news enginyers xina - juny - juliol 2014

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // JUNY - JULIOL | 1

要想移动大山，必须通过移动小的石头才能实现这个伟大的目标 “THE MAN WHO MOVES A MOUNTAIN BEGINS BY CARRYING AWAY SMALL STONES” CONFUCIUS (551–479 BC)

NEWSENGINYERSXINA2014 // JUNY - JULIOL

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec-trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga-nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem-bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso-nal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis,

celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel-lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se-güents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es-crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon-sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in-closos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

[email protected]

Difusió del NEWS:

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Maquetació i Disseny Gràfic:

Carles Ivanco


04 CORRESPONSALS

06 EDITORIAL

10 ACTIVITATS 2014

12 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

30 VIURE I TREBALLAR A LA XINA

33 DISCOVERING CHINA (发现中国)

36 THIS IS XINA

38 HISTÒRIA

40 NOTÍCIES

44 BORSA DE TREBALL

48 LINKS D’INTERÈS

SUMARI

10 12 30

33 36 44

NEWS ENGINYERS XINA 2014 // JUNY - JULIOL

4 | NEWS ENGINYERS XINA 2014 // JUNY - JULIOL

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”

ShanghaiBeijing

Jiaxing Suzhou

Hong KongGuangzhou

Jiangmen Kaiping

Shenzhen


SHANGHAI

HONG KONG

BEIJING

JIANGMEN

JIAXING

KAIPING

SUZHOU

SHENZHEN

Alexis Roig

Sergi Escorihuela

Gil Serra

Raül Guerra

Àlex Quinteri

John Waller

Javier Ycobalzeta

Albert Ferrari

Marc Boix

Irene Fiol

Guillem Pagès

Cristina Castillo

Pablo Trujillo

Leire Mancisidor

Josep Gayolà

Girbal Balart

Eduard Carreira

Alexis Lago

Santi Codina

Xavier de Vicente


Jordi Guix i Armengou Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

El 9 de desembre del 2010, com a resultat de la reacció que pro-vocà un article d’un

enginyer industrial al Full dels Enginyers, em reunia amb 3 enginyers industrials interes-sats en crear un grup de treball per apropar Xina als nostres col·legiats i desenvolupar una xarxa de networking entre els enginyers industrials expatriats a Xina i els d’aquí que estigues-sin interessats en la que es pre-veu que a finals d’aquest mateix any ja sigui la primera potència econòmica mundial.

Des de llavors, el grup Xina, de-penent de la Comissió de Polí-tica Industrial i Innovació Tec-nològica, ha treballat dur per aconseguir els seus objectius: organitzant jornades sobre te-mes específics de l’economia i

negocis a la Xina i creant una revista bimensual, el News En-ginyers Xina, de la qual aques-ta n’és ja la 13a edició. Amb un abast de 10.000 enginyers industrials col·legiats i 25.000 Alumni de la UPC, el News vol ser el punt de referència infor-mativa de la cultura i negocis a Xina per a tots els enginyers catalans.

Des del principi de funcio-nament del grup s’han anat reclutant enginyers catalans que viuen expatriats a la Xina, els quals donen suport al grup oferint informació fidedigna de l’actualitat del país i redac-tant articles per a la revista. Són el que anomenem “cor-responsals” i actualment ja en són 20, coordinats des dels Chapters de Shanghai i Hong Kong.

Els corresponsals són un dels principals actius del grup, són el lligam entre el grup a Bar-celona i l’actualitat xinesa, un gran suport per al grup de treball i per als enginyers ca-talans que vulguin emprendre l’aventura de treballar i viure a la Xina.

Una altra activitat important del grup ha estat establir col-laboracions amb entitats que donessin suport a aquesta ini-ciativa i que ajudessin tant a aconseguir informació com a organitzar jornades. Entre les més destacables hi ha Casa Àsia, ACC1Ó, Ajuntament de Barcelona, UOC, UPC, … Fruit de la col·laboració amb la UPC, des del passat mes de maig s’han incorporat, al grup de treball, 3 enginyers xinesos que estudien a la UPC, fent un pas

EDITORIALUn pas importantcap a la internacionalització


més en la internacionalització tant del grup com del Col·legi.

L’objectiu del grup però no acaba en la difusió de la cultu-ra i negocis a la Xina ni en un simple networking entre engi-nyers. El grup ja està treballant actualment en un planteja-ment de col·laboracions amb diferents entitats i organismes per tal de poder oferir serveis tant a empreses xineses que vulguin fer negocis a Europa, com a empreses europees que desitgin fer negocis a la Xina.

Un bon exemple d’aquests pri-mers contactes sorgits arran de l’activitat del Grup Xina fou el de l’empresa FingerQ (empre-sa xinesa que ha desenvolupat una nova forma d’autenticació biomètrica per a la comunica-ció per a mòbil) qui mitjançant

els contactes del grup, i la col-laboració de la Comissió TIC, aconseguí una reunió amb Te-lefònica per proposar-los un projecte de desenvolupament conjunt.

Com a Degà del Col·legi, em complau enormement veure que un grup sorgit de les ga-nes d’ajudar al nostre col·lectiu a internacionalitzar-se, hagi avançat com ho ha fet el Grup Xina durant aquests darrers tres anys i mig, crec sincera-ment que aquesta és la línea a seguir per tal d’internaciona-litzar el Col·legi i donar-li una nova perspectiva més d’acord a la realitat actual dels nostres col·legiats, en la que es sentin identificats, oferint-los serveis amb un gran valor afegit, el que només un col·lectiu, com el nostre, preparat tècnicament

i amb una àmplia experiència en projectes d’internacionalit-zació els pot aportar.

Enhorabona a tots els membres del Grup Xina i encoratjar-vos a seguir treballant en aquest en-focament de participació i col-laboració, amb el que, entre tots, cada dia farem mes gran el nostre Col·legi.


Jordi Guix i Armengou Dean of the Catalan Association of Industrial Engineers

Apiece by an indus-trial engineer pub-lished in our Fulls dels Enginyers bul-

letin in 2010 prompted reader reactions that led to a key meet-ing on 9 December 2010. Three industrial engineers who want-ed to set up a working group to familiarise our members with China met with me; they also wanted to build a network to in-clude expat industrial engineers based in China and local engi-neers interested in the country that is set to become the number 1 world economic power by the end of this year.

Since the group was founded, it has recruited Catalan en-gineers based in China, who provide support in the form of reliable information and news-letter articles. They are called

“correspondents” and have by now reached a count of 20, or-ganised into the Shanghai and Hong Kong chapters.

The correspondents are one of the group’s main assets – the link between the Barcelona members and current devel-opments in China and a great source of support both for the China Working Group itself and for any Catalan engineers em-barking on the adventure of liv-ing and working in China.

Another major area of activ-ity is working with support-ing organisations that help us obtain information and or-ganise symposia. We highlight the role of Casa Àsia, ACC1Ó, Ajuntament de Barcelona, the Open University of Catalo-nia (UOC), and the Technical

University of Catalonia (UPC). Thanks to the UPC collabora-tion, three of its Chinese en-gineering students joined the working group in May of this year – one further step in the internationalisation of our group and of our Catalan Asso-ciation of Industrial Engineers as a whole.

However, the aim of the group is not merely to disseminate China’s culture and information about business in China, nor is it solely to foster networking among engineers. The group is currently working towards col-laboration agreements with various entities in order to pro-vide services both for Chinese companies wishing to do busi-ness in Europe and for Euro-pean companies interested in doing business in China.

EDITORIALAn Important Step Towards Internationalisation

English Version


One excellent example of the early contacts made thanks to the efforts of the China Work-ing Group is FingerQ, a Chinese company that has developed a new biometric authentication method for mobile communi-cations. Through the group’s contacts and with the support of our ICT Committee, this company managed to meet with Telefónica and propose a joint development project.

As the Dean of our Association, I am immensely pleased to see the progress achieved over the past three and a half years by the China Working Group, which arose out of the wish to help our members become more internationally oriented. I honestly believe this is how we should approach interna-tionalisation and provide a

new outlook, in line with our members’ current experience, so that they may identify with the Association and receive services with a high added value – the kind of services that can only be provided by a highly technically qualified as-sociation with extensive expe-rience in internationalisation projects.

Congratulations to all members of the China Working Group, and please keep working with this participative and collabo-rative approach that will enable us all together to make our As-sociation ever greater.


ACTIVITATS 2014

Activitats en preparació

JULIOLDimarts, 8 de juliol de 2014

Situació del sector de la robòtica a la Xina

Moderador: Joaquim Calsina, Sales Manager Espacio Solar

La jornada tindrà lloc a la UPC, a l’Aula Màster de l’Edifici A3 del Campus Nord, Barcelona.

SETEMBREDimarts, 23 de setembre de 2014

Taller pràctic: Avantatges de Hong Kong per a l’estructuració i creixement a la Xina

Moderador: Carles Palomo, Director Unitat de Negoci a ROBERLO S.A.

La jornada tindrà lloc a l’Auditori Pompeu Fabra, a la 5° planta de la seu del Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, Barcelona.

INFORMACIÓI ARTICLES D’OPINIÓ


Algunes reflexions sobre el sector industrial a la Xina

Des de fa uns anys la Xina està fent un esforç per allunyar-se del model productiu “Made in China” que es basava en la producció en massa i la

baixa qualitat dels productes, i fomentar la inno-vació. El país vol transformar el “Made in China” pel “Designed in China” i canviar la percepció del producte xinès a nivell global.

No es d’estranyar doncs el “boom” que ha expe-rimentat en els darrers anys el disseny indus-trial en el gegant asiàtic, donat per l’aparició de grans companyies amb marques com Huawei o Lenovo, que han estat capaces de créixer i in-ternacionalitzar-se gràcies a l’aprenentatge de noves tecnologies i mètodes de gestió empre-sarial.

A més, i com a conseqüència de la crisis mundi-al, moltes de les empreses xineses exportadores

tipus OEM han pres consciència de la necessitat de canvi en la seva estratègia empresarial: deixar de ser mà d’obra subcontractada per empreses estrangeres – ja no poden competir en costos en front d’altres països de la regió - i buscar noves al-ternatives enfocades cap al mercat nacional amb la creació de marques pròpies.

Els xinesos amb alt poder adquisitiu així com l’emergent classe mitja està exigint el “upgrade” del “made in China”. Per tant la creació de les seves pròpies marques amb noves tecnologies i nous dissenys ha esdevingut una prioritat indis-cutible. En aquest sentit, el govern xinès, plena-ment conscient de què será difícil mantenir el creixement econòmic del país si segueix amb el mateix model de fàbrica del món, està promovent la transformació de l’estructura industrial per a què aquesta sigui més tecnològica, més ecològica i amb major valor afegit.

Un dels mètodes adoptats pel govern xinés és la promulgació l’any 2010 de la “Several Gui-ding Opinions Concerning the Promotion of the Devlopment of Industrial Design”, la qual estableix mesures promocionals sota finança-ment públic. El resultat d’aquestes polítiques de foment per a la industria creativa, s’ha vist reflexat en la creació paulatina de parcs crea-tius i el sorgiment de nombroses associacions de disseny com la China Industrial Design As-sociation (CIDA) amb sucursals en gairebé to-

Isabel Gimeno Consultora per al mercat de la Xina ([email protected])


tes les regions del país, entitat oficial que té per missió donar suport a la innovació en el dis-seny industrial.

