mum's mgz 12
DESCRIPTION
Edició de tardor de MUM'S, amb informació sobre el banc de llet materna, els mocs i la fisoteràpia, TDAH i criança, enrabiades... i molt més!TRANSCRIPT
®
lactanciamaterna
fisoteràpiai mocs
enrabiades
de llet materna
i criança
especial
banc
Gratuïta!!!
de la província de tarragona
tdah
12 // NOVEMBRE // 2014
Les mamis emprenedores no parem mai!!, i no us ho dic només per la meva pròpia experiència, que conec a més d’una que li passa el mateix...
Com ja heu vist en primícia al blog o al facebook, aquest mes de novem-bre, hem engegat una nova campanya “JO SÓC MAMI MUM’S” amb una targeta supermolona que podeu aconseguir a peu de la plana. La idea és fer “un club de mamis lectores de MUM’S” amb avantatges i descomptes dels nostres anunciants. Mitjançant aquesta targeta, les mamis, gaudirem de promos exclusives. Només cal que busqueu el cartell identificatiu a l’establiment i/o consulteu la revis, web o face, per descobrir cadascuna de les promocions que podeu aconseguir als establiments adherits a la campanya.
A més, a més aquest novembre tenim una cita molt important: us animo a llegir amb atenció el cartell de la pàgina 5, on les noies de Porta’m a Prop han organitzat unes super jornades amb un espai firal de botiguetes i entitats, tallers, xerrades i activitats per a tota la família. Serà un cap de setmana inoblidable, on MUM’S estirà present amb un estand regalant les bosses a totes aquelles subscriptores que van rebre el mail de confirmació i on podreu aconseguir la targeta física “Jo sóc mami MUM’S”.Així que us espero el pròxim dissabte al Centre Tarraconense de Tarrago-na, al carrer Sant Pau, 4.
No hi falteu!!!
El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail del pro-fessionals i col·laboradors a la nostra redacció i/o està reco-pilat d’internet. Si algun dels contingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publica-ció, preguem ens ho comuni-quin immediatament a [email protected]
Edita MUM’S MGZ43320 Pratdip I Tarragonawww.mums.cat /MumsMgz
Directora Laura Aresté [email protected]
[email protected] 742 579
Foto portadaPhoTo & DESIGn IoLAnDA DoMènEchc/Unió, 25 TARRAGonA877 013 [email protected]
Dipòsit legalT-1236-2013
DistribucióAMPoSTAboTARELLcAMbRILScREIxELLEL vEnDRELLL’AMETLLA DE MARLA SELvA DEL cAMPL’hoSPITALET DE L’InfAnTMIAMI PLATjAMonTbRIóMonT-RoIG DEL cAMPMóRA D’EbREMóRA LA novAPRATDIPREUSRIUDoMSSALoUTARRAGonATIvISSAToRToSAvALLSvAnDELLòSvILAfoRTUnyvILA-SEcA
Club de mamis12
banc DE llEt matErna
FElicita
FisotEràPiai Els mocs
Posar límits En llibErtat
nèixEr al Pius
tDah y aPEgo
EnrabiaDEs
sortir En Família
agEnDa novEmbrE
cuina crEativa El no inFantil
homEoPatia
06
Retalla la targeta i gaudeix dels avantatges!!!
12
08
14 24
10 12
20
3526 30 32
Laura Aresté
consulta els avantatges a mums.cat
NOVA TARGETA“JO SÓC MAMI MUM’S”
Presenta la nova targeta als nostres establiments adherits a la campanya i gaudeix dels avantatges!
Mab tot per la dona: 10% de descompte en visita i -5% en botigatau Salut: 20% de descompte en la primera visitael principito: 5€ de descompte a partir de 50€ de compradelaMà: Fes-te soci per 25€ /mes (d’accés il·limitat i tot inclòs)to2bebé: 5% de descompte (no acumulable a altres ofertes, buga-boo, ni mobles)l’eSpiga d’or: et convidem a esmorzar o berenar ecològic dins la franja horària de 9 a 11 i de 16,30 a 18,30h amb la teva compraMiriaM gironéS photography: regal d’un mini-àlbum de 15,5x15,5 (36 pàgines) amb la sessió contractada
també pots vindre a buscar-la a les primeres Jornades d’embaràs, lactàn-cia i criança de tarragona el dissabte 8 de novembre a l’estand MuM’S, o reco-llir-la als establiments adherits.
tuecobox.coM10% de descompte en la primera compraeventS concept10% de descompte en quadrets personalitzatsbotiga de Salut10% de descompte en els productes de puericultura (no acumulable a altres ofertes)KuidaM -5 % de descompte en acompanyamentla caSeta de l’arbre-5% descompte en botigaFarMàcia vallSdescomptes especials en puericulturacaMping pradeSpack espacial MuM’S. Més info a la contra.
06
l a c t à n c i a
OCTUBRE 2014
Sabies que per ser donant de llet, només has de complir unes condicions bàsiques:
• Estar alletant el teu nadó i tenir llet suficient.• Presentar bona salut i dur uns hàbits de vida saludables.La donació de llet està contraindicada en els casos se-güents:
• Medicació regular amb determinants fàrmacs o con-sum de drogues o altres tòxics.• Certes malalties cròniques o infeccioses (virus de la immunodeficiència humana i hepatitis B i C).• Persones fumadores o que consumeixin begudes alcohòliques.
També hauràs d’informar el banc de llet si durant el perío-de de donació:
• Prens medicaments o herbes medicinals en infusió. • Et poses alguna vacuna.• Pateixes alguna malaltia aguda o infecciosa.• Consums cafè, altres begudes amb cafeïna o te.
A qui s’ajuda amb la donació de llet materna?
La llet materna contribuirà al desenvolupament dels nou-nats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams) amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària.També s’utilitza després de cirurgies de l’aparell digestiu, ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recu-peració intestinal.El seu consum disminueix les infeccions generalitzades greus i combat les necrosis intestinals, la causa principal de defunció entre els nounats.
El banc de llet, l’encarregat de gestionar aquest bé
L’objectiu del banc de llet és assegurar l’alimentació amb llet materna de tots els prematurs o nounats de Catalunya que ho necessitin per prescripció mèdica i que, per causes majors, no puguin ser alletats per la pròpia mare.El banc de llet materna és un centre especialitzat que duua terme les funcions de conscienciar la societat sobre el valor de la lactància materna i recollir, analitzar, processar, fer els controls de qualitat i distribuir la llet materna.A més, garanteix que la selecció, l’extracció, l’acceptació iel processament de la llet es fan d’una manera eficaç i se-gura.
Si tens qualsevol dubte o vols més informació, contacta amb el Banc de llet materna del Banc de Sang i TeixitsT. 93 557 35 00 [email protected] www.bancsang.net
07
banc de llet materna
Cambrils# la lliga de la llet Reuniones el tercer viernes de cada mes de 17 a 18.30hCentro Cívico Les Basses. c/ Roger de Llúria, 33 2aAsesoramiento telefónico:Muntsa 629 704 956 · Montse 637 240 765 · Laura 658 056 131l’arboç del Penedès # mimamamemimaReuniones todos los dias excepto jueves de 15 a 15.30h y miércoles de 17 a 18.30 hÀrea Bàsica de Salut Baix Penedes. Plaça Catalunya s/nTel. 977 671 845 · 665 322 917reus# asoCiaCión mareusReuniones dimecres a la tarda al Mas Pintat o al Casal de les Dones. Tels. 977 010 057 / 609 912 690Facebook: maresreus.org# grupo reus-altebrat Reuniones los lunes de 16 a 18 h y jueves de 11 a 13 h.Unitat d´Atenció a la DonaCamí de Riudoms, 53-55 · Tel. 977 312 088salou# aula alletament maternReuniones todos los jueves de 11 a 13hCar Salou. Carrilet ,12 · Tel. 977 383 018# la lliga de la llet Reuniones segundos viernes del mes. 10.30 a 12hCentre Cívic de Salou (C/Advocat Gallego )Laura 658056131 i Muntsa 629704956tarragona# CaP san salvador Reuniones 2ª y 4º viernes de cada mes de 18 a 19.30h C. Alzina del mas, 2 · Tel. 977 521 462 # abs- assir la granja -torrefortaReuniones los viernes de 11.30 a 13.30h En el aula de Educación Sanitaria del Centroc/ Gomera s/nº · Tel. 977 548 088 # do de PitReuniones semanales los viernes a las 18h. Plaza Imperial Tárraco. CAP DE PEDIATRIAwww.dodepit.org# Porta’m a ProPReuniones semanales los miércoles de 17.30 a 19h a l’Es-pai Jove Kesse. Gratuito. Alquiler de portabebés, pañales de tela, libros, charlas. www.facebook.com/Portamaproptgna# atenCió a la dona tarragonaReunions semanals els divendres a les 18h.c/ Jaume I , 29 # delamÀConciliació de la vida familiar, mitjançant la creació d’espais on la família pugui compartir estones d’oci.Hotel d’entitats Tarragona. C/ Ponts d’Icart. 649 627 501tortosa# CaP baix ebre (Ferreries) Reuniones primer martes de mes de 17.45 a 19.15h Av. Colom 16-20, 1a plantaCristina 609 059 328 · Muntsa 629 704 956 · Ana 629 330 827Valls# alletar i CriarReuniones primer y tercer miércoles de mes de 17 a 19hCasa Caritat. Ctra. del Plan, 37 www.alletaricriar.blogspot.com.eswww.alletaricriar.org# AreA BÀsicA de sAlud VAlls-urBÀReuniones los Martes y los Viernes de 11.30 a 13h C/ Vallvera,8. Tel. 977 601 110
Grups de lactància a la província
mums.cat
08
s a l u t
Dia 1: sentim un sorollet graciós al nas del nostre nadó.Dia 2: una regatera de moc transparent cau del seu nassarró. El sorollet deixa de resultar-nos graciós.Dia 3: enlloc d’una regatera en tenim dues. El moc, enlloc de ser transparent, ha agafat un sospitós color groc.Dia 4: comença a tossir sovint. Dorm poc temps seguit. El moc es torna verd.Dia 5: la tos s’intensifica. Menja poc i sovint.Dia 6: el portem al pediatre. Ens diu que té bronquitis. Ens recepta “ventolín”. No ens fa gaire gràcia…Dies següents: a poc a poc la tos va passant. Els mocs van desapareixent… Potser al cap d’uns dies hi tornem a ser…
Podríem fer alguna cosa per tallar o frenar aquest procés?
