crisi del mercat immobiliari i de la manca doportunitats laborals.
En efecte, entre 2008 i 2011, la poblaci prcticament sha mantingut estable,
amb un petit increment final per, atenci, perqu Catalunya, per primera
_______________ 10
Des de 2007 incorpora a alguns pasos de lEuropa de lEst, motiu pel qual es pot explicar el canvi abrupte daquesta
srie i el de la resta dEuropa a partir daquell any.
Any Espanyola Resta UE Resta Europa frica
Amrica del
Nord i Central
Amrica del
Sud sia i Oceania Total
VAA 2009-2011 (%) 0,54% -4,15% 0,45% 0,61% - -6,92% 2,37% 0,18%
Var 2009-2011 (%) 1,63% -11,93% 1,37% 1,85% - -19,36% 7,27% 0,53%
2011 14.960 406 74 883 - 504 118 16.945
2010 14.760 447 69 930 - 579 116 16.901
2009 14.720 461 73 867 - 625 110 16.856
VAA 2000-2008 (%) 1,93% 39,29% 21,92% 24,11% 24,73% 68,51% 26,81% 3,36%
Var 2000-2008 (%) 16,56% 1316,67% 388,24% 462,86% 485,71% 6400,00% 568,75% 30,25%
2008 14.581 425 83 788 82 520 107 16.586
2007 14.326 332 70 666 48 459 91 15.992
2006 14.023 130 235 624 48 403 81 15.544
2005 13.830 106 168 537 35 334 71 15.081
2004 13.342 65 126 424 32 245 44 14.278
2003 13.014 70 85 367 30 166 27 13.759
2002 12.777 50 44 288 24 87 21 13.291
2001 12.507 46 23 205 18 22 18 12.839
2000 12.509 30 17 140 14 8 16 12.734
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de l'INE i de l'Idescat.
EVOLUCI DE LA POBLACI DE SANT CELONI PER NACIONALITAT DELS RESIDENTS
1 ANLISI
20
vegada en molts anys, sacaba de convertir en un territori emissor net
demigraci. Fins i tot Sant Celoni, com podem veure a la taula anterior, perd
poblaci dorigen Europeu (resta de la Uni Europea) i americ, en aquests
darrer cas amb taxes de variaci anual acumulativa (VAA) properes a un
significatiu 7%.
Aquest fet torna a trencar la tendncia a la baixa del volum dhabitatges buits,
concentrant-se a ms loferta, majoritriament, en habitatges de nova
construcci. En efecte, lEstudi dhabitatges nous desocupats i anlisi de
llicncies dobres majors per a construcci dhabitatges plurifamiliars 2006-2010,
concloa que, de les 394 llicncies de primera ocupaci concedides, tan sols el
39% estaven ocupats. Tanmateix, malgrat la contundncia de la dada obtinguda i
per tal de verificar o modificar la consideraci en lestat docupaci (aquesta es
produeix de forma no immediata a la concessi de la primera ocupaci, sin dins
dels trenta mesos posteriors a aquesta), sha realitzat una actualitzaci de
lestudi en la que es conclou que de les llicncies de primera ocupaci (2006-
2010) shavien incrementat fins a les 495, de les quals 305 habitatges podrien
estar ocupats (hi consta alguna persona empadronada) i 190 no. Aquest seria,
doncs, el potencial dhabitatges nous encara no ocupats a Sant Celoni.
Pel que fa a la concentraci de lhabitatge buit detectat, aquest es trobava, fonamentalment, a la
zona ms cntrica de la poblaci, especialment a les zones de Major de Dalt (barri de Vilanova) i
Major de Baix (barri de la Fora). A ms, en nou de cada deu casos, lhabitatge buit detectat era
de tipus plurifamiliar.
Caracterstiques del parc vacant
Lestat de conservaci daquest parc era, en el moment de realitzar lestudi de parc vacant,
majoritriament satisfactori. No obstant aix, hi havia nivells significatius dhabitatges amb
deficincies (24,7%) i, en menor grau, en mal estat (3,8%).
Lantiguitat daquest parc dhabitatges buits es podia considerar moderadament superior a la del
conjunt del parc: la presncia dhabitatges buits datats amb posterioritat a 1990 era menor que
la del conjunt del parc dhabitatges de Sant Celoni.
La gran majoria del parc vacant al qual es pogu aproximar la superfcie (un 84,9% dels casos)
tenia menys de 90 m2. Aquesta circumstncia s fora positiva, en tractar-se dun tipus
1 ANLISI
21
dhabitatge mitj, en principi molt verstil i fcil per a trobar inquil en un eventual procs de
mobilitzaci.
