perseguint la histÒria (passeig rambles club de lectura) · perseguint la histÒria (passeig...

12
PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 1 1. Drassanes (19 juliol de 1936) 2. Santa Madrona (19 juliol de 1936) 3. Antic Hotel Falcón (Les Rambles, 30, actualment Edifici Rambla de la UPF) (Fets de maig) 4. Arc del Teatre i Teatre Principal (19 de juliol de 1936) 1 2 3 10 10 9 8 6 6 7 4 5

Upload: tranque

Post on 01-Oct-2018

222 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

1

1. Drassanes (19 juliol de 1936)

2. Santa Madrona (19 juliol de 1936)

3. Antic Hotel Falcón (Les Rambles, 30, actualment Edifici Rambla de la UPF) (Fets de maig)

4. Arc del Teatre i Teatre Principal (19 de juliol de 1936)

1

2

3

10

10

9

8

6 6

7

4

5

Page 2: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

2

5. Rambles/Ferran (19 de juliol de 1936)

6. Teatre Poliorama (Rambla, 115) i Cafè Moka (Rambla 126) (Fets de maig)

7. Seu del comité executiu del POUM (Rambla 128, avui Hotel Rívoli) (Fets de maig)

8. Antic Hotel Continental (Rambla 138, avui magatzems Sfera) (Fets de maig)

9. Plaça de Catalunya (19 de juliol/Fets de maig)

10. Hotel Colón/Telefónica (19 juliol/Fets de maig)

Drassanes Reials (1) i Santa Madrona (2)

El dia 19 de juliol a les drassanes reials es produïren els xocs més violents entre els militars colpistes i els defensors de la República i els antifeixistes. En aquest combat tingueren un especial protagonista el milicians de la CNT. Foren ells els que encapçalaren l’assalt a les casernes i els que s’enfrontaren al niu de metralladores que des de l’estàtua de Colón defensava la posició i escombrava tot els accessos des de Las Rambles. En aquest assalt va morir Francisco Ascaso, destacat dirigent del sindicat anarcosindicalista.

FRAGMENTS

En las Ramblas habían emplazado un cañón de 75 que disparaba cada vez más cerca contra los muros de la fortaleza de Atarazanas abriendo grandes brechas. Entretanto acudían centenares de obreros ante el cuartel. El pueblo de Barcelona disparaba contra él; mujeres y niños acarreaban las municiones y traían alimentos y abastecimientos para los hombres de las barricadas.

[Ricardo Sanz]

Page 3: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

3

Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra el cuartel de Atarazanas y el edificio de la comandancia de la región militar situados ambos al final de las Ramblas. Ya han avanzado hasta la Rambla de Santa Mónica. Al otro lado del cuartel, en la Puerta de la Paz, algunas unidades policiales y elementos antifascistas de diversas organizaciones, vestidos de paisano, luchan al lado de los combatientes callejeros de la CNT. Dirigidos por Francisco Ascaso, que empuña siempre su Astra de 9 mm, los miembros del comité de defensa anarquista avanzan cautelosamente hacia el sur, protegidos por los robustos árboles del paseo de las Ramblas; Durruti, Ortiz, Valencia, García Oliver y los militantes de los sindicatos anarquistas: Correa, del sindicato de la construcción, Yoldi y Barón de los metalúrgicos; García Ruiz, de los tranviarios; también están Domingo y Joaquín, hermanos de Ascaso. Allí está además el camión con la ametralladora sobra la cabina, que ocupan Ricardo Sanz, Aurelio Fernández y Donoso. No están solos: cientos de obreros se han puesto en movimiento.

A medida que los atacantes se aproximan al cuartel, cada paso adelante se hace más difícil y peligroso. Los militares sublevados están bien parapetados. Los tirotean desde el balcón del Sindicato del Transporte y desde el Centro de Dependientes; durante la noche se han improvisado avanzadillas con muebles, colchones y enormes bobinas de papel que proceden de la imprenta de Solidaridad Obrera.

