“Explicar el “porqué” de una canción es (para mi) bastante complicado. Lamayoría de las veces no sé porqué me pongo a escribir, simplemente meapetece..., me hace falta. Con la música tengo menos problemas, me gustanlas guitarras y mezclar estilos. Me interesan las canciones independientementede so son cañeras, blues, rumbas, etc.En fin!! Prefiero que cada cual entiendaestas canciones a su manera. Sólo son canciones, tanto trabajo, tantaspreocupaciones, tanto pensar en ellas y al final (menos mal!!)... sólo soncanciones.”

Així ens presenta Fito aquest disc. L’últim de la seva trajectòria musical, i elprimer amb aquest nou aire... El canvi sembla no estar molt clar; alguns diuenque és per qüestions comercials, d'altres perqué Fito ha deixat les drogues id'altres diuen que, simplement, s'estan fent vells...Amb aquest canvi, les lletreshan passat a ser més reflexives, com un missatge directe de la persona queles escriu...

Així doncs, tens a les teves mans uns apunts per a pregar i reflexionar sobre lal’Amor i els altres temes que Fito va cantant en aquestes cançons.Recorda que“No el mucho saber harta y satisface el alma, sinó sentir y gustar lascosas internamente” (Ignasi de Loiola), és a dir: que quan trobis algunpensament o alguna frase de la que en treguis suc queda-t’hi.

La casa por el tejado ...però amb un bon fonament.

1

Ahora si, parece que ya empiezo aentender Las cosas importantes aquí Son las que están detrás de la piel Y todo lo demás.... empieza donde acaban mis pies después de mucho tiempo aprendí que hay cosas que mejor no aprender.

El colegio poco me enseño.....si es poresos libros nunca aprendo a:

Coger el cielo con las manos a Reír y a llorar lo que te canto a Coser mi alma rota a Perder el miedo a quedar como unidiota y a empezar la casa por el tejado a poder dormir cuando tú no estás a milado

menos mal que fui un poco granuja todo lo que se me lo enseñó una bruja

Ruinas.... ¿no ves que por dentro estoyen ruinas? Mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en cenizas

Raro!! .... no digo diferente digo raro!! ya no sé si el mundo está al revés o soy yo el que está cabeza abajo

El colegio poco me enseñó.... si es por el maestro nunca aprendo a: coger el cielo con las manos.....

La primera cançó és un punt departida per a tot el discurs del disc.Fito escriu sobre l’educació i ladescoberta dels valors i es queixa.Segurament quan Fito escrivia lalletra no pensava en com el seuprofessor li ensenyava lesmatemàtiques sino en com, el seuprofessor, es va oblidar d’ensenyar-li els valors més importants: eldonar-se a l’altre, l’estimació senselímits...Sant Agustí, un mestre de fa unsquants anys, ens explica què cal ferper a educar bé als infants: “educar

en l’amor i tota la resta ja ve per sisola”.

Provablement és això el quereclama Fito en la seva cançó.

Sant Agustí no és el primer que ensdiu que cal estimar, Jesús també liva dir a un jove que el volia seguir.

El jove ric (Mateu 19, 16-22)

Un jove anà a trobar Jesús i vapreguntar-li:

--Mestre, quina cosa bona haig defer per a obtenir la vida eterna?

Jesús li digué: --Per què em preguntes sobre el que

és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar ala vida, guarda els manaments.

Ell li preguntà: --Quins? Jesús li respongué: -- No matis, no cometis adulteri, no

robis, no acusis ningú falsament, honrael pare i la mare, i estima els altres coma tu mateix.

El jove li va dir: --Tot això ja ho he complert. Què em

falta encara? Jesús li respongué: --Si vols ser perfecte, vés, ven tot el

que tens i dóna-ho als pobres, i tindràsun tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan aquell jove va sentir aquestesparaules, se n'anà tot trist, perquè teniamolts béns.

Un buen castigo ...el que Tu tries.

