modificaciÓn puntual nº 7 del p.g.o.u de...

MODIFICACIÓN PUNTUAL Nº 7 DEL P.G.O.U. DE INCA. PARCELA URBANA 5, UA-15.

MODIFICACIÓN PUNTUAL Nº 7 DEL P.G.O.U DE INCA. ORDENACIÓN POR CONFIGURACIÓN FLEXIBLE EN ENSANCHE (Ei), y CAMBIO DE ORDENACIÓN DE LA

PARCELA URBANA Nº5 DE LA UA-15, DELIMITADA POR LA AVENIDA REI JAUME II, CALLE EIVISSA, CALLE

MENORCA Y EL ESPACIO LIBRE PÚBLICO ELP-ZV-6.

MEMORIA SITUACION : PARCELA URBANA Nº 5, UA-15, (Avda. Rei Jaume II, 44), INCA. PROPIEDAD : HOSPITAL SANT JOAN DE DEU. ARQUITECTO : ESTUDIO DE ARQUITECTURA MUÑOZ Y ARANDA S.L.P. (Arquitecto Fco. Javier Muñoz Bustillo) FECHA : Mayo de 2.017


2

1. INDICE 1. INDICE

2. OBJETO

3. ANTECEDENTES

4. NORMATIVA VIGENTE

5. ANÁLISIS DEL ÁMBITO

6. PROPUESTA

6.1. Criterios de la propuesta. 6.2 Condicionantes de la propuesta.

7. JUSTIFICACIÓN DE LA PROPUESTA. CUMPLIMIENTO DE NORMATIVA

8. DOCUMENTACIÓN

9. RÉGIMEN VIGENTE Y RESUMEN EJECUTIVO

10. MODIFICACIÓN ESTRUCTURAL DEL PLANEAMIENTO

11. ESTUDIO ECONÓMICO Y FINANCIERO Y PROGRAMA DE ACTUACIÓN

12. INFORME DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA

13. ESTUDIO DE EVALUACIÓN DE L AMOBILIDAD GENERADA. 14. INFORME DE SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL

15. OPORTUNIDAD Y CONVENIENCIA

16. IDENTIDAD DE LOS PROPIETARIOS

17. NORMAS: TEXTO ACTUAL/ TEXTO MODIFICADO

18. PLANOS ACTUALES/ PLANOS MODIFICADOS


3

2. OBJETO

El objeto de la modificación puntual es la introducción de la ordenación de la edificación por configuración flexible dentro de la calificación ensanche. Así como el cambio de la ordenación actual, por alineación a vial, a configuración flexible de la parcela urbana número 5 de la UA-15, delimitada por las calles Eivissa, Menorca y avenida del Rei Jaume II, y el espacio libre público ELP6-ZV.

3. ANTECEDENTES

La parcela urbana objeto de la MP está calificada como ensanche EI, con ordenación mediante alineación a vial AV (con una superficie de 1.785m²), dentro de la Unidad de actuación (UA) número 15, manzana 5, según el planeamiento municipal vigente, que es la Revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Inca (BOIB Nº 176 de 27 de Noviembre de 2012).

La referencia catastral del solar afectado es la 3270319DD9937A0001AG, con una

superficie de 1.785 m², según datos de Dirección General del Catastro.

Dicha parcela urbana se encuentra en el ámbito de la UA-15, con proyecto de

reparcelación y urbanización aprobados. Las obras de urbanización se encuentra


4

ejecutadas casi en su totalidad, con la excepción de las infraestructuras eléctricas de baja

y media tensión, así como de la zona verde o espacio libre público. En todo caso, está

pendiente la recepción de las obras.

Actualmente tanto esta parcela urbana (nº5) ordenado como EI (zona d´eixample)

y calificado AV, como el solar anexo dentro de la misma manzana (nº10) calificado como

ELP-6-ZV, se encuentran sin edificar.


5

VISTAS DE LA PARCELA URBANA 5


6

VISTAS DE LA PARCELA URBANA 10


7

4. NORMATIVA VIGENTE La modificación propuesta cumple con la legislación vigente, tanto estatal como

autonómica, así como con los instrumentos de planeamiento territorial y sectorial.

4.1 Marco legal vigente

4.2 Legislación estatal

A estos efectos se encuentran en vigor:

• Real Decreto legislativo 7/2015, de 30 de octubre, ppor el cual se aprueba el texto refundido de la Ley del suelo y Rehabilitación Urbana

Las modificaciones del Plan general se han de ajustar al mismo procedimiento que

la formulación del mismo, por lo que, hasta su aprobación definitiva, se habrá de dar cumplimiento a la aprobación inicial y si es el caso a la provisional, así como a la exposición pública correspondiente a la aprobación inicial.

