narracio 2 sant cugat

15
MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT Dolors Quinquer Vilamitjana. 1 TALLER DE TEXTOS NARRATIUS (II) Objectiu: Aprofundir en l’anàlisi de textos narratius, especialment des de la perspectiva de la millora de l’escriptura. Contingut: 1. El text narratiu: Trets principals 2. Idees per fonamentar la pràctica (vegeu power point) - Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors gràfics) - Abans del text definitiu cal fer primeres versions o esborranys per després revisar- los i enriquir-los. - Proporcionar models a l’alumnat - Compartir els criteris d’avaluació és una eina d’aprenentatge molt potent - Reflexionar sobre com s’ha procedit (metareflexió) 3. Escriure textos narratius: contes, notícies, diaris, biografies, relats... 1. El text narratiu: El text narratiu (oral o escrit) informa sobre accions i fets reals o ficticis que es desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai i en els quals intervenen personatges. Els textos narratius abunden en els diversos àmbits d'ús de la llengua. En l'àmbit literari: la novel·la, el conte, la rondalla, la llegenda, la faula, el poema èpic, el romanç, la biografia, les memòries, la crònica històrica, el guió cinematogràfic, televisiu o radiofònic. En l'àmbit quotidià: quan algú explica una cosa que ha fet, una cosa que li ha passat, una cosa que ha fet una altra persona, l'argument d'una pel·lícula, etc. En l'àmbit periodístic: la notícia, el reportatge, la crònica (esportiva, judicial, d'espectacles...). Aquest model de text en pot incloure d’altres (diàlegs per introduir la veu dels personatges, descripcions per caracteritzar els personatges i els paisatges, objectes, etc.) però sempre amb unitat temàtica que li dóna cohesió, visió subjectiva, l’ordenació cronològica dels fets. Estructura: Normalment es divideix en tres parts força diferenciades que es situen en un marc concret (espai / temps): 1. Introducció o plantejament de la situació 2. Nus o desenvolupament, en què s'esdevenen accions que modifiquen la situació inicial 3. Desenllaç o resolució Per a J.M. Adam una narració té: 1) Marc: Una situació inicial de presentació dels protagonistes, del lloc on es produeix l’acció, del temps y de la situació, dels antecedents.. Protagonistes (qui?)

Upload: esperanto2

Post on 22-Jul-2015

51 views

Category:

Education


5 download

TRANSCRIPT

Page 1: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

1

TALLER DE TEXTOS NARRATIUS (II) Objectiu:

-­‐ Aprofundir en l’anàlisi de textos narratius, especialment des de la perspectiva de la millora de l’escriptura.

Contingut:

1. El text narratiu: Trets principals 2. Idees per fonamentar la pràctica (vegeu power point) - Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors gràfics) - Abans del text definitiu cal fer primeres versions o esborranys per després revisar-

los i enriquir-los. - Proporcionar models a l’alumnat - Compartir els criteris d’avaluació és una eina d’aprenentatge molt potent - Reflexionar sobre com s’ha procedit (metareflexió) 3. Escriure textos narratius: contes, notícies, diaris, biografies, relats...

1. El text narratiu:

El text narratiu (oral o escrit) informa sobre accions i fets reals o ficticis que es desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai i en els quals intervenen personatges.

Els textos narratius abunden en els diversos àmbits d'ús de la llengua. En l'àmbit literari: la novel·la, el conte, la rondalla, la llegenda, la faula, el poema èpic, el romanç, la biografia, les memòries, la crònica històrica, el guió cinematogràfic, televisiu o radiofònic. En l'àmbit quotidià: quan algú explica una cosa que ha fet, una cosa que li ha passat, una cosa que ha fet una altra persona, l'argument d'una pel·lícula, etc. En l'àmbit periodístic: la notícia, el reportatge, la crònica (esportiva, judicial, d'espectacles...).

Aquest model de text en pot incloure d’altres (diàlegs per introduir la veu dels

personatges, descripcions per caracteritzar els personatges i els paisatges, objectes, etc.) però sempre amb unitat temàtica que li dóna cohesió, visió subjectiva, l’ordenació cronològica dels fets.

