pla director per a la societat de la informació al municipi de manlleu
DESCRIPTION
Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu - Comissió d’infraestructures -. Manlleu, 4 de novembre de 2004. Ìndex. Situació actual Infraestructures Companyies de serveis Companyies operadores Conveni per a Noves Urbanitzacions - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu
- Comissió d’infraestructures -
Manlleu, 4 de novembre de 2004
Situació actual
Infraestructures Companyies de serveis
Companyies operadores
Conveni per a Noves Urbanitzacions
Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT)
Televisió Digital Terrestre (TDT)
Radio Digital (DAB)
Power Line Communications (PLC)
Enquesta d’ús de les NTIC
Informació necessària per a un coneixement detallat
Objectius de la Comissió d’Infraestructures
Ìndex
Situació actual
Es constata, en base a les dades del projecte Microcom (iniciativa desenvolupada per la STSI), que la cobertura per als serveis de telefonia mòbil és òptima per part dels tres operadors (Movistar, Vodafone i Amena) dins el nucli urbà
En referència a les radiocomunicacions (TV i Ràdio), les dades reflexen una qualitat del senyal òptima per a totes les emissores de la CCRTV
L’ajuntament de Manlleu no està adherit al Conveni per a noves urbanitzacions de Localret
No es coneixen iniciatives publiques ni privades en l’àmbit de xarxes sense fils (Wifi)
Cal conèixer el grau de compliment en l’aplicació del Decret d’infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) per a les noves promocions d’habitatges
Situació actual
Desconeixem el grau de cobertura del servei de telefonia mòbil en la totalitat del terme municipal (fora de nucli urbà)
Cal conèixer el planejament actual de l’ajuntament, per al desplegament ordenat d’infraestructures de radiocomunicacions (GSM; GPRS, TDT, 3G o d’altres)
Cal conèixer, si s’escau, procediments d’intervenció a la via publica per a la dotació d’infraestructures tubulars municipals
Cal conèixer els actius de propietat municipal que puguin existir a la via publica que permetin suportar el desplegament de serveis de telecomunicacions
Infraestructures. Companyies de serveis
la C odina
e
d
de Voltregà
Santa C ecília
R
r
ie
a
So
r
s
r ei g
B orrissola
Pla de Torroella
de Palau
el Vilar
les B asses
de Palau
Mare de D éu
e l
de Palau
T
les Fonts
e r
R ossinyol
la C olònia
el Fugurull
el R ossell
Manlleu
Sant Julià
Plans del C oll
de Vilamirosa
el Gelabert
Mas Ferrer
de la Guàrdia
la C arrera
Sant Miquel
del Vicenç
el Serrat
de la Pollancreda
el C arrer
R oda de Ter
el B ac de R oda
les Masies de R oda
A juntament de
C an Jan
Puigcendrós
dels Munts
la Serra
C an B arrina
Serrat del Pi Gros
l a m an
c
a
de Voltregà)
de la Gleva
Mare de D éu
el Poblesec
la C osta
la Gleva
de Voltregà
Sant H ipòlit
els A vets
el D espujol
( les Masies
C an B odia
Vilasetrú
la Farigola
la C olònia Lacambra
Gallifa
les Gambires
el C all
el Falgars
les B asses
les R ocasses
Espadamala de D alt
Pla de l'A ire
T
o
r
r
e
n
t
d
e
del R eig
la Serra
el
T
e
r
de B aix
Espadamala
la R iera
el R eig
C omallonga
Masllorenç
la Teuleria
Vilar de B aix
Sant Esteve
de Vila-setrú
C orcó
P
o
q
u
í
ll
e
C amporat
Maians
el Mas
r
o
a
M
e
d
t
n
e
r
o
r
T
t
r
de Vilamontà
Sant Jaume
Vilamontà
d'en Pous
la C asanova
N iubò
de Puig-agut
Santuari
Madiroles
Madiroles
Manlleu
el Perer
L l
C an C odonys
el Verdeguer
la Talaia
les Ferreres
Llafrenca
a f r
d
P l
e n
e
la C oromina
a
c a
C oromines
C asadavall
Torrents
d
e
C
o
m
a
e
d
la Vileta
R
ec
C omermena
us
pr
o
la Sala
el C olom Gros
B
a
el C onill
C olom Xic
S
í
a
tn
el R oure
Sescorts
Sant Martí
t
r
a
M
el C ampgran
R
d
a
e
r
e
i
Santa Maria
de Vilanova
