pla de transport de viatgers de catalunya - mcrit.commcrit.com/euram/documents/cat_pla_trans.pdf ·...

PLA DE TRANSPORTS DE VIATGERS DE CATALUNYA

1

Desembre de 2002


2

Índex

1. Marc normatiu del pla i tramitació 4

1.1. Antecedents 51.2. Naturalesa del PTV 61.3. Tramitació 7

2. Àmbit del pla 8

3. Objectius generals i directrius específiques del pla 10

3.1. Objectius 113.2. Directrius 11

4. Instruments del pla 13

5. Pla d’oferta 16

5.1. Mancances de l'oferta actual de transport interurbà 175.2. Oferta de transport ferroviari 25

5.2.1. Serveis de llarg recorregut 255.2.2. Serveis regionals 275.2.3. Serveis de rodalies 30

5.3. Oferta de serveis regulars de transport interurbà per carretera 43

5.3.1. Serveis a eixos intercomarcals 435.3.2. Serveis comarcals 445.3.3. Serveis d'aportació al ferrocarril 485.3.4. Coordinació entre serveis urbans i serveis interurbans 495.3.5. Serveis nocturns 50

5.4. Oferta de transport a la demanda 51

6. Programa d’inversions en infraestructura ferroviària 54

7. Programa d’intercanviadors, estacions d'autobusos i actuacions complementàries 58

8. Pla d’informació i atenció als usuaris 64


3

9. Accions normatives 67

10. Reforma de l’estructura tarifària i altres accions normatives 69

11. Contractes-programa amb els operadors de transport per carretera 71

12. Programa d’adaptació de material mòbil 73

13. Valoració econòmica i finançament del PTV 75

14. Indicadors de seguiment del PTV i bases per a la seva revisió i actualització 78


4

1. Marc normatiu del pla i tramitació


5

1.1. Antecedents

La llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, constitueix el marcnormatiu general del sistema de transports a l’Estat espanyol. Per la seva banda, la llei12/1987, de 28 de maig, de regulació de transport de viatgers per carretera mitjançantvehicles de motor, és la norma màxima sobre l’ordenació del transport terrestre aCatalunya dins l’àmbit de les competències exclusives de la Generalitat en aquestamatèria.

L’article 4 de la llei 12/1987 disposa el següent:

“CAPÍTOL IV

El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya

Article 4

-1.El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya és una figura de planejament queté per objecte la definició de la xarxa de serveis i equipaments de transport deviatgers completa i coordinada de tots els modes, a la quals s’haurà de tendirmitjançant els instruments definits en aquesta Llei.

-2.Aquest Pla pot ésser elaborat en diverses etapes i per àmbits territorials.

-3.L’elaboració del Pla correspon al Departament de Política Territorial i ObresPúbliques.

-4.Un cop elaborat el Pla, o cada una de les seves etapes, ha d'ésser presentat pelConseller de Política Territorial i Obres Públiques al Consell Executiu perquèl'aprovi.”

D’altra banda, la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va acordar,mitjançant la resolució 162/VI, de 31 de maig de 2000, instar el Govern de la Generalitata:

"a) Elaborar un pla de transport de viatgers a Catalunya, que tingui en compte eltransport urbà i I'interurbà, tant per ferrocarril com amb autobús.

b) Elaborar una proposta d'interconnexions de la xarxa de transport públic.


6

c) Determinar uns mínims de freqüència de la xarxa de transport públic, d'acordamb els fluxos de mobilitat.

d) Estudiar les connexions de les principals poblacions amb les ciutatsdispensadores de serveis sanitaris, educatius i de lleure, entre d'altres.

e) Elaborar una proposta de transport ferroviari que inclogui les noves línies.

f) Dissenyar una proposta específica de transport públic per a les comarques demuntanya.

g) Negociar el finançament del transport col·lectiu lligant-lo amb els impostosespecials vinculats a la carretera, com l’impost sobre hidrocarburs i I'impostsobre matriculació.”

1.2. Naturalesa del PTV

El Pla de Transports de Viatgers (d’ara endavant, PTV) que s'exposa en el presentdocument és una figura de planejament territorial sectorial que s'insereix en el marcnormatiu definit pels textos legals esmentats en l'anterior apartat.

El PTV és un pla director que defineix les directrius i les accions que articularan lapolítica de transport públic col·lectiu del Govern de la Generalitat fins el 2005. D'altrabanda, el pla estableix un context per a la continuïtat de diverses iniciatives de cairesectorial del Govern, com ara el Pla de Millora de la qualitat del servei de transportinterurbà de viatgers per carretera, aprovat pel Consell Executiu en data 31 d’agost de1999 i que preveu actuacions per import de 4.470 milions de pessetes (26.865.241 EUR)per al quinquenni 1999-2003, el Programa d’Ajuts a la renovació de material mòbil per avehicles de servei públic regular de transport de viatgers per carretera (decret 165/2000,de 2 de maig, i ordre de 10 de juliol de 2000), per un import global de 1.430 milions depessetes (8.594.473 EUR), o la posada en funcionament del Sistema d'Integració Tarifàriaa l'àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona sota la tutela de l'Autoritat del TransportMetropolità l'1 de gener de 2001. Al si del PTV s’apleguen i potencien aquestsprogrames en curs juntament amb altres accions inversores i de gestió per tal dedefinir, d’una manera integrada, la política del Govern de la Generalitat pel que fa alsistema de serveis públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya en l’horitzótemporal del 2005.

Les determinacions del PTV, en tant que pla director, hauran de ser instrumentadesmitjançant eines específiques adients. Així, per exemple, les modificacions de l'oferta deserveis públics regulars dels quals la Generalitat n'és l'administració concedent esvehicularan a través de contractes-programa entre els operadors de transport i la Direcció


7

General de Ports i Transports, mentre que l'establiment de nous serveis de rodalies a laxarxa de RENFE seran objecte d'una negociació amb l'operador ferroviari actual i la sevaadministració tutelar i posteriorment, si s'escau, incorporats al contracte-programa entreaquestes dues entitats.

1.3. Tramitació

Segons el que disposa el punt 4 de l'article 4 de la llei 12/1987, de 28 de maig, deregulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, l'aprovaciódel PTV correspon al Consell Executiu a proposta del Conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques. Així doncs, un cop elaborat el PTV i rebut el vist-i-plau delDirector general de Ports i Transports, aquest l'elevarà al Conseller de Política Territorial iObres Públiques per a la seva tramitació jurídica.


8

2. Àmbit del pla


9

El PTV abasta el conjunt de serveis públics de transport col·lectiu interurbà deCatalunya, i d’una manera específica, els següents:

• Serveis de rodalia i regionals de transport ferroviari

• Serveis públics regulars de transport interurbà de viatgers per carretera

• Nous serveis de transport a la demanda a zones de baixa densitat de població

Pel que fa als serveis que discorren íntegrament al territori de la Regió Metropolitana deBarcelona, el PTV assumirà les determinacions del Pla de Serveis que elaboraràl’Autoritat del Transport Metropolità.


10

3. Objectius generals i directriusespecífiques del pla


11

3.1. Objectius

D’acord amb la llei 12/1987, el PTV té els següents objectius generals:

• Establir el concepte d’una xarxa de serveis i equipaments públics de transportcol·lectiu de viatgers completa, coordinada i sostenible a Catalunya.

• Promoure accions específiques que afavoreixin la integració dels modes i leslínies de transport en un sistema multimodal de funcionament en xarxa.

• Definir i crear nous serveis i equipaments públics de transport col·lectiunecessaris per atendre les necessitats manifestades i potencials de mobilitat delsciutadans de Catalunya.

3.2. Directrius

En el context dels anteriors objectius generals, s'han definit un seguit de directriusespecífiques a tall de fites concretes que es pretenen assolir mitjançant el PTV i lesactuacions que se’n derivaran:

1. Directrius d’oportunitats de viatge en transport públic.

• Que tots els ciutadans de Catalunya disposin d’una oferta de serveis iequipaments públics de transport col·lectiu interurbà adaptada a llurs necessitats.

• Que tothom pugui accedir a un servei públic regular de transport col·lectiuinterurbà per desplaçar-se fins a la capital de la seva comarca i tornar al seudomicili, si més no, un cop per dia feiner, o bé que ho pugui fer mitjançant unservei de transport col·lectiu a la demanda.

• Que tots els residents a ciutats de més de 5.000 habitants i a les capitals decomarca disposin, en dia feiner, d'un mínim d’un servei interurbà per desplaçar-sefins a la capital de la seva demarcació i d’un altre per retornar a llurs domicilis.

• Que tots els habitants de les ciutats de més de 5.000 habitants i de les capitals decomarca gaudeixin, si més no, d'una oportunitat diària per viatjar a Barcelona entransport col·lectiu interurbà i retornar al seu domicili dins la mateixa jornada.


12

2. Directrius d’accessibilitat en transport públic (temps de viatge) als nuclis depoblació de Catalunya.

• Que tots els ciutadans de Catalunya puguin desplaçar-se entre dos punts delterritori servits per la xarxa de serveis públics de transport col·lectiu interurbà ambun temps de viatge que no superi sensiblement el del transport en vehicle privat.

• Que tots els residents a nuclis de població de més de 5.000 habitants i a lescapitals de comarca puguin accedir a un servei públic de transport col·lectiuinterurbà amb uns temps terminals de concentració i de dispersió inferiors als 20minuts.

3. Directrius de finançament dels serveis de transport.

• Que els usuaris dels serveis públics de transport col·lectiu interurbà i lesadministracions tutelars cofinanciïn aquests serveis en unes proporcions tals quees tingui en compte el benefici directe per als usuaris (el qual justifica l'aportaciód’aquests via tarifes) i els beneficis de caire social, energètic i mediambiental per alconjunt de la societat (els quals justifiquen les aportacions de les administracionsamb càrrec a llurs pressupostos respectius).

• Que els usuaris dels serveis públics de transport col·lectiu interurbà abonin tarifesiguals per a desplaçaments d’igual longitud o durada amb independència de lazona del territori on es realitzin i de la cadena modal que emprin.

4. Directriu d’eficiència econòmica.

• Que els serveis públics de transport col·lectiu interurbà es prestin al mínim costpossible per als estàndards de nivell de servei i qualitat establerts.

5. Directrius d’eficiència ecològica del sistema intermodal de transportspúblics.

• Que la xarxa de serveis i equipaments públics de transport col·lectiu interurbàtinguin un consum energètic optimitzat.

• Que els equipaments de transport, i en particular les estacions d'autobusos i deferrocarrils, siguin sostenibles energèticament.

• Que es minimitzin les externalitats dels serveis públics de transport col·lectiu.


13

4. Instruments del pla


14

El PTV preveu diversos tipus d'instruments per executar les seves determinacions:

• Normativa

S'elaboraran noves normes jurídiques per tal d'acomodar les determinacions delPTV que no tinguin un marc legislatiu suficient.

• Foment de la competència empresarial als segments i àmbits de producciódels serveis de transport on hi hagi una oportunitat de negoci

S'afavorirà la competència empresarial com a una eina per a aconseguir una ofertade transport més eficient des del punts de vista econòmic i ecològic. S'identificaranles activitats que poden funcionar sense suport financer públic -i en particular, elsnous serveis contemplats pel PTV que poden ser prestats a risc i ventura i lagestió dels equipaments de transport- i aquestes seran objecte de concurs.S'impulsarà un nou concepte d'intercanviador com a lloc on es desenvolupenun conjunt d'activitats econòmiques terciàries addicionals a la funció detransport les quals actuen com a factor d'atracció i alhora permeten generarrecursos per al manteniment de l'equipament.

• Programes de suport a la producció de serveis de transport

Els contractes-programa quadriennals definiran el marc habitual de relació amb elsconcessionaris de serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera.Aquests contractes-programa podran incorporar ajuts per al manteniment imillora de l'explotació a línies de feble trànsit. Per altra banda, es mantindrà envigència el programa d'ajuts per a la renovació de material mòbil dels SPRTVC.

Quant als serveis ferroviaris prestats pels Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya i la companyia RENFE, hom preveu la continuïtat de l'actual marc desuport a l'explotació en col·laboració amb l'Administració General de l'Estat fins el2005. En el cas del ferrocarril línia Lleida-la Pobla de Segur, es preveu el traspàsde la titularitat de la línia a la Generalitat a curt termini.

• Inversions

Com a resultat de les determinacions del PTV, s'incorporaran als pressupostosgenerals de la Generalitat de Catalunya per les anualitats 2002 a 2005 i al PlaEconòmico-Financer de l’empresa pública GISA diverses partides per dur a termeobres d'infrastructura i superestructura ferroviàries, intercanviadors, estacions


15

d’autobusos, marquesines i pals de parada, així com per a la renovació delssistemes de validació i venda dels serveis de transport.

• Actuacions d’acompanyament

D'acord amb les determinacions del PTV, es convindrà amb els operadors deserveis públics regulars de transport de viatgers per carretera afluents a estacionsferroviàries, en el marc dels respectius contractes-programa, modificacionsd'horaris per millorar el grau de coordinació horària amb el ferrocarril quans’escaigui.

Per altra banda, es projectarà una imatge unificada de la xarxa de serveispúblics de transport col·lectiu de viatgers de Catalunya ampliant l’ús de la"marca" Transports Públics de Catalunya a tots els modes.

Per últim, es duran a terme accions específiques per millorar la informació alsusuaris dels transports col·lectius, com ara la col·locació i actualització continuadad'horaris en totes les marquesines, l'edició de noves guies de transport il'actualització de la web d'itineraris de transport de la DGPT.