Estructura:

Normalment es divideix en tres parts força diferenciades que es situen en un marc concret (espai / temps):

1. Introducció o plantejament de la situació 2. Nus o desenvolupament, en què s'esdevenen accions que

modifiquen la situació inicial 3. Desenllaç o resolució

Per a J.M. Adam una narració té:

1) Marc: Una situació inicial de presentació dels protagonistes, del lloc on es produeix l’acció, del temps y de la situació, dels antecedents..

Protagonistes (qui?)

Page 2: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

2

Lloc (on?) Temps (quan?) Situació (en quina situació es roben el protagonistes al iniciar la història?) Antecedents (si escau)

2) Complicació o quelcom transformador que endega les accions dels protagonistes que evoluciona y es resol. Constitueix el nucli de la narració

Complicació (Quin esdeveniment fa que la situació inicial canvií?) Accions (Com reaccionen els protagonistes? En quin ordre passen els fets

L’ordre de la seqüència és temporal i causal) Resolució (Quines accions fan evolucionar la situació?)

3) Una situació final diferent de la inicial, retorn a l’equilibri, pot incloure una reflexió

final amb una moralitat. Situació inicial

Complicació Evolució/accions Resolució Situació final

1 2 3

EXEMPLE: [Situació inicial:] Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. [Complicació:] Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt la noia, ja que el rei va tancar-la en una torre perquè provés les seves habilitats. [Evolució:] Ella no feia més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb ella si aconseguia més or, la noia ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tingut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne, però no endevinava el del nan. [Desenllaç:] Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava: "Ningú no ho sap, ningú no ho sap: jo som Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha d'haver dit el dimoni!" i pegava patades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer. [Situació final:] A partir de llavors la reina va viure feliç i tranquil·la prop el seu fill.

(Germans Grimm: Rumpelstilzchen) Trets lingüístics i recursos:

Verbs en passat, present històric, combinació de passat, present, futur. Com que l’element que relaciona els fets que s’hi narren és el temps, hi ha

connectors temporals i adverbis de temps. El narrador introdueix la veu dels personatges en la narració de dues formes:

Page 3: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

3

a. Reproduint exactament allò que diuen (estil directe): La veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. Els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.

Tanmateix, quan menys s'ho esperava, la dona de fer feines va dir amb un riure estúpid: —Ja sé que Sybille viu a casa del seu promès. Deu ser tota una doneta, oi? Es pensava que Sharon ho sabia. Sharon, completament drogada a causa de tants sedants, es pensà que aquella bona dona li estava gastant una broma pesada. —No és temps de bromes ni d'acudits graciosos, eh Mabel? —Però si és veritat! —va respondre esbojarradament Mabel. Llavors s'adonà que Sharon no ho sabia. —Surt de casa meva, surt! No et vull veure més! —cridà Sharon amb tota l'energia que li quedava.

(Patricia Highsmith: Petits contes misògins)

b. Explicant el que diuen els personatges d'una manera aproximada (estil indirecte). La veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica.

Menja amb mesura, aparentment sense gust; em parla amb una veu també mesurada, de to dolç i benèvol, però en el fons, d'una manera subtil, autoritària. Em demana quin temps fa, quina pel·lícula vaig veure ahir amb Sílvia, on vam sopar i altres coses semblants; però diria que ho fa per cortesia, sense cap interès, o millor, amb una curiositat que, qui sap per què, s'enginya a fer parèixer casual i indiferent.

(Alberto Moravia: L'home que mira)

Jo tenia els peus glaçats perquè duia les sabates molles, i tenia el pla del cap molt calent. Li vaig dir que en Quimet es volia comprar una moto i em va dir que ja es veia que era molt modern. I va ser la senyora Enriqueta la que em va acompanyar a comprar la roba per fer-me el joc de núvia, i quan li vaig dir que potser ens quedaríem un pis prop de casa d'ella, va estar molt contenta.

(Mercè Rodoreda: La plaça del diamant) El discurs indirecte suposa una sèrie de transformacions: desaparició dels guions, les cometes, les interrogacions directes, les exclamacions; aparició de frases subordinades amb les partícules que, si, com, on, què...; canvis en les persones gramaticals i en els temps verbals; etc.:

[ Directe: ] Em va dir: "Vés-te'n! No et vull veure mai més!". [ Indirecte: ] Em va dir que no em volia veure mai més. [ Directe: ] Què has fet? Has perdut el cap? —li demanà amb ràbia. [ Indirecte: ] Li demanà amb ràbia què havia fet, si havia perdut el cap.

