piano chopin albéniz

Click here to load reader

Post on 19-Dec-2021

2 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

MONESTIR DE SANTA MARIA DE CERVIÀ DE TER
Nelson Goerner, piano Chopin | Albéniz
Per gaudir de la música necessitem: SILENCI
Para disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO
To enjoy the music we need: SILENCE
Preguem mantingueu la distància de seguretat.
Rogamos mantengan la distancia de seguridad.
Please observe the social distancing.
L’ús de la mascareta és obligatòri durant tot el concert.
El uso de la mascarilla es obligatorio durante todo el concierto.
The use of mask will be mandatory during the concert.
Mòbils apagats
Móviles apagados
PROGRAMA
Allegretto
Andante
Presto con fuoco
I. Albéniz (1860-1909) Quadern 1 de la Suite Ibèria (1906)
I. Evocación | II. El puerto | III. El Corpus en Sevilla
— Durada total aprox. 40’
I. Rondeña | II. Almeria | III. Triana
— Durada total aprox. 22’
El concert tindrà un entreacte de 20’ on s’oferirà una copa de cava al claustre
Nelson Goerner, piano
Nelson Goerner
Nelson Goerner és un dels pianistes més destacats de la seva generació. És aclamat per les seves interpretacions del més alt art i poesia, que al mateix temps posseeixen una gran convicció.
En la temporada 2020/21,  Goerner  s’ha presentat en al- guns dels escenaris més respectats, incloent Théâtre do- nis  Champs-Elysées, París; Victoria  Hall, Ginebra;  Sun- tory  Hall, Tòquio;  Muziekgebow, Amsterdam i  Flagey, Brussel·les.
Nelson  Goerner  ha actuat amb moltes de les principals orquestres, inclosa la Filharmònica de Londres, Orquestra de París, Filharmònica de Los Angeles,  Deutsche  Kam- merphilharmonie,  Philharmonia  i  NHK  Symphony, i amb directors com Vladimir  Ashkenazy, Philippe  Her- reweghe,  Neeme  Järvi, Sir Mark  Elder,  Paavo  Järvi, Jo- nathan Nott, Fabio Luisi i Aquesta-Pekka Salonen. A més, ha estat convidat per prestigiosos festivals com el de Salzburg, La Roque d’Anthéron, Tsinandali, Festival Inter- nacional d’Edimburg, Festival de Verbier, Schleswig-Hols- tein i BBC Proms.
En música de cambra,  Goerner  col·labora regularment amb Martha Argerich, Steven Isserlis i Gary Hoffman. Al començament de la temporada 20/21,  Goerner  va fer el seu debut al Festival Tsinandali realitzant recitals en soli- tari i a duo amb Martha Argerich, que es van retransmetre a Medici.tv.
Goerner té una forta relació amb el Mozarteum Argentí a Buenos Aires i manté un estret vincle amb l’Institut Cho- pin de Varsòvia, on és membre del comitè assessor artís- tic. Els seus àlbums publicats pel segell del mateix Institut han rebut diversos premis Diapasó d’Or. Recentment, va rebre aquest prestigiós premi pel seu últim llançament el 2019, que presenta obres de Godowski  i Paderewski, in- closa la monumental Variacions i fuga, op. 23.
Goerner grava principalment per a Alpha Classics i la seva discografia per a ells inclou obres de Chopin, Beethoven, Brahms, Debussy, Schumann,  Fauré  i  Franck. Els pre- mis inclouen: elecció de l’editor de Gramophone pel seu Brahms, Diapasó d’Or de l’any pel seu enregistrament de Debussy; Enregistrament del mes de la BBC Music Maga- zine pel seu àlbum d’obres de Schumann; Choc de Classi- ca i Diapasó d’Or pel seu àlbum Chopin Preludes; a més de l’aplaudiment rotund de la crítica pel seu enregistrament de la Sonata núm. 29, op. 106, Hammerklavier  de Beet- hoven. Ha estat guardonat amb el premi Gloria  Artis, la distinció cultural més important de Polònia, i va ser guar- donat per la Fundació Konex amb el Premi Konex de Platí el 2019.
Goerner va néixer a San Pedro, l’Argentina el 1969. Des- prés d’estudiar amb Jorge Garrubba, Juan Carlos Arabi- an  i Carmen Scalcione, va rebre el Primer Premi al Con- curs Franz Liszt a Buenos Aires el 1986. Es va traslladar després a Europa en virtut d’una beca i el 1990, després dels seus estudis amb Maria Tipo al Conservatori de Gi- nebra, va obtenir el Primer Premi al Concurs Internacional d’Execució Musical d’aquella ciutat.
Frédéric Chopin
op. 60
