PPEERRIIÒÒDDIICC SSEETTMMAANNAALL www.uv.es/noudise

NNÚÚMMEERROO 3311991133 DDEE NNOOVVEEMMBBRREE DDEE 22000088

Viatge a la Xina. Deu estudiants dels cursos de xinés de laUniversitat han viatjat al país asiàtic. Els alumnes han rebut classesde xinés en diversos centres i han pogut mesclar-se entre els habi-tants de diverses ciutats d’un dels països amb més futur. PÀG. 3

Partida de pilota a la Universitat

La Universitat de València ha obtin-gut la millor taxa de rendimentacadèmic de les universitats públi-ques valencianes, segons dades del’últim informe La UniversidadEspañola en Cifras. 2008, que editabianualment la Conferència deRectors de les Universitats Espa-nyoles (CRUE). Les dades són delcurs 2006-2007. PÀG. 5

VALÈNCIA, DESTINACIÓ ERASMUS. La Universitat de València és una de les destinacions preferides pels estu-diants Erasmus que arriben des de diferents països d’Europa. NOU DISE ha parlat amb Erasmus de titulacions iprocedències distintes per tal de conéixer les seues primeres impressions sobre la universitat d’acollida itambé sobre la ciutat on viuran els propers mesos. PÀGS. 6/7

FOTO: MIGUEL LORENZO

Genovés II i Espinola s’enfronten hui dijous a PasqualII i Fageca (en la foto) al Pavelló Universitari. La citaés a les 19 hores i el motiu la partida de pilota delTrofeu Frontó Universitat. PÀG. 12

Els primers en rendiment

acadèmic

REDACCIÓ

El propòsit del viatge era la immersiótotal en la cultura xinesa per part delsestudiants, per això cada dia, de matí,s’assistia a quatre hores de classe d’i-dioma xinés (conversa, gramàtica, es-criptura i comprensió oral) i per la ves-prada a un fum d’excursions progra-mades. Després es mantenia un inter-canvi d’idioma amb estudiants xinesosd’espanyol per a practicar in situ l’idio-ma amb nadius.

Els quasi quatre dies passats aXangai van donar per a conéixer unade les ciutats més bullicioses i efer-vescents que hi ha a hores d’ara almón, on el dinamisme és tal quecada dia creixen gratacels, hotels deluxe i centres comercials a una velo-citat de vertigen. Va haver-hi ocasióde passejar pel moll –conegut com aBund o Waitan– al llarg del riuHuangpu, contemplar els edificis deles concessions francesa, anglesa ijaponesa, gaudir de la Casa del Te alParc Yuyuan, assistir a una cerimò-nia budista al Temple del Buda deJade, passejar pel carrer comercialNanjing i pujar al pis 96 del CentreFinancer Internacional (WFC, siglesen anglés), el gratacel més alt deXina i el segon del món amb 492 me-tres d’altura, per a contemplar unpanorama espectacular.

Prop de Xangai es troba Zhujiajiao,un paradís de canals, ponts, carreronsi cases blanques amb teulades grisesapartat de les rutes turístiques i pled’encant. És un lloc ideal per a passarel dia i fer algunes compres autòcto-nes, així com per a conversar amb al-gun indígena a la vora d’algun canalmentre es degusta una tassa de te verd.

Els estudiants van gaudir d’un passeigamb barca i de l’artesania d’una zonahumida i coqueta.

Les classes no van començar fins quees va arribar a Changchun, capital dela província de Jilin, al nord-est de Xina–el que es coneixia antigament com aManxúria. L’expedició es va allotjar a laUniversitat Normal del Nord-Est deXina, on hi havia preparades classes d’i-dioma xinés especials per al nivell d’a-quests alumnes. Es van confeccionardos grups: un bàsic i un altre mitjà.Cada matí acudien a les lliçons i apre-nien el mandarí segons les tècniquesd’ensenyament del país.

A la vesprada es va fer una visita alcampus universitari, la Ciutat del Ci-nema, la Gran Plaça del Poble, la re-sidència de l’emperador titella Pu Yi–últim emperador de Xina– mentre vaviure a Manchukuo seguint les direc-trius dels invasors japonesos, des-prés va vindre un massatge relaxanten els peus, comprar al Mercat delMig Orient o tastar la gastronomiamés diversa de la zona, com els deli-ciosos ravioles –jiaozi– farcits de carn,verdura o peix o l’Olla Mongola.

A mesura que anava avançant elviatge els estudiants s’anaven impreg-nant de la cultura del país coneixentamb més profunditat els seus costums,forma de vida, gastronomia i tradi-cions. Alhora, el seu coneixement del’idioma xinés avançava a marxes for-çades posant-lo en pràctica no nomésen les classes diàries, sinó també al car-rer, bé a l’hora de comprar, bé quan co-neixien algun ciutadà xinés que se’lsacostava per a entaular una conversa.La culminació del viatge va ser Pequín.Tant la residència com les classes vantindre lloc a la Universitat Normal dela Capital, situada en el Tercer Anell deCircumval·lació, al districte de Haidian,

en una zona plena d’universitats i d’es-tudiants procedents de tot el país. Acíles classes també eren particulars icontinuaven dividides segons el nivelldels alumnes. L’esquema era el mateix:al matí classes, després el menjar i apartir de la una i mitja de la vespradas’eixia d’excursió, després intercanvi

d’una cosa més d’una hora amb estu-diants xinesos.

A Pequín hi ha tant a veure i a fer quecada dia estava complet. Es comença-va per una visita a la Plaça de Tian’an-men, a la Ciutat Prohibida –per a en-trar-hi calia passar per davall del retratde Mao– i al Temple del Cel –on l’expe-dició va gaudir amb la música i les can-çons dels ancians que anaven a practi-car al parc–, després el Palau d’Estiu–on es va prendre un vaixell pel famósLlac Kunming en el qual l’emperadriuCixi va manar construir un vaixell demarbre-, el Temple Lama, el Temple deConfuci –el nostre mentor–, les com-pres al carrer Wangfujing o al Mercatde la Seda, un recorregut en triciclepels carrerons de Pequín –conegutscom a hutong–, un passeig amb barcapel Parc del Mar del Nord –Beihai– i fo-tografies al Llac Houhai.

Cada menjar era una invitació gas-tronòmica per als sentits. Van tastarplats amb els quals mai no havien som-niat: des del típic pollastre amb ca-cauets i picant fins el peix mandarí

agredolç o les albergínies saltejadesamb salsa de soia, passant per l’enci-sam amb crema de sèsam, creïllescrues o els pinxos típics del Mercat Noc-turn. Entre els quals destaquen els decrisàlides de cucs de seda, els escor-pins, les paneroles o les llagostes, amés d’altres delícies com ara el toufuapestós, medusa en salsa picant, frui-tes encaramel·lades o les empanade-tes fregides farcides de carn de porc–guotie.

A la Llibreria Internacional van po-der comprar tota mena de llibres i ma-nuals. Allí passaren hores buscant elsmillors diccionaris i mètodes d’ense-nyament de l’idioma xinés. No cal dirque tots carregaren les motxilles ambllibres per a millorar el nivell de l’idio-ma, sempre pensant en els vint quilosde pes que la companyia aèria els per-metia en el vol internacional.

Una de les visites més esperades vaser, sens dubte, la de la Gran Muralla.Equipats amb bona cosa d’ànim i d’en-tusiasme, els estudiants van escalar elsgraons de la muralla segons les forcesde cadascú i de la talaia a la qual volienarribar. Molts d’ells van realitzar el seusomni de xafar, no només terra xinesaper primera vegada, sinó també un delsmonuments més emblemàtics i lon-geus que hi ha al món. Els seus més deset mil quilòmetres de rajoles, merletsi escalons es repartien, sota els seuspeus, per la pell del gegant asiàtic d’esta oest. Però com que tot té un final, set-ze dies després calia regressar a Valèn-cia carregats amb records, fotografiesi una experiència que molts d’ells es-peren repetir.

La conclusió dels expedicionaris vaser que “Xina enganxa” i que un viatgeaixí val qualsevol esforç, és una cosaque quedarà per a sempre en la me-mòria.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 2008 3notícies

Una desena d’estu-diants de l’InstitutConfuci de la Universi-tat de València va tor-nar de la Xina el passatdia 19 després d’haverrealitzat un viatge degran interés acadèmic,a més de molt emotiu.Enrere van quedar set-ze dies d’una aventuraper terres xineses queels va dur a conéixerXangai, Zhujiajiao,Changchun, Pequín i laGran Muralla. Duessetmanes plenes d’acti-vitats en les quals lamotivació per conéixerla cultura xinesa i l’es-forç per augmentar elsseus coneixements delmandarí han suposatun impacte en les seuesvides.

L’expedició va combinar lesclasses de llengua xinesa ambel coneixement de la culturadel país

Els estudiants van podervisitar Xangai, Zhujiajiao,Changchun, Pequín i la GranMuralla

Es pogué visitar la CiutatProhibida, així com templesbudistes

Destaquem

Viatge al gegant asiàticCONFUCI. Deu estudiants de la Universitat de València, a la Xina

Dues imatges de la visita dels estudiantsvalencians a Xina.

CCUURRSSOOSS

citesPRÉSTECS UNIVERSITARIS PER A FER MÀSTERS OFICIALS

CCoonnvvooccaa:: Ministeri de Ciència iInnovació.OObbjjeeccttee:: Facilitar el finançament delsensenyaments universitaris de màs-ter oficial impartits a Espanya, o elsequivalents als països de l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Superior,dels Estats Units i del Canadà.SSooll··lliicciittaannttss:: Universitaris que vul-guen cursar algun màster oficial.DDoottaacciióó:: Fins a 240 euros per crèdit i,si s’escau, fins a 21 pagaments men-suals de 800 euros.TTeerrmmiinnii:: Des d’aquest mes fins el 31de juliol del 2009 per als màsters quecomencen el curs 2008-2009.IInnffoorrmmaacciióó:: En la web del Ministeri deCiència i Innovació o a través de lasecció de notícies de l’OPAL.

BEQUES EN ESTUDIS CANADENCSPER A PROFESSORSUNIVERSITARIS

CCoonnvvooccaa:: Ministeri d’Afers Estrangersdel Canadà .OObbjjeeccttee:: Permetre a professors uni-versitaris gaudir d’una beca al Canadàper a realitzar investigacions dins delcamp de les ciències humanes isocials.SSooll··lliicciittaannttss:: Hi ha dues modalitats:una per a professors que vulguenincorporar al seu programa docent uncurs sobre el Canadà i una altra per aprofessors que vulguen realitzar unainvestigació per a la seua posteriorpublicació en alguna revista científicaespanyola.PPrreemmii:: Estada al Canadà de quatresetmanes com a màxim.TTeerrmmiinnii:: Fins el 15 de gener.IInnffoorrmmaacciióó::www.international.gc.ca/canada-europa/spain/becas2008-es.asp.

BEQUES D’INVESTIGACIÓDOCTORAL

CCoonnvvooccaa:: Ministeri d’Afers Estrangersdel Canadà.OObbjjeeccttee:: Ajuda per a la realitzaciód’una tesi doctoral sobre el Canadà,per a promoure el coneixement i lacomprensió del país i donar suport ala continuïtat dels estudis canadencs.SSooll··lliicciittaannttss:: Alumnes inscrits en unprograma de tercer cicle a temps

complet en un centre superior.PPrreemmii:: Ajuda per al transport interna-cional i una quantitat mensual per al’estada al Canadà, durant un màximde sis mesos.TTeerrmmiinnii:: Fins el 15 de gener.IInnffoorrmmaacciióó::www.international.gc.ca/canada-europa/spain/becas2008-es.asp.

PREMI CIENTIFICOTÈCNIC CIUTATD’ALGEMESÍ PER A JOVESINVESTIGADORS

CCoonnvvooccaa:: Ajuntament d’Algemesí,amb la col·laboració de la Universitatde València i l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria.OObbjjeeccttee:: Incentivar l’esforç investiga-dor, recompensar econòmicamentuna part dels treballs i servir d’estí-mul perquè es continuen els projectesde recerca.SSooll··lliicciittaannttss:: Joves nascuts oresidents a la Comunitat Valenciana,amb edats compreses entreels 25 i els 35 anys.PPrreemmii:: Dues categories: PremiCientificotècnic Ciutat d’Algemesí perals Joves Investigadors residents a laComunitat Valenciana, amb unadotació econòmica de 6.000 euros; iPremi Cientificotècnic Ciutatd’Algemesí per als Joves Investigadorsresidents o nascuts a la Ribera delXúquer, amb una dotació econòmicade 2.000 euros.TTeerrmmiinnii:: 30 de novembre.IInnffoorrmmaacciióó:: Pàgina web del DISE o enwww.uv.es/dise/temp/PremisAlgemesi.pdf.

