normes de participació. resum del projecte normatiu: reglament de participació ciutadana

Normes de participació Resum del Projecte Normatiu: Reglament de Participació Ciutadana

2

UNA QÜESTIÓ PRÈVIA…

Què és la participació?

És el dret de la ciutadania a intervenir activament en la creació i definició de polítiques públiques.

Permet complementar la legitimitat del sistema representatiu, que atorga al govern la capacitat de prendre les decisions que consideri més oportunes, en un marc de legalitat i transparència, però millorant-lo amb un sistema participatiu.

3

Com es regula la participació a Barcelona?

La participació a la ciutat de Barcelona està reglamentada a les Normes de Participació Ciutadana. És el document marc que regula els òrgans, els processos i els mecanismes de la participació de Barcelona, així com els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes en matèria de participació.

4

Són tres reglaments que es tramiten en paral·lel però que estan relacionats

Els tres reglaments van ser creats per al desenvolupament dels drets de participació.

Reglament de Participació Ciutadana

(elaborat el 1986 i reelaborat el 2002; darrera modificació: 2009)

Reglament General

d’Organització i Funcionament dels Districtes

(elaborat el 2001 i modificat el 2009 pels Consells de Barri)

Reglament Intern del Consell de

Ciutat (elaborat el 2005)

5

COMISSIÓ DE GOVERN

El govern

QUINZE DIES PER A AL·LEGACIONS DELS

PARTITSPartits de l’oposició

COMISSIÓ DE GOVERN AMB

INCORPORACIONS

El govern

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA

El govern i l’oposició

EXPOSICIÓ PÚBLICA PROCÉS

PARTICIPATIULa ciutadania

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA

El govern i l’oposició

PLENARI DEL CONSELL

MUNICIPALEl govern i l’oposició

Procés d’aprovació dels tres projectes normatius

I per què és així?Perquè ho estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM), que és la norma que regula com es tramiten les disposicions normatives a l’Ajuntament. Articles 108-114

En aquest moment és quan els ciutadans i ciutadanes poden fer al·legacions, suggeriments, etc.

6

EL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

TÍTOL 2: El foment

de l’associa-cionisme

TÍTOL 1: Els drets de

la ciutadania

TÍTOL 6: Les

instàncies de mediació

i empara

TÍTOL 3: Els òrgans

de participació

TÍTOL 4: Els

processos de

participació

TÍTOL 5: Els

mecanismes de

participació

7

PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBATAlguns exemples…

Què creieu que falla a la participació de Barcelona? Feu una proposta de millora amb relació a allò que creieu que falla. Com creieu que es pot millorar la participació ciutadana a Barcelona?

Considereu que el funcionament dels òrgans, dels espais i dels processos de participació a la ciutat de Barcelona és bo? Per què?

Penseu que els reglaments i les estructures actuals recullen de manera adequada totes les formes de participació que es produeixen a la ciutat?

Creieu que la participació de les entitats i la ciutadania té un impacte real en la gestió de la ciutat?

Quins recursos econòmics, humans i materials hauria de destinar l’Ajuntament a la participació?

8

Aquest títol fa referència a aspectes relatius a la informació que cal donar a la ciutadania

quant a la participació: com s’articulen el dret de petició i la iniciativa ciutadana.

El dret de petició és un dret que tenen totes les persones: permet sol·licitar informació

sobre actuacions municipals, però, també, fer arribar suggeriments. Per exercir-lo cal

identificar-se amb nom, cognoms i DNI.

La iniciativa ciutadana permet fer propostes sobre temes de competència municipal,

proposar disposicions o proposar fer una activitat d’interès públic. Les matèries ja regulades

pel ROM no s’hi poden acollir.

És un mecanisme similar a aquell que al Parlament es coneix com a iniciativa legislativa

popular (ILP)

Propostes de modificació: s’indiquen d’una manera clara i regulada els passos a seguir

per exercir la iniciativa ciutadana, aspecte que a les normes del 2002 no estava

plenament desenvolupat.

TÍTOL PRIMER: Els drets de la ciutadania

9

En què es diferencia una iniciativa ciutadana i el dret de petició?El dret de petició el pot exercir una persona, mentre que la iniciativa implica un conjunt de signatures.En tots dos casos, cal que l’objecte sigui de competència municipal; en queden excloses les matèries que són objecte del ROM i els preus públics.Les persones majors de setze anys poden signar la iniciativa, però no poden formar part de cap comissió promotora ni ser fedetàries (cal que siguin majors d’edat).Es necessita, com a mínim, l’1 % de les persones majors de setze anys empadronades a Barcelona (unes 13.000), o el suport mínim del 10 % de les entitats del Fitxer d’Entitats (unes 500).El procediment de recollida de signatures i tramitació està regulat (art. 9 i art.10).Quan parlem d’una activitat d'interès públic, cal que tinguem en compte el següent: les entitats signants han d’haver adoptat el codi ètic de les associacions i, a més, cal que presentin una declaració on manifestin que es comprometen a aportar mitjans per col·laborar en l’activitat proposada.L’òrgan competent al qual s’eleva la proposta és la Comissió del Consell Municipal competent en la matèria, on s’apleguen tots els grups municipals amb representació al Consistori.

