normes generals d’estil per a les publicacions de ?· normes generals d’estil per a les...

Download NORMES GENERALS D’ESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE ?· NORMES GENERALS D’ESTIL PER A LES PUBLICACIONS…

Post on 21-Oct-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Societat Catalana d'Estudis Hebraicsfilial de l'Institut d'Estudis Catalans

    NORMES GENERALS DESTIL

    PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB

    Sumari

    1. Introducci ............................................................................................................................. 1

    2. Observacions sobre ls dalguns carcters ............................................................................... 2

    3. Altres detalls sobre el format del text ....................................................................................... 2

    4. Transliteraci i transcripci de lhebreu i del grec .................................................................... 2

    5. Terminologia especfica dhebraisme ....................................................................................... 3

    6. Smbols dels llibres de la Bblia i manera dindicar les referncies bbliques .............................. 4

    7. Transcripci dels noms dels ordres i tractats de la Misn i el Talmud i manera dindicar les referncies misnaiques i talmdiques .................................................... 4

    8. Altres abreviacions ................................................................................................................... 4

    9. Bibliografia i referncies bibliogrfiques ................................................................................... 4

    10. Majscules i minscules .......................................................................................................... 5

    11. Apstrof .................................................................................................................................. 5

    12. Cursiva.................................................................................................................................... 5

    13. Versaletes ................................................................................................................................ 5

    14. Altres ...................................................................................................................................... 6

    1. Introducci

    Aquestes instruccions resumeixen i complementen les normes de lIEC contingudes en Josep M. Mestres (coord.), Criteris i altres materials per a la correcci i ledici de textos a lInstitut dEstudis Catalans (Barcelona, IEC, gener del 2006).

    Si escriviu amb el programa Microsoft Word, conv que fer servir les plantilles que podeu descarregar del web de la Societat Catalana dEstudis Hebraics (http://scehb.iec.cat/), apartat de Publicacions, pgina de la Revista Tamid, enlla del final de la pgina (http://scehb.iec.cat/ publicacions/revista-tamid/plantilles/).

    El format de larxiu informtic ha de ser preferentment: Microsoft Word en qualsevol de les seves versions, WordPerfect en qualsevol de les seves versions (solament si no feu servir carcters de transcripci o dalfabets diferents del llat) o b rich text format per a Windows. Consulteu al Comit Editorial la possibilitat de fer servir qualsevol altre format. Si no feu servir les plantilles indicades, escriviu amb espai interlineal 1,5 i lletra Times New Roman de 12 punts (en una de les ltimes versions si necessiteu carcters especials per a transcripci; si tot i aix us falten alguns carcters especials, poseu-vos en contacte amb els editors de la revista: scehb@iec.cat). Per a lhebreu podeu fer servir la mateixa famlia de lletra Times New Roman o b la famlia SBL Hebrew (la segona s necessria quan hi ha accents o quan la Times New Roman no presenta correctament la

  • NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB

    2

    vocalitzaci). Desactiveu la partici de mots a final de ratlla: no partiu cap mot. Fixeu els marges superior i inferior en 2,5 cm i els marges esquerre i dret en 3 cm.

    2. Observacions sobre ls dalguns carcters

    Cometes. Per a escriure citacions, pensaments, ttols darticles de revista o de captols de llibre, etc., es fan servir dentrada les cometes baixes: i .1 Cometes altes quan el text corresponent ja va dins de les cometes anteriors: i . Quan el text ja va incls dins dels dos tipus de cometes anteriors o per a expressar significats en contextos tcnics, cometes simples: i . En les bibliografies o referncies bibliogrfiques, les traduccions dels ttols sindiquen entre claudtors i cometes baixes.

    Gui. Per a marcar incisos o dilegs es fa servir el gui llarg o gui m: (Unicode 2014). Si us s ms cmode, podeu fer servir dos guionets seguits (--) que convertirem automticament en un gui llarg. Entre el gui i el text de lincs no hi ha dhaver cap espai; en canvi, el conjunt de lincs i els guions ha danar separat per espais de la resta del text; exemple:

    Senyors continu, excuseu-me de les meves sortides brusques...

    Espai fi. Per a separar els grups de tres xifres dels numerals quan es tracta de quantitats num-riques i no de nmeros dordre, es fa servir un espai fi (Unicode 2009) i no el punt. Per a escriure aquest espai fi fent servir els teclats Catal-U o CatTransU de qu es parla en la nota 1 cal prmer la combinaci Alt+punt, Espaiador; tamb podeu fer servir el codi , que en el moment de ledici se substituir automticament per lespai fi. Per exemple: 3259 sous. Per: lany 1999 (nmero dordre).