2

Lo he intentado muchas veces Pero nunca me ha salido

Puede que me falte voluntad O que mesobre vicio Y mirando en mi cabeza No encontréningún motivo La verdad es que me interesa sólo porqueestá prohibido

El mejor de los pecados.... el haberteconocido Tu no eres sin mí.... yo solo soy contigo Y cuidar de las estrellas puede ser unbuen castigo

A través de mis orejas discutiendo apleno grito El demonio a mi derecha y a la izquierdaun angelito Demasiado acelerado, nunca encuentromi destino Yo no sé si mis zapatos durarán todo elcamino

Nunca pido nada a cambio, eso es algoque he aprendido Yo siempre te he dao los besos que túnunca me has pedido Y cuidar de las estrellas puede ser unbuen castigo

Qué te metes Don Quijote "pa" flipar conlos molinos Los ojos como el coyote cuando ve alcorrecaminos Y cuidar de las estrellas puede ser unbuen castigo

Així ens ho diu Fito: “el mejor de lospecados, el haberte conocido” i, peraquest pecat, creu que mereix uncàstig.Càstig... és una de les paraules quesurt més en l’Antic Testament. Peròamb Jesús tot canvia i, Joan ens homanifesta primer en el seu Evangelii després en les seves Cartes.Segurament, el càstig que Fitodemana (“cuidar de las estrellas”)és tant bonic com propi del càstigque Ell ens posaria per haver-loabandonat.

Déu és amor

Estimats meus, estimem-nos els unsals altres, perquè l'amor ve de Déu;tothom qui estima ha nascut de Déu iconeix Déu. El qui no estima no coneixDéu, perquè Déu és amor.

L'amor de Déu s'ha manifestat enmignostre quan ha enviat al món el seu Fillúnic perquè visquem gràcies a ell.L'amor consisteix en això: no somnosaltres qui ens hem avançat aestimar Déu; ell ens ha estimat primer iha enviat el seu Fill com a víctima queexpia els nostres pecats.

Estimats meus, si Déu ens haestimat tant, també nosaltres ens hemd'estimar els uns als altres. A Déu,ningú no l'ha vist mai; però si ensestimem, ell està en nosaltres i, dinsnostre, el seu amor ha arribat a laplenitud. Coneixem que estem en ell ique ell està en nosaltres perquè ens hadonat el seu Esperit.

Nosaltres donem testimoni d'allò quehem contemplat: el Pare ha enviat elseu Fill com a salvador del món. Peraixò tothom qui confessa que Jesús ésel Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.

Nosaltres hem conegut l'amor queDéu ens té i hi hem cregut. Déu ésamor; el qui està en l'amor està enDéu, i Déu està en ell. A dins nostre,l'amor ha arribat a la plenitud, i per aixòmirem amb confiança el dia del judici,perquè, tot i que estem en aquest món,vivim tal com Jesucrist viu. On hi haamor no hi ha por, ja que l'amor, quanés complet, treu fora la por. La por i elcàstig van junts; per això només té porel qui no estima Déu plenament.

Ja que Déu ens ha estimat primer,estimem també nosaltres. Si algúafirmava: «Jo estimo Déu», però noestima el seu germà, seria un mentider,perquè el qui no estima el seu germà,que veu, no pot estimar Déu, que noveu. Aquest és el manament que hemrebut de Jesús: qui estima Déu, tambéha d'estimar el seu germà.

Feo ...perqué no m’estimo.

3

He aprendido en esta vida de lo bueno yde lo malo Me he elevado por el cielo y me hearrastrado por el barro Más de treinta y cinco años y doscientosdiez defectos y he tocado la locura con la punta de losdedos

Voy mirándome en los charcos yo no necesito espejos sé que soy mucho más guapo cuando no me siento feo

Nunca me han interesado ni el poder ni lafortuna lo que admiro son las flores que crecenen la basura ¿dónde se han quedado tus sueños?Tienes el alma desnuda. Después de romper la ola, sólo nosquedó la espuma.

Voy mirándome en los charcos yo no necesito espejo sé que soy mucho mas guapo cuando no me siento feo. Feo, feo, feo, creo...

