— 60 — — 61 —

M O L LD E L D I P Ò S I T

A C I N TA

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 63 —— 62 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 65 —— 64 —

— 67 —— 66 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 69 —— 68 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 71 —— 70 —

— 73 —— 72 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 75 —— 74 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melis

— 77 —— 76 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 79 —— 78 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 81 —— 80 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells--que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 83 —— 82 —

NOCTURN PER A ACORDIÓJoan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;sota els flandesi els melissota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu focI era com un miracleque estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què ésguardar fustes al mollNi sabeu l'oració dels fanals dels vaixells—que són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

— 85 —— 84 —

— 87 —— 86 —

— 88 — — 89 —

— 91 —— 90 —

nocturn PER A ACORDIÓ

— 92 — — 93 —

NOCTURN PER A acordióJoan Salvat Papasseit

— 95 —— 94 —

Dues fotografies

que il·lustren el text de les pàgines 120 i 121 d’un lli-

bre i que «per amor a elles he...», anava a dir, les he...

¿ prolongades ?

Deien alguna cosa més del que deien ?

Qui m’ha donat permís per intervenir-hi ?

Què volen dir tots aquests efectes especials ?

És possible tornar-a-dir un poema ?

En aquest cas es tracta de Nocturn per a acordió de

Joan Salvat Papasseit (un dels «meus» [?] primers

poemes) i ara era com si el tornés a tenir al meu

davant, gràcies a l’esplendor d’una molt bona imat-

ge que qui sap si no fou l’escenari d’allà on s’esdevin-

gueren els fets que el poema relata.

Re citar-lo ?

Sense que ens caigui la cara de vergonya, amb tot el

seu silenci inaugural, amb tot el seu no-dir-res de

poema ?

— 97 —— 96 —

Amb tota la intensitat amb la qual un dia va ser pre

citat per primera vegada ?

Només d’allò efectiu del poema en pot sorgir la força

que ens obre l'espai pel qual accedim al visible ?

Hi ha una cosa segura: cap poema pot significar tant

com el paper reutilizable en el qual temporalment

s’haurà imprès

Els poemes, en aquests temps, romanen plegats,

enrotllats en ells mateixos, enquadernats en ells

mateixos, tancats. El seu dia d'edició i de lectura

sembla que no sigui avui, o potser ja no ho sigui o

potser encara no ho sigui. La presència del poema no

és ni la presència del seu valor ni d'allò que conté

d’expressable. Ja no es revela en plenitud, la curiosi-

tat ja no el llegeix ni el consumeix fins al final : la

mirada ensopega amb les cobertes. Sovint la cartoli-

na és tan densa que no arribem a saber si en realitat

hi ha cap poema a l'interior : hi haurà alguna cosa ?

hi haurà res ? Fullejarem les pàgines del llibre ràpida-

ment i, potser, una brisa tènue de desatenció atenta

ens vindrà del seu interior. Criden, tornen a cridar,

aquest poema, aquestes imatges ? Atrauen ? Ens han

estat properes quan amb els dits hem passat mecàni-

cament pel seu costat ? Es torna diferent el nostre

passar-pel-seu-costat si són tan al marge ? Passar pel

costat ? Podem deixar enrere tanta casualitat ? Hi

passem tant... de puntetes, tant... sense deixar que

sorgeixi cap record d'alguna cosa innombrable, veni-

dora, meravellosa, en nom de la qual el poema, des-

prés, esdevindrà un continent tan buit ?