La presente modificación del planeamiento cumple con las determinaciones de las

leyes y reglamentos mencionados.

4.2 Legislación autonómica

A estos efectos se encuentran en vigor: • Ley 2/2014, de 25 de marzo, de ordenación y uso del suelo (LOUS). (BOIB

de 29/03/2014) • Reglamento general de la Ley 2/2014 , de 25 de marzo, de ordenación y

uso del suelo, para la isla de Mallorca (BOIB Nº066, de 30/04/2015) • Decreto Ley 1/2016, de 12 de Enero, de medidas urgentes en materia

urbanística. • Decreto Ley 2/2016, de 22 de Enero, de modificación del decreto Ley

1/2016, de 12 de enero, de medidas urgentes en materia urbanística. • Ley 12/2016, de 17 de agosto, de evaluación ambiental de les Illes Balears

La presente modificación del planeamiento cumple con las determinaciones de las

leyes y reglamentos mencionados.

4.3 Plan Territorial Insular de Mallorca

El 13/12/2004 se aprobó definitivamente el Plan Territorial Insular de Mallorca (PTIM).


8

La presente modificación del planeamiento cumple con las determinaciones de

este Plan.

4.4 Planes directores sectoriales

Los Planes Directores Sectoriales (PDS) no se ven afectados por esta modificación.

4.5.- Planeamiento municipal

El planeamiento municipal vigente es:

• Adaptación del Plan General de Ordenación Urbana de Inca al Pla Territorial insular de Mallorca, aprovado definitivamente con prescripciones por la Comisió Insular d’Urbanisme i Ordenació del Territori, en sesión de día el 26 de octubre de 2012 (BOIB Núm. 176 de fecha 27 de novembre de 2012).

• Modificación del articulo 2 de las normas del PGOU y del estudio económico y financiero. (BOIB Núm. 180 de 28 de desembre de 2013).

• Correcció de error material del edificio catalogado INC-G-010, fàbrica de Ca'n Ramis, aprobación por el Pleno del Ayuntamiento, en sesión ordinaria de día 28/02/2014 y por la Comisió Insular d’Urbanismo i Ordenació del Territori, en sesión de fecha 30/05/2014 (BOIB Núm. 76 de 5 de junio de 2014).

• MODICACIÓN PUNTUAL Nº 1 (Aprobación definitiva por el Pleno del

Ayuntamiento de Inca, sesión ordinaria de día 26/01/2015, publicación BOIB nº 008, 16/01/2016), consistente en un nuevo acceso desde la Ronda Migjorn al carrer Teixidors y que tiene como objeto que 178,50m² de la parcela catastral nº 2259104DD9925N001KW, clasificada como suelo urbano y calificada como suelo industrial y comercial, con una superficie total de 1.198,50m², pase a tener la calificación de sistema viario.

• MODICACIÓN PUNTUAL Nº 2 (Aprobación definitiva por el Pleno del

Ayuntameinto de Inca, sesión ordinaria de día 26/01/2017, publicación BOIB nº 018, 11/02/2017), consistente en la adecuación a la realidad del ámbito del artículo 11.1 Façana d´Inca.

• MODICACIÓN PUNTUAL Nº 3 (Aprobada inicialmente por el Pleno del Ayuntamiento de Inca, en sesión ordinaria de día el 26 de Enero de 2017), consistente en el cambio de calificación del Eixample a espacio libre público para posibilitar la ampliación del sistema general espacio libre público (SGELP-11, zona verde interior) y nuevo equipamiento administrativo (SGELP-11/AD-13)


9

• MODICACIÓN PUNTUAL Nº 4 (Aprobada inicialmente por el Pleno del Ayuntamiento de Inca, en sesión ordinaria de día 26 de Enero de 2017), consistente en el cambio de calificación de dos parcelas en suelo rústico y parte de una parcela urbana a sistema general de comunicación e infraestructuras

• Plan Parcial Sector 1 Nou Polígon Industrial, de Serveis i Tecnològic, aprobado definitivamente con prescripciones, por la Comissió Insular d’Urbanisme i Ordenació del Territori, en sesión de día el 27 de julio de 2012.

• Se encuentra en tramitación la modificación puntual Nº2 PGOU 2012 CATALOGACIÓ CASA DE PAGÉS “CA’N CALDERI” INC-D136-C con el expediente 06/2015/08, por tanto, la numeración no puede ser coincidente. (En mi opinión esto sobra, quedó anulado, no existe tramitación).

