Els nous moviments socialsIntroducció. Les condicions de vida dels obrers i obreres

4

Activitat: Realitzeu en grups les activitats del professor

Léon Frèderic: L’edad del treballador ( 1895)

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)

41

Moviment obrer: Procés a través del qual els obrers i obreres es van identificant com una classe socials amb interessos propis

1.1. Industrialització i associacions d’ofici (segle XVIII)

La industrialització va alterar la societat tradiciónal

L’ expulsió pagesos de les terresLa nova cultura del progrés industrial

amb

afectaProducció tradicional. ArtesaniaArtesans

Proletarització

Associacions d’oficiPrimers conflictes laborals

Activitat: Doc. 1 del llibre, pàgina 61

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)

41

1.2. Repressió, radicalisme i lluita socials

L’auge de la conflictivitat social va provocar la intervenció dels governs amb mesures repressives

Vagues: actes de sedició Associacions de treballadors: entitats subversives

com

Prohibició associacions França: Llei de Chapelier (1791) Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800)

Per evitar la repressió els obrers s’organitzen en cofradies de caràcterreligiós, festiu o assistencial

Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza

i

Imatges obrers i obreres (segle XIX)

P. Da Volpedo: “El cuarto estado” (1901)

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)

41

1.3. El ludisme (1811-1817)

Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per la destrucció o incendi de les màquines o fàbriques.

Activitat: Document 4 pàgina 61 del llibre

El seu origen està relacionat

amb · Atur, després de les guerres Napoleòniques· Liberalizació econòmica.· Repressió per part de l’exercit

S’nicià en zones de molta industrialització: Lancashire i Yorkhire

I s’expandir cap a altres zones angleses i del continent europeu

El nom de ludites ve del nom del capità Ludd

El ludites pensaven La màquina provocava atur i reducció delssalaris

que

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)

41

1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)

El 1830 es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la Protecció del TreballAgrupació de diverses unions d’oficis(Trade Unions) Formada

perObrers qualificatsAlta tradició de lluitaAlta quota

El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats

Reducció jornada laboralAugment salarisDret d’associació

Les seves principals reivindicacions

eren

Multiplicació associacions obreresFrança:Primera Unió Obrera (1843)Espanya: Asociació de teixidors de Barcelona (1840)

Imatges obrers i obreres (segle XIX)

Anglaterra. Época Victoriana

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)

41

1.5. El cartisme (1839-1848)

Moviment social que procedia de la tradició radical dels treballadors anglesos.

La repressió política contra els obrers i la seva exclusió de la participació electoral i per canviar les lleis es va fer necessari

Sufragi Universal masculí Vot secret Divisió equitativa circunscripcions electoralsCaràcter elegible dels no-propietaris. Sou diputats Accés treballadors a la política

El 1836 es va crear la London Working Men’s Association

la La intervenció política delstreballadors

Va publicar

Carta del poble

Reformes democràtiquesi anticapitalistes

No va aconseguir el seu objectius, peró va mostrar la consciència dels treballadorsal voltant d’uns objectius polítics.

Els nous moviments socialsEls origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)

41

1.5. El socialisme utòpic

Teòrics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injustícies de la societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de l’individuoi la solidaritat col·lectiva

Creien en la reforma de la societat per mitjans pacìfics i morals i amb la fundació de comunitats aïllades exemplars (d’aquí el nom d’utòpics)

van elaborarProjectes ideals que pretenien la igualtat social

Aquest intents d’aplicar les idees socials van fracasar

Principals socialistes utòpics Charles Fourier: creació de falansteris Etienne Cabet: disseny nous país: Icària Robert Owen: va defensar la creació de cooperatives. va aplicar aquests principis a la seva fàbrica de New Lanark

Socialistes utòpics

Charles Fourier Etienne Cabet

New Lanark (Escòcia)

Robert Owen

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)

42

2.1. L’impacte de la Revolució de 1848

El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar d’Anglaterra al continent.

Peró la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i va reprimir la insurrecció obrera amb l’exèrcit

Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el marxisme i l’ anarquisme.

Sectors del moviment obrer, davant del fracàs i la reacció de la burgesia, plantegen lanecessitat de canviar el model social burgés que cosideren incompatible amb les demandesobreres.

En la revolució de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia liberal contra les forcés conservadores.

El 1848 va significar la clara confrontació social dels obrers amb la burgesia liberal

Malgrat la repressió el moviment reivindicatiu es va intensificar

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)

42

2.2. El marxisme

El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista

Primera formulació del socialisme científic un corrent que tindria un impacte profund no només en el moviment obrer, sinó també en la cultura mundial.

La teoría marxista es va bastir sobre tres bases.

1.- La lluita de classes. La història és la lluita entre les classes opressores i les oprimides. Etapes històriques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur socialisme.2.- Critica del present: el capitalisme

3.-Presa del poder pels traballadors creació societat comunista. Igualitaria on no hi haurà explotació

- Explotació de l’home per home.- Plusvàlua: Apropiació per part del capitalista de l’excedent produït peltreballador. General benefici.

Activitat: Doc 12 del llibre pàgina 65

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)

42

2.3. L’anarquisme

Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava

El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe d’autoritat l’anarquia com a model social

1

que - La propietat privada era un robatori- Rebutjava l’Estat

Es fonamentava en tres principis bàsics

1.- L’exaltació de la lliberat individual en el marc de la solidaritat.