Shi don, en canvi, una altra inferncia important, molt relacionada amb lanterior i que actua
en el sentit contrari: sidentific un 15,7% habitatges buits de ms de 120 m2, essent aquesta una
dada no excessivament positiva en relaci a la cobertura de les necessitats dhabitatge. En
primer lloc, una part molt substancial de la demanda dhabitatge de lloguer procedeix de
persones soles i de parelles, collectius que no necessiten grans immobles per viure-hi i que, en
addici, poden tenir problemes per a pagar lloguers elevats derivats del considerable metratge
daquest tipus doferta. A ms, la inclusi de grans habitatges en sistemes pblics de lloguer
suposaria grans aportacions tant en cobertura dassegurances (multi-risc i de cauci) com en
subvencions pels diferencials entre el preu de lloguer pactat i el que hagus de pagar l'inquil11, si
entressin en el sistema de Lloguer Just.
Finalment, en termes generals, les condicions daccessibilitat daquests habitatges no s bona: un
84,9% es pot considerar amb dficits daccessibilitat. No obstant, tenint en compte
lemplaament majoritari daquests habitatges en edificis ocupats i la progressiva adaptaci dels
mateixos, seria previsible que aquest percentatge es redus amb el temps.
1.1.2.3 Anlisi de sobreocupaci
Metodologia
La Llei defineix lhabitatge sobreocupat com aquell en el qu shi duu a terme una activitat
dallotjament amb ocupaci excessiva en consideraci a la superfcie i als serveis de lhabitatge,
tal com la determinin els estndards de superfcie per persona fixats com a requisits mnims
dhabitabilitat de Catalunya.
Addicionalment, de conformitat amb el previst a la Llei del Dret a
l'Habitatge, la sobreocupaci constitueix una utilitzaci anmala dels
habitatges i un incompliment de la funci social de la propietat. A fi
de determinar l'existncia dels supsits de sobreocupaci que es
preveuen en els articles 5 i 41 en relaci amb l'article 3 e) de
_______________ 11
Una forma de salvar aquesta dificultat, dexistir contingents de grans habitatges, estaria en fomentar el lloguer
entre collectius de particulars, per exemple, llogant una casa a dues o tres persones alhora per compartir lhabitatge.
Superfcie m2 Persones
20 2
30 3
40 4
48 5
56 6
64 7
72 8
80 9
8+8n n
1 ANLISI
22
l'esmentada Llei, es fixa un estndard mnim de superfcie per persona en els habitatges segons
el qual correspongui a cada ocupant la superfcie mnima que resulta de l'aplicaci dels
parmetres mostrats a la taula adjunta.
Lanterior normativa sobre habitabilitat (259/2003 de 21 doctubre) no fixava cap requisit mnim
legal, sin que parla duna ocupaci mxima recomanada. En aquest sentit, lactual Decret
dhabitabilitat (55/2009 de 7 dabril), s ms taxatiu, i considera que lanterior estndard
en funci del nombre de persones, determina el seu llindar mxim d'ocupaci, i el seu incompliment t
els efectes que es deriven de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a lhabitatge. Se n'exceptuen
les unitats de convivncia vinculades per llaos de parentiu, si l'excs d'ocupaci no comporta
incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de
convivncia amb l'entorn. Als efectes d'aquest Decret s'entn que existeix parentiu entre els cnjuges, les
persones lligades per relaci de consanguinitat i afinitat fins al quart grau o per adopci, i les que
compleixin les condicions previstes en la regulaci de la convivncia estable en parella
No obstant aix, sota la norma actual el mateix criteri per a definir sobreocupaci s
interpretable. A ms, en un habitatge sobreocupat dacord amb la taula anterior, i tant pel
Decret vigent com per lavantprojecte- poden concentrar-se persones duna mateixa unitat
familiar, amb la qual cosa s encara ms difcil determinar la bondat dun lmit legal:
evidentment, no es pot separar a una famlia perqu locupaci dun habitatge superi de manera
raonable aquests estndards recomanats. Tot i aix, aquesta taula es pot prendre com a
referncia: en tant se superin aquestes recomanacions de nombre mxim de persones, podrem
considerar que un habitatge es troba en risc de sobreocupaci.
De nou malauradament, encara que sacceptin aquests criteris com a lmits que defineixen el
concepte de sobreocupaci, actualment no hi ha cap font estadstica o mnimament sistemtica
que permeti la seva detecci de manera fiable.
La font ms bvia sobre locupaci dun immoble s el Padr municipal. Ara b, actualment s
fora habitual no estar empadronat a lhabitatge on sest residint, la qual cosa redueix la
fiabilitat de la dada: s tan possible que en un habitatge amb per exemple- deu persones
empadronades hi visquin moltes menys com tot el contrari, que on estigui empadronada noms
una persona el nombre real de residents sigui sensiblement ms elevat (els pisos destudiants
solen ser exemples paradigmtics, ms enll dels pisos pastera associats generalment a
immigraci). Per tant, s una dada qu, per si mateixa, no necessriament ha de mostrar
situacions de sobreocupaci.
