organització política de les societats

Download Organització política de les societats

If you can't read please download the document

Post on 16-Jan-2017

476 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

PowerPoint Presentation

LORGANITZACI POLITICA DE LES SOCIETATS3r ESO

IntroducciLa geopoltica estudia com sorganitza la societat en lespai. LEstat ns la forma dorganitzaci bsica.LEstat tradicional es caracteritza per la seva sobirania en el mbits econmic, poltic i cultural. Aquesta sobirania la pot exercir de manera democrtica o no democrtica. Actualment, els Estats cedeixen part de la seva sobirania o organismes supranacionals (lONU, la Uni Europea ...) i transfereixen tamb competncies a ens subestatals, com ara les comunitats autnomes i els municipis.Els Estats estableixen relacions internacionals de cooperaci, en les quals participen les organitzacions supranacionals i ONG.Finalment, les societats es caracteritzen per la seva diversitat. Factors histrics, poltics , lingstics , religiosos, ... Han originat uns estats plurinacionals o multinacionals.

Lestat com a organitzaci poltica de la societatLestat s el conjunt dinstitucions creades per organitzar la vida i lactivitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

El territoriEls Estats sidentifiquen amb un territori, que administren i damunt el qual exerceixen el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo daltres estats i dels territoris respectius.Fora de les seves fronteres, un Estat no pot adoptar decisions ni imposar-los per la fora. Si aquestes regles no es respecten, es produeixen conflictes entre els Estats.

La poblaciLes persones que viuen al territori dun Estat tenen una srie de drets i dobligacions que sapliquen de la mateixa manera a tots els ciutadans.Les persones que formen part dun Estat no han de compartir necessriament uns mateixos trets culturals. s habitual que en un mateix Estat convisquin persones de cultures diferents i, fins i tot, de diverses nacionalitats. Per aquesta ra, a vegades, parts dun territori estatal gaudeixen de certa autonomia o duna possibilitat dadministraci prpia.

El poderAll que caracteritza lEstat s el dret al poder. En lexercici del poder, lEstat acompleix les funcions segents:Estableix les lleis que regulen les relacions socials de la poblaci. Als pasos democrtics aquestes lleis selaboren al Parlament.Vetlla pel compliment de les lleis a travs del poder judicial.Es responsable de lordre a linterior del seu territori i de la seguretat exterior, amb aquesta finalitat, disposa de cossos policials i gaireb sempre, dun exrcit.Desenvolupa la poltica exterior, es a dir, estableix relacions internacionals amb altres Estats.Recapta impostos, amb els quals finana els serveis pblics i les infraestructures generals, propicia les ajudes per fomentar la igualtat entre els diferents territoris de lEstat i estableix les prestacions de la Seguretat Social (subsidi datur, pensions, assistncia mdica).

Dirigeix leconomia per mitj de lleis que regulen lactivitat empresarial i el mercat laboral.Administra serveis pblics, com poden ser l'educaci i la sanitat, i gestiona infraestructures i equipaments collectius, com ara carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, biblioteques, etc.

LEXERCICI DEMOCRTIC

El referndum i les eleccions sn els mecanismes a travs dels quals els ciutadans i les ciutadanes per mitj del vot, participen en l'exerc del poder.En un referndum, es consulta una qesti concreta, que els ciutadans accepten o rebutgen. En canvi, en unes eleccions els ciutadans elegeixen els seus- representants politics.

Elements de lestat democrticLes democrcies sn els Estats de dret, aix comporta que els qui accedeixen al poder no el poden exercir lliurement, sin que ho han de fer respectant el marc legal que estableix la Constituci.La Constituci s el conjunt de lleis fonamentals, aprovades per votaci, que determina la forma de govern, estableix els drets i deures dels ciutadans i defineix les institucions i el funcionament de lEstat. En els rgims democrtics existeix la divisi de poders, perqu cap instituci no acapari tot el poder:El Parlament elabora i vota les lleis. Exerceix la funci legislativa i controla lacci de Govern.El Govern determina la poltica que ha de seguir lEstat i laplica per mitj de ladministraci. Exerceix la funci executiva.El poder judicial aplica les lleis, jutja els conflictes entre els ciutadans i castiga els qui no compleixen la llei. Exerceix la funci judicial.

Un Estat s democrtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques de govern.La democrcia pot ser directa quan la ciutadania pren decisions reunida en assemblea o per mitj de referndum, i representativa, quan selegeixen, mitjanant eleccions, les persones que han dexercir la sobirania en nom dels ciutadans.

En la democrcia representativa, les persones elegides mitjanant unes eleccions formen el Parlament, que elabora i aprova les lleis i elegeix el president del Govern i els titulars daltres institucions.

