narracio 2 sant cugat

Download Narracio  2 sant cugat

Post on 22-Jul-2015

40 views

Category:

Education

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • MILLORA EXPRESSI ESCRITA. NARRACI . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

    Dolors Quinquer Vilamitjana.

    1

    TALLER DE TEXTOS NARRATIUS (II) Objectiu:

    - Aprofundir en lanlisi de textos narratius, especialment des de la perspectiva de la millora de lescriptura.

    Contingut:

    1. El text narratiu: Trets principals 2. Idees per fonamentar la prctica (vegeu power point) - Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors grfics) - Abans del text definitiu cal fer primeres versions o esborranys per desprs revisar-

    los i enriquir-los. - Proporcionar models a lalumnat - Compartir els criteris davaluaci s una eina daprenentatge molt potent - Reflexionar sobre com sha procedit (metareflexi) 3. Escriure textos narratius: contes, notcies, diaris, biografies, relats...

    1. El text narratiu: El text narratiu (oral o escrit) informa sobre accions i fets reals o ficticis que es

    desenvolupen d'una manera lgica en un temps i en un espai i en els quals intervenen personatges.

    Els textos narratius abunden en els diversos mbits d's de la llengua. En l'mbit literari: la novella, el conte, la rondalla, la llegenda, la faula, el poema pic, el roman, la biografia, les memries, la crnica histrica, el gui cinematogrfic, televisiu o radiofnic. En l'mbit quotidi: quan alg explica una cosa que ha fet, una cosa que li ha passat, una cosa que ha fet una altra persona, l'argument d'una pellcula, etc. En l'mbit periodstic: la notcia, el reportatge, la crnica (esportiva, judicial, d'espectacles...).

    Aquest model de text en pot incloure daltres (dilegs per introduir la veu dels

    personatges, descripcions per caracteritzar els personatges i els paisatges, objectes, etc.) per sempre amb unitat temtica que li dna cohesi, visi subjectiva, lordenaci cronolgica dels fets.

    Estructura: Normalment es divideix en tres parts fora diferenciades que es situen en un marc

    concret (espai / temps): 1. Introducci o plantejament de la situaci 2. Nus o desenvolupament, en qu s'esdevenen accions que

    modifiquen la situaci inicial 3. Desenlla o resoluci

    Per a J.M. Adam una narraci t:

    1) Marc: Una situaci inicial de presentaci dels protagonistes, del lloc on es produeix lacci, del temps y de la situaci, dels antecedents..

    Protagonistes (qui?)

  • MILLORA EXPRESSI ESCRITA. NARRACI . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

    Dolors Quinquer Vilamitjana.

    2

    Lloc (on?) Temps (quan?) Situaci (en quina situaci es roben el protagonistes al iniciar la histria?) Antecedents (si escau)

    2) Complicaci o quelcom transformador que endega les accions dels protagonistes que evoluciona y es resol. Constitueix el nucli de la narraci

    Complicaci (Quin esdeveniment fa que la situaci inicial canvi?) Accions (Com reaccionen els protagonistes? En quin ordre passen els fets

    Lordre de la seqncia s temporal i causal) Resoluci (Quines accions fan evolucionar la situaci?)

    3) Una situaci final diferent de la inicial, retorn a lequilibri, pot incloure una reflexi

    final amb una moralitat. Situaci inicial

    Complicaci Evoluci/accions Resoluci Situaci final

    1 2 3

    EXEMPLE: [Situaci inicial:] Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. [Complicaci:] Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capa de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt la noia, ja que el rei va tancar-la en una torre perqu provs les seves habilitats. [Evoluci:] Ella no feia ms que plorar, fins que li va comparixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Per la tercera vegada, quan el rei li havia proms que es casaria amb ella si aconseguia ms or, la noia ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tingut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms ms estranys del regne, per no endevinava el del nan. [Desenlla:] Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava: "Ning no ho sap, ning no ho sap: jo som Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha d'haver dit el dimoni!" i pegava patades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparixer. [Situaci final:] A partir de llavors la reina va viure feli i tranquilla prop el seu fill.

    (Germans Grimm: Rumpelstilzchen) Trets lingstics i recursos:

    Verbs en passat, present histric, combinaci de passat, present, futur. Com que lelement que relaciona els fets que shi narren s el temps, hi ha

    connectors temporals i adverbis de temps. El narrador introdueix la veu dels personatges en la narraci de dues formes:

  • MILLORA EXPRESSI ESCRITA. NARRACI . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

    Dolors Quinquer Vilamitjana.