Addicionalment, no hi ha cap informaci que permeti posar en relaci la dada
dempadronaments amb la superfcie dels corresponents habitatges, la qual cosa fa que sigui
realment molt difcil aplicar la taula destndards.
1 ANLISI
23
No obstant lanterior, tot i les limitacions exposades, el Padr ser la font estadstica
dinformaci de referncia davant labsncia daltres dades ms fiables, fet que condicionar
enormement lestabliment del nivell bsic danlisi de les situacions de sobreocupaci.
Resultats
En aquest sentit, per a aquesta anlisi bsica es comptabilitzaran aquelles llars amb set o ms
persones empadronades a partir del filtrat del nombre de membres de la llar. La informaci
obtinguda per aquest sistema queda recollida a la taula adjunta.
Del quadre anterior cal interpretar que, de les llars principals a Sant Celoni, es poden detectar 52
casos (un 12%) que tindrien majors probabilitats dalbergar situacions de sobreocupaci. Aix no
vol dir que no es donin casos no incorporats en aquest grup (per exemple, habitatges amb
poques persones empadronades per amb moltes persones vivint-hi). Tampoc no vol dir que
aquest 12% inclogui noms casos de sobreocupaci: a banda de possibles divergncies entre
empadronats i residents dins dun habitatge, podrien donar-se casos on set empadronats (i
residents alhora) estiguessin ocupant un habitatge de 100 m2, o b alguns casos (el mnims, molt
probablement) de segones residncies.
Per tot lanterior seria recomanable que, en una fase posterior al Pla Local dHabitatge, es
desenvolupi un treball de camp en relaci a la detecci de casos efectius de sobreocupaci, si els
tcnics municipals consideren que aquest tema s rellevant.
Llars totals 4.338Llars amb 7 o ms empadronats 52% referencial bsic de sobreocupaci 1,20%
Font: elaboraci Daleph a partir de dades INE 2001
Nivell bsic de sobreocupaci. Sant Celoni.
LLARS TOTALS
% referencial bsic
de sobreocupaciTOTAL 1 184 0,54%
01-BATLLORIA
(LA) 1 151 0,66%DISSEMINAT 0 33 0,00%TOTAL ND ND ND
DISSEMINAT ND ND ND
TOTAL 1 52 1,92%DISSEMINAT 1 52 1,92%TOTAL ND ND ND
DISSEMINAT ND ND ND
TOTAL 2 53 3,77%DISSEMINAT 2 53 3,77%TOTAL 47 3.995 1,18%01-SANT
CELONI 47 3.995 1,18%TOTAL 1 38 2,63%
01-VILARDELL ND ND NDDISSEMINAT ND ND ND
Font: elaboraci Daleph a partir de dades INE 2001
00-03-MONTNEGRE
00-04-OLZINELLES
00-05-PARTEGAS
00-06-SANT CELONI
00-07-VILARDELL
LLARS AMB 7 MS EMPADRONATS
00-01-BATLLORIA (LA)
00-02-FUIROSOS
Nivell bsic de sobreocupaci. Sant Celoni Inframunicipal.
1 ANLISI
24
Resulta igualment interessant conixer la distribuci entre els diferents nuclis daquests casos
amb set o ms persones empadronades a un nic habitatge.
Si b els nuclis amb una probabilitat de sobreocupaci per sobre de la mitjana municipal serien
els de Montnegre, El Partegs i Vilardell, el seu redut nombre de casos (1 2) fa que no tinguin
significativitat suficient.
Les dades resultants del Cens de 2001, per b que antigues, semblen confirmar que, en termes
generals, la sobreocupaci no ha estat un problema determinant del parc dhabitatges del
municipi. Tot aix, seria interessant validar aquests resultats amb les dades de padr continu de
la poblaci.
1.2 POBLACI
1.2.0 Anlisi demogrfica. Projeccions de poblaci i llars
La documentaci annexa cont lestudi de projecci de poblaci i llars del municipi de Sant
Celoni (2011-2021), elaborat per a aquest Pla local dhabitatge, les principals conclusions del qual
sn les segents:
En cas que les tendncies evolutives no varin excessivament respecte de les tendncies dels
darrers anys, la poblaci de Sant Celoni continuar creixent. Aix, la poblaci passar dels
17.029 habitants de 2011, a 18.164 el 2021, segons la projecci demogrfica alta que
contempla una lleu reducci del nivell dimmigraci durant els primers anys de la projecci, i
a 17.833 segons la projecci demogrfica baixa, que preveu una caiguda ms accentuada de
la immigraci. Aquest ltim escenari (amb una poblaci final de 17.833 habitants lany 2021)
s el que es considera ms probable, donades les condicions econmiques actuals a curt
termini. Lescenari endogen, de carcter instrumental i que no preveu cap moviment
migratori, assegura una poblaci de 17.472 habitants al final de la projecci.