Tenim dues opcions, que en el millor dels casos podríem aplicar juntes:La primera seria rentar el nas al nadó, adaptant la tècnica a cada cas. Si li rentem el nas de manera assídua, els micro-bis ja no es troben la coveta acollidora, humida i calenteta on els agrada tant d’acampar. Traient els mocs del nas dis-minuïm les probabilitats què hi hagi una infecció de la via aèria alta que pugui acabant afectant els pulmons. Malau-radament, però, per molt bé que li rentem el nas sempre hi pot haver aquell dia en què els microbis estan molt en forma. Tot i mantenir una lluita territorial aferrissada, els microbis acabaran fent una incursió al pit del nadó.
Llavors tenim la segona opció: anar a veure el fisiotera-peuta. Ens podem preguntar què poden tenir a veure un fisio i uns mocs… doncs tot i que es desconeix força, hi ha uns quants fisioterapeutes que s’especialitzen en aparell
NOVEMBRE 2014
Diari d’un Moc
respiratori i que tenen el “super-poder” d’anar a buscar els mocs del fons dels pulmons i d’acompanyar-los gentilment cap a la sortida. D’això se’n diu drenatge bronquial. Tot i que el drenatge no fa desaparèixer la bronquitis instantà-niament, sí que l’escurça, tot millorant l’estat general del nadó (tornarà a descansar més, a menjar millor…). A més a més, si al final d’una bronquitis aconseguim deixar els pulmons nets com una patena, serà més difícil que al cap d’uns dies en tornin a patir una altra.
La fisioteràpia respiratòria no pretén ser un substitut dels medicaments prescrits pel metge, però sí un bon comple-ment. Les inhalacions obren els tubs on hi ha els mocs i la fisioteràpia aconsegueix moure’ls i fer-los sortir.
Està arribant l’hivern… compte amb els malvats micro-bis. I recordeu que el millor tractament és una bona pre-venció!
Si us animeu a saber-ne més, us convidem a la xerrada so-bre Higiene Respiratòria que pròximament farem a Tecle-tes el dilluns dia 3 de novembre a les 17.30h. Ens trobareu al camí de la cuixa, número 18 baixos. (parada Diputació Línia 8 d’autobús
# Anna Ferran RoigFisioterapeuta especialitzada en aparell cardiorespiratoriCol·legiada 4646
09mums.cat
ser veis
10
p a r t
Un dels aspectes de l´assistència sanitària que més està canviant en els últims anys en el nostre país, és l´atenció hospitalària durant el treball de part.
L´any 1985 L´Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar les Recomanacions per l´atenció al part normal, on s´especificava que el part en la majoria de casos, és un procés fisiològic normal, i no una malaltia, amb l´objectiu d´apropar aquest model de part respectuós i poc inter-vingut a la societat i eliminar intervencions que poden ser perjudicials, així com reduir el percentatge de parts instrumentats i cesàries innecessàries . Els procediments que l’OMS recomana en l’assistència d’un part normal son pràctiques que l´experiència i l´evidència científica han demostrat que son clarament útils, i que han de ser impulsades pels professionals: intimitat, suport emocional, ingesta de líquids, no accelerar el part amb oxitocina sintètica, oferir mètodes no farmacològics per alleugerar el dolor com massatges o immersió en banye-ra d´aigua calenta, llibertat de postures i moviments du-rant tot el part evitant tombar a les mares sobre la seva esquena, no episiotomies (tall en el perineu) de forma rutinària, contacte precoç pell amb pell mare- bebè, afa-vorir l´alletament matern.Posteriorment, l’any 2007 es van publicar importants do-cuments com el Protocol d´atenció al part natural del De-partament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l´Estra-tegia d´atenció al part normal del Ministeri de Sanitat que continúen recolzant la humanització en l´atenció al part i són un important referent i marc d´actuació pels profe-sionals, amb l´objectiu de disminuir pràctiques rutinàries, molts cops innecessàries. Igualment, busquen promou-re la participació de la dona, amb l’objectiu que el part sigui el més respectat possible, sense oblidar que tan important és la seguretat com la qualitat de l´atenció durant el part.Considerant tot això, hi ha hospitals que seguint aquestes recomanacions, ofereixen l’entorn ideal per un part i un naixement respectats.Aquest és el cas del Hospital Pius de Valls, que esdevé un referent en l´atenció al part de baixa intervenció, com aconsellen els organismes experts. L´equip de ginecòlegs, pediatres, anestesistes, llevadores i personal d’enfermeria treballa promovent la realitat del part fisiològic en uns espais molt agradables; respectant el
NOVEMBRE 2014
temps necessari per la dona durant el seu treball de part, només intervenint quan és necessari.Les sales de part son arquitectònicament amigables, tal i com recomanen els esmentats organismes, disposant de: llum natural, música, banyera, pilotes, lianes, per fer posicions verticals, cadireta de parts i llit obstètric d’última generació. Per tal de crear un entorn agradable per la mare, que faciliti el procés del part segons les seves preferències, desitjos i necessitats. Sens dubte, un dels criteris que contribueix en la satisfac-ció de les usuàries és l´acompanyament professional de les llevadores, amb una atenció continuada e individualit-zada, que és possible gràcies a les característiques exclusi-ves del Pius Hospital. Els principals organismes experts parlen precisament, de la importància del “one to one care”, l’atenció individualit-zada de la llevadora envers la mare, com un dels princi-pals indicadors per oferir un part respectat, segur i poc intervingut.L´evidència científica ens diu que sovint, aquesta atenció individualitzada al part no és possible davant la massifi-cació d´un servei hospitalari de parts, amb unes instal·la-cions inadequades, o si el personal no està format en el part natural o de baixa intervenció. Intimitat, suport, poca llum, posicions lliures, silenci, ai-gua, música agradable, acompanyament professional i tranquil·litat son necessaris en el part . S´utilitzen mèto-des no farmacològics per alleugerar el dolor, com la ban-yera i els massatges, però també es treballa amb mètodes farmacològics com l´anestèsia epidural a dosis baixes per reduir el dolor, evitant sobretot, el bloqueig motor i sense alterar la progressió del part.Cada dia hi ha més dones que estant gaudint d´aquesta atenció al part que ofereix el Servei d’Obstetrícia del Pius Hospital de Valls i que fan el seu testimoni:N. és una mare amb cesària anterior que va tenir el segon fill amb part natural al Pius: “vaig poder estar a la banyera, de peu i anava seguint les recomanacions de la llevadora, i a més sense punts! Molt satisfactori!S. és una mare que desprès d´un primer part amb inter-vencions rutinàries, va tenir un part natural al Pius: “vaig estar molt còmoda, finalment vaig parir de peu i vaig agafar jo mateixa al meu fill, molt emocionant per mi i la meva pa-rella.”
Tots aquests parts estan deixant de ser una excepció ac-tualment amb el projecte d´humanització de l´atenció perinatal que ofereix el Pius Hospital de Valls, on cada part i cada naixement es ùnic i irrepetible.
# Montse BlanchCoordinadora Piu de Valls
Néixer al Pius
12
c r i a n ç a
Posar límits en llibertato com aprendre a dir no amb la consciència tranquil·laAquest article va dirigit a tots els pares i mares que volen educar els seus fills més enllà del que és políti-cament correcte i que des de l’entorn social i cultural ens diuen que hem de fer perquè sí, perquè toca, per-què això és així i sempre ho ha estat. Del que es tracta és de fer-ho al revés, desenvolupar la nostra paternitat i maternitat de dins nostre cap a fora, a partir del que nosaltres pensem, creiem i sentim.
Una de les condicions inevitables que hem d’assumir a
l’hora d’educar és la necessitat de posar límits i dir no.
Això no és gens fàcil: tota la nostra educació s’ha encami-
nat històricament a dir sí, a conformar-nos i no contrariar,
cosa que s’accentua en el cas de les dones, a les quals,
l’educació patriarcal sempre ha reservat un paper passiu
i secundari.
A vegades, davant la dificultat de dir no, decidim fer de-
terminats sacrificis i acceptar compromisos que en realitat
no volem adquirir i això suposa trair la nostra essència més
profunda i renunciar als propis límits, als nostres valors i
a les exigències personals. Disminuïm la nostra integritat
personal, la nostra qualitat de vida i també les nostres re-
lacions interpersonals.
Nosaltres som els que hem de decidir si diem sí o diem
no, sense por, sense ajornaments, sense condicionants,
en connexió directa amb la nostra essència i amb les nos-
tres necessitats, amb la visió del món que tenim i que hem
construït. Sempre tenint en compte, és clar, que el nostre
jo, no és immutable. El nostre jo es modifica amb el temps
i amb la relació amb els altres.
Com més desafiaments enfrontem més haurem de rea-
firmar la nostra identitat. És important dir no als nostres
fills per dir-nos sí a nosaltres mateixos. Hem de definir i
delimitar les nostres necessitats i ho hem de fer sense
ofendre als altres. El no és el més difícil de dir. I per això,
la més amorosa de totes les respostes. Es necessita tacte,
compromís, honestedat i coratge. Cal un llenguatge pro-
per i clar i que els pares se sentin a gust dient el no. No es
tracta ni de fer teatre ni d’interpretar res.
Segur que els exemples de la Violeta, el Marc i el Miquel
m’ajudaran a explicar-vos millor el que he exposat més
amunt:
NOVEMBRE 2014
La Violeta ha llençat a terra tres vegades seguides les ulleres
de sol de la seva mare. Té dos anys. Podem dir-li amb un to
amable però decidit: “No. Que no ho vull”; o bé “Ja veig que
t’agraden les meves ulleres. Però no vull que facis això” i la
mare es pot tornar a posar les ulleres.
El Miquel té quatre anys i interromp contínuament la conver-
sa entre els pares quan són a taula. Podem dir-li: “Vull acabar
de parlar amb el pare. Després podrem parlar tu i jo”.
Són declaracions clares i personals. Mai hem de dir: “Amb
les ulleres no s’hi juga, són massa cares, Violeta”. “A les per-
sones grans no se les interromp, Miquel”. “La mama no vol
que juguis amb les ulleres, Violeta”.
El Marc té vuit anys: “Papa, vull jugar” “No, Marc, ara no tinc
ganes de jugar amb tu” “Per què no, papa?” “perquè m’estimo
més mirar la tele, que fan les notícies” “Vaaaa, vine a jugar
amb mi” “No, ara no” “Papa. Ets tonto” “Bé, et semblaré ton-
to, però les coses són així”. Això és una comunicació cordial
i amigable on queda clar que el pare no està per jugar fins
que s’acabin les notícies. És un diàleg personal.