    3. Altres detalls sobre el format del text

    No escriviu mai ms dun espai seguit. En lloc daix, feu servir el tabulador, la sagnia, les columnes, les taules...

    No repetiu retorns manuals per a comenar una pgina nova: feu servir el codi de pgina nova propi del programa.

    Les crides a les notes no han danar mai en cursiva ni en negreta, encara que el text on vagi la crida estigui en algun daquests tipus de lletra.

    Vigileu que els signes de puntuaci no quedin en cursiva o negreta pel fet de trobar-se al costat dun mot en cursiva o negreta; els signes de puntuaci han danar en el tipus de lletra del context.

    Escrivim un espai entre les inicials dels noms i entre els diversos elements acabats en punt duna abreviatura composta; per exemple: M. A. Pmies, p. ex..

    4. Transliteraci i transcripci de lhebreu i del grec

    El text hebreu, inclosos els noms propis, es transcriu segons la Proposta de transcripci de lhebreu en textos escrits en catal de lInstitut dEstudis Catalans; es pot consultar en lnia a partir de lenlla que hi ha en lapartat de Publicacions del web de la Societat Catalana dEstudis Hebraics, http://scehb.iec.cat. Tots els ttols de llibres i articles escrits en hebreu es transcriuen amb el sistema de transcripci rigorosa de lhebreu modern, excepte pel que fa al que ms avall es diu sobre els llibres bblics i els tractats de la Misn i el Talmud. Saplica aquesta norma tamb a obres molt difoses esmentades dins el text, com Zohar, Mine Tora, ulan Aru, etc. Laccent tnic en la

    1. Per a escriure els carcters que no sn presents en el teclat fsic, el ms prctic s fer servir un

    controlador de teclat que permeti introduir fcilment tots aquests carcters en qualsevol programa de Windows (veg., p. ex., els teclats Catal-U i CatTransU en la pgina web http://www.b-j.cat/teclats).

  • NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB

    3

    transcripci rigorosa noms es fa servir quan, en lescriptura de mots allats, conv cridar latenci del lector sobre la posici de laccent.

    Les sigles hebrees es transcriuen dacord amb el sistema de transcripci fontica rigorosa, tal com mostren els exemples segents:

    = RaMBaN (= rab Moss ben Nahman) = RaBA (= rab Salom ben Adret) = ha-aS (= els sis ordres de la Misn / del Talmud)

    = aZaL (= els nostres savis, de beneda memria)

    Es pot fer servir la transcripci simplificada en el cas dalgun autor conegut ms per la sigla hebrea o lacrnim catal que pel nom complet, com s el cas de Raix (rab Xelom Yishaq).

    Com a carcters de transcripci cal fer servir els corresponents carcters Unicode. Es poden escriure amb facilitat amb els teclats Catal-U o CatTransU del Windows, descarregables de la pgina web http://www.b-j.cat/teclats.

    Els noms propis bblics grecs es transcriuen tal com apareixen en la Bblia Catalana Interconfessional, 12a edici, Barcelona, 2008. Per a la transcripci del grec, el sirac i el copte es fan servir els criteris de: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) i Associaci Bblica de Catalunya, Llibre destil per a escrits de teologia i filosofia, Barcelona, 2008, p. 28-30. Per a la transcripci de lrab: Proposici sobre els sistemes de transliteraci i transcripci dels mots rabs al catal, en: Institut dEstudis Catalans, Documents de la Secci Filolgica, I, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1990, col. Biblioteca Filolgica, nm. 19, p. 141-158.

    5. Terminologia especfica dhebraisme

    Les llistes segents inclouen termes especfics dhebraisme que no han estat inclosos en el DIEC fins a la segona edici, i altres que no hi han estat encara inclosos per que han estat mpliament discutits entre un grup dhebraistes i havien estat proposats per a ser inclosos en la segona edici del DIEC.2 Mentre lIEC no els aprovi amb una forma diferent, es faran servir en la revista amb la grafia que aqu es proposa.

    a) Termes inclosos en la segona edici del DIEC: Nom de les lletres hebrees: lef, bet, gumel, dlet, he, vau, zain, het, tet, iod, caf, lmed, mem,

    nun, smec, ain, pe, tsade, cof, reix, sin, xin, tau. Nom dels mesos: nissan, iar, sivan, tammuz, av, elul, tixr, heixvan o b marheixvan, quisleu,

    tevet, xevat, adar, segon adar. Altres: halac, midraix. b) Termes no inclosos en la segona edici del DIEC: Nom dels mesos de lantic calendari: aviv, ziu, etanim, bul. Altres: agad, agdic -a, amorata, antitipus, asideu -a, cantilaci, eulgia (frmula de benedicci,

    etc.), exiliarca, gaon, halquic -a, hic