El ojo que me miraVeo el ojo que me mira no se que esperáis de mí Yo que muero cada día que tú te olvidas de mí

Soy un pez en una jaula Lo que quiero y lo que no ¡¡Soy todo lo que me pasa!! Tu me ves...¡¡yo no!!

Además estoy cansado Además... Sé que tú de lo que dices la mitad. Menos mal que está a mi lado siempre el mar. Todo lo demás me hace daño y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo, y yo

“Hay gente por ahí echando laculpa al mundo de todos susproblemas, pero el problema sueleser él. Si no estás a buenas contigomismo...” (Fito).I sense amor a nosaltres mateixos,als altres, a Déu...on anem?

Primera Carta als Corints 13

Si jo parlés els llenguatges delshomes i dels àngels però no estimés,seria com una esquella sorollosa o uncímbal estrident. Si tingués el do deprofecia i penetrés tots els designisamagats de Déu i tot el coneixement, sitingués tanta fe que fos capaç demoure les muntanyes, però no estimés,no seria res. Si repartís tots els meusbéns als pobres, fins i tot si emvengués a mi mateix per esclau itingués així un motiu de glòria, però noestimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, ésbondadós; el qui estima no té enveja,no és altiu ni orgullós, no és groller niegoista, no s'irrita ni es venja; nos'alegra de la mentida, sinó que trobael goig en la veritat; tot ho excusa, totho creu, tot ho espera, tot ho suporta.(...)

L'amor no passarà mai. l'amor és elmés gran.

Soldadito marinero ...amb la teva brúixola.

4

Él camina despacito que las prisas no sonbuenas En su brazo dobladita, con cuidado lachaqueta Luego pasa por la calle dónde loschavales juegan él también quiso ser niño pero le pilló laguerra.

Soldadito marinero conociste a una sirenade esas que dicen te quiero si ven lacartera llena Escogiste a la más guapa y a la menosbuena Sin saber como ha venido te ha cogido latormenta

Él quería cruzar los mares y olvidar a susirena la verdad, no fue difícil cuando conoció aMariela que tenía los ojos verdes y un negocioentre las piernas hay que ver que puntería, no te arrimas auna buena.

Soldadito marinero conociste a una sirenade esas que dicen te quiero si ven lacartera llena. Escogiste la más guapa y a la menosbuena Sin saber como ha venido te ha cogido latormenta

Después de un invierno malo, una malaprimavera dime por que estas buscando una lágrimaen la arena

Podem veure aquesta cançó comun cant desesperat a Déu. S’explicauna història d’un home que no hatingut sort al llarg de la seva vida, iés que a vegades, no sabem comperò tot va malament (“sin sabercomo ha venido te ha cogido latormenta”).Potser l’autor del text que ara usproposem, també es trobava en unmoment com el protagonista de lacançó.

Guíame, Señor

Guíame, Señor, mi luz,en las tinieblas que me rodean,

¡guíame hacia delante!La noche es oscura y estoy lejos de

casa:¡Guíame tú!

¡Dirige Tú mis pasos!No te pido ver claramente el horizonte

lejano:me basta con avanzar un poco...

No siempre he sido así,no siempre Te pedí que me guiases

Tú.Me gustaba elegir yo mismo y

organizar mi vida...pero ahora, ¡guíame Tú!

Me gustaban las luces deslumbrantesy, despreciando todo temor,

el orgullo guiaba mi voluntad:Señor, no recuerdes los años

pasados...Durante mucho tiempo tu paciencia me

ha esperado:sin duda, Tú me guiarás por desiertos y

pantanos,por montes y torrentes

hasta que la noche dé paso alamanecer

y me sonría al alba el rostro de Dios:¡tu Rostro, Señor!

Henry Newmann(Text extret de www.pastoralsj.org)

Corazón oxidado ...de no usar-lo.