16

5. Pla d’oferta


17

5.1. Mancances de l'actual oferta de transport col·lectiu interurbà

L'actual xarxa de serveis de transport interurbà de Catalunya resulta de la superposiciód'un mapa de concessions de serveis públics regulars de transport de viatgers percarretera damunt dues malles de serveis ferroviaris, les d’ FGC i de RENFE. Les líniesde ferrocarril explotades per aquests dos operadors foren construïdes per la iniciativaprivada en règim concessional entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat delsegle XX damunt dels corredors de més gran mobilitat. Al seu torn, les vies per a tràficrodat de majors prestacions quedaren configurades pels plans REDIA i PANE durant ladècada dels 60 i 70, i posteriorment, pel Pla de Carreteres de Catalunya de 1982.

Fins l'aprovació del Plan General Ferroviario de 1877, la construcció de ferrocarrils de viaampla no estigué subjecta a cap planejament general i obeí exclusivament a una lògica deconcurrència entre empreses, la qual cosa fou determinant per a la topologia de la xarxaque actualment explota RENFE (línies "doblades" entre Barcelona i St. Vicenç de Calders,Lleida i Maçanet). Per contra, la construcció de carreteres durant el segle XX fouplanificada per l'Administració i realitzada per aquesta o bé per societats concessionàriesde vies de peatge que oferiren encarregar-se de la construcció i l'explotaciód'infraestructures prèviament definides a nivell conceptual. No obstant això, l'establimentprogressiu de la xarxa de serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera apartir de 1947 no respongué a cap planejament, reproduint-se d'alguna manera el procésexperimentat a la xarxa ferroviària 100 anys abans.

Les lleis i reglaments d'ordenació del transport vigents fins a la dècada dels 80, a l'emparadels quals es van estructurar les principals concessions de SPRTVC que avui en diaexisteixen, van intentar consolidar un paper central per als ferrocarrils en el sistema detransports, "protegint-los" amb el reconeixement d'un dret de tempteig a favor de lesempreses ferroviàries envers les sol·licituds de concessions de recorregut coincident ambel de les línies fèrries. Aquestes normes, però, no van preveure cap mecanisme eficaçper articular una veritable xarxa de transport multimodal integrada on els serveisper carretera i els ferrocarrils assumissin rols complementaris d'una maneracoordinada. La relativa liberalització introduïda per les noves lleis de transports dels 80 -com ara la llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carreteramitjançant vehicles de motor- suposà una reducció dels "privilegis ferroviaris" i l'apariciód'una oferta potent de serveis de transport col·lectiu per carretera concurrent amb elferrocarril allà on l'oferta d'aquest mode era de menor qualitat. Durant aquesta dècada, amés, els principals operadors de SPRTVC van completar l'establiment de líniesd'autobús entre les capitals de comarca i Barcelona en detriment dels serveisd'aportació al ferrocarril.

En aquest marc de concurrència intermodal, FGC i RENFE, juntament amb llursrespectives administracions tutelars, van dur a terme projectes importants per impulsarels serveis ferroviaris suburbans a l'entorn de Barcelona (Rodalies, Metro del Vallès,


18

Metro del Baix Llobregat). Aquest fet, afegit a la limitació de la velocitat comercial delsserveis d'autobús donada per les característiques d'aquesta tecnologia de transport iagreujada per la congestió creixent de la xarxa viària, ha permès que el ferrocarril reïxi enla competència entre serveis públics de transport alternatius als corredors que configurenl'anomenat vuit català i a l'eix Vallès-Barcelonès a través de Collserola.

Fora dels corredors de més gran demanda a l'entorn de Barcelona, el panorama és forçadiferent. Pel que fa al ferrocarril, i més enllà de l'àmbit dels serveis suburbans (xarxes deFGC i de Rodalies RENFE), només es presten serveis regionals de qualitat alta a la líniade Port Bou, al Corredor Mediterrani i al tram Tarragona-Reus. La línia de Puigcerdà ésservida actualment amb 12 trens regionals per sentit i dia al tram Vic-Ripoll i només amb 6circulacions per sentit entre Ripoll i Puigcerdà. El temps de viatge entre Barcelona iPuigcerdà és de 3 hores i 10 minuts, superior a les 2 hores i 50 minuts que triguenels serveis d'autobús alternatius pel túnel del Cadí. Pel sud, circulen només 6 serveisentre Reus i Móra la Nova, amb un temps de viatge competitiu entre aquestes dueslocalitats (de l'ordre de 45', molt inferior als 90' que triguen els serveis d'autobús), tot i queel temps del trajecte Barcelona-Móra, d'unes 2 hores i 10 minuts, és gairebé idèntic alsdels serveis per carretera. La situació pitjor es registra en les connexions amb Lleidaper Manresa: només circulen 3 serveis regionals entre Barcelona i Lleida amb untemps total de recorregut d'unes 4 hores i quart. Al tram Cervera-Lleida circulen 6trens per sentit (1 hora i 20 minuts aproximadament vs. 56 minuts per carretera). Elsserveis ferroviaris alternatius entre Lleida i Barcelona per la Plana-Picamoixons (5 persentit) redueixen el temps de recorregut a una mica més de 2 hores i mitja, pràcticamentigual al que triguen els serveis per carretera. Finalment, hi ha 3 circulacions per sentita la línia Lleida-la Pobla de Segur que triguen 2 hores en cobrir el trajecte; aquesttemps, però, és molt semblant al dels serveis alternatius per carretera.

La situació del serveis de transport regular per carretera a l'exterior dels corredors de grandemanda a l'entorn de Barcelona en relació als objectius del PTV queda ben palesa en elsmapes 1 a 6, els quals mostren la magnitud de l'oferta de transport entre el nucli principalde població de cada municipi i la capital de comarca respectiva. El Solsonès, Osona, elBaix Empordà, les Garrigues i el Priorat són els àmbits territorials on existeix una xarxamés feble de serveis de transport regular per carretera a nivell comarcal. Per altrabanda, Puigcerdà (la Cerdanya), Solsona (el Solsonès) i Sort (el Pallars Sobirà) són lescapitals de comarca que estan pitjor comunicades amb transport públic amb lesrespectives capitals de demarcació.


19

El Port dela Selva

Cadaqués

La Selvade Mar

L'Escala

Torroella de Montgrí

Bellcaire d'Empordà

Palau-saverderaRoses

Castelló d'Empúries

Portbou

Colera

Llançà

L'Armentera

Sant Pere Pescador

Vilamaniscle

Vilajuïga

Fortià

PauPedret i Marzà

Vila-sacra

Vilamacolum

Viladamat

Ventalló

Mollet dePeralada

Garriguella

Peralada

RiumorsSiurana

Sant Mori

AlbonsVilopriu

VilabertranLlers

Borrassà

Begur

Pals

RegencósTorrent

Palau-sator

Ullà

GualtaFontanilles

Serra de Daró

Ullastret

Mont-ras

Palafrugell

Palamós

Vall-llobrega

Forallac

LA BISBALD'EMPORDA

Santa Cristinad'Aro

Castell-Platja d'Aro

Calonge

Sant Feliu de Guíxols

Corçà

Ultramort

Rupià

Foixà

Parlavà

Jafre

ColomersLa Tallada

Verges

La Pera

Cassà dela Selva

Campllong

Llambilles Cruïlles, Monells iSant Sadurní de l'Heura

Madremanya

Sant MartíVell

Juià

Viladasens

Bordils

Cervià de Ter

Flaçà

Tossa de Mar

Llagostera

Quart

GIRONA

Celrà

Sant Juliàde Ramis

Fornells de la Selva

Vidreres

Blanes

Lloret de Mar

Sant AndreuSalou

Caldes deMalavella

Sant ClimentSescebes

Rabós

Espolla

SausVilaür

Garrigàs

Bàscara

Garrigoles

Cabanes

FIGUERES

MasaracBiure

Pont de Molins

Capmany

Pontós

Vilamalla

Vilafant

NavataOrdis

La Jonquera

Cantallops

Darnius

Terrades

Cistella

FontcobertaVilademuls

Cornellàdel Terri

VilanantCabanelles

Lladó

Crespià

EsponellàSerinyà

Maçanet deCabrenys

La VajolAgullana

Sant Llorençde la Muga

Beuda

Maià deMontcal

Sant Ferriol

Besalú

Sant Gregori

Sarriàde Ter

Palol deRevardit

Camós

BANYOLES

Riudellots dela Selva

Sils

Vilobíd'Onyar

Salt

Vilablareix

Maçanet dela Selva

Bescanó

AiguavivaBrunyola

Canetd'Adri

Sant Martíde Llémena

Riudarenes

Les Planesd'Hostoles

Sant Miquelde Campmajor

Porqueres

La Cellerade Ter

Anglès

Sant Feliude Buixalleu

SANTA COLOMADE FARNERS

Breda

Massanes

Fogars deTordera

Hostalric

Amer

Sant Julià delLlor i Bonmatí

Arbúcies

Riells i Viabrea

Sant HilariSacalm

Susqueda

Osor

Argelaguer

Sant Jaume de Llierca

Tortellà

Castellfollitde la Roca

Sant Joanles Fonts

Mieres

Sant Aniolde Finestres

Sant Feliude Pallerols

La Vall d'en Bas

Albanyà

Sales deLliercaMontagut

Sant Paude Segúries

Les PresesSanta Pau

Riudaura

OLOT

Molló

Camprodon

La Vall de BianyaSant Joan deles Abadesses

Vilallonga de Ter

Setcases

Llanars

Ogassa

Vallfogonade Ripollès

RIPOLL

Les Llosses

Pardines

Queralbs

Ribes deFreser

Gombrèn

Campelles

Campdevànol

Toses Planoles

expedicions diàriesper sentit

altres serveis col·lectius *=> 42 a 3< 2sense servei

0 20 40 km

N

Font: Direcció General de Ports i TransportsElaboració: CINESI, SL

L'ALT EMPORDÀ

EL RIPOLLÈS

LA GARROTXA

LA SELVA

EL PLA DE L'ESTANYEL BAIX EMPORDÀ

EL GIRONÈS

COBERTURA EN TRANSPORT REGULAR PER CARRETERA DELS MUNICIPIS(NUCLI PRINCIPAL) AMB LES RESPECTIVES CAPITALS COMARCALS.

ÀMBIT DE LES COMARQUES GIRONINES, 2001

* Altres serveis col·lectius: serveis a la demanda, serveisinstats, serveis escolars integrats i serveis ferroviaris.


20

S a n t S a d u r n íd ' O s o r m o r t

V i l a n o v ad e S a u

E s p i n e l v e s

Rup i ti Pru i t

T a v e r t e t

S a n t P e r ede To re l l ó

V i l ad rau

S a n t a M a r i ad e C o r c ó

L e s M a s i e s d e R o d a

F o l g u e r o l e s

T a v è r n o l e s

Sant Ju l iàde V i la to r ta

C a l l d e t e n e s

R o d a d e T e rG u r b

Ta rade l l

M a n l l e u

Mal la

Tore l ló

VIC

S e v a

El Bru l l

Cen te l l es

B a l e n y à

S a n t M a r t í d e C e n t e l l e s

O los t San ta Cec í l i ade Vo l t r egà

S o b r e m u n t

Santa Eu là l iad e R i u p r i m e r

S a n t B a r t o m e ude l G rau

Co l l susp ina

Mo ià

T o n a

Mun tanyo laL ' E s t a n y

Mon tesqu iuV id rà

S a n t V i c e n çde To re l l ó

Or ís

S a n t Q u i r z ed e B e s o r a

S a n t B o id e L l u ç a n è s

S o r a

Peraf i taL luçà

S a n t J a u m ed e F r o n t a n y à

L a P o b l ade L i l l e t

Cas te l la rd e n ' H u g

Cas te l l de l 'A reny

Llív ia

F o n t a n a l s d e C e r d a n y a

P U I G C E R D À

San t Agus t íd e L l u ç a n è s

A l p e n sB o r r e d à

Or is tà

San t Mar t íd 'A lbars

Ca lde rs

M o n i s t r o lde Ca lde rs

S a n t a M a r i ad 'Oló

E l P o n t d e V i l o m a r a i R o c a f o r t

Sant Fe l iuS a s s e r r a

P r a t s d eL l u ç a n è s

S a n t V i c e n çd e C a s t e l l e t

M u r a

Caste l lbe l l i e l V i la r

Mon i s t r o l deM o n t s e r r a t

M a s q u e f a

E ls Hos ta le t sde P ie ro la

Ra jade l l

S a n t S a l v a d o rde Guard io la

Margane l l

E l B r u c

P ie ra

C a b r e r ad ' Igua lada

Va l l bonad 'Ano ia

Caste l lo l í

C a r m eO r p í

C a p e l l a d e s

L a P o b l ad e C l a r a m u n tV i l a n o v a

d e l C a m í

Ò d e n aJ o r b a

Rub ióC o p o n s

I G U A L A D A

L a L l a c u n a

San t Mar t íd e T o u s

Argenço la

S a n t a M a r i ad e M i r a l l e s

Be l l p ra t

M o n t m a n e u

Alp

Bolv i r

L a Q u a r

O l v a n

G ironel la

S a n t a M a r i ad e M e r l è s

S a g à s

D a s

B a g à

Guard io lad e B e r g u e d à

V i l ada

Va l l ceb re

C e r c s

L a N o u d eB e r g u e d à

P r a t s i S a n s o r

G e r

U r ú s

I s ò v o l

Be l l ve r deC e r d a n y a

V ive r iSer ra te ix

C a s s e r r e s

C a p o l a t Pu ig- re ig

Av ià

M o n t c l a r

B E R G A

S a l d e s

G isc la reny

M o n t m a j o r

Cas te l l a r de l R iu

F ígo ls

G u i l s d eC e r d a n y aL l e s d e

C e r d a n y aM e r a n g e s

C a p o l a t

L 'Espunyo laM o n t m a j o r

Monte l lài M a r t i n e t

P ru l l ans

Gu i xe rs

G ó s o l

N a v è s

L a C o m a il a Ped ra

S a n t L l o r e n çd e M o r u n y s

C l a r i a n a d e C a r d e n e r

L ladurs

L lobera

S O L S O N A

O d è n

Cas te l l a r dela R ibe ra

P ine l l de So l sonès

N a v a r c l e s

A r t é s

T a l a m a n c a

Sa l len t

A v i n y óB a l s a r e n y

Gaià

S a n t p e d o r

Caste l lga l í

M A N R E S A

Cas te l l noud e B a g e s

N a v à s

C a l l ú s

San t F ru i t ósd e B a g e s

F o n o l l o s a

Súr ia

Caste l l fo l l i tde l Bo ix

S a n t M a t e ud e B a g e s

C a r d o n a

P i n ó s

E ls P ra tsd e R e i

Agu i l a r deS e g a r r a

L a M o l s o s a

S a n t P e r eSa l lav ine ra

O l ius

R ine r

San t Mar t íS e s g u e i o l e s

C a l o n g ed e S e g a r r a

V e c i a n a

C a l a fPuja l t

Caste l l fo l l i td e R i u b r e g ó s

0 2 0 4 0 k m

N


a ltres serveis col·lectius *= > 42 a 3< 2sense se rve i

Fon t : D i recc ió Gene ra l de Po r t s i T ranspo r t sE l a b o r a c i ó : C I N E S I , S L

