Nens del carrer, medi social desfavorit i conducta infantil ?· del carrer» d'Alacant. Va ser el principi…

Download Nens del carrer, medi social desfavorit i conducta infantil ?· del carrer» d'Alacant. Va ser el principi…

Post on 08-Oct-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 33

    Nens del carrermedi social desafavorit

    i conducta infantil

    Agustn Bueno Bueno

    1. Introducci: qui sn?2. Com sn?3. Per qu sn aix?4. Aplicaci del model interaccional a la conducta infantil en un medi social desafavorit5. Conclusions prctiques i perspectives d'intervenciReferncies bibilogrfiques

    1

  • Breu presentaci

    Fa ja bastants anys ms de trenta-dos, ferm davant la soledat i la incomprensi un jesuta d'Algerr(Lleida), Francesc Xavier Fontova, iniciava un treball de dedicaci personal i educativa als nensdel carrer d'Alacant. Va ser el principi d'una instituci Natzaret, que ha estat pionera en aquestterreny.

    Precisament per fideltat al carisma de Fontova, per encara ms per fidelitat a les demandes delsmateixos nois, Natzaret ha anat evolucionant notablement i rpidament, al llarg de la sevaexistncia. De la massificaci ha passat a la personalitzaci, del gran internat a la llar funcional, del'escola normal al recurs pedaggic especialitzat, del voluntarisme a la professionalitzaci

    L'autor d'aquest treball Agustn Bueno, ha estat una de les persones clau d'aquesta evoluci i, msconcretament, pel que fa a la desmassificaci de l'internat. Actualment s professor de lE. U. deTreball Social d'Alacant i assessor i membre de l'equip tcnic de Natzaret. Parla, doncs des de larealitat i el compromsMolts dels qui, d'una manera o altra, segueixen Cristianisme i Justcia>, i hi collaboren sn perplantejament, vocaci o professi a prop dels nens del carrer>. Aquest treball pretn ser til atots aquells que comparteixen amb nosaltres l'estimaci i les angoixes pels constants perdedors dela nostra societat.

    Daro Moll Llcer, sj.Director de Natzaret

    2

  • 1. INTRODUCCI: QUI SN?

    Tots els coneixem una mica de vista. Ens els trobem a les cantonades de les grans ciutats, en unsemfor dels afores, fent batibull a la porta de cinemes i espectacles, o remenant els contenidorsd'escombraries.

    Els coneixen molt ms als serveis socials municipals, a ell i als seus germans, per sobretot la sevamare. Hi va sovint a veure si li donen un pis sense goteres. amb sostre i finestres, i per aconseguirbiberons per al ms petit.

    Els coneixen tamb als centres especialitzats de menors, per on gradualment van passant-hi totsels germans. No es estrany que tamb el pare o la mare, o tots dos, siguin ex-alumnes d'un centresemblant.

    Als collegis pblics d'E.G.B. de la rodalia tamb els coneixen; encara que, ms per les vegadesque el professor passa llista que pels dies que pot preguntar-los la lli; saber-se-la s gaireb unmiracle i acabar l'E.G.B. sembla impossible. Quan creixen i arriben als 15-16 anys, comencen a serfora coneguts als tribunals tutelars, a les comissaries, als centres penitenciaris i als d'assistnciapsiquitrica, en el mn del trfic de drogues i en el de les venjances.

    Amb el temps tindran fills que reproduiran el mateix procs de marginaci. Senzillament perquentre una generaci i l'altra no hi ha hagut cap intervenci social efica i global que trenqui elprocs.

    Pertanyen a l'estrat inferior de la nostra societat industrial que viu en una situaci de mancanaeconmica extrema, amb escasses possibilitats d'accedir als bns i recursos habituals de lacomunitat, amb una qualitat de vida molt baixa en relaci a aquesta societat. Es pot dir que, comms alt s el nivell mitj de la societat, la distncia que separa aquest sector de la resta de lapoblaci tamb s ms gran.