Los primeros anarquistas abandonan su abrigo detrás de los árboles y cruzan las Ramblas; los atacantes se detienen en la calle de Santa Madrona, situada al alcance del fuego del cuartel y de la comandancia de la región militar. La única protección la ofrecen los puestos del mercadillo de libros viejos. Durruti y su gente sólo ven una posibilidad de avance. La parte más antigua del cuartel está rodeada por un muro que ya ha sido destruido por el fuego de artillería y granadas de mano. Partes del muro se mantienen en pie y pueden ser de protección. Pero, entretanto, Ascaso ha divisado, en una ventana que da a la calle de Santa Madrona, a un tirador con una ametralladora, que domina todo el sector y hace fuego sobre los compañeros que avanzan por las Ramblas.

[Luís Romero]

Atarazanas y Dependencias militares, frente a frente, hacían un fuego cruzado, dominando la zona portuaria y toda la anchura de la Rambla de Santa Mónica, hasta el antiguo mercadillo de libros de ocasión. Algo más arriba de la Rambla Santa Mónica, los obreros del transporte y de la metalurgia habían levantado una imponente barricada de lado a lado de la Rambla, impidiendo así la salida a la tropa de Atarazanas y Dependencias Militares. En la Plaza Arco del Teatro, el Comité de Defensa local de la CNT y de la FAI instaló su puesto de coordinación

[Abel Paz]

Page 4: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

4

Antic Hotel Falcón (3)

Durant la Guerra Civil l’àntic Hotel Falcón fou confiscat per al POUM amb l’objectiu de convertir-se en el lloc d’allotjament dels milicians estrangers del partit que venien a lluita als fronts de guerra, així com per aquells altres que gaudien de dies de permís. L’hotel fou un dels escenaris cabdals dels Fets de Maig del 37, tal i com explica George Orwell al seu llibre Homenatge a Catalunya. Després de la Guerra Civil l’edifici fou ocupat per entitats bancàries i fou la seu de l’empresa Riegos y fuerzas del Ebro.L’any 1991 es procedir a la reforma integral de l’edifici, i l’antic Hotel Falcón passa a forma part de l’anomenat Edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra.

FRAGMENTS

-Veniu, hem de baixar cap l’Hotel Falcón (L’Hotel Falcón era una mena de dispesa sostinguda pel POUM i utilitzada principalment pels milicians de permís.) Els companys del POUM es concentraran allà. La cosa ha començat. Ens hem d’unir […] Tot baixant carrer avall, vam veure pasar un camió, corrent, en dirección oposada, ple d’anarquistes amb fusells a les mans. A la davantera, hi havia un minyó esparracat, ajagut damunt una pila de matalassos, darrera una metralladora lleugera. Quan vam arribar a l’Hotel Falcón, que era al capdavall de la La Rambla, el vestíbul era ple d’un multitud agitada; la confusió era enorme; semblava que ningú no sabia exactament què havia de fer, i ningú no anava armat, amb l’excepció del grapat de membres de les tropes de xoc que usualment feien guàrdia a l’edifici.

[George Orwell]

Page 5: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

5

Teatre Principal/Arc del Teatre (4)

El Teatre Principal es va constituir com un dels centres principals de recolzament per als milicians que lluitaren durant la jornada del 19 de juliol a les Drassanes. A més a més des del carrer de l’Arc del Teatre els dirigents locals de la CNT coordinaren les accions militars adreçades a l’assalt de les comandàncies militar dels soldats sublevats.

FRAGMENTS

Per a mi seria impossible de detallar el caos que es va viure a Barcelona a causa de la lluita del cèlebre dinou de juliol i dels dies següents […] Commoguda per tot el que passava, i pel que veia i sentia al meu entorn, ajudava a curar ferits i a donar aliment als homes que anaven i venien dels llocs on el tiroteig no era silenciat. Ens havíem instal·lat en el pis alt de l’edifici del Teatre Principal de les Rambles i aquesta cèntrica via barcelonina era, com sempre, el nervi central dels esdeveniments. A més, èrem a prop de la caserna de les Drassanes, que fou de les darreres a rendir-se, i els efectes de la lluita dels militars contra el poble arribaven clarament als meus ulls i a la meva oïda.