    3

    a. Reproduint exactament all que diuen (estil directe): La veu d'un personatge apareix reproduda directament en el text sense la mediaci d'un narrador. Els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: s la forma tpica dels dilegs, o fins i tot del monleg o del soliloqui, en qu el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.

    Tanmateix, quan menys s'ho esperava, la dona de fer feines va dir amb un riure estpid: Ja s que Sybille viu a casa del seu proms. Deu ser tota una doneta, oi? Es pensava que Sharon ho sabia. Sharon, completament drogada a causa de tants sedants, es pens que aquella bona dona li estava gastant una broma pesada. No s temps de bromes ni d'acudits graciosos, eh Mabel? Per si s veritat! va respondre esbojarradament Mabel. Llavors s'adon que Sharon no ho sabia. Surt de casa meva, surt! No et vull veure ms! crid Sharon amb tota l'energia que li quedava.

    (Patricia Highsmith: Petits contes misgins)

    b. Explicant el que diuen els personatges d'una manera aproximada (estil indirecte). La veu d'un personatge apareix en el text reproduda per la mediaci d'un narrador que l'explica.

    Menja amb mesura, aparentment sense gust; em parla amb una veu tamb mesurada, de to dol i benvol, per en el fons, d'una manera subtil, autoritria. Em demana quin temps fa, quina pellcula vaig veure ahir amb Slvia, on vam sopar i altres coses semblants; per diria que ho fa per cortesia, sense cap inters, o millor, amb una curiositat que, qui sap per qu, s'enginya a fer parixer casual i indiferent.

    (Alberto Moravia: L'home que mira)

    Jo tenia els peus glaats perqu duia les sabates molles, i tenia el pla del cap molt calent. Li vaig dir que en Quimet es volia comprar una moto i em va dir que ja es veia que era molt modern. I va ser la senyora Enriqueta la que em va acompanyar a comprar la roba per fer-me el joc de nvia, i quan li vaig dir que potser ens quedarem un pis prop de casa d'ella, va estar molt contenta.

    (Merc Rodoreda: La plaa del diamant) El discurs indirecte suposa una srie de transformacions: desaparici dels guions, les cometes, les interrogacions directes, les exclamacions; aparici de frases subordinades amb les partcules que, si, com, on, qu...; canvis en les persones gramaticals i en els temps verbals; etc.:

    [ Directe: ] Em va dir: "Vs-te'n! No et vull veure mai ms!". [ Indirecte: ] Em va dir que no em volia veure mai ms. [ Directe: ] Qu has fet? Has perdut el cap? li deman amb rbia. [ Indirecte: ] Li deman amb rbia qu havia fet, si havia perdut el cap. El narrador o veu narrativa:

    En els textos narratius literaris cal distingir entre l'emissor real (l'autor de l'obra, l'escriptor persona) i la veu que fa el discurs (veu narrativa o narrador). Aquesta veu pot adoptar punts de vista diferents, que donen resultats prou diversos.

  • MILLORA EXPRESSI ESCRITA. NARRACI . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

    Dolors Quinquer Vilamitjana.

    4

    - El narrador intern interv en la histria (n's un dels personatges) i fa servir la primera persona. Pot ser protagonista o b personatge secundari.

    - El narrador extern no interv en la histria i fa servir la tercera persona (o, molt rarament, la segona). Pot ser un narrador omniscient, que ho sap tot sobre els personatges (qu fan, qu pensen, qu senten... en qualsevol moment); un narrador observador, que noms narra all que es veu i que se sent, com una cmera; un narrador editor, que fa veure que l'obra no l'ha escrita ell, sin que l'ha trobada o la hi han donat i es limita a editar-la (pot ser un manuscrit, unes cartes...); etc.

    [ Els fragments de L'home que mira d'Alberto Moravia i de La plaa del diamant de Merc Rodoreda sn exemples de narrador intern. Rumpelstilzchen i la faula de la guineu sn mostres de narrador extern omniscient.] 2. Idees per fonamentar la prctica (vegeu power point)

    - Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors grfics) Abans de comenar a escriure es important ajudar a lalumnat a entendre la demanda, anticipar, planificar, fer i revisar

    ACCI

    Part orientadora

    Representaci Anticipaci

    Planificaci

    Part executora

    Operacions Coneixements necessarisCondicions de realitzaci

    Elecci de l'estratgia ms adientDisseny d'un pla d'acci

    Part de control-regulaci

    de de

    Objectiu i motiude l'acci

    Resultats esperats de les oper