L A C E R D A N Y A

E L S O L S O N È S

E L B E R G U E D À

O S O N A

E L B A G E S

L'ANOIA

C O B E R T U R A E N T R A N S P O R T R E G U L A R P E R C A R R E T E R A D E L S M U N ICIPIS( N U C L I P R I N C I P A L ) A M B L E S R E S P E C T I V E S C A P I T A L S C O M A R C A L S .

À M B I T D E L E S C O M A R Q U E S C E N T R A L S , 2001

* A l t res serve is co l · lec t ius: serve is a la demanda, serve isinstats, serveis escolars in tegrats i serveis ferrov iar is .


21


22

S a n t G u i m d e F r e i x e n e t

R i b e r a d ' O n d a r a

L e s O l u g e s

S a n t R a m o n

Ta lave ra

Granyane l la

G r a n y e n a d e S e g a r r a

M o n t o r n è sd e S e g a r r a

Ta r ro j a de Sega r ra

C E R V E R A

T À R R E G A

N a l e c

E l s O m e l l s d e n a G a i a

V a l l b o n a d e l e s M o n g e s

Ciutadi l laG u i m e r à

V e r d úP r e i x a n a

V i l ag rassa

Ang leso la

B e l i a n e s

M a l d à

L ' E s p l u g a C a l b a

Be l lpu ig

B a r b e n s

Cas te l l noud e S e a n a

V ina i xa

T a r r é s

Fu l l eda

L 'A lb i

E l V i lose l l

E l P o n t d e B a r

A r s è g u e l

C a v a

J o s a i T u i x é n

A làs i Ce rc

Es tamar iu

L a V a n s ai Fórno ls

L A S E U

D ' U R G E L L

Far re ra

Les Va l l s de Va l i r a

R ibe ra d 'U rge l l e t

Mon t fe r re r i Cas te l l bò

Fígo ls i A l inyà

L lador re

A l i nsEs te r r i

d e C a r d ó s

So r i gue ra

O r g a n y à

C a b ó

Les Va l l s d 'Agu i l a r

L a G u i n g u e t ad ' À n e u

A l t À n e u

Este r r id ' À n e u

Va l l deC a r d ó s

Tírv ia

E s p o t

Ria lp

L lavo rs í

C o n c a d e D a l t

Ba ix Pa l la rs

L a P o b l ad e S e g u r

L a T o r r e d eCabde l la

S O R T

I sona iC o n c a D e l l à

T R E M P

Sa làs de Pa l l a r s

S e n t e r a d a

T R E M P

Ta la rn

N a u t A r a n

C a n e j a n

S a r r o c a d eBel le ra

E L P O N TD E S U E R T

L a V a l l d e B o í

V i la l le r

C a s t e l l d e M u r

A r r e s

B a u s e n

E s B ò r d e s

B o s s ò s t

L e s

V i l a m ò s

V I E L H A E

M I J A R A N

S a n t G u i m d e l a P l a n a

T o r à

Ivor ra

M a s s o t e r e s

Sanaü ja

T i u r a n a

B i o s c aV i l a n o v a

d e l ' A g u d a

C a b a n a b o n a

E ls P lans de S ió

G u i s s o n a

O l iana

Basse l la

A b e l l a d e l a C o n c a

C o l l d e N a r g ó

P e r a m o l aLa Ba ron ia

de R ia lb

A r t e s a d e S e g r e

O liola

Pon ts

O s s ó d e S i ó

A g r a m u n t

T o r n a b o u s

P r e i x e n s

Cas te l l se rà

V i l anova de Me ià

L l im ianaG a v e t d el a C o n c a

A lòs deB a l a g u e r

C a m a r a s aF o r a d a d a

Cube l l s

P e n e l l e s

M o n t g a i

La Sen t i ude S ió

Be l lca i red 'Urge l l

À g e r

S a n t E s t e v ed e l a S a r g a

les Ave l l anesi San ta L inya

O s d e B a l a g u e r

M e n à r g u e n s

Cas te l l ó deFa r fanya

B A L A G U E R

A lbesa

A lger r i

A lgua i re

A l fa r ràs

A l m e n a r

I v a r s d e N o g u e r a

P u i g g r ò s

M i r a l c a m p

A r b e c aJ u n e d a

L E S B O R G E S

B L A N Q U E S

G o l m é s

Fondare l la

M O L L E R U S S A

C e r v i à d eles Gar r i gues

L a P o b l ad e C é r v o l e s

Bel lv ís

L inyo la

T é r m e n s

V i la -sana

E l P o a l

A s p aC a s t e l l d a n s

A r t e s a d eL le ida

T o r r e g r o s s a

E l s T o r m s

L ' A l b a g é s

J u n c o s a

V i l anova dela Ba rca

E l s A l a m ú s

A lco le tge B e l l o cd 'Urge l l

C o r b i n s

T o r r e l a m e u

Bove ra

La Granade l l a

E l C o g u l

B e l l a g u a r d a

E l S o l e r à s

S u d a n e l l

S u n y e r

A l f é s

A lba tà r rec

Tor re fa r re ra

La Por te l la

T o r r e - s e r o n a

T o r r e b e s s e s

Maia ls

Sa r roca de L l e i da

A l canó

L l a r d e c a n s

A lp i ca t

A l ca r ràs L L E I D A

S o s e s

T o r r e s d eS e g r e

A l m a c e l l e s

G imene l l s ie l P l a de l a Fon t

A i t ona

A l m a t r e t

Massa l co re ig

S e r ò sLa Gran jad 'Esca rp expedicions diàries

per sentit

a ltres serveis col· lectius*= > 42 a 3< 2sense se rve i


C O M A R Q U E S D E L ' À M B I T D E P O N E N T , 2001

0 20 40 km

N


E L P A L L A R S S O B IRÀL A V A L D ' A R A N

L ' A L T A R I B A G O R Ç A

E L P A L L A R S J U S S À

L ' A L T U R G E L L

L A N O G U E R A

L A S E G A R R A

E L S E G R IÀ

L E S G A R R I G U E S

L'U R G E L L

E L P L A D ' U R G E L L



23

Cala fe l lCun i t

B a n y e r e s d e l P e n e d è s

L ' A r b o ç

S a n t J a u m ed e l s D o m e n y s

E L V E N D R E L L

B e l l v e i

S a n t a O l i v a

L l o r e n ç d e lP e n e d è s

E l M o n t m e l l

L a B i s b a ld e l P e n e d è s

A lb i nyana

Cre ixe l l

R o d a d e B a r à

T o r r e d e m b a r r a

Pont i ls

S a n t a C o l o m a d e Q u e r a l t

L a P o b l ad e M o n t o r n è s

Al tafu l la

Mont fe r r iM a s l l o r e n ç

R o d o n y àBràf im

V i l a - rodona

L a R i e r a d e G a i à

B o n a s t r e

Vespe l l a de Ga ià

S a l o m ó

A iguamúrc ia

Q u e r o l

E l P o n td 'A rmen te ra

E l Ca t l l a r

Vi label la

Al ió

P u i g p e l a t

R o c a f o r de Quera l t

Les P i l es

C o n e s a

L l o r a c

S a r r a l

Sava l làd e l C o m t a t

B a r b e r à d el a C o n c a

C a b r ad e l C a m p

E l P l a d eS a n t a M a r i a

F iguero lad e l C a m p

R e n a u

T A R R A G O N A

Va l l f ogonad e R i u c o r b

P a s s a n a n t

N u l l e s

E l s Pa l l a resos

Va l lmo l l

E ls Gar ide l l s

La Secu i t a

L a M a s ó

El Mi là

V i la l l ongad e l C a m p

E l Rou re l l

Cons tan t í

Pe ra fo r tL a P o b l a

d e M a f u m e t

E l More l l

R E U S

S a l o u

A l m o s t e r

V i lap lana

C a s t e l l v e l l d e l C a m p

L 'A lb io l

L a S e l v ad e l C a m p

Vinyo ls ie l s A r c s

R i u d o m s

L 'A le i xa r

Botare l l

Al for ja

L e s B o r g e sd e l C a m p

M a s p u j o l s

C a m b r i l s

L 'A rgen te ra R i u d e c a n y e s

Pratd ip

V i l a n o v ad ' E s c o r n a l b o u

Mon tb r i ód e l C a m p

Mont - ro igd e l C a m p

la To r re de Fon taube l l a

Arbo l íP o b o l e d a

D u e s a i g ü e s

R iudeco lsP rade l l dela Te ixe ta

Co l l de jouC a p ç a n e s

Vande l l òs il'Hosp i ta le t de l ' I n fan t

F A L S E T

Tor ro ja de l P r i o ra t

Po r re ra

E l s G u i a m e t s

M a r ç à

Gra ta l l ops

La V i l e l l a Ba ixa

La V i le l la A l ta

B e l l m u n tde l P r i o ra t

E l Mas ro i g

E l M o l a r

L a F i g u e r aE l L loa r

C a b a c é s

F o r è s

P i ra

Sol ive l la

A l c o v e r

L a R i b a V A L L S

Vi lave rd

V i m b o d íM O N T B L A N C

S e n a n

B lanca fo r t

L 'Esp lugade F ranco l í

C a p a f o n t sM o n t - r a l

P r a d e s

Va l lc la ra

V i l a n o v a d e P r a d e s

U l l d e m o l i n s

L a F e b r óCornude l lad e M o n t s a n t

L a M o r e r ad e M o n t s a n t

M a r g a l e f

L a B i s b a l d e F a l s e t

0 20 40 kmN


a ltres serveis col·lectius *= > 42 a 3< 2sense se rve i


L A C O N C A D E B A R B E R À

L ' A L T C A M P

E L B A I X P E N E D È S

E L T A R R A G O N È S

E L B A I X C A M P

E L P R I O R A T


À M B I T D E L C A M P D E T A R R A G O N A , 2 0 0 1



24

A M P O S T A

S a n t J a u m e d ' E n v e j a

C a m a r l e s

L ' A m e t l l a d e M a r

L 'A ldeaDe l teb re

El Pere l ló

T i v i s sa

M ó r a l a N o v a

L a P a l m a d ' E b r e

Garc ia

A s c ó

Flix

L a T o r r e d e l ' E s p a n y o l

V ineb re

M i rave t

R a s q u e r a

M Ò R A D ' E B R E

G ines ta r

B e n i s s a n e t

Ben i fa l l e t

E l P ine l l de B ra i

C o r b e r a d ' E b r e

U l l decona

S a n t C a r l e sde l a Ràp i t a

A l c a n a r

T O R T O S A

T ivenys

A l d o v e r

Xer ta

Freg ina lsG o d a l l

L a G a l e r a

S a n t a B à r b a r a

M a s d e n v e r g e

La Fa ta re l la

R iba - ro ja d 'Eb re

L a P o b l ad e M a s s a l u c a

V i l a l ba de l s A rcs

B a t e a

B o t

G A N D E S A

P r a t d e C o m t e

C a s e r e s

M a s d e B a r b e r a n s

L a S é n i a

Paü ls

R o q u e t e s

A l fa ra

d e C a r l e s

A r n e s

Hor ta deS a n t J o a n

0 20 40 km

N


a ltres serveis col· lectius*= > 42 a 3< 2sense se rve i

L A R I B E R A D ' E B R E

L A T E R R A A L T A

E L B A I X E B R E

E L M O N T S I À



À M B I T D E L E S C O M A R Q U E S D E L ' E B R E , 2 0 0 1



25

5.2. Oferta de transport ferroviari

El PTV concebeix un sistema de transport col·lectiu interurbà al qual els serveisferroviaris damunt la xarxa existent en l'horitzó 2005 en constituiran la columnavertebral juntament amb un seguit de línies de serveis regulars per carretera sobre eixosestratègics.