Pel que fa a les llars, cal recordar que els escenaris a tenir en compte sn lintermedi i el
moderat, ja que lendogen noms t per objecte mesurar la inrcia de l'estructura de la
poblaci de Sant Celoni i lescenari mxim es considera actualment poc realista, ja que
pressuposa una reducci molt rpida de la grandria mitjana de la llar. Ara per ara, a molt
curt termini, sembla creble una evoluci moderada de lemancipaci dels joves a la vista de
les tendncies recents del context econmic i residencial. Per aquestes raons, els escenaris
intermedi i moderat emergeixen com els ms propers als condicionants just ara exposats.
El nombre de llars continuar augmentant en tots els supsits migratoris i devoluci de les
taxes de cap de llar. Dels dos escenaris ms probables, lescenari intermedi que contempla
una hiptesi dimmigraci alta i una evoluci de la formaci de llars que continua la
1 ANLISI
25
tendncia dels darrers anys preveu que el nombre de llars se situar en 7.022 lany 2021;
mentre que lescenari moderat, que combina una hiptesi migratria baixa i formaci de
llars tendencial, preveu que la xifra de llars passar, en 2021, a 6.910. Segons els dos
escenaris menys probables, que indiquen el lmits mxim i mnim devoluci de les llars de
Sant Celoni, la xifra passaria a 7.399 llars el 2021 segons lescenari mxim, que combina les
hiptesis alta dimmigraci i de formaci de llars, o a 6.768 llars segons lendogen, degut a
que la inrcia endgena de lestructura de Sant Celoni faria que continus el creixement tot i
en el cas que continuessin les dificultats per formar noves llars i no hi hagus immigraci.
El nombre de persones per llar continuar baixant i sapropar a una dimensi de 2,59 i 2,58
persones per llar lany 2021, segons els escenaris intermedi i moderat respectivament. Amb
aquest nivell, Sant Celoni se situaria per sota de la dimensi actual daltres pasos europeus,
al voltant de 2,7/2,6 persones per llar.
Les llars ms nombroses continuaran sent les encapalades per persones entre 35 i 64 anys.
Aquestes seran les llars amb un major creixement en nombres absoluts, mentre que les llars
encapalares per persones de 65 i ms anys seran les que ms creixeren en termes relatius.
Les llars encapalades per joves de menys de 35 anys disminuiran segons els quatre escenaris
com a conseqncia de la reducci del volum de joves per efecte de la disminuci passada
de la fecunditat i la absncia de migracions.
Lincrement de les llars segons grups dedat quinquennals mostra com sn els grups
compresos entre els 25 i els 39 anys els que experimenten un major increment de caps de
llars. Aquest increment seria major segons lescenari mxim i segons lescenari intermedi, en
bona mesura com a conseqncia dels fluxos migratoris.
En conclusi, a molt curt termini, lescenari ms raonable semblaria el moderat si lactual
situaci de crisi econmica continua, com s previst, uns quants anys ms. En un context
com lactual, es pot esperar una certa contracci dels fluxos migratoris com la contemplada
en aquesta hiptesi, aix com una evoluci moderada dels patrons demancipaci dels joves a
la vista de les tendncies recents del context residencial.
1.2.1 Sense llar i altres collectius dexclusi social
Marc normatiu
Larticle 3m de la Llei 18/2007 del dret a lhabitatge defineix com a sense llar la persona o unitat
de convivncia amb mancana dun habitatge digne i adequat, ja que no disposa dun domicili,
viu al carrer o viu en un espai no apte com a habitatge, dacord amb el que estableix aquesta llei,
i pateix lexclusi social efectiva a causa de barreres socials o de dificultats personals per a viure
1 ANLISI
26
de manera autnoma. Tamb tenen la condici de sense llar les persones que han estat objecte
dun procs de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer.
Per la seva banda, larticle 14.5a de la mateixa Llei especifica que els apartats danlisi i diagnosi
dels Plans locals dhabitatge han de contenir, com a mnim, lanlisi i les previsions
demogrfiques, i la diagnosi de les necessitats dhabitatge de la poblaci, amb la identificaci
dels segments de poblaci amb dificultats daccs o precarietat en la tinena, i lanlisi de la
situaci dels sense llar.
Addicionalment, larticle 2g estableix, com a una de les seves finalitats, assolir una oferta
significativa dhabitatges destinats a poltiques socials, centrada especialment en les diferents
modalitats dhabitatges amb protecci oficial, que sigui territorialment equilibrada, sadapti a la
diversitat de situacions personals i familiars, a la diversitat de capacitats funcionals i a la
diversitat territorial, urbana i socioeconmica que la justifiquen i presti una atenci especial als
collectius que pateixen exclusi o risc dexclusi, per raons estructurals o conjunturals, en
laccs al mercat de lhabitatge.
Abast de lanlisi i metodologia
Aquesta anlisi pretn complementar lanlisi de la demanda exclosa del mercat dhabitatge
lliure de Sant Celoni, tot aportant lanlisi bsica dels collectius sense llar i altres collectius en
situaci de risc o risc dexclusi social al municipi.
