PARAULES IMMIGRADES

CURS 2009-2010

   

   

   A la nostra llengua, com a totes, tenim paraules que venen d’arreu: paraules immigrants.

Aquestes paraules les considerem tan

nostres que han passat a formar part de la nostra llengua.

 

   

      A 2n d’ESO hem triat paraules molt

comuns a la nostra llengua, i a totes. Hem buscat l’origen d’algunes

d’aquestes paraules i les hem traduït a les llengües que parlem els de la nostra classe.

   

ARRÒS

És una paraula que ve de la Índia on es coneix amb el nom “dravídic arruzz”.Es creu que es va introduir en la Península Ibèrica a la caiguda de l’Imperi Roma, sent l’àrab Moslen el Conqueridor qui en el segle VIII el va plantar per primera vegada com a cultiu intensiu difonent el sistema d’irrigació.

Magna Nicola Andrade

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: riceÀrab: الر  Budi: RessiCaló: corpíchiCastellà: arrozCatalà: arròsFang: olésFrancés: rizGalleg : arrozPortuguès: arrozRomanès: orez

 

   

ARMARI

Armari, actualment és allò on guardem les robes. Fa molt de temps és guardaven en caixes de núvia, calaixeres... El mot arma ve del llatí i significa el mateix que en l’actualitat. Els cavallers portaven armadures i necessitaven uns espais alts per penjar-hi l’elm, la cuirassa, la llança...

Amb el temps – i amb el costum cada vegada més estès de penjar la roba- els antics armaris van deixar de contenir armes i van ser llocs per posar-hi vestits de manera que no s’arruguessin...

Miriam El Majjaoui Val

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: wardrobeÀrab: مجلس الوزراءBudi: Lubacâ Castellà: armarioCatalà: armariFang: covatFrancés: garde-robeGalleg : garda-roupaPortuguès: guarda-roupaRomanès: dulap

   

SABÓ

El sabó és una paraula que ve del germànic, va passar al llatí: sapone d’on es manté a totes les llengües romàniques. Del castellà passa al tagàlog: sabon, al persa: sabun, a l’indi: saabun i al vietnamita: xa-bong .

Borja Fragueiro

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: soapÀrab: الصابون (sabun)Budi: ssopôCaló: sampuñíCastellà: jabónCatalà: sabóFang: sobaFrancés: savonGalleg : xabonPortuguès: sabaoRomanès: sâpun

   

JERSEI

Jersei és una peça de roba que abriga, feta generalment de llana. El seu nom ve d’una illa de l’Atlàntic anomenada Jersey. És una illa del Canal de la Mànega que tenia quantitat de pastures de bens i es feia la llana que era enviada amb vaixells a Anglaterra ja des de el segle XVI.Per això diem jersei: perquè tota la llana venia des de Jersey.

Roxana Mirela Cosa

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: sweaterÀrab: جيرسيBudi: luâCaló: carbéCastellà: jerseyCatalà: jerseiFang: binamaiaFrancés: chandailGalleg: jerseyLlatinoamericà: buso, sacoPortuguès: camisolaRomanès: pulover

   

MARRÀ

És una paraula procedent de l’ àrab que l’hem adaptat a la nostra llengua gràcies a l’estància dels musulmans a la península Ibèrica .

Els molt, amatents al compliment de les lleis d’Al·la, quan veien un porc sempre feien referència al fet que era privat de menjar-ne, mitjançant una paraula que s’assemblava a mmarrà: máhram (cosa prohibida). Per això, no és estrany que els parlants catalans, confonguessin la prohibició amb el nom de l’animal.

Omar Rifi   Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: porkÀrab: خنزير Budi: ossolôCaló: balachíCastellà: cerdoCatalà: marrà o porcFang: unguiFrancés: porcGalleg : carne de porcoLlatinoamericà: chanchoPortuguès: porcoRomanès: carne de porc

   

PATATA

Les patates cultivades al Perú des del segle VIII aC. es van introduir a Espanya al segle XVI i el seu nom ve de la llengua quítxua (papas).

Mihai Munteanu

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: potatoeÀrab: البطاطا (batata)Budi: patataCaló: bitagimé, bujaríCastellà: patataCatalà: patataFang: nameFrancés: pomme de terreGalleg: patacaLlatinoamericà: papasPortuguès: batataRomanès: cartof

   

ALARMA

Moltes exclamacions han passat a ser paraules corrents del nostre llenguatge. “A l’arma” era el crit amb què les autoritats militars feien formar els soldats per a un atac contra l’enemic. D’aquest crit es va passar al verb alarmar i després al nom alarma i a l’adjectiu alarmant.

Asunción Gambin

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: alarmÀrab: إنذارBudi : elebô Castellà: alarma Català: alarma Francés: alarmeGalleg: alarmasPortuguès: alarmeRomanès: alarma

  

   

TOMÀQUET

Tomàquet: és originari de la regió de Andina de Xile i Perú des d’on s’estengué a Amèrica Central i a Amèrica del Sud on fou cultivada pels maies i els azteques. Significa “fruit inflat” encara avui els mexicans l’anomenen “jitomate”que deriva de la paraula melic.

A Europa fou conegut al segle XVI encara que fins al segle XVII no gaudí de popularitat. El portà Hernán Cortés al voltant de 1523, després de la conquesta de Mèxic.

Alejandro Arcentales

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: tomatoÀrab: الطماطمBudi: tomatéCaló: loléCastellà: tomateCatalà: tomàquetFang: elanfamFrancés: tomateGalleg: tomatePortuguès: tomateRomanès: tomate

   

PRÈSSEC

La paraula préssec ve de la Xina i de Pèrsia. On hi ha moltes llegendes i tradicions.Momotarô, un dels nobles i herois del Japó, nasqué a l’interior d’un préssec que anava flotant corrent avall d’un riu. I on Momotarô o nen préssec va lluitar contra el dimoni i el va guanyar.A la Xina hi ha la creença que el préssec era consumit pels immortals i que les seves virtuts conferien longevitat.

Classificació científica: Reino: plantoe Divicio. Magnolio phytaClasse: magnoliopsida Ordre: rosalesFamilia: rosaceae Genere: prunusEspecie: p. persica

Danitza Oyarzo Genera Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: peachÀrab: خوخ Budi: amjmaCaló:perpelóCastellà: melocotón Català: préssecFang: embumaFrancés: pechêGalleg : pexegollatinoamericà: duranoPortuguès: pêssegoRomanès: piersic

   

BLAT DE MORO

Prové de la civilització precolombina, no se sap si es va iniciar a Amèrica Central o a l’eix Perú, Equador, Bolívia.Els indis del Carib en deien zea mays que vol dir allò que sustenta la vida. Rep diferents noms: blat de moro, blat de l’Índia, moresc, panís, dacsa.

Normalment el coneixem com a blat de moro. Blat expressa un cereal, i moro, una procedència errònia des del punt de vista històric.

Joaquin Capdevila García

Així ho diem els de la nostra classe:

Anglès: cornÀrab: الذرةBudi: conoCastellà: maízCatalà: blat de moro Fang: fonFrancés: maïsGalleg: milloLlatinoamericà: chocloPortuguès: milhoRomanès: porumb

   

   Amb aquest treball hem aprés que nosaltres també som d’arreu, com les paraules i hem de conviure com elles.

Tots tenim origens, cultures, costums,

tradicions...diferents però hem de tenir interés per treballar en conjunt i fer un món on tothom s’hi trobi bé, com les paraules.