ordenació de l'espai de parada en carreteres...

1

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i auto bús

Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals

Gerencia de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

2

Com són les carreteres locals?

1.602Km. de carreteres

308Km. de Trams urbans

753Urbanitzacions servides

200Municipis travessats

750.000Viatges / dia

464Polígons industrials servits

més de 700 parades d’autobús

3

Com són les carreteres locals?

Longitud tram urbà: 48,2 % menys de 500 m.

Ample tram urbà: 36,6 % menys de 6 m.

IMD tram urbà: 25,9 % menys de 1000 veh. / dia

4

Quines són les administracions implicades a les par ades de les vies locals?

Titulars del servei de transport públic

Generalitat o

Ajuntament

Responsable de l’equipament: parada,

marquesina, pal, informació

Titulars de la viaDiputació de Barcelona

Responsable de la calçada: (SenyalitzacióHoritzontal i Vertical,

Drenatge, etc)

Titulars dels elements fora de la calçada

Ajuntament

Responsable de la vorera, mobiliari urbà(bancs, il·luminació,

etc.)

5

Com són les parades de bus?

Estudi per a la millora de l’accessibilitat a les

parades de bus de les carreteres de la Diputació

de Barcelona en l’àmbit dels municipis AMTU

Aquest estudi ha perm ès inventariar fins a 340 parades

a la xarxa de carreteres gestionades per la Diputació de Barcelona.

6


Ubicació i apartador:

0

50

100

150

200

250

Parada en tram urbà Parada en tram no urbà

Parada en apartador Parada en carril de circulació

Un 31% de les parades d’autobús estan fora de Travessera

76% sense apartador

24% amb apartador

7


Equipament:

L’equipament principal de la parada és el pal informatiu , un 79% de les parades

Pal

79%

Marquesina

urbana

12%

Marquesina

interurbana

8%

Inexistent

1%

79% pal

21% marquesina

8


Oferta de servei:Un 67% de parades tenen menys de 30

expedicions / dia Nombre d'expedicions en dia feiner

Entre 16 i 30

25%

Fins a 15

42%

Entre 61 i 120

12%

Entre 121 i 160

1%

Entre 31 i 60

20%

9


Vorera - andana:

Un 47% de parades fora de travessera no tenen cap vorera o

andana

47% sense vorera

53% amb vorera

10


Il·luminació:

Un 62% de parades fora de travessera no tenen il·luminació

38% amb il·luminació

62% sense il·luminació

11


Informació:

Un 43% de parades fora de travessera no té informació o no és suficient

57% amb informaciósuficient

43% sense informació o informació insuficient

57% amb informació suficient

12


Pas de vianants:

Un 94% de parades en l’àmbit interurbàno tenen pas de vianants

6% amb pas de vianants

94% sense pas de vianants

13


Resum:

• En travessera, amb un grau d’urbanització important, les parades estan relativament bé. Tot i això, cal fer millores de voreres, il·luminació, informació i implantació de pa ssos de vianants.

• Fora de travessera es necessari millorar substancia lment aquests aspectes:

• 19 % Marquesina

• 47% sense vorera

• 62% amb il·luminació insuficient

• 43% Amb informació insuficient

• 94% Sense pas de vianants

14

Per què uns criteris de parades?

Estat de les parades

millorable

• Actuacions de SV• Actuacions de Millora• Permisos

Aplicació Avaluació

Criteris tècnics

Execucióde noves parades

15

Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals

Per a què serveixen els criteris:

1) Decidir la implantació / ubicació de la parada

2) Orientar el disseny de la parada

3) Prioritzar les parades on cal actuar (SV)

Principis bàsics d’actuació:

1) Seguretat viària

2) Accessibilitat

3) Eficiència i economia

16


Criteris generals:

• Limitació de la velocitat a 50 km/h a l’entorn de le s parades

• Prohibició d’avançament, línia contínua

• Preferentment la parada a la calçada

• Il·luminació suficient

• Instal·lació mínima de mobiliari urbà

• Accessibilitat, tant de la parada com de l’itinerar i d’accés

17


Algorismes d’ajuda a la decisió:

• Necessitat d’apartador

• Disseny de l’encreuament de la via

• Detecció de problemes de seguretat viària

18


Algorismes d’ajuda a la decisió – necessitat d’apartad or:

• Es tracta d’una parada de bus escolar o amb usuaris vulnerables?