• Se encuentra en tramitación la corrección de error material gràfica de la hojal D03 por los límites de la LEN, con el expediente 06/2015/021.

• Se encuentra en tramitación la modificación puntual número 5, consistente en la para reducir el aprovechamiento del equipamiento E5 de la UA-21, con el expediente 06/2016/27.

• Se encuentra en tramitación la modificación puntual número 6, consistente en la modificación alineación avenida des Pla y modificación del ámbito de la UA-10 , con el expediente 06/20128.

• Aprobación inicial por la Junta de Gobierno Local, en sesión ordinaria de día 22/03/2017, de la modificación del uso detallado del equipamiento público de titularidad municipal situada en suelo urbano SC11 del PGOU de Inca, con el objeto de que la planta baja pueda albergar uso docente/asistencial.


10

5. ANÁLISIS DEL ÁMBITO

5.1.- ORDENACIÓN VIGENTE

La parcela urbana 5 de la UA 15, se encuentra en la zona d` Eixample (EI), ordenado según el Artículo 138 del PGOU de Inca, que a continuación se expone:

Art. 138. Zona d’eixample (Ei) 1 Definició: Comprèn aquelles illes d’edificació normalment amb pati central on, sense perjudici de les

diferents característiques dels carrers que les delimiten, tot el contorn té el mateix valor com a façana amb parcel-lació regulars i mateixa alçada d’edificacions per illes.

El tipus més freqüent dins d’aquesta zona és l’edifici residencial amb diferents habitatges per

planta i local en planta baixa destinats a altres usos. 2 Paràmetres específics d’ordenació: a) Alineació: les alineacions a les quals s’ha de subjectar l’edificació són les determinades

gràficament en el plànol d’ordenació a E 1:1.000. b) Alçada de l’edificació: el nombre de plantes edificables en cada cas a la profunditat

assenyaladas’indica en el plànol en cada front de façana. En els caps de cantó on conflueixin dos fronts dediversa alçària, se’n determinarà la profunditat de cada un d’acord amb el que, amb caràcter general, estableixen les normes d’edificació en l’article 125.

c) Profunditat edificable: s’assenyala en cada illa de l’eixample la profunditat edificable

màxima per a edificis de nova planta en els plànols d’ordenació a E 1:1.000.

d) Espai interior d’illa: l’espai interior d’illa no serà edificable en planta baixa. Quan l’espai interior de l’illa sigui inferior a la meitat de la profunditat edificable, mitjançant un estudi de detall es podrá plantejar l’edificació de la totalitat de l’illa. L’edificabilitat de les plantes soterrani podrà ser total.

e) Parcel-lació: les parcel·les edificables tindran com a mínim una amplària de nou metres (9

m) en façana i vint metres (20 m) de profunditat i una superfície mínima de tres-cents metres quadrats (300 m2). En les parcel·les de menor amplària es podran concedir llicències d’edificació segons l’article 106.

f) Cossos i elements ixents: o segons l’article 114 d’aquestes normes;


11

o els voladissos admesos sobre via pública no tindran vol superior a un metre (1,00 m). g) Condicions estètiques: es podrà denegar la llicència d’edificació als projectes que atemptin

contra el bon gust o resultin extravagants o impropis de l’emplaçament pretès. En les cobertes superiors de les edificacions s’empraran materials de teulada o terrat

indistintament, però no s’hi permetran plaques o làmines de fibrociment o altres materials similars, excepte les peces translúcides de cobriment de lluernes i claraboies.

Les façanes en via pública o visibles des de la via pública hauran de quedar correctament

rematades i acabades en tots els seus elements i, com a mínim, els paraments aniran referits i pintats. Les parets mitgeres al descobert i els patis interiors no s’admetran sense els seus corresponents referits i pintats, en harmonia amb el de façana.

