ndex Introducci Objectius 1.Norma jurdica 1.1.Llenguatge i normes 1.1.1.Usos del llenguatge 1.1.2.Direccions d'ajust 1.1.3.Tipologia de les normes 1.1.4.Prescripcions. Elements de les prescripcions 1.1.5.Normes i proposicions normatives 1.2.Les normes jurdiques com a prescripcions. Problemes 1.3.Tipus de normes jurdiques: normes prescriptives i normes constitutives 1.3.1.Casos genrics i casos individuals 1.3.2.Altres tipus de normes 1.4.Regles i principis 2.Sistema jurdic 2.1.Sistemes normatius esttics i dinmics 2.2.El dret com a sistema esttic: les relacions lgiques 2.2.1.Normes formulades i normes derivades 2.2.2.Propietats formals dels sistemes normatius 2.3.El dret com a sistema dinmic: les relacions gentiques 2.3.1.Les normes de competncia 2.3.2.La derogaci. Problemes d'indeterminaci lgica del sistema 2.3.3.Sistema jurdic i ordre jurdic 2.4.Validesa jurdica 2.4.1.Criteris de validesa jurdica 2.4.2.Pertinena i aplicabilitat 2.5.La identitat del sistema 2.5.1.La norma bsica de Kelsen 2.5.2.La regla de reconeixement de Hart Resum Activitats Exercicis d'autoavaluaci Solucionari Glossari Bibliografia

IntroducciSntesi del mdul anteriorPunt de vista funcional:- Quina s la funci que t en la societat?-Quines raons en justifiquen l' existncia?-Quines sn les seves relacions amb altres institucions socials?

Punt de vista a adoptar al mdul 2Punt de vista estructural: Es tracta de veure quins elements componen el sistema jurdic i com els elements esmentats es relacionen entre si per formar aquesta unitat que anomenem dretEstructura del dret:El dret est compost per normes (les normes jurdiques)Aquestes normes jurdiques formen un sistema (el sistema jurdic)

Aquesta afirmaci planteja moltes qestionsPrimera:"Es diu que el dret est format per normes". Sembla haver-hi mltiples tipus o categories de normes i no totes tenen relaci amb el dret.Per exemple:1. Utilitzem aquesta paraula per a descriure certes "regularitats"- comportaments-caracterstiques de certs objectes mbits socials:- "per norma general, els fills s' independitzen al voltant dels 30 anys"-"la norma s que 3 de cada 4 estudiants finalitzin els seus estudis en el termini establert"- Quan considerem que una cosa s normal: -"La reacci normal davant aquesta situaci s la tristesa i la desorientaci"-"La mida normal d' aquesta pea s de 100 centmetres"

2. Prescripcions, ordres o mandats que pretenen guiar o dirigir el comportament dels destinataris.

"No has de mentir en el teu testimoni""Est prohibit fumar a les aules""s obligatori fer la declaraci de l' impost de la renda" sn normes.

3. Certes "regles" que constitueixen o defineixen alguna cosa un concepte una relaci una activitat un joc

Estrictament no ordenen ni prohibeixen resSeguir-les determina si ens ajustem o no a aquest concepte o activitat.

Si parlem de les normes o regles d' un joc de cartes, tals regles defineixen o constitueixen el joc, de manera que seguir-les determinar que estem jugant a aquest joc.Si algn jugador fa alguna cosa que no s' ajusta a les regles, no direm que est desobeint o que incompleix les seves obligacions, sin ms aviat es tracta d' un moviment incorrecte o que est jugant a un altre joc diferent.

Fet constatable:

El sistema jurdic cont moltes normes prescriptives (que pretenen dirigir el comportament dels seus destinataris)

Es plantegen alguns interrogants: -Sn totes les normes jurdiques del mateix tipus-El dret cont diferents tipus de normes-Si el dret no cont nicament prescripcions, quins altres tipus de normes podem trobar?

Quines propietats o caracterstiques fan que una norma sigui jurdica?

Expressions com: "Has de menjar utilitzant els coberts""Sha de complir all que es promet""No s' ha de circular a ms de 120 km/hora per autopista"

Aquestes normes prescriuen o ordenen conductes, per no direm que totes sn normes jurdiques.

Sorgeixen alguns interrogants:Quines propietats o caracterstiques fan que una norma sigui jurdica?Depn de la mateixa norma?Una norma s jurdica si forma part del conjunt que anomenen sistema jurdic?

La concepci del dret com un sistema comporta que:

- Entre els elements que el componen poden establir-se certes relacions que doten el conjunt d' una certa estructura y ordre

Qestions:-Quina o quines serien aquestes relacions?-No poden sorgir problemes o defectes de tipus formal o estructural en el conjunt?

El conjunt del dret canvia constantment, a diari es promulgen (s' incorporen) normes noves o es deroguen (s' eliminen).Continuem parlant de sistema jurdic mantenint-ne la identitat tot i que el conjunt canvia constantment

Qestions:-Com s possible compatibilitzar els canvis de contingut constants amb la unitat del dret?-Qu s el que dna unitat a un sistema i permet diferenciar-lo d' altres sistemes jurdics?