El narrador o veu narrativa: En els textos narratius literaris cal distingir entre l'emissor real (l'autor de l'obra, l'escriptor persona) i la veu que fa el discurs (veu narrativa o narrador). Aquesta veu pot adoptar punts de vista diferents, que donen resultats prou diversos.

Page 4: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

4

-­‐ El narrador intern intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la primera persona. Pot ser protagonista o bé personatge secundari.

-­‐ El narrador extern no intervé en la història i fa servir la tercera persona (o, molt rarament, la segona). Pot ser un narrador omniscient, que ho sap tot sobre els personatges (què fan, què pensen, què senten... en qualsevol moment); un narrador observador, que només narra allò que es veu i que se sent, com una càmera; un narrador editor, que fa veure que l'obra no l'ha escrita ell, sinó que l'ha trobada o la hi han donat i es limita a editar-la (pot ser un manuscrit, unes cartes...); etc.

[ Els fragments de L'home que mira d'Alberto Moravia i de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda són exemples de narrador intern. Rumpelstilzchen i la faula de la guineu són mostres de narrador extern omniscient.] 2. Idees per fonamentar la pràctica (vegeu power point)

- Anticipar i planificar abans de fer (bastides / organitzadors gràfics) Abans de començar a escriure es important ajudar a l’alumnat a entendre la demanda, anticipar, planificar, fer i revisar

ACCIÓ

Part orientadora

Representació Anticipació

Planificació

Part executora

Operacions Coneixements necessarisCondicions de realització

Elecció de l'estratègia més adient

Disseny d'un pla d'acció

Part de control-regulació

de de

Objectiu i motiude l'acció

Resultats esperats de les operacions

Possibles estratègies

PARTS FUNCIONALS DE L'ACCIÓ

Parts d’una activitat / accions

(Teoría de la actividad)

Page 5: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

5

1. Comprendre la demanda

- Què em demanen? - Qui ho llegirà? - Quina extensió?

És una qüestió clau

2. Anticipar - Un conte és una narració (pensar en els aspectes clau)

Un text narratiu serveix per explicar uns fets (reals o imaginaris), que afecten a persones i que es desenvolupen en un temps i un espai. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.

3. Planificar

- Idea inicial - Lloc on passa - Temps - Personatges - Estructura - Narrador (qui és?, com ho fa?)

Cal treballar tots aquests aspectes

4. Primer esborrany

- Per començar - Connectors temporals - Verbs - Per acabar

Emprar “bastides” o suports per ajudar

5. Revisió - Graella

d’autoavaluació Prèviament cal compartir els criteris amb l’alumnat i ajudar-los a entendre’ls

- Els organitzadors gràfics ( unes bastides molt útils)

Page 6: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

6

- Models. Un exemple per analitzar

INICI$$Personatges$Lloc$

…….$……..$

$NUS$

!!!!!

$$$$$$$$$$$DESENLLAÇ$

$$PLANING:$

& &

Page 7: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

7

Llegim la notícia:

Page 8: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

8

ABANS DE LLEGIR Conversa inicial:

- Recordeu a Indiana Jones? Quina era la seva professió? A que es dediquen els arqueòlegs?

- Què sabem dels primers agricultors? Com ho feien per sobreviure? De què vivien? Què menjaven?

- Heu anat al llac de Banyoles? Com és? - Heu sentit a parlar de la mòmia anomenada Ötzi?

Llegim el títol de la notícia, mirem la fotografia:

- Quina informació ens donarà aquesta notícia? MENTRE LLEGIU,

a. Anoteu les dades més importants en aquest quadre:

b. Quina informació ens dóna sobre l’arc: 1. Mida: 2. Material: 3. Lloc on s’ha trobat: 4. Antiguitat: 5. Valor:

DESPRÉS DE LLEGIR

- Quina utilitat té un arc? El consideres un invent molt important? - Valoració de la notícia: Què aporta aquesta notícia? Què pretén el

que l’ha escrit? Que li preguntaries al periodista? I als arqueòlegs?