Lanlisi es fonamenta en la metodologia dissenyada per la GSHUA de la Diputaci de
Barcelona12, segons la qual lestudi bsic dels sense llar i altres collectius en situaci de risc o risc
dexclusi social ha dincloure:
Identificaci i quantificaci del nombre de persones que estan en aquestes situacions al
municipi, i definici de la seva problemtica general, a partir de les fonts estadstiques i
de la informaci dels serveis socials de lAjuntament.
Clcul dels indicadors parcials (per a cada collectiu) i total dexclusi social del municipi.
I, a ser possible, la seva comparaci amb els daltres municipis o mbits de referncia
(comarca, provncia, Catalunya).
Quantificaci dels habitatges necessaris per a aquests collectius.
Aix mateix, aquesta metodologia divideix en dos grups les persones i collectius danlisi, a partir
de les categories establertes per diversos organismes i entitats13:
_______________ 12
Plans Locals dHabitatge. Guia Metodolgica per a la Redacci. Abril 2008. Unitat de Programaci Local
dHabitatge - Oficina de Planificaci. Gerncia de Serveis dHabitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA). rea dInfraestructures i Urbanisme. Diputaci de Barcelona.
1 ANLISI
27
Grup A: sense llar i altres persones en situaci dexclusi residencial: inclou les persones
sense sostre, les persones sense llar i els residents en habitatges insegurs14.
Grup B: collectius vulnerables o amb risc dexclusi social: joves, dones, gent gran i
adults en situaci vulnerable15.
La metodologia de la GSHUA proposa, igualment, dues hiptesi de partida per a la quantificaci
de les persones excloses dintre dels collectius anteriors:
I. El 100% de la poblaci inclosa al grup A patir exclusi residencial.
II. Entre el 20% i el 30% de la poblaci corresponent al grup B patir exclusi residencial.
Aix, laplicaci de la metodologia referida determinar, no una nica xifra, sin un interval de
valors aproximats amb les dades disponibles.
La present anlisi es recolza, aix mateix, en la taula que la GSHUA proposa per a quantificar la
poblaci afectada i que es reprodueix a continuaci, com a base per a la recollida de dades i els
clculs que sexposaran ms endavant.
13
Per a una definici de cadascun dels tipus englobats en aquest grup, vegeu la Guia Metodolgica per a la Redacci
de Plans Locals dHabitatge de la GSHUA, Abril 2008. 14
ETHOS (European Tipology on Homelessness and Housing Exclusion), elaborada per la FEANTSA (Fderation
Europenne dAssociacions Nationales Travaillant avec les Sans-Abri). 15
IGOP (Institut de Govern i Poltiques Pbliques de la UAB), Fundaci Un Sol Mn.
1 ANLISI
28
Collectius Definici/mtode de clcul Font Nombre
persones
Indic
ador
A. Sense llar i altres persones en situaci dexclusi residencial
Persones sense
sostre
Nombre de persones que viuen a
lespai pblic
Serveis
Socials
Persones sense
llar
Nombre de persones que viuen en
centres de serveis socials, albergs,
allotjaments temporals o
institucions assistencials
Serveis
Socials
Residents en
habitatges
insegurs
Nombre de persones que viuen en
habitatges sense ttol legal, amb
notificaci de desnonament o sota
violncia de la famlia o de la
parella
Serveis
Socials
Total exclusi residencial
B. Collectius vulnerables o amb risc dexclusi social
Joves en situaci
vulnerable
Nombre de joves (19-25 anys) ex-
ingressats en centres dacolliment o
amb altres problemtiques socials
Serveis
socials
Dones en situaci
vulnerable
Nombre de llars monoparentals
encapalades per dones
Cens,
padr
Gent gran en
situaci
vulnerable
Nombre de llars unipersonals >75
anys
Cens ,
padr
Adults en situaci
vulnerable
Nombre daturats sense subsidi
datur
Serveis
socials
Nombre de persones amb problemes
de drogodependncies, psquiques o
altres problemtiques socio-
sanitries
Serveis
socials
Nombre de persones amb
reconeixement de discapacitat IDESCAT
Nombre de persones immigrades
dorigen no comunitari sense perms
de treball
Serveis
socials
Nombre de persones preses o ex-
preses
Serveis
socials
Total collectius vulnerables
1 ANLISI
29
Resultats
A continuaci es mostren els resultats derivats de laplicaci de la metodologia exposada anteriorment a les dades disponibles en el cas de Sant Celoni.
Collectius vulnerables a Sant Celoni 201016
Tal i com es pot apreciar, lany 2010 els sense llar i els collectius vulnerables a Sant Celoni
haurien representat entre el 2,09% i el 3,06% de la poblaci total. Aquests percentatges
corresponen majoritriament al grup B. No obstant aix, el 0,15% que suma el grup A implica la
identificaci dunes 25 necessitats urgents de sostre.