AJUDES PER A LA FORMACIÓ DEPERSONAL INVESTIGADOR DECARÀCTER PREDOCTORAL EN EL MARC DEL PROGRAMA V SEGLES

CCoonnvvooccaa:: Rectorat de la Universitatde València. Servei d’Investigació.OObbjjeeccttee:: Realització de la tesi docto-ral. El director de la tesi haurà departicipar en l’equip investigadord’un projecte adscrit a la Universitati finançat amb fons públics o pri-vats, amb vigència, almenys, fins el30 de setembre del 2009.SSooll··lliicciittaannttss:: Estudiants en possessiódel títol, o que hagen finalitzat elsestudis per accedir a un Programade Doctorat (art. 19 del RD1393/2007, de 29 d’octubre), títol

oficial que permeta l’accés als estu-dis de doctorat, títol de màster, ohaver superat 300 crèdits entre elsestudis de grau i postgrau oficials,amb nota mitjana d’expedient igualo superior a 7,5 punts.DDoottaacciióó:: 13.800 euros bruts anualsen la primera fase i 17.360 en lasegona.DDuurraacciióó:: 48 mesos per a les duesfases, beca i contracte.TTeerrmmiinnii:: 17 de novembre.IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/dise/uni-tat1/beques.html.

II BECA D’INVESTIGACIÓ SOBREALZIRA DES DE LA PERSPECTIVADE GÈNERE

CCoonnvvooccaa:: Regidoria de Polítiquesd’Igualtat de l’Ajuntament d’Alzira.OObbjjeeccttee:: L’estudi de les circumstàn-cies, posicions i papers socials de lesdones i els homes en les interac-cions i les relacions de poder entreels dos.SSooll··lliicciittaannttss:: Persones o agrupacióde persones de la ComunitatValenciana. DDoottaacciióó:: 2.000 euros.TTeerrmmiinnii:: 31 de desembre.IInnffoorrmmaacciióó:: En la web del’Ajuntament d’Alzira.

PREMI IBEROAMERICÀ EN CIÈNCIESSOCIALS

CCoonnvvooccaa:: Universitat NacionalAutònoma de Mèxic.OObbjjeeccttee:: Es premiarà un producted’investigació en què hi haja unaaportació de qualitat a les ciènciessocials en l’àmbit de les següents dis-ciplines: sociologia en totes les seuesespecialitats, ciència política i demo-grafia.SSooll··lliicciittaannttss:: Podran participar-hi pro-fessors i investigadors que acreditenexperiència mínima de tres anys eninvestigacions en ciències socials ainstitucions d’educació superior od’investigació de països iberoameri-cans: Amèrica Llatina, Espanya iPortugal.DDoottaacciióó:: Un premi de 120.000 pesosmexicans o el seu equivalent endòlars. Publicació de l’article en laRevista Mexicana de Sociología del’Institut d’Investigacions Socials de laUNAM. TTeerrmmiinnii:: 31 de març del 2009.IInnffoorrmmaacciióó::sacadiis@servidor.unam.mx.

TALLERS PER A FORMAR-SE EN DIVERSOS VOLUNTARIATS

Atenció a persones dependents, pro-moció de les dones, voluntariat cultu-ral, etc. Adreçats a estudiants de laUniversitat de qualsevol cicle.OOrrggaanniittzzaa:: CADE.DDaatteess:: Durant el mes de novembre.TTeerrmmiinnii ddee mmaattrrííccuullaa:: Fins el 19 denovembre, els últims cursos.HHoorraarrii:: Divendres de vesprada i dis-sabtes de matí.LLlloocc: Aulari V del Campus de BlascoIbáñez.PPrreeuu:: Gratuïts.IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/cade.

PERIFÈRIES DE L’ART: ELQÜESTIONAMENT INSTITUCIONALCOM A ACTIVITAT ARTÍSTICA IPOLÍTICA

OOrrggaanniittzzaa:: Patronat MartínezGuerricabeitia.DDaatteess:: Del 15 al 18 de novembre .HHoorraarrii:: De 17 a 19:30 hores.DDuurraacciióó:: 10 hores (1 crèdit de lliureopció).LLlloocc:: Dia 15: Aula M-23, dies 16 i 17:Aula M-26B, dia 18: Aula M-26A del’Aulari V. C/Gascó Oliag 5.PPrreeuu:: 25 euros per a la comunitatuniversitària i 33 per a la resta.IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/pgm/cursos.

ART I COMPROMÍS. COMUNITATSVIRTUALS I CREACIONSCOL·LECTIVES

Impartit per Toni Calderón, presidentde l’Asociació Valenciana de Críticad’Art i director de la Sala Naranja i deForja Arte Contemporáneo. OOrrggaanniittzzaa:: Patronat MartínezGuerricabeitia.DDaatteess:: 18, 20, 25 i 27 de novembre.HHoorraarrii:: De 17 a 19:30 hores.DDuurraacciióó:: 10 hores (1 crèdit).LLlloocc:: Sala de Juntes César Simón.Facultat de Filologia.PPrreeuu:: 25 euros per a la comunitatuniversitària i 33 per a la resta.IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/pgm/cursos.

SOCIOLOGIA DELS MODUS DE VIDAI L’ACCIÓ. SOCIOANTROPOLOGIAURBANA

Impartit per Salvador Juan Alberola,catedràtic de Sociologia i director delmàster Riesgos y vulnerabilidadessociales de la Universitat de Caen.OOrrggaanniittzzaa:: Patronat Sud-Nord.DDaatteess:: Del 17 al 20 de novembre.HHoorraarrii:: De 16 a 18:30 hores.LLlloocc: Aula 1P 14. EdificiDepartamental Occidental. Facultatde Sociologia del Campus delsTarongers.PPrreeuu:: 24 euros per a la comunitat uni-versitària i 30 per al públic.IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/psudnord/.

DESENVOLUPAMENT, SEGURETATALIMENTÀRIA IINTERNACIONALITZACIÓ AL MEDITERRANI

Impartit per Josep Maria JordanGalduf, catedràtic d’EconomiaAplicada de la Universitat de València,i José Luis Miralles Adell, coordinadorde la Càtedra Mediterrània.OOrrggaanniittzzaa:: Patronat Sud-Nord.DDaatteess:: 1 i 2 de desembre.DDuurraacciióó:: 20 hores (2 crèdits).HHoorraarrii:: Tot el dia.LLlloocc: Sala Sánchez Ayuso. Facultatd’Econòmiques. Edifici DepartamentalOriental del Campus dels Tarongers.PPrreeuu:: Gratuït prèvia inscripció.IInnffoorrmmaacciióó::www.fguv.org/cursos/img_PSN/591.pdf.

ESCACS AL CAMPUS DE BURJASSOT

OOrrggaanniittzzaa:: Servei d’Educació Física iEsports.DDaatteess:: Del 9 al 20 de desembre.TTeerrmmiinnii ddee mmaattrrííccuullaa:: Fins l’1 dedesembre.DDuurraacciióó:: 30 hores (3 crèdits).HHoorraarrii:: De 17 a 20 hores.LLlloocc: Edifici Unitat de Gestió deCampus.PPrreeuu:: 60,50 euros. IInnffoorrmmaacciióó:: isabel.meseguer@uv.es.

XINÉS BÀSIC NIVELLS I-II

OOrrggaanniittzzaa:: Direcció de RelacionsInternacionals de la Universitat.DDaatteess:: Tot el curs.DDuurraacciióó:: 80 hores (8 crèdits).HHoorraarrii:: Dilluns i dimecres de 18 a 20hores (grup A-1), o dimarts i dijous, de16 a 18 hores (grup B-1).LLlloocc: Facultat de Filologia, Traducció iComunicació. Aula 105.PPrreeuu:: 260 euros per a estudiants de laUniversitat i 320 per al públic. IInnffoorrmmaacciióó:: www.uv.es/confucio.

ESTUDIAR IDIOMES A LAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Anglés, francés, italià, alemany, espa-nyol, valencià... Cursos generals,específics i intensius.OOrrggaanniittzzaa:: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València.DDaatteess:: Durant tot l’any.HHoorraarrii:: Ampli horari.LLlloocc: C/Dr. Joan Reglà 6, baix. Darreredel Mestalla.PPrreeuu:: Consultar preus segons el curs.Descomptes per al PAS, PDI i alumnesde la UVEG.IInnffoorrmmaacciióó:: www.centreidiomes.es.

PROTOCOL EMPRESARIAL IINSTITUCIONAL D’ORGANITZACIÓD’ESDEVENIMENTS

OOrrggaanniittzzaa:: Centre Internacional deGandia.DDaatteess:: Del 3 al 17 de desembre.DDuurraacciióó:: 20 hores.HHoorraarrii:: Dimecres i divendres de 16 a20 hores.LLlloocc: Palau Ducal dels Borja (Gandia). PPrreeuu:: Gratuït prèvia inscripció.IInnffoorrmmaacciióó::www.uv.es/cig/v/efim/cursprotoco-lempresarial08.htm.

SEGON FÒRUM DE PERIODISTES DELA MEDITERRÀNIA

Aquesta segona edició del Fòrum cen-trarà la seua atenció en un espaimediterrani de gran impacte mediàtici social: els Balcans.OOrrggaanniittzzeenn:: Centre Internacional deGandia i Ajuntament de Gandia.DDaatteess:: 11 i 12 de desembre.DDuurraacciióó:: 10 hores (1 crèdit).HHoorraarrii:: Dijous de 19:30 a 21:30 hores idivendres de 9:30 a 13:30 i de 16 a 20hores.LLlloocc: Palau Ducal dels Borja (Gandia). PPrreeuu:: Gratuït prèvia inscripció.IInnffoorrmmaacciióó::www.fguv.org/cursos/index.asp.

ROUSSEAU I LA MÚSICA

Congrés dirigit pel professor deFilosofia de la Universitat Anacleto Ferrer.OOrrggaanniittzzaa:: MuVIM.DDaatteess:: 24, 25 i 26 de novembre.HHoorraarrii:: Matí i vesprada de 10 a 14hores i de 16 a 21:30 hores.LLlloocc:: MuVIM. C/Quevedo.IInnffoorrmmaacciióó:: www.muvim.es. Tel. 96388 37 30.

BBEEQQUUEESS

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 20082 beques&cursos

NOUDISE319Dijous, 13 novembre de 20084 opinió

319EEddiittaa:: Universitat de València.DDiirreeccttoorr:: Francesc Bayarri.CCaapp RReeddaacccciióó:: Remei Castelló.CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó:: Daniel González,Gonzalo Montiel, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.DDiisssseennyy ii mmaaqquueettaacciióó:: Tomàs Gorria.FFoottooggrraaffiiaa:: Miguel Lorenzo.CCoorrrreecccciióó lliinnggüüííssttiiccaa:: Agustí Peiró.AAddmmiinniissttrraacciióó ii SSeerrvveeiiss:: Paco González,Vicent Martínez i Mònica García.CCoonnttrraaccttaarr PPuubblliicciittaatt:: Publipress. Tel. 96391 84 00.CCoonnsseellll EEddiittoorriiaall:: Antoni Tordera, Pilar

Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.RReeddaacccciióó:: Gabinet de Premsa (Avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010). Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.CCoorrrreeuu eelleeccttrròònniicc:: Premsa@uv.es. NNoouu DDiissee ddiiggiittaall::http://www.uv.es/~noudise. IImmpprreemmttaa: Rotodomenech S.L.DDeeppòòssiitt lleeggaall:: V-1.612-1997.IISSSSNN:: 1138-0624. NNoommbbrree dd’’eexxeemmppllaarrss:: 12.000

