Monges de Sant Benet de Montserrat

Música Medieval Catalana Agnus Dei de la Missa de Barcelona

ARS MUSICAEDirector: Enric Gispert

I Part

Església de St. Feliu:

QUÈ DIUS DE TU MATEIXA?

HISTÒRIA DELS ORÍGENS:

Les Arrels Cristianes de Catalunya

1- De Jerusalem a Roma sI - II

2- De Roma a Catalunya sIII - VII

Des que al 988 el comte Borrell, trencant tot vassallatge, aconseguí la independència de Catalunya, vam néixer com a Nació. Però...

...MOLT ABANS DE SER CATALANS, VAM SER CRISTIANS

La Pàtria era arrelada en la Terra de l’evangeli“En pur silenci

hem preservat uns àmbits.Edifiquem-hi,tenaços, una Pàtria ...l’àmbit de tots els àmbits” Miquel Martí i Pol

1- De Jerusalem a Roma sI-II

Tu, Església Catalana, has

nascut del Crist

RESSUSCITAT.

En deixar aquest món, Ell

va encomenar als deixebles la

tasca d’ANAR PERTOT ARREU

Muntanya de les Oliveres on Jesús ho digué

Ciutat de Jerusalem en vesprejar

Però ells tenien tanta por del que havia passat, que es van tancar a casa sense dir res a ningú

Fins que el dia de Pentecosta, l’ESPERIT els va empènyer a predicar- ho TOT obertament

Cenacle on, segons la tradició, es reuní la Primera Església

Els NETS de COR s’ho van creure, però els poderosos els van perseguir, fent-los marxar.

Així van arribar a Roma, la capital del món antic

Antiga via romana

Recents excavacions han confirmat que sota l’església del Vaticà, hi ha el sepulcre de l’apòstol Pere, crucificat l’any 67

A Roma Pere i Pau van donar testimoni que Jesús ha Mort i ha Ressuscitat per TOTS

“Sobre la PEDRA de

la teva confessió,

JO edificaré la Meva

ESGLÉSIA”

(St. Agustí)

Jesús havia dit a Pere:

2 - De Roma a Catalunya sIII - VIII

En una carta St. Pau va dir que volia visitar Hispània

La tradició senyala la capella del seminari de Tarragona, com a lloc de la predicació de Pau

Paseig arquelògic sI, prop del Seminari

Al 259 no sols ja havia arribat l’evangeli a Catalunya, sinó que, fruit de les persecucions, morí Fructuós amb els seus diaques a l’amfiteatre romà de Tarragona

A primer terme, restes de l’església visigòtica

dedicada als màrtirs

Als orígens de la teva Església, hi ha uns homes i dones plens de reverència i de bondat, com es veu en les Actes de St. Fructuós.

Preciós mosaic de la Necròpoli de Tarragona, sII-III.

Actes de St Frustuós:

En preguntar-li si adorava l’Emperador, Fructuós va respondre: ”Jo adoro només al Déu VIU”

Va dir a un que li demanava que pregués: “Porto al cor l’Església sencera, estesa d’Orient fins a Occident”

Veient que tots ploraven els deia: “No ploreu, això d’ara és només un moment de feblesa”

Mosaic amb “Crismó” sV, i primitiu baptisteri de la Catedral de Barcelona sVI

Molts cristians eren batejats a Barcelona “en nom del Pare, del

Fill i de l’Esperit Sant”

I a l’hora de la mort ells creien que anaven a la VIDA amb Jesús. Per això al costat de la Creu hi dibuixaven paons (símbol de Resurrecció)

Làpida d’un infant de 3 anys, trobada a St. Gervasi sV. Avui al Museu d’hist. de la Ciutat de Barcelona

Als anys 360-386 St. Pacià, un home culte i bo, fou bisbe de Barcelona. Els seus escrits enriqueixen la Patrística de l’Església universal. St. Jeroni el posa entre “Els homes il·lustres” de l’Església.

Pacià escriu en una carta:

“Recordo el tracte tan especial que tens pels bàrbars, parlant-los de Déu en la seva llengua. Saps que Déu és en l’ànima de tots els qui són bons”

Del 303 al 311 foren martiritzats a Barcelona i a Girona, St. Cugat i St. Feliu que havíen vingut de Cartago

(Tuníssia) per predicar la bona nova de l’evangeli a terres de Catalunya.

Església de St. Feliu de Girona

Monestir de St. Cugat de Barcelona

La sang dels màrtirs és llavor de cristians. Per això aviat la FE s’estengué per tot el territori català.

Sarcòfac del sIII, i vas litúrgic del sVII, de l’Església de Girona

Mosaic de Sta Maria de Terrassa (diòcesi d’Egara)

Quan les diòcesis de Tarragona, i Barcelona ja existien, es crearen la de Girona (347)

i la d’Egara (450). Mentre que la de Lleida data de temps anteriors al 417

Els cristians havíen anat deixant les cases particulars, per celebrar la FE en bells Baptisteris i Basíliques.

Piscina Baptismal de Bovalar, Segrià (Lleida) sVI-VII

Les restes d’aquesta església del sIV a Sta. Margarida (Martorell), dins la diòcesi de St. Feliu, ens parlen de la FE on estem ARRELATS

De fet, quan van entrar els visigots (711), no van poder torçar la FE d’aquestes esglésies que ja estaven organitzades i amb vida pròpia:

Els bisbes de la Tarraconense assistiren al Concili d’Elvira (Granada, any 300). I després als Concilis de Toledo on, amb els Sts. Isidor i Leandre visqueren el segle d’Or del cristianisme europeu.

I al 516 són els mateixos bisbats de Catalunya els que promouen el primer Concili de la Tarraconense (seguit de 31 més, segles VI-VII)

Església de St Feliu, què dius de tu mateixa?

“Nosaltres volem recollir la fe i la tradició que durant tants segles ha animat la vida cristiana de l’Església a les terres catalanes. L’Església ens precedeix, però a la vegada l’hem d’anar creant.És una tasca apassionant que demana obertura, generositat i confiança”.

Mons. Agustí Cortés bisbe de St. Feliu

Bibliografia:

La Catalunya romànica - Del romà al romànic. Ed Enciclopèdia Catalana 1999

Pedro y Pablo en Roma - Umberto M. Fasola. Ed Vision Editrice 1980

Concilis Provincials Tarraconenses – Ed Proa 1994 Conferència Episcopal Catalana – Salvador Bardulet Ed Llibres de l’Índex 1993

De pagans a cristians - Maria Ojuel i Joan Santacana. Ed Barcanova 1993

Butlletí del Bisbat de St Feliu 2004

WWW.BENEDICTINESCAT.COM