Queden totalment prohibides les aplicacions propagandístiques d’aquestes mitgeres. Sense el compliment d’aquests requisits no podran de cap manera donar-se per acabades les

obres, en tot o en part. 3 Subzones: a) Illa tancada: és aquella que té espai interior d’illa i està edificada al llarg de la totalitat del

seu perímetre. Són qualificades així la major part d’illes com les que constitueixen la clàssica illa d’eixample la profunditat edificable màxima de la qual marca la franja edificable màxima que s’ha d’edificar.

b) Especial Gran Via: amb vista a mantenir i a potenciar la imatge i la funció urbana

d’aquesta via, es dóna continuïtat a un element ja característic d’aquesta via com és l’aparició d’un primer aiguavés en planta baixa, porticada, d’ús públic, amb alçaria mínima de tres metres i cinquanta centímetres (3,50m).

o Els pilars s’hauran d’acabar ja sigui amb folre de pedra calcària sense polir, ja sigui amb

formigó buixardat. Es prohibeix el referit. o En el mur interior del pòrtic s’haurà de realitzar així mateix un sòcol com a mínim de

vuitanta centímetres (80 cm) d’alçària acabat amb el mateix material que les columnes del pòrtic de la parcel@la.

o Als efectes estètics en aquesta avinguda es prohibeix el xamfrà. o La profunditat edificable en planta baixa en tota la Gran Via serà de dinou metres (19 m)

amidats a partir dels quatre metres (4 m) de profunditat dels porxos. o A la zona porticada s’evitaran els escalons i els pòrtics s’hauran de situar a peu de carrer. o La resta de condicions d’edificabilitat seran les establertes en el dibuix següent:


12

4 Usos admesos: els usos, superfícies i categories es regularan segons la taula adjunta.


13

G: GRUP (art. 89) 1. Públic 2. Col·lectiu 3. Privat () Activitats admeses segons ordenació específica D: DIMENSIÓ (art. 100) 1. Fins a 200 m2 2. Fins a 500 m2 3. Fins a 900 m2 4. Fins a 2.200 m2 5. Fins a 5.000 m2 6. Sense límit Aquesta dimensió o superfície màxima pel que fa a l’ús comercial complirà, en tot cas, amb les previsions màximes de la revisió del Pla amb referència al PDS d’Equipaments Comercials. C: CATEGORIA (art. 94) S: SITUACIÓ (art. 101) 1. En qualsevol planta d’un edifici d’ús no exclusiu, exceptuant planta soterrani i semisoterrani, quan l’accés al local s’hagi de fer a través d’espais comuns. 2. En planta baixa, en accés directe de la via pública i associat a la planta soterrani i planta primera. 3. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús adossat a altre de diferent ús. 4. Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres usos aliens. 5. Espai lliure parcel·la. ACTIVITATS PROHIBIDES (art. 94): D’acord amb l’art. 94: 1. Tallers de xapa i pintura. 2. Comerç i emmagatzemament de productes fitosanitaris. 3. Fusteries i tallers de portams i tancaments metàl·lics. 4. Ferreries. 5. Magatzems de material de construcció. 6. Indústries d’elaboració de pa i derivats industrial


14

Los parámetros definidos para la parcela urbana nº 5, según la Unidad de Actuación 15 son los siguientes:

SOLAR

Superficie mínima de parcela: 300.00m² (su superficie es de 1.785,00m²) Fachada mínima: 9.00ml (su fachada principal tiene un frente de 67,05ml) Profundidad: 15.00ml (su profundidad media es de 26,80ml) EDIFICACIÓN Ocupación: P.E/ Planta sótano 100% Profundidad edificable: Según planos. PB: 18ml/ P1ª y P2ª: 14ml Retranqueos: Alineado a vial Alturas: PB+2P/ 10ml Vuelo máximo: 1ml Número máximo de viviendas: 33Uds (=1.289,48m² en P.P./40 = 32,23)

A continuación se expone un esquema representativo de los parámetros urbanísticos aplicados al solar.


15

Plano numero 2 del proyecto de reparcelación de la UA-15

Extracto del plano numero 2 del proyecto de reparcelación de la UA-15 particularizado a la manzana de

las parcelas urbanas 5 y 10


16

La parcela urbana Nº 5 está ordenada como Ei con alineación a vial.

La ordenación Ei prevé que las manzanas se ordenen como manzanas cerradas con un patio interior y con todo el contorno con el mismo valor como fachada, pero en el caso que nos ocupa la manzana tiene un uso y una ordenación compartida. Esta situación provoca que la parcela urbana número 5 siga con los parámetros de la zona Ei pero la manzana quede abierta a la zona verde, desvirtuando el espíritu de la ordenanza, y generando, además, que todo su el contorno no tenga el mismo valor como fachada.

Las alineaciones a vial, con fondos edificables variables y en disminución según sean alturas más elevadas, en base a un aprovechamiento lógico de la luz natural en el patio de manzana cerrada, pierden su sentido al tener el patio abierto en uno de sus lados.