Objectius

Objectiu principalAdquirir certes nocions teriques bsiques que permetin tenir una visi i comprensi adequades del dret des d'una perspectiva formal o estructural.

Objectius concrets

Aproximar-se a certes nocions bsiques del llenguatge per a comprendre correctament les normes i el dret en general. Conixer i saber reconixer els diferents tipus de normes, la seva estructura i les seves principals caracterstiques, a fi de comprendre'n la rellevncia dins del fenomen jurdic. destacar les principals relacions que hi ha dins del sistema jurdic, les seves caracterstiques ms destacables, els possibles defectes formals que poden afligir-los i els principals mecanismes de la dinmica jurdica. Estudiar la noci de validesa jurdica, els criteris de validesa i les seves connexions amb el concepte d'aplicabilitat.

1.Norma jurdicaFenomen lingusticEl dret est compost per normes i les normes s'expressen per mitj del llenguatge (principalment el llenguatge escrit, en el cas de les normes jurdiques).

1.1. Llenguatge i normesL'objecte d'estudi dels juristes s una creaci humanaUna prctica social (no existiria el dret si no hi haguessin ssers humans desenvolupant aquesta prctica) Se sustenta en el llenguatge, que s una altra prctica socialEstudiar el dret pressuposa tenir en compte certs aspectes del llenguatge.diferentsusos del llenguatge, segons quina sigui la funci o la finalitat per a la qual s utilitzada una determinada expressi lingstica.La diferncia entre el sentit i la fora de les expressionsSi prenem els enunciats segents: "Joan tanca la porta" i "Joan, tanca la porta!", veurem que ambds tenen el mateix sentit (es refereixen a l'estat de coses en qu en Joan tanca la porta), per difereixen en la fora, ja que en el primer cas l'estat de coses en qu en Joan tanca la porta safirmat, mentre que en el segon sordenat.Aquesta diferncia en la fora fa que, malgrat compartir el sentit, els significats siguin diferents. Conclusi: Una d'aquestes expressions no es pot substituir per l'altra sense que el significat del que es diu canvi.

1.1.1.Usos del llenguatgeMitjanant el llenguatge s possible, entre altres coses:descriure, lloar, criticar, ordenar, explicar, prometre, proposar, resar, explicar histries i acudits, expressar la nostra conformitat.Conv destacar certes caracterstiques i diferncies entre ells.

La classificaci que aqu presentarem distingeix entre quatre usos:

s assertiu o descriptiu

s prescriptiu o directiu

s expressiu

s realitzatiu o operatiu

s assertiu o descriptiu

A la categoria d's assertiu o descriptiu pertanyen totes les expressions que descriuen determinats fets, persones, objectes

Exemples

"els angles d'un triangle sumen 180 graus" "la distncia aproximada entre la Terra i el Sol s de 150 milions de quilmetres"

Qu sn les proposicions?

Els significats dels enunciats que s'emmarquen en aquest s assertiu s'anomenenproposicions, Poden ser verdaderes o falses, segons si hi ha o no correspondncia entre els significats esmentats i la realitat que descriuen

Exemple de proposici

L'enunciat "els angles d'un triangle sumen 180 graus" ser verdader (expressar una proposici verdadera) si, i noms si,D'acord amb les regles de la geometria els angles d'un triangle realment sumen 180 graus. En cas contrari, l'afirmaci ser falsa.

s prescriptiu o directiu

La categoria d's prescriptiu o directiu comprn les expressions que utilitzen el llenguatge per tal de dirigir la conducta d'alg.

En les prescripcions s possible parlar d' eficcia o ineficcia L' ordre o prescripci ser efica si el destinatari es comporta d' acord amb ellaSer inefica si el destinatari no es comporta d' acord amb ella.

Resulta evident la importncia que aquest s lingustic pot tenir en contextos normatius com el jurdic

Exemple d's prescriptiu o directiuSi formulem l'expressi "tanca la finestra, si us plau", no estem descrivint ni informant de res, sin que pretenem que el destinatari faci alguna cosa, que es comporti d'una certa manera (en aquest cas, que tanqui la finestra).

s expressiu

En qu consisteix l' s expressiu del llenguatge?Consisteix a utilitzar-lo per a expressar o exterioritzar emocions, sentiments o valoracions, al mateix temps que s' intenta influir en els sentiments o valoracions dels altres (crear adhesi).

Diferncies entre les expressions "la pena de mort s considerada injusta en la nostra societat" i "la pena de mort s un crim abominable".En el primer cas, es tractaria d'informar o descriure sobre l'opini majoritria de la societat (s'ajustaria, per tant, a un s assertiu)En el segon cas, si b s cert que en algun sentit tamb ens informa que la persona que formula l'enunciat s contrria a la pena de mortEl nucli principal del significat consisteix en l'exterioritzaci o manifestaci del rebuig de la pena de mort un judici de valor Al mateix temps en certa mesura (fet que explica l's de qualificatius com "crim abominable"), intenta influir en els sentiments dels altres.

Veritat i falsedat en els judicis de valors una qesti molt discutida filosficament si s possible parlar de veritat i falsedat en els judicis de valor, per la qual cosa no entrarem en aquesta qesti.

s realitzatiu o operatiuCategoria bastant mplia en la qual s'emmarcarien mltiples usos del llenguatge que comparteixen una caracterstica fonamental: ser accions, activitats o comportaments que depenen del llenguatge i que sn configurats per aquest mateix llenguatge.