L’objectiu d’aquest comunicat ésaclarir i manifestar la nostra opi-nió sobre certes informacionsaparegudes recentment en diver-sos mitjans relacionades amb elsnous títols d’Enginyeria Informà-tica.En primer lloc, volem deixar clarque:1) Les titulacions d’Enginyeria In-formàtica no corren cap risc dedesaparéixer, ni s’ha posat mai endubte el seu funcionament des del’inici del Procés de Bolonya. Ac-tualment totes les universitatsespanyoles estan elaborant elsseus nous plans d’estudi de grau imàster, de fet ja hi ha algunes uni-versitats que han començat a im-partir en el curs present els noustítols oficials de Grau en Engi-nyeria Informàtica.2) També són totalment infunda-des les opinions sobre la invalide-sa dels actuals títols d’EnginyerTècnic en Informàtica i Enginyer

en Informàtica per a l’exercici fu-tur de la professió. El decret1393/2007 garanteix els drets

acadèmics i, si s’escau, professio-nals de tots els actuals titulatsuniversitaris. No obstant, consi-

derem de gran importància queels corresponents ministeris revi-sen una sèrie d’aspectes que afec-ten de manera notable la professiói els estudis d’Enginyeria Infor-màtica.La professió d’Enginyer en Infor-màtica és àmpliament reconeguda ivalorada per la nostra societat, ate-sa la seua contribució decisiva alprogrés i la modernització de la ma-teixa. A més, els estudiants dels tí-tols d’Enginyeries Informàtiques(prop de cent mil) representen unquart del total dels estudiantsd’Enginyeria. Tot i això, a dia de huiles professions d’Enginyer en Infor-màtica i Enginyer Tècnic en Infor-màtica no han estat regulades. Cosaque és deguda al fet que la regulacióde les professions es basa en lleis defa més de vint anys, moment en elqual l’Enginyeria Informàtica no te-nia la presència que té actualmentni la que s’espera que tinga en el fu-tur.El Ministeri de Ciència i Innova-ció ha elaborat unes fitxes (estruc-tura i contingut dels plans d’estu-di) únicament per als nous títolsoficials universitaris vinculats aprofessions regulades. Per això elMinisteri no ha elaborat fitxes peral Grau d’Enginyeria en Informà-tica. Encara que això no és un im-pediment per al desenvolupamentde la professió, l’existència de lesfitxes confereix a les titulacionsun aspecte homogeni i una claravisibilitat per part de la societat dequin és el seu perfil acadèmic iprofessional. Per tot això conside-rem imprescindible que Engi-nyeria en Informàtica reba perpart dels ministeris implicats elmateix tractament que la resta deles enginyeries.Per la qual cosa sol·licitem que:1) El Ministeri d’Indústria es com-prometa en l’elaboració d’una lleique regule les atribucions profes-sionals del sector de l’EnginyeriaInformàtica.2) El Ministeri de Ciència i Inno-vació elabore les fitxes de requi-sits per a la verificació dels títolsde Grau i Màster en Enginyeria enInformàtica

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Els directors i degansdels centres que impar-teixen estudis en Engi-nyeria i EnginyeriaTècnica en Informàticade les universitatspúbliques de laComunitat Valencianahan fixat la seua posiciósobre la modificació deles titulacions a causadel procés de conver-gència europea. A conti-nuació oferim el textcomplet.

REDACCIÓ

Un home que es va colar diumenge ala nit a la Facultat de Psicologia estàferit greu a l’Hospital Clínic de Valèn-cia. L’home, de quaranta-tres anys, vacaure des d’una altura equivalent a unsisé pis en cedir el fals sostre en el quals’ocultava. La Policia Nacional ha obertuna investigació per aclarir els fets. Demoment han pogut identificar l’home,que en el moment del succés no por-tava documentació, però no li han po-gut prendre declaració, ja que el seuestat és greu pel fort colp que va patiren el cap. Tot apunta que es tractavad’un intent de robatori.

Els fets es van produir al voltant deles tres de la matinada del diumengea dilluns. Un testimoni va donar laveu d’alarma des del Col·legi MajorLluís Vives en veure l’home pujar perla façana de la Facultat de Psicologia.Dos vigilants de seguretat es van di-rigir ràpidament al centre per a com-provar el que passava. Segons han in-dicat des del centre, sembla que l’in-trús va entrar per la finestra del des-patx d’un professor que es troba enel segon pis. Una vegada dins va obrirla porta i va accedir al recinte. En eixemoment el centre educatiu estavatancat i buit. L’home es va amagar enel fals sostre de la quarta planta, peròel seu pes va fer que les làmines ce-diren i caiguera al buit.

Els vigilants van entrar a l’edifici ies van adreçar a les escales, on es vantrobar l’home en terra enmig d’ungran bassal de sang. Van avisar elsserveis sanitaris i la policia. En ser ad-vertits els responsables de la facul-tat, van comprovar que no es tracta-va de cap professor ni cap estudiantdel centre, sinó d’una persona alienaa la comunitat educativa. A més, esva comprovar que no faltava res alsdespatxos dels professors ni en altreszones de l’edifici.

Ferit greu unhome que es vacolar de nit aPsicologia

Sobre els nous títolsd’Enginyeria Informàtica

TRIBUNA OBERTA

Si estàs lluny de la Universitat però etcontinua interessant aquest món, NOUDISE et posa al dia. Només has d’ompliraquesta butlleta amb les teues dades ienviarla, junt amb un xec de 10 euros (anom d’Universitat de València-Dise), a:Gabinet de Premsa. Avinguda BlascoIbáñez 13, quart nivell. 46010, València.

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cognoms: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Població: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi Postal: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tel.: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

C-e: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NIF: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

REDACCIÓ

Amb una taxa pròxima al 63%, laUniversitat de València pren, a ban-da, més distància respecte a la res-ta d’universitats del SPUV (SistemaPúblic Universitari Valencià) en elperíode anterior analitzat, que cor-respon al curs 2004-2005. Li se-gueixen la Universitat Politècnicade València, amb poc més d’un60%, i la Jaume I de Castelló, ambquasi un 57%.

Per titulacions, la doble llicencia-tura en Administració i Direcciód’Empreses/Dret, amb una taxa del92%, se situa en el primer lloc d’a-questa ràtio a la Universitat de Va-lència. Odontologia, Periodisme,Magisteri, Medicina, Fisioteràpia,

Infermeria i Ciències de l’ActivitatFísica i l’Esport obtenen també unrendiment notable, totes elles ambuna taxa que supera el 80%.

El rendiment acadèmic dels estu-diants és un indicador que fa refe-rència al nombre de crèdits apro-vats respecte als matriculats encada curs. Altres indicadors, comara la taxa d’abandó dels estudis, lataxa de graduació d’estudiants, o lataxa d’eficiència, mostren el grau desalut d’un sistema en ple procés detransformació.

Segons dades de l’Observatori deQualitat de les Titulacions del Ser-vei d’Anàlisi i Planificació (SAP), laUniversitat de València augmentacada any la seua taxa d’eficiència,que s’acosta ja al 77%. Aquesta rà-

tio indica el percentatge d’estu-diants que desenvolupen la carrerasegons les expectatives acadèmi-ques, relacionant els crèdits alsquals es matriculen els estudiantsamb els previstos en el seu pla d’es-tudis, i palesant el grau d’equilibride la institució.

El sistema de garantia de qualitatque aplica la Universitat pretén ge-nerar la millora contínua d’aques-tes ràtios, que són bàsiques per adonar resposta a les demandes dela convergència europea i impor-tants perquè la institució mantingael seu liderat entre les universitatsde la Comunitat Valenciana.

La Universitat de València estàapareixent de manera sostinguda,en els darrers anys, en els primersllocs de tots els rànquings que esvan publicant. Un dels més presti-giosos, el que elabora anualment laUniversitat de Xangai (Xina), situala Universitat de València com laquarta d’Espanya en qualitat.

S’ha de destacar que les univer-sitats que es troben per damunt dela de València s’ubiquen a les ciu-tats de Madrid i Barcelona. És a dir,que en el plànol universitari Valèn-cia se situa només per darrere deles esmentades dues ciutats, quanen quasi tots els altres àmbits aixòno ocorre i els valencians es trobenfreqüentment superats per altresciutats i comunitats autònomes entots els rànquings.

Altres índexs coneguts recent-ment, com ara la publicació en re-vistes de prestigi científic d’investi-gacions nascudes en el si de la ins-titució acadèmica, o com la visibili-tat i qualitat de la pàgina web cor-porativa de la institució, confirmenla posició de privilegi de la Univer-sitat de València.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 2008 5notícies

La Universitat,primera enrendimentacadèmicLa Universitat de València ha obtingut la millortaxa de rendiment acadèmic de les universitatspúbliques valencianes, segons dades de l’últiminforme La Universidad Española en Cifras.2008, que edita bianualment la Conferència deRectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).Les dades es refereixen al curs 2006-2007.

REDACCIÓ

El capità del València, Carlos Mar-chena, participa hui dijous en la Ce-rimònia de Graduació de la Promo-ció 2008 de la Facultat d’Economiade València. L’acte comença a les19 hores al Palau de Música de Va-lència.

Hi participen els estudiants quehan completat els seus estudis dediplomatures i llicenciatures queimparteix aquest centre de la Uni-versitat.

L’acte comptarà amb la presèn-cia del rector, Francisco TomásVert; la degana de la Facultat d’E-conomia, Trinitat Casasús; així comdiversos membres de la comunitatacadèmica i representants de la so-cietat valenciana.

El capità del València CF, CarlosMarchena, exercirà com a padrí dela promoció. Marchena, a més dejugar en la selecció espanyola defutbol i ser partícip de la victòria enl’Eurocopa 2008, és diplomat enTurisme i, per tant, col·lega per unabanda dels estudiants graduats.

En el transcurs de la cerimòniaels estudiants rebran la beca de lafacultat i un diploma. Més de dos-cents cinquanta titulats han confir-mat la seua assistència.

És la primera vegada que la Fa-

cultat d’Economia celebra de ma-nera destacada i col·lectiva la gra-duació d’estudiants en les seues di-verses llicenciatures i diplomatu-res. Una nova etapa, que coincideixamb la posada en funcionamentdels estudis adaptats al nou marceuropeu.

La Facultat d’Economia, amb laimpartició de deu titulacions de pri-mer i segon cicle, és el centre ambmés estudiants i professors de laUniversitat de València.

Carlos Marchena,padrí de la promociód’Economia

FOTO MIGUEL LORENZO

Carlos Marchena.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 20086I7 Centrals MOBILITAT. Centenars d’estudiants estaran durant els pròx

JORGE SALAS

“Hi ha massa Erasmus a València”.Qui ho diu és Sandra, una alema-nya de Mainz que enguany estudiaGeografia a la Universitat de Va-lència. Potser l’idioma li va jugaruna mala passada, però la veritatés que, amb les xifres en la mà, lacontundència de la seua frase po-dria estar justificada. Les últimesdades oficials, del curs 2006-07,col·locaven la Universitat de Va-lència com la segona universitateuropea que més estudiants Eras-mus va rebre, només superada perla de Granada.

“A mi el que m’interessa és conéi-xer la cultura espanyola”. Als seusvint-i-cinc anys és una Erasmus pro-fessional. Antropòloga cultural, San-dra ja va passar un any als EstatsUnits i ara viu amb el seu nòviuo enun pis “perfecte” prop del Palau dela Música. Però no tot ha sigut uncamí de roses. “Pagàrem quatre-cents euros a una immobiliària per-què ens buscara pis i no sols no tro-bàrem res, sinó que acabàrem com-partint habitació en una casa sensemoblar i prou bruta per tres-centscinquanta euros al mes”, lamenta.

Una cosa pareguda li va passara Mirjam, una austríaca que estu-dia Periodisme al Campus de Blas-co Ibáñez. Encara que ara està moltcontenta amb els seus companysde pis (una valenciana, un alemanyi una italiana), assegura que bus-car pis “va ser una tortura”. “Sabiaque quan trobara casa tot seriamolt més senzill”, diu Mirjam, quedes d’aleshores és molt més opti-mista. Fins i tot les classes de Pe-riodisme a València li pareixen“molt més fàcils” que a Viena.

El seu entusiasme Erasmus lipermet prendre’s amb un somriu-re els xicotets obstacles de la seuanova vida. “Mai no vaig pensar quehi hauria classes en valencià, araen tinc una i és molt divertit: unahora i mitja sense entendre mas-sa”, diu burlanera. A més, ja quasis’ha acostumat a un nou sistemaacadèmic més “escolar” i “perso-nal” que el del seu país, i al ritmede vida espanyol. “Ací tot és un pocmés lent que a Àustria, i el més di-fícil per a mi és la sesta”, assegu-ra. Però si hi ha alguna cosa que latrau de polleguera, això és el pa-pereig. És el pitjor de la seua novauniversitat, “molt més moderna”que la de Viena, però amb una bu-rocràcia que ho fa tot “molt pesat”.

MOLTA BUROCRÀCIA, PERÒ HI HAQUI REPETEIX. El del papereig ésun virus que també ha atacat la seuacompanya Heini. Finesa de vint-i-dosanys i aspirant a periodista, no hodubta un instant: “El pitjor és la bu-rocràcia”. No obstant això, se li om-pli la boca parlant del “café de Filo-logia” i de València. “És una ciutatencantadora. A més, al principi pa-reix xicoteta, però al final semprevaig trobant coses noves”, afirma.Encara que reconeix que ha vingutper a estar amb la seua parella va-lenciana, assegura que hauria tor-nat de totes maneres perquè està“enamorada del país”.