TÍTOL PRIMER: Els drets de la ciutadania Algunes preguntes

10


Esteu d’acord amb el procediment per demanar una iniciativa ciutadana? Creieu que el nombre de signatures i el temps de recollida són adients?

Com es podria millorar la gestió de la informació per part de l’Ajuntament? Creieu que és prou transparent?

Com creieu que s’hauria d’articular la participació de les entitats en l’impuls de les iniciatives ciutadanes?

Esteu d’acord que la Comissió del Consell Municipal competent en la matèria valori l’admissió a tràmit de la iniciativa ciutadana? Qui creieu que ho hauria de decidir i d’acord amb quins criteris?

11

TÍTOL SEGON: El foment de l’associacionisme

Aquest títol regula la relació entre l'Ajuntament i les associacions. Inclou el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, el Codi Ètic de les Associacions i la Gestió Cívica d’Equipaments.

1. El Fitxer és l’instrument -la base de dades- de què disposa l’Ajuntament per identificar i facilitar la relació amb les associacions.

2. El Codi Ètic és un instrument d’assessorament i autoregulació de les associacions per treballar els valors cívics; posa en valor la forma jurídica de l’associació. Les entitats adherides al Codi comparteixen el seu compromís amb els valors cívics.

3. La Gestió Cívica és un instrument de participació ciutadana, en forma de model de gestió indirecta, mitjançat el qual s'atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d'activitats, d’equipaments o de serveis, i aporta, com a valor afegit al projecte, entre altres aspectes, l’experiència i el coneixement de l’entitat en el territori o l’àmbit temàtic.

12

TÍTOL SEGON: El foment de l’associacionisme

4. La Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà és una figura de reconeixement que es dóna a les entitats adherides al Codi Ètic que formen part del Fitxer. Els permet fer propostes sobre assumptes inclosos a l’ordre del dia dels plenaris.

Propostes de modificació: les entitats d’interès ciutadà poden tenir avantatges en l’adjudicació de contractes de caràcter social o assistencial en igualtat de condicions amb propostes econòmicament més favorables.

13


Considereu que les associacions han d'influir en el govern de la ciutat? En cas afirmatiu, com es pot potenciar aquesta influència?

Creieu que l’associacionisme està prou reconegut per la ciutadania i l’Ajuntament?

Creieu que té sentit promoure instruments com ara el Codi Ètic o la Declaració d’Entitat d’Interès Ciutadà? En cas afirmatiu, quins avantatges considereu que ha de comportar per a les entitats adherides i quins tipus d’entitats s’hi han de poder acollir?

Considereu que la gestió cívica és una forma adequada de participació del teixit associatiu?

14

TÍTOL TERCER: Els òrgans de participació

El títol tercer parla dels òrgans de participació. Comença pel Consell de Ciutat, que és el màxim òrgan de participació i té el seu propi reglament.També tracta dels consells sectorials de ciutat, que són els espais on les entitats del sector (medi ambient, educació, àmbit social, cultural…) debaten aspectes relatius a les línies d’actuació del seu sector. Són espais estables amb participació restringida als seus membres.La presidència del Consell de Ciutat i dels consells sectorials recau en l’alcalde o alcaldessa, que pot delegar en algun regidor o regidora amb competències en la matèria del Consell.

Principals novetats: • Anar cap a la racionalització. Regular la fusió i la dissolució dels consells.• A les seves funcions, s’hi ha afegit la capacitat de debatre el pressupost del

seu sector temàtic, i, si escau, de fer-ne un dictamen (article 31, apartat 6).• També s’obre la possibilitat, a través del Consell de Ciutat, de proposar punts

per a l’ordre del dia al Consell Plenari de la ciutat.

15

TÍTOL TERCER: Els òrgans de participació Algunes preguntes

• Com poden proposar els consells punts de l’ordre del dia del Plenari del Consell Municipal?Quan un consell vol proposar punts de l’ordre del dia del Plenari del Consell Municipal sobre temes d'interès general de la col·lectivitat veïnal, en el marc de les funcions del Consell, cal que ho proposi al Consell de Ciutat. És important aclarir que al Consell de Ciutat, en tant que consell dels consells, hi ha un representant de cada consell sectorial d’àmbit de ciutat i de cada consell ciutadà de districte.

