Nous perfils baix llobregat /esborrany

Download Nous perfils baix llobregat /esborrany

Post on 24-Jun-2015

85 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Nous perfils baix llobregat Esborrany

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Crisi econmica i nous usuaris deserveis socialsRoger BuchFundaci Pere Tarrs</li></ul> <p> 2. Necessitats noves detectades... .... ... ... ... 3. Tendncies a llargtermini , un nou context Crisi temporal.dexclusi social. Fenmens conjunturalsFenmens estructurals. 4. Podem / hem de separar el debat sobre la crisi delEstat del Benestar i el debat sobre la crisieconmica? Estat Espanyol quan fa que recula lEstat del Benestar? Quan fa que Occident parla de la Crisi de lEstat del Benestar? 5. Estat del Benestar Liberalisme econmic creixement econmic Frmula Democrcia ! (gora) mgica!! Estat-Naci (gran comunitat dautoajuda) Redistribuci (per palliar la desigualtat...) Assegurana pels infortunis! (atur, discapacitat,malaltia, vellesa... (del bressol a la tomba!) Regulaci mercat laboral Prestaci de mnims. Drets socials!! Pacte social, de classes! Tothom hi guanya 6. Drets que entren en crisi... Privatitzaci Drets socials Desregularitzaci LEstat ja no t Drets poltics poderDrets Fatiga de llibertat individuals Renncia... 7. Crisi - Estat del Benestar Liberalisme creixement Crisi econmica! Democrcia ! Manen els mercats!! Estat-Naci ... globalitzaci! El planeta s el granreferent! Cap a un planeta social? Pacte social, de classes!Quines classes??? Si la classe obrera no fa por..., shival tot ! Lobrer ms preocupat per deixar de ser obrer que per lluitar per la seva classe! 8. El debat sobre impacte i resultats... Desprs de dcades dEstat del Benestar... Sha eliminat la pobresa? Shan redut les desigualtats econmiques? Sha mantingut el creixement econmic? Antic debat sobre la Crisi de legitimaci crisi de lestat del Crisi de sobredemandaCrisi de sostenibilitat del Benestar, avui aguditzat model (canvis per la crisi!demogrfics) 9. I nosaltres, quin model? Esping Andersen Socialdemcrata Podem tenir un Conservadormodel Mediterranisocialdemcrata sense ser rics? LiberalNosaltres tenim un model molt avanat en rees com lasanitat i en altres (habitatge) molt endarrerit! Tot i el neoliberalisme..., fins a la crisi, augment de la despesa social constant, parallel a 10. Els reptes estratgics de lEBQui rep qu?Qui paga qu?Estratgia del servei Estratgia fiscalpblicExhaustivitat versus prioritzaciUniversalitat versus Segmentaci Gratutat versus Copagament Qui fa qu? Estratgia productiva dels serveis pblics i cooperaci privada - pblicaAlbert Serra (Perspectives dels serveis socials ales persones) Juliol 2011 Fundaci Pere Tarrs 11. 1- El debat de la universalitzaci Qui rep qu? Quines necessitats han de ser ateses per lEstat? Quins ciutadans han de rebre les prestacions? Segmentar o mantenir prestacions universals? Orientar-se cap als pobres? Cobrir les classesmitges? Crear rendes mnimes? 12. 2- El debat del finanament. Qui pagaqu? Quan i com shan destablir els mecanismes decopagament? Shan destimular els fons privats? Quin ha de ser els paper de les assegurancesprivades? Sha dadmetre el finanament privat dels serveisaddicionals? 13. 3. El debat de la gesti. Qui fa qu? Qui produeix els serveis? Separaci provisi-producci Externalitzacions Xecs Com desenvolupar mecanismes de regulaci icontrol eficaos?Externalitzaci cap a entitatsno lucratives! 14. Alguns problemes metodolgics Aquests dos debats sobre com sortir de la crisi i elfutur de lestat del Benestarels podem / els hemde plantejar des dun punt de vista ideolgic (eixliberal socialdemcrata) o des dun punt de vistatcnic/cientfic (avaluaci, eficcia...)? Ens hem de creure les dades dels cientfics (Navarro / Sala i Martin) Sempre ens donen dades que beneficien als arguments que ja tenen! 15. La crisi econmica i els seusefectes 16. Les fases de la crisiCrisi Crisi entitats no administracions Crisi industriallucrativesCrisi financerapbliques (falta crdit...)(Baixen les (baixen els subvencions...) ingressos) 17. Font: INE 18. Evoluci atur 19. Situacions on es noti la crisi ... ... ... ... 20. A qui afecta la crisi? A uns pasos ms que altres...? A determinades ocupacions Alguns cauen a menys de la meitat (construcci, cotxes, Altres a baixen un 10% la seva activitat Als que busquen feina i no en troben Sobretot estrangers, joves, homes, no qualificats... Als qui no milloren la seva feina... Als que es van hipotecar comprant una casa moltcara... 21. A qui no afecta...? A determinades ocupacions A determinats sectors (exportaci, turisme...) Als pensionistes Als que tenen la vivenda pagada... Algun motiu per lesperana? 