T
o
r
r
e
n
t
Pujols
d
e
F
e
r
r
e
r
o
n
s
Poligon Industrial La Coromina
Polígon industrial El Verdaguer
Polígon Industrial Font de Tarres
Endesa AT
Gas Natural
Red Eléctrica de España
Renfe
Companyies de serveis
Polígon industrial
Infraestructures. Operadors de telecomunicacions
la C odina
e
d
de Voltregà
Santa C ecília
R
r
ie
a
So
r
s
r ei g
B orrissola
Pla de Torroella
de Palau
el Vilar
les B asses
de Palau
Mare de D éu
e l
de Palau
T
les Fonts
e r
R ossinyol
la C olònia
el Fugurull
el R ossell
Manlleu
Sant Julià
Plans del C oll
de Vilamirosa
el Gelabert
Mas Ferrer
de la Guàrdia
la C arrera
Sant Miquel
del Vicenç
el Serrat
de la Pollancreda
el C arrer
R oda de Ter
el B ac de R oda
les Masies de R oda
A juntament de
C an Jan
Puigcendrós
dels Munts
la Serra
C an B arrina
Serrat del Pi Gros
l a m an
c
a
de Voltregà)
de la Gleva
Mare de D éu
el Poblesec
la C osta
la Gleva
de Voltregà
Sant H ipòlit
els A vets
el D espujol
( les Masies
C an B odia
Vilasetrú
la Farigola
la C olònia Lacambra
Gallifa
les Gambires
el C all
el Falgars
les B asses
les R ocasses
Espadamala de D alt
Pla de l'A ire
T
o
r
r
e
n
t
d
e
del R eig
la Serra
el
T
e
r
de B aix
Espadamala
la R iera
el R eig
C omallonga
Masllorenç
la Teuleria
Vilar de B aix
Sant Esteve
de Vila-setrú
C orcó
P
o
q
u
í
ll
e
C amporat
Maians
el Mas
r
o
a
M
e
d
t
n
e
r
o
r
T
t
r
de Vilamontà
Sant Jaume
Vilamontà
d'en Pous
la C asanova
N iubò
de Puig-agut
Santuari
Madiroles
Madiroles
Manlleu
el Perer
L l
C an C odonys
el Verdeguer
la Talaia
les Ferreres
Llafrenca
a f r
d
P l
e n
e
la C oromina
a
c a
C oromines
C asadavall
Torrents
d
e
C
o
m
a
e
d
la Vileta
R
ec
C omermena
us
pr
o
la Sala
el C olom Gros
B
a
el C onill
C olom Xic
S
í
a
tn
el R oure
Sescorts
Sant Martí
t
r
a
M
el C ampgran
R
d
a
e
r
e
i
Santa Maria
de Vilanova
T
o
r
r
e
n
t
Pujols
d
e
F
e
r
r
e
r
o
n
s
Poligon Industrial La Coromina
Polígon industrial El Verdaguer
Polígon Industrial Font de Tarres
Operadores deTelecomunicacions
Telefónica
Polígon industrial
Infraestructures. Operadors de radiocomunicacions
la C odina
e
d
de Voltregà
Santa C ecília
R
r
ie
a
So
r
s
r ei g
B orrissola
Pla de Torroella
de Palau
el Vilar
les B asses
de Palau
Mare de D éu
e l
de Palau
T
les Fonts
e r
R ossinyol
la C olònia
el Fugurull
el R ossell
Manlleu
Sant Julià
Plans del C oll
de Vilamirosa
el Gelabert
Mas Ferrer
de la Guàrdia
la C arrera
Sant Miquel
del Vicenç
el Serrat
de la Pollancreda
el C arrer
R oda de Ter
el B ac de R oda
les Masies de R oda
A juntament de
C an Jan
Puigcendrós
dels Munts
la Serra
C an B arrina
Serrat del Pi Gros
l a m an
c
a
de Voltregà)
de la Gleva
Mare de D éu
el Poblesec
la C osta
la Gleva
de Voltregà
Sant H ipòlit
els A vets
el D espujol
( les Masies
C an B odia
Vilasetrú
la Farigola
la C olònia Lacambra
Gallifa
les Gambires
el C all
el Falgars
les B asses
les R ocasses
Espadamala de D alt
Pla de l'A ire
T
o
r
r
e
n
t
d
e
del R eig
la Serra
el
T
e
r
de B aix
Espadamala
la R iera
el R eig
C omallonga
Masllorenç
la Teuleria
Vilar de B aix
Sant Esteve
de Vila-setrú
C orcó
P
o
q
u
í
ll
e
C amporat
Maians
el Mas
r
o
a
M
e
d
t
n
e
r
o
r
T
t
r
de Vilamontà
Sant Jaume
Vilamontà
d'en Pous
la C asanova
N iubò
de Puig-agut
Santuari
Madiroles
Madiroles
Manlleu
el Perer
L l
C an C odonys
el Verdeguer
la Talaia
les Ferreres
Llafrenca
a f r
d
P l
e n
e
la C oromina
a
c a
C oromines
C asadavall
Torrents
d
e
C
o
m
a
e
d
la Vileta
R
ec
C omermena
us
pr
o
la Sala
el C olom Gros
B
a
el C onill
C olom Xic
S
í
a
tn
el R oure
Sescorts
Sant Martí
t
r
a
M
el C ampgran
R
d
a
e
r
e
i
Santa Maria
de Vilanova
T
o
r
r
e
n
t
Pujols
d
e
F
e
r
r
e
r
o
n
s
Operadores deRadiocomunicacions
