Normes pràctiques per a la versió catalana de les ... ?· NORMES PRÀCTIQUES PER A LA VERSIÓ CATALANA…

Download Normes pràctiques per a la versió catalana de les ... ?· NORMES PRÀCTIQUES PER A LA VERSIÓ CATALANA…

Post on 28-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Normes prctiques per a la versi catalanade les denominacions comunes internacionals(DCI) de les substncies farmacutiques

    Lestabliment daquests principis per a ladaptaci de les denominacions comunes internacionals de lessubstncies farmacutiques al catal s el fruit dun llarg procs de treball en qu han participat elsdiversos organismes i agents implicats en ls daquestes substncies i en la difusi de les sevesdenominacions en llengua catalana.

    Inicialment els especialistes ngel Messeguer i Peypoch, qumic del Consell Superior dInvestigacionsCientfiques (CSIC); Jordi Carbonell i Pinyol, farmacutic, i Jordi Cam i Morell, metge, van redactar unprimer estudi que fou la base de la versi posterior elaborada per un equip de farmacutics i lingistesdesignat pel Collegi de Farmacutics de Barcelona i el TERMCAT. Aix, hi van intervenir les farmacutiquesMontserrat Pujad i Bros i Nria Casamitjana i Cucurella i el lingista i farmacutic Carles Riera i Fonts,per part del Collegi de Farmacutics de Barcelona, i la lingista Clia Riba i Vias, per part del TERMCAT.A ms, es va comptar amb la collaboraci i lassessorament de NORMAFARM i dels autors de laprimera versi de les normes.

    Un cop elaborats, els criteris van ser discutits i aprovats en una sessi de normalitzaci, que va tenir llocel 10 de gener de 1991, en la qual van participar membres representatius dels organismes implicats enla fabricaci, ls i la comercialitzaci dels frmacs, juntament amb qumics i lingistes.10 Finalment, elConsell Supervisor del TERMCAT va ratificar les Normes prctiques per a la versi catalana de lesdenominacions comunes internacionals (DCI) de les substncies farmacutiques.

    Desprs de ms de quinze anys, sha considerat que aquests criteris dadaptaci, que prenen com apunt de partida les formes originals de langls, es mantenen plenament vigents, i nicament shanactualitzat amb exemples de nous frmacs, amb la incorporaci de noves correspondncies angls-catal no previstes en la primera versi i amb algunes indicacions sobre les formes sintagmtiques isobre laccentuaci. En la revisi i actualitzaci del criteri hi han intervingut novament, a ms dexperts

    17

    10. Concretament van participar en aquesta sessi Salvador Alegret i Sanrom, de la Secci de Cincies i Tecnologia de lInstitut dEstudis Catalans;Nria Casamitjana i Cucurella, del Collegi de Farmacutics de Barcelona, collaboradora del treball; Josep M. Castell i Barenys, de LaboratorisFerrer, en representaci de Farmaindstria; Jordi Esperalba i Puig, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona; Ramon Magriny iBrull, secretari del Collegi de Farmacutics de Barcelona; Montserrat Nor i Castells, de lInstitut Catal de la Salut; Miquel ngel Perics iBrondo, del Departament de Qumica Orgnica de la Facultat de Qumica de la Universitat de Barcelona; Montserrat Pujad i Bros, enrepresentaci de NORMAFARM, collaboradora del teball; Clia Riba i Vias, del TERMCAT; Carles Riera i Fonts, en representaci de la Facultatde Farmcia de la Universitat de Barcelona, autor del treball; Joan Serra i Manetas, del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitatde Catalunya. Aix mateix, Oriol Casassas i Sim, de lAcadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, i Francesc Jan iCarrenc, de la Facultat de Medicina de la Universitat Autnoma de Barcelona, i tamb la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya, van aportarsuggeriments i observacions al treball.

  • del Collegi de Farmacutics de Barcelona i de lingistes del TERMCAT, especialistes en qumica ifarmacologia de diversos organismes, alguns dels quals ja van participar en lelaboraci de la primeraedici daquestes normes.11 La nova versi daquests criteri ha estat aprovada tamb pel ConsellSupervisor del TERMCAT.

