orígens i expansió de la corona de castella
DESCRIPTION
power point segon esoTRANSCRIPT
www.vicensvives.comwww.vicensvives.com
POLIS 2Ciències socials, geografia i història
Segon curs
POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
POLIS 2
Orígens i expansió de la Corona de Castella
1. L’origen dels regnes cantàbrics
2. L’expansió territorial dels segles XI i XII
3. La gran expansió del segle XIII
4. El regne de Castella: economia i societat
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
06
6. L’art romànic a la Corona de Castella
7. L’art gòtic a la Corona de Castella
POLIS 2
Introducció
• A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada Cantàbrica s’hi va formar el regne d’Astúries.
• Més endavant es va convertir en el regne de Lleó.
• La unificació definitiva del regne de Castella i del de Lleó al segle XIII, amb el nom de Corona de Castella, va permetre a aquest regne dur a terme l’ocupació militar de la majoria dels territoris musulmans peninsulars.
06
POLIS 2
1. L’origen dels regnes cantàbrics
1.1. El regne d’Astúries
1.2. El regne de Lleó
• Els regnes cristians occidentals (mapa)
1.3. La formació del regne de Castella
1.4. Els primers repoblaments
06
POLIS 2
1.1. El regne d’Astúries
• En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un d’ells, Pelagi, obtingué una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga (722).
• Aquest fet ha estat considerat l’inici de la Reconquesta, és a dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans.
• Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear un regne al voltant d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries, que es va independitzar de l’emirat de Còrdova.
06
POLIS 2
1.2. El regne de Lleó
• A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocupà els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero.
• Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el nom de regne de Lleó.
• Durant el segle X, amb la proclamació del califat, Al-Andalus va incrementar la força militar i va organitzar diverses expedicions militars.
• Les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir nombroses ciutats lleoneses.
06
POLIS 2
Els regnes cristians occidentals06
POLIS 2
1.3. La formació del regne de Castella
• A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans.
• Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcció de nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos.
• Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou governada per comtes.
• Un dels comtes, Ferran I aconseguí independitzar-se i transmetre en herència el comtat de Castella al seu fill.
06
POLIS 2
1.4. Els primers repoblaments
• A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en massa de la vall del Duero.
• En aquestes zones s’hi van formar comunitats de pagesos lliures que tenien petites parcel·les de terra (alous) i vivien en petites cases aïllades però properes entre si, formant una vila.
• Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els afers d’interès col·lectiu.
• Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, però també hi havia molts cristians mossàrabs.
06
POLIS 2
2. L’expansió territorial dels segles XI i XII
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
2.2. La creació de Portugal
2.3. L’arribada dels almoràvits
• La reconquesta als segles XI-XII (mapa)
2.4. Els repoblaments comunals
06
POLIS 2
2.1. La conquesta de la vall del Tajo
• Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila.
• També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs.
• Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Andalus.
• El seu fill, Alfons VI, va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica.
06
POLIS 2
2.2. La creació de Portugal
• El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca.
• A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal.
• L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores, Portugal va ser un regne independent.
06
POLIS 2
2.3. L’arribada dels almoràvits
• L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques islàmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica, els almoràvits.
• Els almoràvits van aconseguir deturar l’avanç dels regnes cristians del nord a finals del segle XI.
• Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, però van haver d’abandonar València, que havia estat ocupada l’any 1092 per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
06
POLIS 2
La reconquesta als segles XI i XII 06
POLIS 2
2.4. Els repoblaments comunals
• A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien castells i monestirs emmurallats.
• Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la protecció d’un senyor; així van perdre el domini de les terres i es van convertir en serfs.
• A partir del segle XII, en què els reis cristians van conquerir territoris molt poblats per musulmans es va aturar el repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament de les ciutats frontereres (repoblament comunal).
06
POLIS 2
3. La gran expansió del segle XIII
3.1. La unió de Castella i Lleó
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa• La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus (mapa)
3.3. L’avanç cap al sud
3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir
06
POLIS 2
3.1. La unió de Castella i Lleó
• Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials.
• Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Després de la seva mort el regne es tornà a dividir per qüestions d’herència.
• La reunificació definitiva es va fer el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare.
• De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella.
06
POLIS 2
3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa
• Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren a la invasió almohade, un nou imperi islàmic que ocupà la Península.
• Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra Morena.
• Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.
06
POLIS 2
La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus06
POLIS 2
3.3. L’avanç cap al sud
• Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després de la derrota almohade.
• El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella, la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta.
• Ferran III començà la conquesta de la vall del Guadalquivir i conquerí Còrdova i Sevilla. El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia.
• El regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249.
• Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada.
06
POLIS 2
3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir
• Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una activitat econòmica important.
• A les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.
• Una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes.
06
POLIS 2
4. El regne de Castella: economia i societat
4.1. El predomini de la ramaderia
4.2. Les rutes de la llana
4.3. El poder de la noblesa
06
POLIS 2
4.1. El predomini de la ramaderia
• La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli).
• La base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació.
• La ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que a fi de defensar els seus interessos, va fundar l’Honrado Concejo de la Mesta (1237).
06
POLIS 2
4.2. Les rutes de la llana
• Una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats.
• Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció.
• El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.
• Els mariners bascos i càntabres transportaven la llana, que sortia dels ports càntabres i bascos.
• Al segle XIII els mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla.
06
POLIS 2
4.3. El poder de la noblesa
• El progrés de la Reconquesta comportà que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen grans senyories.
• Els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es consolidaren com els grups socials més rics i poderosos de Castella.
• A Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç.
06
POLIS 2
5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
5.2. La crisi a Castella
06
POLIS 2
5.1. Les institucions de la Corona de Castella
• La monarquia. A Castella la Corona tenia uns poders més amplis que altres regnes hispànics. Al segle XIII els nobles castellans s’enfrontaren a l’autoritat del monarca.
• Les Corts. Les Corts de Lleó es crearen l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó donaren lloc a les Corts de Castella i Lleó.
• Els municipis. Tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts pels capítols. Més endavant aparegué la figura del corregidor, representant del poder reial a les ciutats.
06
POLIS 2
5.2. La crisi a Castella
• La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota manera, la Corona de Castella es va veure afectada per rebel·lions nobiliàries i per guerres civils.
• La guerra civil. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar el seu poder sobre els nobles, desenvolupar l’economia de les ciutats i afavorir els artesans del sector tèxtil.
• L’alta noblesa i l’Església s’hi van enfrontar i proposaren com a rei el seu germanastre Enric. Després d’anys de guerra civil, Enric de Trastàmara fou proclamat rei.
• La nova dinastia dels Trastàmara. Va estar en mans de l’alta noblesa.
06
POLIS 2
6. L’art romànic a la Corona de Castella
6.1. L’arquitectura
6.2. L’escultura i la pintura
06
POLIS 2
6.1. L’arquitectura
• L’art romànic es va introduir a la Península Ibèrica a través dels nous camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que en català es coneixia com a Sant Jaume de Galícia.
• Els edificis romànics més importants al regne de Lleó i de Castella que acolliren un gran nombre de fidels són:
• Les catedrals de Santiago de Compostel·la, Zamora i Salamanca.
• Les esglésies de San Isidoro de Lleó, San Martín de Frómista.
• El monestir de Santo Domingo de Silos.
06
POLIS 2
6.2. L’escultura i la pintura
• L’escultura romànica es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels claustres. Les temàtiques habituals són escenes bíbliques, de l’Antic i el Nou Testament.
• Pel que fa a la pintura, la tècnica més característica era el fresc. Pel que fa a l’estil, destaquen les influències mossaràbiga i mudèjar.
06
POLIS 2
7. L’art gòtic a la Corona de Castella
7.1. L’arquitectura
7.2. L’escultura i la pintura
06
POLIS 2
7.1. L’arquitectura
• La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació.
• L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals.
• Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada.
• L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara.
06
POLIS 2
7.2. L’escultura i la pintura
• L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó.
• Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé.
• Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura.
• Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal.
06