El que hem d’evitar és que la cosa derivi en aquesta con-
versa: “Papa, vull jugar” “No ho veus que estic mirant la
tele?” “Per què no, papa?” “Ja t’ho he dit, no m’atabalis. Vés
amb ta mare” “Vaaaaa, vine a jugar amb mi” “És que t’ho he
de repetir mil vegades? Calla, no puc escoltar res”. Aquest és
un diàleg impersonal que hauríem d’evitar.
Si som capaços de dir no i de posar els límits correcta-
ment farem dels nostres fills adults que entendran un no
per resposta sense que això els provoqui frustració. I fa-
rem adults més segurs d’ells mateixos, responsables de
les seves decisions i amb capacitat de dir no a allò que no
els convé, a allò que els fa mal, que els enverina. Si, en can-
vi, no som capaços de fer-ho, els nostres fills, i sobretot
les nostres filles, es convertiran en adults que no sabran
dir no, que sempre deixaran les seves necessitats en últim
terme, sense connexió amb els seus sentiments, amb la
seva essència: es convertiran en un hort sense protecció,
un hort del qual tothom se’n podrà servir com i quan li
convingui.
# Camí Recasens. Psicologia en Teràpia Familiar sistèmica relacional de Holos: Salut Íntegra
14
c r i a n ç a
TDAH y apego [TrAsTorno por DéficiT De ATención con HiperAcTiviDAD]
A pesar de ser un tema de mucha controversia y de posiciones muy opuestas, existe un claro sobre diagnóstico de trastornos de atención e hiperactividad constatado por profesionales de todo el mundo. El trastorno fue descrito ya en 1902, pero el aumento de número de casos de niños diagnosticados con este trastorno aumenta cada día, enfrentando a detractores y defensores/pacientes por todo el mundo. He creído oportuno exponer algunos de los estudios que determinan la relación existente entre TDAH, el apego y los estilos educativos, ya que el entorno familiar del niño, puede mitigar o potenciar la aparición de ciertos problemas de conducta. Los estudios demuestran que las familias de los niños con TDAH son más castigadoras, más autoritarias y más negativas, pero esto es a menudo motivado por la propia conducta del niño. Sin em-bargo, la modificación de esos patrones familiares facilitará el mejor desarrollo del niño.
¿Qué es TDAH?
El Trastorno por Déficit de atención con Hiperactividad (TDAH) es actualmente uno de los más frecuentes mo-tivos de consulta en los equipos de psiquiatría infantil. El aumento del diagnóstico de este trastorno ha producido un importante interés por estudiar sus causas y mejorar su evaluación y tratamiento. Está caracterizado por una dificultad de mantener la aten-ción voluntaria frente a actividades, tanto académicas como cotidianas y unido a la falta de control de impulsos. Los síntomas principales del TDAH son la inatención, la im-pulsividad y la hiperactividad, algunos niños pueden pre-sentar solo una de estas variantes pero lo más común es que exista una mezcla de ellas.
TDAH y Apego:Importancia de la relación madre-hijo
El apego es uno de los factores más influyentes en la apari-ción y mantenimiento de los trastornos infantiles, entre los cuales se encuentra el TDAH. Aclaremos desde el inicio que hablamos de factores que influyen, no de causas, motivos, o consecuencias.
El apego o vínculo es la relación que se establece entre un bebé y su cuidador originalmente, que se incorpora en él, le acompaña a lo largo de la vida y condiciona su capacidad para desarrollar relaciones más complejas en su desarrollo, e influye, de forma muy importante, en la calidad de las relaciones interpersonales futuras. Las primeras relaciones de apego se establecen con los cuida-dores primarios, sean la madre, el padre, otro familiar, un cuidador profesional... El niño pequeño tiene unas nece-sidades básicas de atención a sus necesidades fisiológicas
NOVEMBRE 2014
y emocionales, estado de apetito, temperatura, salud; sin que un adulto se haga cargo de esas necesidades básicas, el bebé no sobrevive. Si el niño no siente que ante una si-tuación de angustia, de miedo, de hambre, de frío, hay un adulto que responde, va creciendo sin seguridad en que las personas y el mundo le puedan cuidar. Crece con descon-fianza básica, o con resentimiento, o con incapacidad para vivir a las personas como agentes de algo bueno para ellos.
En los estudios (Clarke, Ungerer, Chahoud, Jonson & Stiefel, 2002) que evidencian la relación entre los tipos de apego y los niños con diagnóstico de Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad, se han definido cuatro tipos principales de apego, estudiados inicialmente por medio del procedimiento de “la situación extraña” creado por Mary Ainsworth:
a) ApEgo SEguro: Estos niños confían en que sus pa-dres o figuras parentales serán accesibles, sensibles y co-laboradores si ellos se encuentran en una situación difícil o atemorizante; con esta seguridad se atreven a explorar el mundo.
En sus relaciones con otros niños en la edad escolar, tienen respeto y empatia con los niños afligidos, son menos sus-ceptibles a los rechazos y cuando están en grupos grandes mantienen lealtad y confianza respecto a sus amigos más cercanos.Este patrón de apego se ve favorecido por el progenitor cuando se muestra fácilmente accesible y atento a las se-ñales de su hijo y amorosamente sensible cuando éste bus-ca consuelo y cariño.
b) Apego Inseguro-evItAtIvo: Estos niños no confían en que cuando busquen cuidados recibirán una respuesta servicial, por el contrario, esperan ser desairados e inten-tan volverse autosuficientes.
En su relación con otros niños en la edad escolar parecen tener menor probabilidad de mostrar aflicción y depen-dencia cuando se lastiman o desilusionan, tienden a vic-timizar a los otros y pueden dar la falsa impresión de ser emocionalmente maduros, sin embargo son menos capa-ces de disfrutar la proximidad y la intimidad. Este patrón de apego suele ser el resultado de una actitud rechazante de la figura de apego cuando el niño se acerca a ella en busca de protección y consuelo, aquí el conflicto suele estar más oculto y es una forma relacional de adap-tación a experiencias dolorosas y desbordantes para las ca-pacidades psicológicas y emocionales del niño en la edad temprana.
c) Apego Inseguro-AmbIvAlente o AnsIoso: Estos niños están inseguros de si su progenitor será accesible o sensible o si lo ayudará cuando lo necesite, pero a la vez hay una abundante expresión de las emociones entre el niño y la figura de apego, aunque poco adecuadas a la ex-periencia que comparten en la realidad. A causa de esta incertidumbre, el niño siempre tiene la tendencia a la se-paración ansiosa y al aferramiento y se muestra ansioso
15mums.cat
frente a la exploración del mundo.
En la edad escolar estos niños suelen tener más posibilida-des de ser victimizados. Tienen una tendencia a mostrar falta de estabilidad, ser irritables y perder el control con facilidad.Esta pauta de apego, en la que el conflicto es evidente, se ve favorecida por el progenitor que se muestra accesible y colaborador en algunas ocasiones, pero no en otras, y por las separaciones y amenazas de abandono utilizadas como medio de control.
d) Apego Inseguro desorgAnIzAdo: Esta categoría se estableció posteriormente (Main & Solomon, 1990), al observar que algunos niños no eran clasificables en ningu-na de las categorías anteriores pero presentaban caracte-rísticas en común. Estos niños muestran comportamientos desorganizados e incoherentes. Los movimientos parecen congelarse y muchas veces presentan conductas estereo-tipadas.
Este patrón de apego se ha encontrado con mayor frecuen-cia en poblaciones de niños de alto riesgo (tales como ni-ños deprivados o sometidos a maltrato o abusos) y resulta predictivo de problemas de comportamiento en la infancia (Solomon, George & DeJong, 1995).
Estilo educativo
Las investigaciones señalan que la seguridad en el vínculo tiene efectos positivos en el desarrollo de competencias en las que los niños con TDA-H presentan dificultades por tanto, un estilo educativo donde exista un alto afecto, se ha visto relacionado con menos problemas de conducta, apego seguro y mayores habilidades sociales y mejores re-sultados a nivel escolar (en Lozano y cols., 2007). En cambio, los estilos educativos negativos, junto a un control inconsis-tente y una baja supervisión parental afectan negativamen-te al comportamiento del hijo (Justicia, Benitez, Pichardo, Fernández, García y cols., 2006)
Todo apego regido por la ansiedad se desarrolla no sólo porque el niño ha sido excesivamente gratificado, sino por-que sus experiencias lo han llevado a elaborar un modelo de figura afectiva que suele mostrarse inaccesible o no res-ponder a sus necesidades cuando lo desea. Se ha observado que la sensibilidad de los padres favore-ce la expresión de la emocionalidad positiva en los niños (refuerzo positivo) (Belsky, Fish, e Isabella,1991), siendo la emocionalidad negativa de los niños la que se ha asociado con problemas de conducta, mediada dicha relación por un estilo parental autoritario (Paulussen-Hoogeboom, Stams, Hermanns, Peetsma & Vanden Wittenboer, 2008).También muestran que las madres de niños con TDAH responden menos a interacciones neutrales o positivas iniciadas por el niño y tienden a un estilo de respuesta ne-gativa-reactiva, impositiva y controladora y usan menos es-trategias de parentalidad positivas.
Ante todas estas evidencias habría que destacar que la crianza con apego es necesaria para educar niños sa-nos fisica y psicologicamente, no obstante no hay que confundir el apego y la educación democrática con la educación permisiva negligente. Hay dos maneras bien diferentes de “permitirles” a nues-tros hijos hacer algo: desde la comunicación, la mirada, la presencia paterna que respeta sus necesidades, su condi-ción de niño y su personalidad; o desde la ausencia, desde la ignorancia, desde la pereza, la comodidad o la negligen-cia de los padres que simplemente “pasan” de sus hijos, no les escuchan ni les conocen, no pasan tiempo con ellos, y por tanto, tampoco los respetan, simplemente los ignoran.
La VII Semana Europea de Sensibilización sobre el TDAH rea-lizada el pasado octubre de 2014, donde la campaña “Voces Reales” llegó al Parlamento Europeo para impulsar un cambio en la actitud y políticas frente al TDAH.
Si quieres saber más:
http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0718-48082007000200003&s-
cript=sci_arttext
16
c r i n a z a
Entre los 2 y los 3 años nuestros pequeños “sufren una
transformación” que en muchas ocasiones desespera a los
padres. A cualquier propuesta, petición o demanda, su res-
puesta es: NO.
Es la etapa del “no infantil”. En la que parece que nuestros
hijos pasan de ser seres angelicales a convertirse en “tira-
nos” que nos desafían todo el tiempo. Aunque nada más
lejos de la realidad. El negarse a todo es parte natural y necesaria de su desarrollo.En esta edad se produce el primer distanciamiento de la
madre. Ellos empiezan a sentirse más autónomos, ven que
sin la ayuda de mamá o papá pueden hacer cosas y el “no”
es una manera de pedir espacio para desenvolverse por
ellos mismos. Tienen ganas de descubrir y experimentar,
y quieren hacerlo solos.