La quantificaci del grup B, corresponent a vulnerabilitat o risc dexclusi social, suposa entre
328 i 492 persones en aquesta situaci potencial. Aquesta s una dada indicativa que ha de servir
de referncia per a una correcta aproximaci a la magnitud potencial del problema, en el
moment de plantejar la fase propositiva daquest Pla dhabitatge. No es posa de manifest
lequivalncia entre persones i llars, ats que les dades disponibles no permeten diferenciar
entre els casos personals o els casos que inclouen a ms dun membre de la mateixa famlia i, en
_______________ 16
Les dades del quadre adjunt corresponen a lany 2010, excepte la dada referida al nombre de persones amb
reconeixement de discapacitat, que s del 2009, i que ha estat actualitzada amb un coeficient corrector. Veure, a lannex, una actualitzaci daquest quadre de Collectius vulnerables a Sant Celoni, corresponent a lany 2012 (variables per a les quals ha estat possible obtenir-ne informaci).
Collectiu Font
Persones sense sostre Serveis Socials ,
2010
Persones sense llar Serveis Socials ,
2010
Residents en habitatges insegurs Serveis Socials ,
2010
328 492 1,94% 2,91%
Serveis Socials ,
2010
0 0 0,00% 0,00%
Dones en situaci vulnerable Padr 2010 36 53 0,21% 0,32%
Gent gran en situaci vulnerable Padr 2010 78 117 0,46% 0,69%
214 321 1,27% 1,90%
Serveis Socials ,
2010
0 0 0,00% 0,00%
Serveis Socials,
2010
0 0 0,00% 0,00%
Estudi CCVO2009 214 321 1,27% 1,90%
Serveis Socials,
2010
0 0 0,00% 0,00%
Serveis Socials,
2010
0 0 0,00% 0,00%
353 517 2,09% 3,06%Total collectius vulnerables
Nombre de persones amb problemes de
drogodependncies, psquiques o altres
problemtiques socio-sanitries
Nombre de persones amb reconeixement de
discapacitat
Nombre de persones preses o ex-preses
Nombre de persones immigrades dorigen no
comunitari sense perms de treball
Adults en situaci vulnerable
Nombre de llars monoparentals encapalades per
dones
Nombre de llars unipersonals >75 anys
Nombre daturats sense subsidi datur
Total adults en situaci vulnerable
Nombre de persones que viuen en habitatges sense
ttol legal, amb notificaci de desnonament o sota
violncia de la famlia o de la parella
B. Collectius vulnerables o amb risc dexclusi social
25
Joves en situaci vulnerable
Definici
Nombre de joves (19-25 anys) ex-ingressats en centres
dacolliment o amb altres problemtiques socials
Nombre de persones que viuen a lespai pblic
Nombre de persones que viuen en centres de serveis
socials, albergs, allotjaments temporals o institucions
assistencials
A. Sense llar i altres persones o collectius en situaci dexclusi social
Font: elaboraci Daleph a partir d'informaci especificada
0,11%18
6
1
Indicador:
nombre de casos
estimat/pobl 2009 (%)
0,15%
0,01%
0,04%
Nombre d'exclosos
Grup A: 100% del nombre total
Grup B: 20-30% del nombre total
1 ANLISI
30
aquest sentit, es recomana el treball amb lmbit dels serveis socials a lhora de plantejar
possibles solucions dallotjament.
En tot cas, dacord amb aquestes dades, es pot inferir que el nivell dexclusi residencial a Sant
Celoni s sensiblement inferior a la mitjana catalana.
En efecte, tot i no existir dades definitives, actualment a Catalunya, i segons dades facilitades per
la Taula dentitats del Tercer Sector Social de Catalunya, es mant en risc dexclusi social prop
del 20% de la poblaci catalana.
Concretament17:
161.262 persones no tenen cap cobertura ni reben cap prestaci social. El 32% de les
llars catalanes, tenen la percepci darribar a fi de mes amb dificultats i un 25% de les
persones de 65 anys o ms, viuen sota el llindar de la pobresa. 25.000 famlies catalanes
viuen amb menys de 400 al mes, mitjanant la Renda Mnima dInserci (RMI).
En relaci a lhabitatge com a factor de risc dexclusi, el 2010 es van executar 6.645
desnonaments, 1.300 ms que el 2009 i, actualment, sexecuten cada dia 21
desnonaments al nostre pas. Unes 36.800 persones no tenen llar o pateixen allotjament
inadequat a Catalunya.
A aquestes, hi ha que afegir les aproximadament 3.500 persones sense sostre arreu del
territori.
Per a quantificar el volum dhabitatges necessaris per a cobrir les necessitats daquests collectius
sha de tenir present que laproximaci anterior determina que entre el 2,09% i el 3,06% de la
poblaci de Sant Celoni es troba en una situaci vulnerable.