    1. Concepte de denominaci comuna internacional (DCI)

    Els frmacs es coneixen pel seu nom qumic, pel nom genric i pel nom registrat o de marca; aquest darrernassenyala la procedncia, ja que s el nom amb qu el denomina el laboratori que el t registrat.

    Els noms genrics ms difosos corresponen a les denominacions comunes internacionals (DCI).LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) estableix que el procediment de creaci de la DCI dun frmaces basa en la selecci duna partcula monosillbica o polisillbica indicativa de lactivitat farmacolgicade la substncia i del seu origen o estructura qumica, i que es pot reconixer immediatament, ja siguiperqu s molt caracterstica, ja sigui pel lloc que ocupa en la denominaci. Dac la gran importncia dela selecci daquestes partcules, que es poden prendre del nom biolgic de la substncia, de la sevaactivitat farmacolgica o del seu nom qumic. Un cop triada la partcula, la denominaci completa esforma afegint prefixos i/o sufixos que permetin distingir la substncia daltres en la DCI de les qualssutilitza la mateixa partcula.12 Sovint, larrel del nom farmacolgic fa allusi a algun detall estructuralde la molcula del frmac sense arribar a ser un nom qumic.

    LOMS recomana un conjunt de normes per a la formaci de les DCI: no han de ser excessivamentllargues, no han de donar lloc a confusi amb altres denominacions ds com, han de mostrar elparentiu segons el grup farmacolgic, per sense fer suggeriments a ls clnic, han de comenar ambminscula i shan dadaptar a lortografia de cada idioma.

    2. Adaptaci de les DCI al catal

    Per a establir unes normes prctiques per a ladaptaci al catal de les DCI de les substnciesfarmacutiques shan tingut en compte els criteris dadaptaci grfica establerts en treballs similars,redactats en altres llenges. Partint de les denominacions dels frmacs en angls, la llengua de msdifusi daquestes denominacions, a partir de la qual els altres idiomes en fan ladaptaci corresponent,sha seguit el criteri de donar a cada terme la forma com ms ajustada millor a lortografia i la morfologiacatalanes, per mirant de mantenir un equilibri, no sempre fcil, entre els propsits de mximacatalanitzaci de cada terme i lintent de no adoptar solucions excessivament divergents de les quehavien pres les altres llenges de comunicaci internacionals. Per exemple, la i grega de lesdenominacions en angls ha passat a i llatina en la versi catalana, i, igual com es fa amb els termesprovinents de llenges clssiques, la grafia ll anglesa sha adaptat com a ll en catal. En canvi, shaadoptat el criteri de conservar la grafia k de la forma anglesa (amb lexcepci de les formes relacionadesamb lalquil), tal com es fa en el cas de manlleus ds restringit o de determinada procedncia (com arakelvin i karate), tot i que habitualment en catal se sol adaptar en c o q la k dels manlleus dsgeneralitzat (com, per exemple, quiosc i prquing) i dels formants cultes procedents del grec clssic

    NORMES PRCTIQUES PER A LA VERSI CATALANA DE LES DCILxic de frmacs

    18

    11. Concretament han enviat comentaris a aquesta versi els experts Josep Eladi Baos i Dez, de la Facultat de Cincies de la Salut i de la Vida dela Universitat Pompeu Fabra; Montserrat Bosch i Ferrer, de la Fundaci Institut Catal de Farmacologia; Nria Casamitjana i Cucurella, enrepresentaci del Collegi de Farmacutics de Barcelona; Xavier Fuentes i Arderiu, del Laboratori Clnic de lHospital Universitari de Bellvitge;ngel Messeguer i Peypoch, president de la Societat Catalana de Qumica, i Carles Riera i Fonts, de la Universitat Ramon Llull.

    12. Denominaciones comunes para las sustancias farmacuticas: 20o informe del Comit de Expertos de la OMS [En lnia]. Ginebra: OrganizacinMundial de la Salud, 1976. (Serie de Informes Tcnicos; 581) ISBN 92-4-120581-4 -

  • NORMES PRCTIQUES PER A LA VERSI CATALANA DE LES DCI Lxic de frmacs

    19

    13. Els guionets que acompanyen les lletres indiquen la posici daquestes en el mot: si les lletres apareixen entre guionets significa que sempre estroben en posici interior (ex. -ou- -u-: cumafs); si precedeixen els guionets significa que es troben sempre en posici inicial (ex.de- des-: deshidroemetina), i si van posposades als guionets significa que es troben sempre en posici final (ex. -am -am: alprazolam). Siel guionet que les precedeix va entre parntesis vol dir que les lletres poden aparixer tant en posici inicial de mot com en posici interior (ex.(-)kh- (-)k-: amikellina, kellina).