Se da por supuesto que no es aconsejable hacer caso a
todas sus peticiones pero sí es necesario no frenar sus
iniciativas porque entonces podríamos correr el riesgo de
entorpecer, e incluso frenar, su desarrollo natural. Así que
lo mejor durante este periodo, es que los padres nos pon-gamos el traje de mago y creemos trucos de magia, his-torias fantásticas y juegos que les motiven para conse-guir que los pequeños accedan a nuestras demandas. Así
evitaremos exasperarnos y recurrir al castigo, reprimendas
y amenazas.
La etapa del “no infantil” es la primera que experimentará
nuestro hijo, aunque no la última. Al principio de la adoles-
cencia vuelve un nuevo periodo en el que, entre los 12 y
los 14 años va a negarse a cualquier propuesta que venga
por parte de los padres. De nuevo es un periodo donde
el menor pretende poner distancia entre sus padres y él.
Ha llegado el momento en que se siente autosuficiente y
reclama mayor cuota de libertad.
Si desde pequeños ponemos en práctica estrategias que ayuden a crecer y progresar a nuestros hijos, establece-mos una comunicación efectiva y creamos una relación
cooperativa, estaremos abonando el terreno para cultivar
un vínculo afectivo fuerte y sano que nos ayudará a supe-
rar con éxito la difícil etapa de la adolescencia.
# Susanna Solé Lizaso
Coach certificada y Mediadora Familiar
Amor y paciencia son los dos ingredientes imprescindibles en toda comunicación familiar y que deben ajustarse conforme a la edad del hijo.Al comunicarse es necesario mirarse a los ojos, hablar a la mis-ma altura física y psicológica y aprobar afirmativamente con el gesto como fórmula para animar y demostrar interés. También es
conveniente formular breves preguntas que reafirman la escucha
activa: ¿de verdad? , ¿así de interesante?, ¿porqué no me cuentas
más?.
SUGERENCIAS
Resuelve los problemas uno a uno.
Busca maneras creativas de resolver los problemas.
Los padres no debemos olvidar las reglas comunes de cortesía
cuando tratamos nuestros peques.
Habla en primera persona, conforme a tu opinión. Por ejem-
plo, en lugar de decir “Tú nunca recoges los juguetes“, los padres
podemos decir “Yo me siento frustrada cuando tú no recoges tus
juguetes.”
LoS PADRES DEBEmoS EvITAR
Repetir, imponer e interrumpir las explicaciones.
Cuando sea necesario, los padres debemos criticar cierta con-ducta, o determinada idea, pero no criticar al niño.
Una vez que el problema o conflicto se ha resuelto, los padres
debemos tratar de no mencionarlo otra vez.
Decir a los peques como resolver sus propios problemas. Estos
niños pueden acabar creyendo que sus padres no tienen con-
fianza en ellos.
Humillar a los niños, haciéndoles sentirse menos.
Amenazar. Las amenazas rara vez son efectivas.
FoRjANDo LA BUENA ComUNICACIóN
Para construir un canal de comunicación doble es necesario por
parte de los padres
Ser accesible. Los niños necesitan sentir que sus padres son
accesibles, que ellos pueden hablar y contar sus problemas y
ser escuchados. Esto significa procurar tener tiempo para sus
hijos, aunque sean 10 minutos diarios de comunicación a solas.
Saber escuchar ayuda a su hijo a sentirse amado y estimado.
Pregúntele a su hijo por sus ideas y sentimientos, también tra-
te de comprender lo que está diciendo.
Ser coherente en su comunicación, busque ser coherente en-
tre sus palabras y gestos, entre su mensaje y su ejemplo.
Ser extrovertido de la propia intimidad. Utilice muchas pala-
bras para explicar sus sentimientos, sus estados de ánimo, le
ayudara al niño a hacer lo mismo.
La comunicación sincera, positiva y efectiva tiene mucho de prác-
tica.
NovEmBRE 2014
la etapa del NO INFANTIL
Consejos para superar los conflictos
]]]
]
]]
]
]
]]
]
]
]
]
18
DECOMPRES
NOVEMBRE 2014
Us presentem una selecció de productes que trobareu a les botigues
dels nostres col·laboradors. Tendències, novetats i promocions !
20
c r i a n ç a
com atendre-les emocionalment
NOVEMBRE 2014
Al número de juny de MUM’S, ja vam parlar de com acompan-yar als nostres petits en aquestes engoixants situacions que tots els pares patim alguna vegada: “El meu fill plora de se-guida quan no faig el que ell vol”, “la meva filla es tira al terra i crida quan s’enfada”, “quan li dic que no pega i crida”, etc. Segur que t’has trobat més d’una vegada en aquesta situació.
Aquestes són alguns dubtes de pares preocupats per la conducta dels seus fills. Aquests comportaments corres-ponen a les típiques enrabiades que els nens i nenes tenen entre els 18 mesos i els 4 anys d’edat, a causa de la seva poca tolerància davant les frustracions.L’experiència ens diu que quan els pares aprenen com ma-nejar aquesta etapa, el resultat són nens més tranquils i equilibrats emocionalment. Per tant, nens feliços i amb més habilitats emocionals.
L’etapa de les enrabiades és una fase normal en el desen-volupament del nen, a més de necessària –encara que si-gui incòmoda i difícil per als pares– perquè els nens puguin aprendre a tolerar la frustració, i a expressar i canalitzar les seves emocions negatives (ambdues són bones habilitats emocionals). Un aprenentatge vital per viure en una socie-tat en la qual hauran de bregar amb normes, límits i renún-cies, doncs quan siguin adolescents o adults veuran que no sempre les coses seran com ells desitgin. Com a pares ens agradaria que estiguessin preparats per afrontar-los i ges-tionar-los de la millor manera, oferint-los felicitat.
L’etapa de les “enrabiades” li permeten al nen anar prac-ticant per guanyar en tolerància davant les seves pròpies frustracions, desil·lusions, revessos, pèrdues, errors, equi-vocacions, etc. Per tant, són oportunitats que tenim els pa-res per ensenyar-los habilitats emocionals que els ajudaran a ser adolescents i adults amb maduresa interna.
Què és una enrabiada?
La enrabiada és una explosió emocional, que serveix com a canal per expressar emocions negatives de ràbia o empipament. Aquesta pot donar-se perquè el nen no ha aconseguit el que desitjava, com per exemple: quedar-se jugant al parc i no anar-se a casa, posar-se aquesta jaqueta i no la que li diu mamà, menjar-se una xocolata i no l’entre-pà, anar en braços i no caminar, etc. També pot ser perquè alguna cosa no li ha sortit com ell volia. Per exemple, una torre de construccions que cau, el castell de sorra que no
les enrabiades
21
com atendre-les emocionalment
mums.cat
ha quedat bé, el dibuix que no ha resultat com ell volia, el seu cotxe de carreres que s’acaba de trencar, un puzle que no sap com fer-ho i a més no es deixa guiar per mare, voler menjar i enfadar-se perquè no li surt bé, etc.
Tant aquestes situacions com unes altres posen al nen petit en contacte amb emocions negatives i de forma intensa –doncs tota emoció en la infància es viu de for-ma intensa–, que a més encara no sap regular. Per això es dóna la enrabiada, perquè expressa amb tot el cos el seu empipament davant el disgust que sent, sense saber encara com tolerar aquesta frustració.
Les enrabiades són una part normal del desenvolupa-ment i no s’han de considerar alguna cosa negatiu. Se-gons sigui el temperament del nen o la nena, la enrabiada es donaran de forma regular, freqüent i intensa, o en po-ques ocasions.
Per què sorgeix?
A partir dels 18 mesos i, sobretot, dels 2 anys d’ara enda-vant, el nen ha guanyat certes habilitats i maduresa que li fan ser més independent: sap caminar per si sol, fins i tot córrer, pujar i baixar-se de molts llocs, sap expressar-se amb paraules o petites frases, etc. Aquesta recent autono-mia li dóna un cert poder que vol començar a practicar. Ja no depèn tant de l’adult com en l’etapa anterior de bebè en la qual ni tan sols podia menjar per ell mateix o traslla-dar les seves joguines. Ara sap expressar el que vulgues –o el que no vol– amb gestos i paraules (encara que sigui de forma rudimentària) i fins i tot desplaçar-se per on ell vol.
Així que ara el petit de 18 mesos o de 2 anys i mitjà co-mença a expressar els seus desitjos i espera obtenir una resposta immediata i positiva per part dels seus pares o de l’adult que estigui al seu càrrec a les seves voluntats. Quan no és així, el nen sent una intensa frustració que per la immaduresa pròpia de l’edat no sap encara gestionar.És propi de la infància que el nen vulgui que se satisfacin sempre els seus desitjos, i a més, sense espera, de forma ràpida i immediata (sobretot abans dels 3 anys). Pot ser motiu de enrabiada que li diguis al teu nen: “sí, ara t’acom-panyo a tirar-te pel tobogan”, però que s’enfadi per espe-rar solament uns segons. De nou, li venç la ràbia perquè el seu desig no és complert de forma immediata.
Un altre motiu de enrabiada pot ser que el nen no tingui coberta alguna necessitat. El gana, el cansament, l’avorri-ment, el somni, el sentir-se sol o no atès solen desencade-nar enrabiades perquè el nen sent una emoció desagra-dable i negativa i no sap com gestionar-la adequadament (ni sabrà, de moment, per la immaduresa de la seva edat).
Com superar l’etapa de les enrabiades
L’actuació recomanable abans de la enrabiada és la pre-venció. Si reduïm els efectes que les provoquen, ens per-metrà haver de patir amb menys escenes de enrabiades, però no evitar-les del tot (repeteixo que tampoc és el desi-tjable, doncs és un mecanisme sa de treure una emoció desagradable i aprendre a autorregularse).
Oferir-los pautes clares perquè se sàpiguen què han de fer i que és el que s’espera d’ells; ajustar les normes i expec-tatives a la seva edat; mantenir els objectes prohibits fora de la seva vista i del seu abast; atendre els seus propis limi-tis de son i gana; oferir-los pocs “no” però clars i donar-los temps de qualitat són aspectes que solen reduir conside-rablement la intensitat i durada d’aquesta etapa.