La construcció de la línia d'alta velocitat i amplada internacional Madrid-Barcelona-fronterafrancesa i la reforma de la xarxa d'enllaços ferroviaris de la Ciutat Comtal ofereixen unaoportunitat única per a la reordenació dels serveis ferroviaris de Catalunya. D'altra banda,l'ampliació de capacitat de les línies del Vallès i de l'Anoia de FGC mitjançant la futuraconstrucció de l'intercanviador central de Barcelona i el desdoblament de via fins Olesa deMontserrat permetrà plantejar un increment significatiu de l'oferta de serveis ferroviaris aaquests dos corredors.

5.2.1. Serveis de llarg recorregut

Connexions amb la resta de la Península Ibèrica amb alta velocitat

Un objectiu clau del pla és assolir un temps de viatge en la connexió Barcelona-Madridno superior a 2h 30', per tal que el ferrocarril pugui ser clarament competitiu amb elviatge en avió i captar la major part del mercat de desplaçaments per motiu de negocis igestions que hi ha en aquesta relació. Evidentment, hi haurà unes altres possibilitats dedesplaçaments en serveis d'alta velocitat -del tipus Barcelona-Sevilla o Girona-Saragossa-, però els serveis que es contemplen com a estratègics sota l'òptica del PTV són elsBarcelona- Madrid.

Per tal d’assolir l’objectiu de les 2h 30', és necessari que l'encaminament d'una partsubstancial d’aquests serveis sigui "directe" i aquests utilitzin els by-pass de les ciutats peron passen. La velocitat comercial de la connexió Barcelona-Madrid per a viatgesmajoritàriament de negocis s’ha de situar prop dels 300 km/h. En els viatges permotiu d’oci es poden admetre velocitats comercials inferiors, tot i que haurien de ser del’ordre dels 250 km/h. Evidentment, les estacions dels serveis Barcelona-Madrid haurande ser considerades intercanviadors, puix en general s'haurà de trobar un mitjà detransport complementari per completar el viatge.

La freqüència bàsica dels serveis d'alta velocitat Barcelona-Madrid hauria de ser de1 hora, i de 30 minuts en hora punta. A banda dels serveis que connectin Barcelonaamb Madrid en menys de 2h 30', hi pot haver altres serveis menys ràpids amb parades aaltres estacions (Lleida-centre, Calataiud, Guadalajara, etc.).


26

Per altra banda, cal aprofitar l’efecte xarxa per establir noves connexions ferroviàries dequalitat amb Andalusia occidental, com ara relacions Barcelona-Sevilla i Barcelona-Màlaga amb un temps de viatge de l’ordre de 4 hores 20 minuts i 4 hores 30 minuts,respectivament.

Connexions amb la resta de la Península Ibèrica utilitzant vies d’ampladainternacional i vies d’amplada ibèrica

Dintre d’aquestes connexions es trobarien els serveis del País Basc, Castella i Lleó iGalícia. La seva velocitat comercial hauria de situar-se sobre els 200 km/h, i la sevafreqüència bàsica seria de 2-3 hores.

Raonablement, aquestes connexions s’haurien de fer amb material TALGO d’eixosd’amplada variable. D’aquesta manera, es podria aprofitar la xarxa d’alta velocitat iampliar l’abast territorial dels seus efectes beneficiosos. És clar que el criteri ha de sertreure el màxim profit de la xarxa d’alta velocitat, i per tant aquests serveis hauriend’utilitzar aquesta preferentment; per aquesta raó, les instal·lacions de canvi d’ampladad’eixos hauran d’estar en l’extrem de la xarxa d’alta velocitat i en les bifurcacions amb laxarxa d’ample ibèric principal. Aquestes instal·lacions haurien d'estar situades, en l’horitzó2005, al Camp de Tarragona (estació de Perafort-La Secuita) i a la Sagrera. Amb lainstal·lació de Perafort-La Secuita es podria alliberar la xarxa de rodalies de Barcelona,molt congestionada, de diversos serveis de llarg recorregut, mentre que la instal·lació dela Sagrera permetria la connexió de les línies d’alta velocitat del sud amb lesconvencionals del nord de Barcelona per establir nous serveis del tipus Madrid-Puigcerdàsense transbordament. En el futur, un cop construïda la penetració de la línia d’altavelocitat i amplada internacional al Camp de Tarragona i la connexió del Corredor delMediterrani amb aquesta línia, es traslladaria la instal·lació de canvi d’amplada d’eixos dePerafort-La Secuita a un altre punt més adient. En aquest mateix horitzó a llarg termini, elCorredor del Mediterrani hauria de quedar configurat com un passadís amb duesinfraestructures ferroviàries diferenciades, l’una pels serveis d’alta velocitat i l’altre perserveis convencionals de rodalies i regionals i serveis de mercaderies.

En l'horitzó 2005, però, les relacions de llarg recorregut amb la Comunitat Valencianaes continuarien atenent mitjançant els serveis Euromed damunt vies d'ampladaRENFE, amb una freqüència bàsica horària i una oferta de trens cada 30' en horapunta. Es proposa que els serveis Euromed tinguin parada a l’estació de l’Aldea –Amposta – Tortosa de manera que es millori substancialment el servei ferroviari a lesTerres de l’Ebre.


27

Connexions diürnes amb la resta d’Europa

Les relacions que s'identifiquen com a estratègiques des del punt de vista del PTV són lesde Paris, Montpeller, Zuric i Milà. El temps de viatge no hauria de superar les cinchores, com a ordre de magnitud, per la qual cosa la velocitat comercial d’aquestsserveis hauria de ser de l’ordre dels 250-270 km/h. Quant a la freqüència d'aquestesrelacions, hi hauria d'haver, si més no, tres trens per sentit i dia.

Serveis interregionals i internacionals via Puigcerdà i Portbou

El PTV referma el caràcter estratègic de les connexions interregionals iinternacionals a través de Puigcerdà-la Tor de Querol i Portbou-Cervera de laMarenda, les quals hauran de romandre ateses amb una qualitat de servei idònia. A més,caldrà reduir l’efecte frontera a les connexions ferroviàries transfrontereres millorant lacoordinació horària dels serveis regionals catalans i els francesos.

Connexions nocturnes amb la resta d’Europa

Amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat és possible comunicar Catalunya amb relacionsnocturnes d'entre 8 i 10 hores de viatge amb Gran Bretanya, Alemanya,Escandinàvia i l´'Europa central. La velocitat comercial recomanable d’aquestsserveis és superior als 200 km/h. Tot i que hi pot haver viatges per motiu de negocis igestions, la part majoritària d’aquests viatges tindran un motiu turístic (anualment visitenCatalunya més de 17 milions de turistes). En aquest sentit, les estacions s’hauran decomplementar amb instal·lacions per a carregar i descarregar els vehicles dels viatgers obé de les vies d’estacionament dels trens hotelers. En primera aproximació, es potpreveure que serien necessàries instal·lacions de “Tren+Auto” i o vies d’estacionamentdels trens hotels a Girona, el Vallès i Perafort-La Secuita. D’aquesta manera es podrienservir les tres principals zones turístiques (Costa Brava, Regió Metropolitana i CostaDaurada).

5.2.2. Serveis regionals

Connexions regionals sobre la xarxa d'altes prestacions

El PTV preveu el següent esquema de serveis regionals d'altes prestacions damunt lalínia d'alta velocitat i amplada internacional en l'horitzó 2005:


28

RelacióOferta bàsica

(trens / sentit i dia)Temps de viatge

(minuts)

Barcelona - Figueres TAV (1)

Barcelona - Lleida centre (2)

1818

41' (3)

65' (4)

(1) Inclou parada intermèdia a Girona centre(2) Inclou parades intermèdies a l’Aeroport del Prat, Vilafranca del Penedés i Perafort-La Secuita(3) Temps de recorregut Barcelona/Sagrera – Girona centre – Figueres TAV(4) Temps de recorregut Barcelona/Sants – Aeroport del Prat – Vilafranca del Penedès – Perafort-La Secuita – Lleida

centre

Aquests serveis es podrien explotar com a una llançadora entre Figueres i Lleida pel noutúnel del c/Mallorca (10 trens/sentit i dia) i dues llançadores més Barcelona/Sants –Barcelona/Sagrera - Lleida centre i Barcelona/Sagrera - Barcelona/Sants – Figueres TAVpel “by-pass” del Vallès (en conjunt, 8 trens/sentit i dia). Altres temps de viatge per a lesprincipals relacions servides pels serveis regionals d’altes prestacions serien els següents,amb els diversos encaminaments possibles:

- Barcelona/Sagrera – Girona centre: 27’- Barcelona/Sants – Aeroport del Prat – Vilafranca del Penedès – Perafort/La

Secuita: 38’- Barcelona/Sants – Aeroport del Prat – Vallès – Girona: 45’- Barcelona/Sants – Aeroport del Prat – Vallès – Girona centre – Figueres TAV: 59’- Barcelona/Sagrera – Vallès – Vilafranca del Penedès – Perafort/La Secuita: 40’- Barcelona/Sagrera – Vallès – Vilafranca del Penedès – Perafort/La Secuita– Lleida

centre: 67’

Aquestes relacions conformarien l'espina dorsal del transport col·lectiu interurbà deCatalunya en l'horitzó 2005. Es tracta de circulacions amb velocitats màximes de 250km/h, una oferta bàsica d'un tren per hora i un servei cada 30' en hora punta enfunció dels quals es reordenaria l'oferta de serveis regionals prestats actualment perRENFE i FGC. Un dels eixos d'aquesta reordenació seria l'establiment de nous serveisd'aportació a les estacions-intercanviadors multimodals dels serveis regionals d'altesprestacions, i.e.:

- Lleida centre- Perafort-La Secuita


29

- Vilafranca del Penedès- Aeroport del Prat- Barcelona/Sants- Barcelona/Sagrera- Estació del Vallès (St. Cugat V.)- Girona centre- Figueres TAV

Totes les circulacions "passants" a través de Barcelona (nou túnel c/Mallorca) farienparada al nou baixador del Passeig de Gràcia. D’altra banda, un cop completada la secciótranspirinenca de la línia d’alta velocitat i amplada internacional –i en conseqüència mésenllà del termini del PTV-, es podria millorar la qualitat del servei regional d’altesprestacions a l’Empordà des del punt de vista de l’accessibilitat si es transformés una deles dues vies actuals d’ample ibèric del tram Girona-Figueres-Port Bou a ample UIC.Aquesta actuació, que tindria múltiples avantatges, permetria que els trens regionalsd’altes prestacions s’encaminessin, al nord de Girona-centre, per aquesta via.

Serveis regionals d'aportació sobre línies convencionals

Com s'ha dit abans, el PTV contempla una reforma de les connexions ferroviàriesregionals sobre línies convencionals que permeti crear nous serveis d'aportació alstrens d'altes prestacions, a fi de multiplicar els beneficis socials i territorials d'aquests.Els nous serveis que s'albiren en l'horitzó 2005 són els següents:

- Portbou-Girona centre-Sils-Maçanet- Ribarroja-Perafort-La Secuita per Reus- l'Espluga de Francolí-Picamoixons-Reus-Perafort-La Secuita- Cervera-Tàrrega-Lleida centre-Monzó- Balaguer-Lleida centre-les Borges Blanques

La freqüència d'aquests serveis d'aportació estarien en consonància amb la dels serveisd'altes prestacions.

Serveis regionals complementaris sobre línies convencionals

La xarxa de connexions ferroviàries regionals que el PTV preveu pel 2005 es completaamb els següents serveis sobre línia convencional:


30

RelacióOferta bàsica

(trens / sentit i dia)Objectiu de

temps de viatge

Tortosa - Tarragona - BarcelonaBarcelona - PuigcerdàLleida - Manresa - BarcelonaLleida - Valls – BarcelonaLleida - la Pobla de SegurTarragona - Reus - LleidaBarcelona - Martorell - ManresaBarcelona - Martorell - Igualada

885555

30 (4)

30 (4)

1 h 30'2 h 15’ (1)

2 h 45’ (2)

2 h 30’ (3)

1 h 30’1 h 40’1 h 12'1 h 14'

(1) Temps Barcelona-Ripoll: 1h 20 min(2) Temps Lleida-Manresa: 1 h 45 min(3) Temps Valls – Barcelona: 1 h 20 min(4) Inclouen 15 trens amb correspondència a Martorell Central

Per tal d'assolir els temps de viatges establerts com a objectiu caldrà procedir a larehabilitació de diversos trams de la xarxa explotada actualment per RENFE.

5.2.3. Serveis de rodalies

Rodalies ferroviàries de Barcelona

RENFE explota en l'actualitat quatre línies de rodalies:

- C1: Maçanet - Mataró - l'Hospitalet de Llobregat - Aeroport del Prat- C2: Maçanet - Barcelona - Vilanova i la Geltrú - St. Vicenç de Calders- C3: Vic - l'Hospitalet- C4: Manresa - Barcelona - Vilafranca del Penedès - St. Vicenç de Calders

Els serveis de les línies C1, C3 i C4 travessen Barcelona pel túnel de Pl. Catalunya,mentre que els de la línia C2 ho fan pel del carrer Aragó.

