Apol·lo i Dafne, de John William Waterhouse

En les Metamorfosis d’Ovidi, el poeta ens parla de diferents éssers mitològics són transformats de la seva forma original. Una de les transformacions que va tenir major trascendència literària, fou la de les dones transformades en arbres, com Mirra, les Helíades i Dafne.

Catasterismes o constel·lacions

En grec, la paraula καταστερισμός significa “col·locat a les estrelles”. Els catasterismes són personatges mitològics que han estat inmortalitzats al cel per diverses raons. Ara veurem qui són els protagonistes de les constel·lacions més reconeixibles de nit.

Perseu i Andròmeda El poeta Ovidi, en les seves Metamorfosis, ens parla de diferents personatges mitològics que pateixen una transformació de la seva figura física. Ara veurem els que atenyen a aquells éssers que es converteixen en estrelles com Andròmeda, Cassiopea, Perseu, Cefeu i Pegàs.

Andròmeda espera lligada que la mengi el mostre Cetus, Dore.

Cefeu i Cassiopea eren els reis d’Etiòpia i tenien una filla molt bella anomenada Andròmeda. Un dia, la seva mare Cassiopea va comparar la seva bellesa amb la de les seves germanes, les Nereides. Aquestes, enfadades per l’acte de sobèrbia, van demanar al seu pare Posidó que se’n vengés. A constinuació, el déu va enviar un monstre marí a les costes d’Etiòpia. L’única manera que tenien de saciar-lo, segons un oracle, era lligant la seva filla Andròmeda a una roca….

El destí d’Andròmeda, ser encadenada i devorada per Cetus

“Amón reveló que cesaría la calamidad si Andrómeda, la hija de Casiopea, era ofrecida como alimento del monstruo. Cefeo, obligado a hacerlo por los etíopes, la encadenó a una roca. Cuando Perseo la vio, enamorado de ella, prometió a Cefeo acabar con el cetáceo si una vez rescatada se la otorgaba en matrimonio. Hechos los juramentos en estos términos, Perseo acechando al monstruo lo mató y liberó a Andrómeda. ”

Andròmeda és portada a la roca

Apol·lodor, Bibliotheca

“Quan l’Abantiada (Perseu) la va veure lligada pels braços ales dures roques, -i a no ser perquè una lleu brisa movia els seus cabells i les seves càlides llàgrimes que emanaven dels seus ulls, hauria cregut que estava escultpida amb marbre-, sense saber-ho, va enamorar-se d’ella, es va quedar astorat i, cautivat per la imatge de bellesa que hi havia davant els seus ulls, gairebé oblida de batre les ales en l’aire.Llavors va baixar fins on era ella i digué: “tu, que no ets digna de portar unes més cadenes que aquelles que lliguen els apassionats amants, respon a les meves preguntes i digue’m el nom del teu país i perquè portes aquestes cadenes”. Ovidi, Metamorfosis

PerseuPoc després, arriba l’heroi Perseu de matar la gorgona Medusa i, en passar per les costes d’Etiòpia, s’enamora d’Andròmeda. Així doncs, decideix matar el monstre marí Cetus i fer-se amb la mà de la princesa…

Perseu mata la Medusa

Perseu allibera Andròmeda amb el cap de la Medusa

“Atormentada por la profunda herida, la bestia unas veces se yergue elevándose en el aire, otras se sumerge en el agua, otras se revuelve como un feroz jabalí al que acosara una manada de perros ladrando a su alrededor. Él rehúye sus voraces mordiscos con la velocidad de sus alas, y allí por donde encuentra vía libre le asesta golpes con su espada falciforme, ora en el lomo cubierto de cóncavas conchas, ora por los flancos hasta las costillas, ora en donde la parte más delgada de la cola termina en una aleta de pez. La fiera vomita chorros de agua mezclados con purpúrea sangre. Las alas cogen peso, salpicadas por el agua; sin atreverse a confiar más en las sandalias empapadas, Perseo ve un escollo cuya cima sobresalía cuando el mar estaba en clama y quedaba sumergida cuando estaba agitado: allí se posa, y sujetándose con la mano izquierda a los salientes más cercanos atraviesa repetidamente, tres, cuatro veces, los ijares del monstruo con el filo de su espada.” Ovidi, Metamorfosis, Trad. Al castellà: Leonetti Jungl.

Perseu mata la bèstia

La Medusa era un ésser que podia petrificar aquell que se li creuava amb la mirada. És per això que Perseu va utilitzar un mirall per matar-la.

Perseu mata el monstre marí Cetus mostrant-li el cap de la Medusa.

Cetus, Perseu i Andròmeda

Perseu mostra el cap de Medusa al monstre marí, Justin Sweets

Perseu mostra el cap de Medusa a Andròmeda mitjançant el reflex de l’aigus en una font. Burne-Jones

Constel·lacions

Perseu amb el cap de Medusa

Constel·lació d’Andròmeda

Cassiopea, la reina

És una constel·lació en forma de “W”, que representa la reina Cassiopea asseguda al seu tron pentinant-se.

Cefeu, rei d’Etiòpia

Cetus, monstre marí

Amb una mica d’imaginació, si mirem al cel, podrem veure aquests éssers mitològics: Cefeu, rei d’Etiòpia: la constel·lació és un gran quadrat; Andròmeda, en què les estrelles dibuixen uns braços encadenats; Cassiopea, on podem veure una dona asseguda, Perseu, amb l’espasa en una mà i amb el cap de Meduda a l’altra.

• http://www.youtube.com/watch?v=IwRIu76TY-k

Documental sobre les constel·lacions quepodem veure en qualsevol època de l’any.