• Com es regula la fusió i la dissolució dels òrgans sectorials?El Pla Director Municipal de Participació Ciutadana ja recull la necessitat de poder fer convocatòries conjuntes dels consells per millorar-ne l’eficiència. La proposta normativa obre la possibilitat de fusionar consells o d’eliminar-los, si:

1. En el cas de la fusió, els consells implicats hi estan d’acord;2. el Consell de Ciutat en fa un informe positiu; 3. el Consell plenari ho acorda.

16


Considereu que el Consell de Ciutat disposa actualment de prou reconeixement i capacitat d’influència per intervenir ens els principals assumptes d’interès ciutadà? Se’l coneix prou?

Penseu que els consells sectorials tenen prou influència en el seu àmbit d’actuació?

Com es pot avançar cap a uns pressupostos participatius que facin imprescindibles la discussió i la valoració del projecte de Pressupost Municipal per part dels consells sectorials i del Consell de Ciutat?

Creieu que ha de ser possible que l’òrgan de participació que promou la inclusió d’un punt a l’ordre del dia del plenari del Consell Municipal intervingui directament en la seva presentació?

Considereu que la racionalització d’òrgans de participació s’ha de limitar a una reducció quantitativa? Com es podria fer d’una manera més qualitativa?

17


Actualment els consells són presidits pel Regidor de l’àrea corresponent i en el cas del Consell de Ciutat per l’Alcalde i la vicepresidència és associativa. Creieu que cal contemplar la presidència associativa del Consell de Ciutat i dels consells sectorials ?

18

TÍTOL QUART: Els processos de participació

Els processos de participació són processos oberts a la ciutadania; tenen un caràcter temporal i, per tant, data de caducitat.Es desenvolupen per iniciativa de l’Ajuntament o per iniciativa ciutadana, i tenen quatre fases:

1. Informació i comunicació: s’explica l’objecte del procés.2. Aportacions: es faciliten els mecanismes i els canals perquè la ciutadania participi.3. Deliberació: cal arribar a un consens d’allò rebut com a aportació.4. Devolució: l’Ajuntament dóna una resposta i argumenta la seva decisió.

Aquest títol també recull l’elaboració de memòries participatives com a part indispensable dels processos de participació i per a l’avaluació del procés.

Quan els processos es refereixen a grans projectes de ciutat, afecten tres o més districtes o, en el cas del Programa d’Actuació Municipal, cal celebrar una Audiència Pública.

19

TÍTOL CINQUÈ: Els mecanismes de participació

Els mecanismes de participació són espais de participació oberts a la ciutadania. En aquest apartat es recullen les audiències, el Registre Ciutadà i les consultes, així com aspectes metodològics.L’audiència, que pot ser tant d’abast de ciutat com de districte, és un espai obert a la ciutadania i generalment està vinculada a un procés de participació. El PAM n’és un bon exemple. Un procés participatiu pot incloure la celebració d’una audiència.Hi ha audiències específiques per a infants i joves d’11 a 17 anys que es realitzen anualment. L’estructura sempre és similar:

• Presentació del tema.• Intervenció de la ciutadania.• Rèplica del govern.

Existeix l’Audiència de Pressupostos (té un apartat propi en el projecte normatiu).

Propostes de modificació:Els grups municipals NO intervindran en l’Audiència Pública, tret que s’hagi acordat prèviament o que la presidència els doni la paraula.La Junta de Portaveus limitarà el temps d’intervenció de la ciutadania a l’Audiència Pública.

20

TÍTOL CINQUÈ: Els mecanismes de participació

El Registre Ciutadà: és la base de dades de les persones que manifesten la voluntat de participar en els afers de la ciutat.Les consultes ciutadanes: són espais per invitar la ciutadania a votar i donar opinions sobre afers municipals.

Principals novetats:S’obre la possibilitat de fer consultes d'àmbit menor en un districte.S'elimina la restricció existent de fer-ne només una a l’any.L'òrgan municipal competent haurà de respondre sobre allò sorgit a la consulta; és a dir, cal que l’Ajuntament doni una resposta.

Propostes de modificació:Es recull la necessitat de retransmetre en directe, per internet, les Comissions de Plenari.Es fomenta que els districtes, en tant que sigui possible, facin el mateix amb el plenari dels districtes.