Actualment a la Xina hi ha al voltant de 300.000 dissenyadors industrials repartits en més de 10.000 empreses que inclouen estudis de disseny la majoria dels quals són pimes privades obertes a col·laborar amb partners estrangers a la recer-ca de noves idees que els hi faciliti l’accés a grans projectes i a satisfer als seus clients cada vegada més exigents.

També han sorgit grans despatxos que disposen d’una xarxa d’oficines repartides a les principals ciutats de la Xina, i algunes d’elles fins i tot amb delegacions a Europa, com per exemple LKK De-sign (Londres).

A més dels estudis o despatxos de disseny, tam-bé existeixen els Departaments de Disseny, su-cursals de grans companyies, sovint anomenats “Product Center” o “I+D Center”. El desenvolu-pament constant de nous productes es quasi sempre resultat de la col·laboració internaci-onal que aquestes grans empreses estableixen per poder cobrir les demandes del mercat mun-dial. Un exemple a destacar és la multinacio-nal Haier que fins i tot ja té centres de disseny establerts en diversos països com ara els EEUU i Anglaterra.

Segons recents estadístiques, el 70% del disseny industrial a la Xina es realitza dins de les grans empreses. A part dels encàrrecs dins del propi grup, per als quals col·laboren molt amb tercers despatxos o amb dissenyadors particulars, ja si-guin nacionals o internacionals, també solen ac-ceptar comandes d’altres empreses.

Des de l’àmbit formatiu a la Xina hi ha més de 1.000 universitats amb facultats de disseny indus-trial i al voltant de 20.000 graduats a l’any. Fins i tot han aparegut universitats o escoles especia-listes en el disseny industrial com per exemple la Guandong Industrial Design Institute.

Cal assenyalar que les universitats a la Xina a part de la seva funció docent, també són molt actives en la participació de grans projectes i dinamit-

zadors d’events del sector (seminaris, competi-cions,…). Fins i tot, molts professors treballen com assessors externs de despatxos de disseny o grans empreses, com per exemple el Prof. Liu Guanzhong de Tsinghua University, qui està con-siderat com el fundador del disseny industrial de la Xina.

Per últim, trobem els anomenats “Industrial De-sign Parks”, quelcom força peculiar a la Xina. Es tracta de parcs creatius invertits conjuntament per empreses públiques i el govern local i que donen suport als despatxos implantats oferint l’accés a grans empreses i la consecució d’ impor-tants projectes, a més de tractes fiscals especials i fins i tot a finançament públic. Aquests parcs solen agrupar a l’ordre d’un centenar despatxos de tamany mig o grans. Per exemple, les sucursals de LKK Design i NewPlan Design es troben en la “City of Design” de Shenzhen.

Una de les iniciatives per impulsar el sector que el govern municipal de Pequín està portant a ter-me és la Beijing Design Week (BJDW) amb l’ob-jectiu de promocionar la ciutat com a base de la creativitat a la Xina. El BJDW s’ha convertit amb el festival de disseny, arquitectura, urbanisme i creació contemporània més important d’Àsia i s’està consolidant com un dels més importants del món.

L’edició d’enguany, Barcelona com a ciutat líder en el sector del disseny i l’arquitectura, tindrà un paper destacat com a ciutat convidada al BJDW. Dins del programa d’activitats impul-sat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull hi ha previst la celebració d’una missió empresarial organitzada per Barcelona Centre del Disseny (BCD) amb la col·laboració d’ACCIO. Una excel·lent plataforma per aque-lles empreses del sector del disseny català que vulguin projectar –se i desenvolupar –se en el mercat xinés.

Per a més informació:

http://accio.gencat.cat/cat/agenda-activitats/activitats-

emblematiques/cpn/setmana-2014/programa/seminaris/

beijing-design-week.jsp


Barcelona i Xina una mica més a prop

En el nostre món globalitzat i intercon-nectat els aeroports actuen com a dina-mitzadors i punts d’entrada principal de l’activitat econòmica a les ciutats,

paper que històricament corresponia als ports marítims. Tot i que els ports continuen, òbvia-ment, com a porta d’accés de les mercaderies els negocis, però, es fan per via aèria. Les noves rutes aèries internacionals són, per tant, grans oportu-nitats per a l’impuls econòmic de Barcelona i la seva àrea d’influència.

S’ha constatat que existeix una incidència directa en termes de generació d’ocupació i de creació d’aquelles activitats econòmiques que treballen per donar servei a l’aeroport (processos de ram-pa, combustible, càtering, neteja, manteniment avions, etc.), o bé, que es beneficien de la seva proximitat (hotels, àrees comercials, oficines, parcs de negocis, etc). Segons l’Airport Council International (ACI), l’associació mundial d’ae-roports, per cada milió de passatgers que rep un aeroport es generen en torn a uns 3.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. L’evidència demostra també que l’oferta de vols internacio-nals és un factor determinant en la ubicació de les seus corporatives d’empreses multinacionals en una ciutat.

En concret, un treball de recerca de la Univer-sitat de Harvard va estimar que un 10% d’aug-ment en l’oferta de vols intercontinentals in-crementa en un 4% el nombre de companyies que s’instal·len en una gran àrea urbana. I són precisament les companyies més intensives en

coneixement i les més generadores de valor afe-git les més sensibles a l’oferta de vols de llarga distància.

Conscients de la importància d’aquestes conne-xions aèries, l’any 2005, l’Ajuntament de Barcelo-na, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona i AENA van cre-ar el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèri-es (CDRA) amb l’objectiu de sumar esforços en la captació de vols intercontinentals a l’Aeroport del Prat. Des de la seva creació les connexions amb el mercat asiàtic, i molt especialment amb la Xina, han estat un objectiu estratègic prioritari.

La posició preeminent de la nostra ciutat pel que fa a les relacions econòmiques amb Àsia feien ne-cessari un vol enllaçant Barcelona amb Beijing i es pot dir ara que, essent ja una realitat, podem augurar-li unes molt bones perspectives d’èxit.

Barcelona concentra més del 45% del tràfic de l’Estat Espanyol cap a Àsia – Pacífic, una xifra clarament superior a la de la resta d’aeroports de l’Estat. Aquest percentatge s’ha anat incremen-tant de manera progressiva durant els darrers anys. D’altra banda, més de 185.000 passatgers volen anualment entre Barcelona i la Xina. Fins ara es tractava del segon mercat intercontinental no servit des de Barcelona. Beijing, Xangai i Hong Kong són els principals punts d’origen i destina-ció dels passatgers que volen entre Barcelona i la Xina. Durant la darrera dècada el creixement mit-jà ponderat (CAGR) entre Barcelona i la Xina ha estat de més del 10% anual.

Javier BenítezAssessor de Promoció Econòmica. Àrea d’Economia, Empresa i OcupacióAjuntament de Barcelona.

Pel que fa a Catalunya, és la principal Comunitat de l’Estat Espanyol pel tràfic aeri de mercaderies amb la Xina, tant en importacions, 27% del total espanyol, com en les exportacions, amb un 38%; molt per davant de Madrid, la segona Comunitat de l’Estat d’origen i destinació. En total més de 24.000 tones de mercaderies es transporten per aire cada any entre la Xina i Catalunya.

Perseguint aquest objectiu aquests darrers anys les institucions que conformem el CDRA han rea-litzat conjuntament moltes accions centrades en la Xina, que finalment han començat a donar els seus fruïts en l’establiment d’aquesta nova línia aèria regular que enllaçarà Barcelona amb Beijing (via Viena) 4 vegades per setmana.

És per tot això que la inauguració del primer vol Barcelona –Beijing de la companyia Air China, el passat 5 de maig, és una molt bona notícia per a

la nostra ciutat, ja que ens connecta, via aèria, per primera vegada amb la Xina i ens obre una porta a l’increment de les relacions econòmiques amb aquest país que, segons un informe recent del Banc Mundial, pot esdevenir aquest any 2014 la primera potència econòmica mundial, tot supe-rant els Estats Units.

Amb aquesta fita la Xina i Catalunya estan una mica més a prop, i entre tots hem de continuar treballant per acostar més els nostres països en benefici mutu.

A prize awarded by the European Commission in 2014BARCELONA, THE EUROPEAN CAPITAL OF INNOVATION

It doesn’t matter if it’s a startup or a multinational, it doesn’t matter if there are small investments or large international ventures. In Barcelona, what matters are big ideas, people, opportunities... Everything has a place in one of the main European capital cities with most projects of international investment. That is why Barcelona makes you grow, makes you dream while keeping your feet on the ground, even further than the horizon.

“THINKING BIG MAKES US GROW”Dídac Lee, Managing Director of Inspirit and


LUXURY MARKET IN CHINA, A SHORT OVER-VIEW

In 2010,China was the world’s second largest consumer market for luxury goods, after Japan and even before the USA.

The World Luxury Association estimated the total amount of consumption for luxury goods in Chi-na was US$8.6 billion in 2008 (a 25% of the world’s luxury goods sales).

In 2009 China Luxury market was US$ 9.4 billion ( a 27,5 % of the world’s luxury goods sales). From 2008 to 2012 the compounded annual growth rate reached 27%, so a growth rate of 2 digits dur-ing 5 years ( just incredible!!)

WHO ARE THE PLAYERS IN THIS MARKET

Chinese luxury goods consumers are younger than in Europe, belonging to the 18-50 age group, compared to Europe’s consumers who are gener-ally in the over 40 age group.

For this reason, China’s luxury goods market is expected to grow faster than that of Europe, also Many of the young luxury goods buyers are self-employed or professionals.

Even if we look in more detail into figures , 80% of Chinese luxury goods buyers are under 45, compared with 30% of luxury goods buyers in the United States and 19% in Japan. This makes a clear idea of who are the players of this growing market VERY YOUNG PEOPLE.

It’s also very clear that most luxury goods buyers in China buy luxury products as a status symbol.

WHICH ARE THE BRANDS

Watch“The top five luxury watch brands in the country are Rolex, Omega, Cartier, Vacheron Constantin, andBreitling “Global Luxury Survey by Time magazine

MenswearGiorgio Armani is nº 1, followed by Ermenegildo Zegna and Versace

CosmeticsChanel is nº 1 , followed by LANCOME and DIOR

CarsNº 1 has been AUDI for many years, but now BMW and Mercedes are boosting their sales. Of course brands like Lamborgini have found in China the way to sell their very special cars.

THEN WHAT HAPPEN ??

“Luxury goods sales in China have dropped signif-icantly after rapid growth over the past few years, with some noted fashion brands closing some of their stores in the country”

By Guangzhou’s 21st Century Business Herald. For example in 2013, Giorgio Armani and Dolce & Gabbana shops located on the Bund in Shang-hai were closed. Also Armani after doing business there for nearly a decade had close shops in the Bund.

According to Bain & Company statistics, luxury goods sales in mainland China slowed down in 2013 to a 2% growth rate, compared with the 7% annualized increase in 2012 and 30% in 2011. The

Joaquim CalsinaSales Manager Espacio Solar i membre del GT Xina.

China luxury market cooldown

English Version


consulting firm projected that the downtrend would continue in 2014.