Exemples:Comportaments totalment independents del llenguatge:-caminar, respirar, menjar, dormir Sense el llenguatge no podrem fer accions com prometre, condemnar o nomenar un hereu.Exemple d's realitzatiu o operatiuSi diem "prometo trucar-te dem", farem una promesa, i difcilment podrem prometre alguna cosa sense usar el llenguatge d'una certa manera. Una cosa similar ocorre, per exemple, amb les expressions "condemno l'acusat al pagament d'una multa de 1.000 euros" o "designo la Maria hereva universal de tots els meus bns".

1.1.2. Direccions d'ajust

Els enunciats assertius o descriptius compten amb una direcci d'ajust paraules-a-mn, ja que el seu objectiu primordial (independentment que l'aconsegueixin o no) s que les paraules s'ajustin o concordin amb la realitat que descriuen.els enunciats prescriptius tenen una direcci d'ajust mn-a-paraules,ja que la seva comesa no s informar sobre com s la realitat (que les paraules s'ajustin al mn), sino que la realitat s' ajusti a les paraules.Diferncia amb l'exemple de dues llistes de la compra.Primera llista:Llista que porta el comprador al mercat i que li diu qu ha de comprar (direcci d'ajust mn-a-paraules)La finalitat d'aquesta llista s que la realitat acabi ajustant-se a les paraules, s a dir, que el comprador adquireixi tots els elements que apareixen en la llista.Segona llistaLlista que elabora el detectiu privat que t com a comesa prendre nota del que efectivament adquireix el comprador al mercat.La direcci d'ajust s la de paraules-a-mn, ja que l' objectiu s que el que apareix en la llista coincideixi amb la realitat.Si el detectiu s' equivoca, i escriu "pa" en lloc de "llet", pot esmenar l' error ratllant la paraula pa i escrivint "llet"Si el comprador s'equivoca, i en lloc d' agafar pa agafa llet, no pot esmenar el seu error ratllant la paraula de la llista haur de deixar la llet i agafar el pa en lloc seu (haur de "canviar el mn" perqu aquest s'ajusti a les paraules)Direccions d'ajust en altres usos del llenguatgeRespecte d'altres usos del llenguatge, com l'expressiu o el realitzatiu, es podria considerar que combinen ambdues direccions d'ajust.

ExempleEn un s expressiu com "la pena de mort s un crim abominable":es descriu l'opini del subjecte (paraules-a-mn)amb aquest judici de valor es pretn que la pena de mort desaparegui (mn-a-paraules)

en un enunciat realitzatiu com "nomeno en Joan el meu hereu"es crea mitjanant el llenguatge una nova realitat que abans era inexistent (mn-a-paraules)s'est informant d'aquesta nova realitat creada (paraules-a-mn)

1.1.3.Tipologia de les normesG. H. von Wright, autor finlands, distingeix tres categories principals de normes i uns altres tres tipus secundaris.categories principalsregles conceptuals o constitutivesprescripcionsregles tcniquescategories secundriescostumsnormes moralsregles ideals

Regles conceptuals o constitutivesPreceptes que defineixen un concepte, un objecte, una activitat, etc.Regles dels jocs(escacs o un joc de cartes), aix com les de la lgica, les matemtiques o la gramtica.Els escacs estan definits per un conjunt de regles (normes).Si alg mou les fitxes de manera diferent a l' establerta per aquestes regles, no s que estigui violant o incomplint una obligaci, sin que ms aviat ha fet un moviment incorrecte o simplement no est jugant als escacs.mbit jurdicLa Constituci estableix que la majoria d' edat s' assoleix als 18 anys (est definint qu s' entn per majoria d' edat legalment)El Codi civil determina que els edificis, els terrenys, els rius i altres bns sn bns immobles (defineix el concepte legal de b immoble)El codi estableix els requisits formals i de contingut que ha de reunir un document perqu sigui un testament vlid.Les regles conceptuals no imposen deures en sentit estricte, sin que estableixen les condicions sota les quals un objecte o una situaci pertany a la categoria definida per aquestes regles.si un document no reuneix els requisits de forma determinats per la llei per ser un testament, no es tractar d' un incompliment d' un deure jurdic, sin que simplement aquest document no ser un testament vlid ( no ser jurdicament vlid, de manera que no donar lloc a conseqncies jurdiques).Les normes conceptuals o constitutives segons J. Searle, tenen l' estructura segent:En el contextC, Xcompta com aYSmil en l'mbit jurdicEn el context del dret espanyol (C):-Ser ms gran de 18 anys(X) compta com ser major d' edat (Y)- Ser un edifici (X) compta com ser un b immoble (Y)-Un document que reuneixi certs requisits formals i de contingut (X) compta com un testament (Y)L' element context CEl context C s un element fonamental d'aquestes normes, ja que un mateix acte, situaci o comportament pot tenir significats molt diferents (o no tenir-los en absolut) en funci del context a qu fa referncia la norma.Exemple:Context com el d'una classe presencialMoviment fsic com aixecar el braEs vol plantejar una pregunta o fer un comentariContext d'una votaci en una assembleaMoviment fsic com aixecar el braEstem a favor d'una propostaContext presncia en un boscMoviment fsic com aixecar el braNo significa resConclusiQue aquest mateix comportament tingui significats tan dispars segons el context respon a l'existncia de diferents normes constitutives o conceptuals.

