per què la lluna no és sempre igual
TRANSCRIPT
per quper quèè la lluna no la lluna no éés s sempre igual?sempre igual?
PROJECTE 2n aPROJECTE 2n a
Ceip ses cases novesCeip ses cases noves
Curs 2016Curs 2016--20172017
EL NOSTRE PRIMER PROJECTEEL NOSTRE PRIMER PROJECTE
Hem comenHem començçat el nostre primer projecte de at el nostre primer projecte de 22n!!. n!!. La pregunta ha sortit amb la lectura del conte La pregunta ha sortit amb la lectura del conte ““De quDe quèè fa gust la Lluna? On ens hem plantejat fa gust la Lluna? On ens hem plantejat per quper quèè la lluna no sempre surt igual? la lluna no sempre surt igual?
Alguns hem pensat que hi ha moltes llunes i cada dia Alguns hem pensat que hi ha moltes llunes i cada dia surt una, altres que un planeta tapa el seu llumsurt una, altres que un planeta tapa el seu llum……
A partir dA partir d’’aquaquíí ens han sortit altres dubtes i ens han sortit altres dubtes i inquietuds relacionats amb la lluna i linquietuds relacionats amb la lluna i l’’univers. univers.
Entre tots hem fet un llistat amb preguntes i dubtes. Entre tots hem fet un llistat amb preguntes i dubtes.
I aquesta vegada, cada un de nosaltres, podrI aquesta vegada, cada un de nosaltres, podràà cercar a cercar a casa informacicasa informacióó sobre la pregunta que msobre la pregunta que méés li interessi, s li interessi, per desprper despréés explicars explicar--la a la resta de la classe.la a la resta de la classe.
Si qualque pregunta queda sense resposta, la cercarem Si qualque pregunta queda sense resposta, la cercarem entre tots a la pissarra digital.entre tots a la pissarra digital.
Aquesta Aquesta éés la informacis la informacióó que hem utilitzat per resoldre els que hem utilitzat per resoldre els nostres dubtesnostres dubtes……....
la llunala lluna
QUQUÈÈ ÉÉS?S?
La Lluna La Lluna éés ls l’ú’únic nic satsatèèll··lit naturallit natural de la de la Terra. Terra.
Objecte natural que gira Objecte natural que gira
al voltant dal voltant d’’un planetaun planeta
COM ES VA CREAR?La Lluna es va formar després d’una col·lisió entre la Terra i un altre planeta anomenat Theia fa uns 4.500 milions d’anys
COM COM ÉÉS?S?
La lluna tLa lluna téé forma esfforma esfèèricarica amb un diamb un diààmetre de metre de 3.473 3.473 Km. Km.
A la Lluna no hi ha vida ja quA la Lluna no hi ha vida ja quèè no tno téé atmosferaatmosfera ni aigua. ni aigua.
A la seva superfA la seva superfíície trobem mars (sense aigua), crcie trobem mars (sense aigua), crààters (impactes ters (impactes dels asteroides) i muntanyes. dels asteroides) i muntanyes.
de qude quèè estestàà feta?feta?
EstEstàà formada de roques i pols. formada de roques i pols.
per quper quèè éés blanca?s blanca?
Encara que sembli blanca, no ho Encara que sembli blanca, no ho éés, s, éés fosca, però la llum del Sol s fosca, però la llum del Sol éés tan intensa que la fa brillar.s tan intensa que la fa brillar.
PER QUPER QUÈÈ NO SEMPRE NO SEMPRE ÉÉS IGUAL?S IGUAL?
La La Lluna Lluna gira al voltant de la gira al voltant de la TerraTerra i tarda uns i tarda uns 2828 dies en dies en
fer una volta completa. Aquest moviment fa que lfer una volta completa. Aquest moviment fa que l’’aspecte aspecte de la Lluna canvide la Lluna canviïï cada dia i origini les cada dia i origini les 4 4 fases lunars:fases lunars:
La Lluna no canviaLa Lluna no canvia, sempre , sempre éés la mateixa. El que canvia s la mateixa. El que canvia éés la part de la cara ils la part de la cara il··luminada que es veu des de la luminada que es veu des de la Terra.Terra.
Experiment: com es formen els crExperiment: com es formen els crààters?ters?
MaterialsMaterials
utilitzatsutilitzats
ProcProcéés: s:
LA TERRALA TERRA
QUQUÈÈ ÉÉS?S?
La Terra La Terra éés el nostre s el nostre planeta.planeta.
Un planeta és un astre sensellum pròpia que gira al voltant
d’una estrella.
COM COM ÉÉS?S?
La lluna tLa lluna téé formaforma quasi esfquasi esfèèrica,rica, (està aplatada als pols) i ti tééun diun diààmetre de metre de 12.742 12.742 Km.Km.
COM COM ÉÉS?S?