For example Louis Vuitton saw a mere 1% growth in China in 2013, while Gucci’s sales dropped by 5.4% during the first three quarters of 2013. In ad-dition, the media reported that Cartier had closed ten stores in China and it would be difficult for the brand to maintain the double-digit growth in China as we have said previously.

WHY ?

“Consumers have become more mature and ra-tional in their purchases of luxury ítems”

By Lu Xiaoming, former vice president of Mont-blanc China. According to the experts , the decrease in the luxury goods market has been caused partly by a slowing economy. Chinese purchasing power could not longer sustain the rapid expansion and growth of 2 digits seen by luxury brands a few years ago.

Many experts also say that the government’s pro-hibition of using public funds to buy luxury items

since June 2012 has also hurt industry sales. The new very strict policies to prevent corruption in the public business it’s a reality and from many private conversations I had during 2013, people involved in Public business are now afraid to receive luxury presents and even they reject them, something ab-solutely impossible some years ago.

For example one of the more affected markets are Men’s Watches, that used to be one fifth of the to-tal domestic luxury market, sales have decreased by 11 per cent in 2013 !!!!!!!!

International traveling and consumption, how-ever, was one of the major factors that have hurt sales in Mainland China. Some reports stated that the price gap between luxury goods prices at home and abroad was significant. So as per some data I found in 2013, 60% of luxury goods bought by Chinese nationals had been purchased in for-eign countries.

So maybe 3 main causes have make this LUXURY Market to decrease, but even though the Chinese market has slowed down substantially, it remains an important market that no one can afford to overlook.


There are two main branches of thought in modern great Chinese culture; on one hand Confucianism, on the other, Taoism. From a western point view, it is

quite normal to classify them together into “orien-tal philosophy” box, without paying much atten-tion. Yet, some fundamental differences can be pointed out if they are analyzed in a deeper way. In a simplified manner, it can be said that Confucian-ism teaches the basis on looking for harmony of Men inside society, and Taoism instead, leads men to the way of looking for harmony with the whole universe (TAO).

Confucianism is based on Great Confucius’ work “孔子 – Kǒngzǐ”, ancient politician, saviour and phi-losopher, who lived almost 2500 years ago, simul-taneously to other magnificent men like Pythago-ras or Buda Gautama, who were born in almost the same decade. Confucius teachings are mainly philosophical and ethical essays with strong poli-tics flavour. On its whole, it could be classified as a treaty describing population organization laws, and optimized social model standards.

The main work of Confucius it is known as the 4 Great Books of Chinese culture:

• [论语 lùn yǔ] Often translated as “Great knowledge”,

• [大学 dà xué] Translated as “Great Science” or “Great studies”

• [中庸 zhōng yòng] or “Analects of Confucius”• [孟子 mèng zǐ] written by one of his main stu-

dents Ji Mèngkē (姓孟軻)

Following quotes show the nature of Confucius teachings:

Girbal Balart Giró (material science engineer at Sedal Advanced Technical Ceramics) from Jiangmen, Guangdong province.

China’s philosophy; roots of thought

“The right way, or right moral behavior should be found inside oneself. It is not a true moral rule the one that it is discovered outside the human being, that is, the one that it is not directly deriving from the human nature itself.”

“When I walk along with two others, from at least one I will be able to learn”.

“In archery we have something like the way of the superior man. When the archer misses the center of the target, he turns round and seeks for the cause of his failure in himself”.

According to Alan Watts, the fact that Chinese culture has last along the centuries, getting over invasions from the east and the west, keeping its

English Version


original identity, it is mainly due to the strength of the social model proposed by Confucius.

On the other hand, Taoism is the flip side of the coin, not in an opposite sense, but as an indivisible com-plementary. Taoism was born through teachings of LaoTse “老子 – Lǎo zǐ”. On our days, the debate remains open: has this character really existed as a human being?, or did he appear along the history as a result of the sum of traditional teachings instead?

Be it as it may, the truth is that the powerful of his philosophy has contributed in a precious way on the evolution of the consciousness of the human being. It is worth saying that in traditional Chinese teachings, it is considered that LaoTse really exist-ed on earth as an incarnate being, and according to the ancient legend, he worked on the imperial archives in Luoyang, Henan province. During his life, he always taught that “the TAO that can be told it is not the eternal TAO”, but, when as an old man,

was heading to the desert on his way to die – from a heart disease, on the men eyes- a keeper on the north-east of China convinced him to write down his work, which finally lead to the world-wide known Tao te King - 道德經 - dào dé jīng” or “Book of changes”. This is a relatively short book, in which with only around 5000 Chinese characters, eternal spiritual guide has been codified and its facts re-mains perfectly applicable on our modern days, more than 2500 years later.

Yin/Yang is the main Taoism symbol, a symbol in which the dual polarity of Nature it is expressed by itself, with the elegant and simple style of ancient Chinese philosophy. This is a dynamic symbol where the two polarities are continuously chas-ing each other following a universal rhythm which shows the eternal dance of the two polarities.

In modern Chinese culture it is quite often said that Confucianism is more suitable for the early stages of human life, in the children education or the teaching of ethical values for a smooth development of the society, and the Taoism it is more suitable for the last stages of the men’s life, when the human being, already developed, it is then ready to walk the way of a more spiritual life.

In our days, Confucius and LaoTse’s teachings take part of the educational Chinese program, and all children –well, all that attend to school- receive these lessons in the primary and second-ary grades. Though, modern Chinese citizens, commonly think of this kind of philosophy as part of the past and they normally refers to it with traces of nostalgia and respect. They clearly link those concepts to ancient values of older genera-tions and they are considered with less utility in their current capitalist society.

My personal impression after almost 4 years living here in China is: that if the Chinese soci-ety is observed with a certain degree of sensi-tivity, it is possible to appreciate the effects of LaoTze and Confucius teachings in operation in a deep fundamental level, quite a few layers below the superficiality of the raw capitalism already set up here. Using a computer analogy, it can be said that those values are operating far beneath our eyes, like the succession of 0 and 1’s moving below layers and layers of code in our computers. Like the binary code, the val-ues expressed by these two philosophies can be seen as the fundamental construction blocks through which Chinese society it is currently built upon.

Finally, I’d like to conclude with a quote from Alan Watts’ book “The book on the taboo of knowing who you really are”, which is very close to Taoism philosophy, which to my eyes, it is one of the best –and optimistic- ways to face the eternal ques-tions of Who are we? Or what are we doing here?The quote is like so:

“As a human being, you are an opening through which the universe it is capable to watch and ex-plore itself”


Extraordinary seminar which was organized by the CATMÓN Foundation last April at the Palau Robert in Barcelona.

China will soon become the world’s largest econ-omy and countries, companies and organizations who want to have a role in the future, they have or will have links, contacts, representation or pres-ence in China.

The approach of the day was very complete and suitable for those who so far had not made any ap-proach or contact with China, topped with a very neat organization act.

The seminar unfolded in the following thematic blocks with high level speakers from all interven-tions:

• Chinese investment in Catalonia• Catalan Investment in China• The new business environment for Small and

Medium Entreprises of Catalonia, between Catalonia and China.

• Conclusions and closing

We would emphasize, for the interest aroused in the audience, the presentations on the legal as-pects of investment in China, the operational de-tails of the new Free Trade Zone of Shanghai-Pu-dong, and HongKong as a bridge between China and Europe or as a first step to entering China.

On the other hand, from the messages heart from Chinese companies and the closure of Mr. Eugeni Bregolat, it became clear that China is going fast to move from the world’s factory to the new knowl-

edge economy rate, and that in the EU we are be-ing generally backward from the push that leads China.

Attendance of the day was crowded to the point that many people had to stand up in the confer-ence room denoting the great interest in China Catalan society.

Albert Ferrari Enginyer industrial, Industrial Manager de SEDAL Group

Business Conference China-Catalonia Encouraging investment, a source of increasing

wealth in Catalonia

English Version


Manu Sanchez President del “China Marketing Center” del Club Marketing Barcelona

Como dice nuestro amigo Jack Ma, fun-dador de Alibaba (el eBay chino), “en otros países e-commerce es una moda-lidad de compra, en China e-commerce

es un estilo de vida”. La evolución del e-commerce en China ha sido espectacular. Cuando llegué a China por primera vez, hace ya 15 años (en el año 1999), había únicamente 2,1 millones de usuarios de Internet con, por ejemplo, sistemas de pago para el e-commerce e infraestructura en e-logistics (o logística para el comercio electrónico) sencilla-mente inexistentes. Hoy, en junio de 2014, China ya es el “mayor mercado de e-commerce del mun-do”, con 618 millones de usuarios de Internet.

Para que se hagan una idea de lo potente y popular que es en nuestra querida China también el e-com-merce, comentar el fenómeno 11/11, o singles day. El equivalente en Mailand China del famoso Ciber Monday norteamericano, día perfecto y puntero para las compras online de nuestros amigos chi-nos en el que, en la anterior edición, las ventas aumentaron un 80% respecto al año precedente, llegando a 5.700 millones de USD y triplicando las ventas del famoso Ciber Monday de USA.

¿Y porqué 11/11?, ¿Cuál es el significado cultural en la elección de esta fecha con tantos 1? Muy claro, indicar en China a la persona que quieres (con el regalo que compran por e-commerce) que es única en tu vida, “Just 1”. Por eso, emocionalmente y eco-nómicamente (hay este día descuentos de hasta el 50%), es el día perfecto para comprar online el rega-lo para la persona única que tanto se quiere.

En el “Quién es Quién” en el mundo del e-commer-ce en China, hay que destacar a los players TaoBao

y TMall TaoBao, el eBay chino, creado por Alibaba en 2003, cuenta con más de 500 millones de clientes (cada día utilizan Tao-Bao más de 213 millones de personas), 800 millones de productos registrados y con el 80% de la cuota de mercado C2C en China. En la anterior edición del mencionado fenómeno Singles Day, TaoBao vendió hasta 19.000 millones de rmb (aprox. 3.133 millones de USD).

T-Mall, el Amazon.com chino, creado en 2008 por Alibaba, cuenta con el 51% de las ventas on-line B2C en China (para quese hagan una idea de la espectacular cuota de mercado de TMall en el B2C chino, la cuota de mercado B2C de Amazon en USA es del 20%).

El año que viene, 2015, las transacciones de e-com-merce en China se prevé que lleguen a los 540.000 millones de USD (el 7,5% de todas las transaccio-nes en el retail); y, en 2020, se prevé que el merca-do chino en e-commerce sea mayor que el de USA, Japón, UK, Alemania y Francia juntos.

Saquen ustedes mismos, apreciados lectores de News Enginyers Xina, sus conclusiones sobre el tremendo volumen de negocio que hay en el pastel del e-commerce en China. Razón por la que esta-mos escribiendo este artículo para el News Engin-yers Xina

Sobre esta base, y centrando ahora el mensaje en escenarios empresariales concretos…

Muy bien, está su empresa “achinada”, es referente en una industria en concreto en China y, resultan-te de todo ello, tiene una potente red de seguido-res de la marca que offline compran el producto o

E-commerce: 10 Claves para realizar una exitosa estrategia en China

Versión Castellana


servicio de su empresa (moda, alimentación, cos-méticos …) en sus respectivos puntos de venta en China, en esencia en las grandes ciudades de Bei-jing, Shanghai, Guangzhou, Hong Kong

Y yo pregunto, ¿Y qué pasa con todos aquellos ciudadanos de Shenzhen (11 millones de habi-tantes), Chongqing ( 33 millones de habitantes), Harbin ( 7 millones de habitantes), que estarían encantados de comprar su producto en China pero que, por vivir a miles de kilómetros de dis-tancia de las grandes urbes, no pueden ir física-mente a comprar su producto? La respuesta es clarísima y es Let´s e-commerce to China. Está en sus manos, a través del comercio electrónico, po-der vender sus productos en China en cualquier momento y en cualquier lugar con tan solo un click.