• Es tracta d’una parada de llarga durada (regulació d e la línia, origen / final de línia)

• Si hi ha risc d’accidentalitat a l’entorn de la par ada (>= 3 accidents en un radi de 100m. en els últims 3 anys)

• Si no es pot garantir una visibilitat correcta

• Parada propera a una intersecció i l’avançament del bus pugui ser perillós

19


20


Algorismes d’ajuda a la decisió – encreuament de la via :

Tipus de pas TRAVESSERA FORA TRAVESSERA

Sense pas de vianants

Mai IMD < 2.000 veh/dia

Pas de vianants

sense semaforitzar

IMD <5.000 veh/dia sense problemes d'excés de velocitat

IMD 2.000 - 5.000 veh/dia.

IMD 5.000-10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <30 exp./dia

IMD 5.000 - 10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <60 exp./dia

Pas de vianants

semaforitzat (1)

IMD 5.000 - 10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >30 exp./dia

IMD 5.000 - 10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >60 exp./dia

IMD >10.000veh/dia IMD >10.000veh/dia

(1) Si existeix la possibilitat de refugi central la IMD de referència per al semàfor seria el doble, és a dir 20.000 veh/dia

21


22


Algorismes d’ajuda a la decisió – problemes de segureta t viària:

Excés de velocitat

Problemes de visibilitat

Existència d’accidents

Risc d’avançament (il·legal)

Mesures de pacificació

Millora de la visibilitat

Trasllat de la parada

Illeta central / zebrejat central

23


24

Exemples del que hem fet fins ara

Des del 2010 s’ha actuat en 24 paradesEstà en estudi l’actuació en 26 parades més

Cabrils – BV-5022

Abans

Després

25

BV-1602 – Lliçà d’Amunt


Abans Després

26

BV-1602 – Lliçà d’Amunt


Abans Després

27

BV-1211 – Vacarisses


Abans Després

28

Cost de les actuacions sobre les parades d’autobús

Actuacions de baix cost (pintura,

senyalització)

Menys de 5.000 €

Actuacions bàsiques d’obra i mobiliari (vorera,

marquesina)

Entre 20.000 i 40.000 €

Actuacions integrals a a la parada

(apartador, semàfor, vorera, mobiliari, etc.

De 60.000 a 100.000 €

29

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i auto bús

Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals

Gerencia de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

30

Criteris de disseny

Espai de la parada:

A ≥0,90m

B ≥1,40m

C ≥0,90m

D ≥3,20m

A ≥1,40m

B ≥0,90m

C ≥2,30m

A ≥0,90m

B ≥0,80m

C ≥0,90m

D ≥2,60m

A ≥1,20m

B ≥0,90m

C ≥2,10m

Urbà No urbà

31

Criteris de disseny

Espai de la parada:

5 m.

15 m.

10 m.

Parada en calçada:Es recomana senyalitzar a la calçada una franja de color groc de 15 m. de llargada i 0,80m d’amplada

Parada en dàrsena:Tenir en compte les mides mínimes per permetre la maniobra del bus (15 m.)

32

Criteris de disseny

Encreuament de la carretera:

Element de dissenyc Característiques

Pas per a vianants sense semaforitzar

• Senyalització vertical P-20 (50 – 100 m.)• Senyal vertical S-13 (0,5 – 1 m.)