La Terra estLa Terra estàà formada de roques.formada de roques.
La Terra La Terra éés l's l'úúnic lloc on hi ha nic lloc on hi ha vida vida perquperquèè::
-- hi ha hi ha aiguaaigua
-- ttéé atmosferaatmosfera ququèè ens proporciona oxigen per ens proporciona oxigen per poder respirar i mantpoder respirar i mantéé una temperatura adequada. una temperatura adequada.
LA TERRA TAMBLA TERRA TAMBÉÉ GIRAGIRA……
La Terra fa La Terra fa 22 moviments: moviments:
DE TRANSLACIDE TRANSLACIÓÓ..
DE ROTACIDE ROTACIÓÓ..
MOVIMENT DE ROTACIMOVIMENT DE ROTACIÓÓ..
La Terra gira sobre ella mateixa. La Terra gira sobre ella mateixa.
Tarda Tarda 24 24 horeshores ((11 dia) en fer una volta completadia) en fer una volta completa
sobre ssobre síí mateixamateixa
La part que rep la llum del Sol La part que rep la llum del Sol éés el s el dia dia i la part quei la part que
no rep llum no rep llum éés la s la nitnit. .
MOVIMENT DE TRANSLACIMOVIMENT DE TRANSLACIÓÓ..
La Terra gira al voltant del Sol. La Terra gira al voltant del Sol.
Tarda Tarda 365 365 diesdies ((1 1 diadia) en fer una volta completa.) en fer una volta completa.
El moviment de translaciEl moviment de translacióó origina les origina les 44 estacionsestacions. .
La intensitat amb que arriba el sol marca les La intensitat amb que arriba el sol marca les
estacions: HIVERN, PRIMAVERA, ESTIU, TARDOR estacions: HIVERN, PRIMAVERA, ESTIU, TARDOR
Els dies i les nits duren Els dies i les nits duren Els dies sEls dies sóón mn mééss
el mateix. el mateix. llargs i les nits mllargs i les nits mééss
curtes. curtes.
Els dies sEls dies sóón mn méés curts s curts Els dies i les nits Els dies i les nits
i les nits mi les nits méés llargues s llargues duren el mateix.duren el mateix.
EL SOLEL SOL
QUQUÈÈ ÉÉS?S?
El Sol El Sol éés una s una estrellaestrella que tque téé llum pròpia.llum pròpia.
EstEstàà situada situada enmig del SISTEMA SOLARenmig del SISTEMA SOLAR i tots i tots els planetes giren al seu voltant. els planetes giren al seu voltant.
ÉÉs ls l’’estrella mestrella méés propera a la Terra. s propera a la Terra.
COM COM ÉÉS?S?
El Sol com totes les estrelles, El Sol com totes les estrelles, éés una bolla s una bolla enorme de gas lluminenorme de gas lluminóós i de foc.s i de foc.
El Sol ens proporciona llum i calor, molt El Sol ens proporciona llum i calor, molt important per a la vida del planeta. important per a la vida del planeta.
ALTRES PLANETESALTRES PLANETES
Els Els planetesplanetes ssóón astres que n astres que giren al voltant del Solgiren al voltant del Sol. No . No tenen llum pròpia, sintenen llum pròpia, sinóó que reflecteixen la llum solar. que reflecteixen la llum solar.
Els planetes del Sistema Solar sEls planetes del Sistema Solar sóón:n:
-- MercuriMercuri
-- VenusVenus
-- Terra Planetes rocososTerra Planetes rocosos
-- MartMart
-- JJúúpiterpiter
-- Saturn Gegants gasososSaturn Gegants gasosos
-- UrUràà
-- NeptNeptúú
MERCURIMERCURI
ÉÉs el planeta ms el planeta méés petit i rs petit i rààpid, i el segonpid, i el segon
mméés calent.s calent.No tNo téé cap satcap satèèll··lit natural.lit natural.Tarda Tarda 8888 dies en fer la volta al Sol.dies en fer la volta al Sol.
VENUSVENUSLes seves mides sLes seves mides sóón molt semblants a la n molt semblants a la Terra.Terra.ÉÉs el planeta ms el planeta méés calent. s calent. No tNo téé cap satcap satèèll··lit natural. lit natural. Tarda Tarda 255255 dies en fer la volta al Soldies en fer la volta al Sol
MARTMART
ÉÉs el segon ms el segon méés petit.s petit.
ÉÉs vermell per ls vermell per l’’òxid de ferro en el seu sòl.òxid de ferro en el seu sòl.
TTéé dos satdos satèèl.lits naturals. l.lits naturals.
Tarda Tarda 687687 dies en fer la volta al Sol. dies en fer la volta al Sol.
JJÚÚPITERPITERÉÉs el ms el méés gran .s gran .