Analitzem la noticia

Page 9: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

9

1. Títol (amb ganxo) 2. Entrada /resum 3. Cos de la notícia 4. Detalls

Informació complementària La notícia és un tipus de text narratiu que té com a funció informar el lector de fets recents, utilitza un llenguatge clar, concís, senzill i atractiu per captar la seva atenció. Una notícia normalment respon a les preguntes qui, que, on, quan i per què. Això no vol dir que no puguin aparèixer altres dades com a qui, com succeeix, quines conseqüències, etc. Aquestes indicacions han de figurar en el primer paràgraf d'una notícia, també en el seu titular. Parts d'una notícia:

(títol), que remarca els aspectes més interessants de la notícia per atreure l'atenció del lector i altres de secundaris (avanttítol, subtítols). Moltes notícies, a més, tenen una entrada que sol resumir la informació que conté el cos de la notícia

circumstàncies que els envolten, tenint en compte la seva importància, no solament l'ordre cronològic. L'estructura d'interès d'una notícia pot representar-se amb aquest diagrama en forma de piràmide.

Page 10: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

10

- Versions provisionals

Primer&esborrany:&

!!!""""""""""""""""""

Text%defini*u%%%% % % % % % %Il.lustració%

!!!""""""""""""""""""

Pinta%de%boix%

Page 11: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

11

- Compartir criteris d’avaluació - Aquests criteris no es poden traspassar directament a l’alumnat. Cal anar a pams, focalitzant l’atenció en els diversos aspectes, segons els cicles, dosificant els criteris, presentant sempre allò que es considera criteri d’èxit (“està bé si...”). Criteris de realització

Criteris d’èxit: Està bé si..... B R M

ADEQUACIÓ

Entén la demanda i escriu un text narratiu

Els fets es desenvolupen en el temps Determina l’espai / espais Personatges ben caracteritzats (descripció) / Els fa parlar (diàlegs)

COHERÈNCIA

Desenvolupa el text de manera ordenada, les idees estan distribuïdes en paràgrafs Té un inici Té un nus

Utilitza informació pertinent al tema Aporta dades, fets, evidencies suficients

COHESIÓ Relaciona frases i paràgraf entre sí. És a dir, el text està cohesionat internament i enllaçat entre un paràgraf i un altre. Puntuació (punts, comes, etc.) adient Amb connectors temporals: abans, aleshores, llavors, quan, després, al cap del temps, de cop i volta, al mateix temps...

CORRECCIÓ LÈXICA

Variat, ampli Adequat, pertinent, precís (sense errors conceptuals) Sense interferències amb el castellà

CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA

Frases ben construïdes (ordre de la frase) Concordança subjecte /predicat Temps verbals adients (passat, present històric,...) que concorden entre ells

CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

Paraules escrites sense faltes (fins a 4 un B; de 5 a 8 un R; més de 9 M), incloent accents, majúscules...

CORRECCIÓ FORMAL

Lletra llegible Mida adequada

Identificació: Nom, cognom, data, curs (dreta, part superior) Control de l’espai, bona presentació, línies rectes Visualment el text es presenta dividit en paràgrafs

Page 12: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

12

- Reflexió sobre la pràctica Exemples: EL VIATGE DELS PETITS GRANETS DE SORRA Hi havia una vegada uns granets de sorra molt petits. Feia anys que vivien en una muntanya molt llunyana, però un riu se’ls va emportar Ara viuen sobre una duna de la platja amb molts altres grans de sorra. La seva duna és la duna més alta i més ben feta de totes les que hi ha. N’estan orgullosos i s’hi troben molt bé aquí. S’acosta el mal temps i els grans de sorra més vells els hi diuen que han d’anar a buscar la protecció de les arrels de les poques plantes que viuen sobre la duna. Elles, li expliquen els vells grans de sorra, ens protegeixen del vent i de la pluja, i nosaltres a canvi els hi proporcionem lloc on viure i aliments. Comencen a aparèixer uns núvols molt grisos i el vent bufa cada vegada més fort. Els petit granets de sorra estan tant espantats pel soroll dels trons i la llum dels llamps que no recorden els consells dels grans de sorra més vells. L’aigua de la pluja s’emporta els petit granets de sorra, mig marejats i sense saber on aniran a parar. Quan es desperten es troben al fons del mar. I allà, amb les cloïsses i els crancs, hauran de viure molts i molts anys. Mentrestant , els granets més vells de la duna de la platja donaven les gràcies a les arrels per haver-los protegit del vent i de la pluja, i oferien a les plantes les sals minerals que guardaven per a elles. Berta Bayo

Page 13: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

13

RELATS PREMIATS AL CONCURS DE CONTES CIENTÍFICS SETMANA DE LA CIÈNCIA 2008 www.xtec.cat/esc-elturo/v2/imatges/principal/docs/contescientifics.pdf Noticies:

1. Imagineu que sou periodistes i que us han encomanat escriure notícies breus sobre les troballes del jaciment de la Draga. Quines preguntes fareu al director del diari? Què Necessitareu per fer la tasca?