En l'horitzó 2005, el PTV proposa una reforma dels encaminaments i de la distribucióde l'oferta de serveis de rodalies entre el túnel de Pl. Catalunya i el túnel del carrerAragó. Es planteja establir, en funció de la freqüència, 2 tipus de serveis, uns de cairemés metropolità amb freqüències elevades en hora punta (serveis “M”) i uns altres derodalies de menor freqüència (serveis “R”). L'organització dels serveis de rodalies deBarcelona quedaria com segueix (veure esquema adjunt) (1):


31

- Línia Maçanet - Mataró - Vilanova i la Geltrú – Coma-ruga (2) (serveis R1 i M1) perSagrera, Pl. Catalunya i Sants. Es confronten les dues línies de la costa ambcàrregues de passatge similars, i per tant amb necessitats de servei similars.

- Línia Manresa - Terrassa - Aeroport del Prat (serveis R11 i M11) per St. AndreuArenal, Pl. Catalunya i Sants. Amb aquests encaminaments es podria arribar al'aeroport directament des de Terrassa, Sabadell i Barcelona, i amb un soltransbordament des de la resta de la xarxa de rodalies.

- Línia Maçanet - St. Celoni - Vilafranca del Penedès – Coma-ruga (2) (serveis R2 iM2) per Sagrera, el túnel del carrer Aragó i Sants. Novament, es confronten ambaquests serveis dues línies amb càrregues molt similars.

- Línia Vic - la Garriga - L’Hospitalet (serveis R12 i M12) pel ramal Aigües, Sagrera,el túnel del carrer Aragó i Sants.

- Línia Circular Vallès - Barcelonès (serveis M3 i M13) per Sagrera, el túnel del carrerAragó i Sants, amb dos tipus de serveis circulars: M3, estació TAV del Vallès -Cerdanyola/Universitat - Montcada - l'Hospitalet - Molins - Castellbisbal - estació TAVdel Vallès; i M13, Vilafranca del Penedès - estació TAV del Vallès -Cerdanyola/Universitat - Granollers.

(1) La numeració adoptada segueix un criteri seqüencial. Els serveis M s’han numerat començant per les línies paral·lelesa la costa i la resta seguint el sentit horari. La codificació dels serveis R adopta el dígit més baix dels serveis Msuperposats.

(2) Estació St. Vicenç de Calders

La construcció d’un encreuament de vies a diferent nivell al futur intercanviador de laTorrassa farà possible la implantació d’aquests encaminaments sense que es produeixinencreuaments a l’estació de Sants.

Els nivells de servei que es fixen com a objectiu pels diferents trams de cada servei sónels següents:


32

Denominació Servei Interval(minuts)

Interval bàsic(minuts)

Interval horapunta (minuts)

R1 Maçanet-Barcelona-Coma-ruga (1)

20’

M1 Mataró-Barcelona-Castelldefels 10’ 5’

R2 Maçanet-Barcelona-Coma-ruga (1) 30’

M2 Granollers-Barcelona-Martorell 15’ 7’-8’

R11 Manresa-Barcelona-Aeroport del Prat 30’ (2)

M11 Terrassa-Barcelona-Aeroport del Prat 15’ 7’-8’

R12 Vic-Barcelona-L’Hospitalet 40’ (3)

M12 La Garriga - Barcelona-L’Hospitalet 20’ 10’

M3 Circular 30’ 15’

M13 Vilafranca- Tav Vallès-Granollers 30’ 10’-12’ (4)

(1) Estació St. Vicenç de Calders(2) La connexió Manresa – Barcelona es millora substancialment en el servei d’FGC(3) Tenint en compte els 8 serveis regionals Puigcerdà – Vic – Barcelona, l’interval combinat de pas és de 30’(4) Interval resultant entre Martorell i Granollers tenint en compte les circulacions del servei R2

Pel que fa a les línies del Vallès i del Baix Llobregat explotades per FGC, es proposacom a fita per l'horitzó 2005 la consolidació de les següents freqüències:


33

RelacióInterval bàsic

(minuts)Interval en horapunta (minuts)

Barcelona - St. Cugat V. Barcelona - Rubí Barcelona - Terrassa Barceloba - UAB Barcelona - Sabadell

Barcelona - Molí Nou Barcelona - Martorell E. Barcelona - Olesa de M.

6'12'12'12'12'

6'15'30'

3' 6'12' 6'12'

5'10'15'

Rodalies ferroviàries de Tarragona

En l’horitzó de l’any 2005, l’esquema de connexions ferroviàries regionals i de llargrecorregut del Camp de Tarragona quedarà configurat pels següents serveis (veureapartat 5.2.2):

- serveis d’altes prestacions a la nova línia d’amplada UIC, amb parada aPerafort-La Secuita

- serveis Euromed d’alta velocitat al Corredor Mediterrani

- serveis regionals damunt via convencional

Aquests serveis garantiran una alta connectivitat de l’àrea de Tarragona amb la resta delterritori de Catalunya servit per la xarxa ferroviària. D’altra banda, el PTV proposal’establiment d’una xarxa de serveis ferroviaris de rodalia al Camp de Tarragonadamunt línies d’amplada ibèrica per tal de millorar la connexió entre les comarques quel’integren. Els serveis de rodalia que es proposen i llurs freqüències són les següents:


34

RelacióInterval bàsic

(minuts)Interval en horapunta (minuts)

El Vendrell-Tarragona-ReusComa-ruga (1) -Tarragona-CambrilsEl Vendrell-Roda B.- Perafort-LaSecuita-Reus

30’60’60’

15’30’30’

(1) Estació St. Vicenç de Calders

D’altra banda, en algun dels corredors de mobilitat del Camp de Tarragona es podriaimplantar una oferta de serveis de tramvia/metro lleuger. L’estudi de viabilitat realitzat perla Direcció General de Ports i Transports al 2001 mostra tres corredors del Camp onaquests serveis podrien ser idonis (veure mapa adjunt). En qualsevol cas, els terminis deconstrucció de la infraestructura d’aquesta xarxa obliguen a que el seu desplegaments’hagi de situar necessàriament més enllà de l’horitzó temporal del PTV.

Rodalies ferroviàries de Lleida i Girona i altres serveis

Els serveis regionals d’aportació sobre línies convencionals (v. apartat 5.2.2) defineixenuns nous esquemes ferroviaris de rodalies a l’entorn de Lleida i de Girona, ambfreqüències horàries i amb intervals de 30’ en hora punta.

Per una altra banda, caldrà contemplar la creació de serveis de rodalies d’oportunitat aciutats mitjanes com ara Vic, Tremp o Manresa, a partir d’un millor aprofitament delmaterial mòbil disponible i de la reducció dels temps morts de circulació.

��

2

Estructures ferroviàries

PTV HORITZÓ 2005

��

3

Serveis regionalssobre la xarxa d’altes prestacions

PTV HORITZÓ 2005

��

4

Serveis regionals d’aportaciósobre línies convencionals

PTV HORITZÓ 2005


38


39


40


41


42

PR

OP

OS

TA

ME

TR

O L

LEU

GE

R A

L C

AM

P D

E T

AR

RA

GO

NA

(po

ster

ior

al 2

005)


43

5.3. Oferta de serveis regulars de transport interurbà per carretera

La legislació vigent en matèria de transports determina el manteniment de l'actualestructura concessional dels serveis públics regulars de transport de viatgers per carreterafins l'any 2007. En aquest context, els concessionaris de SPRTVC tenen reconegut com adret la prestació a risc i ventura d'un seguit de serveis de transport per carretera en elstermes establerts en les respectives concessions. En tant que operadors a risc i ventura,els concessionaris adapten continuadament la seva oferta a la demanda de transportmanifestada, sol·licitant l'oportuna autorització administrativa per a modificar llurscalendaris horaris. D’altra banda, l'administració disposa de la capacitat d'instar nousserveis per atendre necessitats de mobilitat amb transport col·lectiu mal servides, arbitrantels ajuts compensatoris que permeten garantir l'equilibri econòmic i financer de la novaoferta de transport.

En aquest estat de coses, es pot dir que l'oferta de serveis regulars de transport interurbàper carretera està força adaptada a la demanda existent en termes generals, tot i que hiha notables excepcions, en particular, a les àrees rurals de mobilitat feble. Així, el PTVpreveu, en l'horitzó 2005, el manteniment de la xarxa actual de serveis regulars detransport interurbà com a "oferta base" i l'ampliació selectiva d'aquesta oferta adeterminades àrees i eixos del territori. Aquesta oferta bàsica i la seva eventualampliació selectiva inclouen, també, aquells serveis interurbans que, servint comarquescatalanes, presten alhora serveis a municipis de comunitats veïnes.

Pel que fa als serveis de llarg recorregut entre Catalunya i altres comunitats autònomes, elPTV contempla el manteniment d’un nivell d’oferta semblant a l’actual.

5.3.1. Serveis a eixos intercomarcals

Com és ben palès, el PTV aposta per la consolidació del ferrocarril com a servei vertebralals corredors de mobilitat servits per aquest mode de transport en l'actualitat. A la restadel territori català, la mobilitat té una magnitud i una estructura espacial tals que elsserveis de transport per carretera són una alternativa més eficient que el servei ferroviari.Aquesta mobilitat es compon, per una banda, de fluxos intercomarcals sobre determinatseixos de comunicació, i per altra, de relacions de caràcter comarcal. El primer tipus dedemanda ha de ser atesa, principalment, mitjançant línies regionals i intercomarcals decaire "exprés" de velocitat comercial relativament alta (60-80 km/h, en funció de lescaracterístiques de la via), mentre que que el segon ha de romandre servit per líniesconvencionals de transport interurbà entre les capitals de comarca i les poblacionsque es troben a llurs àrees d'influència.


44

D'acord amb les directrius del PTV, es planteja com a fita per l'horitzó 2005:

- la consolidació de l'oferta existent de serveis exprés als eixos viaris iàmbits territorials on aquests ja són operats (Costa Brava, Garrotxa-Pla del'Estany, eix Transversal, eix del Llobregat, N-II i A-2, línies de llarg recorregutde les terres de Ponent, etc.), amb els actuals nivells de servei

- l'assegurament d'una oferta d’un servei exprés per sentit i dia a les relacionsintercomarcals següents:

-Puigcerdà-Ripoll-Olot-Banyoles-Girona (per la Collada de Toses i eltúnel de Capsacosta)-Sta. Coloma de Farners-Vic (per la C-25)-Sta. Coloma de Farners-Granollers (per l'A-7)-Sta. Coloma de Farners-Mataró (per l'A-7 i la C-60)-Manresa-Martorell-St. Feliu de Llobregat (per l'eix del Llobregat)-Igualada-Martorell-St. Feliu de Llobregat (per la N-II)-Solsona-Berga (per Navés)-Solsona-Manresa-Igualada (per Cardona i Òdena)-Solsona-Tàrrega-Mollerussa-Lleida (per Guissona)-Sort-la Pobla de Segur-el Pont de Suert (per Senterada)-Balaguer-Mollerussa (per Bellcaire d'Urgell i Linyola)

En funció del nombre d'usuaris, alguns dels anteriors serveis es podrien prestar a lademanda en règim de servei discrecional amb reiteració d'itinerari i cobramentindividualitzat.

5.3.2. Serveis comarcals

El PTV assumeix com a fita pròpia l'increment d'oferta proposat pel Pla de millora dela qualitat del servei de transport interurbà de viatgers per carretera, aprovat pelConsell Executiu de la Generalitat l'agost del 1999, en aquestes relacions:

- Alt Empordà:

-Portbou-Colera-Llançà-Pedret i Marçà-Figueres-Figueres-Figueres per Siurana-Tonyà-Sta. Eulàlia-Palau de Sta. Eulàlia-Arenys d'Empordà-les Cases Noves-Vilaür-Calabuig

- Baix Empordà:


45

-la Bisbal d'Empordà-Corçà-la Bisbal d’Empordà-Monells-Cruïlles-St. Sadurní de l’Heura-la Bisbald’Empordà

- Gironès:

-Fornells de la Selva-Girona-Girona-St. Gregori-Canet d'Adri-Llorà-St. Martí de Llémena-Granollers deRocacorba-St. Esteve de Llémena-St. Aniol de Finestres

- Alt Empordà/Gironès:

-Cadaquès-Roses-Empuriabrava-Castelló d’Empúries-St. Pere Pescador-l’Armentera-Ventalló-Saus-Camallera-Girona

- Baix Empordà/Alt Empordà:

-Palafrugell-Torrent-la Bisbal d’Empordà-Casavells-Parlavà-Ultramort-Verges-la Tallada-Tor-Albons-Torroella de Fluvià-Vilamacolum-Figueres

- Baix Emporda/Gironès:

-Palafrugell-Begur-Regencós-Pals-St. Feliu de Boada-Peratallada-Canapost-Serra de Daró-Parlavà-Casavells-Corçà-Monells-Madremanya-St. Martí Vell-Bordils-Celrà-Girona

- Baix Empordà/Alt Empordà/Gironès:

-Begur-Cadaqués-Girona-Begur

- Cerdanya:

-Llívia-Puigcerdà

- Ripollès/Gironès:

-Puigcerdà-Ripoll-Girona

- Bages:

-Callús-Súria-Colònia Palà-Súria-Manresa-Monistrol de Calders


46

- Bages/Vallès Occidental:

-Monistrol de Calders-Sabadell-Terrassa-Mura

- Bages/Anoia:

-Manresa-Igualada

- Anoia/Baix Llobregat:

-Montserrat Park (el Bruc)-Martorell

- Osona

- Vidrà-Sta. Maria de Besora-St. Quirze de Besora

- Segrià:

-Maials-Almatret

- Segrià/Noguera:

-Lleida-Balaguer-Ponts

- Noguera/Urgell:

-Balaguer-Tàrrega

- Baix Penedès:

-Bonastre-Albinyana-el Vendrell-El Montmell-la Bisbal del Penedès-el Vendrell-Sant Jaume dels Domenys-Llorenç del Penedès-Santa Oliva-el Vendrell

- Tarragonès/Baix Camp/Alt Camp:

-Torredembarra-Tarragona-Salomó-Tarragona-Salomó-Torredembarra-Els Pallaresos-Tarragona-Vila-rodona-Tarragona-Constantí-la Pobla de Mafumet-Reus-Almoster-Reus


47

-Capafons-la Febró-Prades-Cornudella-Reus-Vila-seca-la Pineda-Salou-Reus-Vila-seca-Salou

- Alt Camp:

-Bràfim-Vilabella-Puigpelat-Valls-Montferri-Valls-Querol-el Pont d’Armentera-Valls-Pla de Santa Maria-Valls

- Montsià/Baix Ebre/Terra Alta/Ribera d’Ebre:

-Mas de Barberans-Santa Bàrbara-Amposta-l’Aldea-Tortosa-La Sènia – Ulldecona – Freginals - Sta. Bàrbara –Masdenverge - Amposta- l’Aldea

- Diverses comarques;

-Barcelona-les Borges Blanques-la Figuera-Mora d’Ebre-Montblanc-Valls

D’altra banda, i sense perjudici de les determinacions del Pla de Serveis que elaboraràl’Autoritat del Transport Metropolità, el PTV preveu un increment d’oferta de transportinterurbà de viatgers per carretera en les relacions següents dins de la RegióMetropolitana de Barcelona:

- Maresme:

-Mataró-Argentona-Dosrius-Pineda-Calella-Arenys de Mar-Arenys de Munt

- Vallès Oriental:

-Serveis de l'àrea de Granollers-Cànoves-Cardedeu

- Vallès Occidental:

-Terrassa-Matadepera


48

-Terrassa-Ullastrell-Sabadell-Sentmenat-Terrassa-UAB-Cerdanyola del Vallès-Ripollet-Palau de Plegamans-Polinyà-Sabadell-Sentmenat-Castellar del Vallès-Serveis de l’àrea de Lliçà de Munt-Terrassa-Rellinars

- Baix Llobregat:

-Begues-Gavà-Gelida-St. Llorenç d’Hortons-el Papiol (Renfe)-Molins de Rei

- Vallès Occidental/Vallès Oriental:

-Vallès Oriental-UAB

- Vallès Occidental/Bages:

-Sabadell-St. Llorenç Savall

- Vallès Occidental/Baix Llobregat:

-Can Oliveró (Castellbisbal)-Martorell-Baix Llobregat-UAB

5.3.3. Serveis d'aportació al ferrocarril

L'actual mapa de concessions de SPRTVC inclou un conjunt molt ampli de serveis quetenen parada a l’entorn d'estacions ferroviàries però que, molt sovint, tenen horaristotalment descoordinats amb els del ferrocarril. Això suposa una greu limitació per al'aprofitament racional dels serveis de transport per part del públic usuari que cal corregir.El PTV planteja com a fita que tots els serveis de transport interurbà per carreteraafluents a estacions ferroviàries tinguin horaris d'arribada i sortida coordinats ambels dels serveis ferroviaris regionals amb origen o destinació a Barcelona, Tarragona,Lleida i Girona, sempre que això no impliqui un perjudici per als usuaris que no han demenester el transbordament. Les arribades a les estacions hauran de ser, per regla


49

general, uns 10' abans de les sortida del servei ferroviari corresponent, i les sortidesd’aquestes, uns 10' després de l'arribada del tren.

5.3.4. Coordinació entre serveis urbans i serveis interurbans

Durant els últims vint anys, els desplaçaments s’han fet cada vegada més llargs i méscomplexos de forma que els desplaçaments interns als municipis són cada vegada menysnombrosos i els desplaçaments entre municipis diferents ho són cada vegada més. Aixòha provocat un creixement molt important del mercat de mobilitat mecanitzada i undescens dels viatges que es realitzen a peu. El transport públic, amb una estructura pocintegrada, s’ha adaptat malament a aquest canvi del mercat de la mobilitat i per això, elvehicle privat ha copat la part majoritària de l’increment del mercat de la mobilitatmecanitzada.

Un dels efectes que ha produït aquesta tendència és la superació del límits municipals enel sentit que la residència, l’activitat i els serveis no es troben, en molts casos, en elmateix municipi, i per tant els desplaçaments són intermunicipals. L’existència de xarxesde transport públic urbà i interurbà diferenciades i no articulades entre sí, significa, endiversos àmbits, una distorsió important de la qualitat de servei al viatger. Les àrees onaquesta problemàtica és més palesa són les següents:

• Barcelona i la primera corona metropolitana• Granollers• Mataró• Vilanova-Sitges• Sabadell-Terrassa• Manresa• Vic• Igualada• Tarragona• Reus• Lleida• Girona• Figueres• Olot

Per a totes aquestes zones, el PTV planteja la creació d'un marc de col·laboració entreles empreses prestadores de serveis de transport urbà i interurbà de forma que es


50

mantingui l'equilibri econòmico-financer de les concessions, però que al mateix temps elsciutadans hi puguin trobar resposta eficient a les seves necessitats de mobilitat. Ésprobable que, en aquest marc de col·laboració, una part dels serveis que actualmentpresten els operadors interurbans passin a ser prestats per un operador urbà o a lainversa.

5.3.5. Serveis nocturns

El PTV contempla l’establiment de serveis regulars nocturns de transport públic deviatgers per carretera als corredors de la Regió Metropolitana de Barcelona servitsper línies ferroviàries de rodalia, així com a d'altres corredors de la RMB, del Campde Tarragona i de la resta d’àrees metropolitanes de Catalunya on existeixi unamobilitat nocturna de suficient entitat. Els serveis funcionaran entre la mitja nit i les 5 hi llur oferta bàsica serà de caire horari. La prestació d'aquests serveis s'efectuarà en règimde concessió.

L’Autoritat Metropolitana del Transport i la Direcció General de Ports i Transports vanelaborar el 2001 els estudis bàsics que han permès la definició dels nous serveisnocturns. A l’àmbit de la RMB, aquests serveis són els següents:

N30 Barcelona-Vilanova-VilafrancaN40 Barcelona-VilafrancaN50 Barcelona-MartorellN51 Barcelona-EsparregueraN60 Barcelona-Terrassa-VacarissesN61 Barcelona-RubíN62 Barcelona-UAB-St. CugatN63 Barcelona-MatadeperaN64 Barcelona-SabadellN65 Barcelona-CastellarN70 Barcelona-CaldesN71 Barcelona-GranollersN72 Barcelona-la GarrigaN73 Barcelona-St. CeloniN80 Barcelona-MataróN81 Barcelona-Vilassar de DaltN82 Barcelona-Pineda

Aquests nous serveis suposen una ampliació important de l’oferta de transport públicnocturn que es limitava en el passat a la xarxa Nitbus gestionada per l’EntitatMetropolitana del Transport.


51

Al Camp de Tarragona la nova xarxa de servei nocturn inclou les següents línies:

1 Reus-Tarragona2 Reus-Salou3 Tarragona -Salou4 Vila-seca (La Pineda)-Salou-Cambrils5 Valls-Tarragona

A Girona hi ha en funcionament el servei nocturn Girona-Figueres-Roses i s’ha posat enservei la línia Girona-Palamós, per Quart, Cassà de la Selva, Llagostera, Sta. Cristinad’Aro, St. Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i St. Antoni de Calonge.

5.4. Oferta de transport a la demanda

La problemàtica de l’organització dels serveis públics de transport a les zones poc densesno té, aparentment, la complexitat de les dificultats que ha d’afrontar el transport urbà ometropolità.

La inexistència de congestió, de sorolls, de contaminació atmosfèrica, etc, poden induir apensar que les condicions de desplaçament en aquestes zones són globalment bones.Tanmateix la satisfacció de les necessitats de transport públic dels diferents col·lectiussocials residents en aquests àmbits planteja un seguit de qüestions (serveis escolars,serveis per a persones grans que no disposen de vehicle, serveis per a persones demobilitat reduïda, etc.) a les quals cal donar solució.

La recerca d’aquestes solucions respon fonamentalment a l’objectiu de restablir elsdesequilibris causats per les progressives transformacions del territori en el sentit deconcentrar activitats i usos (residència, centres de treball, d’ensenyament, de salut, deserveis, etc.) i d’abordar les noves demandes de transports que se’n deriven.

Aquests darrers anys, tant en els països més capdavanters d’Europa i de l’Amèrica del Nordcom a casa nostra, s’han produït avenços importants pel que fa a tècniques i metodologiadels recursos que cal emprar en el camp dels serveis de transport en zones de febledensitat de població, a fi d’adaptar, el més estretament possible, l’oferta a les demandesdels diferents grups d’usuaris, sense discriminacions en termes geogràfics, socials, etc.

Les àrees rurals i de muntanya de Catalunya es caracteritzen per la baixa densitat depoblació, que es concentra bàsicament en nuclis petits molt dispersos. Les piràmidesd’edats desequilibrades, i fins i tot invertides, palesen les peculiaritats demogràfiquesd’aquestes zones, on la població és força envellida. En són responsables les intensesmigracions, ja sigui internes, dins de la pròpia comarca, cap als nuclis més poblats situats al


52

fons de les valls o en indrets més accessibles, o externes, cap a les ciutats grans dotadesd’equipaments industrials, comercials i de serveis.

L’estructura territorial d’aquestes zones genera uns fluxos de desplaçaments cap alscentres socioeconòmics comarcals, ja sigui per accedir als llocs de treball o d’estudi o al’oferta d’equipaments i de serveis que s’hi concentren, ja sigui per gaudir de les activitatscívicoculturals que s’hi puguin desenvolupar.

Els plans comarcals de muntanya constitueixen el mitjà fonamental de planificació a les deucomarques catalogades de muntanya i responen al que estableix la Llei d'alta muntanyaque els configura com a instruments per a l'aplicació de la política de la Generalitat deCatalunya en aquests àmbits. Tots els plans comarcals de muntanya així com els planscomarcals de millora de serveis de transport elaborats per la Direcció General de Ports iTransports identifiquen la millora de la xarxa de transport públic com a una prioritat. Elsplans comarcals de millora de serveis de transport fan una diagnosi de la situació delstransports a cada comarca, una avaluació dels dèficits i de les mancances i una proposta denou esquema de serveis que permet millorar l'accessibilitat en transport públic a tots elsnuclis comarcals. Aquest objectiu de millora en les zones de demanda feble i dispersa s'haintentat aconseguir mitjançant l'aplicació de fórmules tals com la modificació d'itineraris od'horaris dels serveis regulars, la creació de nous serveis discrecionals amb reiteraciód'itinerari i cobrament individualitzat, l'aprofitament de serveis de transport escolar per amobilitat no escolar i, en una menor mesura, amb la introducció de serveis de transport a lademanda. Aquesta ha estat una solució innovadora i pionera a tot l'Estat que la DGPT haproposat en determinats plans comarcals de millora de serveis per tal de donar resposta ala inexistència de transport públic en àrees del territori amb població dispersa i fluxos dèbils.Diferentment del que succeeix en el cas dels serveis regionals troncals entre poblacionsimportants i amb tràfics més o menys massius, els itineraris entre petits nuclis dispersos iamb fluxos dèbils en general no tenen rendibilitat financera suficient per ser operats a risc iventura. En general, és l'administració pública qui ha de garantir, mitjançant ajuts osubvencions, l'equilibri d'explotació d'aquests serveis capil⋅lars intracomarcals a fi i efected'assegurar-ne l'existència amb uns estàndards de qualitat mínims.

Per la seva naturalesa, els serveis a la demanda van ser concebuts originalment com aserveis de caire zonal i itinerari variable, en funció de les sol·licituds de transport rebudesa la bestreta. Dissortadament, la manca de concreció del règim jurídic d'aquests serveismitjançant una figura legal específica i la dificultat a trobar operadors de transport amb elsrecursos tècnics i humans adients per prestar aquests serveis optimitzant-ne els itinerarisamb criteris logístics va fer que els serveis a la demanda inicialment planejats essubstituïssin per serveis discrecionals amb reiteració d'itinerari i cobrament individualitzat,de més gran rigidesa. Possiblement, el desenvolupament sofert durant els darrers anys perles tecnologies de la informació i la seva difusió entre els ciutadans han suposat ladesaparició dels obstacles que van impedir que reeixissin plenament els serveis a lademanda.


53

Així, el PTV proposa la introducció de serveis de transport a la demanda de cairezonal amb itinerari variable i cobrament individualitzat a les comarques següents:

- Alt Empordà- Baix Empordà- Gironès- Pla de l'Estany- Garrotxa- Selva- Ripollès- Osona- Berguedà- Cerdanya- Alt Urgell- Solsonès- Segarra- Noguera- Pallars Jussà- Pallars Sobirà- Alta Ribagorça- Val d'Aran- Priorat- Conca de Barberà- Ribera d’Ebre- Terra Alta- Baix Camp

El radi d'acció d'un operador autoritzat a prestar serveis a la demanda inclourà el de lacomarca pròpia i les comarques limítrofes.