TTéé 67 67 satsatèèl.lits naturalsl.lits naturals
Tarda Tarda 4.3334.333 dies en fer la volta al Sol.dies en fer la volta al Sol.
SATURNSATURN ÉÉs el segon ms el segon méés gran.s gran.
EstEstàà fet de gel.fet de gel.
TTéé un sistema dun sistema d’’anells anells
(asteroide, roques i(asteroide, roques i gel). gel).
TTéé 31 31 satsatèèl.lits naturalsl.lits naturals
Tarda Tarda 3030 anys en fer la volta al Sol.anys en fer la volta al Sol.
URURÀÀ ÉÉs el tercer ms el tercer méés gran.s gran.
TTéé 27 27 satsatèèl.lits naturalsl.lits naturals
Tarda Tarda 8484 anys en fer la volta al Sol.anys en fer la volta al Sol.
NEPTNEPTÚÚ
ÉÉs el que ests el que estàà mméés llunys llunyàà del Sol. del Sol.
TTéé 13 13 satsatèèl.lits naturalsl.lits naturals
ALTRES VIATGERS DE LALTRES VIATGERS DE L’’ESPAI:ESPAI:
ELS COMETES, ELS ASTEROIDES ELS COMETES, ELS ASTEROIDES I ELS METEORITSI ELS METEORITS
ELS COMETESELS COMETES
Els cometes sEls cometes sóón n cossos celestescossos celestes
compostos de gel, roques i gasos compostos de gel, roques i gasos congelats.congelats.
Semblen taques de llum que van deixant un rastre o Semblen taques de llum que van deixant un rastre o cabellera. Però, no generen llum pròpia, aixcabellera. Però, no generen llum pròpia, aixíí que que no sno sóón n estrelles. estrelles.
ELS COMETES TAMBELS COMETES TAMBÉÉ GIRENGIREN……
Els cometes Els cometes giren al voltant del Solgiren al voltant del Sol, però la seva òrbita , però la seva òrbita éés ms méés allargada que la dels planetes. En una punta es s allargada que la dels planetes. En una punta es pot apropar molt al Sol, i en lpot apropar molt al Sol, i en l’’altra altra éés pot allunyar ms pot allunyar méés s enllenllàà de lde l’’orbita de Plutorbita de Plutóó. .
Quan un cometa Quan un cometa ss’’acosta al Solacosta al Sol i si s’’escalfa, els gasos i el escalfa, els gasos i el gel sgel s’’evaporen i evaporen i formen la cabellera (cua),formen la cabellera (cua), que pot que pot arribar a mesurar milers de kilòmetres. Quan es tornen arribar a mesurar milers de kilòmetres. Quan es tornen a a allunyar,allunyar, es refreda, els gasos es gelen i la es refreda, els gasos es gelen i la cua cua desapareix.desapareix.
Els cometes tenen dues cues.Els cometes tenen dues cues.
En cada passada pel Sol perd matEn cada passada pel Sol perd matèèria i es fa mria i es fa méés petit, s petit, fins que desapareix. fins que desapareix.
Un cometa pot passar fins a Un cometa pot passar fins a 2.000 2.000 vegades pel Sol vegades pel Sol abans de desaparabans de desaparèèixer. ixer.
Quan la Terra travessa lQuan la Terra travessa l’’òrbita dòrbita d’’un cometa , aquests un cometa , aquests fragments cauen a fragments cauen a ll’’atmosferaatmosfera en forma en forma dd’’ estreles estreles fugacesfugaces o tambo tambéé anomenades anomenades pluja dpluja d’’estrelles.estrelles.
ELS ASTEROIDESELS ASTEROIDES
Un asteroide Un asteroide éés un cos rocs un cos rocóós, ms, méés petit que un planeta i s petit que un planeta i
que orbita al voltant del Sol. Un asteroide que orbita al voltant del Sol. Un asteroide éés com s com un un planeta menorplaneta menor. .
La major part dels asteroides coneguts giren en el La major part dels asteroides coneguts giren en el cinturcinturóó dd’’asteroides, situat entre les òrbites de Mart i asteroides, situat entre les òrbites de Mart i JJúúpiter.piter.
ELS METEORITSELS METEORITSUn meteorit Un meteorit éés un s un objecte naturalobjecte natural que provque provéé de qualsevol de qualsevol altre lloc de laltre lloc de l’’espai, la majoria de cometes i despai, la majoria de cometes i d’’asteroides. asteroides.
Quan un meteorit entra en lQuan un meteorit entra en l’’atmosfera de la Terra se atmosfera de la Terra se
desintegra i es forma com una llumdesintegra i es forma com una llum..
SS’’han trobat meteorits a la Terra, La Lluna i a Mart.han trobat meteorits a la Terra, La Lluna i a Mart.
LL’’ORIGENORIGEN DE TOT: EL DE TOT: EL BIG BANGBIG BANG