(Otília Castellví)

Page 6: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

6

Rambles/Ferran (5)

Teatre Poliorama/Cafè Moka/Hotel Rívoli (Seu comité executiu POUM) (6)

El triangle format pel Teatre Poliorama, el Cafè Moka i l’actual Hotel Rívoli, edifici que acollia la seu del comitè executiu del POUM jugaren un paper fonamental durant els Fets del maig de 1937. George Orwell detalla en el seu llibre Homenatge a Catalunya les lluites que es van produir en aquest indret entre els anarquistes i poumistes i els comunistes.

Miquel Coll, obrero textil del POUM, vio que un destacamento de caballería desmontaba y comenzaba a bajar por el Paralelo, así que salió de su casa. Si se les dejaba pasar, lograrían llegar al puerto y al casco antiguo. Cruzó la plaza con las manos en alto. A los soldados que le ordenaban detenerse les decía que se iba a la playa. Echó a correr hasta llegar a las Ramblas. En la esquina de Fernando vio que estaban saqueando Beristain (tienda de deportes y armería) en busca de armas. Entró rápidamente y se apoderó de una escopeta de caza. Un hombre de la CNT abrió la caja fuerte y empezó a sacar fajos de billetes.

[Ronald Fraser]

Page 7: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

7

Page 8: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

8

Antic Hotel Continental (Rambla 138, avui magatzems Sfera) (Fets de maig)

Teatre Poliorama/Centre de Belles Arts

Al costat mateix de l’edifici de les oficines del POUM hi havia un cafè, amb un hotel a sobre, el Cafè Moka. A la vigília, vint o treinta guàrdies civils armats havien entrat al cafè i després, quan començà la lluita, havien ocupat sobtadament l’edifici i s’hi havien fet forts. Cal suposar que havien rebut ordres d’ocupar el cafè, per tal de poder atacar després les oficines del POUM. A primera hora del matí havien intentat sortir, hi havia hagut trets, i un membre de les tropes de xoc havia estat ferit. Un dels guàrdies civils havia mort. Els guàrdies civils havien corregut a refugir-se altra vegada al cafè, però en veure aquell americà que baixava carrer avall havien obert foc contra ell, tot i que no anava armat […] el carrer era ple de vidres tancats, del rètol del Cafè Moka.

[George Orwell]

“[…] de l’Hotel Falcón portaven menjar per als quinze o vint milicians que es trobaven a l’edifici de les oficines del P.O.U.M., però amb prou feines arribava per a tots, i per això totsles qui podíem anàvem a fer els àpats a l’Hotel Continental. El Continental havia estat col·lectivitzat per la Generalitat, i no, com la majoria dels hotels, per la CNT o la UGT, i era considerat com a terreny neutral. De seguida qie els combats van començar, l’hotel s’havia omplert fins a dalt de tot una col·lecció de persones d’allò més extraordinària. Hi havia periodistes estrangers, sospitosos polítics de tots els matisos, un aviador americà al servei del Govern, diversos agents comunistes, entre ells un rus gras, d’aire sinistre, del qual es deia que era un agent de l’Ogpu, li deien Charlie Chan i portava al cinyell una pistola i una petita bomba de mà; algunes famílies espanyoles benestants, que tenien tot l’aire de simpatitzar amb en Franco, dos o tres ferits de la Columna internacional, un grup de camioners francesos que havien vingut a buscar taronges per portar-les a França i s’havien vist obligats a deturar-se a causa de la lluita, i bastants oficials de l’Exèrcit Popular”.

[George Orwell]

Page 9: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

9

Page 10: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

10

Plaça Catalunya

La plaça Catalunya fou el centre neuràlgic de la batalla del 19 de juliol de 1936. El periodista britànic Frank Jellinek ens ofereix un testimoni colpidor sobre la lluita que es va desenvolupar al llarg de la plaça. El control que els milicians varen fer d’aquest punt de la ciutat, amb l’assalt i conquesta de l’edifici de la Telefònica, va facilitar la posterior ofensiva, Rambles avall, contra les reials drassanes, el darrer lloc on els militars sublevats es van fer forts.