Els estats del mn i les relacions internacionalsAl mn hi ha ms de 200 Estats, entre els quals sestableixen relacions de tipus poltic i econmic.

Lmbit polticEn les relacions internacionals actuals cal tenir en compte factors com ara aquests:El pes dels Estats Units. Aquest pas s la potencia militar mundial que tendeix a dirigir lespai poltic internacional.Per contrarestar aquesta situaci, sobserva una tendncia cap al multilaterisme, basat en lestabliment dacords entre diferents pasos sobre qestions determinades.La irrupci de lislamisme com a guia poltica en alguns Estats. Aquests pasos, com lIran, sha orientat vers un trencament violent amb tot all que s propi del mn occidental.El protagonisme cada vegada ms gran de la Xina. El creixement del seu poder militar causa inquietud i exigeix la presa dacords.

El mbit econmicEl centre del mn econmic el formen Canad, els Estats Units, el Jap i la Uni Europea. Sn els pasos rics, que shan vist afavorits pel sistema capitalista. La resta del mn est dividida en dos grups: Pasos en desenvolupament, econmicament molt actius, amb avantatges interessants per a la implantaci dempreses estrangeres: m dobra preparada o barata, escasses normatives ambientals i governs forts.Dins daquest grup hi ha un conjunt de pasos que creixen a un ritme superior al de la resta. Sn els pasos deconomies emergents, com el Brasil, la Xina, lndia, Mxic,i la Repblica de Sud-frica, que tenen economies competitives, de baix preu. Pasos pobres, localitzats sobretot, a lfrica subsahariana, on els pasos rics exploten els seus recursos naturals. Els seus habitants viuen en una situaci de pobresa que obliga molts dells a emigrar.Tamb formen part daquest grup els pasos oblidats, mancats de recursos i immersos en guerres tribals.

Lestat i la globalitzaciLa globalitzaci ha originat un sistema mundial del que formen part els Estats. Per al funcionament daquest sistema, els Estats han arribat a acords entre ells i han creat organitzacions supranacionals.

La relaci entres Estats: tractats i convenisEls Estats es desenvolupen en relaci contant els uns amb els altres, per aix, molts dels problemes que es plantegen afecten de manera semblant un gran nombre de pasos i noms actuant de manera coordinada es poden arribar a resoldre.Per aconseguir una acci conjunta dels Estats, es prenen una srie diniciatives:Se signen tractats, convenis i declaracions internacionals de drets a travs dels quals els Estats es comprometen a dur a terme unes actuacions determinades o evitar-ne daltres.Es creen organismes supraestatals, en les quals els Estats deleguen algunes funcions.

Actualment hi ha un gran nombre de tractats i convenis internacionals de drets, signats pels Estats sobre les matries ms diverses: control darmament, no-proliferaci darmes nuclears, canvi climtic, contra la desertitzaci...

DECLARACI UNIVERSAL DE DRETS

Entre les declaracions universals destaquen la Declaraci Universal dels Drets Humans, la Declaraci dels Drets de lInfant, la Declaraci sobre lEliminaci de la Discriminaci de la Dona...

Organitzacions supranacionalsDes de la Segona Guerra Mundial han proliferat les organitzacions internacionals creades per resoldre de manera conjunta o coordinada els problemes que ha generat la multiplicaci de les relacions entre els pasos.Hi ha organitzacions dmbit mundial com ara lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) i lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN), i dmbit continental o regional com la Uni Europea (UE) i la Lliga rab.Aquestes organitzacions fan una tasca molt important de coordinaci poltica, de desenvolupament econmic o de promoci de la salut, leducaci i la pau.LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Les organitzacions supranacionals assumeixen una part de la sobirania dels Estats que les integren, i els Estats, al seu torn, accepten aplicar i respectar al seu territori el que aquestes organitzacions decideixen.

LEstat i la regionalitzaciAlhora, i com a conseqncia daquesta globalitzaci, les regions i les grans ciutats miren de destacar la seva importncia econmica, histrica i cultural i reclamen administrar i compartir una part del poder.Hi ha espais regionals de tipus molt diversos: Nacions sense estat, com el Quebec, al Canad.Regions molt consolidades i diferenciades, com Baviera, a Alemanya.Grans rees urbanes i ciutats globals, com Nova York, Tquio i Londres, que pel fet de ser centres dactivitats i de decisions que sn prpies duna realitat global, superen de molt unes funcions exclusivament estatals.

LORGANITZACI DE LES NACIONS UNIDESLOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) s lorganitzaci supranacional ms gran i important.Fou creada el 1945 per 51 Estats i actualment la prctica totalitat dels Estats del mn en formen part.Els objectius de lONU queden establerts a la seva carta fundacional. Algun daquests objectius sn els segents: Mantenir la pau i la seguretat internacionals.Fomentar relaci