22. El cercle vicis de la crisiPoc consumBaixa laBaixa ladespesa produccipblica -ingressos +atur pblics 23. El dilema...Austeritat Reactivaci (inversi pblica) 24. La crisi ms actual: la crisi de ladministraci pblica Acumulaci del Deute Dficit i el compliment del dficit Les necessitats de finanament Pocs ingressos Ajustos pressupostaris...Es noten? Qui elsnota? els treballadors pblics o els usuaris! 25. On apreten els ajustospressupostaris...? ... ... ... ... ... 26. Necessitats Vivenda AlimentaciEducaci Sanitat Cultura / Oci EstatAgents de Benestar Mercat Famlia Comunitat 27. Ompliu un exemple a totes lescaselles on sigui possible Marqueu la casella que actualment es la msimportant de cada columna I si una persona no pot accedir al Mercatperqu no pot treballar... Sha jubilat No troba feina (atur) T una malatia permanent Que passaria?Desmercantilitzaci 28. Necessitats Vivenda AlimentaciEducaci Sanitat Cultura / Oci Estat x x xXXAgents de Benestar Mercatx X x x x Famliaxx x x x Comunitat - xxx x 29. Sobre agents i necessitats Sempre ha estat aix? [Histria] s aix a tot arreu? [Poltiques comparades iModels EB] Podria no ser aix? Quin paper li toca a lEstat? LEstat ha dajudar als altres agents a desenvolupar les seves tasques Que sera lo ideal? Per a qu? [Ideologia] 30. Necessitats Vivenda AlimentaciEducaci Sanitat Cultura / Oci Estat xxx X XAgents de Benestar MercatxXxxx Famlia xxx xx Comunitat-x xxx 31. Necessitats Vivenda AlimentaciEducaci Sanitat Cultura / Oci EstatAgents de Benestar Mercat Famlia Comunitat 32. Cobertura de necessitatsVivenda Alimentaci Educaci Sanitat Cultura/ OciEstat mnimamnimaRetalla iRetalla i Retalla...aguantaaguantaMercatALARMAALARMAFamlia RecursRecurs finitfinitComunitat Incipient BancAliments 33. Junto a los avances en la libertad y la autonomade las mujeres , las contradicciones del nuevoescenario generan nuevas inestabilidadessociales, nuevos filones de exclusin, en los quela variable gnero resulta determinante Subirats, Brugu, Gom (analisis de los factores deexclusin social) 34. Tres vectors dimpacte predominant Complexitat.Duna societat de classes a una societatcreuada per mltiples eixos de desigualtat (...) Subjectivitzaci. La transici duna societatestructurada i previsible(...) a una societat deriscos i incerteses, que cal afrontar des de laindividualitat (Bauman..) Lexclusi. Pas duna societat de relacionsverticals a una societat de polaritzaci dins/fora 35. Per unes poltiques dinclusi Poltiques transversals Poltiques participatives Poltiques dinclusi, capaces de fomentarnoves lgiques de cohesi i redistribuci 36. Subirats, Alfama i Obradors: Ciudadana e inclusin social frente a lasinseguridades contemporaneas. La significacin del empleo. 37. MBITSTendncies a llarg abastEducaciVivendaAturFamliaImmigraciPoltiquespbliquesTendncies a curt termini (crisi) Tercer SectorRMIMovimentssocialsGent gran Exemples:PobresaVoluntariat 38. Serveis socials: Ms usuaris i ms diversificats Nou marc normatiu (Dependncia) Persones amb millor situaci econmica Alguns ms exigents i amb altes expectatives Altres que no es deixen ajudar Nova ciutadania Ciutad ms informat, ms participatiu, actiu, exigent Diversitat i interculturalitat Nou context marcat per la crisi. Persones que han canvia el seu estatus adquisitiu. Recana de dirigir-se als Serveis Socials. Quan arriben s molt tard... Demanda de reincorporar-se al mn laboral, no de prestacions i aix no pot ser...Encarna Grifell Vilanova i la Geltr 39. Altres perfils que ens porta la crisi... Immigrants en procs dacollida, fora del mercatlaboral, amb dificultats per renovar permisos detreball i residncia Famlies que no arriben a final de mes (amb adultsou molt baix o tots a latur, fills petits, forta crregahabitatge). Infncia en risc i maltractaments com a causa detensions i desajustos familiarsEncarna Grifell Vilanova i la Geltr 40. Noves demandes... Relacionades amb la dignitat de les persones Assessorament i acompanyament Professionals de referncia personals Coordinador de ladministraci Itineraris de retorn del mercat laboral Econmiques, derivades de la crisi Increment sollicitud RMI Ajuts econmics lligats a lhabitatge Ajuts alimentaci Ajuts lligats a necessitats educatives Ajuts conciliaci vida laboral i familiar (i poder treballar...)Encarna Grifell Vilanova i la Geltr 41. Evoluci RMI 1990-2008 Creixement moderat de la demanda. 2009 Impacte de la crisi econmica. Es triplica latramitaci dexpedients. Evoluci dels perfils dels beneficiaris: Augment de casos no socials: prdua estabilitat laboral Ms immigraci Famlies monoparentals Augment de demandants joves. www.granollers.cat (2010) 42. Moltes grciesrbuch@peretarres.org@rogerbuch</p>