Prescripcions o normes prescriptivesLes prescripcions sn enunciats formulats per tal de guiar el comportament dels seus destinataris, que determinen qu s el que poden i no poden fer (resulta obligatori, prohibit o perms)Responen a un s prescriptiu o directiu del llenguatgedirigeixen el comportament en sentit estrictepoden ser obedes o desobedesExemples"tanca la porta", "has de complir les teves promeses" "tot resident a Espanya que obtingui unes rendes anuals superiors a 21.000 euros ha de presentar la declaraci de l'IRPF"

Regles tcniquesSn els preceptes que estableixen les condicions necessries per a assolir una finalitat determinada.L'expressi "si vols aprovar l'examen, has d'estudiar" seria un exemple de regla tcnica. Les regles tcniques pressuposen el que es coneix com aenunciat anankstic, que s un enunciat assertiu (expressa una proposici)Afirma que alguna cosa s una condici necessria per a obtenir certa conseqncia o resultat.La proposici ha de ser verdadera si es pretn que la regla tcnica sigui adequada o correcta.les regles tcniques no imposen deures (no sn prescripcions)no tracten de guiar el comportament, es limiten a assenyalar quines condicions s'han de complir per obtenir certa finalitat

NORMES SECUNDRIESComparteixen aspectes o elements d'una o diverses de les categories principalsNo poden assimilar-s'hi totalmentCostumsEstndards de conducta generats per la mateixa societat(no dictats expressament per una determinada autoritat)Estan considerats com a obligatoris per part de la societatExempleNorma social d'utilitzar els coberts per a menjarEls costums s'assemblen a les prescripcions en el sentit que guien la conductaCompten amb aspectes que els apropen a les regles conceptualsEls costums descriuen la societat i la diferencien d'altresExempleDiferents societats tracten de manera diferent qestions com la salutaci o l'actitud en l'alimentaci: l's de coberts, els tipus d'aliments permesos...

Normes moralsEn l'mbit de la filosofia moral hi ha dues grans concepcions o corrents, la conseqencialista i la deontolgica.El corrent conseqencialista valora la correcci o incorrecci moral d'un comportament segons la mesura en qu incideixi positivament o negativament en la consecuci d'una finalitat valuosaExemple:Felicitat generalLa deontolgica basa la correcci o incorrecci de determinats actes en funci que siguin o no de certa classe o que s'ajustin a certs principis amb independncia de les conseqnciesExemple:comportament que impliqui complir una promesa s correcte perqu s'han de complir les promeses, tot acte que suposi infligir un dany a un innocent s incorrecte perqu no s'ha de fer mal als innocentsIdea clauSota una perspectiva conseqencialista, les normes morals s'assemblarien a les regles tcniques (qu s necessari fer per a assolir una finalitat moralment valuosades de l'ptica deontolgica s'assimilarien ms aviat a les prescripcions (qu s'ha de fer o qu no s'ha de fer).

Regles idealsEstableixen els models d'excellncia d'alguna cosa i indiquen com ha de ser un objecte, una persona (unx) per ser un bon x.serien regles ideals les que estableixen que un bon professor ha de ser clar, intelligent, ordenat, am,...Idea clauLes regles ideals, ms que determinar el que s'ha de fer, sn models del que s'ha de ser.Les regles ideals s'assemblen aLes regles tcniques, perqu estableixen les condicions necessries que ha de complir unxper a ser un bonx(condici necessria per a assolir una finalitat o objectiu)Les regles conceptuals o constitutives en la mesura en qu defineixen un model (un bon professor)

1.1.4.Prescripcions. Elements de les prescripcionsEns basarem tamb en l'anlisi feta per G. H. von Wright. L'autor distingeix un total de vuit elements diferents, dels quals els tres primers formen l'anomenatnucli normatiu: carcter; contingut; condicions d'aplicaci; autoritat normativa; subjecte normatiu; ocasi; promulgaci, sanci.

Carcter Per carcter d'una prescripci s'entn la qualificaci normativa o dentica d'una acci o comportament establerta per la norma. Les diferents qualificacions dentiques possibles sn tres: obligatori (O), prohibit (Ph) i perms (P) facultatiu (F) Significat de facultatiu (F): consisteix en el fet que est perms tant realitzar un comportament com abstenir-se de dur-lo a terme. Els diferents operadors dentics sn interdefinibles (cada un d'ells es pot definir en termes d'un altre operador diferent). Si prenem l' operador perms (P) com a primitiu o bsic, els altres es definirien en els termes segents:

Ox equival aPx Si una norma ens obliga a fer alguna cosa, s el mateix que si ens permet no fer una cosa diferent o la contrria de la que s obligatria.Per exemple, si s obligatori circular per la dreta de la calada, est perms no circular per l' esquerra de la calada i no est perms no circular per la dreta de la caladaPhxequival a PxSi una norma ens prohibeix fer una acci, s que no ens permet dur-la a terme (si est prohibit fumar, no est perms fumar)

Fxequival aPxi PxconjuntamentSi un comportament s facultatiu:est perms tant realitzar-lo com no realitzar-lo i la decisi queda a criteri del destinatari de la norma Si un comportament est perms, no implica lgicament que sigui facultatiu, ja que podra ser obligatori (l' obligaci de fer alguna cosa implica que est perms fer-ho).