Durant la enrabiada, hem de vigilar que la expresió d’em-pipament no es torni en contra del nen, és a dir, que es compleixin aquestes tres regles:
No es facin mal a ells mateixos: copejant-se el cap, tirant-se fortament al sòl, pessigant-se, tirant-se del cabell, esgarrapant-se els braços o la cara, etc.
No facin mal a ningú: mossegant, empenyent, pegant als altres, ja sigui el seu amic, el seu germà, la seva mare, el seu pare, etc.
No trenquin res: objectes o copejar-los fortament.
Durant la enrabiada hem de protegir-los perquè no es fa-cin mal a ells mateixos, ni a ningú, ni a res.
Després de l’enrabiada
Una vegada passada l’explosió emocional que ve acom-panyada de plor, i crits, i una vegada que el nen s’hagi cal-mat, és el moment d’utilitzar les paraules, la lògica o la raó (abans no). Ara sí podem parlar-li de quin era la conducta adequada, els motius pels quals no li hem deixat fer una cosa o una altra, o com pot respondre adequadament la propera vegada que s’enfadi: “ja veig que t’ha enfadat que no et deixés anar descalç pel parc, et pots enfadar i plorar per això però no pegar-me, amor. Si pegues fas mal i això no està bé”.Posar paraules a les seves emocions i accions de forma senzilla, els ajuda a anar aprenent a identificar-les i nome-nar-les i també a expressar-les de forma correcta. És a dir, els permet a aprendre a gestionar-les.
# Cristina Garcia. Pedagoga, Terapeuta infantil, Orientadora familiar, fundadora de Edúkame.com
*
*
*
El pa està considerat com un aliment fonamental a la nostra dieta. Conté hidrats de carbó que són una
font d’energia molt important per poder estar actius.
Quan més energia necessitem és al matí per començar
bé el dia i a migdia per poder continuar-lo.
Us aconsello menjar el pa a l’hora d’ esmorzar i a mig-
dia el cereal en gra o en forma de pasta integral. El
berenar hauria de ser lleuger (una peça de fruita i un
parell de galetes o entrepà petit o trosset de coc ca-
solà) per poder tenir gana per sopar i fer-ho aviat.
Per sopar, com que no es necessita energia perquè ens
marxem a descansar, podem reduir i fins i tot prescin-
dir de la seva ingesta.
Avui en dia hi ha una àmplia oferta de pans però un
bon pa costa molt i molt de trobar. Què és un bon pa? Aquell que ens aporta el màxim de nutrients. L’elabo-
rat amb farines procedents de moldre el gra sencer
del cereal biològic, llevat mare i aigua: El pa integral artesà biològic. El pa integral ens dóna la màxima
aportació de fibra i de nutrients sent un aliment ric
en aminoàcids, vitamines i minerals. La farina blanca
refinada s’extrau d’haver tret al cereal totes les seves
capes i utilitzar el centre del gra que és on hi ha més
midó, lo menys nutritiu. Mentre que a les capes que
conserva l’integral es troba el germen, les vitamines
22
anem a fer pa!
ESPAI CUINA CREATIVA
del grup A,B,D, E i K i minerals com el potassi, el ferro,
magnesi, zinc, fluor, iode, fòsfor, calç, sílice, potassi,
magnesi i vitamines Val la pena doncs, menjar-lo inte-
gral!
Hi ha diversos cereals amb els quals podem fer pa
que ens aporten nutrients diferents: sègol, civada, ka-
mut,... A la nostra botiga fem pa de 5 cereals integrals
diferents!!! Imagineu quanta riquesa de nutrients!!
Avui us ofereixo receptes de pa, bastonets i panets de
civada perquè experimenteu a casa amb els vostres
fills creant, reconeixent l’aroma d’un pa acabat de fer
i degustant el seu intens sabor!
PA INTEGRAL
Aquesta és una recepta bàsica i senzilla amb la qual queda un
pa boníssim que podeu fer a casa. Admet moltes variacions
com afegir herbes aromàtiques, fruits secs, olives, ceba, ....
Ingredients per un pa: 700gr. de farina integra, 1 c. petita de
sal, 25gr. de llevat sec ecològic, 425gr d’aigua tèbia, 1 c. so-
pera d’oli de gira-sol
Elaboració
Es barreja la farina, el llevat i la sal en un recipient - S’incor-
poren 150c.c. d’aigua tèbia i es barreja bé fins que el llevat
quedi ben dissolt i barrejat entre la farina. Es deixa reposar
durant uns 5 min en un lloc amb escalfor, que veiem que està
NOVEMBRE 2014
23mums.cat
ESPAI CUINA CREATIVA
BASTONETS DE SÈSAM
Ingredients per a 3 persones
650gr de farina integral d’espelta, 65 gr. de sèsam cru,
110c.c. d’oli d’oliva, 350c.c. d’aigua, 10gr de llevat sec ecolò-
gic., 1/2 culleradetes de sal
Elaboració
Barregem la farina amb el llevat formant un bolcà i al mig hi
afegim la resta d’ingredients.
S’amassa bé fins que no s’enganxi a les mans , tapem amb
un drap de cotó deixant reposar la massa durant uns 30 min.
Finalment estirem bé la massa i li anem donant forma de
bastonets d’uns 20cm. de llarg . Un cop fets hi podem posar
PANETS DOLçOS DE CIVADA
Ingredients
Per uns 12 bollets de 75gr: 15gr. de llevat sec ecològic, 1 c.s.
de mel, 400c.c. de beguda de civada tèbia, 1 c. petita de sal
marina, 200gr de flocs petits de civada, 400gr. de farina de
blat integral.
Elaboració
Es barreja la mel amb la beguda vegetal calenteta, s’hi afe-
geix la civada i es deixa reposar durant uns 20 min. que el floc
absorbeixi tot el líquid.
S’afegeix la farina i la sal i es remou fins a obtindre una massa
que es remourà enèrgicament. Si la massa ha quedat molt
pastosa, s’hi pot afegir més farina, però poca.
Es posa en un recipient i es deixa reposar una mitja horeta
més. Passat aquest temps s’amassa novament durant uns
minuts.
Es divideix la massa en 12 trossos i se’ls hi dóna forma rodo-
na. Es posen en una safata de forn que haurem muntat amb
oli i es deixa que fermenti durant uns 30 min més.
S’escalfa el forn a 220º i es couen els bollets durant 15-20
min.
fermentant. Aquesta barreja de llevat s’aboca sobre la farina.
S’hi afegeix l’aigua restant i l’oli i es remou amb una cullera
fins que la massa quedi uniforme. - S’amassa i amassa obser-
vant bé el canvi de textura. No se’ns ha d’enganxar a les mans
i ha de tenir una textura suau. - Es posa a un recipient i es
cobreix amb un drap de cotó humit en un lloc càlid i sense co-
rrents d’aire durant aproximadament 1 hora. Passat aquest
temps la massa haurà duplicat la seva mida, fermentant co-
rrectament. - Es posa damunt la taula la massa aplanant-la bé
per treure-hi el gas de la fermentació i es torna a amassar. - Li
donem forma al nostre pa o si ho preferim, fem pans més
petits, rodons, allargats, ... - Un cop donada la forma es posa
el pa a una safata de forn prèviament untada en oli i es torna
a deixar reposaren un lloc càlid sense corrents d’aire durant
20-30 min. Escalfem el forn a 200ºC. El pa es cou en 25-35
min. Si hem fet panets, trigaran menys temps.
sèsam per damunt (prèviament amb un pinzell els pintem
d’aigua per tal que el sèsam es quedi fixat)
Els fornejarem a 190º fins que estigui daurat.
24
s a l u t i n f a t i l
En el moment del naixement del seu fill, molts pares dubten sobre si utilitzar bolquers d’un sol ús o de roba. Per a decidir-se solen analitzar diversos factors, com per exemple, quins seran més beneficiosos per a la pell del seu nen, quins seran menys nocius per al medi ambient o quins suposaran menys despesa de diners.
Al Regne Unit es va fer un estudi per comparar l’impacte
que produïen uns i altres bolquers a la naturalesa i van con-
cloure (en contra d’allò que la majoria de la gent pensem),
que era pràcticament el mateix, tenint en compte l’aigua,
l’electricitat que es gasta per a rentar i eixugar els bolquers
de roba (es renten a temperatures molt elevades i normal-
ment s’eixuguen amb màquina), a més del sabó que va a
parar a les aigües residuals. L’estudi s’ha revisat a la Uni-
versitat Politècnica de Catalunya, on s’ha confirmat el re-
sultat. A més, els bolquers d’un sol ús, generalment, donen
millor resultat en termes d’absorció i protecció de la pell.
Pingo és el primer bolquer ecològic certificat amb 3 segells de qualitat “FSC”( cel·lulosa que prové de boscos
gestionats de manera responsable, amb els principis de
desenvolupament sostenible i de seguiment dels produc-
tes. A més, aquesta cel·lulosa no ha rebut tractaments a
NOVEMBRE 2014
Bolquers Ecològics
d’un sol úsbase de clor o altres substàncies nocives), “NaturemadeS-
tar” (s’ha utilitzat energia 100 % ecològica i de fonts re-
novables) i “MyClimate”(redueixen les emissions amb im-
pacte climàtic).
La seva producció necessita menys recursos que els bol-
quers d’un sol ús tradicional. Els bolquers Pingo ofereixen una qualitat d’absorció i de respiració òptima per a la pell dels nadons. Gràcies a materials molt suaus, sense
tractaments químics agressius (sense clor, sense perfum,
sense PVC) protegeixen les pells delicades. Segons un es-
tudi realitzat a Alemanya absorbeixen fins a un 25 % més
que les altres marques de bolquers.
Pingo també disposa de tovalloletes d’un sol ús sense pa-
rabens, colorants, perfums, ni altres productes irritants.
Porten aloe vera i camamilla amb un ph molt semblant al
de la pell del nen. Són molt suaus i força humides.
Avantanges1. Nucli absorbent còmode i eficaç, manté la pell del
nadó seca de dia i de nit.
2. Els costats s’estenen per adaptar-se a la morfologia del
nadó per a una major llibertat de moviment.
3. Barreres anti-fuites llargues i àmplies per a una protec-
ció segura.
4. Materials molt suaus, que deixen respirar la pell i molt
agradables per a l’epidermis.
5. L’únic bolquer que té 3 segells de qualitat mediambien-
tal
# Mª José SebastianFundadora de Toecobox
25mums.cat
embaràs
¿Cuántas veces hemos cantado o hemos escu-chado cantar una nana a un bebé?