    14. Notem laparici de diresi en la terminaci -ina quan sescau el contacte de la i amb una altra vocal: chymopapain quimopapana; cinchocaine cincocana; phenolphthalein fenolftalena, etc.

    (quimiotaxi, catlic). Pel que fa a aspectes morfolgics, conv destacar la simplificaci en la terminaci-am dels sufixos anglesos -am i -ame; la distinci, per raons de parallelisme amb la sistemtica qumica,de les terminacions -ol i -ole, i tamb el manteniment de la vacillaci de lescriptura amb vocal denllao sense de les formes prefixades dalguns mots compostos (per exemple, dextr(o)).

    Per a una versi catalana encertada de qualsevol DCI, cal fer atenci, bsicament, a sis aspectes: elscanvis ortogrfics respecte de langls, les terminacions dels noms, la formaci de mots compostos, lasintaxi en el cas de les formes sintagmtiques (s a dir, les formes constitudes per ms dun mot), elgnere i laccentuaci.

    2.1 Equivalncies ortogrfiques

    Pel que fa als canvis ortogrfics respecte de langls en les DCI al comenament o al mig dun mot, calfer notar que, normalment, les grafies estranyes al nostre alfabet han estat transcrites per les que hi snhabituals.

    En les llistes segents consten les principals correspondncies ortogrfiques angls-catal pel que fa ala grafia de les DCI al comenament i al mig del mot. En els casos de combinacions de grafies, cal tenirpresent que les normes proposades noms sapliquen quan la combinaci grfica ocorre dins un mateixformant, per no en els casos en qu hi ha contacte de formants. Aix, per exemple, -rh- passar a r enun cas com sodium morrhuate (morruat de sodi), per no en els casos de chlorhexidine (clorhexidina) operhexiline (perhexilina).

    2.1.1 Solucions grfiques que divergeixen de les angleses

    ANGLS CATAL

    -alk- -alc- benzalkonium chloride clorur de benzalconi(quan t relaci amb lalquil) miristalkonium chloride clorur de miristalconi

    -cch-13 -c- calcium saccharate sacarat de calci (-)ch- (-)c- carbachol carbacol(davant de consonant, chenodeoxycholic acid cid quenodesoxiclicde a, o i u) , (-)qu- chloroquine cloroquina(davant de e, i i y) chymopapain quimopapana14

    cinchocaine cincocanametochalcone metocalconathiocolchicoside tiocolquicsid

    de-, des- des- dehydroemetinec deshidroemetina(quan vol dir mancana de) desflurane desflur

    -ff- -f- steffimycin estefimicina

    (-)kh- (-)k- amikhellin amikellinakhellin kellina

  • -II- -II- allobarbital allobarbitalamoxicillin amoxicillinaampicillin ampicillina

    -ou- -u- acenocoumarol acenocumarolcoumafos cumafsdicoumarol dicumarol

    (-)ph- (-)f- adiphenine adifeninaaminophylline aminofillinaphenolphthalein fenolftalena

    -rh- -r- sodium morrhuate morruat de sodi

    s+cons.- es+cons. spironolactone espironolactonastanozolol estanozololstreptomycin estreptomicina

    (-)th- (-)t- artemether artemtererythromycin eritromicinaethambutol etambutolthiamine tiamina

    (-)y- (-)i- amitriptyline amitriptilinaoxytocin oxitocinaxenysalate xenisalat

    2.1.2 Solucions grfiques que coincideixen amb les angleses

    Laplicaci estricta de criteris etimolgics en ladaptaci de les grafies de les DCI obligaria elsusuaris a tenir presents uns coneixements lingstics, qumics o histrics (segons la llengua deprocedncia, el compost i la influncia dels noms propis) que shan considerat excessius en unesnormes de funci primordialment utilitria. Per aquest motiu, algunes grafies en catal esmantenen amb la mateixa forma que en angls. Per exemple, no shan modificat les grafies nb inp provinents de langls, seguint el criteri adoptat per altres llenges com ara el francs i elcastell.