RecordeuEl smbol s el smbol lgic de la negaci.

Discrepncies entorn de la permissigrcies a la interdefinibilitat entre operadors dentics una prohibici o una obligaci tamb es poden expressar en termes de permissi.Eliminar la permissi com a carcter autnom suposaria, entre altres coses, no poder diferenciar entre els casos en qu una prescripci estableix expressament que cert comportament est perms (la qual cosa sol denominar-seperms forto en sentit fort) i la simple absncia d'una norma que ho prohibeixi (perms febleo en sentit feble).Necessitat de distingir entre ambdues situacions queda patent en exemples com el segent:Una de les condicions perqu una norma jurdica sigui vlida s que el seu contingut no contradigui l'establert per disposicions de rang superior Una llei no pot contradir preceptes constitucionals Un reial decret del consell de ministres no pot contravenir preceptes de rang legal

Si es dna el cas que una norma de rang legal, per exemple, permet expressament un comportament (perms fort), si posteriorment una norma de rang inferior prohibs aquest mateix comportament, aquesta ltima norma seria invlida i el comportament continuaria estant perms.

Si es tracts d'un perms feble (cap norma no prohibia la conducta) i es promulga una norma prohibint aquest comportament, aquest passar a estar prohibit.

S'ha de destacar que la distinci entre perms fort i perms feble tamb t rellevncia en relaci amb el tema de les llacunes normatives

Contingut

El contingut de la prescripci consisteix en el comportament que est denticament qualificat per cert carcter (all que s obligatori, prohibit, perms o facultatiu).

Comportament positiu (acci o activitat, alguna cosa que el subjecte "fa")Comportament negatiu (una omissi, un comportament que consisteix a "no fer" alguna cosa)

Von Wright destaca que una omissi no consisteix simplement a no fer alguna cosa, sin a no executar una acci determinada (per exemple, fumar, matar, pagar,) podent fer-la.

Condicions d'aplicaci

Les condicions d'aplicaci d'una prescripci sn les circumstncies que s'han de donar perqu es pugui fer el contingut de la norma (aix s, que es pugui fer o ometre all que s ordenat, prohibit, perms o facultat).

Distinci entre prescripcions categriques i hipottiques

Categriques:

Les condicions que deriven del seu propi contingut, sense que sigui exigible cap altra condici addicional.

Hipottiques

Les normes hipottiques necessiten alguna condici addicional i lgicament independent, a ms de les condicions exigides pel contingut

Exemples de prescripci categrica i de prescripci hipotticaLa prescripci "tanca la finestra" s categrica perqu totes les seves condicions d'aplicaci es deriven del contingut

que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui tancarLa prescripci "si fa fred, tanca la finestra" s hipottica perqu necessita, a ms de les condicions exigides pel contingut:

que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui tancar la condici addicional i independent que faci fred

Nucli normatiu, constitut pel carcter, el contingut i les condicions d'aplicaci de les prescripcions, tamb s possible distingir altres elements: Autoritat normativa Subjecte normatiu Ocasi Promulgaci Sanci

Autoritat normativa

L'autoritat normativa s l'agent que emet o dicta la norma, o la "font" de la qual emana

Subjecte normatiuEl subjecte normatiu s l'agent o el conjunt d'agents destinataris de la prescripci (en definitiva, els que en resulten afectats directament).

En funci de com siguin l'autoritat i el subjecte normatiu, s possible distingir entrenormes heternomesinormes autnomes

Heternomes:Autoritat i subjecte normatiu sn entitats diferents (aquest s el cas de les normes jurdiques, i tamb de les morals, si s'entn que aquestes normes les dicta certa autoritat divina)

Autnomes:les normes autnomes sn les que l'agent es dicta a si mateix per a guiar la seva prpia conducta (normes morals, en qu aquestes normes es conceben com a normes que la ra es dicta a si mateixa).

Ocasi

L'ocasi consisteix en la localitzaci espai-temps en qu s'ha de dur a terme el contingut de la prescripci.

"Est prohibit fumar a les aules i despatxos de la universitat" o "es prohibeix estacionar vehicles a menys de cent metres de la costa els caps de setmana".

PromulgaciLa promulgaci consisteix en l'acte de formular, dictar o exterioritzar la prescripci.

SanciEstrictament parlant no forma part de la prescripci, per hi est vinculada conceptualment.Qu s la sanci?

consisteix en l'amenaa d'un dany realitzada per l'autoritat normativa per al cas d'incompliment de la norma, per tal de reforar-ne l'eficcia.

La sanci dna suport a la prescripci "s obligatori pagar l'impost sobre la renda" amb l'amenaa de patir una inspecci fiscal i la subsegent multa en cas de no fer efectiu el pagament de l' impost esmentat.