València,paradísErasmusCentenars d’estudiants estrangers arribenany rere any a la ciutat de València per acontinuar ací els seus estudis durant unsmesos. Els anomenats Erasmus són cada ve-gada més habituals en les classes d’una Uni-versitat de València que, gràcies al seu altatractiu cultural i docent, se situa entre lespreferides dels universitaris europeus.

JORGE SALAS

“Parlem tots els dies pel Skype”. Ésla primera cosa que em contesta Mir-jam quan li pregunte si ha deixat al-guna relació a Àustria. Ella ha volat aValència i ell s’ha quedat a la ciutat

del vals, Viena. Entre els dos busquensolucions per a mantindre viva la malanomenada flama de l’amor. “Al co-mençament no tenia internet i haviad’anar cada dia a un locutori moltfastigós per a poder parlar amb ell”,diu. La xarxa és la solució més habi-

tual hui en dia per a mantindre elcontacte entre els que pugen a l’avió iels que es queden a l’aeroport.Eva s’ho pensa un poc més abans derespondre, com si no volguera recor-dar-se’n. “El meu nòvio està aMainz”, diu. Ambdós recorren tam-

Erasmus: el que es deixa enrere

La Universitat de Valènciaés la segona europea que mésestudiants Erasmus va rebreel curs 2006-2007

Hi ha estudiants que repe-teixen l’experiència i tornen aValència

Les activitats i els serveisque ofereix la institució aca-dèmica són valorats pelsalumnes estrangers

Troben la ciutat molt acces-sible i amb moltes possibili-tats

Sandra, estudian-ta alemanya deGeografia.

Eva, estudiantalemanya.

FOTO: MIGUEL LORENZO

xims mesos a la Universitat cursant estudis, les ofertes de la institució i la ciutat els ho posen molt fàcil

El seu cas és prou atípic i deixaentreveure l’as en la màniga de lafinesa. En acabar l’institut, Heini java estar a València durant sis me-sos, durant els quals va combinarels seus estudis de castellà a l’Es-cola Oficial d’Idiomes amb el tre-ball en una cafeteria. “Ja coneixiaprou la cultura abans, així que nohe tingut cap tipus de xoc cultural”,afirma, “però la primera vegada síque va ser difícil”.

UNA REBUDA AMB ROBATORIINCLÒS. Per a Eva tot ha sigut ra-dicalment diferent. La seua sí queestà sent una experiència cent percent Erasmus. És evident, i se linota en la cara a l’alemanya, quemanté un somriure perenne en elsllavis. I això que en els primers diesValència no pareixia rebre-la ambels braços oberts precisament. “Vaser una cosa increïble, em van fur-tar la bicicleta la primera nit”, diuincrèdula. Amb tot, en un parell demesos ja es mou com peix dins del’aigua a la cafeteria d’Història i laseua major preocupació és la de nocaure rendida a la biblioteca.“Sempre em pareix que les fines-tres estan tancades, i cada vegadaque hi vaig m’acabe adormint per-què no hi ha prou aire”, confessaentre rialles.

Enamorada de la cafeteria i en-cantada amb el servei de reprogra-fia, els seus dos anys de castellà a

Mainz només s’embossen amb lesexpressions més castisses. I amb elpersonal de la finestreta d’infor-mació de la facultat. A pesar d’ai-xò i dels seus maldecaps econò-mics, reconeix que la seua vidaErasmus a València va vent enpopa perquè no té “moltes classes”i el seu coordinador Erasmus és“molt accessible”.

MÉS ORGASMUS QUE ERASMUS.Totes són d’un pare i d’una mare,com se sol dir. Tot i això, les qua-tre estudiantes coincideixen en elmateix: a València hi ha molt Or-gasmus. El plantejament Erasmusversus Orgasmus no té ja moltadiscussió. “Crec que més Orgas-mus”, diu Heini. En els seus mésde vint anys de funcionament, elgran efecte secundari de la becaErasmus és la proliferació de fes-tes en nom del famós humanistadel XVI. “Hi ha moltíssimes festescada dia només per a Erasmus”,reconeix Mirjam, “hi ha moltagent que es posa borratxa tots elsdies”.

En allò que també coincideixentotes és en desmarcar-se del quepodria paréixer un enrevessat ho-menatge a l’Elogi de la follia d’E-rasme de Rotterdam. Mentre queMirjam s’escuda en els seus vint-i-set anys i el seu “atípic Erasmus”,Eva s’afanya a assegurar que ellaés l’“excepció”, entre rialles. “Jo in-tente trobar l’equilibri entre la di-versió i les classes, però la majoriadels Erasmus que conec sí que crecque busquen la festa”, reconeix.

María ho veu tot amb una certaperspectiva. Després d’un anyd’Erasmus a Lió, ara és ajudantdel coordinador de la seua car-rera. Per a ella hi ha tres tipusmolt diferenciats d’estudiantsErasmus: “Els que no ixen quasires i són molt responsables; elsque ixen, disfruten i al mateixtemps aprenen l’idioma; i els quenomés es dediquen a eixir de fes-ta i beure alcohol”. A banda, Ma-ría té molt clar que a València es“mou més la pana”.

Si a tot açò se li suma que ací “lainfrastructura interna per als Eras-mus funciona millor”, el resultat ésmés que evident. “Segons tinc en-tés, quasi tots els que vénen per asis mesos demanen quedar-se totl’any, una vegada han provat açòde la vida Erasmus a València”,destaca. Quan acabe la carrera,ella intentarà tornar a eixir d’Espa-nya per a treballar fora i, com ella,molts Erasmus que enguany estana València tornaran ací. Al cap i ala fi, “viure fora és una droga”.

i

-

bé al salvavides de marca sueca.“Tenim Skype!”, respon, amb l’a-lleugeriment de qui troba per fi lasolució a un difícil problema mate-màtic. “Bé, ell ve a veure’m de tanten tant, i jo tornaré a Alemanya enNadal”, diu.Nadal és com l’avituallament d’unaetapa reina del Tour. Hi ha qui arribaamb les forces més justes i qui neces-sita líquid per a poder continuar i ar-ribar a la meta muntat en la bici.

“Són dos mesos més fins a Nadal,quan ens tornarem a veure”, contaMirjam just després que el seu nòvioacaba d’anar-se’n després d’una set-mana a València.Hi ha qui encara creu en el poder con-servant de les relacions a distància.“No és fàcil, però, des del meu puntde vista, si una relació està intacta itot està bé, un semestre d’Erasmusno hauria de ser un problema”, asse-gura convençuda Mirjam. Qui sap.

Diversos tipusd’ajudes per a estudiar al’estranger

ta

REDACCIÓ. L’Erasmus és un pro-grama de la Unió Europea per arealitzar estudis en una altrauniversitat de la Unió o dels paï-sos de l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior.Els estudiants reben una quanti-tat econòmica de prop de 300euros al mes, provinents de laUnió Europea, del Ministeri d’E-ducació i Ciència i de la Universi-tat de València. A més, són can-didats a les ajudes de la Conse-lleria d’Educació per a aquest fi ipoden demanar les beques Ban-caixa Erasmus, que atorgaaquesta entitat financera. Lesajudes són compatibles ambqualsevol altra ajuda pública oprivada, tret de les beques FPI.No es podrà beneficiar d’una aju-da econòmica l’estudiant quehaja participat en el programaen cursos anteriors, encara quehi ha la possibilitat de fer una se-gona estada d’intercanvi, sem-pre que el coordinador de titula-ció done l’autorització. Aquestsestudiants no seran consideratscom a Erasmus, com tampoc elsque tinguen Suïssa com a país dedestinació.Les sol·licituds per a participaren el programa Erasmus es pre-senten generalment entre generi principis de febrer, per internetdes del Portal de l’Alumne, on espot trobar la informació(http://www.uv.es/portalumne).A banda, l’Ajuntament de Valèn-cia també ha convocat els xecsUnivex. Es tracta d’ajudes com-plementàries a les beques o aju-des oficials que reben els estu-diants universitaris de la ciutatde València a fi de participar enprogrames d’intercanvi acadè-mic amb universitats estrange-res durant el curs 2008-2009.Seran beneficiaris d’aquestesajudes els alumnes de qualsevoluniversitat pública o privadaempadronats a la ciutat de Va-lència des de l’inici de la seuacarrera universitària, que siguenbeneficiaris de beques o altresajudes oficials per a participaren programes d’intercanvi aca-dèmic amb universitats estran-geres, durant el curs 2008-2009,sempre que complisquen els re-quisits. La de València és la sise-na universitat d’Europa en en-viament d’estudiants a centreseuropeus per a participar en elprograma Erasmus. De la de Va-lència van eixir 1.009 estu-diants. Per àrees de coneixe-ment, són les Humanitats (alCampus de Blasco Ibáñez) lesmés triades pels estudiants es-trangers, seguides per les Cièn-cies Socials (Campus dels Taron-gers) i les Ciències Bàsiques(Campus de Burjassot-Paterna).Les dones opten pel programaErasmus i per la resta de progra-mes de mobilitat en una quanti-tat que duplica la dels homes.

A Eva li van furtar la bici-cleta la primera nit que vapassar a València

Mirjam afirma que aValència més que Erasmus hiha Orgasmus, en referència ales grans festes que s’hi mun-ten

Sandra és una Erasmusprofessional, abans ja haviapassat un any als EUA

TTAAMM TTAAMM

NNeecceessssiittee ccllaasssseess dd’’IIttaalliiàà.. Necessite personanativa d’Itàlia per a rebre classes de pro-nunciació. Tel. 650 71 67 32 obermato@hotmail.com.

IInntteerrccaannvvii dd’’iiddiioommaa CCaasstteellllàà//IIttaalliiàà iiAAlleemmaannyy.. Busque italià/ana per a ferintercanvi d’idioma. També alemany. Tels.96 392 55 46 i 626 15 39 75 (Ángela).

IInntteerrccaannvvii dd’’iiddiioommaa CCaattaallàà//AAnnggllééss ooCCaasstteellllàà//AAnnggllééss.. Busque natiu/nativanord-americà o anglés per a fer intercanvid’idioma. Tel. 639 63 34 22 (Josep).

CCllaasssseess ddee CCaasstteellllàà ii CCaattaallàà ii iinntteerrccaannvviiCCaasstteellllàà--CCaattaallàà//AAnnggllééss.. Preus molt econò-mics. Tel. 636 19 14 19 i I_Albarracin@hot-mail.com.

NNeecceessssiittee ccllaasssseess dd’’AAnnggllééss.. Necessite estu-diant o professor natiu que domine el cas-tellà per a rebre classes d’anglés intensiu.Tel. 654 70 87 95 (Mayte).

EEss vveenneenn ccààmmeerraa rreefflleexx CCaannoonn EEOOSS 33aannaallòòggiiccaa aammbb oobbjjeeccttiiuu ii mmààqquuiinnaa dd’’eess--ccrriiuurree OOlliivveettttii mmooddeell 9988.. La càmeranova i la màquina usada molt barata.Tel. 665 01 58 11.

EEss rreeqquueerreeiixx pprrooffeessssoorr dd’’AAnnggllééss.. Col·legiprivat bilingüe de Puçol requereix pro-fessor d’anglés amb experiència com adocent. Interessats envieu un cur-rículum a jobs@asvalencia.org.

EEss nneecceessssiitteenn mmoonniittoorrss ppeerr aa aaccttiivviittaattsseexxttrraaeessccoollaarrss.. El Centre Excursionistade València selecciona professors imonitors d’activitats extraescolars pera col·legis de València i els voltants pera ball, dansa clàssica, karate, futbol,ludoteca, música, plàstica, psicomotri-citat, anglés, teatre, gimnàstica rítmica,estudi atés, bàsquet, handbol, voleibol,esports col·lectius i atletisme.Interessats envieu currículum a extra-escolares@centroexcursionista.org.

AAccttuuaalliittaatt ssoobbrree vvoolluunnttaarriiaatt aa llaaUUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa.. La pàgina webdel CADE de la Universitat de Valènciacompta amb informació actualitzadasobre programes de voluntariat, cursos,beques, entre altres. Els interessatspoden consultar tota l’actualitat en l’a-dreça www.uv.es/cade/v/voluntariat.