    Tamb cal remarcar que, en general, i amb lexcepci de les formes relacionades amb lalquil, shaseguit el criteri de conservar la grafia k de la forma anglesa, com tamb es fa en la versi llatina, toti que habitualment en catal se sol adaptar en c o q la k dels manlleus mpliament difosos i dsgeneralitzat (quiosc, prquing) i dels formants cultes procedents del grec clssic (quimiotaxi, catlic,leucmia, cefalea). En altres casos, per, especialment en termes internacionalment molt fixats,ds restringit, dorigen antroponmic o en els xenismes, tamb es mant la k original (kiwi, ka,kelvin, kulak).

    Malgrat que la decisi de conservar la k de langls pugui entrar en contradicci en alguns casosamb lescriptura de formes ja normatives o amb tradici en catal (per exemple, aldesleukina,malgrat que el diccionari normatiu recull leucina, o ketocana, malgrat la tradici descriure amb cels derivats de la cetona), cal tenir present que les grafies de les DCI tenen un carcterfonamentalment convencional i arbitrari, a causa de la seva finalitat eminentment prctica. Aquestacaracterstica es reflecteix en les diferents grafies que pot adoptar un mateix component en laversi anglesa. Aix, el prefix ceto-, relatiu a grups cetnics, en angls, apareix a vegades amb c(cetomacrogol 1.000) i a vegades amb k (ketoprofen, ketorolac).

    NORMES PRCTIQUES PER A LA VERSI CATALANA DE LES DCILxic de frmacs

    20

  • ANGLS CATAL

    -cc- -cc- (vegeu, per, succimer succmer-cch- -c-) sulfasuccinamide sulfasuccinamida

    (-)ft- (-)ft- ceftazidime ceftazidimaftivazide ftivazidanaftifine naftifina

    (-)k- (-)k- (vegeu, per, amikacin amikacina-alk- -alc-) ketoconazole ketoconazole

    ketoprofen ketoprofnkitasamicin kitasamicinarokitamycin rokitamicina

    -mc- -mc- amcinonide amcinonidafamciclovir famciclovirtriamcinolone triamcinolona

    -mf- -mf- amfetaminil amfetaminilbromfenac bromfenacgemfibrozil gemfibrozil

    -mt- -mt- triamterene triamter

    -nb- -nb- clenbuterol clenbuterolfenbendazole fenbendazolevinblastine vinblastina

    -nn- -nn- acemannan acemannancinnamedrine cinnamedrinacinnarizine cinnarizina

    -np- -np- fenproporex fenproporexphenprocoumon fenprocumvinpocetine vinpocetina

    (-)qua- (-)qua- afloqualone afloqualonapraziquantel praziquantelquazepam quazepam

    -rr- -rr- gleptoferron gleptoferrpyrrolnitrin pirrolnitrina

    -ss- -ss- desmopressin desmopressinafelipressin felipressinalypressin lipressina

    -z- -z- altizide altizidaamperozide amperozidamofezolac mofezolac

    2.2 Terminacions

    Es fa correspondre a cada terminaci anglesa una terminaci catalana segons la tradici de lanomenclatura cientfica catalana, i amb parallelisme amb el que ja sha fet en la nomenclaturasistemtica de qumica orgnica. Excepcionalment, dues o tres terminacions angleses diferents shan

    NORMES PRCTIQUES PER A LA VERSI CATALANA DE LES DCI Lxic de frmacs

    21

  • fet confluir en una de sola catalana, perqu, o b no tenen precedents qumics que justifiquin deconservar la diferenciaci (per exemple, -ame i -am, que shan adaptat com a -am), o b la tradicidadaptaci entre els farmacutics aix ho aconsellava (per exemple, -ate i -at, que tradicionalment shanadaptat com a -at).

    Cal advertir que, en alguns casos didentitat terminal entre la forma anglesa i la forma catalana, shaintrodut una lleu modificaci de tipus diacrtic en la versi catalana, bsicament accents i diresis, peradaptar les denominacions a l...