TATIANA FERRER FERRERTATIANA FERRER FERRER4t E.S.O.4t E.S.O.

PIGMALIÓPIGMALIÓ

El mite està en el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi de la editorial Alma Mater. El precedíx el mite de Los Cerastas i el segueix el de Mirra. S’introdueix al finalitzar el mite de Los Cerastas, quan Venus s’enfada amb les Propétides perquè deien que no era una deessa, i les va castigar. Pigmalió les havia vistes viure en deshonor i per això havia preferit viure soles i sense dona. Mantenia una actitud misògina, d’aversiò a les dones.

Resum del mite:Resum del mite:

Conta la història de Pigmalió, que s’enamora d’una estàtua de marfil que va fer ell, perquè es sentia molt sol. L’estàtua es converteix a al fi en humana gràcies a Venus.

La va fer quasi d’aparença humana, amb un sol defecte, que era de marfil. Pigmalió la tractava amb molta consideració i educació: li parlava, li agafava la mà, però amb compte de no amoratar-la; ja no feia cas dels seus sentits, sols de l’amor que sentia per ella i després d’un temps va anar a més i no sols l’acariciava sinó que va començar a fer-li regals, a comprar-li coses, la vestia, li posava polseres, collars i fins i tot la va posar al llit perquè descansara.

Pigmalió no podia aguantar no poder estar amb ella d’una altra forma; així que un dia, en la festa de Venus, li demanà a la deessa que la seua esposa fora semblant a la jove de marfil que havia esculpit.

Quan torna a casa se la troba al llit; era de carn i os, era increïble, la va acariciar, la va besar, perquè no s’ho podia creure. Ella es va posar molt roja quan la besà. Després de donar-li les gràcies a Venus es casaren i tingueren una xiqueta, a la qual li posaren el nom “Pafos” i d’ella pren nom l’illa de Xipre, també coneguda com “Pafos”.

L’historia transcoreix en l’illa de Chipre, al sud de Turquia:

Xipre

Aquestes són les paraules que no he entès del text de Pigmalió:

Ignominia que es troba a la frase “Pigmalión las había visto en perpetua ignominia”. (Referint-se a les Propétides)El seu significat és: Deshonor de qui ha perdut el respecte dels altres a causa d’una acció indigna o vergonyosa.

Torneadas que es troba a la frase “Ya le lleva, regalos gratos a las jóvenes, conchas y torneadas piedrecillas y pajaritos.”El seu significat és: De corbes suaus i boniques.

Tálamo que es troba a la frase “Y la llama compañera de su tálamo”El seu significat és: Que és la seva companya d’habitació

Nívea cerviz que es troba a la frase “Y habían caído, golpeadas en la nívea cerviz.”El seu significat és: Que havien caigut colpejat el seu blanc coll.

I aquesta és la frase que no he entès del text de Pigmalió:

“Y cuando ya por nueve veces se habían juntado los cuernos de la luna formando el disco completo, dio ella (la estatua-mujer) nacimiento a Pafos”El seu significat es: Que ja estava embarassa de nou mesos i anava a donar a llum. És una al·lusió al cicle de la lluna repetit nou vegades, és a dir, el temps d’un embaràs.

Al·lusions:

“Y aun así se atrevieron las desvergonzadas Propétides a negar que Venus fuese una diosa.”

“Había llegado el día de la fiesta de Venus, el más celebrado en toda Chipre.”

“La áurea Venus, que asistía en persona a sus fiestas.”

“Entonces es cuando el de Pafos (Pigmalió) pronuncia palabras elocuentes con las que quiere dar las gracias a Venus”

“Y (Pigmalión) apura en su corazón el fuego por aquel cuerpo ficticio”

(Es una forma molt metafòrica d’expressar el seu enamorament per l’estàtua)

“Le lleva (Pigmalión) lágrimas caíidas del árbol de las Helíades”(Es refereix a gotes o ornament d’ambre).

“Ropas teñidas por la concha de Sidón”(Roba tintada de púrpura, un tint que s’extreia d’un molusc en les terres de

Fenícia. Sidó junt amb Tir és una de les ciutats mes importants de Fenícia)

Influencia del mite de Pigmalió en la literatura (Poema):

PigmaliónPigmalión

Desprecié a la mujer, fui intolerante De su actitud ingrata y presumida,

Y decidí vivir sólo mi vida Sin compartir su espíritu ignorante.

De mi cincel surgió, bella y radiante, Una doncella en el marfil dormida, Despertando en el alma estremecida

La fiebre y los deseos del amante.

Mis manos la crearon tan hermosa Que en mi mente no fue ya una escultura,

Sino obsesión intensa y luminosa.

Ante los dioses traje mi amargura, Rogando me la dieran por esposa,

Y al punto cobró vida su figura.