Todo se derrumba y es tan fácil

5

Todos mis castillos son de arena Todo lo que sueño es tan frágil Todo lo que bebo es tu ausencia Y mi pobre corazón de hierro Se me fue oxidando con las penas Este tengo sueño y no me duermo Este fuego que ya no calienta Todo lo que canto es tan estéril Todas las canciones son la misma Muy pocas personas, demasiada gente Diferente sangre de una misma herida

Mi pobre corazón oxidado Mi pobre corazón encogido Mi pobre corazón todo el daño Mi pobre corazón todo lo bueno vivido Mi pobre corazón lo mas malo Mi pobre corazón lo divino, lo valiente, lo cobarde, lo esperado, mi virtud y mi defecto, mi barranco y mi camino Mi pobre corazón no importa que seapequeño Mi pobre corazón siempre te hecha demenos Mi pobre corazón que no le caben ya laspenas Siempre que me duele me lo llevo deverbena Mi pobre corazón que me mantiene convida Mi pobre corazón siempre la luzencendida Mi pobre corazón que a veces quiere salirMi pobre corazón que está enganchado alspeed Mi pobre corazón en directo Mi pobre corazón en domingo Mi pobre corazón en pelotas Mi pobre corazón en Fa sostenido Y mi pobre corazón se me fue oxidando Y mi pobre corazón no ves que siempreestá llorando

El cor és un òrgan que ésindispensable per viure: bombeja lasang que es reparteix per tot elcos... i, en la nostra cultura el cortambé representa els sentiments i,per viure plenament cal obrir el cor,de la mateixa manera que ho vanfer els deixebles d’Emaús.Ells van abandonar Jerusalemperqué tots els seus castells erende

sorra, tot s’havia desmuntat...potserno havien obert bé el seu cor?

Els deixebles d'Emmaús(Lluc 24, 13-35)

Aquell mateix dia, dos dels deixeblesfeien camí cap i Jesús mateix se'ls vaacostar i es posà a caminar amb ells,però els seus ulls eren incapaços dereconèixer-lo.

Jesús els preguntà: -De què parleu entre vosaltres tot

caminant? Ells es van aturar i un dels dos li

respongué: -¿Tu ets l'únic foraster dels que hi

havia a Jerusalem que no saps el quehi ha passat aquests dies?

Els preguntà: -Què hi ha passat? Li contestaren: -El cas de Jesús de Natzaret(...)Aleshores Jesús els digué: -Feixucs d'enteniment i de cor per a

creure tot el que havien anunciat elsprofetes! ¿No calia que el Messiespatís tot això abans d'entrar a la sevaglòria?

Llavors, els va explicar tots elspassatges de les Escriptures que esrefereixen a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poble onanaven i ell va fer com si seguís mésenllà. Però ells van insistir amb forçadient-li:

-Queda't amb nosaltres, que es fatard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells.Quan s'hagué posat amb ells a taula,prengué el pa, digué la benedicció, elpartí i els el donava. Llavors se'lsobriren els ulls i el van reconèixer, peròell desaparegué del seu davant.

--¿No és veritat que el nostre cors'abrusava dins nostre mentre ensparlava pel camí i ens obria el sentit deles Escriptures? (...)

Estrella del rock ´n´roll ...sabent valorar allò més important.

6

He firmado un buen contrato con unamultinacional Me he comprado un traje nuevo y unflamante Cadillac Quiero ser una estrella nada me puedeparar

Ahí voy, en el camino de la fama ya estoy Quiero ser una estrella, la más brillantede hoy He ganado mucha pasta con los discosque he llegado a vender Me he ligado Y salgo en las revistas y en la tele treintaveces al mes

Ahí voy...

De la noche a la mañana me he quedadosin un real Llamo a mi manager y en su oficina noestá No sé qué es lo que pasa pero esto mehuele muy mal Se ha fugado con la pasta, nadie sabedónde ha ido a parar La rubia se ha pirado y se llevó el CadillacMi contrato está anulado, ya no volveré acantar

Ahí voy...

Aquest cop Fito ens parla d’unacosa que tots hem vist. Ell hoexplica des del punt de vista de laseva professió, però nosaltres hohaurem vist en altres contextos: a lafeina, a l’esplai, al grup de pregària,a l’equip de futbol... A vegades, quan una personacomença a agafar mésresponsabilitats li canvia el caràcter,se sent més important, i per aquestsmotius abandona coses que podenser “prescindibles”. Però, tal com idiu la cançó, la fama i el poder, sónefímers. Un dia comença, un diaacaba. I llavors tot allò quesemblava prescindible resultava serimprescindible...

