NO a la Llei d’Educació de Catalunya

Anàlisi a la

llum de les dades del PISA 06

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CGT DE CATALUNYA

Presentació:

1. L’esquema d’anàlisi que presentem sobre la LEC és:

1. Diagnòstic trampós del sistema educatiu.2. Privatització prenent com a model la concertada.3. Jerarquització i gestió empresarial de centres públics.4. Desregulació de les condicions laborals. 5. Marginació i privatització de l’educació pública no obligatòria.6. La CGT, en defensa de l’ensenyament públic.

2. Cada punt està desenvolupat partint del que diu la LEC i fent la crítica amb dades.

3. Les cites o paraules textuals de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estan entre cometes i cursiva. Quan hi afegim comentaris els posem entre guionets. Les negretes són nostres.

4. Les dades dels gràfics procedeixen majoritàriament de l’informe PISA 06 en la seva versió original, en la versió del MEC o en la catalana. També n’hi ha del de l’OCDE i de l’informe 0-3 del Síndic de Greuges de setembre 07; del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament; de la Fundació Bofill de novembre 07, de l’INE i l’IDESCAT; i algunes de l’EUROSTAT, el DSCF britànic i Statistic Finland. Per això trobareu gràfics en anglès, castellà i català. En tots els casos està indicada la font.

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

1. La LEC diagnostica un rendiment insatisfactori del sistema educatiu com a conseqüència del professorat, el currículum i sobretot d’una gestió ineficaç de la pública

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

• “(…) el fracàs escolar continua essent massa elevat i l’abandonament prematur (…) Són uns quants exemples d’indicadors d’un rendiment escolar insatisfactori (...), per sota de l’exigible (…)”

•“És cert que hi ha factors exògens al sistema educatiu –que no esmenta- (...), però no es poden ignorar altres factors endògens (...)”: -un professorat que no està ben format ni “assimila” la legislació educativa; un currículum no “idoni”; i sobretot un- “model organitzatiu escolar, encara massa rígid i poc eficient, que no tradueix l’increment de recursos en resultats suficientment positius. (...) una mena de llei de rendiments decreixents del sistema educatiu (...)”

1. L’informe PISA demostra que els factors “exògens” són determinants del rendiment.

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

Els mesura amb l’índex ESCS –Economic, Social and Cultural Status- en el

qual es quantifiquen els ingressos familiars, el

tipus de treball i els estudis dels pares, les mares o les i els tutors.

Si es vol millorar seriosament aquesta

premissa, cal una política per pujar sous, reduir la

precarietat i potenciar l’educació de

mares, pares i tutors.

1. El PISA afirma que els sistemes educatius són modificadors d’aquesta realitat i que tenen com a “prerequisit” la inversió educativa. La LEC l’obvia

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

El percentatge català està calculat amb el mateix criteri que el de la Fundació Bofill: en relació al PIB català.

El Departament, en canvi, ho fa respecte al de l’estat ja que diuen que els diners vénen de Madrid, que els reparteix per igual entre tots els i les estudiants de l’estat.

Perquè no reivindiquen el finançament necessari? Fixeu-vos on queden Catalunya i Euskadi, després de corregir les notes amb

l’ESCS,respecte a l’Estat espanyol! O Regne Unit respecte Finlàndia.

Perquè a part del que s’inverteix cal veure on es fa.

2. La LEC privatitza la pública equiparant excel·lència i concertada

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

“Els criteris que s’han determinat (...) sobre l’organització dels centres públics han tingut un

caràcter excessivament uniformitzador, deixant poc marge de decisió als equips directius i pedagògics. Aquesta rigidesa

contrasta amb la més alta capacitat d’autoorganització que demostren els centres

privats concertats.”

2. El PISA demostra que això no és així:

la màxima excel·lència és a Finlàndia amb un 2% d’alumnat a la privada

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

Per contra, recordeu que Catalunya i Euskadi,

que treien pitjor puntuació respecte a

l’Estat espanyol: tenen més concertada que la

mitjana estatal.

2. La LEC dissol la pública i amplia el ventall de privatitzacions a nom d’un “servei d’utilitat pública”

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

“La zona educativa s’ha d’entendre com la unitat de gestió que conté, com a mínim, tots els elements que poden constituir una oferta educativa completa, tret de la formació professional (…)” -És a dir, agrupa centres i serveis educatius tant públics com privats, i a més, defineix la figura d’un súper director, és clar, només per als centres públics-

“El servei públic d’educació català es caracteritza per l’oferta mixta de serveis educatius. (...) la prestació educativa anirà a càrrec del conjunt de centres públics i privats sostinguts amb fons públics, amb independència de quina en sigui la titularitat.”

“La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta (...) Concretament, es recull la gestió municipal de centres públics, més enllà de les possibilitats que actualment hi ha (...) també es podria obrir la possibilitat de gestió de centres de titularitat pública a entitats cooperatives i sense ànim de lucre (*)o a equips de professionals (...)”

(*) “La Caixa” està considerada entitat “sense ànim de lucre”

2. El PISA dóna dades que diuen que més privatització no és igual a més qualitat, però sí a més desigualtat

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

El sistema britànic té un fort

traspàs de fons públics a mans

privades, però ho fa des de la

privatització de la gestió dels

centres públics i la de les zones educatives on

estan. Cerca la màxima

competitivitat entre centres.

2. Més privatització = més desigualtat

Federació d’Ensenyament de CGT de Catalunya

Tot i així, el model britànic no arriba als resultats de Finlàndia però sí a un màxim de desigualtat.

A Catalunya, on ja prop d’un terç del pressupost públic se’n va a la concertada, la LEC hi suma més ventall de privatitzacions, incloses les del model britànic de zones. Això garantirà la segregació i els guetos educatius a l’escola pública.