Tal y como decimos aquí en China: “A todos los gatos les encanta el pescado pero temen mojarse las patas”.

Es decir, todas las empresas quieren ganar di-nero en China pero la experiencia demuestra que únicamente lo consiguen aquellas que tie-nen en la innovación su factor diferencial (y,

por tanto, está siempre un paso por delante de la competencia). Aquí es donde entra el e-com-merce.

Habiendo dejado bien clara la base, veamos a continuación (primera aproximación) y en los próximos artículos en News Enginyers Xina (con detalle) las 10 claves para desarrollar una exito-sa estrategia de e-commerce para China y desde China. Presentamos, en este artículo, como ejem-plo de éxito a seguir, a nuestros amigos de ZARA, por el magnífico trabajo que están realizando tanto offline como online en China.

1ª. E-commerce, sí, pero siempre como parte de una ganadora estrategia multicanal de marke-ting para China.

Antes de pensar en tener el site en e-commerce para China, deben existir seleccionados productos o servicios ganadores para China sobre los que se construya tanto la página web para China como el canal online específico de ventas para China (o site de comercio electrónico). Una vez que tenemos un mensaje y posicionamiento ganador para China, podemos pensar en la venta como resultado de una buena gestión previa en marketing.


Con, efectivamente, el uso de Internet como me-dio y canal porque de lo que no se trata es de tener una gran tienda virtual para venderle a las mujeres de piel extrablanca chinas cremas bronceadoras de piel, ¿Verdad? Achinémonos primero offline y, una vez tengamos el producto o servicio ganador para China, let´s e-commerce to China, apoyán-donos en el site oficial de la marca en China, con contenido específico para China y obviamente es-crito en idioma chino. Es clave crear en la mente del target chino una enriquecedora experiencia de compra “integrando” el valor online de la marca a través del site oficial en chino y para China, su site en comercio electrónico, su perfil en las redes sociales chinas (en esencia, Sina Weibo y WeChat), reforzado offline con la presencia física de la mar-ca a través de la sede, tiendas… de la marca occi-dental en China.

Igual que también es clave contar con un ganador equipo “mixto” (por tanto con directivos chinos y occidentales en e-marketing y e-commerce para China) con el que gestionar de maravilla el canal en un ciertamente enriquecedor y necesario, para evitar patinazos de base, ambiente multicultural. Zara lo está haciendo de maravilla con una web específica para China, zara.cn, en la que, con ex-celencia “Glocal” (Global sí, Local también), sus clientas ejecutivas chinas pueden ver las fantás-ticas prendas Zara específicas para, por ejemplo, lucirse durante las fiestas del Año Nuevo chino del Caballo. Colecciones Zara que pueden comprar online en la web o en cualquiera de los 149 puntos de venta Zara en China. Todo ello, contextualiza-do en un ejemplar posicionamiento internacio-nal, presencia en 86 países con una red de 1.808 tiendas; y redondeado con la participación de Top Models occidentales en sus campañas globales de comunicación con las que satisfacen las necesida-des en “ganar cara” de sus clientes en China.

2. E-commerce vía smartphones: Lo más puntero en estos momentos en China

Destacamos, efectivamente, los smartphones como principal vehículo para las compras de la e-generation china (más del 50% de las compras online se hacen a través de los smartphones). El 70% de los e-compradores chinos, va primero a la

tienda física para ver el producto y hacer su selec-ción para, a continuación, volver a sus ordenado-res o smartphones para realizar las compras.

Una e-generation china que se siente muy cómoda con el pago online (ya que a través de los códigos QR y con un solo click, pagan los productos desde sus smartphones conectados a sus cuentas banca-rias).

Todo ello, beneficiándose de un muy eficiente sistema en elogistics (o logística para el comercio electrónico con el que, por ejemplo, yo he compra-do muchas veces desde Beijing productos el sába-do que he recibido el mismo sábado por la tarde). El precio es la primera razón de compra online.

Realizando completas comparativas del precio del producto que quieren comprar en los principales players en digital retailing, antes de tomar la deci-sión de compra. Las compras online en China re-presentan ya el 6% de todas las compras, compa-rado con el 5% de Alemania y con el 3,9% de Japón.La compra vía dispositivos móviles (mobile pur-chasing) está muy alineada con la preferencia de los consumidores chinos por realizar sus compras de forma ágil “en cualquier momento y en cual-quier lugar”.

En el mega player en e-commerce chino Taobao, la hora punta para las compras online desde dis-positivos móviles es las 22h, siendo 67 segundos más rápida la compra vía smartphones que des-de ordenadores portátiles. Zara tiene una app en China para smartphones (iPhones), iPads… con la que la e-generation china puede navegar a través de todas las colecciones en cualquier momento y en cualquier lugar a través de sus iPhones e iPads.

El Grupo Inditex, ganador e innovador player em-presarial presente en China desde el año 2004 (con Zara una de sus marcas estrella), inaugurará este año la tienda 500 en China. Siendo por ello China el segundo mercado del mundo en número de es-tablecimientos para el grupo, después de España, que cuenta con 1869 establecimientos.

Tal y como seguiremos analizando con detalle a continuación sobre las 10 claves para realizar una exitosa estrategia en e-commerce en China es ne-


cesario contar, en lo referente al diseño gráfico de su tienda virtual para China, con una eficiente co-municación online (vía chat) con los internautas chinos que, por cierto, están muy bien acostum-brados a que haya un soporte online de apoyo y diálogo con la marca en cuanto entran en su plata-forma de comercio electrónico.

Y, aunque los sistemas de comunicación como el chat online son herramientas muy eficaces para incrementar las ventas, añade valor utilizar tam-bién herramientas chinas como QQ muy bien po-sicionadas entre los “netizens” chinos.

Seguimos construyendo

Tal y como veíamos en la 1ª parte de este artícu-lo en News Enginyers Xina sobre las claves para realizar una exitosa gestión de e-Commerce aquí en China, China ya es en 2014 el líder mundial en e-Commerce. Las compras online superaron en 2013 los 210.000 millones de euros, sin incluir las compra –ventas B2B (entre empresas) ni los billetes de avión y las reservas hoteleras, lo que supone un crecimiento del 42% respecto al año anterior.

Siendo los smartphones (iPhones…) el principal vehículo para las e-compras de la e-generation china quien se siente ciertamente cómoda con el pago online (ya que, por ejemplo, a través de un código QR y con un solo clic pueden pagan des-de sus smartphones conectados a sus cuentas bancarias); todo ello, beneficiándose de un muy eficiente sistema en e-logistics (o logística para el comercio electrónico) con el que, por ejemplo, una compra hecha el viernes por la mañana aquí en Beijing puede tener la entrega el mismo día por la tarde si el e-vendor también es del norte de China o al cabo de 2 días si es del Sur de China.

Analizamos a continuación el ejemplo de éxito, también en e-Commerce, de las marcas Mueloliva, Leche Pascual, Gullón y Pastas Gallo, a las que ten-go el honor de apoyar en China a través de mi tra-bajo con mi amigo Wang Mu, presidente de Pinlive (primer importador y distribuidor de productos de alimentación en China, con presencia en más de 12.000 supermercados en toda China) y junto a mis compañeros de la Liga Española de Fútbol,

LFP, como ganadora plataforma de marketing in-ternacional.

Todo ello con el claro mensaje de fondo de que para realizar una brillante gestión en e-marketing en China (incluyendo el concepto e-commerce) con frecuencia es ganador construir junto al part-ner chino el posicionamiento de la marca euro-pea en cuestión en el ecosistema digital chino. Avanzamos en la presentación de las 10 claves para realizar una exitosa gestión de e-commerce en China.

Veíamos en la primera parte del artículo las 2 pri-meras claves: 1ª, e-Commerce, sí, pero siempre como parte de una ganadora estrategia multica-nal de marketing para China; 2ª, e-Commerce vía smartphones, lo más puntero en estos momen-tos en China. Y vamos a ver en este artículo la 3ª, e-public Relations & Opinion Leaders events mar-keting, y la 4ª clave, “achinado” diseño del sitio de e-Commerce de sus empresa.

3ª clave para realizar una exitosa estrategia de e-Commerce en China: Public Relations & Opi-nion Leaders, events marketing

Para todos aquellos directivos que estén leyendo este artículo para los que lo offline (o presencial) todavía pesa más que lo online (o virtual), habría que indicar que lo tienen en bandeja para conse-guir la buena opinión de su target chino a través de la opinión favorable hacia su marca de los Top bloggers chinos y medios de comunicación que asistan a los eventos presenciales que en China haga su empresa.

Por ejemplo, cuando hace unas semanas , el 9 abril 2014, realizamos en el Instituto Cervantes de Pekín la Launching Ceremony del Proyecto Liga Españo-la de Fútbol, LFP con el Ministerio de Comercio de China (Mofcom), que tengo el honor de dirigir, presentamos ante más de 45 Top medios de comu-nicación chinos el ganador valor de La Liga como plataforma de marketing internacional y nacio-nal para grandes empresas chinas como Huawei, PinLive, Haier, Air China, con quienes estamos ya cooperando. Y ello fue para, por ejemplo, PinLive, una estupenda oportunidad para poner en valor la excelencia de sus marcas representadas en China,


Pastas Gallo, Gullón, MuelOliva y Leche Pascual como “las marcas favoritas en pasta, galletas, acei-te y yogures de los idolatrados, también en China, jugadores de La Liga.

Todo ello, con el ganador valor que se aporta en branding (o prestigio de marca), notoriedad (o nú-mero de personas que conocen la marca) y ventas tanto offline (en los puntos físicos de venta) como online (e-Commerce) a través de los conceptos Pu-blic Relations & Opinion Leader, events marketing.

4ª clave. Contar con un “achinado” diseño del si-tio en e- Commerce de su empresa.

Quien empieza, en lo referente a Back Office, con contar con un eficiente software para e-Commer-ce adaptado a los sistemas de pago chinos, enla-ces con las redes sociales chinas… todo ello, claro está, en idioma chino y ubicado en Mailand China o Hong Kong para así asegurar una óptima velo-cidad en la descarga de las páginas para el com-prador online y quedando por ello al margen del necesario Great Firewall of China, que supervisa con excelencia las comunicaciones entre China y el exterior. Hay que indicar a este nivel, como tam-bién muy conveniente recurso generador de con-fianza, la importancia de contar con un dominio e ICP registrado en China ya que, de esta forma, podremos acceder a tener una licencia ICP (abre-

viatura de Internet Content Provider), que permite a sitios web con sede en China operar en China. Además, el hecho de poseer esta licencia da segu-ridad añadida al comprador chino sobre la tienda virtual donde va a comprar, por estar reguladapor el Gobierno.