(Podeu completar el text amb Mateu4, 1-11)

El personatge es menja la persona

Abans d'esdevenir cap de departamentel Joan era un noi senzill, simpàtic,directe i molt bon amic dels seusamics. Al poc temps de ser cap dedepartament, sempre estava moltocupat, no contestava els correuselectrònics fins al cap de tres o quatredies; i alguns cops, no massa, se'lnotava neguitós. Els amics pensaven:és normal, gangues de la feina. Després que el van fer directorcomercial va canviar la forma de vestir.Anava amb bones marques, corbata icamises pròpies d'un directiu. Encarase'l veia menys, i va agafar novesrelacions. Les pròpies d'un alt directiu.També, per raons de feina, va deixar lacomunitat, i no podia anar al'Eucaristia. Els amics pensaven: ésnormal, el que puja va molt atabalat. Al cap d'uns dos anys el consellerdelegat el va cridar per dir-li que havienpensat en ell per ser director general.No ho va dubtar ni un moment. Eral'aspiració secreta del seu currículum.Després de prendre possessió,pensava, actuava, manava, cridava iparlava com un director general. Noucotxe, nou pis, nova companya. I elsamics pensaven: llàstima aquest ja noés el Joan que nosaltres coneixem. Amb els anys, el Joan era unpersonatge al món de les finances. Noval la pena explicitar el seu tarannà i laseva conducta, totalment adaptada alsistema del mercat. Molta gent elrespectava, era conegut, ja no cridava(excepte a la intimitat), i va arribar a serun home "important". Els seus amics jano eren els d'abans. Eren nous quasitots. De fet, però, el que se'n diu amics,no ho eren. El personatge s'havia engolit lapersona.

Jesús RenauGener del 2005

www.jesuites.net

Nada que decir ...devant el teu Amor.

7

No tengo nada que decir Todo lo que tengo que decir es que no tengo nada que decir.

L’acte d’entrega de Jesús a la Creuens deixa sense paraules... Jesús,dalt de la Creu perdona als quel’acaben de clavar, i és que devantdel seu Amor res no podem dir.Lluc ens ho explica així:

Jesús ultratjat, perdona(Lluc 23, 34-43)

Jesús deia: -Pare, perdona'ls, que no saben el

que fan. Després es repartiren els seus

vestits i se'ls jugaren als daus. El poble era allà mirant-ho, però les

autoritats se'n reien dient: -Ell que va salvar-ne d'altres, que se

salvi a si mateix, si és el Messies deDéu, l'Elegit!

També els soldats l'escarnien: se liacostaven a oferir-li vinagre i deien:

-Si ets el rei dels jueus, salva't a tumateix!

Sobre d'ell hi havia un rètol que deia:«Aquest és el rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creul'injuriava dient:

-¿No ets el Messies? Doncs salva't atu mateix i a nosaltres!

Però l'altre, renyant-lo, li respongué: -¿Tu tampoc no tens temor de Déu,

tu que sofreixes la mateixa pena? Inosaltres la sofrim justament, perquèrebem el que mereixen els nostresactes, però aquest no ha fet res demal.

I deia: -Jesús, recorda't de mi quan arribis

al teu Regne. Jesús li digué: -T'ho asseguro: avui seràs amb mi al

paradís.

Mort de Jesús(Lluc 23, 44-49)

Era ja cap al migdia quan es vaestendre per tota la terra una foscorque va durar fins a les tres de la tarda:el sol s'havia amagat. Llavors la cortinadel santuari s'esquinçà pel mig. Jesúsva cridar amb tota la força:

-Pare, confio el meu alè a les tevesmans.

I havent dit això, va expirar.

Quan el centurió veié el que haviapassat, donava glòria a Déu i deia:

-Realment, aquest home erainnocent.