54

6. Programa d’inversions eninfraestructura ferroviària


55

Per tal de poder dur a terme les determinacions del PTV quant a serveis ferroviaris, esproposa el següent programa d'inversions en infraestructura de línies de ferrocarril acàrrec de les administracions públiques durant el període 2002-2005 (1):

Actuació Pressupost(en milersd’Euros)

AdministracióResponsable

del finançament

Semisoterrament a Pallejà delsFGC 1ª fase (2)

Desdoblamentel Palau-Martorell dels FGC (2) (5)

Desdoblament FGCMartorell-Olesa M. (2)

Perllongament dels FGC aTerrassa 1ª fase (2)

Supressió passos a nivell delsFGC (3)

Tercera via Badalona-Mataró (2)

Desdoblament tramArenys-Tordera (2)

Remodelació del nus del’Aeroport (2)

Soterrament viaSt. Feliu Ll. (2)

Condicionament línia Papiol-Mollet per a tràfic de viatgers (2)

Desdoblament tram Montcada-laGarriga 1ª fase (2)

Soterrament parcial Mas

41.470

21.937

10.818

40.270

22.838

104.576

72.121

90.152

45.076

69.477

26.264

67% Generalitat33% AGE





AGE

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE


56

Rampinyo (2)

Soterrament de l’estació de Vic

Rehabilitació i millora de lainfraestructura i de lasenyalització del tram Vic-Puigcerdà

Rehabilitació del ramal AigüesBarcelona-Montcada (2)

Túnel deMontcada a la línia Barcelona-Terrassa-Manresa (2)

Rehabilitació de la línia Lleida-Manresa, 2ª fase (trams Lleida-Mollerussa i Cervera-Manresa)

Rehabilitació de la línia Reus-Roda B.

Instal·lacions de canvi d’ampladad’eixos de Perafort-La Secuitai la Sagrera

Instal·lacions tren +auto Vilobí, St.Cugat del Vallès i Perafort-LaSecuita

Supressió passos a nivell de laxarxa de Renfe (4)

Punts d’encreuament nous alsramals d’Igualada i Manresa, imillora de la senyalitzacióferroviària

Rehabilitació de la línia Lleida –la Pobla de Segur 2ª fase

7.212

27.088

27.046

12.020

36.061

28.248

6.010

3.606

6.010

7.212

4.808

9.015

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE

AGE


Generalitat

Generalitat


57

(1) No es computen les inversions per a la construcció de la línia d'alta velocitat i amplada UIC Madrid-Barcelona-fronterafrancesa

(2) Actuacions incloses en el programa d’inversions del Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropolitana deBarcelona

(3) Inversió inclosa parcialment en el Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona(4) Conveni específic a signar amb el Ministeri de Foment per a la supressió de passos a nivell a la xarxa de Renfe.

Primera fase en el quadrienni 2002-2005(5) El valor total de l’actuació és de32,53 MEUR

A les actuacions de renovació d’infraestructura ferroviària que es realitzaran a les líniesque suporten tràfics transfronterers i interregionals de llarg recorregut s’emprarà travessapolivalent, en previsió de la seva possible transformació en línies d’amplada UIC.


58

7. Programa d’intercanviadors,estacions d'autobusos i

actuacions complementàries


59

Intercanviadors i aparcaments P&R

El PTV preveu la construcció del següent parc d'intercanviadors durant el període 2002-2005:

Actuació Pressupost(en milers d’Euros)

Administracióresponsable del

finançament

Intercanviador QuatreCamins 1ª fase (1)

Intercanviador TriomfNord (1)

Intercanviador MartorellCentral (1)

Intercanviador deVullpalleres (1)

Intercanviador de Barberàlínia Papiol-Mollet (1)

Intercanviador Vilafrancadel Penedès (1)

Intercanviador estacióVallès TAV (HospitalGeneral)

Intercanviador Aeroportdel Prat

Intercanviador Lleida (2)

Intercanviador Girona (3)

5.379

9.616

3.005

2.705

2.705

6.010

6.010

18.030

601

4.207





AGE

AGE

AGE

Generalitat

Generalitat

Generalitat


60

(1) Actuacions incloses en el programa d’inversions del Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropolitana deBarcelona

(2) Adequació de l’estació de tren actual amb andanes per a que hi puguin parar els autobusos(3) Remodelació de l’estació associada a la nova estació del TAV i de rodalies de Girona

Per altra banda, hom preveu ampliar la capacitat d’estacionament P&R a lesestacions d’FGC fins les 3.000 places. El cost estimat d’aquesta actuació tambécontemplada al PDI de la RMB, és de 2.765.000 EUR, xifra de la qual la Generalitatfinançaria un 67 % i l’AGE, un 33%.

Així mateix, es contempla augmentar la capacitat dels aparcaments P&R de lesestacions de rodalies de RENFE fins a 12.000 places, amb un cost estimat de12.621.000 EUR que finançaria l’AGE al 100%.

Estacions d'autobusos

En els darrers 20 anys, la Generalitat ha construït una extensa xarxa d'estacionsd'autobusos, amb més de 30 instal·lacions en servei i una inversió global d'uns 5.000MPTA. Aquest nivell d'actuació es troba molt proper als objectius plantejats en el Plad'Estacions d'Autobusos on es preveia, d'una banda, que totes les capitals comarcalsdisposessin d'un equipament per a l'espera dels viatgers atenent al volum de serveisprestats i , d'altra, que totes les poblacions amb més de 50 serveis diaris tinguessin, aixímateix, una estació-parada equipada.

El PTV preveu la finalització del Pla d'Estacions d'Autobusos durant el quadrienni2002-2005 amb les següents realitzacions:

- Bienni 2002-2003:

Estació d'autobusos de Palafrugell 1.806.492 EUREstació d'autobusos de Roses 610.630 EUREstació d’autobusos de Camprodon 330.557 EUREstació d’autobusos de St. Feliu de Guíxols 1.202.024 EUREstació d'autobusos de Lloret 3.730.000 EUREstació d'autobusos de Cervera 316.130 EUREstació d’autobusos de Navàs 450.759 EUREstació d'autobusos de Cerdanyola del Vallès 87.750 EUREstació d'autobusos de St. Carles de la Ràpita 87.750 EUR

- Bienni 2004-2005:

Estació d’autobusos de Palamós 192.324 EUREstació d'autobusos de Banyoles 300.506 EUREstació d'autobusos de la Bisbal d'Empordà 180.304 EUR


61

Estació d'autobusos de Puigcerdà 300.506 EUREstació de St. Feliu de Llobregat 601.012 EUREstació d’autobusos de St. Cugat del Vallès 300.506 EUREstació d'autobusos de Berga 721.215 EUREstació d'autobusos de Mataró 1.202.024 EUREstació d'autobusos de Falset 180.304 EUR

Quan sigui possible, les estacions estaran dotades d'instal·lacions de producció d'energiafotovoltaïca per a fer-les sostenibles des del punt de vista energètic. Així mateix,comptaran amb punts d'informació des d'on l'usuari podrà fer consultes via internet.

D'altra banda, es preveu establir un programa de remodelació i actualització del parcd’estacions d'autobusos existents, dotat amb 450.759 EUR/any

Marquesines i pals de parada

El parc actual de marquesines de Catalunya és de més de 900 unitats. El PTV preveumantenir un ritme d'instal·lació de 40 marquesines/any durant el quadrienni 2002-2005,fins a culminar el procés de desplegament d'aquests equipaments al territori català, isubstituir progressivament els pals de parada existents (de l’ordre de 3.500) per altres denou disseny. La inversió prevista per aquests dos conceptes és de 601.012 EUR/any.

Es mantindrà l'actual règim de concessió del manteniment de les marquesines a càrrecd'una empresa que les explotarà comercialment i assumirà, com a contrapartida, latotalitat dels costos de manteniment i d'actualització de la informació als usuaris.

Suport als programes de millora dels serveis de transport de viatgers a lescomarques rurals

Durant el període 2002-2005 es reforçarà la línia de subvenció als ConsellsComarcals de muntanya per tal de cofinançar la continuïtat i millora dels serveis detransport en aquestes àrees. Els imports previstos de les subvencions són els següents:


62

Comarca Subvenció anual(període 2002-2005)

Alt Urgell Alta Ribagorça Berguedà Cerdanya Garrotxa Pallars Jussà Pallars Sobirà Ripollès Solsonès Val d'Aran

72.121 EUR 48.081 EUR 72.121 EUR 60.101 EUR

180.304 EUR 48.081 EUR 60.101 EUR 96.162 EUR 30.051 EUR 48.081 EUR

Per altra banda, s’habilitaran ajuts de cofinançament per al foment del transport públic aaltres comarques rurals en el marc dels respectius plans comarcals. Aquests planscontemplaran la totalitat dels serveis de transport, àdhuc els escolars i els serveisdiscrecionals amb reiteració.

Prioritat per als autobusos en I'ús de la xarxa viària (carrils-bus, prioritatsemafórica, sistemes d'ajut a l'explotació, etc.)

Sens dubte, la velocitat comercial és un paràmetre clau per al servei de transport regular.D'una banda, té una incidència directa en el cost de producció del servei (els mateixosrecursos de personal i de material mòbil poden produir més servei amb velocitat més alta),i d'altra, d'ella depèn un factor de qualitat de servei com és la durada del viatge. Elsresultats dels estudis realitzats demostren que la velocitat comercial dels serveis regularsde viatgers per carretera és de I'ordre dels 43 km/h, molt per sota dels 60/70 km/h delsserveis ferroviaris regionals i de rodalia, i evidentment molt per sota de la velocitat delsviatges en vehicle privat.

En base a aquestes dades, qualsevol actuació que afavoreixi I'increment de la velocitatcomercial dels serveis serà una eina important per a millorar la qualitat i I'explotacióeconòmica d'aquests. En aquest sentit, el PTV contempla I'establiment selectiu de carrils-bus, carrils exclusius per al transport públic i els vehicles d’emergència, i cruïllesamb prioritat semafòrica a la demanda com a actuacions complementàries per a lamillora de la qualitat dels serveis públics de transport col·lectiu per carretera.


63

La planificació i gestió d’aquests espais del viari interurbà dedicats exclusivament altransport de viatgers, es durà a terme de forma conjunta, a banda d’altres possibles actorsafectats, entre l’autoritat del transport públic i l’autoritat del trànsit (Servei Català deTrànsit) que és qui finalment assumirà la responsabilitat de la seva gestió.

De moment, la DGPT procedirà durant l'any 2002 a la reforma de la intersecció entre lescarreteres C-17 i N-150 al terme de Montcada i Reixac afegint-hi una banda reservada peral bus. Aquesta obra tindrà un import aproximat de 540.911 EUR. També el PDI 2001-2010 de l’ATM preveu la construcció d’una plataforma segregada per a autobusos a l’eixCaldes – Mollet / Sta. Perpètua, per la que s’estima un cost de 72 MEUR del que laGeneralitat en finançarà 2/3 parts i l’AGE la resta.

Per a la resta d'actuacions complementàries que es duran a terme durant el període devigència del PTV, es definirà un programa de prioritats conjuntament amb lesadministracions titulars de les vies interurbanes i travessies afectades (Direcció Generalde Carreteres i Ajuntaments). Aquest programa contemplarà, entre d’altres operacions, laimplantació de carrils bus als accessos a Barcelona per la C-58 i l’A-2.

Imatge de marca "Transports públics de Catalunya"

Durant l'any 2000 es va definir una imatge de marca comuna per a tota la xarxa detransport públic interurbà de Catalunya, la qual es caracteritza per la marca “TransportsPúblics de Catalunya” sobre fons vermell i un logotip consistent en un triangle que recordala forma de Catalunya. A hores d'ara s'ha implantat aquesta marca al parc demarquesines així com als nous vehicles de transport per carretera que han estat finançatsparcialment amb càrrec als ajuts atorgats a l'empara de l'ordre del DPTOP de 10 de juliolde 2000.

Durant el període de vigència del PTV s'haurà d'estendre la imatge de marca delstransports de Catalunya al conjunt del parc mòbil d'autobusos i ferrocarrils i a totsels equipaments de transport col·lectiu interurbà. Hom preveu una inversió per aquestconcepte de 120.202 EUR/any durant el període 2002-2005.


64

8. Pla d’informació i atenció alsusuaris


65

Web d'itineraris i horaris

Actualment, la informació de transport públic es produeix de manera fraccionada i encaraés de difícil accés per als viatgers potencials. Cada empresa de transports publica elsseus horaris de manera independent, ja sigui en paper, ja sigui mitjançant una web pròpia.

La DGPT disposa d’una base de dades en entorn IDMS amb els horaris de tots els serveisregulars de transport interurbà que hi ha a Catalunya, la qual és actualitzadapermanentment. Aquesta base de dades inclou serveis ferroviaris, per carretera,funiculars, trens, cremallera i telefèrics. Durant l'any 1999, la Direcció General va posar enservei una web d'itineraris i horaris de transport col·lectiu interurbà mitjançant la qual elpúblic usuari pot efectuar consultes sobre els serveis públics existents entre dos puntsdels territori. Les consultes es poden fer de diverses maneres:

- Identificant dos municipis o punts de parada, el sistema presenta la manera de fer eldesplaçament, directe si hi ha servei directe, o amb un transbordament.

- Identificant un municipi, el sistema presenta totes les línies que passen per aquestmunicipi.

- Identificant una empresa, el sistema presenta totes les línies operades per aquestaempresa.

Aquesta informació també es pot consultar mitjançant el servei d'informació telefònica012.

En el marc del PTV, és previst efectuar una reforma de la base de dades de serveisregulars de transport interurbà per adaptar-la a un entorn operatiu actualitzat tipus SQLo Oracle, així com millorar la web d'itineraris i horaris incorporant-hi les prohibicions deparada i opcions per a l'obtenció d'informació cartografiada. Així mateix, les modificacionsde la web permetran indicar la distància i el recorregut de transbordament, incorporardemandes d’informació per una data concreta, introduir criteris subjectius de selecciód’itineraris (com ara excloure serveis ferroviaris de llarg recorregut) i informar del preu delviatge. Aquestes millores es duran a terme durant el bienni 2002-2003 i tindran un costaproximat de 901.518 EUR.