Diseño grafico. Partamos de un hecho, nuestros amigos e-compradores chinos visualizan las webs de una forma diferente, con, por ello, “es-tilo y características chinas”; necesitan de mu-chos más estímulos visuales y acústicos que los compradores occidentales, que aprecian webs con diseños más minimalistas y occidentalmente estructurados.

El diseño de las e-shops o tiendas virtuales chinas es singular, con amplia información y con amplia cantidad de colores. Siendo por ello conveniente que las tiendas online para China sean diseñadas por equipos mixtos con chinos y “hombres hue-vo” (nos llaman así a los europeos apasionados de China por ser blancos por fuera y cada vez más amarillos por dentro), expertos en e-marketing to China y usabilidad para el internauta chino.

Baidu, SEM & SEO

El óptimo posicionamiento de su tienda virtual en el “Internet con características chinas” es también


clave si quiere que los netizens chinos lleguen a su plataforma digital de venta con, por ello, tener opciones de hablar de e-venta. Como todos ya sa-bemos, hemos hablado de ello en los anteriores artículos en News Enginyers Xina, el motor de bús-queda de referencia en China es Baidu (el Google chino), fantástico también para conseguir un ga-nador nivel de conocimiento de su marca. Todo ello, dentro del apasionante mundo de las redes sociales chinas, muy utilizadas por los comprado-res chinos ya que estos son muy participativos y utilizan el social media como principal fuente de información antes de tomar decisiones de compra y también como vía para compartir sus experien-cias y opiniones. Sistema de pago “en China y para China” que, en este concepto, tiene nombre pro-pio y es Alipay, el número uno en el mercado chino al aceptar todas las tarjetas de crédito chinas. No aplica por ello instalar sistemas de pago occiden-tales como Paypal ya que nuestros amigos e-com-pradores chinos no se sienten cómodos con estos sistemas pues muchos de ellos no aceptan tarjetas de crédito chinas.

Comunicación (online chat) con los netizens chi-nos durante el proceso de e-compra. Los internau-tas chinos están acostumbrados a que en sus tien-das virtuales favoritas haya un soporte online de comunicación y apoyo “en idioma chino” durante todo el proceso de e-compra.

Por ello, sistemas de comunicación como el chat online son herramientas muy eficaces para in-crementar las ventas, siendo muy aconsejable utilizar herramientas chinas como QQ, cierta-mente bien posicionadas entre los usuarios on-line chinos.

En el próximo artículo en News Enginyers Xina seguiremos analizando las 10 Claves para rea-lizar una exitosa estrategia de e-Commerce en China.

VIUREI TREBALLARA LA XINA


Unes setmanes abans d’iniciar la meva ex-periència a Shang-hai, vaig crear un

bloc amb el títol: “De Barcelo-na a Shanghai. Bitllet d’anada i tornada?”. Em feia aquesta pre-gunta perquè no sabia el que em trobaria a la Xina, i es que pràcticament era el primer cop que sortia d’Europa. Em dic Nil Cabutí Borrell, de Barcelona, 23 anys, Enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC i amb el Màster a Tongji University (Shanghai).

La meva experiència a Xina va començar al 2011, quan vaig emprendre el vol a Shanghai per acollir-me a un programa de doble titulació UPC – Tongji University de 2 anys. Juntament amb quatre companys de Ca-mins, hem estat els primers estudiants espanyols a tenir un doble diploma amb Xina. Això ens dóna un potencial molt gran, però alhora va fer que, en no haver-hi precedents, ens ha-guérem d’obrir camí constant-ment.

A Shanghai la meva vida va can-viar enormement. Des d’haver d’acostumar-me a l’accent anglès dels xinesos, fins a adaptar-me

als horaris del país, passant per l’aprenentatge de menjar amb “palillos” o comunicar-me amb gestos durant els primers dies. Després d’uns mesos a la residèn-cia universitària, em vaig mudar a un pis a la ciutat, que al principi compartia amb dos enginyers ca-talans i posteriorment amb gent de països molt diferents: Tailàn-dia, França, Índia, Itàlia i Suècia. La convivència i la sociabilitat son dues habilitats que s’aprenen en aquestes circumstàncies.

Vaig renunciar a moltes coses que en la meva vida a Barcelona eren sagrades. Per exemple, el ciclisme, afició que vaig iniciar des de ben petit. A canvi, però, vaig guanyar-ne moltes més. L’assistència a classes diàries de xinès amb nois i noies de 14 pa-ïsos diferents va fer que apren-gués un idioma fascinant. Tot un repte. Igual que en el passat eren les meves travesses peda-lant pels Pirineus, avui puc fer-me entendre en aquest idioma.

Una altra cosa que vaig trobar a faltar era el meu lloc d’estudi a Barcelona. Quan estava can-sat de la termodinàmica, l’àl-gebra o els moments flectors, aixecava el cap i veia l’Estadi de l’equip que porto al cor, amb

el Tibidabo de fons. A Xina, en canvi, quan estava cansat de memoritzar caràcters xinesos, de tant laboratori universitari o del mutisme de la gent d’aquest país, veia l’espectacular skyline shanghainès des d’un 18è pis, envejable imatge dels meus somnis de joventut. No són bo-nes les comparacions en aquest terreny. Allò era centenari i ho portava a la sang; això solament és producte de dues dècades i no ho sento gens meu. Algun cop ho havia sentit i ara ja ho sé fermament: l’origen condicio-na la identitat. Assabentat que durant aquests dos anys el meu país estava donant un pas enda-vant en aquest sentit, i vivint el gran moment des de fora, va ser un motiu més d’enyorament. Però també un revulsiu perquè jo hi col·laborés des de la llu-nyania. No deixava de ser un altre somni, un somni de futur.

A nivell acadèmic, els primers mesos van ser complicats. No estava gaire clar el que havíem de realitzar, i algunes assignatu-res s’impartien només en xinès, fent-ne impossible la compren-sió. A això cal sumar-li que jo vaig estudiar el Màster de Geo-tècnia, i no el d’Estructures com la resta dels meus companys.

Nil Cabutí BorrellEnginyer de Camins, Canals i Ports

Shanghai Maig de 2014


Malgrat tot, aviat l’oferta de cursos es va multiplicar, els es-tudiants vinguts d’Espanya van passar de vuit a gairebé trenta, i les activitats extraacadèmiques organitzades van créixer. Els úl-tims mesos van centrar-se en la redacció de la tesina de Màster sobre el Bentonite, un material que s’utilitza en els dipòsits nu-clears com a barrera entre els residus contaminants i el medi natural.

El no haver tornat a Catalunya durant els dos anys em va per-metre viatjar i descobrir alguns dels racons mes inhòspits de Xina i també d’Àsia. Durant les vacances d’hivern vaig creuar

Vietnam en moto, a l’estiu vaig destinar un mes a descobrir alguns dels paratges més mis-teriosos del gegant asiàtic, més endavant les illes Filipines van fer-me creure que el paradís existeix, i la tornada en bicicleta des d’Istanbul fins a Barcelona va ser la culminació èpica d’una etapa que mai oblidaré.

Paral·lelament als estudis, vaig donar classes particulars de ma-temàtiques i física a fills d’expa-triats d’arreu del món que van a escoles internacionals a Shang-hai. A traves d’aquestes sessions, vaig contribuir al finançament de l’aventura, i sobretot vaig practi-car l’anglès tècnic i acadèmic.

Aquest any vaig tornar a Shang-hai a fer el Projecte Final de Carrera a la càtedra del Port de Barcelona a la China Europe International Business Scho-ol (CEIBS). Al juliol em graduo definitivament a la UPC, i des de l’agost seré a Singapur tre-ballant d’enginyer en obra en la construcció d’un viaducte a l’oest d’aquest país.

En resposta a la pregunta que em feia al crear el meu bloc, el bitllet és de tornada, però de tornada a Àsia. I això em reafirma l’esforç esmerçat. Aquestes experiències només es viuen una vegada a la vida, i jo l’he volgut viure. I la se-gueixo vivint.


On March 18, Engi-nyers Xina Shanghai Chapter’s most re-cent dinner took pla-

ce at Loco restaurant in Shang-hai, China. The dinner was well attended by Gil Serra (General Manager of Freixenet), Alexis Lago (Sales and Engineering Manager of Zanini Auto Grup), Eduard Carreira (General Ma-nager of Provital Trading), Laura Barbara (Industrial Engineer), Rosanna Terminio (Managing Partner of AsecorpChina) and Alexis Roig (General Manager of GlobalTaixue).

Alexis Roig, coordinating the Shanghai Chapter, reported the changes and achievements of the last months to the other at-tendees and upcoming initiati-ves and events being organized from Barcelona were introdu-ced. Other Chapter members had the chance to share their feedback and proposals for the different projects and contribute to set the goals of Enginyers Xina for the next year. Chapter mem-bers agreed on meeting more often in order to keep in touch and better serve the Chapter’s mission.

Shanghai and Hong Kong Chap-ters were set up as a way to better coordinate the network of engi-neers taking part of Enginyers Xina in Eastern and Northern China (Shanghai and Beijing municipalities and Jiangsu and Zhejiang provinces) and Sout-hern China (Hong Kong SAR and Guangdong province).

Shanghai chapter spring dinner Catalan engineers joined together at the Enginyers

Xina Shanghai Chapter dinner in Shanghai

English Version

DISCOVERINGCHINA 发现中国

Hainan


Known as the “Eastern Hawaii”, Hainan (海南省, Hainán shīng), meaning literal-ly “Province in the south of the sea”, it is a tropical island located in the Sourth-

East of the country, separated from Leizhou Pen-insula (雷州半岛), Guangdong Province, by the 16km wide Qiongzhou Strait (琼州海峡).

Hainan province is a group of 200 islands, being the main one the island which gives the name to the group, Hainan, followed by 3 main groups: Xi-sha, Nansha and Zhongsha.

It is the southernmost and smallest province of the People’s Republic of China and the sec-ond largest island, being Taiwan the first. Its extension is 33.900 km2, with a length of 290 km and a wide of 180 km (from north-east to south-east)

Hainan has a mild climate, with a yearly aver-age temperature that varies between 22 and 26ºC the whole year. The rainy season goes from May to October. It is also the hottest season, being June, July and August the hottest months, reach-ing maximum temperatures of 35-39ºC. Winter season goes from November to April and cold-est months are December, January and February, when the temperatures can go down to 16-20ºC, usually in December. Hainan has an average of 300 sunny days per year.

It has a population of 8.6 million people (2010), including different ethnic groups: Han (83%), Li (16%), Miao (0,8%) and Zhuang (0,7%), which gives a wonderful mix of traditions coming from different cultures through all the region. Main religions are Buddhism, followed by Islam and Christianity.

The capital Haikou City is situated in northern part of the island, its population is over 2 million people and it is the political, economical, cultural and logistic center of the province. Sanya is the second prefecture-level city of the province, and it is an important destination for tourism.

In the past, Hainan was a wild island where the Government used to sent Mandarins (Chinese high public officials) as a punishment when com-mitting a fault, until they realized it was a price instead of a punishment due to the really nice landscapes and weather of the island.

