El novel·lista de la Renaixença

BiografiaConsiderat el creador de la

novel·la catalana moderna, és el

gran novel·lista de la

Renaixença.

Va néixer el 10 d'agost del 1846

a Valls, i va morir a Barcelona

el 26 de juliol del 1930.

Orfe de pare als dos anys .Va ser educat a la casa de la seva família

materna.

Va estudiar Dret a Barcelona.

Va treballar com a procurador dels Tribunals.

Va començar la seva carrera literària en

castellà.

Cap al 1877 va decidir canviar de llengua

començant a escriure en català.

D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà. Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català.

Galdós, arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu:“Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de

la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.” (carta de 8.12.1884)

Oller es defensa:“No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni

separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884)

Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la Restauració).

.

CORPUS LITERARI:

RELATS:

Croquis del natural (1879), De tots colors (1888),

Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916)

Al llapis i a la ploma (1918).

Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962).

NOVEL·LES:

La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva

víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic,

aquesta és la primera novel·la catalana moderna.

L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus

de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial

en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera).

Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política

de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.

La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista.

Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible.

La Bogeria es basa en un fet real que l'autor va conèixer de prop: la mort d'un client.

La novel·la presenta trets innovadors:

1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic, Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, Giberga, al voltant del protagonista, Daniel Serrallonga.

Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa Salomé). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa procediment indirecte.

D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes

(matrimoni...)

2. Parlem de tres nivells diferenciats :

- argument: les vicissituds viscudes pel protagonista.

- trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions amb el protagonista.

- tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència – tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme esdevenen matèria literària.

Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva història.

Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se.

Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.

Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus novel·lístic:• reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu, La febre d’Or o La Bogeria, • limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona, (oposició món rural/món urbà). • temes recurrents: transformació social provocada per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia, i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa...• tècnica narrativa fonamentada en l'observació.

Destaquem d’Oller les seves descripcions,

la creació de personatges versemblants i trames narratives complexes.

Usa un llenguatge planer, amb castellanismes

i localismes (de Valls i de Barcelona)

d'acord amb la procedència

dels personatges.

La febre d’orÉs la novel·la més llarga i

complexa que Oller ha escrit.Vol retratar la societat

catalana de la Restauració, i integra personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors.

El 1890 es va publicar el primer volum. El segon volum va aparèixer el mateix any que el primer, i el tercer, el 1892.

El tema bàsic és l’obsessió pels diners i l’ambició.

La primera part de l’obra parla sobre la vida de Gil Foix, un fuster que gràcies als seus moviments borsaris arriba a ser un ric burgès i dirigir un ambiciós projecte ferroviari.

La segona part parla sobre la caiguda del seu negoci, havent de tornar al seu antic ofici.

La tercera part explica que la filla d’en Gil, Delfineta, es casa amb el seu oncle, ja que no pot viure en la pobresa.

La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea.

Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992).

PremisJocs Florals (1879): Sor Sanxa.

Jocs Florals (1880): Isabel de

Galceran.

Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres.

Homenatge a la seva trajectòria

(1925).

Homenatge en el lliurament del

primer premi Crexells (1929).

ObresL’ escanyapobres (1884)La papallona (1882)Vilaniu (1885)La febre d'or (1890 - 1892)La bogeria (1898)Pilar Prim (1906)