pla de mobilitat urbana de rubí - rubi.cat · pdf fileaporta les estratègies de...

Pla de mobilitat urbana de Rubí

Setembre de 2013

1

Índex

1. Introducció

ÍNDEX DEL DOCUMENT

1. Introducció

2 A àli i t it i l i i ò i2. Anàlisi territorial i socioeconòmic

3. Anàlisi-Diagnosi de l’oferta

4. Anàlisi-Diagnosi de la demanda

5. Externalitats del sistema de mobilitat

2

1. Introducció

JUSTIFICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PMU

Que és un PMU? És l’instrument de planificació de la mobilitat d’àmbit localÉs l instrument de planificació de la mobilitat d’àmbit local.Aporta les estratègies de mobilitat i ha de servir de guia per a la presa de les actuacions municipals.

OBLIGATORIETAT DEL PMU

Per què un PMU?-Obligatori per llei (Decret Legislatiu 2/2003) per a capitals de comarca i municipis amb més de 50.000 habitants.-Obligatori per llei (PDM) per a municipis amb més de 20.000 habitants.Obli t i ll i (D t 226/2006) l i i i t b di-Obligatori per llei (Decret 226/2006) per als municipis que es troben dins

les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.

ETAPES D’UN PMUETAPES D UN PMU

Anàlisiactual

Diagnosiactual

Definició d’Objectius

Establiment de Mesures

3

Etapa de treball

actual actual d Objectius de Mesures

2. Anàlisi territorial i socioeconòmic

Definició i coneixement de l’àmbitOBJECTIU: del Pla de Mobilitat UrbanaOBJECTIU:

Ajuntament de RubíIDESCAT

FONTSD’INFORMACIÓ:

Estructura UrbanaEstructura SociodemogràficaM t it ió

RESULTATS:Motorització

4


ESTRUCTURA URBANA

Nucli urbà

Polígons

Nucli urbà

5

Urbanitzacions


ESTRUCTURA SOCIODEMOGRÀFICA

6


Rubí Vallès Occidental Catalunya

MOTORITZACIÓEVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DE MOTORITZACIÓ

600

650

700

Rubí Vallès Occidental Catalunya

L’índex de motorització és una taxa que relaciona el número de vehicles per cada 1.000 h bit t

500

550

600 habitants.

400

450

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Camions i furgonetes

11%

Tractors industrials

Parc de Vehicles (2013)-Índex de motorització per sota de la mitjana de la comarca i de Catalunya.

Motocicletes10%

Turismes72%

11% industrials2%

Autobusos 0%

Remolc i semiremolc

1%

-Parc mòbil amb predomini dels turismes.

7

Ciclomotors4%


Caracteritzar les infraestructuresOBJECTIU: i els serveis de transportOBJECTIU:

Ajuntament de RubíGeneralitat de CatalunyaRubiBus

FONTSD’INFORMACIÓ:

Treball de Camp: inventari

Xarxa per a desplaçaments a peuXarxa per a la bicicletaX i i d t t úbliRESULTATS: Xarxes i serveis de transport públicXarxa de transport privat motoritzat

8


XARXA DE VIANANTS

Vorera no accessible

No accessibles; Molt

24%

Millorables;

còmodes; 34%

42% C/ Nou

Vorera còmoda Vorera millorable

9C/ d’Edison C/ Cal Gerrer


XARXA DE VIANANTS

10


XARXA DE VIANANTS

Passos adaptats

PassosP Passos correctes; 38,5%

Passos senyalitzats b l

Passos sense senyalitzar;

40,2%

amb guals no adaptats; 21,3%

C/ Bartrina

Passos no senyalitzats Passos no adaptats

11Av. Cova Solera C/ General Castaños


XARXA DE VIANANTS

12


XARXA DE CICLISTES

Vies ciclistes:

-No existeix infraestructura específica (carril bici o voreres bici) la bicicleta ha de compartir l’espai amb el vianant.

Problemàtica:-Problemàtica:Vials estretsElevades pendents (28% dels vials)

-Opcions del ciclista:Calçada

Inseguretat

Vies pacificades

13

Manca continuïtat i connexió


Bus urbà:7 línies de bus urbà

XARXA I SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC

-7 línies de bus urbà.(5 línies amb servei continu; 2 línies amb servei discontinu).-Interval de pas: 22-30 min.-Flota adaptada: 100%.

Bus interurbà:-4 línies de bus interurbà diürn.2 línies de bus interurbà nocturn-2 línies de bus interurbà nocturn.