About the gastronomy, Hainan cuisine is lighter, less oily and spicy seasoned than that of the Chi-nese mainland. Seafood is the main option, hav-ing fresh fish, shrimps and crabs widely available. The Hainanese Chicken Rice is one of the best well-known dishes from this Chinese region, al-though sometimes it is associated to Singaporean o Malay cuisine, as Chinese emigrants brought it from Hainan to these other destinations where

Tat AmetllerCo-Founder and CEO at Laketània Tours English Version

Hainan


it become famous worldwide. Porridge, mantou and baozi are eaten for breakfast, with a noodle dish also being widely eaten. This consists of fine, vermicelli-type noodles with various toppings and gravy. Along with lunch and dinner, late night outdoor barbecue dishes are also served.

Nowadays, Hainan attracts many tourists looking for sun, sea, nice and exotic foods, shopping and its wonderful mild climate through the whole year.

The Chinese Government is making a big effort since 2008 to transform Hainan into an interna-tional tourism destination. Since December 2010, the high-speed rail of the area, Hainan Eastern Ring Rail connects the northern point of the is-land (Haikou) and its southern point (Sanya) in just 1.5 hours.

Main tourist destinations in Hainan include:

Haikou

An obliged visit is the Five Ministers Memorial Tower, build at the end of nineteenth century to commemorate 5 famous ministers of Song and Tang dynasties, exiled from the Imperial Court for disagreements with the Chinese authorities.

The Tomb of Hai Rui, situated in the western out-skirts of the capital, is another of the must visit places. The tomb’s name comes from an upright and uncorrupted official’s name.

Sanya

Its spectacular and beautiful golden sand beach-es with crystalline waters make it one of the hot-test tourist destinations in Hainan.

Two thousand years ago it was considered the “Tianyahaijiao” (天涯海角), the end of Heaven, the corner of the sea, the place were the civilized world ended. Nowadays there is still a stone with this sentence inscribed on it, where couples de-clare their eternal love.

Chunyuan Seafood Market (春园海鲜广场) is one of the best places to eat fresh seafood at Sanya, having the possibility to buy the seafood you pre-fer and select one stall to cook it, Dabianlu style (boiled) or fried.

Nanwan Monkeys Island

Located 40km to the south of Sanya, the Nanwan Monkeys Island is a Natural Reserve since 1965. With an amazing landscape and abundant veg-etation and fauna, it is perfect for the 2000 mon-keys that live there.

Nanli Lake

It is one of the biggest lakes in Hainan, having in-side 13 small islands to discover.

The lake is surrounded by rubber and bamboo trees.

It is a nice place to relax or to realize aquatic ac-tivities.

There are daily flights to Haikou from many Chi-nese cities, as well as from main Asian airports.

Interested in a customized trip proposal? Contact us at: [email protected] www.laketaniatours.com


SHUTTLECOCK FITNESS IN YUEHAI PARK

Yuexiu Park is the largest park in downtown Guangzhou and it is made up of three artificial lakes and seven hills of Yuexiu Mountain; hence the name Yuexiu Park.

It is a perfect combination of cultural relics and ecological tourism, reputed for its pretty water and hills as well as cultural relics. The main places of interest include the stone sculpture of the Five Rams, Zhenhai Tower, the site of the Ming Dynas-ty City Wall, and Square Cannon Site.

The Five-Ram Sculpture is one of the most fa-mous structures in Guangzhou. It has become the emblem of the city.

The “ball” or shuttlecock or featherball (similar than badminton), called a “jianzi” in the Chinese game, has four feathers fixed into a rubber sole or plastic discs. Some handmade jianzis make use of a washer or a coin with a hole in the center.

During play, various parts of the body (except for the hands) are used to keep the shuttlecock from touching the ground. It is primarily balanced and propelled upwards using parts of the leg, especially the feet. Playing shuttlecock is vigorous aerobic ex-ercise, and provides the health benefits of any ac-tive sport. It also helps to build hand-eye coordina-tion which good for the health of the brain.

In China, the sport usually has two playing forms:

• Circle Kick among 5-10 people.• Duel Kick between two kickers.

Circle Kick uses upward kicks only for keeping the shuttlecock from touching the ground. Duel Kick has become popular among younger Chinese players, using “Flat Kick” techniques like Shoot-ing Goal techniques in soccer sports.

In terms of history, the first known version of ji-anzi was in the 5th century BC in China. The name ti jian zi, means simply ‘kick shuttlecock’. The game is believed to have evolved from cuju, a game similar to football that was used as mili-tary training. Over the next 1000 years, this shut-tlecock game spread throughout Asia, acquiring a variety of names along the way.

Jianzi has been played since the Han Dynasty (206 BC–220 AD), and was popular during the Six Dynasties period and the Sui and Tang dynas-ties. Thus the game has a history of two thousand years.

Jianzi came to Europe in 1936, when a Chinese athlete from the province of Jiangsu performed a demonstration at the 1936 Summer Olympics in Berlin. In Germany and other countries peo-ple began to learn and play the sport, now called ‘shuttlecock’.

Well known in Asia, the game has been gaining popularity in Europe. The International Shuttle-cock Federation (ISF) was founded in 1999.

Watching them playing and having funny seems a good fitness exercise for all ages people. Sure I will try and that’s why I bought my shuttlecock.

THIS IS CHINA

Albert FerrariEnginyer industrial, Industrial Manager de SEDAL Group


HISTÒRIALa impremta

La majoria d’estudis relacionen els orí-gens de la impremta a la Xina amb els se-gells que, ja des de com a mínim el segle III aC, s’utilitzaven per a marcar ceràmi-

ca. Aquests segells van anar incorporant caràc-ters escrits i van derivar també en la reproducció d’estampes d’imatges del Buddha. Posteriorment van evolucionar cap a la reproducció de textos sobre superfícies com la seda, que precediran els primers textos impresos sobre paper amb la tèc-nica xilogràfica (gravats sobre planxes de fusta), que daten del segle VII. Cap al segle IX ja es fa un ús generalitzat de la impremta. Hi va contribuir, sobretot, l’afany de disseminació del buddhis-me, però també una demanda notable de clàssics confucians i d’obres taoistes.

Al segle XI apareix la impremta de tipus mòbil, atribuïda a Bi Sheng, per bé que no va predomi-nar per dues raons. D’una banda, com que el xi-nès no és una llengua alfabètica, calia una gran quantitat de caràcters per a la producció de les obres i això comportava una inversió econòmica important que només quedava compensada si es tractava d’una obra de molta demanda—cosa poc habitual en una època en què la circulació se so-lia moure en els centenars de còpies. De l’altra, la tinta xinesa no s’impregnava bé als materials amb què estaven fets els caràcters mòbils, que solien ser de porcellana o de bronze. Tot i que es van fer intents d’implementar el tipus mòbil sobre fusta o altres metalls, la xilografia va predominar fins al

final del segle XIX perquè era més eficient i eco-nòmica.

El progrés tecnològic que va representar l’ús de la impremta va abastar múltiples àmbits. D’en-trada, l’abaratiment del cost del llibre (entre els segles VIII i XVIII el preu mitjà d’un llibre imprès representava el 10% del d’una còpia manuscrita) va facilitar l’adquisició d’obres i va propiciar el nai-xement d’una certa indústria editorial comercial.1 Aquest fet va ser clau en la difusió cultural, ja que, a banda de la disseminació dels textos buddhistes i taoistes i de la publicació massiva de les obres confucianes que formaven part del temari per als exàmens d’accés a l’administració, va desencade-nar una revolució autèntica en la llengua xinesa escrita. Si bé historiadors com Joseph Needham han argumentat que a la Xina la impremta no va causar una fragmentació lingüística i política simi-lar a la que es va produir a Europa amb la implan-tació de la impremta de Gutenberg cap al 1450 pel fet que l’escriptura xinesa és invariable (és a dir, els caràcters escrits no varien encara que es pronunci-ïn de manera diferent arreu del territori),2 sí que va tenir conseqüències molt notables per a la llengua: l’impuls comercial que va representar la imprem-ta va fer emergir una literatura popular escrita en un registre molt més proper a l’oralitat, allunyada de l’estil clàssic encotillat i exclusiu. Aquest va ser un pas importantíssim per al desenvolupament de gèneres literaris com la narrativa i el teatre i de la cultura popular en general.

Carles Prado-FontsProfessor dels Estudis d’Arts i Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya


A la fi del segle XIX es van introduir a la Xina les tècniques mecanitzades occidentals per a la im-pressió de llibres i de premsa. Tal com indica Endymion Wilkinson, el motiu va ser el mateix que ja havia impulsat una tècnica d’impressió més eficient al segle VII: religiós.3 Si durant la di-nastia Tang el buddhisme va actuar com el gran propulsor de la impressió xilogràfica, en aquest cas van ser els missioners europeus els qui van voler propagar la fe cristiana de manera més rà-pida i eficient. Va ser aleshores quan es va adop-tar definitivament el tipus mòbil metàl·lic i es va passar a utilitzar també la litografia, que era més ràpida i econòmica que la xilografia.

Per saber-ne més:

1 Idema, Wilt, and Lloyd Haft. A Guide to Chinese Literature.

Ann Arbor: Center for Chinese Studies, University of Michi-

gan, 1997, 18-19.

2 Needham, Joseph. Clerks and Craftsmen in China and the

West. Cambridge: Cambridge University Press, 1970, 79.

3 Wilkinson, Endymion Porter. Chinese History: A Manual.

Cambridge and London: Harvard University Asia Center,

2000, 451-452.


El Banco Santander confirma la venta del Edificio España al empre-sario chino Wang JianlinEl Banco Santander ha cerrado la operación de venta del Edificio Es-paña situado en la Plaza de España de Madrid con el empresario chino Wang Jianlin, presidente y fundador de Dalian Wanda Group y poseedor de la mayor fortuna del país asiáti-co, según la revista Forbes. La ope-ración para adquirir el primer ras-cacielos del país, ahora en desuso, habría costado unos 260 millones de euros.Informació elmundo.esInformació cincodias.com

China registra en marzo su índice industrial más bajo en ocho mesesLa actividad del sector manufactu-rero de China ha registrado en mar-zo un nuevo retroceso al situarse el indicador PMI elaborado por HSBC en 48,1 puntos básicos, frente a los 48,5 del mes anterior, lo que repre-senta su nivel más bajo en los últi-mos ocho meses y podría abrir la puerta a la toma de nuevas medidas de estímulo por parte del gobierno para reavivar la economía china.Informació expansion.comInformació cnbc.com

Revisión de las principales noveda-des fiscales de China en 2013Artículo de Omar Puertas de la ofi-cina de Shanghai de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, que resume las principales novedades fiscales acae-cidas en China durante el año 2013, como el desarrollo del programa piloto de sustitución del impuesto sobre servicios o business tax por el IVA, que tiene por propósito último la completa desaparición de aquel

impuesto sobre servicios para el año 2015.Informació casaasia.es

Reformas estructurales en China para un crecimiento inclusivoAmplio informe de la OCDE que presenta un análisis sobre políticas en áreas que son críticas para el rendimiento económico a largo pla-zo de China y el desarrollo social. A pesar de una recuperación mundial lenta y desigual en los últimos cin-co años, China ha mantenido un fuerte crecimiento y continuo para abordar la desigualdad de ingresos, que había ido en aumento, así como la pobreza.Informació oecd.org

Gamesa vende 25 aerogeneradores al noreste de ChinaLa multinacional Gamesa ha vendi-do 25 aerogeneradores con turbinas diseñadas para emplazamientos con vientos bajos para un parque eólico de China, en Shandong. Se trata de un acuerdo con la empre-sa CGN Wind Energy para instalar y poner en marcha 49,3 MW en el proyecto eólico Chengdingsha, en la provincia de Shandong.Informació evwin.com