1.1.5.Normes i proposicions normativesEnunciats denticsooracions dentiquestots els enunciats lingstics que contenen paraules o expressions prpies d'un llenguatge prescriptiu, com ara "ha de", "no ha de", "obligatori", "prohibit", "perms"s prescriptiu o directiu del llenguatge: aquestes expressions sn utilitzades per a dirigir la conducta del destinataris.s descriptiu del llenguatge: expressa proposicions (verdaderes o falses).Considerem l'exemple segent:OD: "Est prohibit fumar a les aules"Malgrat que sembli una expressi senzilla i clara, resulta ambigua, ja que pot interpretar-se de dues maneres diferents:OD1: "Prohibit fumar a les aules!"En aquesta interpretaci, estem clarament davant una norma (prescripci) que pretn guiar la conducta (en aquest cas, intentant que no es fumi a les aules).

Per tamb s possible la interpretaci segent:OD2: "Hi ha una norma que estableix que est prohibit fumar a les aules"

no estem davant d'una prescripci, sin davant d'un enunciat assertiu que ens informa de l'existncia d'una certa norma amb un determinat contingut.Com a enunciat assertiu, expressa una proposici que pot ser verdadera (si realment existeix ha estat dictada per l'autoritat normativa una norma amb aquest contingut) o falsa (en cas contrari).

En el cas en qu una oraci dentica s'entengui com un enunciat assertiu, es diu que som davant d'una proposici normativa.

L'esmentada oraci s una "proposici", perqu el seu significat s descriptiu, i s "normativa" perqu el que descriu s una norma.

La gran majoria d'oracions dentiques sn ambiges perque es poden interpretar indiistintament com a normes o com a proposicions normatives.

Per exemple:

OD3: "El comprador est obligat a pagar el preu de la cosa estipulat en el contracte"

Es una norma si s en el Codi civilEl Codi civil no pretn informar de res, sin guiar la conducta, establir qu hem de fer en determinades circumstncies

Proposici normativa si ho trobem en un manual de Dret civilUn manual de Dret civil no pretn establir quines sn les nostres obligacions, sin descriure adequadament el contingut del dret.

Idea clauNoms el context ens permet determinar si es tracta d'una norma o d'una proposici, ja que l'estructura gramatical de l'expressi s exactament la mateixa en ambds casos.

1.2. Les normes jurdiques com a prescripcions. Problemes

Diversos significats denormadeterminar quina o quines d'aquestes categories sn aplicables al dret, s a dir, quins tipus de normes cont el dret.

a)Quines caracterstiques converteixen una prescripci enjurdica en contraposici amb altres categories (normes socials, morals, religioses ?

"has de menjar utilitzant el ganivet i la forquilla""has de complir el que vas prometre""has de detenir-te davant d'un semfor en vermell"

No direm que sn totes normes jurdiques o aptes per a ser normes jurdiques

b)Cont el dret altres normes que no sn prescripcions? Si s aix, quines?

Des d'una perspectiva histrica:El dret est compost exclusivament per prescripcions o normes prescriptives (que regulen conductes), que tenen certes caracterstiques que les converteixen en normes jurdiques (diferenciant-les aix d'altres normes no jurdiques)

El sistema jurdic, per la seva part, seria el conjunt de totes les normes jurdiques. s a dir, es parteix delconcepte de norma jurdica, definit segons determinades caracterstiques, per a sostenir que el dret o sistema jurdic s el conjunt de les normes jurdiques.

La resposta s no

Les normes jurdiques s'estructuren d'acord amb unacadena de validesa.

Exemple de cadena de validesaLa decisi de la policia local d'imposar una multa a un vehicle per estacionament incorrecte s una norma vlida si s'ajusta al que disposa l'ordenana municipal que regula el trnsit, que al seu torn s una norma vlida si s'ajusta al que estableix la llei de rgim local corresponent, que al seu torn s vlida si s'ajusta a la Constituci.

En darrer terme totes les normes depenen de lanorma bsicaofonamental, que no s una norma positiva (no ha estat dictada per cap autoritat), s un pressupsit teric o una hiptesi de treball per a donar unitat al sistema (vindria a ser la norma pressuposada que obliga a obeir la primera constituci no reformada de l'ordenament).

La reducci de les normes jurdiques al model de les prescripcions planteja el problema bsic de qu fer amb tots aquells preceptes que, almenys a primera vista, no encaixen dins d'aquest esquema.

Normes que no encaixen en el model

1)Normes que defineixen conceptes legals (que desprs usaran altres normes). Per exemple, l'article 18 CE estableix: "Els espanyols sn majors d'edat als divuit anys"; o l'article 335 CC: "Es reputen bns mobles els susceptibles d'apropiaci no compresos en el captol anterior [...]".

2)Normes de competncia (normes que confereixen poders a certs rgans o autoritats perqu puguin dictar normes sobre certa matria). Per exemple, l'article 66.2 CE: "Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acci del Govern i tenen les altres competncies que els atribueixi la Constituci".