-Baix interval de pas (60 min, excepte la línia B7).

Ferrocarril:-2 línies de FGC (S1 regular + S55 reforç).-1 línia de Rodalies de Catalunya (R8).-Bona intermodalitat de FGC amb el servei de bus-Estació de Rodalies allunyada del centre-Estació de Rodalies allunyada del centre.

Servei de taxi:-3 parades al municipi.

14

-25 llicencies (1 adaptada a PMR).


XARXA I SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC

COBERTURA

Radi d’influència de cada parada:

Bus urbà = 250 mBus urbà = 250 m.Parada businterurbà = 500m.

Ferrocarril = 1.000 m.

Població atesa del municipi:

Bus: 80,2%Estació FGC: 46,6%Estació RENFE: 8,3%

EN LA INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT PÚBLIC:

15

-Bona valoració de les parades del bus urbà (bon estat, accessibilitat i informació).-Manca informació en les parades sobre les línies interurbanes L3 i L4.-Presència habitual de vehicles aparcats davant parades de bus.


XARXA DE VEHICLES PRIVATS MOTORITZATSCIRCULACIÓ

Jerarquització viària.Inventari de carrils i sentits de circulació.Inventari d’elementsInventari d elements reductors de velocitat.

Xarxa viària primària b t t dben estructurada.

Efecte barrera de la Riera.

16


XARXA DE VEHICLES PRIVATS MOTORITZATS

APARCAMENT

17


Caracteritzar la mobilitat globalOBJECTIU: gCaracteritzar la mobilitat de les diferents xarxesOBJECTIU:

Enquestes de Mobilitat QuotidianaTreball de Camp: comptatgesTreball de Camp: enquestes

EINES:

Treball de Camp: inventari

Q tifi ió d l d l tQuantificació dels desplaçamentsNecessitats aparcamentsOpinió sobre els diferents modes de desplaçament

RESULTATS:

18


QUANTIFICACIÓ DELS DESPLAÇAMENTS TOTALS

PRINCIPALS MUNICIPIS DE CONNEXIÓ (RESIDENTS)

MOBILITAT GLOBAL

DESPLAÇAMENTS TOTALS CONNEXIÓ (RESIDENTS)

PRINCIPALS MUNICIPIS DE CONNEXIÓ DELS RESIDENTS

Municipi Desplaçaments %Desplaçaments

Interns163.600

Municipi Desplaçaments %

BARCELONA 8.381 26,6%

SANT CUGAT DEL VALLES 7.923 25,1%

TERRASSA 5.127 16,3%

CERDANYOLA DEL VALLES 1.601 5,1%

SABADELL 1.479 4,7%

HOSPITALET DE LLOBREGAT L' 709 2,2%

MARTORELL 704 2,2%

ULLASTRELL 511 1,6%

MOLINS DE REI 397 1,3%

BADALONA 282 0,9%

Subtotal 27.114 86,0%

ALTRES MUNICIPIS 4.402 14%

Total 31.516 100%

19

Rubí: generador de mobilitat.


Desplaçaments internsDesplaçaments interns

REPARTIMENT MODAL DELS DESPLAÇAMENTS

A peu65%

Bicicleta1%

Transport públic

-Els desplaçaments a peu són majoritaris.

65% públic4%Transport

privat30%

-Utilització menyspreable de la bicicleta.

-Pes destacat del vehicle privat.

Desplaçaments de connexió

A peu4%Bicicleta

Desplaçaments de connexióDesplaçaments de connexió

-Dominen els desplaçaments en vehicle privat.

0%Transport públic19%

Transport privat77%

-Pes notable dels desplaçaments en ferrocarril

20


DEMANDA DE MOBILITAT A PEUAFORAMENTS

2 punts de llarga durada

patró diari

80 punts de curta durada

mallar el territori

ENQUESTES

-En positiu:Suficient temps en pverd als semàfors.

- A millorar:Il·luminacióVelocitat els vehicles.Respecte pels passos de vianants.

21

-Valoració global usuaris:6,7 punts (de 0 a 10)


DEMANDA EN TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIUBUS URBÀ:Més de 4.000 despl./diaPassatge de lés línies:

L1>L4>L2>L3>L5>>>L6>L7

Mobilitat molt condicionada per la forta atracció de l’estació de FGCforta atracció de l estació de FGC.

