LLUNY, EN ALTA MAR, HI VIVIA UN PEIX. PERÒ NO ERA UN PEIX CORREN, NO. ERA EL PEIX MÉS BONIC DE TOT L’OCEÀ. EL SEU VESTIT D’ESCATES RESPLENDIA AMB ELS COLOR DE L’ARC DE

SANT MARTÍ.

ELS ALTRES PEIXOS ADMIRAVEN LES SEVES ESCATES TORNASSOLADES. LI DEIEN “EL PEIX IRISAT”.- VINE, PEIX IRISAT! VINE A JUGAR AMB NOSALTRES!PERÒ EL PEIX IRISAT PASSAVA SEMPRE DELLARG, CALLAT I ORGULLÓS, I FEIA LLUIRLES SEVES ESCATES.

UN PEIX BLAU EL VA ERSEGUIR NEDANT.- PEIX IRISAT, PEIX IRISAT, ESPERA’M! DÓNA’M UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS. SÓN

PRECIOSES, I EN TENS TANTES!

QUE ET REGALI UNA DE LES MEVES ESCATES? PERÒ QUE T’HAS PENSAT! – VA CRIDAR EL PEIX IRISAT. AU VA, FUIG!ESPANTAT, EL PEIX BLAU ES VA ALLUNYAR. EXCITAT, VA EXPLICAR ALS SEUS AMICS EL QUE LI HAVIA DIT EL PEIX IRISATA PARTIR D’AQUELL DIA NINGÚ NO VA VOLER TENIR RES A VEURE AMB ELL. LI GIRAVEN L’ESQUENA QUAN PASSAVA.

DE QUE LI SERVIEN ARA AL PEIX IRISAT LES SEVES MERAVELLOSES ESCATES LLEUNTS, SI JA NO LES ADMIRAVA NINGÚ? ARA ERA EL PEIX MÉS SOL DE TOT L’OCEÀ.UN DIA SE’N VA QUEIXAR A L’ESTRELLA DE MAR:- PERÒ SI SÓC MOLT BONIC. COM ÉS QUE NO ARADO A NINGÚ?- EN UNA COVA, DARRERE EL BANC DE CORALL, HI VIU EL POP OCTOPUS. POTSER ELL ET PODRÀ AJUDAR -LI VA ACONSELLAR L’ESTRELLA DE MAR.

EL PEIX RISAT VA TROBAR LA COVA. ERA BEN FOSCA. AMB PROU FEINES S’HI VEIA. PERÒ DE SOBTE VAN APARÈIXER DOS ULLS LLUENTS QUE EL MIRAVEN.

- T’ESTAVA ESPERANT – VA FER L’OCTOPUS, AMB VEU FONDA- LES ONADES M’HAN EXPLICAT LA TEVA HISTÒRIA. ESCOLTA EL MEU CONSELL: REGALA A CADA PEIX UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS. ALESHORES JA NO SERÀS EL PEIX MÉS BONIC DE L’OCEÀ, PERÒ TORNARÀS A ESTAR CONTENT.

-PERÒ …EL PEIX IRISAT VOLIA AFEGIR ALGUNA COSA, PERÒ L’OCTOPUS JA HAVIA DESAPAREGUT.

“REGALAR LES MEVES ESCATES? LES MEVES ESCATES LLUENTS TAN BONIQUES? –VA PENSAR EL PEIX IRISAT, HORRORITZAT-. MAI DE LA VIDA! NO! COM PODRIA SER FELIÇ SENSE ELLES?”

DE SOBTE VA SENTIR UN LLEUGER COP D’ALETA AL SEU COSTAT. TORNAVA A SER EL PEIX BLAU!

-PEIX IRISAT, SISPLAU, NO SIGUIS DOLENT. DONA’M UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS, UNA DE PETITA.

EL PEIX IRISAT ES VA QUEDAR DUBTANT.“UNA ESCATA LLUENT BEN PETITONA –VA PENSAR-, GAIREBÉ NO LA TROBARÉ

A FALTAR.”

AMB MOLTA CURA, EL PEIX IRISAT VA ARRENCAR-SE DEL VESTIT L’ESCATA LLEUNT MÉS PETITA.-TÉ, TE LA REGALO! PERÒ ARA DEIXA’M EN PAU!- MOLTES, MOLTES GRÀCIES! –VA CONTESTAR EL PEIXET BLAU, BOIG D’ALEGRIA-. ETS MOLT BO, PEIX IRISAT. - EL PEIX IRISAT SE SENTIA MOLT ESTRANY. VA SEGUIR AMB LA MIRADA EL PEIXET BLAU DURANT MOLTA ESTONA, VEIENT COM S’ALLUNYAVA, CONTENT, TOT FENT ZIGA-ZAGA DINS L’AIGUA.

EL PEIXET BLAU LLISCAVA COM UN LLAMP DINS DE L’AIGUA, AMB LA SEVA ESCATA LLUENT. DE MANERA QUE EL PEIX IRISAT AVIAT ES VA TROBAR ENVOLTAT D’ALTRES PEIXOS.TOTS VOLIEN UNA ESCATA LLUENT. I, VES PER ON, EL PEIX IRISAT VA REPARTIR LES SEVES ESCATES AQUÍ I ALLÀ. I CADA VEGADA LI FEIA MÉS IL·LUSIÓ. COM MÉS BRILLAVA L’AIGUA AL SEU VOLTANT, MILLOR SE SENTIA ENTRE ELS ALTRES PEIXOS

FINALMENT, NOMÉS LI VA QUEDAR UNA ESCATA LLUENT. HAVIA REGALAT TOTES LES ALTRES! I ERA FELIÇ, FELIÇ COM MAI HO HAVIA ESTAT!

-VINE, PEIX IRISAT, VINE A JUGAR AMB NOSALTRES! –VAN CRIDAR TOTS ELS PEIXOS.-JA VINC –VA DIR EL PEIX IRISAT!, I SE’N VA ANAR CONTENT AMB ELS SEUS NOUS AMICS.