Ara b, aix no implica que entre el 2,09% i el 3,06% del total dhabitatges assequibles previstos
al PLH de Sant Celoni hagin de ser habitatges destinats a aquests collectius, ats que vries de
les situacions considerades anteriorment poden confluir en les mateixes persones. Per exemple,
una dona que s persona principal duna famlia monoparental pot viure en un habitatge sense
ttol legal i, amb elevada probabilitat, romandre desocupada sense percebre subsidi datur.
Dit duna altra manera, els percentatges anteriors determinarien directament el percentatge
dhabitatges requerits per a cobrir les situacions de necessitat per part dels collectius
vulnerables nicament si cap de les casustiques considerades es repets en la mateixa persona.
En aquest sentit, shan dinterpretar com a percentatges mxims dhabitatges requerits per
assistir a aquests grups de poblaci.
_______________ 17
Exclusi social i desigualtat a Catalunya, Dossiers del Tercer Sector, nmero 13, octubre de 2011.
1 ANLISI
31
I fins i tot aquesta interpretaci s maximalista: les situacions en risc dexclusi no tenen per qu
suposar la necessitat de cobertura en tots els casos en termes dhabitatges, ja que s probable
que alguns tinguin ja un habitatge en propietat o lloguer, i es tracta de complementar nivells
baixos de renda.
S que hi ha ms urgncia en un subgrup daquest total. Les persones incloses en el grup A sn les
que pateixen amb major gravetat lexclusi residencial. En aquest sentit, shan identificat fins a
25 necessitats fora immediates dhabitatge social a les que cal facilitar la seva cobertura amb
especial urgncia.
1.3 DEMANDA DHABITATGE
1.3.0 Presentaci
Lanlisi de la demanda dhabitatge a Sant Celoni pretn estudiar les caracterstiques ms
rellevants tant dels habitatges sollicitats com dels propis sollicitants daquests habitatges, i
proporcionar, daquesta manera, els elements fonamentals per a ajustar les decisions pbliques
en matria dhabitatge a les necessitats expressades per la demanda que no pot trobar sortida
dins les relacions mercantils lliures.
Els resultats es troben estructurats diferenciant entre lanlisi de lhabitatge lliure i la demanda
potencial dhabitatge protegit.
Les informacions qualitatives que fonamenten els resultats recollits a continuaci procedeixen de
dues fonts:
Celonesa Constructora, Finques Fortuny, Finques Sant Celoni, Finques Serra, Grup
Immobiliari Altamira, i Promotors Nova Bosch, respecte a la demanda dhabitatge al
mercat lliure.
LA OHSC, Oficina dHabitatge de Sant Celoni, respecte a la informaci sobre habitatge
protegit.
1.3.1 Perfil de la demanda dhabitatge lliure
En termes evolutius, la demanda dhabitatge lliure a Sant Celoni ha experimentat una caiguda
continuada den lany 2007, que podria situar a lentorn del 15%-20% anual, i ha assolit una
situaci en la qual els agents senfronten habitualment a dificultats per a satisfer la demanda
1 ANLISI
32
dhabitatge en propietat a causa dels preus actuals i, fonamentalment, de les condicions de
lescs finanament disponible.
La demanda dhabitatges en lloguer, amb la incorporaci dels estocs dobra nova que no troben
sortida al mercat de compravenda, presenta tamb problemes derivats de la situaci del mercat
laboral. Cal destacar, en aquest sentit, que la majoria de la demanda sha desplaat cap al
lloguer.
El perfil del sollicitant actual dhabitatge lliure a Sant Celoni es correspon majoritriament a
parelles amb o sense fills, associades al tram dedat dentre 25 i 39 anys.
Si considerem noms els que cerquen habitatge de compra, predomina el tram de 25 a
34 anys.
Si considerem exclusivament els que cerquen habitatge de lloguer, t ms pes el tram de
30 a 39 anys.
La situaci laboral de lescassa demanda de compravenda correspon a persones que treballen;
aix no s aix en el cas del lloguer, amb ms de la meitat dels demandants en situaci datur.
En el cas del lloc de procedncia, la poblaci que demanda lloguer resideix principalment a Sant
Celoni, tot i que ms de la meitat s poblaci immigrada, principalment del Marroc. La motivaci
est relacionada amb la recerca dun millor preu i, en pocs casos, amb mobilitat laboral.
El lloc de residncia de la poblaci que demanda compra dhabitatge es divideix fonamentalment
entre Sant Celoni i altres poblacions de la comarca i de la demarcaci. Les motivacions datracci
tenen a veure amb la recerca dun entorn amb bona relaci qualitat/preu, i tamb amb
processos de separaci familiar.
El nivell dingressos mensuals familiars declarats correspon a rendes baixes i molt baixes en el cas
de sollicitants de lloguer. En el cas de rgim de compra, els percentatges per trams quedarien
molt repartits, essent el ms caracterstic el tram comprs entre 1.800 i 2.100 .