Pas per a vianants amb refugi central

• Senyalització vertical P-20 (50 – 100 m.)• Senyal vertical S-13 (0,5 – 1m.)• Illeta central obra• Paviment diferenciat illeta i al mateix nivell que la calçada

Pas per a vianants elevat• Dimensions 2m x 8m x 2m• Altura: 12 cm. • Pendent: 6%

Pas per a vianants semaforitzat• Senyal P-3 (50 – 150 m.)• Semàfor

33

Criteris de disseny

Encreuament de la carretera:

34

Criteris de disseny

Ubicació de les parades:

En travessera urbana es recomana que totes les parades s’instal·lin prop d’una intersecció, abans o després de la mateixa

35

Criteris de disseny

Abans de la intersecció

Avantatges :• Major facilitat per incorporar-se al trànsit• Si la IMD de la carretera on es troba la parada és elevada la interferència amb la interseccióés menor• En cas de cruïlla semaforitzada, els vianants poden aprofitar el cicle vermell dels vehicles per accedir a la parada

Inconvenients:• Obstaculització visual de la intersecció, tant per la resta de conductors com pels vianants• Perill d’accident en cas de que un vehicle vulgui avançar l’autobús a causa de la manca de visibilitat• Possible conflicte amb els vehicles que vulguin efectuar un gir d’accés a la carretera i necessitin envair part del carril contrari

Després de la intersecció

Avantatges:• Major visibilitat pel conductor• Major facilitat de encreuament dels passatgers

Inconvenients:• En vies amb una IMD elevada hi ha la possibilitat de que es saturi la intersecció quan l’autobús s’atura a la parada, sobretot en hores punta• Dificultat de gir cap a la dreta dels vehicles que s’incorporen a la intersecció

Ubicació de les parades:

36

Criteris de disseny

Senyalització:

Element de disseny

Característiques Croquis

Senyalitzaciód’advertiment a la parada

• Cal senyalitzar verticalment la parada de bus amb anterioritat (uns 100-150 metres abans) en trams urbans sempre i quan no es pugui assegurar la visibilitat de la parada 150 metres abans d’aquesta

• En aquest punt es proposa instal·lar senyalització de perill de retencions (P-31) a causa de la parada d’autobús i la limitació de la velocitat legal en el tram de 50 mk/h

Senyalització de la parada

• Instal·lació opcional S-19

Senyalització de la prioritat semafòrica

• Recomanable en zones amb un trànsit elevat on la presència de semàfors pot interferir en el temps de circulació i la velocitat comercial de les línies

37

Criteris de disseny

Altres característiques:

Element de disseny Característiques

Accessibilitat longitudinal

• Tram urbà o travessera : itinerari que més s’adeqüi a les característiques de la via• Tram no urbà: requereix la necessitat de vorera segregada i protegida(Complir els criteris fixats per l’ordre VIV/561/2010)

Il·luminació• Totes les parades d’autobús han de disposar d’il·luminació, tant en el punt de parada com en el pas per a vianants i en l’itinerari d’accés

Mobiliari urbà

• Cal que les zones adjacents a l’espai on s’obren les portes dels autobusos que hi tenen parada estiguin lliures de mobiliari urbà i altres elements que puguin dificultar la pujada i baixada dels usuaris a l’autobús

Informació als usuaris• Totes les parades han d’incorporar panells informatius per als usuaris (horaris, línies, etc.)

38

Priorització de les actuacions en parades de bus

Variable Factor de prioritat

A Demanda prevista

1 < 20viatges en un radi de 300m

2 20 – 60 viatges en un radi de 300m

3 61 – 120 viatges en un radi de 300m

4 > 120 viatges en un radi de 300m

B IMD

1 IMD < 2.000 veh/dia

1,5 IMD 2.001 – 5.000 veh/dia

2 IMD 5.001 – 10.000 veh/dia

2,5 IMD >10.000 veh/dia

C Accidentalitat

1 Parada amb menys de 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m

2Parada amb com a mínim 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m

D Velocitat legal de la via1 Velocitat legal de la via <=50km/h

2 Velocitat legal de la via >50km/h

39

Priorització de les actuacions en parades de bus

A. Demanda prevista B. IMD C. Accidentalitat D. Velocitat legal

1234

11,52

2,5

12

12

Valor màxim: 40Valor mínim: 1

Criteris de valoració (64 resultats possibles):

• Entre ≥20: Prioritat Molt Alta (8 combinacions)• ≥12 i <20 Prioritat Alta (13 combinacions)• ≥8 i <12 Prioritat Mitja - Alta (13 combinacions)• ≥4 i <8 Prioritat Mitja - Baixa (19 combinacions)• <4 Prioritat Baixa (11 combinacions)

40

Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142

Parada en sentit PolinyàParada en sentit Sentmenat

41


Variables que afecten a la via:

Velocitat

Amplada calçada 7 m.