Sepultura de Jesús(Lluc 23, 50-55)

Hi havia un home bo i just que esdeia Josep. Era membre del Sanedrí,però no havia donat suport a la sevadecisió i actuació. Era naturald'Arimatea, una vila jueva, i esperaval'arribada del Regne de Déu. Aquesthome anà a trobar Pilat per demanar-liel cos de Jesús. Va baixar-lo de lacreu, l'embolcallà amb un llençol i el vadipositar en un sepulcre tallat a la roca,on encara no havien posat mai ningú.Era el capvespre del dia de lapreparació, a punt de començar eldissabte.

Les dones que havien acompanyatJesús des de Galilea seguiren fins allà,van veure el sepulcre i com hidipositaven el cos de Jesús. Desprésse'n tornaren, prepararen olisaromàtics i perfums, i durant eldissabte van observar el repòs que laLlei prescrivia.

Vamonó ...agafats de la teva mà.

8

Instrumental

Fito diu: “vamonó”. Aquesta és unaexpressió molt comuna en música,sobretot quan es toca amb amics is’improvitza. És diu “vamonó”, isense més es comença a tocar.Jesús també diu “vamonó”, però noper tocar música jazz barrejada ambrumba, sinó per a predicar. I així,com qui toca amb quatre amics unaestona, Ell en tria 12 per a tocar elscors dels homes.

Crida dels primers deixebles(Mateu 4, 18-22)

Tot caminant vora el llac de Galilea,veié dos germans, Simó, l'anomenatPere, i el seu germà Andreu, quetiraven les xarxes a l'aigua. Erenpescadors. Jesús els diu:

-Veniu amb mi i us faré pescadorsd'homes.

Ells deixaren immediatament lesxarxes i el van seguir.

Una mica més enllà veié altres dosgermans, Jaume, fill de Zebedeu, i elseu germà Joan. Eren a la barca ambZebedeu, el seu pare, repassant lesxarxes, i Jesús els va cridar. Ellsdeixaren immediatament la barca i elpare i el van seguir.

Elecció dels Dotze(Marc 3, 13-19)

Jesús pujà a la muntanya, va cridar elsqui va voler, i ells anaren cap a Jesús.En designà dotze, als quals donà elnom d'apòstols, perquè estiguessinamb ell i per enviar-los a predicar, ambpoder de treure dimonis. Els dotze queva designar són aquests: Simó, a quidonà el nom de Pere; Jaume, fill deZebedeu, i Joan, germà de Jaume, alsquals donà el nom de Boanerges, quevol dir «fills del tro»; Andreu, Felip,Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill

d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i JudesIscariot, el qui el va trair.

Jesús s'apareix als deixebles(Lluc 24, 36-49)

Mentre parlaven d'això, Jesús espresentà enmig d'ells i els va dir:

-Pau a vosaltres. Ells, esglaiats i plens de por, es

pensaven que veien un esperit. Jesúsels digué:

-Per què us alarmeu? Per què usvénen al cor aquests dubtes? Mireu-meles mans i els peus: sóc jo mateix.Palpeu-me i mireu. Els esperits notenen carn i ossos, com veieu que jotinc.

I mentre deia això els va mostrar lesmans i els peus.

Però com que de tanta alegria nos'ho acabaven de creure i estaven totssorpresos, els digué:

-¿Teniu aquí res per a menjar? Llavors li van donar un tros de peix a

la brasa. El prengué i se'l va menjardavant d'ells.

Després els digué: -Això és el que us vaig dir quan

encara era amb vosaltres: "Cal que escompleixi tot el que hi ha escrit de mien la Llei de Moisès, en els Profetes ien els Salms."

Llavors els obrí el cor perquècomprenguessin les Escriptures. Elsdigué: -Així ho diu l'Escriptura: El Messies hade patir i ha de ressuscitar el tercer diad'entre els morts, i cal predicar en nomd'ell a tots els pobles la conversió i elperdó dels pecats, començant perJerusalem. Vosaltres en soutestimonis. I jo faré venir damunt vostreaquell que el meu Pare ha promès.Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueurevestits de la força que us vindrà dedalt.