VVoolluunnttaarriiss ppeerr aall CClluubb dd’’OOccii dd’’AAsspprroonnaa..Necessitem voluntaris per a participaren activitats per a persones amb disca-pacitat intel·lectual. Tallers, eixides alteatre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Club d’Oci, quesón planificades per les mateixes perso-nes amb discapacitat a través de reu-nions periòdiques, per a les quals ésprimordial el suport dels voluntaris.L’entitat està al barri de Benimaclet.Interessats telefoneu al 96 339 1080/615 56 57 63 (Mª Jesús Dolz).

CCoonnvviivvèènncciiaa ii eedduuccaacciióó eenn vvaalloorrss..Necessitem voluntaris per a treballaramb xiquets i xiquetes del barri delMarítim en un programa social de con-vivència i educació en valors, salut, eco-logisme, participació, etc. Realitzemactivitats de repàs escolar, ludoteca,tallers i eixides. Flexibilitat de dilluns adivendres de vesprada i els caps de set-mana. Associació juvenil YMCA (c/IllesCanàries 112 o 96 333 24 87).

PPrroojjeeccttee XXaalloocc.. Necessitem voluntaris pera treballar amb xiquets i xiquetes delbarri de Russafa amb problemes socialsi escolars. Realitzem activitats de repàsescolar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les vesprades.Estem a Pere III el Gran 20, baix. Tels.96 373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

VVoolluunnttaarriiaatt ssoocciiaall aa CCáárriittaass.. EEll PPrroojjeecctteeSSiirrooccccoo treballa en la intervenció ambmenors i adolescents en situació de riscd’inadaptació social al barri deBenicalap. Es fan activitats de recolza-ment escolar, tallers, jocs, eixides. Ensreunim les vesprades de dilluns, dime-

cres i divendres. Interessats telefoneual 610 82 20 91 o al 679 70 45 78 (Jose).

EEss nneecceessssiitteenn vvoolluunnttaarriiss ppeerr aa uunn pprroo--ggrraammaa ddee ddiinnaammiittzzaacciióó aa cceennttrreess eessccoo--llaarrss ddee VVaallèènncciiaa.. Treball d’integraciósocial amb immigrants, joves d’ètniagitana, etc. Informació al 96 395 09 31o valenciastch@terra.es.

EEss nneecceessssiitteenn vvoolluunnttaarriiss ppeerr aa AAuuxxiilliiaaVVaallèènncciiaa.. Treball d’integració de perso-nes amb discapacitació. Informació al605 40 04 29 (Jesús).

PPrrooggrraammaa IInntteerrggeenneerraacciioonnaall VViiuurree iiCCoonnvviiuurree.. La Universitat de València, através d’un conveni amb la Caixa deCatalunya i l’Ajuntament de València,ofereix als estudiants conviure ambpersones majors a canvi de tindre allot-jament gratuït durant el curs acadèmici una ajuda econòmica. Interessats calremetre a les oficines del CADE lasol·licitud. Més informació: 96 386 4771 i www.uv.es/cade.

CCoommppaarrttiirr aammbb eessttuuddiiaannttss.. Xic/a. ABenimaclet. Edifici nou, moblat, ambtots els electrodomèstics i aire condi-cionat en totes les habitacions. Duesterrasses. Prop de metro i facultats.C/Assegador d’Alboraia 14. Preu: 220euros amb despeses de comunitatincloses. Tel. 649 81 05 43 (Rocío).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. A cinc minuts delCampus de Burjassot. Es lloga una habi-tació individual i una altra doble.Primer pis amb ascensor. Cuina elèc-trica. C/Isaac Peral 63. Preu: 400euros. Tel. 615 20 71 13 (Ana).

EEss llllooggaa hhaabbiittaacciióó.. Xic/a. Per a estudiantsde postgrau. Amb bany independent ipossibilitat de posar connexió a inter-net. Pis cèntric, amb bona comunicaciócap a les facultats. C/Duc de Calàbria17. Preu: 200 euros més despeses. Tel.658 01 07 25 (Rosa Maria).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Vivenda a estrenar,amb una habitació doble. Al costat de laparada de tramvia i de les paradesd’autobús 19, 2 i 4. Aire condicionat,microones, forn i vitroceràmica.C/Doctor Lluch 299. Preu: 540 euros.Tel 96 353 52 83 (Alicia).

CCoommppaarrttiirr aammbb eessttuuddiiaannttss.. Xic/a. Al barridel Carme, davant el Poliesportiu. Moltpròxim a una parada de bus. Quedalliure una habitació individual. Hi hagats a la casa. C/Soguers 26. Preu: 150euros. Tel. 690 66 19 18 (Jerónimo).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Tres habitacionsdobles. Pis exterior situat prop deBlasco Ibáñez i Tarongers. Zona molttranquil·la. C/Campoamor 2. Preu: 500euros. Tel 619 32 02 52 (Natalia).

CCoommppaarrttiirr aammbb eessttuuddiiaannttss.. Xic/a.Habitació individual en un pis exterior,moblat i ben comunicat amb metro,tramvia i bus. C/Emili Baró 63. Preu:230 euros, despeses d’aigua, llum ielectricitat incloses, internet i telèfon abanda. Tel. 659 01 12 65 (Mª Dolores).

EEss llllooggaa hhaabbiittaacciióó.. Xic/a. A quinze minutsdel Campus dels Tarongers i a cinc del’estació de trens del Cabanyal i deltramvia. C/Rector Planells. Preu: 200euros, despeses incloses. Tel 667 23 6390 (Ana María).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Dues habitacions,una doble i una altra individual. Pisexterior en una tercera altura. La zonaés molt tranquil·la i està ben comuni-cada amb les facultats mitjançant tram-via i autobús. C/Horticultor Bosch 6.Preu: 550 euros. Tel 653 38 58 13 (Lola).

EEss llllooggaa hhaabbiittaacciióó.. Xic/a. ZonaBenimaclet, prop de les facultats. Ambaire condicionat i internet. Per a estu-diants Erasmus. C/Emili Baró 62. Preu:235 euros. Tel 636 72 12 88 (Isabel).

CCoommppaarrttiirr aammbb eessttuuddiiaannttss.. Xic/a. ZonaPrimat Reig. Tres habitacions indivi-duals i una doble. Vivenda amb moltallum, reformada i moblada. Internet.Av/Constitució 239. Preu: 250 euros,amb despeses d’escala. Tel. 690 66 2782 (Isabel).

PPIISSOOSS

VVOOLLUUNNTTAARRIIAATT

DDIIVVEERRSSOOSS

CCLLAASSSSEESS

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 20088

Intermón Oxfam presenta huidijous, 13 de novembre, a partirde les 10 hores, al Campus delsTarongers, la campanya Quis’està carregant el clima? Ambaquesta iniciativa es preténrecollir el suport de la ciutada-nia per a demanar al Governespanyol un major compromísen la lluita contra el canviclimàtic, que està afectantmilions de persones pobresarreu del món.Amb aquest fi l’organitzacióconvidarà la ciutadania aestampar en un llenç els seusdibuixos, missatges i reivindica-cions sobre el canvi climàtic i larepercussió que aquest té sobrela vida de les persones méspobres del planeta. Durant l’ac-te, el pintor valencià EduardoBermejo plasmarà en un llençgegant de sis metres la seua

visió i la seua manera de sentiraquest problema.Els llenços pintats a València sesumaran als recollits en lesaltres quaranta-quatre ciutatsespanyoles on també se cele-brarà aquesta activitat. Lesobres, unides a les d’altres tren-ta països de tot el món, es pre-sentaran en la cimera que sobreel canvi climàtic celebra NacionsUnides a Poznan (Polònia) de l’1al 12 de desembre. IntermónOxfam exigeix al Govern espa-nyol que pressione en les nego-ciacions internacionals perquèles necessitats de les personesmés pobres del món tinguenprioritat en els acords sobre elcanvi climàtic. Aquesta organit-zació també demana que Espa-nya reduïsca les seues emis-sions contaminants urgentmenti dràsticament. A més, sol·licita

al Govern que facilite els fonsnecessaris perquè els méspobres puguen adaptar-se alcanvi climàtic sense alterar elscompromisos d’ajuda al desen-volupament. Intermón Oxfamdenuncia que són els païsospobres els que més estan patintinjustament les conseqüènciesdel canvi climàtic causat pelspaïsos rics. Els efectes del calfa-ment global s’estan traduint enpèrdua de productivitat agríco-la, sequeres, inundacions oextensió de malalties. IntermónOxfam aposta per alleugerir d’a-quest “pes” amb polítiques imesures liderades pels païsosdesenvolupats, els principalscausants del calfament global.El Campus dels Tarongers vaacollir fa unes setmanes unapancarta dins de la campanyade Pobresa Zero.

Estudiar la cultura dels video-jocs i establir un debat entre laindústria, els usuaris, els mit-jans de comunicació i laUniversitat. Aquests són elsobjectius de la jornada El video-joc: història i cultura, que esdesenvoluparà els propers 20 i21 de novembre al Saló de Grausde la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació. Al llargd’aquests dies diversos expertsen la indústria del videojoc idels mitjans de comunicacióespecialitzats obriran un debatsobre la història, implicacionssocials i situació actual d’undels sectors més importants dela cultura popular en l’actuali-tat.La conferència inaugural estaràa càrrec de Gonzo Suárez, undels creadors més reconegutsdel videojoc. Gonzo Suárez vacrear el 1998 Commandos, unvideojoc espanyol de tàctica entemps real, ambientat en lasegona guerra mundial, que vacaptivar el públic arreu del mónen establir un nou model de jocque ha estat imitat en nombro-ses ocasions. El joc va ser elmés venut a França, Anglaterra,Alemanya i Estats Units. Va fer-ne la seqüela, Commandos 2(2001), i en l’actualitat es trobaultimant el videojoc The Lord ofthe Creatures.El matí del dijous 20 continuaràamb la conferència de FernandoPiquer Juegos multijugador eninternet y comunidades. Piquerés el fundador de l’empresaBitoon Enterntainment, dedica-da als jocs multijugador i comu-

nitats online. Al final del matíserà el torn d’Alfonso Azpiri,que parlarà sobre les relacionsentre els videojocs i els còmics.El dijous de vesprada arrancaràamb una xarrada de Javier DíazVera, professor de la Universitatde Castella-la Manxa. Amb eltítol Tecnologías sociales, video-juegos y aprendizaje informal:algunas aplicaciones al desarro-llo de destrezas lingüísticas yculturales, Díaz Vera presentaràles novetats del sector a partirdels projectes europeus en quèestà implicat sobre la creació dejocs educatius per a diversesplataformes, en especial per atelèfons mòbils. Tot seguit, esrealitzarà una taula redona ambla participació dels responsa-bles dels principals mitjans decomunicació especialitzats en

cultura popular i videojocs.El divendres 21 se centrarà enl’estudi de les implicacionssocials dels videojocs. JenaroTalens (catedràtic a laUniversitat de València i a laUniversitat de Ginebra) reflexio-narà sobre l’establiment d’unmarc teòric que ajude a com-prendre el significat del video-joc en la societat actual. La jor-nada conclourà amb una taularedona moderada per lacatedràtica de ComunicacióAudiovisual de la UniversitatGiulia Colaizzi, en la qual esdebatrà sobre la rellevànciadels videojocs en la societat demasses. L’assistència a la jorna-da és gratuïta i oberta al públicen general i la informació es pottrobar en http://mfuente.blogs-pot.com.

Pinzells, pintura i un llençgegant, contra el canvi climàtic

Els videojocs, a debat a laFacultat de Comunicació

cites

REDACCIÓ

La Fundació Laboral de la Construc-ció i la Universitat de València hansignat un conveni marc de col·labo-ració per al foment i desenvolupa-ment d’activitats d’investigació, des-envolupament i suport tècnic en ma-tèries relacionades amb la formacióprofessional, la seguretat i la salut enel treball. El president de la Funda-ció, Juan Francisco Lazcano, i el rec-tor, Francisco Tomás Vert, van signarl’acord a Madrid.

A través d’aquest conveni està pre-vista la col·laboració en activitats desuport tècnic per a la participació i se-guiment de programes comunitaris ieuropeus, formació de personal espe-cialitzat, realització d’assajos, certifi-cacions i homologacions d’instrumen-tal i equipament, integració de simu-ladors, entre altres.

Entre els primers projectes es tro-ba un simulador de tancaments i par-ticions on s’abordaran els procedi-ments i processos per a portar a ter-

me aquestes tasques. Serà desenvo-lupat per l’Institut de Robòtica de laUniversitat i estarà disponible per afinals d’enguany. El mateix instituttambé desenvoluparà i subministra-rà a la Fundació Laboral el progra-mari per a l’ús de simuladors d’una

grua torre, format per un curs multi-mèdia sobre grua torre i un entornde simulació en tres dimensions, querecrea un escenari de construcció ones poden realitzar activitats relacio-nades amb la manipulació i l’opera-tiva d’una grua torre.