    3

  • 2. COM SN?

    2.1. Descripcions espontnies

    Si observem aquests nens i adolescents del carrer ens adonarem que sn nois i noies com elsaltres: moguts, enjogassats, entremaliats. Si preguntem l'opini que en tenen a persones que elshan tractat ms de prop, com els professors o educadors, ens diran que sn molt ms difcilsd'educar que els nois i noies de classe mitjana. Els descriuen com a nois i noies distrets,inconstants, inclinats als jocs violents, propensos a lagressi fsica; en el camp de d'aprenentatgeescolar, diuen que no tenen motivaci, no entren a classe, i si ho fan, o b s'hi estan passivament ob molesten els altres. Tamb acostumen a dir que sn nois de reaccions irregulars i imprevisibles,sense venir a tomb s'enfaden per una nimietat a la qual altres cops no donen importncia, o alcontrari, esclaten d'alegria incontenible per coses insignificants.

    En comparaci amb els nois i noies de la seva mateixa edat per de nivell social superior, elsprofessors acostumen a dir que no atenen a raons, que les reflexions que fan efecte als altres noserveixen per a ells; que all que millor entn el noi del carrer es el bast; que lamenaa deparlar amb els seus pares o d'expulsar-los de lescola els deixa indiferents o fins i tot se n'alegren; isobre les notes, el fet d'aprovar el juny o de repetir curs els s absolutament igual. i no en parlemdels arguments sobre el dia de dem o lestudia per arribar a tenir una bona feina.

    2.2. Opinen els experts

    Aquestes apreciacions de professors i educadors no discrepen gaireb gens de les descripcionsque coneguts investigadors de la psicologia han realitzat dels nois i noies de classe social inferior.

    El professor J. L. Pinillos (1977) en ressalta els trets segents:

    *Dificultats en la lectura, mal hbit d'estudi.

    *Dominen b el llenguatge colloquial per no el llenguatge interior, ms abstracte, conceptual iestructurat.

    *Pensament de tipus concret, sobre realitats immediates. Raonament ms inductiu que deductiu.Dificultat per a l'anlisi i la classificaci.

    *El comportament i les seves repercussions temporals tenen unes perspectives de curta durada.

    *Inferioritat del nivell d'aspiracions escolars en funci de la correlativa percepci d'un futur ambmenys oportunitats.

    *La regulaci o control del seu comportament no es realitza tant per processos interns com permecanismes de refor extern.

    J. Valverde (1980) fa la caracteritzaci segent del nen d'un medi social inferior en contrast ambels nens de classe mitjana:

    4

  • *En els aspectes cognoscitius, la superioritat de la classe mitjana es manitesta en tot a excepci deles aptituds mecniques, que sn similars; les diferncies mes grans es noten en tasques abstractes,culturals-verbals i tipus de llenguatge. Hi ha una motivaci diferent per a aconseguir fites enfunci de les experincies d'xit dels pares i dels models propers d'aprenentatge; el nen de classebaixa tindr les seves experincies d'xit: en tasques molt diferents als de classe mitjana. Daltrabanda, les classes baixes se centren ms en all que s immediat i concret, amb menys visi defutur, manifesten una impulsivitat mes gran enfront de la reflexivitat de les classes mitjanes i altes.

    *Pel que fa a trets de personalitat, J. Valverde assenyala que en els grups desafavorits predominal'ansietat, la recerca de seguretat, l'escs autocontrol, la fcil expressi de la violncia il'agressivtat fsica, els interessos prctics, la rigidesa de criteri i l'autoritarisme.

    5

  • 3. PER QU SN AIX?

    Durant molts anys, per no dir que fins fa un parell de dcades, les explicacions de la conducta d'unindividu o d'un collectiu de caracterstiques comunes s'han buscat en un dels dos pols enfrontats:en la persona o en la situaci.

