Passatgers al tren és un treball presentat en el format de fascicle col·leccionable de quiosc, amb el corresponent packaging. Aquest treball consisteix en la il·lustració mitjançant el format de retrat de perfil dels diferents personatges i tipus de gent més freqüents de veure en els trens de rodalies de la línia R1, ruta que utilitza l’autor a dia-ri per anar a la universitat. Cada retrat està muntat en una pàgina, i sota de la imatge hi ha el nom de l’individu o personatge i les seves característiques generals, parodiant el sistema de classificació tant característic del sistema social on vivim i mirats des d’un punt de vista molt extern i amb molts preju-dicis del que la imatge física d’una persona ens dona a entendre sobre ella.

Els diferents personatges elegits són un bon recull genèric del tipus de gent que es mou per la xarxa de transports públics, si bé s’ha donat més importància a ressaltar els per-sonatges estranys per a fer menys avorrit el treball i donar-li més interès a primera vista.El fet d’haver elegit el format del fascicle permet fer aquesta priorització d’espectacle en detriment de realitat, ja que deixa obert

que al primer fascicle n’hi haurien més que el seguirien i per tant s’homogeneïtzaria l’excentricitat amb la realitat per a donar un resultat més fidel i real (els fascicles sempre et donen com a primera entrega una peça rara/interessant perquè tu segueixis com-prant-los).

El fet d’haver triat el dibuix amb punta fina és degut a que l’autor s’hi sent molt còmo-de i permet uns resultats bastant imperso-nals i freds tot i mantenir sempre un gest d’expressivitat de l’artista. Que els perso-natges surtin retratats de perfil és una ma-nera de tornar a incidir amb el format clas-sificatori que tant es porta ara(sobretot a nivell estatal-empresarial), imitant en certa manera els retrats de perfil de les fitxes po-licials. Només hi ha el perfil per no donar a entendre la influència de les fitxes policials tant explícitament així com perquè aquesta comparació li afegeix al llibret un aire tètric que no s’adeia a la voluntat original.

Arnau Giralt Ballbé01/2014

PASSATGERS AL TREN