REDACCIÓ

Les sessions tindran com a escenari elPalau Ducal de Gandia. La matrículaja està oberta en l’adreçahttp://www.fguv.org/cursos/am-pliar_noticia.asp?id=600.

Tamara Kaliterna, portaveu de Do-nes de Negre de Belgrad (Sèrbia),obrirà la primera sessió (dijous dia 11),on també intervindran el director delCentre Internacional de Gandia, Joandel Alcàzar, i el catedràtic de Periodis-me de la Universitat de València Jo-sep Lluís Gómez Mompart.

El segon dia (divendres 12) hi hau-rà dues activitats, en sessions de matíi vesprada. Els destinataris seran elsinscrits prèviament en el Fòrum. En lasessió del matí intervindran Karlo Bu-dor, catedràtic de Llengua Espanyolaa Zagreb (Croàcia); Plàcid García Pla-nas, cap d’Internacional de La Van-guardia; i Tamara Kaliterna, Dones de

Negre de Belgrad. Moderarà la sessióel periodista Francesc Bayarri.

En la sessió de la vesprada intervin-dran Carlos Flores, professor de laUniversitat de València especialistaen Europa de l’Est; Miguel Ángel Ville-na, periodista d’El País, autor del lli-bre Españoles en los Balcanes; i JosepLópez, periodista de Canal 9 que vacobrir les guerres de l’exIugoslàvia. Lasessió estarà moderada per Josep Llu-ís Gómez Mompart, catedràtic de Pe-riodisme.

En els últims temps s’ha convertiten un tòpic el fet d’afirmar que els mit-jans de comunicació jugaren un paperdecisiu en les guerres dels Balcans enels anys noranta. S’ha arribat a encu-nyar una expressió per a denominaraquest fenomen: hate speech(discursde l’odi). A pesar de la novetat que al-guns atribueixen a aquest fenomen,la veritat és que acompanya el perio-disme des dels seus orígens.

Per descomptat, la responsabili-tat d’exaltar les masses i preparar-les per a protegir una acció bèl·licano es pot atribuir en exclusiva alsmitjans de comunicació. La classepolítica, amb els seus discursos en-cesos, no va contribuir a la pau du-rant les crisis exiugoslaves dels anysnoranta, o en molts altres escena-ris. Tampoc la literatura no està forade sospita.

No obstant, també la informació, lapolítica i la literatura poden jugar elpaper contrari: el de tombar fronte-res i fomentar els vincles entre els po-bles.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 2008 9notícies

Quin paper vajugar el periodismeen l’exIugoslàvia?

Conveni per a investigar en formaciói seguretat laboral en la construcció

REDACCIÓ

Els departaments de FilologiaEspanyola i Filologia Catalana dela Universitat de València, encol·laboració amb el Fòrum de De-bats, organitzen entre ahir dime-cres i hui dijous la I Jornada sobreels Parlars Valencians de BaseCastellanoaragonesa (de l’Alt Mi-llars al Baix Segura).

Les sessions se celebren al Salóde Graus de la Facultat de Filolo-gia. Hui dijous comencen a les 9:30amb la intervenció de José Enri-que Gargallo (Universitat de Bar-celona), qui ha titulat la seua in-tervenció Una mirada romànicaals parlars xurros.

A les 10:10 Francisco Gimeno iE. Martínez (Universitat d’Alacant)parlaran sobre La transición gra-duada de la frontera meridional

catalano-castellana. En acabat,Joaquim Martí (Universitat de Va-lència) abordarà la qüestió del Va-lencià i aragonés en el Vocabularide Torres Fornes (1903).

Brauli Montoya (Universitat d’A-lacant) serà l’encarregat d’analit-zar El castellà actual de les comar-ques del Vinalopó i el Segura coma exponent del valencià antic.

Máximo Torreblanca, Pablo Or-tega, José María Enguita, Alexan-dre Bataller, Julián Espada, EstherFernández López, Vicent GarciaPerales, Rosa Gómez Casañ, CésarSalvo, Josep Lluís Doménech, Jo-sep Antoni Moia, Emili Casanova,Joan Antoni Sempere i Josep Gul-soy són els altres participants. Elprograma complet es pot consul-tar en l’adreçahttp://uvalnoti.uv.es/intranet/fi-cheros/programaparlars.doc.

Jornades sobre elsparlars valenciansde base castellana

Periodistes i experts en altres matèries parti-ciparan a Gandia, els dies 11 i 12 de desem-bre, en un debat sobre el paper que ha jugatla informació en els conflictes de l’exIugoslà-via. Aquesta reflexió s’emmarca en el segonFòrum de Periodistes de la Mediterrània, unainiciativa conjunta del Centre Internacionalde Gandia i l’ajuntament de la ciutat, quecompta amb un crèdit de lliure opció per alsestudiants matriculats.

Giuliana Sgrena i Gómez Mompart,en la inauguració del I Fòrum.

El primer Fòrum de Periodistes de la Mediterrània, celebrat a Gan-dia en febrer del 2007, va reflexionar sobre el paper dels mitjans decomunicació en la configuració de la imatge que els països mediter-ranis tenen sobre la situació a l’Orient Mitjà. L’alt nivell dels parti-cipants i la qualitat de les seues intervencions, la repercussió del’esdeveniment en els mitjans i la nombrosa inscripció d’estudiantsen les sessions han animat a continuar la iniciativa. En el primer Fò-rum participaren, entre altres, Giuliana Sgrena, periodista italianasegrestada a Iraq; Tomás Alvoverro, corresponsal de La Vanguardiaa Beirut; i Joan Roura, enviat especial de TV3 a Orient Mitjà. Elsparticipants en aquesta segona edició mantenen l’alt nivell del fò-rum, la matrícula per al qual ja està oberta.

Periodistes de primera fila

INFORMACIÓ. El Fòrum de Periodistes analitza a Gandia la informació, “entre el discurs violent i el pacificador”

Juan Francisco Lazcano i el rector, Francisco Tomás, durant la signatura.

PPRROOPPOOSSTTEESS

citesLA CLONACIÓN

Cicle de cinema científic.Xarrada i col·loqui posterioramb Mariano Polo,investigador de l’Institut deBiomedicina (CSIC). Setmana de la Ciència 2008. DDiiaa:: 13 de novembre.HHoorraa:: 11:30 hores.LLlloocc:: Col·legi Major Lluís Vives.

¿SOMOS LO QUE COMEMOS?

Cicle de cinema científic.Xarrada i col·loqui amb DanielRamón, investigador del’Institut d’Agroquímica iTecnologia dels Aliments.Setmana de la Ciència 2008.DDiiaa:: 14 de novembre.HHoorraa:: 11:30 hores.LLlloocc:: Col·legi Major Lluís Vives.

RENDEZ-VOUS

André Téchiné, 1984. CicleCahiers du Cinema, de críticosa cineastas. La Filmoteca.Versió original subtitulada.DDiiaa:: 20 de novembre.HHoorraa:: 20:15 hores.LLlloocc:: Institut Francés. C/MoroZeit 6.

LA CAMPAGNE DE PROVENCE

Jean-Louis Comolli, 1992. CicleCahiers du Cinema, de críticosa cineastas. La Filmoteca.Versió original subtitulada.DDiiaa:: 27 de novembre.HHoorraa:: 17:30 hores.LLlloocc:: Institut Francés. C/MoroZeit 6.

LES SIÈGES DE L’ALCAZAR

Luc Moullet, 1989. CicleCahiers du Cinema, de críticosa cineastas. La Filmoteca.Versió original subtitulada.DDiiaa:: 27 de novembre.HHoorraa:: 20:15 hores.LLlloocc:: Institut Francés. C/MoroZeit 6.

ANTONIO BERNAD.HUMANITAT, HUMOR ISURREALISME

DDiiaa:: Fins el 23 de novembre.HHoorraarrii:: De dimarts a dissabtes de 10 a 13:30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenges i festius de 10 a 14 hores.LLlloocc:: Sala Estudi General.C/Universitat 2.

NAUFRAGI DEL TEMPS.F.V. NOGUEROLES LLEGEIXJOSEP PIERA

Mirada pictòrica sobre l’obrade Josep Piera, emmarcadadins dels actes del quarantaaniversari de la seuatrajectòria literària.DDiieess:: Fins el 23 de novembre.HHoorraarrii:: De dilluns a dissabtesde 10 a 20 hores. Diumenges ifestius de 10 a 14 hores.LLlloocc:: Sala Oberta de la Nau.C/Universitat 2.

MARE ÀFRICA.LA MATERNITAT EN L’ART DEL’ÀFRICA NEGRA

Recorregut per la culturaafricana a través de setantaescultures dels segles XII, XIII,

XIX i XX, que representen lamaternitat al continent i que,mitjançant plafonsinformatius, relaten la realitatsocial i sanitària que s’hi viu.DDiieess:: Fins el 23 de novembre.HHoorraarrii:: De dimarts a dissabtesde 10 a 13:30 hores i de 16 a20 hores. Diumenges i festiusde 10 a 14 hores. LLlloocc:: Sala Thesaurus-La Nau.C/Universitat 2.OOrrggaanniittzzaa:: FarmacèuticsMundi.

BOTÀNIC-JESUÏTES. UNPAISATGE COMPARTIT

Exposició que mostral’evolució paisatgística iciutadana d’aquest entorn,partint de les visions delscartògrafs d’època moderna iarribant fins el present,rememorant la vida del barrital com ha quedat plasmadaen plànols, mapes i fotografieshistòriques i actuals.DDiieess:: Fins el 30 de novembre.HHoorraarrii:: De 10 a 19 hores.Dilluns tancat.LLlloocc:: Sala d’Exposicions delJardí Botànic (c/Quart 80).

VISIONES DE MÉXICO

L’exposició presenta vint-i-unfotògrafs de diferentsprocedències i cronologia,l’obra dels quals s’ha agrupaten cinc seccions, totes relativesal Mèxic contemporani. La queací es mostra, Otro México,pretén retratar aquestescreences, imatges i conceptesque es troben en el subsòl delMèxic menys desenvolupat.DDiiaa:: Fins el 30 de novembre.LLlloocc:: Sala de la Muralla.Col·legi Major Rector Peset.(Les altres quatre seccionss’exposen a FotogaleríaRailowsky, l’Institut Francés, laFacultat de Belles Arts i elMuVIM).

DE L’ALTAR AL CARRER

Iconografia eclesiàstica per auna mostra que preténtraslladar les imatgesreligioses del centre de culte almuseu, sense mantindre,necessàriament, el seusignificat original. Comprén unperíode de quaranta anys, desdel 1966 fins els nostres dies,en un intent d’anar més enllà id’incorporar obres de RafaelArmengol, l’Equip Crònica iDario Villalba, entre altres.DDiieess:: Fins l’11 de gener.HHoorraarrii:: De dimarts a dissabtesde 10 a 13:30 hores i de 16 a20 hores. Diumenges i festiusde 10 a 14 hores.LLlloocc:: Sala MartínezGuerricabeitia-La Nau.C/Universitat 2.

EL ENIGMA DE LA DAMA DEELCHE (RESUELTO)

Antonia Bueno i FernandoBellón. Direcció: AntoniaBueno.DDiieess:: 19 i 20 de novembre.HHoorraarrii:: 20 hores.PPrreeuu:: Gratuït, amb invitació,disponible dues hores abansdel començament a laconsergeria de la Nau.LLlloocc:: Sala Matilde Salvador.

JUDAS Y SUS DESIERTOS

Rosa Molero, Rafa Casañ,Maribel Bayona i JacoboPallarés, per Teatro de loInestable. Direcció idramatúrgia: Jacobo Pallarés.DDiieess:: 25 i 26 de novembre.HHoorraarrii:: 20 hores.PPrreeuu:: Gratuït, amb invitació,disponible dues hores abansdel començament a laconsergeria de la Nau.LLlloocc:: Sala Matilde Salvador.

JORNADES SOBRE AUTORIA,PROPIETAT INTEL·LECTUAL IINDÚSTRIES CULTURALS

Organitza: Juan Antonio Ureña(professor de DretAdministratiu-UVEG) i RaquelSuárez (Filologia Espanyola II-UCM). Entrada lliure.DDiiaa:: 17 de novembre.HHoorraarrii:: 10:45 hores.LLlloocc:: Col·legi Major Lluís Vives.