Las nubes de tu pelo ...el meu refugi, Senyor.

9

No hay mejor lugar que entre las nubesde tu pelo Para revolver las drogas con los versos Lo mejor del sol... el brillo de la luna que es tu corazón.

En medio del mar te sientes como en undesierto. Primavera ven y cúrame el invierno Loco trovador, es tu canción desnuda Solo corazón

Hoy me quedo en casa lo de fuera no me interesa ya saldré a dar una vuelta otro día que nollueva ¿Cuántas flores para un ramo? ¿Cuántos versos para un poema?

Fito confessa que al escriureaquesta cançó no sabia a qui lidedicava però que més tard vaentendre que parlava d’un altremúsic amic seu.Els amics sempre estan apropnostre, en els bons i els malsmoments. Encara que només siguiamb un somriure o amb unaabraçada més llarga del normal.Jesús també era amic delsdeixebles i són molts els quiproposen que el mirem com unamic.És en els moments de “bajón” quantrobem més a prop a Jesús. I no ésprecisament un sentiment que ensagafi a nosaltres com una revelació.Els amics ens acompanyen en elnostre camí i Ell també ho fa.El Salmista ja ens parla de lasensació de tenir a Déu al nostrecostat, de que Déu és el millor amicper a recollir-se quan és té lanecessitat de buscar aquestrecolliment interior o simplement

quan és vol aturar-se durant cincminuts.

Guarda'm, Déu meu, en tu troborefugi

(Salms 16, 1-11)

Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi. Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà, ningú com tu no em fa feliç.» Ells adoren els déus d'aquesta terra, divinitats que jo també estimava; multipliquen els seus ídols, van darrere els falsos déus. Però jo no els oferiré més sacrificis, els meus llavis no pronunciaran elsseus noms. Senyor, heretat meva i calze meu, tu m'has triat la possessió; la part que m'ha tocat és deliciosa, m'encisa la meva heretat. Beneït sigui el Senyor, que em dónaseny. Fins a les nits instrueix el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n'alegra i en faig festa totjo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonaràs la meva vida enmigdels morts ni deixaràs caure a la fossa el quit'estima. M'ensenyaràs el camí que duu a lavida: joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat, delícies per sempre.

Whisky barato ...per a negarte tants cops.

Cuando ya no sirven las palabras

10

Cundo se ha rajado la ilusión me emborracho con whisky barato a ver si me escuece el corazón

Quiero ser tan duro como el hierro pero me derrito con tu olor. Quise hacer un cielo en el infierno a ver si acertaba por error

Ya no queda nada entre tu y yo ya no queda nada entre los dos (bis)

Cada cual que siga su camino, cada cual que baile su canción. Tú destino dicen ya está escrito, el mío tengo que escribirlo yo

Y de tu cariño, de tu amor, de tu alegría de tu calor de vida mía, de te quiero tanto,al final, lo único que me quedó es lacanción que estoy cantando

Ya no queda nada entre tu y yo ya no queda nada entre los dos (bis)

“Ya no queda nada entre tu y yo”, avegades les coses s’acaben, la gentés cansa, surten altres coses...Però hi ha coses que no és podendeixar, ni abandonar, ni negar... i sialgú sap què passa quan es perd elcompromís és Pere.Pere va negar a Jesús tres cops, idesprés se’n va adonar... Aquestacançó la podem escoltar com unacarta que Pere li escriu a Jesúsmentre veia com l’esposaven i elssoldats l’agafaven com a undelinqüent.

Jesús és detingut (Marc 14, 43-50)

Immediatament, quan encara Jesúsparlava, es presenta Judes, un delsDotze. L'acompanyava un grup de gentarmada amb espases i garrots, quevenia de part dels grans sacerdots,dels mestres de la Llei i dels notables. El

qui el traïa els havia donat aquestacontrasenya:

-És el qui jo besaré: deteniu-lo iemporteu-vos-el ben custodiat.