Los rebeldes tomaron posesión del edificio de la Telefónica. Los rifles comenzaron a disparar desde las ventanas superiores del Hotel Colón al otro lado de la plaza. En pocos minutos la Plaza de Cataluña estaba bajo el fuego de todos los lados, excepto de las Ramblas.

La batalla volvió a empezar con renovada fuerza, pero ahora las milicias habían entrado en acción. En las Ramblas, muchachos de 16 años con antiguas carabinas se resguardaron precariamente detrás de los árboles y lograron detener un ejercito regular durante cinco horas. Una ametralladora rebelde situada en una esquina de la plaza detuvo el avance de la milicia. Un capitán de la Guardia de Asalto corrió directamente hacia ella, las balas se incrustaban en su cuerpo. Probablemente murió antes de cruzar la mitad de los ochenta metros que le separaban de la ametralladora, pero su cuerpo continuo corriendo y cayó directamente sobre el trípode. Sus camaradas se lanzaron sobre el emplazamiento y liberaron esa entrada.

[Frank Jellinek]

Page 11: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

11

Hotel Colón/Telefónica

L’edifici de la Telefònica, acaba per convertir-se en un símbol de la Guerra Civil a la ciutat. Durant la jornada del 19 de juliol fou l’escenari d’una acarnissada lluita entre els milicians de la CNT i els militars sublevats. La seva conquesta era estratègica per al control de les comunicacions a la ciutat. Des del mateix 19 de juliol va onejar la bandera de la CNT per deixar palès el control que els milicians anarcosindicalistes exercien del edifici. Aquest control va durar fins els inicis de maig de 1937, en què l’assalt de l’edifici per part de les forces de l’ordre del Govern de la Generalitat inicià els anomenats Fets de Maig, que varen comportar la derrota de la CNT i el control de l’edifici, i amb ell de les comunicacions, a càrrec del P.S.U.C. La lluita entre els milicians de la CNT i els comunistes fou tan acarnissada com aquella que deu mesos abans havien protagonitzat el milicians de la CNT amb els militats sublevats. Els comunistes parapetats a l’Hotel Colón, a l’altra banda de la Plaça Catalunya, just enfront de l’edifici de la Telefònica iniciaren la lluita que va acabar amb l’assalt de l’edifici.

FRAGMENTS

Otros grupos armados se dirigen hacia la plaza de Catalunya desde las calles transversales y por las bocas del metro y atacan a los soldados. También la Guardia Civil dispara contra los golpistas. Se emplaza un cañón. Pero en el Hotel Colón los rebeldes tienen todavía algunas ametralladoras que disparan ciegamente contra la multitud que avanza impetuosa. El combate dura más de media hora, la plaza está cubierta de cadáveres. Por último, al apoderarse la Guardia Civil de la planta baja, aparecen los primeros pañuelos blancos por las ventanas del Colón. Sólo en el edificio de la Telefónica resisten más los fascistas. Los anarquistas, con Durruti al frente, asaltan el inmueble avanzando desde las Ramblas. Hacia mitad de la calle, la acera está cubierta de muertos, entre ellos Obregón, el secretario de la federación de Barcelona. Los atacantes llegan finalmente a la Puerta del Ángel. Durruti entre el primero en el vestíbulo de la Telefónica, que luego será conquistada piso por piso. La plaza de Catalunya, el centro de Barcelona, está en manos de los trabajadores.

[Abel Paz/Diego Abad de Santillán]

Page 12: PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) · PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura) 3 Los anarquistas llevan la iniciativa en la lucha final contra

PERSEGUINT LA HISTÒRIA (Passeig Rambles club de lectura)

12

.

FRAGMENTS

“Cada vegada que sortien del carrer lateral a la cantonada, els metralladors del P.S.U.C. de l’Hotel Colon obrien foc i els feien recular, ignoro per què, puig era evident que no anaven armats […] i aquell altre homenet, refugiat en un portal, que assenyalada amb un cop de cap, amb aire satisfet, en dirección a l’espectec de trets de la Plaça Catalunya, i deia (com qui fa observar que fa un bon dia): “ De manera que ja tornem a ser al dinou de juliol!”

[George Orwell]