    3.1. Explicacions genetistes o personalistes

    Els autors que han posat laccent en el pol personal sn nombrosos. Per ells, les caracterstiquesde la persona, la seva constituci, la seva gentica, el seu organisme, expliquen majoritriament elfet de tenir uns trets intellectuals i cognoscitius o uns altres, el fet de reaccionar d'una forma od'una altra.

    Les postures genetistes mes extremes (C. Burt, 1961; H.J. Eysenck, 1967, 1969; A.R. Jensen,1973, 1974; S. Scar, 1980) atribueixen els trets intellectuals i de personalitat a factors hereditarissobretot. Per aquests autors, la presncia de determinades caracterstiques gentiques enlorganisme de lindividu (en el sistema nervis fonamentalment) fa que presentin uns trets o unsaltres.

    Concretament en el cas dels nens del carrer, si els seus trets sn inferiors, qualitativament oquantitativa als dels nens de classe mitjana, s perqu els primers posseeixen una dotaci genticadeterminada que resulta menys apropiada per a desenvolupar-se en aquesta societat. A ms a ms,lendogmia o fet que es casin individus d'un mateix estrat social, fa que aquestes caracterstiquesgentiques dinferior qualitat dels subjectes de classe baixa es vagin reforant i consolidant, ambla qual cosa, el fenomen es repeteix generaci rere generaci segons aquests autors.

    3.2. Explicacions ambientalistes o situacionals

    En el pol oposat trobem la lnia situacionista. Per aquests autors, lexplicaci radica en lescaracterstiques de la situaci on es produeix una conducta determinada. Entre ells, per, (L.J.Karnin, 1978; Ch. Valentine, 1968) hi ha diferncies explicatives notables. Hi ha explicacionspuntuals, concretes i lineals que atribueixen a una caracterstica del medi una forma de conducta.Per exemple: aquests nois i noies estan poc motivats per a lescola perqu els seus pares no tenenprcticament estudis; o els costa d'aprendre a llegir perqu a casa no hi ha llibres ni revistes, etc...Com si una circumstncia ambiental concreta no estigus profundament i ntimamentinterrelacionada amb la resta de caracterstiques del medi, o amb una gran part d'elles. I com siuna forma de conducta no estigus tamb en ntima interrelaci amb altres manifestacions decomportaments.

    3.3. El model explicatiu interrelacional.

    Els estudis sobre levoluci psicolgica dels nens de nivell social inferior adoptats de petits perfamlies de classe mitjana (J. Valverde i J. Fernndez, 1986) ens descarta la influnciageneralitzada dels factors gentics, ja que progressen notablement en aquesta nova situaci.

    Daltra banda, les mesures ms parcials o no transformadores de la globalitat del context com elsinternaments o la simple escolaritzaci, que difcilment comporten la superaci de les limitacions

    6

  • anteriors, ens fan pensar que no sn les influncies puntuals del medi social les que determinen elconjunt de caracterstiques psicolgiques d'aquests nois que descrivem abans.

    La influncia del medi social en la conducta s'ha de considerar a travs del procs de socialitzaci,que implica un procs global, interactiu i constant entre un organisme hipotticament sa i unambient especfic homogeni (A. Bandura, 1986).

    No t sentit, i encara que en tingus seria prcticament impossible pretendre de fer una anlisicorrecta de la persona, per un costat, de la situaci, per un altre i de la conducta, per un altre.Observem breument cadascun d'aquests tres components per des d'una perspectiva interactiva.

    3.3.1. La persona

    En primer lloc s'ha de tenir en compte que una persona, encara que tingui pocs anys, no s unorganisme purament biolgic, constitut per la seva dotaci gentica. Aquest nen que tinc aldavant es la realitat que resulta del desenvolupament d'uns gens en un medi fsic i socialdeterminat, de la mateixa manera que un arbre no s fruit noms de les caracterstiques que t lallavor, sino de la terra on es planta, de ladob, del clima, de la influncia de la flora i la fauna quel'envolten. s a dir, quan s'atribueix un comportament a unes caracterstiques de la persona, ensestem referint implcitament a la dotaci gentica i alhora al conjunt de situacions en qu s'hatrobat aquest individu al llarg de la seva vida i que lhan marcat.