L’IMPACTE DE LA REFORMACOMPTABLE EN LA PIME

Jornada sobre la problemàticad’implementació del Nou PlaGeneral Comptable, des d’unpunt de vista pràctic.DDiiaa:: 20 de novembre.HHoorraarrii:: De 15:30 a 20:30hores.PPrreeuu:: 67 euros per a alumnesd’empreses i institucions ami-gues, 76 per a col·legiats delCol·legi d’Economistes deValència i 90 euros per alpúblic en general.LLlloocc:: Centre Internacional deGandia. Palau dels Borja.

L’ESGLÉSIA I ELS DRETSHUMANS

Conferència a càrrec de JoséMaría Castillo (teòleg). Ambmotiu de la presentació delseu llibre La Iglesia y los dere-chos humanos. Entrada lliure.DDiiaa:: 20 de novembre.HHoorraarrii:: 19:30 hores.LLlloocc:: Aula Magna.C/Universitat 2.

L’ECONOMIA DE LA FESTA FALLERA: LA VOLUNTAT ‘PA’LA FALLA

Taula redona. IV ConversesLes Falles a La Nau 2008. Ambla intervenció de Daniel Buj(Interagrupació de Falles),Julià Pastor (Falla Plaça de NaJordana), Rafael Chaves(director de l’InstitutUniversitari d’Economia Sociali Cooperativa, Universitat deValència). Entrada lliure.DDiiaa:: 24 de novembre.HHoorraarrii:: 19:30 hores.LLlloocc:: Aula Magna.C/Universitat 2.

L’ECONOMIA DE LA FESTA FALLERA: EN LA CORDAFLUIXA: L’ARTISTA IL’ECONOMIA DEL TALLER

Taula redona. IV ConversesLes Falles a La Nau 2008. AmbPau Rausell (Universitat deValència), Josep Devís(Cooperativa Artistes Fallers).Entrada lliure. DDiiaa:: 25 de novembre.HHoorraarrii:: 19:30 hores.LLlloocc:: Aules A i B.C/Universitat 2.

LES SINGULARSALFÀBEGUES DE BÉTERARECUPERADES DEL’EXTINCIÓ

Cicle Conferències del Botànic08. A càrrec de Vicent Cebolla.Entrada lliure.DDiiaa:: 26 de novembre.HHoorraarrii:: 19 hores.LLlloocc:: Auditori Joan Plaça delJardí Botànic. C/Quart 80.

XIII JORNADES JUSTRAMÍREZ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

DDiieess:: 26 i 27 de novembre.HHoorraarrii:: 19:30 hores.LLlloocc:: Aules A i B. C/Universitat2. Entrada lliure.

AMANIDA PEIOT I MAZONI

Cicle Concerts de tardor:Música en valencià en directe.DDiiaa:: 13 de novembre.HHoorraa:: 23 hores.LLlloocc:: Sala Matisse.C/Campoamor 60.PPrreeuu:: Entrada gratuïta amb elcarnet universitari i 3 eurosper al públic en general.

JAZZ AL BOTÀNIC

Cicle Jazz ValenciàContemporani. Jaixira.DDiiaa:: 15 de novembre.HHoorraa:: 19:30 hores.LLlloocc:: Auditori Joan Plaça delJardí Botànic. C/Quart 80.PPrreeuu:: Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar a les taquilles delBotànic des de la setmanaanterior (excepte dilluns).

ADVENTUS MUSICAE

Sabrina Pacucci, violí, PilarParreño, viola, CristinaAguilera, violoncel, RenataCasero, piano. Obres de W. A.Mozart i G. Fauré.DDiiaa:: 18 de novembre.HHoorraa:: 19:30 hores.LLlloocc:: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.PPrreeuu:: Entrada lliure.

MÚSICA A LA CAPELLA

Fernando Pascual León i LuisaMoya Pastor, violins, IreneMerenciano González, viola,Mar Ribas Requena, violoncel.Obres de F. J. Haydn. Aula deMúsica.DDiiaa:: 19 de novembre.HHoorraa:: 19:30 hores.LLlloocc:: Capella de la Sapiència.C/Universitat 2.PPrreeuu:: Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar dues hores abansdel començament a laconsergeria de la Nau.

CÁNDIDA

Cándida, veu; Marcelo Raigal,piano; David Albelda,contrabaix; Dani Tejedor,bateria; Orlando Dibelo,bandoneó; Juan Barcala,guitarra elèctrica. Cicletango_pop@lluisvives.uv.es.DDiiaa:: 20 de novembre.HHoorraa:: 20 hores.LLlloocc:: Col·legi Major Lluís Vives.PPrreeuu:: Entrada gratuïta.

MMÚÚSSIICCAA

CCOONNFFEERRÈÈNNCCIIEESS

TTEEAATTRREE

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS

CCIINNEEMMAA

Aquesta setmana s’ha inaugurat al Jardí Botànic l’exposicióNanoconfluències: mirades artístiques cap allò immensament menut,organitzada per l’associació cultural Piratas de la Ciencia i el Jardí. Unamostra de nanoart on les propostes fan referència als sorprenents horit-zons que obri l’estudi dels elements “nano” o molt menuts. Una nova fusiód’art i ciència, on el primer s’inspira en els avanços de la segona, que ocu-parà l’Estufa Freda del Jardí i el seu Hivernacle Tropical fins el 6 de gener.Els artistes convidats, nacionals i internacionals, són Victoria Vesna, MarcMorgan, Cristina Miranda, Hugo Martínez-Tormo, Santiago Ortiz i VíctorFranco Puntes. En aquesta exposició col·lectiva de nanoart els autors hanpreparat sis vídeos que es projectaran i actuaran com a finestres per acos-tar-se al món d’allò infinitesimal. L’estructura ofereix una reflexió sobreles interaccions entre la cultura, la ciència, l’art, la història i la filosofia,que en definitiva tenen molts nexes de comunicació.D’altra banda, a l’Hivernacle Tropical, Hugo Martínez-Tormo ha treballatamb la llum i el so per a crear la mostra Nanoscenari. En aquesta, la tec-nologia actual s’alia a l’art per a traslladar els conceptes que sorgeixen dela nanociència, tot formant una instal·lació on es trobarà una reflexió èticasobre la natura. Aquesta mostra s’emmarca dins de l’anomenada SetmanaNanoconnexions 2008, que té lloc a València del 10 al 14 de novembre ique pretén analitzar les relacions entre art, societat i nanotecnologia. Espodrà visitar fins el 6 de gener. L’entrada és gratuïta per als visitants delJardí. L’horari, encara per fixar definitivament, serà de 10 a 14 hores i de16 a 18 hores en el cas de l’Estufa Freda, i de 10 a 18 hores a l’Hivernacle.Els canvis en l’horari es podran consultar en la pàgina web del Jardí i altelèfon 96 315 68 00 17. Els dilluns està tancat.

Ja es troba a disposi-ció de la comunitatuniversitària la novapàgina web del’AntenaUniversitària, en laqual es pot trobarinformació útil sobreles característiquesd’aquest servei que,des de l’any 2006,s’ofereix a lesinstal·lacions delCampus dels Tarongers, a partir d’un conveni de col·laboració entre laUniversitat de València i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de València.L’Antena Universitària té com a objectius incentivar la vocació empresarialentre la comunitat universitària de la Universitat de València, promoventla cultura emprenedora i oferint el suport i experiència des del punt devista empresarial; i fomentar les iniciatives empresarials entre la comuni-tat universitària. També pretén facilitar la creació d’empreses tant entreels estudiants de la Universitat de València com entre els ja llicenciats, i laresta del personal integrant de la comunitat universitària. Així mateix,informar sobre les diferents activitats formatives com a recurs per al dis-seny, l’elaboració i la implementació del projecte empresarial. A més de lainformació, l’Antena Universitària ofereix accés a la formació especialit-zada. A través de l’Antena Universitària, la comunitat universitària pot tro-bar informació sobre formació, assessorament i orientació en la creaciódel seu projecte empresarial. Els serveis de l’Antena Universitària estandirigits a totes les persones que integren la comunitat universitària: estu-diants, titulats/des, professors/es i personal d’administració i serveis de laUniversitat de València. La web de l’Antena éswww.antenauniversitaria.com.

L’Antena Universitària estrena pàgina‘web’ per a incentivar els emprenedors

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 2008

CCIITTEESS

10

Exposicions de nanoart al Jardí Botànic de la Universitat

El pròxim 29 de novembre la Fundació Hugo Zárate lliurarà els premis alscontes guardonats en el VI Concurs de Narrativa que convoca anualment,enguany amb el tema La Música. L’acte se celebrarà als locals del centrecultural de la Fundació Carolina Torres ubicats al carrer Rugat 10.Aquestes són les noves instal·lacions del Centre Cultural Carolina Torresdedicades a la creació, formació i divulgació de les obres dels joves enl’àmbit de l’audiovisual, l’escena i la literatura. A més, les dues fundacionshan posat en marxa el primer projecte del Grup d’Activitats Musicals per ala formació d’un grup de veus amb una visió multidisciplinar (música, tea-tre, audiovisuals).D’altra banda, la Fundació Hugo Zárate ha programat un fòrum de mitjansde comunicació que se celebrarà a la Universitat el pròxim dia 22, i laFundació Carolina Torres ha preparat diversos cursos de formació. Es potconsultar més informació en http://cccarolinaformacion.blogspot.com.

Premis de narrativa i cursos de formació

agenda

REDACCIÓ

Al Claustre es va instal·lar un esce-nari. Segons el programa, l’acte co-mençà amb un breu audiovisual depresentació de la Fundació. A con-tinuació el rector de la Universitatde València, Francisco Tomás, pre-sident de la Fundació, va distingirJoaquín Maldonado (mitjançant elsseus fills), el patró gràcies a l’apor-tació inicial del qual es va crear laFundació General de la Universitatde València, sota el comandamentde qui va ser rector en aquell mo-ment, Joaquín Colomer.

Joaquín Maldonado no va poderassistir a l’acte, a causa de la seuaavançada edat: cent un anys. Mal-donado és un dels personatgesclau del segle XX a la ciutat de Va-lència. Aquest corredor de borsa iadvocat va impulsar la creació dela Borsa de València, de la Funda-ció General de la Universitat de Va-lència, del Liceu Francés i d’altresinstitucions i projectes editorialsque van contribuir a la consolida-ció de la democràcia a la ciutat.

L’acte, que estava amenitzatamb breus interpretacions teatralsi musicals, comptava amb la parti-cipació del vicerector de Cultura dela Universitat i vicepresident exe-cutiu de la Fundació, Rafael Gil, idel director de la Fundació, Cristó-bal Súria.

La Fundació es va constituir en

juny del 1983 per a cooperar en elcompliment dels fins de la Univer-sitat de València. Actualment i desde la seua creació és una portaoberta de la Universitat a la socie-tat, més enllà del seu àmbit docenti investigador. La seua activitat esfa present en molt diversos àmbits.

2255 AANNYYSS DDEE FFUUNNDDAACCIIÓÓ EENN IIMMAATT--

GGEESS.. Amb motiu dels actes com-memoratius dels vint-i-cinc anys dela Fundació General de la Univer-sitat de València, el Claustre de laNau acull una exposició sobre totsels serveis i programes que gestio-na aquesta fundació. L’objectiu del’exposició, titulada La Fundació:25 anys al servei de la Universitati la societat, és donar a conéixer elsdistints àmbits en què participaamb una mostra molt il·lustrativaen la qual cada programa queda re-sumit en un gran panell de lonaroja, tots els quals s’han instal·laten les columnes del Claustre.

En catorze panells es recull elque hui en dia és la Fundació Ge-neral de la Universitat. El primerindica tots els àmbits en què par-ticipa a través dels seus programesi patrons: cooperació i solidaritat,cooperació, informació i documen-tació, formació, arts plàstiques, in-serció professional, patrimoni cul-tural, inserció professional…

Entre els diversos panells aparei-xen els programes i els projectes dela Universitat de València, que ac-tualment gestiona o als quals dónasuport la Fundació General: Amics iAntics Alumnes de la Universitat deValència, l’Aula de Teatre, la Delega-ció per a la Integració de Personesamb Discapacitat, el Centre de Do-cumentació Europea, el Centre In-ternacional de Gandia, La Tenda dela Universitat, l’Observatori d’Inser-ció Professional i Assessorament La-boral (OPAL), el Patronat MartínezGuerricabeitia, el Patronat Sud-Nord, el Patronat d’Activitats Musi-cals i l’Àrea de Patrimoni Cultural,entre altres.