•La liberalització del mercat de les telecomunicacions s’inicià amb l’aprovació de la Llei 31/1987, d’ordenació de les telecomunicacions. El caràcter dinàmic del sector i els processos de liberalització en l’àmbit de la Unió Europea van comportar un procés de reforma profunda que motivà successives adaptacions, tenint el seu principal exponent la Llei 11/1998 General de Telecomunicacions (derrogada per la Llei 32/2003)
•No obstant, aquest procés liberalitzador no ha comportat una competència efectiva pel que fa a la incorporació d’infraestructures de telecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, amb l’objectiu d’establir els mecanismes que permetin introduir una competència efectiva en aquest àmbit.
•Conscient d’aquest desajustos, el Consorci Localret promou amb el operadors de telecomunicacions (Telefònica, Retevisión, Menta i Alpi) la signatura d’un conveni per el desenvolupament de xarxes de telecomunicacions a Catalunya
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Antecedents
•Establir, de mutu acord, un marc de relació entre les parts signants i els Ajuntaments consorciats a Localret, que permeti facilitar i optimitzar el disseny, projecció, execució, ús i manteniment, de les infraestructures soterrades de telecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, sent d’aplicació en tot el territori municipal dels Ajuntaments consorciats que s’adhereixin expressament al conveni i que prenguin els acords municipals necessaris que permetin dur-ho a terme
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Objectiu del Conveni
•Localret informa a les operadores de telecomunicacions i Ajuntament afectat, dels projectes en previsió de desenvolupament vinculats a actuacions urbanístiques d’urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, emmarcats en municipis d’Ajuntaments consorciats adherits expressament al conveni
•Els operadors i l’Ajuntament afectat comuniquen a Localret, en un termini no superior a 15 dies naturals des de la recepció de l’informació, la seva voluntat de participar i la necessitat de considerar en el disseny variables o criteris no recollits en el conveni. En cas de sol·licitud de documentació per part de l’operador, per no ser complerta l’enviada originàriament d’acord al conveni, l’operador disposarà d’un termini de 7 dies naturals per a prendre una nova decisió.
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació
Fase Inicial – Informació prèvia
Disseny Bàsic–Localret redacta el disseny bàsic de les infraestructures soterrades de
telecomunicacions d’acord a la comunicació rebuda de les operadores i/o Ajuntament, i segons els criteris establerts a l’annex A dels convenis
–Localret entrega a les operadores, en un termini no superior a 20 dies naturals, un plànol del disseny bàsic indicant els elements d’ús exclusiu i/o de caràcter compartit.
–L’operador confirma a Localret, en un termini no superior a 15 dies naturals, l’acceptació del disseny basic o indica les modificacions necessàries a realitzar.
–En cas d’haver indicat modificacions a realitzar, Localret entregarà novament a les operadores, en un termini màxim de 5 dies naturals, el disseny bàsic modificat a fi de que sigui aprovat.
Projecte.–Aprovat el disseny bàsic per part de les operadores, Localret redacta el projecte de
les infraestructures soterrades de telecomunicacions d’acord amb els criteris establerts a l’annex A, i compost de la documentació relacionada en els convenis.
–Localret entrega a les operadores i Ajuntament, en un termini no superior a 30 dies naturals, una copia del projecte.
–L’operador i l’Ajuntament confirmen a Localret, en un termini no superior a 7 dies naturals, l’aprovació del projecte.