Esta circunstancia especial, y su relación abierta con la zona verde, son las que motivan la necesidad de un cambio en su volumetría.


17

6. PROPUESTA

Se propone una reordenación volumétrica que mejore la relación de la edificación con el Espacio Libre Público.

6.1.- Criterios normativos

6.1.1.- Criterios generales de la ordenación mediante Configuración Flexible (CF) La reordenación volumétrica propuesta no es posible desarrollarla mediante Estudio de Detalle, ya que dicha figura no es posible en los solares clasificados mediante Alineación a Vial, ya que:

De acuerdo con el Artículo 123.4 del RLOUS:

Los estudios de detalle no podrán contener determinaciones normativas originarias o de alcance innovador respecto de las contenidas en el planeamiento de superior jerarquía, sin que puedan asumir la función ordenadora integral propia de los instrumentos que desarrollen.

Y de acuerdo con el Artículo 122.4 del RLOUS:

Los estudios de detalle no podrán aumentar o disminuir las determinaciones volumétricas fijadas por el plan al que se encuentran subordinados. Al concretar la tipología edificatoria, el estudio de detalle deberá optar por las posibilidades que le permita el plan al que se encuentre subordinado.

En este sentido, la normativa de aplicación no podría ser otra que la de AV.

Es por ello que se propone incorporar a planeamiento la ordenación mediante Configuración Flexible que, manteniendo las condiciones de la calificación Ei permita una mayor libertad en la disposición de volúmenes.

La ordenación por configuración flexible podrá determinarse por el planeamiento siempre y cuando el cambio de ordenación suponga una mejora para el interés general.

La configuración flexible permite establecer respecto a la ordenación anterior algunas de las siguientes condiciones:

-Mejor desarrollo urbano sostenible.

-Mejor integración paisajista.

-Aumento de los espacios libres o mejora de sus condiciones.

-Mejor equilibrio entre el aprovechamiento edificable, los equipamientos y los espacios públicos.

-Mejor conservación del patrimonio protegido.


18

-Menor deterioro del medio natural, del paisaje y de la imagen urbana.

-Edificación más sostenible.

6.1.2.- Criterios particulares de la ordenación mediante Configuración Flexible (CF1) aplicada a la parcela urbana número 5.

El objeto de la modificación es, pues, el cambio de ordenación del solar 3270319DD9937A0001AG calificada como Ei (Eixample) por alineación a vial a Ei (CF1) Configuración Flexible.

Los parámetros urbanísticos específicos que definen la propuesta no aumentan las las alturas, ni la ocupación, la edificabilidad, ni los usos.

Se propone una ordenación del tipo CF1, configuración flexible 1, mediante perímetro

regulador, con los siguientes parámetros:


19

SOLAR (No se modifica)

Superficie mínima de parcela: 300.00m² (su superficie es de 1.785,00m²) (No se modifica) Fachada mínima: 9.00ml (su fachada principal tiene un frente de 67,05ml) (No se modifica)

Profundidad o Fondo mínimo: 15.00ml (su profundidad media es de 26,80ml) (No se modifica) EDIFICACIÓN Ocupación: P.E/ Planta sótano 100%(No se modifica) Profundidad edificable: Según planos. (Se modifica)

PB: alineado a vial principal 23ml (sin edificar los chaflanes 3,00mlx6,00ml) Patio en planta baja no edificable. P1 y P2: alineado a vial principal 23ml (sin edificar sendos entrantes laterales frontales de 22,00mlx3,00ml) (Queda una franja trasera sin edificar, de toda la dimensión del frente de la manzana (67,06ml), con una anchura media de 3,75ml.) No se aumenta la superficie máxima edificable de 4.325m²

Alturas: PB+2P/ 10ml (No se modifica) Vuelo máximo: No se permiten vuelos (Se modifica) Número máximo de viviendas: 33 Uds (No se modifica)

USOS. (No se modifican)

A continuación se expone un esquema representativo de los parámetros urbanísticos modificados aplicados a la manzana siguiendo el criterio del plano numero 2 del proyecto de reparcelación de la UA-15 aprobado en la Junta de Gobierno de 2 de febrero de 2007.


20

6.2. Criterios funcionales de la propuesta. La propuesta se fundamenta en los siguientes criterios

6.2.1.- Mejora de la relación con el espacio libre público. En la situación actual, la edificación se anexa mediante sus fachadas traseras al Espacio Libre Público. La propuesta, consistente en dejar una franja libre de edificación, que sirva de mayor separación con el ELP, mejora el soleamiento y genera menor presión edificatoria sobre la zona verde, generando una fachada continua y separada del ELP.