La actividad industrial china se re-cupera ligeramente tras meses en mínimosLa actividad del sector manufactu-rero en China se recuperó ligera-mente en marzo, después de caer durante los tres meses anteriores y de que en febrero se registrara el nivel más bajo en ocho meses. El Índice Gerente de Compras (PMI, en inglés) calculado por la Oficina Nacional de Estadísticas del gigante

asiático se situó en 50,3 puntos, una décima por encima de febrero.Informació cnnexpansion.com

Perspectivas de los mercados del sudeste asiático, China y el noreste de AsiaInforme de RolandBerger actuali-zado a 2014 que presenta las pro-metedoras perspectivas de los mer-cados asiáticos para las empresas extranjeras. En muchas economías de Asia, el consumo interno ha au-mentado de manera significativa, por lo que es un mercado atractivo no sólo para los productos occiden-tales, sino también para Asia. Informacirolandberger.com

El Banco Mundial rebaja su previ-sión de crecimiento para ChinaLa economía de China registrará este año una expansión algo por debajo de lo previsto inicialmente, según las nuevas proyecciones del Banco Mundial, que ha revisado a la baja una décima su pronóstico de 2014, hasta el 7,6%, mientras que mantiene la expectativa de una ex-pansión china del 7,5% en 2015, que se mantendrá en 2016. El organis-mo considera que el descenso del incremento de la inversión podría verse compensado por un gradual aumento del consumo.Informació bbc.comInformació lavanguardia.com

Cinco de los diez países con mayor crecimiento económico del mundo son asiáticosSegún datos del Fondo Monetario Internacional (FMI), cinco de los diez países con mayor crecimiento económico del mundo en la última década son asiáticos: China (con

NOTÍCIESSelecció del butlletí d’economia de Casa Àsia

http://www.elmundo.es/economia/2014/03/23/532e29e5ca474190278b457a.html

http://cincodias.com/cincodias/2014/03/19/empresas/1395231051_700207.html

http://www.expansion.com/2014/03/24/economia/1395645840.html

http://www.cnbc.com/id/101517748

http://www.casaasia.es/documentos/20140325_novedades_fiscales_china.PDF

http://www.oecd.org/china/2014-03-China-report-EN.pdf

http://www.evwind.com/2014/03/27/eolica-y-energias-renovables-gamesa-suministrara-493-mw-en-china-a-cgn-wind-energy/

http://www.cnnexpansion.com/economia/2014/04/01/la-manufactura-de-china-tiene-leve-alza

http://www.rolandberger.com/media/pdf/Roland_Berger_Market_Expansion_Services_Study_2014_Final_20140303.pdf

http://www.bbc.com/news/business-26917864

http://www.lavanguardia.com/economia/20140407/54405545281/bm-reduce-una-decima-sus-perspectivas-de-crecimiento-de-china-hasta-el-7-6.html


un 10,2% crecimiento anual acu-mulativo en los últimos diez años), Myanmar (9%), Camboya (7,9%), Uzbekistán (7,7%) e India (7,4%). Los datos se basan en el crecimien-to del producto nacional bruto (PNB) de los países en los últimos diez años (2003 a 2013).Informació blogs.elconfidencial.com

Informe económico de Asia Orien-tal y PacíficoActualización del Banco Mundial sobre las economías de los países de Asia Oriental y Pacífico, cuya región sigue siendo el motor del crecimiento mundial. El organismo contempla para 2014 una previsión del PIB para los países en desarro-llo del 7,1%, sin embargo avisa de que las reformas estructurales son fundamentales para el crecimiento y la prosperidad de la región a largo plazo.Informació worldbank.org

La planta de Siemens en Cornellà se adjudica un contrato de 16,5 mi-llones en ChinaLa multinacional de origen alemán Siemens se ha adjudicado un con-trato con China State Railways, el operador público de ferrocarriles de China, por valor de 16,5 millones de euros para la fabricación de 66 convertidores de tracción para 33 locomotoras, que se producirán en la planta que la compañía tiene en Cornellà de Llobregat (Barcelona). El proyecto se enmarca en el proce-so de transformación y moderniza-ción de la red ferroviaria china.Informació elperiodico.com

El Banco Santander refuerza su co-laboración con Bank of Shanghai y su apuesta por las universidades chinasEl presidente de Banco Santander, Emilio Botín, ha analizado en China con el presidente de Bank of Shan-ghai (BoS), Fan Yifei, la marcha del acuerdo de colaboración firmado entre ambas entidades en diciem-bre con la adquisición por parte de Santander del 8% del capital de BoS. También han formalizado un acuerdo en materia universitaria para impulsar la movilidad interna-cional en la que participarán seis de

las universidades chinas más pres-tigiosas.Informació expansion.com

China crece un 7,4% en el primer trimestre, su ritmo más bajo en año y medioEl Producto Interior Bruto (PIB) de China ha experimentado en los tres primeros meses del año una expan-sión del 7,4%, tres décimas por de-bajo del dato del cuarto trimestre de 2013 y el ritmo de crecimiento más bajo del gigante asiático desde el tercer trimestre de 2012. No obstan-te, la cifra ha superado las expectati-vas, ya que los analistas temían que el PIB bajase hasta el 7,3%, por lo que el dato ha animado las compras en las Bolsas internacionales.Informació online.wsj.comInformació economia.elpais.com

La inversión extranjera en Shan-ghái aumenta un 14,2% interanual en marzoLa inversión extranjera directa en Shanghái, ciudad que cuenta con la única Zona Piloto de Libre Co-mercio del país (ZPLC) y con el ma-yor puerto mercante del mundo, aumentó un 14,2% interanual en marzo. El ritmo de crecimiento casi dobla el registrado en febrero (8,5% interanual). El gobierno local inter-preta esta aumento en la actual con-fianza de los inversores extranjeros en las condiciones para la atracción de inversiones en Shanghái.Informació shanghaidaily.com

Leighton (ACS) se adjudica un pro-yecto en Hong Kong de 778 millo-nes de eurosLeighton Holdings, filial australiana de Hochtief, participada a su vez por ACS, se ha adjudicado un contrato para construir un edificio de adua-nas para el puente que conectará Hong Kong-Zhuhai-Macao, en Asia Oriental, por un importe de 778 mi-llones de euros. Leighton, a través de su filial asiática, llevará a cabo el contrato en alianza con la construc-tora de Hong Kong Chun Wo.Informació europapress.es

La UE y China firmarán un acuer-do en junio para simplificar los trámites aduanerosLa Unión Europea y China han

anunciado un acuerdo de recono-cimiento mutuo, que firmarán en junio, para facilitar los trámites bu-rocráticos en las aduanas para las empresas que hayan demostrado solvencia financiera y una fisca-lidad ejemplar. Así, las empresas españolas podrán beneficiarse de simplificaciones aduaneras, reduc-ción de los controles o tratamiento prioritario en el control de los en-víos, siempre que cuenten con el certificado de operador económico autorizado (OEA), emitido por la Agencia Tributaria.Informació cincodias.com

China registra la primera emisión de participaciones preferentes La Compañía de Energías Guan-ghui, dedicada al gas natural y pro-ducción de carbón, se ha converti-do en la primera empresa china en anunciar una emisión de acciones preferentes en el país, después de que los reguladores nacionales die-ran luz verde en marzo al programa piloto que lo hace posible. Guan-ghui ha anunciado que ofrecerá hasta 50 millones de acciones prefe-rentes, con las que espera recaudar hasta 5.000 millones de yuanes (578 millones de euros).Informació bloomberg.com

Ránking de las 100 compañías asiáticas más influyentesRoland Berger Strategy Consultants, junto con el Foro Boao Opina y The Financial Times, ha publicado un informe sobre las 100 compañías asiáticas más influyentes, de las cuales 28 se ubican en China con-tinental. Las diez primeras son, por este orden: Samsung, Hyundai, To-yota, Hitachi, Sony, PetroChina, Si-nopec, Nissan, China Mobile y Bank of China.Informació rolandberger.com

China: tendencias recientes e im-plicaciones La gestora internacional Alliance Bernstein expone sus previsiones para la economía china a corto plazo, y asegura que el gobierno de Pekín seguirá manteniendo la economía a flote mientras persi-gue la reforma, a pesar de las per-sistentes preocupaciones sobre el sistema bancario del país y de los

http://blogs.elconfidencial.com/mercados/el-abrazo-del-koala/2014-04-09/los-diez-paises-de-mayor-crecimiento-del-mundo_113680/

http://blogs.elconfidencial.com/mercados/el-abrazo-del-koala/2014-04-09/los-diez-paises-de-mayor-crecimiento-del-mundo_113680/

http://www.worldbank.org/content/dam/Worldbank/document/EAP/region/eap-update-april-2014-full-report.pdf

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/planta-siemens-cornella-adjudica-contrato-165-millones-china-3255919

http://www.expansion.com/2014/04/16/empresas/banca/1397646574.html

http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702303663604579504400644326182

http://economia.elpais.com/economia/2014/04/16/actualidad/1397632868_759488.html

http://www.shanghaidaily.com/business/economy/Shanghai-sees-FDI-jump-142/shdaily.shtml

http://www.europapress.es/economia/noticia-economia-empresas-leighton-acs-levantara-hong-kong-edificio-puente-macao-780-millones-20140428100031.html

http://cincodias.com/cincodias/2014/04/28/economia/1398702603_905943.html

http://www.bloomberg.com/news/2014-04-25/guanghui-energy-jumps-on-preferred-stock-sale-shanghai-mover.html

http://www.rolandberger.com/media/pdf/Roland_Berger_Top_100_Asian_Companies_Ranking_20140414.pdf


flujos transfronterizos de capital volátiles.Informació alliancebernstein.com

Abengoa adquiere el 25 por ciento de la compañía china GreenTechLa compañía sevillana especiali-zada en energía y medioambiente Abengoa ha adquirido el 25 por ciento de la compañía china Gre-enTech, dedicada al tratamiento de aguas residuales, acuerdo que aún debe ser aprobado por el go-bierno chino. GreenTech, creada en 2004, es una compañía tecno-lógica de referencia en el sector del agua y se ha consolidado como líder en el mercado chino de trata-miento de aguas residuales y reu-tilización.Informació expansion.com

El Prat estrena conexiones con PekínLa compañía aérea Air China ha puesto en servicio, desde este lunes, la primera ruta aérea entre Barcelo-na y Pekín, que en una primera fase hará una parada técnica de 90 mi-nutos en Viena, con la intención de que la ruta sea 100% directa dentro de dos años. “Barcelona es una ciu-dad abierta al mundo y este vuelo ayuda a la proyección de la ciudad como puerta de entrada del mundo asiático a Europa y España”, dijo el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, durante la llegada del vuelo inau-gural.Informació btv.cat

China destronará a Estados Unidos como primera potencia económi-ca en 2014, cinco años antes de lo previstoUn informe del Banco Mundial pronostica que China superará a Estados Unidos como primera eco-nomía mundial a finales del 2014, cinco años antes de lo previsto. Se-gún los datos recogidos hasta 2011 por el organismo, el PIB de China es mucho mayor de lo que se había calculado antes. El informe del Ban-co Mundial también apunta que la India es ahora la tercera mayor eco-nomía del mundo, por delante de Japón.Informació economist.comInformació economia.elpais.com