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació
Fase primera – Disseny i projecte
Inici de les obres.–Iniciades les obres, Localret porta a terme la supervisió i control de l’execució de les
obres vinculades a la construcció de les infraestructures de telecomunicacions recollides en el projecte, vetllant per que aquestes s’ajustin al projecte redactat i d’acord a les especificacions indicades a l’annex A del conveni.
Execució de les obres.–Durant l’execució de les obres, Localret informa a l’operador, amb una periodicitat
mensual, de l’estat de la planificació i execució de les obres recollides en el projecte.–Davant qualsevol modificació que es produís per motius constructius durant
l’execució de les obres respecte al projecte inicialment redactat, caldrà l’acceptació de les mateixes per part de l’operador en un termini no superior a 7 dies naturals, i en qualsevol cas abans de la seva execució.
Finalització de les obres.–A l’acabament de les obres, Localret notifica a l’operador la data de recepció de les
obres d’urbanització per part de l’Ajuntament.–Localret procedeix a la verificació de la correcta execució de l’infraestructura objecte
de cessió d’ús a l’operador, amb l’objecte de permetre el seu immediat i apropiat ús.
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació
Fase segona – Supervisió i control d’execució de les obres
Acceptació i posada a disposició de les obres.–Verificada la correcta execució de l’infraestructura de telecomunicacions objecte de
cessió d’ús a l’operador, es procedeix a la signatura per part de Localret, l’operador i l’Ajuntament de l’annex B del conveni, Acta d’acceptació i posada a disposició.
–El titular de les infraestructures objecte de cessió d’ús a l’operador, serà a tots els efectes l’Ajuntament.
–Localret entrega els plànols Asbuilt en suport digital ( plànols final d’obra ), en un termini no superior a 30 dies naturals des de la data de signatura de l’annex B del conveni, Acta d’acceptació i posada a disposició.
Ocupació de les obres.–L’Ajuntament haurà de procedir a l’otorgament, en presència de Localret, de
l’autorització d’ocupació a l’operador de les infraestructures destinades al seu ús, en un termini no superior a 15 dies naturals des de la notificació de Localret a l’operador de la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament.
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació
Fase tercera – Acceptació de les obres
Amb caràcter general el conveni estableix que el manteniment de les infraestructures aniran a càrrec de les operadores i Ajuntament, que hagin expressat la seva voluntat de disposar d’infraestructura per el seu us, eximint a l’Ajuntament del manteniment correctiu mentrestant els conductes sol·licitats en reserva es trobin vacants.
Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació
Fase quarta – Conservació de les infraestructures
Infraestructures Comunes de Telecomunicacions. ICT’s
Què és una ICT?
•La constant evolució de les tecnologies disponibles actualment ha ampliat de manera notable l’oferta de programes de televisió i de ràdio, i d’altres serveis de telecomunicació, com són la connexió a Internet o el servei per cable
•Per tal de garantir l’accés dels ciutadans a tot aquest ventall d’oportunitats, en els darrers anys s’està treballant en l’adequació dels habitatges pel que fa a la seva infraestructura de telecomunicacions
•Una ICT (Infraestructura Comuna de Telecomunicacions) és la instal·lació que, emplaçada a l’interior dels edificis, permet l’accés efectiu, lliure i de qualitat als diversos serveis de telecomunicacions
•Els edificis de nova construcció, o aquells sotmesos a gran rehabilitació, han de comptar amb una ICT en el moment del lliurament dels habitatges als propietaris i en conseqüència han de preveure la recepció dels serveis de telecomunicació
•Normativa jurídica Reial Decret 401/2003, de 4 d'abril, pel qual s’aprova el reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions (BOE 115 de 14.05.2003)
Infraestructures Comunes de Telecomunicacions. ICT’s
Esquema d’un edifici amb infraestructura d’ICT
Televisió Digital Terrestre (TDT)
Què és la tecnologia TDT?
• La Televisió Digital Terrestre (TDT) substituirà a la televisió analògica convencional que tots coneixem, a partir de l’1 de gener de 2012. Actualment, ja ens podem adaptar a aquesta nova tecnologia, que ens aportarà grans avantatges, com una oferta de programes, una millor qualitat d’imatge i de so, així com l’accés a multitud de nous serveis interactius
• La introducció de la Televisió Digital Terrestre (TDT) comporta un conjunt d’avantatges tècnics que han propiciat la decisió, a tota Europa, que aquest sigui el mitjà de difusió que ha de substituir a la televisió analògica convencional. La TDT s’emet sota un estàndard únic europeu, el DVB-T. En països com el Regne Unit o Alemanya, aquest sistema de difusió digital ha començat a introduir-se àmpliament i una gran part de la població ha fet ja el canvi al sistema digital.