2. Haureu de documentar-vos: Cerqueu informació a internet sobre aquest

jaciment. Us pot ser útil veure un programa del Quèquicom que es va emetre per TV, el trobareu www.edu3.cat, neolítics a Banyoles.

3. Formeu parelles, cadascuna haurà d’explicar una troballa diferent: Una pinta de boix . Ceràmica Denes de collaret . Mànec d’aixa Cullerot de fusta . Falç Pal cavador . Rem

4. Necessiteu una fotografia de l’objecte per a il·lustrar la notícia. Haureu de

buscar-la a internet (cercant Draga, poblat neolític). També: http://www.banyolescultura.net/dragcat0.htm

Escriure noticies del passat, un exemple …..

El papa nombra a Miguel Ángel arquitecto de San Pedro./ Pablo Echegoyen Pablo III nombra a Miguel Ángel Buonarroti nuevo arquitecto de

la basílica de San Pedro. Miguel Ángel sustituirá al fallecido Sangallo.

Page 14: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

14

Grabado de la vista exterior del proyecto de Miguel Ángel

P. ECHEGOYEN. Roma, Febrero/1557 El célebre pintor, escultor y arquitecto Miguel Ángel Buonarroti ha sido nombrado hace una semana arquitecto Mayor de la Basílica de San Pedro del Vaticano por orden de Pablo III . Éste nombramiento, debido al fallecimiento del anterior arquitecto, Sangallo el Joven, supondrá un proyecto nuevo y diferente. Aunque se barajaron otros nombres como Andrea Palladio, finalmente el arquitecto Mayor de la Basílica de San Pedro será el maestro Miguelangelo, con 72 años de edad, un especialista tanto en escultura, pintura o arquitectura. El pontífice mostró la confianza y seguridad que tiene en este maestro pues “con su experiencia de 50 años queda demostrado, en multitud de sus obras cómo la Piedad, el Juicio final o, las más recientes, el palacio Farense o Raquel y Lia, que su calidad es más que suficiente para el puesto que le he encomendado”. Miguel Ángel también declaró su entusiasmo: “Ésta obra de arquitectura de tal prestigio es la que faltaba para culminar mi carrera artística”. Miguel Ángel es el tercero de los arquitectos desde el comienzo de la obra en 1506, y ninguno ha sido capaz de dar forma a éste edificio. El primero, Bramante, falleció con sólo cuatro pilares levantados; el segundo, Rafael Sanzio, realizó algunos cambios cómo la base de Cruz Griega a Latina. Y el último, Sangallo el Joven, que intentó seguir los planos de Rafael. Según Miguel Ángel, se enfrenta a grandes problemas debido a que "el último arquitecto era el menos profesional de los tres, y ha dejado múltiples incoherencias en la estructura, ya que la fachada queda desconectada al edificio, el interior es muy oscuro y, entre otros, necesita muchos

Page 15: Narracio  2 sant cugat

MILLORA EXPRESSIÓ ESCRITA. NARRACIÓ . CURS 2014-2015 SANT CUGAT

Dolors  Quinquer  Vilamitjana.  

15

cimientos debido a su peso". Tras el nombramiento, Miguel Ángel ha anunciado los cambios que va a realizar, tiene la intención de recuperar la estructura de Bramante, planta de Cruz Griega inscrita en un cuadrado y cubierta por cinco cúpulas. Para realizar esto necesitará los permisos del Papa porque tendrá que derruir gran parte de lo creado por Sangallo, debido a que su construcción tenía base de Cruz Latina. Uno de los mayores cambios, en comparación con los anteriores arquitectos, son los planes que tiene para la cúpula central. Tiene la idea de suprimir las torres para realizar la cúpula y crear una gigantesca semiesfera sobre el altar mayor. Seguramente ésta sea lo más difícil y lo que necesite más tiempo. ___________________________________ Escriure diaris El diari d’una rata apestada ….