Es preveu desenvolupar, també en l’horitzó 2005, un programari específic que fent úsd’entorns protegits de la web permetrà la compra de bitllets mitjançant l’Internet, carreganttargetes intel·ligents sense contacte, amb terminals adients. Aquest programari tindrà uncost aproximat de 300.506 EUR.


66

Informació d'horaris de transport en suport convencional

Atès que el volum d'usuaris d'Internet són encara una minoria entre els ciutadans que fanservir el transport col·lectiu, cal mantenir l'esforç de difondre la informació sobre elsserveis regulars de transport interurbà en suport convencional.

Pel que fa als itineraris dels serveis, s'efectuarà periòdicament una tirada de plànolsencartats en publicacions de gran difusió. En el que respecta als horaris de transport,s'editaran anualment "guies comarcalitzades" per al conjunt de serveis interurbans quepassen per cadascuna de les comarques del territori català, les quals seran distribuïdesals intercanviadors i les estacions d'autobusos principalment. També s'efectuarà un tiratgereduït de "guies totals" en CD-ROM per a usuaris qualificats (serveis d'informaciómunicipal i comarcal, oficines de turisme, centres d'estudi i de lleure, etc.). És previst uncost de 60.101 EUR/any per aquestes accions de difusió.

Informació d'horaris de transport a les parades

Paral·lelament a la reforma de la base de dades de serveis regulars de transport, esmodificarà el programari que permet extreure'n taules d'horaris de pas per cada parada.Aquesta informació serà exposada a totes les estacions d'autobusos i marquesines senseexcepció i romandrà actualitzada permanentment sense cost per a l'administració, en elmarc dels contractes de manteniment existents per als diversos equipaments de transportde Catalunya. A més, es dotaran els pals de parada d’informació sobre l’itinerari i lesfreqüències de pas dels serveis d’autobús.

Aquest sistema d’informació i atenció als usuaris tractarà de forma global la informaciósobre la mobilitat, contemplant la inclusió no exclusivament del funcionament de la xarxade transport públic sinó també informació en temps real i/o previsions sobre la situació del’estat de la xarxa viària. D’aquesta manera es contribuirà a dur a terme una gestióefectiva de la demanda, donant informació multimodal sobre alternatives de mitjans detransport, horaris, temps de viatge i d’altres dades que permetran a l’usuari prendredecisions sobre la seva mobilitat.


67

9. Accions normatives


68

Dins del període de vigència del PTV, el Govern de la Generalitat impulsarà el següentconjunt d'iniciatives legislatives al Parlament de Catalunya:

- Llei de la Mobilitat de Catalunya, mitjançant la qual es regularà la planificació igestió futures del sistema de transports català

- Lleis de creació dels ens de regulació i administració ferroviària deCatalunya, per tal d'efectuar la transposició de les directives de liberalitzacióferroviària de la Unió Europea a la xarxa ferroviària del nostre país

- Llei de finançament dels sistemes de transport públic, on es regularan elsmecanismes de caire econòmic i financer que permetran garantir la viabilitat delsserveis públics de transport col·lectiu a llarg termini

Per altra banda, l'administració de transports durà a terme les següents accions de cairenormatiu i administratiu per tal de millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis públics detransport de viatgers per carretera:

- Regulació dels serveis zonals a la demanda i del transport en zones de febletrànsit

- Simplificació de l'actual mapa concessional

- Integració dels serveis regulars més deficitaris amb d'altres serveis per tal demillorar-ne I'eficiència econòmica.

- Posada en servei d'un Pla d'aforament i enquesta dels SPRTVC

- Actualització periòdica de l'Observatori de Transport de Viatgers per Carretera


69

10. Reforma de l’estructura tarifària ialtres accions normatives


70

Reforma de l’estructura tarifària

L'establiment d’un Sistema Tarifari Integrat a l'àmbit de la Regió Metropolitana deBarcelona ampliat fins als límits dels serveis ferroviaris de rodalia ha suposat una primerafita en la consolidació d'una xarxa cohesionada de serveis públics regulars de transport deviatgers al territori de Catalunya. Es preveu, en una segona etapa, l’establiment desistemes tarifaris integrats coordinats amb el de la RMB a les comarques que envolten laRegió.

D’altra banda, en l'horitzó 2005, el PTV proposa l'establiment de sistemes tarifarisintegrats al Camp de Tarragona, a les àrees metropolitanes de Lleida i Girona i a lesTerres de l’Ebre mitjançant la constitució de Consorcis que incorporin a totes lesadministracions i agents de transport implicats.

D'altra banda, l'administració de transports afavorirà l'increment de la utilització de títolsmultiviatge als serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera.

Introducció de nous sistemes de validació i venda de bitllets

D'acord amb les previsions del projecte del Sistema Tarifari Integrat de la RMB,s'adaptarà al Trambaix, en l'horitzó 2003, la tecnologia de validació i venda basadaen targeta xip sense contacte ja implantada a la línia del Vallès dels FGC, is'estendrà al conjunt dels serveis de transport col·lectiu de la RMB pel 2004. D'altrabanda, aquesta serà la tecnologia base dels Sistemes Tarifaris Integrats del Camp deTarragona, les àrees metropolitanes de Lleida i Girona i les Terres de l’Ebre.

Es preveu un cost global de 13.222.270 EUR per aquest concepte en el període 2002-2005.


71

11. Contractes-programa amb elsoperadors de transport per

carretera


72

Les relacions entre les empreses ferroviàries i llurs autoritats de tutela es regulenmitjançant Contractes-Programa plurianuals, on aquelles es comprometen a assolirobjectius de tràfic i de qualitat i a assumir obligacions de servei públic a canvi d'unescontraprestacions monetàries que els permeten garantir llur equilibri econòmic i financer.Els Contractes-Programa inclouen incentius per assolir els objectius establerts i sistemesde penalització en cas d'incompliment.

El PTV proposa generalitzar l’ús del Contracte-Programa com a eina per regular laprestació de serveis públics de transport interurbà de viatgers. Aquesta figuracontractual, ja vigent per als operadors ferroviaris FGC i RENFE, s’estendrà als prestatarisde serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera sense perjudici del marcconcessional vigent.


73

12. Programa d’adaptació de materialmòbil


74

El PTV propugna l’extensió en el temps del programa d'ajuts a la renovació de materialmòbil iniciat l'any 2000 dins del Pla de Millora de la qualitat del transport interurbàde viatgers per carretera a Catalunya. El Pla propugna una acció decidida en larenovació del parc mòbil dedicat a la prestació dels serveis públics regulars de transportde viatgers per carretera a fi d'assolir un quàdruple objectiu: accessibilitat als vehicles,seguretat, comfort i eficiència energètica i ecològica.

L’accessibilitat als vehicles és una aspiració que esdevé inexcusable tot i considerar lesdificultats tècniques i condicionants econòmiques que comporta. Al criteri d’accessibilitatbàsica, encaminada a facilitar l’accés als vehicles d’amplis col·lectius amb dificultats demobilitat, cal afegir-hi les determinacions específiques per usuaris de cadires de rodes, enla mesura en què tècnicament i operativa sigui possible. D'altra banda, la seguretatimposa cada cop més nous requeriments als vehicles, en els aspectes actiu i passiu.L’increment i actualització dels nivells de seguretat són factors a potenciar en aquestalínia d’actuacions. Així mateix, el comfort és un dels elements més decisius per a lafidelització dels usuaris del transport públic. Les constants innovacions introduïdes per lesempreses carrosseres permeten un ampli ventall d’opcions a l’abast de les empreses. Perúltim, l'eficiència energètica i ecològica dels vehicles està assegurada per l'acomplimentde les normes tecnològiques Euro de la UE.

Els ajuts s'hauran de centrar en aquells segments de l’oferta on es manifesta una evidentsituació d’envelliment del parc. La renovació del material mòbil ha estat un dels objectiusprincipals de les empreses operadores. Es pot dir que quan una empresa ha tingutoportunitat d’invertir, per petita que hagi estat, ha dedicat la seva inversió prioritàriament ala renovació del material de transport.

Cal tenir en compte a aquest respecte que les empreses operadores tenen la cultura deque l’autobús és la seva comunicació amb el client i el seu actiu més important. Aquestacultura es reflecteix de manera molt clara en la distribució del parc segons l’edat, i hompot comprovar que durant els períodes de bonança econòmica les empreses prestatàriesde SPRTVC han fet esforços inversors importants.

S'estima que cal una taxa de renovació anual de l’ordre de 90 autobusos per a assolir quel'edat màxima de la flota d'autobusos interurbans de Catalunya estigui per sota de 8 anys.Això significa una inversió anual de l’ordre de 16.227.327 EUR, que el PTV proposa desubvencionar en una fracció equivalent a 3.005.061 EUR/any.


75

13. Valoració econòmica ifinançament del PTV


76

El pressupost total de les actuacions contemplades en el PTV és de 924.960.372EUROS. El desglòs d’aquesta quantitat per programes i per administracions responsablesés, en milers d’Euros, el següent:

Total(en milersd’Euros)

Finançament acàrrec de laGeneralitat

Finançament acàrrec de l’AGE

1.Programa d’inversions eninfraestructura ferroviària

2.Programa d’intercanviadors,estacions d’autobusos iactuacionscomplementàries

3.Pla d’informació als usuaris

4.Reforma de l’estructuratarifària i nous sistemes devalidació i venda

5.Contractes – programa amboperadors de transport percarretera

6.Programa de renovació dematerial mòbil

719.335

166.320

1.442

13.222

12.621

12.020

109.442

107.229

1.442

13.222

12.621

12.020

609.893

59.091

Total 924.960 255.976 668.984

Tot i que inicialment hom contempla un escenari de cofinançament de les actuacions delPTV a càrrec de la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estatexclusivament, es plantejaran propostes de cofinançament específiques a lesadministracions municipals i comarcals per a determinades actuacions, com aral’establiment de nous serveis de transport al si de contractes-programa amb operadors de


77

transport per carretera. Aixi mateix, es cercaran aportacions privades per cofinançar elprograma d’intercanviadors, estacions d’autobusos i actuacions complementàries.


78

14. Indicadors de seguiment del PTV ibases per a la seva revisió i

actualització


79

Els indicadors

Els indicadors són una eina de seguiment dels efectes de les actuacions, i en aquestsentit, es proposa l’establiment d’una bateria d’indicadors que han de servir per areordenar la programació del pla en funció dels canvis experimentats, a l’entorn o a lapròpia activitat. En concret, per al PTV es proposen els indicadors següents, dissenyatsconjuntament per la Sindicatura de Comptes i la Direcció General de Ports i Transports:

Indicadors de cost i productivitat

• Quilòmetres de servei per empleat (km útil/nombre d’empleats)• Quilòmetres de servei per vehicle (km útil/nombre de vehicles)• Carburant consumit (l de combustible/km recorreguts)• Cost per vehicle i dia• Cost per quilòmetre (cost total de producció/km útil)• Cost per viatger*quilòmetre (cost total de producció/viatgers*km)• Percentatge de recorreguts útils (km útil/km total recorreguts)

Indicadors de preu

• Ingrés per viatger (ingressos totals/viatgers*km)• Ingrés per quilòmetre (ingressos totals/km totals)• Subvenció per viatger*km (subvencions totals/viatgers*km)

Indicadors de qualitat del servei

• Velocitat comercial (km recorreguts/temps total)• Antiguitat del parc• Sinistralitat (nombre d’accidents/km recorreguts)• Accessibilitat PMR (nombre de vehicles accessibles/nombre total de vehicles)• Nivell d’utilització d’energies alternatives (nombre de vehicles moguts per energies

alternatives/nombre total de vehicles)


80

Indicadors d’abast del servei (per comarca)

• Percentatge de municipis amb connexió directa amb Barcelona (nombre de municipisamb connexió/nombre total de municipis de la comarca)

• Percentatge de municipis amb connexió directa amb la capital de la demarcaciórespectiva

• Percentatge de municipis amb connexió directa amb la capital comarcal• Percentatge de població amb connexió directa amb Barcelona• Percentatge de població amb connexió directa amb la capital de la demarcació• Percentatge de població amb connexió directa amb la capital comarcal

Indicadors d’utilització del servei

• Usuaris del servei per habitants del municipi o comarca (nombre d’usuaris/habitantsmunicipi o comarca)

Indicadors de sostenibilitat

• Emissions anuals de CO2 per vehicles de transport públic de viatgers (mitjana de lesemissions en funció de l’antiguitat i nombre del parc de vehicles)

• Taxa d’emissions de CO2 per viatger transportat per any (indicador anterior/viatgerstransportats)

La primera observació dels indicadors es publicarà a finals de 2003.

Revisió del PTV

Hom contempla el PTV com un pla dinàmic vigent fins el 2005 que serà objecte d’unarevisió i actualització a mitja vida (finals de 2003). En aquesta revisió es definiran objectiusi fites actualitzades pel quinquenni següent, les quals tindran en compte els canvisestructurals profunds que comportarà la reforma del règim concessional dels SPRTVC i laliberalització ferroviària. D’acord amb la llei 12/1987, l’aprovació de la revisió del PTVcorrespondrà al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consellerde Política Territorial i Obres Públiques.

pla de transport de viatgers de catalunya - mcrit.commcrit.com/euram/documents/cat_pla_trans.pdf ·...

Documents