“Dirigir pel·lícules és un refugi perfecte pels mediocres.”Orson Welles

The Hearts of Age (1934)

The Hearts of Age va suposar el debut d’Orson Welles davant les càmeres.

Va fer aquest curtmetratge en blanc i negre amb el seu company d’institut William Vance.

“Era una broma, volia fer una paròdia del primer film de Jean Cocteau. Ho vam filmar tot en dues hores, per diversió, un diumenge per la tarda. No té cap sentit.” Orson Welles

Too much Johnson (1938)

Too much Johnson va ser una comèdia muda rodada per Orson Welles perquè fos projectada conjuntament amb l’obra de teatre que té el mateix títol.

“Una dona té dos amants. Quan un dels dos se’n assabenta de l’existència de l’altre, actua com un vilà i persegueix el protagonista.”

Aquesta pel·lícula està inacabada i va ser coneguda com “el film perdut d’Orson Welles”.

Citizen Kane (1941)

Orson Welles representa a Charles Foster Kane, un home que ho ha tingut tot durant la seva vida: diners, fama, prestigi, dones... Però quan arriba el moment de la seva mort dubta si és realment feliç.

“Si no hagués sigut tant ric, hagués arribat a ser un bon home.” Charles Foster Kane

The magnificient Ambersons (1942)

The magnificient Andersons es basa en un llibre escrit per Booth Tarkington que havia guanyat el premi Pullitzer.

Aquesta pel·lícula mostra una reflexió crítica sobre la descendència de l’aristocràcia, l’aparició del progrés en una societat antiquada i la pujada d’una nova estructura social.

The Stranger (1946)

The Stranger és una pel·lícula que mostra amors durant el nazisme amb una història perfectament narrada, molt ben interpretada i amb un gran final.

“Qui a part d’un nazi negaria que Karl Marx era alemany només perquè era jueu?”Mr Wilson

The Lady from Shangai (1947)

Michael O’Hara, un mariner irlandès, entra a treballar a un iot sota les ordres d’un home invàlid casat amb una femme fatale i queda atrapat sota una trama d’intrigues i assassinats.

“T’ho vaig dir... No saps res sobre la maldat.”Elsa ‘Rosalie’ Bannister

Macbeth (1948)

Aquesta va ser la primera adaptació cinematogràfica d’un text de Shakespeare d’Orson Welles després d’haver realitzat diferents obres teatrals amb els arguments de l’escriptor anglès.

Es va rodar en un mes i amb un pressupost molt reduït i quan va sortir va ser un fracàs de cara el públic i la crítica.

The Tragedy of Othello: The Moor of Venice (1952)

Aquesta va ser una de les tres adaptacions de l’obra de Shakespeare que va realitzar Orson Welles, i gràcies a ella va guanyar la Palma d’Or al festival de Cannes.

“Othello no era una pel·lícula de cap país. Això significava que no hi havia cap forma d’importar-la o exportar-la. La vam enviar a Cannes sense cap esperança d’entrar i encara menys de guanyar.”Orson Welles

Mr Arkadin (1955)

Un mariner troba un home moribund que abans de morir diu un nom: Mr Arkadin...

Mr Arkadin es considerada una obra menor d’Orson Welles, però fins i tot en aquesta cinta incompleta i desestructurada, s’aprecia el talent d’un artista de la seva talla.

Le procès (1962)

Quan un home es desperta pel matí, veu que la policia ha entrat a la seva habitació i que l’arresta després d’haver-lo acusat de cometre un crim.

Aquesta pel·lícula s’ha denominat com “Kafka segons Welles” ja que conserva l'essència kafkaniana on un personatge lluita per fugir del seu destí.

Falstaff – Chimes at Midnight (1965)

Aquesta pel·lícula està basada en l’obra de teatre Five Kings. Estava escrita per Orson Welles i ajuntava les obres de Shakespeare Henry IV, V, VI i Richard III en un espectacle.

El personatge de William Shakespeare Sir John Falstaff, el company obès i borratxo d’Enric V passa de personatge secundari a centre de l’acció.

Touch of Evil (1958)

Un agent de policia de narcòtics arriba a la frontera mexicana amb la seva esposa just en el moment en què explota una bomba. A partir d’aquí inicia una investigació amb el seu company Quinlan. Tot i això, a partir d’aquí els dos comencen a trobar proves que culpen l’altre

Aquesta obra d’Orson Welles mostra la corrupció i el poder.