Ràdio Digital (DAB)
Antecedents
•La ràdio que actualment rebem es basa en tecnologia analògica. Durant les darreres dècades s’han anat aportant millores a la ràdio analògica com el so estèreo (ràdio FM) o la possibilitat de transmissió de dades via RDS (amb una clara limitació en el conjunt d’aplicacions per la baixa velocitat de transmissió)
•Respecte a la qualitat de l'FM convencional, quan es tracta de recepció en moviment, es requereixen alts nivells de recepció per a gaudir de senyal de qualitat i sovint, hi ha sorolls, distorsions i cancel·lacions del senyal que dificulten la seva correcta recepció
•Finalment, la banda d'FM també presenta una elevada saturació de l’espectre. Si es vol donar cobertura a tota Catalunya, atesa la variada orografia del territori i el gran número de zones d’ombra a les quals no arriben les cobertures dels grans centres emissors, són necessaris molts centres emissors petits repartits per tot el territori. Això implica que si es vol un senyal lliure d’interferències, no es poden assignar les mateixes freqüències a dos centres emissors propers. Per tant, estem davant d’un problema de saturació de l’espectre i que provoca problemes freqüents d’interferències, especialment en moviment
Ràdio Digital (DAB)
Què és la ràdio digital?
• La Ràdio Digital Terrestre (T-DAB) soluciona totes les limitacions i defectes de la ràdio analògica. Aquesta tecnologia va néixer l'any 1987 sota l'estàndard T-DAB).
• L’any 1995 l'ETSI (European Telecommunication Standard Institutest) va aprovar el nou estàndard tecnològic com ETS 300 401 i actualment s'està implementant i posant en marxa a escala mundial. Entre els avantatges que presenta el DAB, cal destacar:
–Qualitat de so CD amb baixos nivells de recepció–Incorporació de serveis múltiples –Oferta més àmplia de sintonies –Xarxes de freqüència única
Power Line Communications. PLC
Què és la tecnologia PLC?
•La tecnologia PLC, permet la transmissió de veu i dades a través del cablejat elèctric existent
•Així, qualsevol endoll de la nostra vivenda es pot convertir en un punt de connexió a Internet, per transmetre dades o bé per a realitzar una connexió telefònica
•Pot transportat multitud de serveis com:– Internet– Telefonia– Televisió interactiva– Aplicacions en l’àmbit de la domòtica
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
39,860,2
Sí
No
3,3
13,7
83
Un ordinador
Dos ordinadors
Tres o més ordinadors
DISPOSA D’ORDINADOR A LA LLAR (1) NOMBRE D’ORDINADORS A LA LLAR
94,3 5,7
% Sobretaula
% Portàtils
2674
57,9 42,1
Nombre mig d’ordinadorsa la llar:
Mitjana: 1.21 ordinadors86,3
13,7
Base: Disposa d’ordinador a la llar (n=181)
(resultats en %) (resultats en %)
Base: 300 casos
Disposició i ús de l’ordinador
Disposició i ús de l’ordinador
43,5
12,5
3,7
15
25,3
Cada dia
1 o més cops/setmana
1 o més cops/mes
Alguna vegada
Mai
FREQÜÈNCIA D’ÚS DE L’ORDINADOR (resultats en %)
Base: 300 casos
3,450,813,4 77,3
39,7 21,8 5,6 11,7 21,2Sí
No
Cada dia 1 o més cops/setmana
1 o més cops/mes Alguna vegada
Mai
DISPOSA D’ORDINADOR vs. FREQÜÈNCIA D’ÚS DE L’ORDINADOR
(resultats en %)
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Disposició i ús d’Internet
46,5
46,4
7,1
12,3
0,6
34,8
52,3Línia de telèfonconvencional
ADSL
Cable
Ns/Nc
DISPOSA D’INTERNET A LA LLAR
0,5
26,473,1
TIPUS DE CONNEXIÓ D’INTERNET TÉ A LA LLAR
No disposa d’Internet
Disposa d’Internet
(resultats en %)
(resultats en %)
Ns/Nc
Disposa d’ordinador
a la llar60.2
Base: Disposa d’ordinador a la llar (n=181)
TÉ TARIFA PLANA DE 24 HORES A LA LLAR (resultats en %)
Sí
No
Ns/Nc
Base: Disposa d’Internet a la llar (n=132)
Suposa que el 44% de la població deManlleu disposa de connexió a internet ala llar
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Disposició i ús d’Internet
S’HA CONNECTAT ALGUNA VEGADA A INTERNET
5050
33
9,3
9,8
28,3
63,5A casa
A la feina
Al lloc d'estudi
Des d'un punt públic
Des d'altres llocs(cibercafès, cases
d'amics...)