Tot seguit se li va acostar i li digué: -Rabí! I el besà. Ells s'abraonaren sobre Jesús i el

detingueren. Però un dels presentsdesembeinà l'espasa i, d'un cop, tallàl'orella al criat del gran sacerdot.

Jesús els digué: -Heu sortit a agafar-me armats amb

espases i garrots, com si fos unbandoler. Cada dia era amb vosaltresal temple ensenyant i no em vaudetenir. Però és que s'han de complirles Escriptures.

Llavors tots l'abandonaren i fugiren.

Negacions de Pere (Marc 14, 66-72)

Mentrestant, Pere era a baix, al pati.Arriba una de les criades del gransacerdot i, en veure'l allà escalfant-se,se'l queda mirant i li diu:

-Tu també hi anaves, amb elNatzarè, amb Jesús.

Però ell ho negà: -No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un

gall va cantar. La criada el va veure i començà a dir

una altra vegada als qui eren allí: -Aquest és un d'ells. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allí li

tornaren a dir: -És veritat que ets un d'ells: si fins i

tot ets galileu! Però ell es posà a maleir i a jurar

dient: -Jo no conec aquest home de qui

parleu! A l'instant va cantar el gall per

segona vegada. Pere es va recordard'allò que Jesús li havia dit: «Abans delsegon cant del gall, m'hauràs negattres vegades.»

I va esclatar en plors.

Siempre estoy soñando ...en estar al teu costat.

11

Mientras me aguanten los huesos yoquiero seguir cantando quiero estar estar cerca de tí, lo maslejos.... a tu lado Tu mirada en un balcón; tú te asomas yote canto He "pintaó" mi corazón con el rojo de tuslabios

Sé que no puedo dormir porque siempreestoy soñando En invierno con el sol... ...con las nubes en verano

La luna era una farola y a ella me abracéborracho y acabé buscando versos en el fondo demi vaso. Todo lo que no aprendí... nunca se me haolvidado No he perdido la razón y tampoco la heencontrado

Sé que no puedo dormir... porquesiempre estoy soñando En invierno con el sol... ...con las nubes en verano!!

Mientras me aguanten los huesos,... mientras me aguanten los huesos

Aquesta cançó ens parla d’algú queno es vol separar d’una personaestimada. Jesús, en una de lesseves paràboles, ens diu que permés que volguem, no ens podremallunyar d’Ell, que Ell ens cuidarà,ens guiarà i ens consolarà quan honecessitem... conèixes la paràbolade la que et parlem?

La paràbola del pastor (Joan 10)

Us ho ben asseguro: el qui no entra perla porta al corral de les ovelles, sinóque salta per un altre indret, és unlladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor deles ovelles: a ell, el guarda li obre laporta, i les ovelles escolten la seva veu;crida les que són seves, cada una pelseu nom, i les fa sortir. Quan les tétotes a fora, camina al seu davant, i

elles el segueixen, perquè reconeixenla seva veu. Però si és un estrany, encomptes de seguir-lo en fugen, perquèno reconeixen la veu dels estranys.

Jesús els va proposar aquestacomparació, però ells no van entendrede què els parlava. Per això Jesús continuà: -Us ho ben asseguro: jo sóc la porta deles ovelles. Tots els qui han vingutabans de mi eren lladres i bandolers,però les ovelles no se'ls escoltaven. Josóc la porta: els qui entrin per mi sesalvaran, podran entrar i sortirlliurement i trobaran pasturatges. Ellladre només ve per robar, matar i ferdestrossa; jo he vingut perquè lesovelles tinguin vida, i en tinguin adesdir. Jo sóc el bon pastor. El bon pastordóna la vida per les seves ovelles. Elqui va a jornal, el qui no és pastor niamo de les ovelles, quan veu venir elllop les abandona i fuig; llavors el llopse n'apodera i les dispersa. És que ellva a jornal i tant se li'n dóna de lesovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les mevesovelles, i elles em coneixen a mi, talcom el Pare em coneix, i jo conec elPare. A més, jo dono la vida per lesovelles. Encara tinc altres ovelles queno són d'aquest ramat, i també les hede guiar. Elles escoltaran la meva veu,i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

12