20% de les parades concentren el 50% dels usuaris.16% de les parades amb baixa16% de les parades amb baixa demanda (menys de 10 usuaris).

13% d’ús del bitllet senzill Usuaris no fidelitzats

BUS INTERURBÀMés de 2.000 despl./diaPassatge de lés línies:

L7>>L8>>N64>N61>L3>>L4L7>>L8>>N64>N61>L3>>L4

FERROCARRILMés de 15.000 despl./diaPrincipals destinacions: Barcelona,

22

pTerrassa, Sant Cugat.


DEMANDA EN TRANSPORT PRIVAT MOTORITZATAFORAMENTS: CIRCULACIÓ10 aforaments de llarga durada g patró diari.37 aforaments direccionals comportament d’interseccions.

Vies amb més trànsit:-Accessos: ctra. Terrassa, ctra. Sabadell i ctra. Sant Cugat.-Eixos: av. Estatut, ctra. Molins, Av. Electricitat, c/ Vivaldi.

Evolució diària Corba aplanada.

ENQUESTES/OBSERVACIÓ8,00%

Mitjana de l'evolució de les trànsit en un dia feiner

665 enquestesTrànsit de pas: 9-18%.Ocupació vehicles: 1,39 pax/veh.

3,00%

4,00%

5,00%

6,00%

7,00%

atge

del total del trànsit d

iari

23

Manca d’ús del cinturó (2-4%).0,00%

1,00%

2,00%

0:00 2:00 4:00 6:00 8:00 10:00 12:00 14:00 16:00 18:00 20:00 22:00 0:00

Percen

ta

Hores


DEMANDA EN TRANSPORT PRIVAT MOTORITZATCAPACITAT: SATURACIÓ

L i i lLes principals congestions es donen en:-els accessos al municipi -av. Estatut (tram central)

/ Vi ldi-c/ Vivaldi-Ctra Molins (prop FGC).

-Saturació concentrada en l i à ila xarxa primària.

-En general, xarxa viària interna poc col·lapsada.

24


DEMANDA EN TRANSPORT PRIVAT MOTORITZAT

Aparcament nocturn

-Existència d’indisciplina en els barris amb més pressió (9% d’indisciplina).-Els aparcaments indeguts es realitzen principalment en xamfrans.

Aparcament diürn

-Les places d’aparcament no regulades presenten un elevat percentatge d’ocupació (90% ple tècnic)(90% ple tècnic).-Elevada ocupació de les places regulades del centre (80% a l’entorn del mercat).-Conducta dels usuaris (segons enquestes):

-Cercar una placa no regulada a via pública.p g p-Localització d’una plaça lliure en menys de 15 minuts.

Places de càrrega i descàrregaDèficit de places-Dèficit de places.

-Motius:a)Oferta insuficient.b)Ús de les places per part d’usuaris no autoritzats.

25

) p p p


OBJECTIU: Estudi de les afectacions derivadesOBJECTIU: del sistema de transport

EINES: Estudis específics

RESULTATS:

Seguretat viàriaConsum d’energiaContaminació atmosfèricaC t i ió ú tiContaminació acústicaGrau d’ocupació del sòl

26


SEGURETAT VIÀRIA

140

160Accidents amb víctimes

Actualment es troba en revisió el Pla Local de Seguretat Viària

137 131152

12360

80

100

120

Pla Local de Seguretat Viària (PLSV).

L’històric d’accidentalitat no mostra 131 123

0

20

40

60

una clara tendència a la baixa.

MEDI AMBIENTQ lit t t fè i l i

2009 2010 2011 2012

Qualitat atmosfèrica es compleixen els valors límits d’immissions de contaminants (NOx, PM10). 40 4035

40

45

Concentració de contaminants (mg/m3)

2925

10

15

20

25

30

Concentració a Rubí

Límit Legal

27

0

5

NOX PM10


CONTAMINACIÓ ACÚSTICARubí disposa del “Mapa de soroll i adequació del mapa de capacitat acústica del municipi de Rubí”:del municipi de Rubí :- Durant el dia, el 20% dels trams estudiats supera el límit establert.- Durant la nit, el 35% dels trams estudiats supera el límit establert.

La quantitat d’espai públic viari és un indicatiu per a valorar el grau del GRAU D’OCUPACIÓ DEL SÒL

q p p p gmunicipi destinat a la sostenibilitat.

28


Gràcies per la seva atenció

29

pla de mobilitat urbana de rubí - rubi.cat · pdf fileaporta les estratègies de...

Documents