Francisco Albarez Hidalgo (Los Ángeles, 27 de Agosto de 1997)

Influencia del mite de Pigmalió en la literatura algunes novel·les relacionades o paregudes al mite:

“La Estatua de Mármol” de Arnim (1819)“El hombre de arena” de Hoffmann (1816)“La Venus” de Ille de Merimee (1837)“Frankestein” de Shelley (1818)

Influencia del mite de Pigmalió en el cinema :

My Fair Lady de Georges Cukor (1964)

Londres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney, demana al pretenciós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel

Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transilvània, alguns mesos més tard. Higgins accepta el desafiament i instal·la la noia a casa seva, després d'haver tranquil·litzat el pare d'Eliza, un escombriaire ple de bon sentit que havia anat a preguntar per l'honestedat de les intencions del professor. Les lliçons comencen, sense altre resultat al principi que l’exasperació de l'alumna en qüestió, fins que una nit, cap a les quatre del matí, el miracle es produeixi i Eliza aconsegueixi pronunciar correctament la frase fatídica: The rain in Spain stays mainly in the plain. Aquest primer èxit dóna lloc a un ball triomfal al final del qual Eliza, reconeixent que hauria pogut ballar tota la nit", cau enamorada del seu Pigmalió. Algunes lliçons més tard, Higgins i Pickering decideixen mostrar la seua alumna en públic i la condueixen a les carreres d'Ascot, a la llotja que posseeix la rica mare del professor. Però l'experiència quasi s’esdevé una catàstrofe quan Eliza deixa anar en un excés d’entusiasme un ressonant « Mou el cul! » dirigint-se al cavall pel qual havia apostat. Els aristòcrates presents queden profundament impressionats, a excepció del jove i ingenu Freddy Eynsford-Hill, que cau immediatament sota l'encant de la noia. Higgins no es desanima i la petita colla torna finalment al ball de l'ambaixada on Eliza enganya tothom, començant per un reputat lingüista hongarès que la defineix hongaresa i de sang reial, amb gran divertiment d'Higgins. De tornada a casa del professor, ell i Pickering es feliciten de l'èxit del projecte, oblidant-se per complet de felicitar la seva principal instigadora: Eliza. Profundament ferida, la noia es refugia a casa de la Sra?. Allí s'assabenta que el seu pare, que s'ha enriquit de sobte gràcies a una mentida d'Higgins,que l'ha recomanat com un brillant filòsof a un multimilionari americà, ha decidit casar-se. L'experiència ha trastornat veritablement les seves existències. L'endemà, Higgins intenta convèncer Eliza de tornar però aquesta, massa contenta d'haver trobat la seva independència, refusa la seva mà al pobre Freddy. El professor es dóna llavors compte, mentre torna a casa seva moix i solitari, que s'havia acabat "acostumant" a ella. Mentre que reescolta un cilindre fonogràfic on havia gravat la veu de la seua alumna, Eliza entra al despatx.

Maniquí de Michael Gottlieb (1987) Poderosa afrodita de Woody Allen (1995) Pretty Woman de Garry Marshall

El principal paper masculí, està basat en el personatge d'un home de negocis dels EUA Henry Kravis i que a la pel·lícula s'anomena Edward Lewis. El Sr.Lewis, un important corporate raider, un home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix, buscant el seu hotel, a una prostituta anomenada Vivian, que respon a l'estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econòmics i en una situació de desesperació, envoltada en un món marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.A causa de la seva situació, ella és crítica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res més que clients. En contra però de tots els estereotips, ella és intel·ligent i amb classe quan en té l'oportunitat, i ell pot sentir escrúpols i ser romàntic quant en té l'ocasió. El món de tots dos trontolla quan l'amor apareix entre ells i fa aparèixer la tensió i les desavinences que comporta una relació entre persones tan semblant però que els diners fan tan diferents.

Influencia del mite de Pigmalió en la música:

El grup anglès de rock progressiu “Yes” va composar “Turn of the Century” en 1977, conta l’historia de l’escultor Roan, que en el dolor de la mort de seva esposa va emmotllar en l’argila la figura de la seva esposa, que torna a la vida i s’enamoren.

Influencia del mite de Pigmalió en la Psicologia:

L' efecte Pigmalió : és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta per tal que així siga. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. La creença que l'obtindrà fa que modifique la manera de comportar-se i, llavors, altera aquests factors externs; així és molt probable que acabe passant el contrari del que era d’esperar.

Repercussió del mite en la història de l’art

Comentari personal:

M’agrada molt perquè és una historia d’amor molt bonica.

Dificultats:

Trobar els autors i les dates de publicació de les pintures i escultures.

S’han resolt:

Buscant en pagines més a fons i altres que no he pogut trobar.

Bibliografia:

Pagines Web:

WikipediaViquipediahttp://eltrasterodelolimpo.blogspot.com/2009/10/pigmalion-y-galatea-del-mito-la.htmlhttp://protocolocomentarios.blogspot.com/2008_05_01_archive.htmlhttp://www.poesiadelmomento.com/luminarias/mitos/51.htmlhttp://barzaj-jan.blogspot.com/2009_09_01_archive.htmlhttp://www.oya-es.net/reportajes/pigmalion.htm

Llibres:

Les Metamorfosis d’Ovidi. (Metamorfosis X)

Editorial: Alma Mater

Diccionario Espasa, Mitología griega y romana.Editorial: Espasa

Guia iconografica de los Heroes y Dioses de la antigüedad.Editorial: Alianza Editorial