De una manera intuitiva, la madre ha utilizado su voz para transmitir un sentir, una emoción, un mensaje al bebé. Lau-ra Nogueras( blog Mi mamá me canta) en su artículo “La voz materna” escribe sobre la importancia de la voz materna para el correcto desarrollo intelectual, físico y afectivo del los recién nacidos. Nogueras afirma: “la madre podrá co-nectar con su hijo aún no nacido. Sin duda, ésta reforzará el vínculo entre ambos. Además, durante su vida in-trauterina, el bebé estará atento a todos los aspectos del tono de voz y de la entonación del habla de la madre, lo cual le llevará a “grabar” su idioma materno y, en consecuencia, a prefe-rirlo por encima de los demás cuando nazca y a cimentar su aprendizaje.”Hoy sabemos que todo es vibración y que el bebé intrauterino podrá de-finir como sonidos, a partir del 4º y 5º mes de gestación cuando su oído empiece a funcionar, los sonidos de los órganos internos y sobre todo los latidos del corazón de su madre. Marcando así el biorritmo de su vida intrauterina donde la voz de la madre formará parte fundamental de la instauración y con-solidación del vínculo madre/hijo.
Laura lo define en su artículo: “Hasta que nazca, y durante varias semanas más, la voz ma-terna será el sonido más importante y atractivo que oiga.
Mediante su voz, la madre podrá “conectar” con su hijo aún no nacido. Sin duda, ésta reforzará el vínculo entre ambos. Además, durante su vida intrauterina, el bebé estará atento a todos los aspectos del tono de voz y de la entonación del habla de la madre, lo cual le llevará a “grabar” su idioma materno y, en consecuencia, a preferirlo por encima de los demás cuando nazca y a cimentar su aprendizaje”…”La voz de la madre ges-tante se vuelve aún más especial para su hijo cuando ésta le canta. Cantar hace circular vibraciones energéticas por los músculos y los huesos tanto de la madre como del hijo, produ-ciendo una sensación de masaje interno entre madre y bebé.
Esto proporcionará a ambos una sen-sación de tranquilidad y bienestar que, por otro lado, es fundamental para el correcto desarrollo del niño (en todos los sentidos) dentro del útero.”
Podemos creer que para cantarle a nuestro bebé hace falta tener una buena voz o saber cantar, sin embar-go para el bebé intrauterino y para el recién nacido, la voz de la madre es el punto de referencia que tiene en el mundo que le rodea. Facilitarnos el espacio para cantarle a nuestro hij@,
es favorecer el vínculo seguro y sano entre ambos. Además como dice Laura Nogueras “es la mejor iniciación musical que el niño puede tener.”
# Teresa RodríguezTerapéuta Gestalt y corporal-Naturópata-Educadora prenatal
Para leer el artículo completo de Laura Nogueras:www.espacioaquaaura.com/blog/
La voz materna en el desarrollo del bebé
26
La pell atòpica, també anomenada èczema atòpic, és una situació que sol plantejar problemes tant als metges com als pares. Normalment apareix entre els 2 i els 8 mesos d’edat. La localització pot ser variada, tot i que és freqüent que aparegui a la cara i en gran extensió per tot el cos. L’aspecte esquerdat i supurant o l’intens prurit que genera inquieta als pares i els torna impacients a l’hora d’obte-nir un resultat apreciable a curt termini. Les cremes de cortisona solen ser l’opció d’elecció per part del metges. No obstant, no sempre són del tot eficients i molts cops els símptoma persisteix, tot i que normalment en menor mesura. L’homeopatia és un gran complement o, inclús, alterna-tiva a l’ús de cortisones. Hem d’entendre que l’homeopa-tia no suprimirà de cop el símptoma, sinó que restablirà poc a poc l’equilibri en el pell del nen. En els inicis del tractament, es pot complementar amb un ús moderat de cremes de cortisona i poc a poc a mesura que millora la simptomatologia, anar retirant les cremes i seguir amb el tractament homeopàtic establert fins que el símptoma s’hagi resolt.
Hi ha diferents aspectes que s’han de considerar sempre que apareixen problemes de pell en un lactant o en un nen. En primer lloc, cal valorar la seva salut intestinal. Pell i sistema digestiu van de la mà, moltes de les al·lèrgies cutànies comencen per un intestí en mal estat. Cal supri-mir tots aquells aliments que puguin generar un terreny al·lèrgic. Els aliments que més freqüentment s’associen a al·lèrgies són la llet (lactosa i/o proteïnes de la llet, consi-derarem suprimir la llet durant un temps), els cereals i, so-bretot, el gluten. Alguns nens comencen amb problemes de pell quan comencen a introduir cereals amb gluten a la seva dieta. Hem d’observar-ho bé i si coincideix, retirarem el gluten fins que el símptoma de pell millori i, poc a poc, podrem tornar-lo a introduir paulatinament.
NOVEMBRE 2014
Malgrat tot, molts cops no n’hi ha prou amb treure els al·lèrgens de la dieta, és més, en alguns casos, no són la causa del problema de pell. Un cop descartat un problema al·lèrgic relacionat amb l’alimentació considerarem altres problemàtiques força habituals. La pell té a veure amb el contacte, la relació amb el nostre entorn i totes les emo-cions que això comporta. Alguns cops, situacions emo-cionals sobtades que el nen no aconsegueix gestionar poden derivar a un brot d’èczema atòpic. Per exemple, problemes familiars entre els pares, una separació amb la mare per un motiu concret que el nen viu amb dificultat
(Pulsatilla 9CH), un ensurt fort (Gelsemium 9CH), les pors
que poden sorgir en un nen a ser abandonat (Calcarea
carbònica 15CH)... són algunes causes habituals que poden ser detonats de que aparegui un brot d’èczema. Un altre punt important a considerar és un esdeveniment que hagi passat a la mare durant l’embaràs: malalties, tractaments, algun estrès violent, un dol o un avortament previ que emocionalment encara ens afecti... són algunes de les causes en les que ens podem trobar i que poden ser la causa del problema de pell del nadó.
Els remeis homeopàtics per casos de pell atòpica són múltiples. Cal considerar bé tots aquests aspectes que hem comentat i en funció de la presència d’un o un altre i del tipus d’èczema atòpic valorar el tractament indivi-dualitzat en cada cas. No obstant, mentre esperem acu-dir a l’especialista, podem fer ús de remeis casolans com són els banys tebis de civada col·loïdal (avena col·loïdal) per reduir la inflamació de la pell i alleugerir la simptoma-tologia de manera natural.
# Elisenda Miquel Solsona
Homeòpata. Llicenciada en Farmàcia.
h o m e o p a t i aHOMEOPATIA
PELS QUE MÉS ESTIMESHomeopatia i pell atòpica
27mums.cat
crinaça
Como ya hemos definido en el anterior artículo, el Apego es el
lazo afectivo que el bebé establece con un número reducido de
personas y que le impulsa a buscar el contacto con ellas. Se tra-
ta de un mecanismo innato en busca de seguridad y que se hace
más relevante en situaciones amenazantes como enfermedades,
caídas, separación… En los primeros años, el reclamo de la figura
de apego se hace a través del lloro pero a medida que el niño se
desarrolle motora y verbalmente ya no necesitará recurrir tanto
al llanto.
En la guarderíaEntre el nacimiento y los dos años todavía no hay un vínculo
muy fuerte de apego, aunque comienzan a haber respuestas
sociales y está comprobado que el bebé prefiere mirar a la ma-
dre que a un desconocido. A los dos años aproximadamente,
es cuando el apego se hace más fuerte y muchas veces coin-
cide con el momento en que los padres o cuidadores deciden
llevar al niño a un centro infantil. Esto le supone salir de su
entorno más próximo, empezar a adquirir conceptos y a rela-
cionarse con sus iguales, por lo que el niño pasa de ser el único
protagonista a ser uno más del grupo. Si los lazos afectivos
creados son adecuados, están asociados a la proximidad y
contacto que le ofrecen seguridad, por lo que la falta de
estas figuras de apego al empezar en la guardería puede
crear angustia. Por ello, lo ideal seria empezar de manera
progresiva para que el niño se adapte, teniendo paciencia y
confianza, pues los vínculos de apego no solo se establecen
con los padres y familiares directos sino que también pueden
crearse con personas cercanas al niño como seria en este caso
los educadores. Aunque a esta edad precise de un poco más
de tiempo para desarrollarlos, hay que hacerlo de la manera
más natural posible y transmitiéndole la máxima seguridad.
Apego y sobreprotección
Por último, cabe destacar que es importante no confundir los términos de apego con sobreprotección ya que el primero se trata crear lazos afectivos y ofrecer atención física apropiada, teniendo en cuenta las necesidades del niño pero siempre in-centivando su autonomía. El segundo en cambio, supone tras-ladar nuestros miedos al niño, cosa que le crea inseguridad y no ayuda en el desarrollo de su autonomía. Probablemente los padre sobreprotectores tengan las mejo-res intenciones, sin embargo, están evitando que ese pequeño desarrolle habilidades que le permitirán tener una vida saluda-ble, feliz y emocionalmente satisfactoria. Los niños con padres sobreprotectores muestran algunas de las siguientes características: Se vuelven introvertidos y, por lo general son reservados y tímidos; No son capaces de manejar los conflictos y resolverlos de manera sana porque están acos-tumbrados a que sus padres arreglen todo por ellos; Es común que tengan baja autoestima, poca confianza en sí mismos y les cuesta trabajo tomar sus propias decisiones; Pueden volverse perezosos y totalmente dependientes; Viven bajo mucha ten-sión debido a las expectativas poco realistas de sus padres y si no cumplen con ellas ( o les parece que no cumplen) se de-primen y tienen grandes dificultades para manejar situaciones difíciles; pues no tienen herramientas para hacerlo, sus padres siempre lo han hecho por ellos.
# Laura Castellà i Encarnación PascuaCo-directores de Bits&Kids. www.bitsandkids.cat
apego y sobreprotección
28
s a l u t i n f a t i l
Con la llegada del otoño, nuestro sistema inmunológico se
ve comprometido y el de nuestro bebé aún más. El frío,
las guarderías o un nivel bajo de defensas propician los
resfriados y las infecciones repetidas que acaban con la
prescripción de antibiótico. El antibiótico combate lo malo
y lo bueno, y por eso, después del tratamiento antibiótico
nuestro bebé está desprotegido pues sus niveles de de-
fensas naturales están muy bajos.
Así para contribuir a las defensas naturales de nuestro
bebé es bueno reforzarlas gracias a productos como los
aceites esenciales Inmunidad y Purificador de PranaBb.
Son aceites esenciales de masaje 100% biológicos especí-
ficos para bebés, con el sello bio y la garantía de Pranarôm
Science. El aceite Inmunidad nos ayuda a reforzar las de-
fensas naturales de nuestro bebé. El aceite Purificador
ayuda a proteger nuestra casa de los gérmenes y a purifi-
car el aire de la habitación del bebé.