LLOC D’UTILITZACIÓ D’INTERNET
No s’ha connectat a
Internet
S’ha connectat a Internet
(resultats en %) (resultats en % de casos)
Base: S’ha connectat alguna vegada a Internet (n=150)
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Disposició i ús d’Internet
22
15
13,9
12,7
9,2
27,2Cada dia
4-6 cops setmana
3 cops setmana
2 cops setmana
1 cop setmana
Menys d'1 copsetmana
FREQÜÈNCIA D’UTILITZACIÓ D’INTERNET TIPUS D’ÚS D’INTERNET(resultats en %) (resultats en % de casos)
S’ha connectat a
Internet50
Base: S’ha connectat alguna vegada a Internet (n=150) Base: Es connecta a Internet 1 cop a la setmana o més (n=115)
Altres inclou: Diversos usos i recerca de viatges
Número mig de vegades es connecta a Internet:
3,28 cops / setmana
38.2Es connecta a
Internet 1 cop o més per setmana
1,5
0,7
11,8
19,2
20,8
30,3
34,1
34,1
55,6Buscar informació general
Informació específica
Oci
Correu electrònic
Xats
Per feina
Estudiar / fer cursos
Realitzar compres
Altres
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Disposició i ús de la telefonia mòbil i de la TV
TÉ TELÈFON MÒBIL(resultats en %)
22,577,5
No té telèfon mòbil
Té telèfon mòbil
12,9
21,6
34,1
31,51 telèfon
2 telèfons
3 telèfons
Més de 3 telèfons
Número mig de telèfons mòbils hi ha a la llar:
2.18 telèfons
NÚMERO DE TELÈFONS MÒBILS HI HA A LA LLAR(resultats en %)
DISPOSA DE TV DE PAGAMENT
No disposa de TV de pagament
Disposa de TV de pagament
TÉ DVD REPRODUCTOR COM APARELL EXTERN(resultats en %)
No té DVD
Té DVD
(resultats en %)
Ns / Nc
Base: Té telèfon mòbil (n=233)
0,3
56,842,9
80,4
19,6
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Previsió de creixement de l’ús de les nTIC
CREU QUE LA SEVA FAMÍLIA NECESSITA/RÀ LES NOVES TECNOLOGIES (resultats en %)
7,435,8
56,8
No les necessita/rà
Sí les necessita/rà
Ns/Nc
Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu
Informació necessària per a un coneixement detallat
Serveis disponibles en la central pública de Telefònica:
XTB
XDSI (bàsics, primaris)
ADSL (bàsic, class i premium),
xDSL (especificar tipus)
ULL (oberta o no)
Frame Relay
ATM
InterLan
MetroLan (especificar velocitat màxima)
MacroLan (especificar velocitat màxima)
Previsions de serveis no disponibles: data prevista de disponibilitat
ULL desagregat o en previsió ?
Nombre de terminals TRAC i previsió de substitució?
Nº d’abonats per a cadascun dels serveis:
XTB
XDSI (bàsics, primaris)
ADSL (bàsic, class i premium)
xDSL
Frame Relay
InterLan / MetroLan / MacroLan
Municipis, poblacions a les que dóna serveis.
Percentatge d’ocupació per a cadascun dels serveis.
Número d’abonats disponibles (vacants) per a cadascun del serveis.
Percentatge de viabilitat d’ADSL sobre la xarxa exterior existent per servei: bàsic, class i premium.
Plànols de la cobertura territorial del servei d’ADSL en el municipi
Informació necessària per a un coneixement detallat
Cal obtenir informació detallada dels àmbits que s’estimin com a decisius per a aquesta comissió
Definir un primer esbós dels objectius o reptes que hauran d’assolir-se a curt, mig i llarg termini
Per a cadascun d’aquests objectius o reptes, cal detallar quines accions caldrà dur a terme tant a curt, mig i llarg termini, així com els actors implicats que afectin a les mateixes
Objectius de la Comissió d’Infraestructures per a la propera reunió