El sector manufacturero de China se contrae por cuarto mes conse-cutivoLa actividad del sector manufactu-rero chino cayó en abril por cuarto mes consecutivo, aunque mejoró ligeramente con respecto a los ni-veles de marzo, según un estudio del HSBC. El Índice de Gerente de Compras (PMI, en sus siglas en in-glés) calculado por el banco hon-gkonés se situó en los 48,1 puntos en abril, una décima más que los 48,0 puntos registrados en marzo, el mínimo de los últimos ocho meses.Informació cnnexpansion.com

Política monetaria y liberalización de tasas de interés en China: lec-ciones de experiencias internacio-nalesInforme del Fondo Monetario Inter-nacional (FMI) que investiga la es-tabilidad de la economía china y los cambios de los últimos años, coin-cidiendo con las reformas económi-cas que tienden hacia una mayor li-beralización del sistema financiero chino, lo cual tiene una implicación directa en la política monetaria del país.Informació imf.org

La producción industrial china y la inversión se ralentizanLa producción industrial china se frenó en abril, y desde enero las in-versiones crecieron a su ritmo más lento en 12 años. La producción in-dustrial creció un 8,7% interanual, menos que el mes anterior (8,8%), mientras que las inversiones en ca-pital fijo aumentaron un 17,3% en el enero-abril, respecto al mismo pe-ríodo de 2013. También se trata de una ralentización puesto que hubo una progresión en el primer trimes-tre de 17,6% respecto al mismo pe-ríodo del año anterior.Informació bbc.comInformació lavanguardia.com

Tres bancos chinos dominan la lis-ta de las empresas más valiosas del mundo de ForbesLas entidades ICBC, China Cons-truction Bank y Agricultural Bank of China dominan los primeros pues-tos de la lista Global 2000 de las em-presas más valiosas del mundo que publica la revista Forbes, en la que

por primera vez no aparece ningu-na europea entre los diez primeros puestos. A esta clasificación solo ac-ceden empresas en bolsa y tiene en cuenta factores como ingresos, be-neficio, activos y valor de mercado.Informació forbes.comInformació huffingtonpost.es

La liberalización financiera de ChinaEl sistema financiero mundial tiene un gran interés en el destino de la liberalización financiera de China, que es prometedor pero arriesga-do. Este informe de Bruegel analiza cómo hasta la fecha las autoridades chinas han seguido una estrategia de liberalización financiera con etapas simultáneas en tres frentes concretos.Informació bruegel.org

El avance de China en los merca-dos emergentesEn 2001, China adoptó el lema “Go Global” en su agenda política ofi-cial, y se puso en marcha el décimo plan quinquenal (2001-2005) en cuanto a cooperación económica extranjera. Por otra parte, el Banco de Exportación e Importación de China y el Banco de Desarrollo de China ofrecen préstamos de políti-ca y préstamos preferenciales para el apoyo financiero en los mercados emergentes.Informació kiep.go.kr.com

https://www.alliancebernstein.com/Instrumentation/Economic-Weeklies/EconPerspectives_20140425_ASIA.pdf

http://www.expansion.com/2014/05/06/empresas/energia/1399362908.html

http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/05/05/laeroport-del-prat-inaugura-la-connexio-entre-barcelona-i-pequin/

http://www.economist.com/blogs/graphicdetail/2014/05/chinese-and-american-gdp-forecasts



http://www.cnnexpansion.com/economia/2014/05/05/la-manufactura-de-china-se-estanca

http://www.imf.org/external/pubs/ft/wp/2014/wp1475.pdf

http://www.bbc.com/news/business-27387452

http://www.lavanguardia.com/economia/20140513/54406879187/la-produccion-industrial-china-crece-un-8-7-por-ciento-hasta-abril.html

http://www.forbes.com/fdc/welcome_mjx.shtml

http://www.huffingtonpost.es/2014/05/08/empresas-mas-valiosas_n_5285841.html

http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1329-chinas-financial-liberalisation-interest-rate-deregulation-or-currency-flexibility-first/

http://www.kiep.go.kr/eng/publications/pub09_view.jsp%3Fpage%3D1%26no%3D96

Selecció d’Infocentre

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

[email protected]

Cobertura integral del 100% dels riscos

Are you Ready for China?. Diagnostic kit.Eines per ajudar a pimes a entendre el mercat xinès. Desenvolupades pel portal de la Unió Europea d’ajuda a les pimes que volen introduir-se en el mercat xines.

http://www.eusmecentre.org.cn/diagnostic

Guideline for Social Responsibility in Chinese Outbound Mining InvestmentGuia desenvolupada per la Càmera Xinesa de Comerç de Minerals, Metalls i d’Importadors i Exportadors de Pro-ductes Químics (CCCMC), per tal de promoure la responsabilitat social i la sostenibilitat de les explotacions mine-res d’empreses xineses a l’exterior (entre d’altres minerals cal destacar l’or, l’estany, el tungstè o el tàntal). Encara està en període d’informació pública.

http://www.chinacsrproject.org/Events/Event_Show_EN.asp?ID=222

Document: http://www.eic.cat/promocio/normativa/new_xina/Draft_Guidance_PublicConsultation_ENG_20140310.pdf


BORSA DE TREBALL

INGENIERO CRASH - PEKIN

Publicada el: 15-04-2014 Nombre de la empresa: PRODUCT & PROCESS DEVELOPMENT

Ubicación

Población: Pekin Provincia: China País: China

Descripción

Puesto vacante: INGENIERO CRASH - PEKINCategorías: Ingenieros y técnicos - Industrial

Nivel: EmpleadoNúmero de vacantes: 1Descripción de la oferta: Ingeniero Mecánico para trabajo en Pekin (China). Experiencia de 4-5 años en Impacto vehículo automoción con Pam-Crash y/o LS-Dyna

Requisitos

Estudios mínimos: Ingeniero Técnico - Industrial Experiencia mínima: De 3 a 5 añosImprescindible residente en: No RequeridoRequisitos mínimos: Posibilidad de trabajar en China durante el tiempo asignadoDominio de Pam-Crash y/o LS-DynaExperiencia en cálculo impacto vehículoNivel de Inglés muy alto

Contrato

Tipo de contrato: De duración determinadaDuración: 3-12 mesesJornada laboral: Completa

Contacto: ver www:infojobs.net

Responsable de Producción. Oferta Executive

Publicada el: 05-05-2014 Nombre de la empresa: Empresa del sector auto-moción

Ubicación

Población: Kushan (Jiangsu) Provincia: China País: China

Descripción

Puesto vacante: Responsable de ProducciónCategorías: Ingenieros y técnicos - Industrial

Nivel: Mando intermedioNúmero de vacantes: 1Descripción de la oferta: Reportando al Direc-tor de Planta en China, se encargará de gestionar en tiempo y forma el área de producción, liderar la metodología LEAN y la mejora continua, liderar la ingeniería de procesos cumpliendo con los indica-dores establecidos, gestionar la validación de pro-ducto en lo referente a producción, gestionar la im-plantación de nuevos proyectos, coordinar las áreas de mantenimiento, producción y logística, etc.

Requisitos

Estudios mínimos: Ingeniero Técnico - Indus-trial, especialidad en Mecánica Experiencia mínima: Al menos 3 añosConocimientos necesarios: Conocimientos so-bre ingeniería de producto y proceso. Metología LEAN. Mejora continua y reducción de costes. Gestión de equipos. Requisitos mínimos: Experiencia mínima de 3 años en un puesto similar.Experiencia en el sector automoción.Disponibilidad para desplazamiento a destino entre 4 y 5 años.Alto nivel de inglés y se valorarán conocimientos de otros idiomas (chino, alemán, francés).

Contrato

Jornada laboral: Completa Contacto: ver www.infojobs.net



Job Description

Position:

HVAC Engineer

Working place:

Shenyang, P.R. China

Job Type:

Full Time

Responsibilities:

• Be active part of a team of multi-ethnic Engineers for design high-end international projects.• Designer for all planning stages, from Preliminary to Detail design.• Provide detailed systems calculation.• Liaise with Client and all the involved parties during the design.• Ensure design Scope of Work in tight cooperation with Project Manager.• Cooperate with the design team in order to provide high quality drawings and technical docu-

mentation.• Assist the PM to supervising, managing and reporting project progress of works.• Coordination with involved experts and parties.• Leading and managing technical meetings.• Presenting design and issuing reports to Management and Client.• Coordinating tasks with OBERMEYER international team.

Requirements:

• Bachelor/Master Degree in Mechanical Engineering.• More than 8 years post-qualification experience in design and planning for industrial, commer-

cial, residential, tertiary and leisure projects.• Experience focus on M&P design service, in particular develop HVAC schematic system.• Construction site experience highly appreciated.• Working experience in international companies.• Knowledge of design principles and construction issues.• Experience in detail design for mid-size and large planning.• Excellent communication and organization skills, highly responsibility and team spirit.• Excellent use of Autocad, Microsoft Office, Calculation Software (MH or similar)• Fluent in written and spoken English and Chinese• Flexibility and spirit of initiative.• Long term stay in Shenyang.

Updated 2014-04-20

BORSA COEIC


Job Description

Position:

Electrical Engineer (LV/HV)

Working place:

Shenyang, P.R. China

Job Type:

Full Time

Responsibilities:

• Be active part of a team of multi-ethnic Engineers for design high-end international projects.• Designer for all planning stages, from Preliminary to Detail design.• Provide detailed systems calculation.• Liaise with Client and all the involved parties during the design.• Ensure design Scope of Work in tight cooperation with Project Manager.• Cooperate with the design team in order to provide high quality drawings and technical docu-

mentation.• Assist the PM to supervising, managing and reporting project progress of works.• Coordination with involved experts and parties.• Leading and managing technical meetings.• Presenting design and issuing reports to Management and Client.• Coordinating tasks with OBERMEYER international team.

Requirements:

• Bachelor/Master Degree in Electrical Engineering.• More than 8 years post-qualification experience in design and planning for industrial, commer-

cial, residential, tertiary and leisure projects.• Experience focus on ELT/IT design service, in particular develop HV/LV schematic system.• Construction site experience highly appreciated.• Working experience in international companies.• Knowledge of design principles and construction issues.• Experience in detail design for mid-size and large planning.• Excellent communication and organization skills, highly responsibility and team spirit.• Excellent use of Autocad, Microsoft Office, Calculation Software (Dialux and Simaris Design or

similar)• Fluent in written and spoken English and Chinese• Flexibility and spirit of initiative.• Long term stay in Shenyang.

Updated 2014-04-20

BORSA COEIC


LINKSD’INTERÈS

Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com

China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Deskwww.rocajunyent.com

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centrehttp://www.cqc.com.cn/english/index.htm

Net-Cramanhttp://www.en.net-craman.com/internacio-nal_eng.html

China – CSR MAP (Responsabilitat social corporativa)http://www.chinacsrmap.org/index_EN.asp

Observatorio de la Política Chinawww.politica-china.org


Amb la col·laboració i el suport de:

Amb el patrocini de:


NEWSENGINYERSXINA2014 // JUNY - JULIOL

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona

Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

news enginyers xina - juny - juliol 2014

Documents