Ambos se pueden utilizar a partir de los 3 meses.
Para mayor información no dudes en consultarnos. Tam-
bién puedes descubrir toda la gama PranaBb en nuestra
farmacia.
El aceite esencial es la esencia volátil que se extrae de plantas aromáticas
por medio de la destilación por arrastre con vapor de agua a baja presión
NOVEMBRE 2014
aceites esencialesque refuerzan las defensas
Qué es un aceite esencial?
29mums.cat
lactància
S’ha parlat moltes vegades de les bondats de la lac-tància materna: ajuda el nadó a enfortir el seu sis-tema immunitari i la mare a recuperar-se del part més ràpidament, a banda dels beneficis mutus que comporta el contacte pell amb pell. Sovint, l’obliga-ció d’iniciar l’activitat laboral o altres circumstàncies condicionen la durada de l’alletament matern i són moltes les mares que no volen renunciar a alimentar els seus fills de manera natural encara que elles no hi siguin.
Un dels grans avantatges de donar el pit és que no cal
res més que un bon lloc per seure o estirar-se, la mare, el
nadó... i temps per endavant! De vegades, però, cal res-
tringir l’alletament matern per diverses circumstàncies,
com la tornada a la feina de la mare. La solució per poder
continuar alimentant el fill amb llet materna és extreu-
re-la i guardar-la, congelada, per poder-li donar més tard o
perquè li doni una altra persona. És aquí on entren en joc
els extractors de llet materna, que compleixen molt bé
aquesta funció, ja que s’adapten a la mida del pit i perme-
ten regular la potència de succió per fer que aquest procés
sigui al més natural possible. Estan dissenyats per imitar
el gest que produeix la boca del nadó en succionar el pit
per estimular-lo i afavorir la sortida de la llet. Cal anar amb
molta cura a l’hora d’emmagatzemar-la perquè no es faci
malbé, per això cal seguir les instruccions del fabricant a
l’hora de guardar-la.
Com sempre, a Botiga de Salut us proposen els millors
productes relacionats amb la maternitat i, en aquest sen-
tit, disposen de les marques més reconegudes del mercat
en extractors de llet materna: Avent, Medela i Nuby.
Però també hi podeu trobar altres articles que us facilita-
ran la tasca com bosses d’emmagatzematge, discos pro-tectors, copes de lactància (eina que permet recollir la llet que produeix el pit entre preses), pegats de gel fred i calent per a l’inflor dels pits, crema per a les clivelles...
sense oblidar la roba interior de lactància de la firma Anita,
entre molts altres.
Llet materna de reserva: els extractors
30
FOTOCOOL
novembre
NOVEMBRE 2014
FELICITATS PRINCESSETA AINA T’ESTIMEM!!!
25/12/2013 · VALLS
L’ Aina vol felicitar a la seva mama!!!MOLTES FELICITATS
PER AQUESTS 30 ANYS!!La iaia us estima molt ;)
PELS TEUS 3 ANYETS!!!T’estimem moooolt!!!
papa i mama2/11/2011
Gràcies per aquest 2 anys de felicitat!
5/10/2012
MARC PÀMIES PRIETOMoltes Felicitats
MIREIAFELICITATS COLIBRÍ
Envia’ns un correu electrònic a [email protected]. Cada mes publica-
rem les primeres fotos . ENTRE TOTS EL MAILS REBUTS SORTEJAREM
UNA NONABOX EXPRESS!!! Més info a nonabox.com
VOLS FELICITAR
3 2
?NAIXEMENTS, ANIVERSARIS...
Vols guanyar un fantàstic regal?PARTICIPA!!!
31mums.cat
propostes
a g e n d a
AGENDAnovembreMINUTS PINTATSServei de suport a les families, per la guar-da dels seus fi lls d’1 a 6 anys, totes les tardes de dilluns a divendres de 16,30h. a 19,30h. Preu d’1€/ l’hora.C/ de l’Abat Escarré, 11 · [email protected]
dilluns
GIMNÀSTICA ABDOMINALHIPOPRESSIVA+ REPROGRAMACIÓ ABDOMINAL 19-20h. MAB. TOT PER LA [email protected]
DANSA DEL VENTRE20-21h. MAB. TOT PER LA [email protected]
ESPAI TECLETES17.30h a 19hEspai de Trobada i joc lliure on compartir complicitats i descobertes.Camí de la Cuixa, 18 · TARRAGONAwww.tecletes.org
ESPAI LUDOTECA17.15h a 18.45hEspai de trobada de famílies amb nens d’1 a 3 anysC/ de l’Abat Escarré, 11 · [email protected]
MUSICOTERÀPIA PER EMBARASADES10h MAB. TOT PER LA [email protected]
IOGA, SONS I PERCUSSIÓ,MASSATGE INFANTIL, MOU-TE I PILATESDELAMÀ[email protected]
dimarts
TALLERSSENSIBILITZACIÓ MUSICAL 13-36 MESOS ( AMB PARES)8 Sesions de 45 minuts. Socis: 70€; No socis: 80€ De 17.15 a 18h.Camí de la Cuixa, 18 · TARRAGONAwww.tecletes.org
PILATES SENSE RISC15-16h. MAB. TOT PER LA [email protected]
ESCOLA DE COLUMNA16-17h. MAB. TOT PER LA [email protected]
DANSA EN FAMÍLIAVINE AMB EL TEU FILL/A Activitat quinzenal, els dimarts de 17:30 a 18:30h, al Racó Verd de [email protected]
GIMNÀSTICA RECUPERACIÓ POST-PART, PILATES, IOGA, HIPOPRESSIUS, PREPARACIÓ AL PART, DEFENSA PERSONAL I KARATEDELAMÀ[email protected]
dimecres
MÚSICA EN FAMÍLIA PER A INFANTS DE 0 A 36 MESOSde 9:30 a 10:15h.LA PALMA DE REUS (AULA SONS)Informació i inscripcions: [email protected]
GIMNÀSTICA ABDOMINALHIPOPRESSIVA+ REPROGRAMACIÓ ABDOMINAL 10-11h. / 18.15-19.15HMAB. TOT PER LA [email protected]
ESPAI NADÒ10.30h a 12hSessions de suport a la criança per a famí-lies amb infants de 2 a 12 mesos.C/ de l’Abat Escarré, 11 · [email protected]
TALLER TEATRE EN FAMILIA17.15h a 18.30hSocis 35€/trimestre/famíliaNo Socis 45€/trimestre/famíliaCamí de la Cuixa, 18 · TARRAGONAwww.tecletes.org
PORTA’M A PROPPunt de reunió de famílies. Tractem temes com la criança, maternitat... També prepa-rem activitats per als peques, manualitats, etc.... 17.30h a 19hCiber@aula del Hospital Joan XXIIITARRAGONAwww.portamaprop.wordpress.com
TALLER ARTÍSTICTREBALLS D’ART PLÀSTIC17.30h a 19h De 4 a 7 anys i de 8 a 12El jardí de l’Olga · [email protected]
HIPOPRESSIUS, ESTIMULACIÓ MUSICAL, BABY RUNNING, IOGA, MOU-TE, DANSA DEL VENTREDELAMÀ[email protected]
dijousMÚSICA EN FAMÍLIA DE 0 A 36 MESOSDE 18:15 A 19H (QUINZENAL)CAL BARANXÓ DE CASTELLVELL DEL CAMP (ESMUTCAS)
Si vols aparèixer en aquesta secció gratuïtament, envia les
teves activitats a [email protected]
ACTIVITATS FAMILIARS?