La tranquil·litat de la Barcarola, op. 60, escrita entre els anys 1845 i 1846, que resulta cabdal per alguns atrevi- ments harmònics, enganya per la cantabilitat amb què comença. Cap al final vagueja per topants contrapuntís- tics, però acaba amb una delicadesa que sembla introdu- ir la màgia de la Berceuse. Aquesta cançó de bressol, de 1843, aconsegueix el prodigi que la seva puresa dissimu- li un formidable treball estructural, que la fa girar sobre ella mateixa bastint-la sobre setze variacions. La mà dreta crea una melodia irisada que agafa una gran volada so- bre l’esquemàtica simplicitat rítmica que imposa l’esquer- ra, encarregada d’obrir i tancar l’itinerari i entestada en uns acords bàsics. Pura poesia acorada per la prosa. Un canvi de ritme i un subtil punt de dissonància trenquen l’escenari i ens retornen a la realitat. Poques músiques tan entotsolades com aquesta, tan íntimes, tan tributàries del silenci interior.
Xavier Casanoves Danés
Frédéric Chopin, Scherzo núm. 3 op. 39
L’Scherzo núm. 3 op. 39, mostra, ja des del començament, les seves credencials virtuosístiques i expressives amb els seus contrastos de caràcter i dinàmica. Després d’aquest inici impactant apareix un passatge molt bell en què, en una música que recorda un coral, s’intercalen uns breus fragments de notes corredisses descendents des de l’agut del piano. L’obra torna al caràcter inicial amb la reaparició de les octaves per tornar al coral i a les notes descendents: els dos elements i caràcters de la peça resten, doncs, cla- rament definits i, amb ells, la seva forma musical. L’obra es clou de manera virtuosística i grandiosa
Francesc Prat i Moratonas
op. 57
Nascut a Polònia, Chopin és un dels més grans compo- sitors per a piano. Alhora, és vist també com una de les grans icones del romanticisme per la seva vida i la seva mort. El piano, al qual va dedicar quasi exclusivament la seva producció, li va permetre desenvolupar un pensa- ment molt propi de l’època en què va viure: l’expressió in- dividual d’un sentiment. “Les obres de Chopin són cànons dissimulats entre flors.”, deia Schumann. Cap descripció més sintètica per a la doble impressió de força i delicade- sa que transmet la música de Chopin, de qui l’any passat es complia el cent-cinquantenari de la mort. La definició apunta a les paradoxes que tanta complicitat susciten en l’oient, a la contradicció de semblar complicat en les obres senzilles i ingenu en les complexes -la Berceuse n’és un bon exemple-, a la dicotomia del llegat d’un compositor que tant culmina en la música de gust refinat dels salons com en la tasca del revolucionari subversiu. La dicotomia d’un músic, en definitiva, tan adorat com mal comprès, que exerceix una influència que la perspectiva del temps no fa més que engrandir.
Xavier Casanoves Danés
Isaac Albéniz, Suite Ibèria, Quaderns 1 i 2
Isaac Albéniz obre les portes del món a la música espa- nyola moderna, i això ho fa no solament pel poder del seu geni, sinó per la inquietud que el va portar a viatjar arreu del món i a conèixer els grans compositors i intèrprets del seu temps, des de Franz Liszt fins a Gabriel Fauré, Vincent d’Indy, Claude Debussy o Paul Dukas, entre d’altres. Albé- niz buscava en totes les seves composicions “fer música espanyola amb accent universal”; aquestes paraules ama- guen tot un programa artístic i una intenció estètica que queda plasmada en l’enormement intensa i subtil Ibèria, l’obra que marca la culminació de la seva genialitat. 
Ibèria, o Douze Novelles Impressions en Quatre Cahiers, tal com la va subtitular el mateix Albéniz, pertany als úl- tims anys de vida del compositor, que va morir força jove. Va ser escrita entre 1905 i 1909, durant el seu exili volun- tari per Europa. Es tracta d’una obra polifònica en què s’encreuen diferents veus que desenvolupen discursos ho- ritzontals “independents”. Està formada per dotze peces agrupades en quatre quaderns. El primer quadern com- prèn Evocación, El Puerto i El Corpus Christi en Sevilla, i el segon, Rondeña, Almería i Triana. La fantasia desbordant de cada peça evoca nombrosos elements procedents del folklore andalús i una sonoritat propera a la de la guitar- ra. Totes les peces desperten sentiments que travessen la melangia, la tristesa i la desesperació, i creen una gran tensió dramàtica. 
Anna Molins Raich