3)Normes que estableixen els requisits de validesa de certs actes jurdics. Per exemple, l'article 1261 CC: "Noms hi ha contracte quan es presenten els requisits segents: 1r. Consentiment dels contractants. 2n. Objecte cert que sigui matria del contracte. 3r. Causa de l'obligaci que s'estableixi".

Afrontant les dificultats del model

Kelsen sost que tots els preceptes que no s'ajusten a l'esquema de mandat relacionat amb la imposici d'una sanci sn parts o fragments d'una norma

Austin afirma que la nullitat (conseqncia que un acte no s'ajusti a les exigncies legals) s tamb una sanci

Hart sost que aquestes concepcions no sn adecuades.En el cas de les prescripcions s separable el mandat (ordre, prohibici, perms...) de la sanci vinculada a l' incompliment d' aquest mandat fins al punt que prefectament pot existir el primer sense la segona

quan una norma fixa els criteris de validesa d'un acte jurdic (contracte, testament, sollicitud davant d'una administraci la invalidesa (nullitat) es produeix pel simple fet que l'acte, document, etc. no s'ajusta als requisits legals, sense necessitat de cap altra norma addicional(un moviment d'una torre en diagonal s un moviment nul o invlid perqu no s'ajusta a les regles que determinen els moviments de la torre, sense que hi hagi d'haver cap altre precepte que estableixi aquesta "sanci")

H. L. A. Hart exposa aThe Concept of Law(1961) els problemes o deficincies que tindria un sistema normatiu que contingus exclusivament normes d'obligaci (prescripcions), que en la terminologia de l'autor es denominen regles primries. Tals deficincies sn les segents:

1) Falta de certesa.En un sistema format exclusivament per mandats, podrien sorgir dubtes o discrepncies sobre quines normes formen en part, ja que mancarem dels criteris necessaris per a identificar quin compta i quin no compta com a norma del grup. Aquests criteris d'identificaci no poden ser establerts per una prescripci.

2) Carcter esttic de les regles.En un model exclusivament de mandats, no hi haurien mecanismes per a introduir o eliminar normes del sistema, i adequar-lo a les necessitats canviants del grup, amb la qual cosa el dret tindria un carcter esttic.

3) Ineficcia de la pressi social difusaSempre s possible que sorgeixin dubtes o discrepncies sobre si certa norma ha estat o no ha estat infringida.En un model de regles primries exclusivament, no hi hauria ni rgans ni procediments especfics per a determinar quan una d'aquestes normes ha estat infringida

les normes tendirien a ser ineficients, ja que noms es comptaria amb la pressi social difusa per a intentar assegurar-ne el compliment.

Com evitar aquestes dificultats, segons Hart:tots els sistemes jurdics compten ambregles secundries, anomenades d'aquesta manera perqu sn normes referides a altres normes (les primries). Sn "normes sobre normes". Aix, segons l'autor angls, el dret es concep com una uni entre regles primries i secundries.

Les regles secundries sn, segons l'autor, de tres tipus:

1)Laregla de reconeixement, que evitaria els problemes de falta de certesa, en assenyalar les caracterstiques o propietats la possessi de les quals per part d'una norma determina la seva pertinena al dret.

2)Lesregles de canvi, que evitarien el carcter esttic del dret mitjanant l'atribuci de poders o competncies a certs rgans o particulars (per exemple, en el cas dels contractes) per a dictar noves normes o eliminar normes antigues, aix com la regulaci dels procediments per a fer-ho.

3)Lesregles d'adjudicaci, que evitarien els problemes de la ineficcia de la pressi social difusa mitjanant la regulaci de procediments per mitj dels quals certs rgans poden determinar, de manera definitiva i revestida d'autoritat, quan altres normes han estat transgredides (serien a grans trets les normes relacionades amb els processos judicials).

Ats que resulta complicat intentar definir un concepte de norma jurdica i considerar el sistema jurdic com el conjunt de totes les normes jurdiques alguns autors (entre ells, Carlos E. Alchourrn i E. Bulygin)han optat per considerar norma jurca tots els elements que formen part del sistema jurdic, idependentment de si s tracta de prescripcions o no.Amb aquesta perspectiva les normes jurdiques sn iguals a la resta de normes i el seu carcter jurdic deriva de la seva pertinena a un sistema jurdic.

1.3.Tipus de normes jurdiques: normes prescriptives i normes constitutivesEl dret cont una gran quantitat de normes de tipus prescriptiu, destinades a dirigir la nostra conductaNormes del tipus "s obligatori circular per la dreta de la calada""est prohibit fumar en tot l'mbit de la universitat" "el comprador est obligat a pagar el preu en el moment El lloc estipulats en el contracte"

Sn molt habituals en el dret preceptes com els que

Defineixen conceptesEstableixen criteris de validesa per a certs actes Confereixen poders normatius, En aquests casos resulta impossible o molt forat entendre'ls com a normes prescriptives.

Aquests preceptes s' ajusten millor al que Von Wright denomina regles conceptuals o normes constitutivesPer mitj d' aquestes normes Es configuren o defineixen els conceptes legals i els actes jurdicsEs cualifiquen com a normes vlides els actes de creaci normativa de certs rgans.

SntesiEl dret est compost fonamentalment per normes prescriptives i normes constitutives.