2.- Crítica propietat privada i defensa propietat col·lectiva.

3.- Oposició a tota organització jeràrquica. Principlament l’estat

Els mitjans per destruir l’estat burgués i arribar a una societat sense classeses fonamenta

en - Rebuig acció política i per tant dels partits- Esponatneïtat de les masses

El principal representant de l’anarquisme va ser Bakunin

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)

42

Marxime i anarquisme

Marxisme Anarquisme

K. Marx M. Bakunin

Aspectes comuns- Crítica al sistema capitalista.

-Societat de classes. -Explotació. -Propietat privada- Destrucció capitalisme: instauració socialisme. Propietat col·lectiva

Diferències

- Conquesta de l’Estat burges per convertir-lo en un Estat al servei dels treballadors (dictaduradel proletariat). Autoritari.- Necessitat d’una avanguarda:partit comunista.-Dues maneres per conquerir el poderde l’Estat.

- Reformiste: eleccions.- Revolucionaria: violència,

- Destrucció de l’Estat- Antiautoritaritarisme- No a l’acció política.-Contraris al reformisme-Protagonisme de les masses.- Insurrecció general.

Activitat: feu una breu descripció dela biografia de Marx i Bakunin

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) I

42

2.4. La formació de la Associació Internaciona de Treballadors (AIT) 1era Internacional.

Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de frança i anglaterra vol agrupar el treballadors de diferents països

La seva organització va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que vaelaborar

en-Seccions nacionals-Comité Central

Organitzada

En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana, i Bruseles) es van impulsar mobilitacions a tot europa i amèrica

- El Estatuts- El Manifest Inaugural

hi havienDiverses tendències

dos principis 1.- Emancipació classe obrera2.- Conquesta del poder de l’Estat

per Jornada la boral 8 horesSupressió treball infantilMillorar condicions laborals donaVaga mitjà de lluita

Enfrotament entre marxistes i anarquistes

Activitat:Font 14 llibrePàgina 67

La I era Internacional

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II

42

2.5. La Comuna de París (1871)

Durant la guerra franco-prussiana (unificació d’Alemanya) les tropes alemanyes van arribar fins a París.

Va ser llavors quan a París es va produir la insurrecció espontània com a reacció davant la derrota i contra els poders tradicionals de l’Estat (exercit i burgesia fonamentalment).

Va ser un alçament

Obrer i popularVa dur Proclamació

Comuna de ParisNou estat democràtic i social obrer

de

de

conjunt de reformes

Revolucionaries

-Nacionalizació béns del clergat-Anulació lloguers-Cooperatives obreres.-Ensenyament laic i gatuït

La Comuna va se reprimida per l’exercit.

La repressió va ser duríssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions.La AIT va ser declarada il·legal

La Comuna de Paris 1871

La Comuna de París 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce

La Comuna de Paris (1871)

Els nous moviments socialsL’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II

42

2.6. La crisi de la Internacional

La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussió en l’AIT.

Divisió entre marxistesi anarquistes

Formació de partits nacionals

depels Marxistes la causa del fracàs va ser el caràcter espotani i la manca de direcció.

Els anarquiste no van acceptar laProposta de formar partits i van serexpulsalts

La AIT es traslladà a Nova York, on va perdent força

Els nous moviments socialsL’expansió del moviment obrer

43

3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)

Cami cap un sindicalisme massiu

Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un importantcanvi: la Segona revolució Industrial i l’Imperialisme

Repercussions notables en el moviment obrer

de -Creixement proletariat- Incorporació de sectors no especialitzats (miners, estibadors)- Fragmentació moviment obrer (sectors terciari)

Creació de sindicats centralitzats

Els nous moviments socialsL’expansió del moviment obrer

43

3.2.La formació dels partits socialistes

D’acord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals

de

Alemanya SPD Parttit Socialdemòcrata Alemany (1875. Marxista)

Programa - Democratització societat- Estat del benestar- Regulació mercat laboral

de ReformistaFrança PSF. Partit Socialista Francès (1905. Marxista)

PLB. Partit Laborista Britànic (1900-1006). Dependènciadels sindicatsAnglaterra

Activitat: A partir de les dades del document del llibre pàgina 19, fes un gràfica dels % de l’evolució de l’afiliació sindical obrera partit de 1910 (base=100). Comenta-la

Els nous moviments socialsL’expansió del moviment obrer

43

3.3.L’univers anarquista

L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itàlia.

deVan sorgir 2 corrents

de

1.- Anarcomunisme: propugnava l’acció directa iviolenta (ús de la violència)

Atemptats

2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptatsDefensora d’un sindicalisme de masses

Els nous moviments socialsL’expansió del moviment obrer

43

3.4.Les tendències ideològiques socialistes

En la dècada del 1890 va començar una polèmica sobre els carcàcter reformista o revolucionariDels partits socialistes

deVan sorgir 2 corrents

de

1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes. Pragmàtics

considerava a.- Es sistema capitalista éspot millorar internament i fer-lo més just.b.- Democràcia parlamentàriapermetia als treballadors aconseguir reformes.

2.- Revolucionaris ( Lenin). considerava

de a.- Que s’havia de fer la revolució i destruir el capitalismeb.- La democràcia parlamentària noera ùtil per fer la revolució