6.2.2.- Mejora de la volumetría de la edificación

Según el planeamiento actual el edificio se configura en media manzana abierta escalonada hacia el interior de su patio que queda abierto a la zona verde y con las fachadas traseras colindantes con el ELP, distorsionando la ordenación existente de manzana cerrada.


21

La propuesta de separarse de la zona verde creando una fachada continua a dicho espacio, al igual que lo harían los edificios de solares vecinos, origina, por otra parte, una fachada singular a la Avenida.


22

7. JUSTIFICACIÓN DE LA PROPUESTA. CUMPLIMIENTO DE NORMATIVA

Para dar cumplimiento normativo a la justificación de la propuesta se modifica el artículo 138 de las normas del PGOU, introduciendo una nueva subzona denominada Configuración Flexible (CF), de la siguiente manera:

Art. 138. Zona d’eixample (Ei) 1 Definició: Comprèn aquelles illes d’edificació normalment amb pati central on, sense perjudici de les

diferents característiques dels carrers que les delimiten, tot el contorn té el mateix valor com a façana amb parcel-lació regulars i mateixa alçada d’edificacions per illes.

El tipus més freqüent dins d’aquesta zona és l’edifici residencial amb diferents habitatges per

planta i local en planta baixa destinats a altres usos. 2 Paràmetres específics d’ordenació: a) Alineació: les alineacions a les quals s’ha de subjectar l’edificació són les determinades

gràficament en el plànol d’ordenació a E 1:1.000. b) Alçada de l’edificació: el nombre de plantes edificables en cada cas a la profunditat

assenyaladas’indica en el plànol en cada front de façana. En els caps de cantó on conflueixin dos fronts dediversa alçària, se’n determinarà la profunditat de cada un d’acord amb el que, amb caràcter general, estableixen les normes d’edificació en l’article 125.

c) Profunditat edificable: s’assenyala en cada illa de l’eixample la profunditat edificable

màxima per a edificis de nova planta en els plànols d’ordenació a E 1:1.000.

d) Espai interior d’illa: l’espai interior d’illa no serà edificable en planta baixa. Quan l’espai interior de l’illa sigui inferior a la meitat de la profunditat edificable, mitjançant un estudi de detall es podrá plantejar l’edificació de la totalitat de l’illa. L’edificabilitat de les plantes soterrani podrà ser total.

e) Parcel-lació: les parcel·les edificables tindran com a mínim una amplària de nou metres (9

m) en façana i vint metres (20 m) de profunditat i una superfície mínima de tres-cents metres quadrats (300 m2). En les parcel·les de menor amplària es podran concedir llicències d’edificació segons l’article 106.

f) Cossos i elements ixents: o segons l’article 114 d’aquestes normes; o els voladissos admesos sobre via pública no tindran vol superior a un metre (1,00 m).


23

g) Condicions estètiques: es podrà denegar la llicència d’edificació als projectes que atemptin contra el bon gust o resultin extravagants o impropis de l’emplaçament pretès.

En les cobertes superiors de les edificacions s’empraran materials de teulada o terrat indistintament, però no s’hi permetran plaques o làmines de fibrociment o altres materials similars, excepte les peces translúcides de cobriment de lluernes i claraboies.

Les façanes en via pública o visibles des de la via pública hauran de quedar correctament

rematades i acabades en tots els seus elements i, com a mínim, els paraments aniran referits i pintats. Les parets mitgeres al descobert i els patis interiors no s’admetran sense els seus corresponents referits i pintats, en harmonia amb el de façana.

Queden totalment prohibides les aplicacions propagandístiques d’aquestes mitgeres. Sense el compliment d’aquests requisits no podran de cap manera donar-se per acabades les

obres, en tot o en part. 3 Subzones: a) Illa tancada: és aquella que té espai interior d’illa i està edificada al llarg de la totalitat del

seu perímetre. Són qualificades així la major part d’illes com les que constitueixen la clàssica illa d’eixample la profunditat edificable màxima de la qual marca la franja edificable màxima que s’ha d’edificar.

b) Especial Gran Via: amb vista a mantenir i a potenciar la imatge i la funció urbana

d’aquesta via, es dóna continuïtat a un element ja característic d’aquesta via com és l’aparició d’un primer aiguavés en planta baixa, porticada, d’ús públic, amb alçaria mínima de tres metres i cinquanta centímetres (3,50m).