    Per en la persona no solament hi es present la dotaci gentica i la trajectria histricasituacional, sin que tamb la mateixa conducta a seguir interacciona amb ella.

    La conducta a seguir, en la mesura en qu el subjecte lha tinguda anteriorment o lhacontemplada a travs dels altres, ha produt ja uns efectes en la persona, ja sigui de satisfacci oinsatisfacci, de conseqncies que pot voler repetir o no. Per tant, aquesta conducta que lapersona es disposa a seguir ja t uns antecedents histrics que formen part de la persona mateixaPer el procs dinteracci entre persona i conducta no es troba noms en el passat i en laconnexi amb el present, sin tamb en el futur. La conducta present t uns objectius i generaunes expectatives en el subjecte que lha d'observar. Les expectatives sn satisfacci de lesnecessitats, recerca de gratificaci, fugida del conflicte, adaptaci al medi i a noves situacions.

    Si la persona es una realitat interactuant amb la situaci i la conducta, la situaci tamb ho es.

    3.3.2. La situaci

    El context on una persona t una conducta determinada no es asptic ni tancat respecte a aquestsdos elements. La situaci es pot entendre com les circumstncies externes, fsiques i materials ons'executa una acci, pero sobretot si considerem el context social i interpersonal, la interacci sespecialment clara i important (R. Moos, 1986).

    La situaci social on se seguir aquesta conducta es conseqncia, la majoria de les vegades, deles conductes anteriors de la persona en situacions similars o contraposades. Les conductesprecedents son les que han donat lloc, en bona mesura, a la situaci actual; i al mateix temps, laconducta present podr modificar o mantenir lestat de la esta vivncia de la stuaci s la queexplica el fet que dues persones de trajectries diferents reaccionin de forma diferent davant de

    7

  • situacions objectivament idntiques. I tamb explica que hi hagi comportaments semblants davantde situacions ambiges per part de subjectes de trajectries vitals similars.

    3.3.3. La conducta

    Amb el que hem dit en els dos apartats anteriors no s difcil considerar que la conducta influeixen la persona i la situaci i s influda per elles.

    La conducta influeix en la persona perqu desprs de cada acte, l'individu reafirma o modifica lesseves caracterstiques personals. I la conducta s influda per la persona en el sentit ques'observar d'una manera o d'una altra en funci de les habilitats, els objectius, etc. que el subjectehagi adquirit en el seu procs de maduraci i socialitzaci.

    La influncia de la situaci en la conducta no demana gaires explicacions. Dues situacionsdiferents generaran conductes diferents. Noms cal tenir en compte el que hem dit abans: que nos la situaci objectiva sin la vivncia que ha experimentat el subjecte la que influeix en laconducta.

    La conducta, alhora, influeix en la situaci en la mesura que les situacions segents dependran delactuaci que tingui ara lindividu, de com la nova conducta modifiqui el context. Fins i tot, comque la conducta actual no s espontnia sin que s pensada, iniciada i captada de la relaci delentorn, ella mateixa constitueix un procs que va modificant el context situacional present almateix temps que la conducta es va observant.

    Hem d'assenyalar que la gamma de comportaments humans es molt variada. Lesquemainteraccional que exposem aqu no s aplicable a les conductes ms elementals, instintives oreflexes, sin a les ms complexes, i com ms ho siguin, ms aplicable resulta: als processosd'adquisici del llenguatge, a laprenentatge escolar, a ladquisici espontnia de coneixements,als comportaments socials i de convivncia...

    8

  • 4. APLICACI DEL MODEL INTERACCIONAL A LA CONDUCTAINFANTIL EN UN MEDI SOCIAL DESAFAVORIT

    Per arribar a l'anlisi prctica i a la intervenci, en l'esquema interaccional que hem vist, snecessari de desdoblar els dos elements bsics que determinen la conducta: la persona i lasituac...