21

Algunes preguntes

• Qui pot convocar una Audiència?L’alcalde o alcaldessa, per iniciativa pròpia, per iniciativa del Plenari.Les entitats i la ciutadania poden presentar la demanda d’audiència a l’alcalde o alcaldessa, amb l’1 per cent, com a mínim, de les persones majors de setze anys empadronades a Barcelona i amb caràcter monogràfic (d’un tema concret).Estem parlant, aproximadament, de 13.000 persones.

• Qui pot sol·licitar fer una consulta?L’alcalde o alcaldessa, per iniciativa pròpia, per iniciativa del Consell Plenari o del Consell de Ciutat.

La ciutadania també pot adreçar una proposta de consulta a l’Ajuntament. Per fer-ho, cal adjuntar les signatures d'adhesió de l’1 per cent, com a mínim, de les persones majors de 16 anys empadronades en l’àmbit on es pretengui fer la consulta (a l’article 42 s’explica el procediment).

22


Les Audiències són espais que permeten la participació eficaç de la ciutadania? El terme audiència és apropiat per un espai de participació, Creieu que els Consells de barri poden complir aquesta funció i que l’Audiència és encara necessària?

Quina hauria de ser la unitat territorial mínima per a convocar consultes ciutadanes? Ciutat, districte, barri o carrer?

Quin ha de ser el procediment per convocar audiències o consultes per part de la ciutadania? Quin ha de ser el número mínim de signatures necessàries i el temps disponible per a recollir-les?

Qui ha de decidir i amb quins criteris sobre l'admissió a tràmit de les propostes de consulta a la ciutadania

23

TÍTOL SISÈ: Les instàncies de mediació i empara

Aquest títol incorpora diversos conceptes, com ara:

La mediació comunitària:

Què és?

La mediació és una estratègia d’intervenció que posa en valor la capacitat de les persones a l’hora de responsabilitzar-se i d’implicar-se en la resolució de conflictes que els afecten i que té com a objectiu gestionar una solució dialogada.

Potencia una coresponsabilitat entre les persones que participen de forma activa en la resolució dels seus problemes i un comportament que afavoreix la participació de la comunitat en els afers públics. La mediació és una estratègia basada en la comunicació i l’escolta activa dels problemes i les inquietuds de la ciutadania, a fi d’aconseguir la seva resolució i restablir la convivència. Mitjançant la mediació contribuïm a assolir una Administració més propera i més eficaç i a enfortir la confiança de la ciutadania en el govern municipal.

24

TÍTOL SISÈ: Les instàncies de mediació i empara

• Àmbits en què es pot aplicar:

Mediació en conflictes veïnals

Mediació intercultural

Mediació interreligiosa

Mediació per a la no discriminació

Mediació en conflictes de l’ús de l’espai públic

Quin ha de ser l’encaix entre els espais i serveis de mediació comunitària i els òrgans de participació?

25


La Comissió d’Empara: és un òrgan col·legiat dins del Consell de Ciutat i té com a objectiu garantir els drets participatius. Els informes es transmeten al síndic o síndica de Barcelona.

Algunes preguntes

• Qui és pot acollir a la Comissió d’Empara i com s’ha de fer?Qualsevol ciutadà, ciutadana, entitat o associació que consideri que els seus drets participatius han estat vulnerats.

El procediment consisteix a presentar una instància en què s’exposi clarament el motiu de la queixa.

26

Documents de consulta per saber-ne més

• El Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010-2015. ( Aprovat en Consell Plenari 1 octubre 2010)

• MESURA DE GOVERN: Ordenació i criteris comuns de les intervencions amb estratègies de mediació comunitària a l’Ajuntament de Barcelona.

( Presentat a la comissió de Presidència i Règim interior del dia 19 de juny del 2013)

• Conceptualització de la gestió cívica.

• Dictamen de “Proposta de Dictamen sobre la racionalització dels òrgans” del Consell de ciutat( aprovat en Plenari del Consell de ciutat el 8 de maig del 2012)

http://bit.ly/Kx2mDd

• Dictamen” Recomanacions del pressupost 2014” del Consell de Ciutat. ( aprovat en Plenari del Consell de ciutat el 23 d’octubre del 2013)

http://bit.ly/1jkcXQv





27

Documents de consulta per saber-ne més

• Informe "Les associacions de Barcelona i la participació en els afers municipals" (Observatori del Tercer Sector, 2009):

http://bit.ly/1mnTXO9

• Diagnòstic dels òrgans i els mecanismes formals de participació de l'Ajuntament de Barcelona (Fundació Catalunya Segle XXI)

http://bit.ly/1hLXJ2W





normes de participació. resum del projecte normatiu: reglament de participació ciutadana

News & Politics