o Els pilars s’hauran d’acabar ja sigui amb folre de pedra calcària sense polir, ja sigui amb

formigó buixardat. Es prohibeix el referit. o En el mur interior del pòrtic s’haurà de realitzar així mateix un sòcol com a mínim de

vuitanta centímetres (80 cm) d’alçària acabat amb el mateix material que les columnes del pòrtic de la parcel·la.

o Als efectes estètics en aquesta avinguda es prohibeix el xamfrà. o La profunditat edificable en planta baixa en tota la Gran Via serà de dinou metres (19 m)

amidats a partir dels quatre metres (4 m) de profunditat dels porxos. o A la zona porticada s’evitaran els escalons i els pòrtics s’hauran de situar a peu de carrer. o La resta de condicions d’edificabilitat seran les establertes en el dibuix següent:


24

C) Configuració flexible (CF) Lòrdenació mitjançant el tipus dèdificació segons volumetria especifica és aquella en la

qual la forma i la situació de les edificacions es determinada pel mateix Pla general o per un instrument de planejament sectorial que s’incorpori o el desenvolupi, i s’estableix una ordenació de volums específica, sempre que afavoreixi l’ interès general amb una millor ordenació de la ciutat, dels espais públics i qualitat urbana.

El canvi d’ordenació per alineació a vial a configuració flexible es podrà dur a terme quan la

nova configuració suposi una millora per l’ interès general; establint com a criteris de millora aquells que siguin més favorables al desenvolupament urbà sostenible; a una millor integració paisatgística; al millor equilibri entre l'aprofitament edificador els equipaments urbans i els espais públics; als majors o millors espais lliures; a la millor conservació del patrimoni protegit; al menor deteriorament del medi natural, del paisatge i de la imatge urbana; a una edificació més sostenible; com també a l’ interès més general de la col·lectivitat.

Lòrdenació dels volums de l’edificació es realitzarà limitant l’espai edificable de cada

parcel·la. Aquesta delimitació haurà de formar els volums de les edificacions

En aquest tipus d’ordenació les edificacions se situen, en un espai edificable de la parcel·la especialment delimitat al pla, encara que permetent al planificador i a l’arquitecte projectista major llibertat de disposició de volums.

Paràmetres, Qualsevol paràmetre o norma dels definits en general per a tots els tipus

d’ordenació poden ser utilitzats en l'ordenació per configuració flexible, sense perjudici de les precisions que es facin seguidament:

- Els paràmetres específics per configuració flexible son:

i) El perímetre regulador. Sèntén per tal la figura poligonal que determina la zona ocupada per les edificacions. Podran existir a lèspai edificable perímetres poligonals diferents per a diverses plantes.


25

ii) El perfil regulador. Sèntén per aquest la secció o les seccions dibuixades amb la finalitat de determinar el màxim envoltant dins del qual s`haurà dìnscriure el volum de lèdificació que correspon a cada parcel·la. iii) Làltura màxima i total. El pla o l’estudi de detall haurà de determinar el perímetre regulador, l’altura en metres i el nombre de plantes que té cada part de l’edificació. Aquesta determinació es podrà realitzar dibuixant un perfil regulador. Tot això sense perjudici del compliment de les altures màximes fixades pel Pla general. - Paràmetre no específic de lòrdenació. En el cas que es desitgi una major flexibilitat en la disposició de les edificacions, mentre sàsseguri l`harmonia i estètica del conjunt, sàdmetrà la fixació de coeficients dèdificabilitat nets de parcel·la amb la incorporació dels criteris que garantissin el compliment dels objectius pels quals s'adopta l'ordenació per configuració flexible.

La resta de condicions se regularan d’acord a la qualificació d’Eixample (Ei) segons Alineació a Vial (AV).

C.1) Configuració flexible 1(CF.1) Aplicable a la parcel·la urbana delimitada per els carrers Eivissa i Menorca, i l’avinguda

del Rei Jaume II, i l’espai lliure públic ELP6-ZV. - Els paràmetres específics per configuració flexible CF.1 són: I) No es permeten voladissos II) El numero màxim d’habitatges es limita a 33 III)El pati de Planta baixa no és edificable