Les normes jurdiques tenen, en general, una estructura d'acord amb la qual es pot diferenciar entre el supsit de fet i la conseqncia jurdica.

Possibles supsits de fet:

Descripci de una classe de persones (els compradors, els ms grans de 18 anys, els residents a Espanyauna classe d' objectes (els terrenys, els vehcles de motor)una classe d' estats de coses (una catstrofe natural, el transcurs d' un termini)una classe d' accions o comportaments (matar alg altre, circular a ms velocitat de la permesa, entrar al pas)

La conseqncia jurdica es refereix aels efectes o conseqncies que la norma vincula a l' esdeveniment del supsit de fet:

Atribuci de la categora de major d' edat a les persones ms grans de 18 anys Obligaci de pagar l' impost de la renda per als residents a Espaa

Diferncia bsica entre normes prescriptives i constitutives:

Normes prescriptives:

Correlacionen un supsit de fet que s un "cas" amb una conseqncia jurdica que s una "soluci"

Si tens rendiments econmics has de declarar-los a Hisenda Pblica"Supsit de fet": existncia de rendiments econmics"Soluci": declarar-los a trav d' un document formal i presentar-lo a Hisenda Pblica

Normes constitutives

Correlacionen un supsit de fet que s un "cas" amb una conseqncia jurdica que es un altre "cas"

-Ser ms gran de 18 anys(X) compta com ser major d' edat (Y)- Ser un edifici (X) compta com ser un b immoble (Y)-Un document que reuneixi certs requisits formals i de contingut (X) compta com un testament (Y)Qu s un "cas"?

s una descripci de persones, objectes, estats de coses o accionsEn ambds tipus de normes un "cas" constitueix un supsit de fet

Qu s una soluci?

s un carcter (obligaci, prohibici, perms, facultat) ms un conjunt (acci o omissi qualificada denticament)

Les normes prescriptives correlacionen un cas(ser un comprador o ser resident a Espanya) amb una soluci (l' obligaci de pagar el preu de la cosa estipulat en el contracte de compravenda o l' obligaci de pagar l' impost sobre la renda)

Les normes constitutives correlacionen un cas (ser un terreny, comptar amb consentiment, objecte i causa)amb un altre cas (ser un b immoble, ser un contracte vlid)

Sntesi

Mentre que les normes prescriptives correlacionen un cas amb una soluci, les normes constitutives correlacionen un cas amb un altre cas.

Les normes constitutives no guien la conducta per s que poden contribuir indirectament a fer-ho (quan defineixen el concepte legal "majoria d'edat" i una altra norma prescriptiva estableix que els majors d'edat tenen el dret de sufragi).

La relaci entre els dos casos en les normes constitutives (el que actua com a supsit de fet i el que opera com a conseqncia jurdica)

pot ser d'identitat: la norma que correlaciona,ser ms gran de divuit anysser major d'edat

inclusi: la norma que correlaciona el cas que un objecte sigui un terreny amb la conseqncia jurdica "ser un b immoble",ja que hi ha altres objectes que no sn terrenys que tamb sn bns immobles.

1.3.1.Casos genrics i casos individuals

Cites d' Autoritat: Alchourrn i Bulygin:"[...] el terme cas s ambigu, tant en el llenguatge jurdic, com en el llenguatge com.Es parla del cas d' homicidi polticDel cas de divorci i del cas de l' assassinat de GanhiDel cas de divorci de Brigitte BardotLa paraula "cas" no significa el mateix en totes aquestes frasesEls "casos" continguts en les normes jurdiques, tant si sn prescriptives com si sn constitutives, sn genrics, noms d'aquesta manera s possible que puguin guiar el comportament, pel fet que inclouen tamb esdeveniments futurs.1.3.2.Altres tipus de normesl'ordenament jurdic espanyol deixa obert un espai per als costums, que, d'acord amb els articles 1.1 i 1.3 CC, es poden aplicar en defecte de llei (casos de buit legal o llacuna normativa)Si no hi ha cap disposici legal (entesa en sentit ampli, com a norma escrita dictada per una autoritat pblica) que reguli un determinat cas,si hi ha un costum que s que el reguli, i la seva existncia s provada adequadament, aquest costum es podr aplicar.Segons el punt de vista d' alguns autors, cert tipus de normes anomenadesprincipises configuren de tal manera que s'ajustarien a la categoria de "regles ideals".el sistema jurdic no cont "regles tcniques"resulta molt habitual, formular regles tcniques sobre el dret o tenint en compte el contingut del dret (per exemple, "si no vols tenir una inspecci fiscal i pagar la multa consegent, has de presentar la declaraci de la renda", "si vols que el testament sigui vlid, l'has de firmar" "si vols constituir una hipoteca, has d'acudir al notari i desprs inscriure-la al registre de la propietat"),el sistema jurdic cont normes prescriptives i/o constitutives que serveixen de base per a formular les regles tcniques. ("s obligatori presentar la declaraci de la renda" "el testament ha d'estar firmat pel testador" "les hipoteques s'han de constituir en escriptura pblica i s'han d'inscriure al registre de la propietat")Regles tcniques: protocols, documentaci necessria, numeraci de formularis, document base imponible IVA ...etc.

1.4.Regles i principis