Hi ha imatges d’espectacles tea-trals, d’exposicions que han mar-cat la història de la Universitat, delcinqué centenari de la Universitat,en l’organització de la commemo-ració del qual va ser clau la col·la-boració de la Fundació. I és quevint-i-cinc anys donen per a molt.

La Fundació General celebraels seus primers 25 anys

REDACCIÓ

El professor del Departament d’Àlge-bra de la Universitat de València Jo-sep Guia i Marín va presentar ahir di-mecres, dia 12, una nova tesi docto-ral a la Facultat de Filologia. La tesi,que es titula Principis teòrics i meto-dològics per a l’estudi de les unitatsfràsiques en textos versificats. Anàli-si fraseològica de L’Espill, ha estat di-rigida per la professora Maria Conca,del Departament de Filologia Catala-na. El document consta, a més de lapresentació i les conclusions, de cinccapítols i una base de dades de 1.111registres, corresponents a les unitatsfràsiques contingudes en L’Espill.

A partir de l’observació d’un ampliventall de textos poètics medievals dediverses literatures europees, la tesiproposa un mètode sistemàtic per al’elaboració i l’estudi de corpus d’uni-tats fràsiques en context, i en fa l’a-plicació a L’Espill. Així mateix, la lec-tura de L’Espill, des d’una perspecti-va fraseològica i contrastiva, ha per-més l’aportació de correccions en lafixació i interpretació de determinatspassatges del text i l’establiment deLo Cartoixà, de Joan Roís de Corella(1435-1497), com a font de L’Espill.Aquesta novetat obliga a revisar, re-tardant-la, la data d’escriptura deL’Espill.

Des de fa anys, el professor JosepGuia realitza la seua docència en Àl-gebra i la recerca en Fraseologia,àrea de coneixement en què li han es-tat reconeguts dos sexennis d’inves-tigació.

Cal destacar que no és habitualque un doctor en ciències faça unasegona tesi doctoral en lletres. Amés, cal esmentar com a curiositatque el fet de presentar una tesi a laFacultat de Filologia havent complitels seixanta anys només té el prece-dent de Joan Fuster.

Josep Guia ha publicat, entre al-tres, el llibre De Martorell a Corella:descobrint l’autor del Tirant lo Blanc,on tracta de demostrar la interven-ció de Joan Roís de Corella en la re-dacció del Tirant.

La Fundació General de la Universitat de Valènciatenia previst celebrar en la nit d’ahir dimecres, 12de novembre, l’activitat central dels seus vint-i-cincanys. L’acte tenia lloc al Claustre de la Nau, l’edificihistòric de la Universitat de València. L’aniversaricomptava amb la presència del rector, FranciscoTomás; dels membres del seu equip; d’altres rec-tors de la institució d’aquests últims vint-i-cincanys i de representants d’entitats que han contri-buït a la realització i la maduració del projecte.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 2008 11notícies

Una tesi deJosep Guiarevisa la datad’escripturade ‘L’Espill’REDACCIÓ

La Universitat de València i la Funda-ció Universitària Vall d’Albaida vanlliurar divendres passat el Premi JuanJosé Renau. Les guanyadores van serPaloma Almodóvar Martínez, del De-partament d’Organització d’Empre-ses de la Universitat Complutense deMadrid, i María Antonia Vaquero Sán-chez, del Departament d’Estudis Eco-nòmics i Financers de la UniversitatMiguel Hernández d’Elx.

Enguany es concedien els premisde la setena i huitena edició. L’objec-tiu d’aquest guardó és potenciar la in-vestigació en el camp de l’economiaaplicada. En aquest sentit, el treballde Paloma Almodóvar, que ha gua-nyat la setena edició, tracta sobre elsFactors explicatius de l’empresa con-junta internacional: una aplicació alsector manufacturer espanyol i el deMaría Antonia Vaquero es refereix al’Acceleració del procés d’internacio-nalització de l’empresa: una evidèn-cia empírica.

El Premi Juan José Renau porta elnom en record de qui fou un dels va-ledors per a la implantació de la seude la Universitat de València a Onti-nyent, a més de catedràtic d’Organit-zació d’Empreses de la Universitat deValència.

A l’acte de lliurament del guardóvan assistir el rector de la Universi-tat, Francisco Tomás, l’alcaldessad’Ontinyent, Lina Insa, la presidentadels premis i viuda de Renau, Marti-na Meguzzato, el president de CaixaOntinyent, Rafael Soriano, i altresmembres de l’equip rectoral de la Uni-versitat.

El president de l’Institut de CrèditOficial i catedràtic de la Universitat,Aurelio Martínez, fou l’encarregatd’oferir la conferència Conjunturaeconòmica i financera internacional.

Lliurat el Premid’EconomiaJuan JoséRenau

REDACCIÓ

Dimarts passat, 11 de novembre, esva celebrar a la Casa de Cultura deSueca la VI Jornada Joan Fuster. En-guany portava per títol Joan Fuster il’anàlisi de la realitat social i i s’encar-regava de la seua coordinació GustauMuñoz. La jornada estava organitza-da per la Càtedra Joan Fuster de laUniversitat de València i comptavaamb la col·laboració de l’Ajuntamentde Sueca i de l’Institut Interuniversi-tari de Filologia Valenciana.

En l’acte d’obertura participaren elrector, Francisco Tomás; l’alcalde deSueca, Joan Baldoví; i Gustau Muñoz,coordinador dels actes.

Entre altres van intervindre ErnestGarcia, Josep Ramoneda i Adolf Bel-tran.

La VI JornadaJoan Fuster,dedicada a larealitat social

Edifici històric de la Nau, onanit es va celebrar l’actecentral de la commemora-ció. FOTO: MIGUEL LORENZO

Josep Guia.

EFEMÈRIDE. Reconeixement a Maldonado, un dels impulsors

Joaquín Maldonado.

NOUDISE319Dijous, 13 de novembre de 200812 última

PREMI DE COMUNICACIÓCIENTÍFICA JOAN LLUÍSVIVES. S’ha convocat la desenaedició del Premi deComunicació Científica JoanLluís Vives, organitzat per laXarxa Vives amb el suport de laCàtedra de Divulgació de laCiència de la Universitat deValència i la CAM. Hi poden par-ticipar aquelles persones quetinguen inscrita i sense defen-dre públicament, amb dataanterior al 31 d’octubre del2008, una tesi doctoral en unprograma de doctorat d’algunade les universitats de la XarxaVives. El termini de presentaciód’originals acaba el 28 defebrer del 2009. Més informacióen http://www.vives.org/pcc.

FALTARAN LLICENCIATS ENFILOLOGIA CATALANA. Els res-ponsables de les titulacions deFilologia Catalana de les univer-sitats públiques de Catalunya,València i Balears advertirendilluns passat que la demandade filòlegs de català en un futurimmediat serà elevada “fins elpunt que faltaran més llicen-ciats dels que el sistema univer-sitari pot absorbir”. En uncomunicat, la Universitat Rovirai Virgili, on es van reunir diven-dres passat els responsablesd’aquestes titulacions, reivindi-cava que Filologia Catalana ésla titulació amb més alumnesen aquest territori, després del’anglés, i qualificà com a“incorrecta” la percepció quedisminueix el nombre d’alum-nes que s’hi matriculen.

breus

Una de les idees més esteses delsúltims anys és que la universitatestava morta. L’afirmació no feiareferència a la salut acadèmica,investigadora, científica, de lainstitució, sinó a l’ambient estra-nyament tranquil que es vivia enels seus budells. El passat uni-versitari sempre ha sigut con-vuls. La contestació crítica a l’es-tat de les coses tenia als campusel territori més propi, quasi mésintransferible. Les llambordesvan ser en alguns casos el mitjà iel missatge alhora, i la platja,com es deia fa quaranta anys, esmostrava esquerpa contra la pla-

cidesa enganyosa d’una mar encalma. Ara les coses han canviat.El procés de Bolonya ha encés lametxa d’aquella calma absolutaque imperava a les universitats iel debat arriba a graus d’energiaque fa no res haguera resultatimpensable. Les versions d’insti-tucions i estudiants s’enfrontenen un espai que recupera aquellasemiòtica de la discrepància nu-gada a temps de revolta. Jo mésque buscar, aprofundisc en la ve-ritat, la qual trobe al carrer, es-crivia un jove Marx imbuït para-doxalment per un cert lirismeidealista inspirat en el romanti-cisme. La vida universitària hacanviat d’escenari i transcorreals afores del que ha vingut sent

el codi habitual d’un consens ge-neralitzat. Una certa sorpresa enel panorama: l’escassa participa-ció del professorat en el debat.Responsables de la institució i del’alumnat abunden en les seuesexplicacions diferents i al reclamd’aquestes diferències el tempsaquell de la tranquil·litat estra-nya s’ha evaporat per les esclet-xes d’un desencontre que ara perara es manté a l’alça. Els partida-ris del nou pla que s’argumentaen una Europa benefactora per ales universitats veuen com hi hauna altra versió absolutamentcontrària que parla de somnisenganyosos i d’un lliuramentsense condicions al món de l’em-presa. No sé el que durarà el nou

paisatge. Ni si al final quedaràsobre la seua nova superfíciemés llum que ombres (algunacosa d’això escrivia també elMarx poeta) en aquest procésque parla d’una universitat vivaen comptes de morta. Tant de boque sí. Que més llum. Tant debo.

Llum

La columna ¶ Alfons Cervera

REDACCIÓ

El frontó del Pavelló Universitari, si-tuat al carrer Menéndez Pelayo 19,acollirà aquesta vesprada, a les 19hores, el Trofeu Frontó Universitat,una partida de la modalitat de lestres parets que comptarà amb al-guns dels màxims exponents de lapilota a mà. El cartell anuncia Geno-vés II i Espinola contra Pedro i Fage-ca.

El Trofeu Frontó Universitat ésuna iniciativa de la Universitat deValència, Bancaixa i Val Net que técom a objectiu difondre la pilota va-lenciana entre la comunitat univer-sitària, a la qual pertanyen algunsdels jugadors més importants delmoment, com ara Álvaro, o els ma-teixos Genovés II, Fageca i Espinola.

De fet, la tasca difusora de la pilo-ta que realitza la Universitat de Va-lència amb aquesta i altres iniciati-ves ha estat premiada amb un delsguardons anuals que atorga l’empre-sa de pilotaris professionals Val Net,el qual va ser entregat el passat diu-menge dins dels actes del tercer ani-

versari de l’empresa celebrats altrinquet de Bellreguard.

En l’apartat merament espor-tiu, el Trofeu Frontó Universitatpresenta diversos atractius, elprimer dels quals la possibilitatde veure José Cabanes, “Geno-vés II”, proclamat recentmentsubcampió individual d’escala icorda i vigent campió del CircuitBancaixa.

El considerat número dos dela pilota estarà acompanyat pertot un especialista en la moda-litat de les tres parets, Espino-

la, per a enfrontar-se a un altre ex-pert en el frontó, Pasqual II. Aquestjugarà amb Fageca, un dels joves es-caleters que més ha despuntat en-guany i que és vigent campió del Cir-cuit Jove d’Escala i Corda.

A més a més, Fageca, com a com-pany d’Álvaro, es va proclamar cam-pió el mes passat del Trofeu Presi-dent de la Diputació, la màxima com-petició del frontó valencià. Precisa-ment Genovés II i Espinola, els seusrivals de hui, ja varen formar la pa-rella finalista d’aquest prestigióscampionat.

Genovés II iEspinola contraPasqual II i Fageca

Genovés II, en unapartida anterior.

La Universitat deValència, en la seuaaposta per la pro-moció de la pilotavalenciana, ofereixuna de les partidesmés interessants dela temporada. Estracta del TrofeuFrontó Universitatque posa cara a caraGenovés II i Espino-la contra Pasqual II iFageca. La cita éshui dijous a les 19hores al frontó uni-versitari, al Campusde Blasco Ibáñez.L’entrada és gratuï-ta.

PRÀCTIQUES A EMPRESESALS ESTATS UNITS I ELCANADÀ. Continua obert elprograma Integrants: pràcti-ques a empreses als EstatsUnits i el Canadà. Posat en fun-cionament pel Ministerid’Educació i Ciència en desem-bre del 2006, aquest programaestarà en vigor durant els anys2007 i 2008. Poden participar-hi els titulats universitaris ambalt nivell d’anglés o francés isense experiència laboral prè-via. La concessió es fa demanera contínua des de generdel 2007 fins que siguen adju-dicades les 250 places disponi-bles. El termini per a sol·licitarles pràctiques està obert fins el31 de desembre.