IMD

Accidents Menys de tres accidents (2) en els darrers tres anys

Visibilitat > 50 en els dos sentits de circulació

Nº circulacions dia 31

Parades confrontades No, per problemes de visibilitat en un dels sentits de circulació

Durada parada No és una parada de llarga durada

Volum d’usuaris Baix

Tipus d’usuaris No es tracten d’usuaris vulnerables (infants, persones discapacitades, etc.)

Tipus de via Interurbà. Hi ha necessitat d’encreuament per passar d’una parada a l’altre

42

• Problemes de visibilitat per la proximitat d’un revolt al km. 6

• Excés de velocitat a la via en sentit Polinyà (velocitat mitjana 54 km/h).

• Es recomana que les parades en un i altre sentit de circulació es trobin confrontades. En conseqüència, es detecta la necessitat de creuar la via en aquest punt.

• Les parades d’autobús han d’estar properes al lloc on es genera la demanda.

• Extremar les precaucions pel possible risc d’avançament a l’autobús (aturada en calçada)

• Només hi ha un punt de llum a la intersecció.

• Tot i els pocs accidents en aquest punt concret (2), el tram forma part d’un itinerari d’alt risc d’accidentalitat.

• L’amplada de la calçada no permet l’adequació de les parades d’autobús i la millora del revolt. Per tant, caldrà disposar dels terrenys que són propietat de l’ajuntament.

Problem àtiques detectades:


43

Pel que fa a la necessitat d’apartador


Sentit Polinyà:

La parada en sentit Polinyà disposa de problemes de visibilitat, per tant, es considera estudiar la possibilitat d’apartador .

Sentit Sentmenat:

Pel que fa a la parada en sentit Sentmenat, al trobar-se propera a una intersecció pot suposar un perill si els vehicles avancen l’autobús, per tant, tambécaldrà considerar la possibilitat d’apartador .

Aplicació de l’algorisme de disseny de parades:

44

Pel que fa a l’encreuament de la via



Es tracta d’un tram no urbà, amb una IMD entre 5.000 i 10.000 vehicles/dia, amb menys de 60 usuaris al dia i menys de 20 usuaris en dues hores.

Es conclou que s’instal·li un pas de vianants sense semaforitzar.

45

Pel que fa a la seguretat viària



S’observa un excés de velocitat en sentit Polinyà. Al ser un tram no urbà cal una actuació al centre de la calçada per reduir la velocitat dels vehicles

Pel que fa al risc d’avançament, l’actuació al centre minimitza aquest risc, i per tant, l’autobús pot continuar realitzant la parada a la calçada en sentit Sentmenat.

46


47

• Pel que fa a la ubicació de les parades, es confronten una i altra a la intersecció .

• Pel que fa al creuament de la via, es construirà un pas de vianants sense semaforitzar , amb la senyalització vertical i horitzontal corresponent.

• Pel que fa als problemes de seguretat viària, es construirà una illeta central que evitarà l’avançament de l’autobús en sentit Sentmenat i reduirà la velocitat dels vehicles a l’entorn de les parades.

• Es millorarà la visibilitat de la corba ampliant la plataforma de la calçada. El fet que l’autobús s’aturi a la dàrsena permetrà disposar dels 50 metres de visibilitat.

• Considerant que el tram forma part d’un itinerari d’alt risc d’accidentalitat (hi va haver dos accidents per abastament l’any 2009), es proposa reforçar l’actuació de reducció de velocitat a través de la implementació de bandes transversals d’alerta en sentit Polinyà.


ordenació de l'espai de parada en carreteres...

Documents