1.3.2 Caracterstiques dels habitatges desitjats
El 93% de les sollicituds de la mostra van dirigides a lobtenci dun habitatge en rgim de
lloguer. Com acostuma a passar en els casos en qu predomina la sollicitud de lloguer, noms
una petita part dels sollicitants prov dun habitatge en rgim de propietat. Concretament, un
5,2% de la mostra s propietari dun habitatge en el moment de la cerca. En el cas daquells
1 ANLISI
33
demandants que busquen exclusivament habitatge de compra, el percentatge dels que sn
propietaris s del 25,5%.
Les caracterstiques de lhabitatge desitjat corresponen majoritriament a un plurifamiliar
dentre 60 i 89 m2, preferentment nou o seminou.
En el cas de lloguer, la ubicaci preferida s el centre, i es demanden pisos dentre 2 i 3
habitacions, per a 3 4 persones, amb un preu entre 400 i 600 .
Respecte a la compra, a ms del centre tamb es menciona lmbit de Residencial Pertegs. Es
demanden pisos de 3 habitacions per a 3 persones, amb preus fins a 240.000, amb el tram ms
destacat entre 120.000 i 180.000 . La forma de finanament combina la hipoteca amb el
recolzament familiar.
1.3.3 Perfil de la demanda dhabitatge assequible
Dacord amb les dades del Registre de sollicitants dhabitatge de protecci oficial a Catalunya
(RSHPOC), facilitades per la OHSC Oficina dHabitatge de Sant Celoni, podem establir el perfil del
demandant dhabitatge protegit a Sant Celoni. Les dades corresponen a 97 casos inscrits entre
mar del 2010 i febrer del 2011.
De la caracteritzaci per rgim desitjat podem establir que:
El 17,53% dels registrats solliciten rgim de propietat.
El 96,91% sollicita lloguer.
El 26,80% sollicita lloguer amb opci de compra.
El 8,25% sollicita lloguer per a gent gran.
El 65,98% sollicita habitatge usat.
Cal posar de manifest que un mateix demandant pot manifestar inters per ms duna modalitat.
En qualsevol cas, es posa de manifest que prcticament tots els demandants estarien dacord a
obtenir un lloguer, si b noms una sisena part es planteja la propietat, element directament
relacionat amb es dificultats dobtenci de crdit hipotecari en la conjuntura actual. Cal afegir
que noms dos dels 97 registrats disposen dun habitatge propi, i ambds presenten un estat
civil de separat/divorciat.
1 ANLISI
34
La tipologia familiar correspon a 2,8 membres de mitjana. Destaquen les segents
caracterstiques:
El 18,56% de les famlies demandants sn famlia nombrosa.
El 6,19% sn famlies monoparentals.
El 22,68% tenen estat civil de solter, separat o vidu.
Els ingressos mitjans anuals declarats sn de 9.874,34, i destaca que el 31% dels sollicitants
tenen situaci laboral datur, el 16,5% tenen feines eventuals, i el 12,4% sn pensionistes.
Per edats, noms el 3% sn majors de 65 anys, i el 5% sn menors de 25 anys. El tram comprs
entre els 25 i els 39 anys suposa el 48,5% dels sollicitants.
En relaci als ajuts al lloguer tramitats per lOHSC es desprn la segent informaci corresponent
a lany 2010:
Shan tramitat 183 sollicituds.
Shan resolt favorablement 133 casos.
Limport total dels ajuts per aquest concepte s de 335.424,62, amb un promig de
1873,88 per ajut.
El preu promig del lloguer dels casos resolts favorablement s de 460 mensuals.
Respecte a la Renda Bsica dEmancipaci (RBE), lOHSC ha tramitat, des del 2008, 218
expedients:
Tal com es posa de manifest a lObservatori de lhabitatge de Sant Celoni, de les dades del
registre de sollicitants dhabitatge protegit es conclou que la promoci dHPO per poder atendre
la demanda existent cal que sigui de lloguer de rgim especial, habitatge dotacional o dinserci,
Activa 111 51%
Extingida 29 13%
Negativa 5 2%
Suspesa 67 31%
Pendent Validaci 4 2%
Altres 2 1%
Total 218 100%
Font: OHBM
RENDA BSICA EMANCIPACI
51%
13%2%
31%
2%1%
Renda Bsica d'Emancipaci
Activa Extingida Negativa Suspesa Pendent Validaci Altres
1 ANLISI
35
degut al nivell de renda dels sollicitants, fet que fa inviable la promoci dHPO en rgim general
davant la impossibilitat de poder acreditar els ingressos mnims per garantir el cobrament dels
lloguers.
1.3.4 Reflexions derivades de les entrevistes als agents intermediaris
En relaci a les perspectives de futur al mercat immobiliari de Sant Celoni i el seu entorn ms
immediat:
Els agents consideren que:
PREUS. O b creixeran a un ritme inferior al dels darrers anys o b sestancaran a causa
del procs d