ORGANITZES
serveis
32 NOVEMBRE 2014
33mums.cat
a g e n d a
les 11h per diversos espais del municipi. pratdipturisme.catPRATDIP
01 I 02 /11/2014. ACTIVITAT FAMILIAR:“ALCOVER: BANDOLERISME I FÒSSILS”: Descobriu la història i les curiositats de la vila d’Alcover, ben coneguda per la presèn-cia de bandolers als segles XVI i XVIIlarevaruta.comALCOVER
02/11/2014. 12.00hPIANISSIMO CIRCUSConcert per a pallassa i [email protected]
02/11/2014. 12.00hACTIVITAT FAMILIAR AL JACIMENT DEL PUIG ROIG DEL ROGET:Visita guiada + recreació enterrament + tallers. D’11h a 14h. Activitat gratuïta. Idio-mes: català / castellà. Inscripcions: [email protected] DEL PUIG ROIG DEL ROGET
FINS EL 02/11/2014. “TAPAS” RALLYRUTA DE TAPES PER SALOUDiferents Restaurants, Bars i gelateries del municipi ofereixen una tapa representati-va acompanyada d’una beguda per 2,50 €. Amb motiu del Rally-RACC Costa Daurada.rallydetapessalou.comSALOU
05/11/2014. 18.00hPRESENTACIÓ DEL LLIBRE“DORMIR SIN LLORAR”ESPAI [email protected]
05/11/2014. 18.00hCOMUNICA’T AMB EL TEU NADÓ AMB LLENGUA DE SIGNES.LA CASETA DE L’[email protected]
De 16 a 16.45h.LA CASETA DE L’[email protected]
GIMNÀSTICA ABDOMINALHIPOPRESSIVA+ REPROGRAMACIÓ ABDOMINAL 16-17h. MAB. TOT PER LA [email protected]
TALLERSSENSIBILITZACIÓ MUSICAL 0-12 MESOS ( AMB PARES)8 Sesions de 45 minuts. Socis: 70€; No socis: 80€. De 11.15 a 12hCamí de la Cuixa, 18 · TARRAGONAwww.tecletes.org
DANSA DEL VENTRE, DEFENSA PERSONAL, ANGLÉS LÚDIC EN FAMÍLIA, TONIFICACIÓ I HIPOPRESSIUS, IOGADELAMÀ[email protected]
dissabtes
TECLETES BALLA!!Júnior (3-6) 10.30h a 11.30hSènior (6-10) 11.45h a 12.45h Hip Hop, Dansa, contemporani, jazz...Socis 25€/trimestre/famíliaNo Socis 35€/trimestre/famíliaCamí de la Cuixa, 18 · Tarragonawww.tecletes.org
agenda
01 I 02 /11/2014. PRATDIP LLEGENDARIMecat medieval fantàstic amb mags, jo-glars, caçadors de Dips, racó gastronòmic, espai bestiari, tallers infantils; diinar me-dieval; teatre de por al Castell. A partir de
Informació i inscripcions: [email protected]
MÚSICA EN FAMÍLIA 0 A 12M LA CAPSETA DE MÚSICADe 16 a 16.45h.LA CASETA DE L’[email protected]
PILATES SENSE RISC15-16h. MAB. TOT PER LA [email protected]
MASSATGE INFANTILOBERTA INSCRIPCIÓ18h MAB. TOT PER LA [email protected]
TALLER D’EDUCACIÓ EMOCIONALA través del moviment, la literatura i la pin-tura 17.30h a 19hSocis 30€/trimestre/famíliaNo Socis 40€/trimestre/famíliaCamí de la Cuixa, 18 · Tarragonawww.tecletes.org
ESPAI JOC PSICOMOTRIU17.15h a 18.45hActivitats de psicomotrocitat per compartir amb els vostres fi lls. ( de 3 a 6 anys)C/ de l’Abat Escarré, 11 · [email protected]
SEXY DANCE, BURLESQUE, MOU-TE, REFLEXOLOGIA PODAL INFANTIL, ESTIMULACIÓ MUSICAL, SONS I PERCUSSIÓ,EXPRESSIÓ I CREACIÓ ARTÍSTICA, PINTURA I MANUALITATSDELAMÀ[email protected]
divendres
MÚSICA EN FAMÍLIA 0 A 12M LA CAPSETA DE MÚSICA
a g e n d a
05/11/2014. 18.00hSUPERAR LES DIFICULTATS DE LA LACTÀNCIAGRUP ALLETAR I CRIARCASA DE LA CARITAT.VALLS
05/11/2014. 18.00hIDEES PER EDUCAR:ELS DEURES, HÀBITS I RUTINESCENTRE CÍVIC DE TORREFORTATARRAGONA
07 I 08/11/2014.JORNADES D’EMBARÀS, LACTÀNCIA I CRIANÇAAmb xerrades, fi ra de botigues, tallers i ani-mació infantil...EL SEMINARI. CENTRE [email protected]
08/11/2014. 12.30hDISSABTES DE CONTEEls dissabtes 8, 15, 22 i 19. Amb Pepa Lavi-lla, Rat Cebrián, Sherezade Bardají i Jordi Quimera.EL CORTE INGÉSTarragona
11/11/2014. 18.00hACOMPANYAR A UNA MARE EN EL CAMÍ DE LA MATERNITAT. EL PAPER DEL PARE, LA FAMÍLIA, LA DOULA I ALTRES ACOMPAN-YANTLA CASETA DE L’[email protected]
14 I 15 /11/2014.FIRA DE L’OLI SIURANA. LA FESTA DE L’OLI NOUActivitat infantil per a nens i joves de 5 a 16 anys: “Taller lúdic sobre els usos de l’oli” Tasts d’olis comentats, concurs d’apara-dors comercials, concurs d’instagram...reusturisme.catReus
18/11/2014. 18.00hCONFERÈNCIAELS 1.000 PRIMERS DIES DEL BEBÈ. LA IMPORTÀNCIA DE LA NUTRICIÓ.Experta en nutrició de Nestlé. Inscripcions prèvies a informació[email protected] CORTE INGÉSTarragona
18/11/2014. 16.00hTALLER PRÀCTIC AMB BANDOLERALA CASETA DE L’[email protected]
19/11/2014. 18.00hEXTRACCIÓ I CONSERVACIÓDE LA LLET MATERNAGRUP ALLETAR I CRIARCASA DE LA CARITAT.VALLS
21/11/2014. 18.30 A 19.30H“EL APEGO: IMPORTANCIA DEL VÍNCULO AFECTIVO EN EL BEBÉ.”BITS AND KIDS [email protected]
22/11/2014SENDERISME INTERPRETATIU “ELS BOLETS DEL BOSC DE POBLET”Activitat per aprendre a diferenciar les es-pècies de bolets, la seva diversitat i les se-ves característiques principal. De 10h a 17h. Punt de trobada: Casa forestal del Tillar. Preu: Cal portar cistell i dinar. Amb inscrip-ció prèvia. Idiomes: català/castellà. Organit-zat pel Paratge Natural de Poblet.gencat.cat/parcs/pobletPOBLET
27/11/2014. 16.00hHIGIENE RESPIRATÒRIA DE NADONS I INFANTSLA CASETA DE L’[email protected]
29/11/2014. 18.30HENCESA DE L’ENLLUMENAT DE NADAL DE REUS. Animació infantil, a càrrec del màgic Titu Plaça del Mercadal. reusturisme.catReus
visites
INSTITUT PERE MATA Obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Mon-taner. Visita lliure al pavelló dels distingits, que és l’edifi ci més destacat de tot el con-
AQUESTA AGENDA ÉS UN PETIT RECULL D’ALGUNES DE LES ACTIVITATS FAMILIARS PREVISTES A LA PROVÍNCIA.
Si vols que publiquem les teves activitats, envia-les per mail a [email protected]
Mum’s no es fa responsable dels canvis d’ultima hora que es puguin realitzar.
junt. Conserva tota la seva decoració mo-dernista original: vitralls, mosaïcs, ceràmi-ca, mobiliari.
Horar:Dissabtes no festius de 16 h a 18 h. Visita lliure amb guió explicatiu.
Preus Fins a 6 anys Gratuït De 7 a 13 anys 4 € Adults (14 a 64 anys) 5 € + de 65 anys 4 €
Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n Tel. 977 010 670 REUS
GAUDÍ CENTRE REUS Ubicat en ple centre de la ciutat, el Gaudí Centre et permetrà descobrir de forma di-dàctica les claus de la vida i l’obra de l’ar-quitecte Gaudí. Espectacle audiovisual, maquetes interacti-ves, objectes... una experiència genial per a tota la família.
Horari :De dilluns a dissabte de 10 a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenges i dies festius d’11 a 14 h. * Els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de ge-ner, el Gaudí Centre romandrà tancat tot el dia.
Preus: Fins a 6 anys Gratuït De 7 a 13 anys 4 € Adults (14 a 64 anys) 7 € + de 65 anys 4 € El preu inclou l’audioguia en català, caste-llà, francès, anglès, alemany o rus.
* Al Gaudí Centre també podeu comprar una entrada combinada Gaudí Centre + Ins-titut Pere Mata a un preu reduït
Plaça del Mercadal, 3 Tel. 977 010 670 www.gaudicentre.catREUS
34 NOVEMBRE 2014
El castell-monestir d’Escornalbou s’erigeix so-bre un dels últims turons de les muntanyes li-torals, amb façana al mar i una visió privilegiada sobre els pobles situats als seus peus. La forta-lesa té el seu origen en la Reconquesta, quan el rei Alfons I el Cast donà el lloc a Joan Santboi per tal que repoblés les terres del voltant. Així, a prop de les restes d’antigues torres romanes i sarraïnes, es construïren a principis del segle XII una fortalesa, una església dedicada a Sant Miquel i una canònica agustiniana. Des d’aquest centre neuràlgic es controlava l’extens territori de la baronia, que comprenia els termes de l’Ar-gentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, la Torre de Fontaubellai Pradell de la Teixeta.
CAMINS DE LA BARONIA
Excursió de curt recorregut que, des del po-blet de Vilanova d’Escornalbou, ens durà a les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon de Mont-roig del Camp, que s’erigeixen en talaies privilegiades sobre el Baix Camp, en-cimbellades al capdamunt de la roca roja.
Iniciem l’excursió al poble de Vilanova d’Escor-nalbou, sortint pel carrer de la Font i, després de creuar el barranc de la Font de l’Arc, conti-nuem en direcció sud a Mont-roig i la Muntanya de l’Areny. Quan arribem als seus peus, podem continuar recte pel planer camí dels carlins fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Els més avesats a caminar i sense por a les alça-des tenen l’opció d’enfilar-se a la dreta per un corriol, que després de passar per uns resalts
de roca equipats amb cables, els permetrà arri-bar al capdamunt de la Muntanya de l’Areny. Aquí, els aires marins han esculpit formes màgi-ques a la roca de gres vermell, que prenen cos en la nostra imaginació, mentre gaudim de les imponents vistes sobre la plana abocada a la mar Mediterrània.
Després de travessar una llisera de roca, vo-regem la muntanya pel vessant marítim, fins arribar a les escaletes del Diable, que ens per-meten arribar a l’encimbellada ermita de Sant Ramon. Baixarem fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, de la que tingueren cura durant 4 se-gles els frares d’Escornalbou, i seguirem avall, pels amplis revolts empedrats, fins trobar el camí dels carlins, que ens tornarà a Vilanova d’Escornalbou.
CAMINS D’HISTÒRIA
Vols viure una aventura únicai descobrir llocs màgics? Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!
sortir per
FAMILIAen
Vilanova d’Escornalbou
AjuNTAMENT DE VILANOVA D’ESCORNALBOuPlaça de la Vila s/n43311 Vilanova d’EscornalbouBaix Camp (Tarragona)
MuNTANYES DELA COSTA DAuRADAwww.muntanyescostadaurada.cat
mums.cat
Caminada que ens permetrà conèixer dos dels pobles de l’antiga Baronia, l’Argentera i Duesai-gües, i visitar el castell-monestir d’Escornalbou. La pujada al castell des de l’Argentera ens per-metrà reviure els passos dels monjos per l’antic camí magníficament empedrat, ombrejat per una vegetació ufana i amb algunes raconades per al descans del caminant. Sortim pel sud del poble de l’Argentera i, abans d’arribar a una granja, agafem a la dreta l’antic camí que baixa a creuar un barrancó. Iniciem l’ascensió per l’antic camí empedrat, que con-serva trams en molt bon estat. L’ascensió per la vessant obaga de la muntanya d’Escornalbou ens permetrà gaudir d’una vegetació exhube-rant, que confereix unes agradables aromes i frescor al camí. L’arribada a la part alta del turó ens pemetrà gaudir d’esplèndides panorà-miques i de la visita al castell. Per baixar cap a Duesaigües haurem de fer un tros de carretera fins agafar el PR* que transcorre para¿lel a la Rasa de Vilamanya. Es tracta d’una pista que ens obsequiarà altre cop amb la frescor de la frondosa obaga d’Escornalbou. Just abans d’arribar al poble de Duesaigües, agafarem a l’esquerra l’antic camí carreter que comunicava el poble amb l’Argentera, una agradable passe-jada seguint el curs del barranc Reial.
foto: wikimedia.org
Temps: 1h.40min.Dificultat: baixaDistància total: 5 kmAscens acumulat: 400 m
Temps: 2 horesDificultat: baixaTermes municipals: L’Argentera / Vilanova d’Escornalbou / RiudecanyesDistància total: 6 kmAscens acumulat: 397 m