26


27

G: GRUP (art. 89) 1. Públic 2. Col·lectiu 3. Privat () Activitats admeses segons ordenació específica D: DIMENSIÓ (art. 100) 1. Fins a 200 m2 2. Fins a 500 m2 3. Fins a 900 m2 4. Fins a 2.200 m2 5. Fins a 5.000 m2 6. Sense límit Aquesta dimensió o superfície màxima pel que fa a l’ús comercial complirà, en tot cas, amb les previsions màximes de la revisió del Pla amb referència al PDS d’Equipaments Comercials. C: CATEGORIA (art. 94) S: SITUACIÓ (art. 101) 1. En qualsevol planta d’un edifici d’ús no exclusiu, exceptuant planta soterrani i semisoterrani, quan l’accés al local s’hagi de fer a través d’espais comuns. 2. En planta baixa, en accés directe de la via pública i associat a la planta soterrani i planta primera. 3. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús adossat a altre de diferent ús. 4. Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres usos aliens. 5. Espai lliure parcel·la. ACTIVITATS PROHIBIDES (art. 94): D’acord amb l’art. 94: 1. Tallers de xapa i pintura. 2. Comerç i emmagatzemament de productes fitosanitaris. 3. Fusteries i tallers de portams i tancaments metàl·lics. 4. Ferreries. 5. Magatzems de material de construcció. 6. Indústries d’elaboració de pa i derivats industrial


28

8. DOCUMENTACIÓN

Los cambios en la documentación escrita del PGOU son: • Normas de la adaptación del Plan General de Ordenación Urbana de Inca al Pla Territorial

de Mallorca. Art. 138. Zona de Eixample (Ei) pag. 69 a 72

Los cambios en la documentación escrita del PGOU son: • Plano guía. Plano 00 • Plano de ordenación del suelo urbano. Plano D3 • Plano de itinerarios peatonales. Plano IP01 • Plano de urbanizables y crecimiento no realizado. Plano I2


29

9. RESUMEN EJECUTIVO DE LAS MODIFICACIONES PROPUESTAS

La LOUS, Ley 2/2014, de 25 de marzo, de ordenación y uso del suelo (BOIB de 29/03/2014),

establece en su artículo 12, apartado 2.a que la documentación expuesta al público habrá de constar de un resumen que incluya, como mínimo, una explicación detallada de las modificaciones que plantea y, en su caso, los ámbitos y el alcance de la suspensión que comporte. En base a lo expuesto en el artículo en cuestión se incluye en este apartado una relación de los principales cambios que se han introducido en este documento respecto a la ordenación del PGOU vigente: MODIFICACIONES GENERALES

• Modificación del Art.138 del PGOU introduciendo una nueva subzona denominada Configuración Flexible:











30


i) El perímetre regulador. Sèntén per tal la figura poligonal que determina la zona ocupada per les edificacions. Podran existir a lèspai edificable perímetres poligonals diferents per a diverses plantes. ii) El perfil regulador. Sèntén per aquest la secció o les seccions dibuixades amb la finalitat de determinar el màxim envoltant dins del qual s`haurà dìnscriure el volum de lèdificació que correspon a cada parcel·la. iii) Làltura màxima i total. El pla o l’estudi de detall haurà de determinar el perímetre regulador, l’altura en metres i el nombre de plantes que té cada part de l’edificació. Aquesta determinació es podrà realitzar dibuixant un perfil regulador. Tot això sense perjudici del compliment de les altures màximes fixades pel Pla general. - Paràmetre no específic de lòrdenació. En el cas que es desitgi una major flexibilitat en la disposició de les edificacions, mentre sàsseguri l`harmonia i estètica del conjunt, sàdmetrà la fixació de coeficients dèdificabilitat nets de parcel·la amb la incorporació dels criteris que garantissin el compliment dels objectius pels quals s'adopta l'ordenació per configuració flexible. La resta de condicions se regularan d’acord a la qualificació d’Eixample (Ei) segons Alineació a Vial (AV).


del Rei Jaume II, i l’espai lliure públic ELP6-ZV. - Els paràmetres específics per configuració flexible CF.1 són: I) No es permeten voladissos II) El numero màxim d’habitatges es limita a 33 III)El pati de Planta baixa no és edificable


31

MODIFICACIONES PARTICULARES APLICADAS A LA PARCELA URBANA Nº5

• Cambio de ordenación de la parcela urbana número 5, de la UA-15 de la ciudad de Inca, de Ei a CF 1, reordenando los volúmenes permitidos, variando los retranqueos a linderos, pero manteniendo la edificabilidad, el número de viviendas, plantas y alturas, y sin ningún cambio de uso.

Los cambios en la reordenación de volúmenes son los siguientes:

• ORDENACIÓN VIGENTE: Ei

Planta baja: es vigente una alineación a vial con fondo edificatorio de 18ml. Plantas 1 y 2: es vigente una alineación a vial con fondo edificatorio de

14ml y vuelo a viales de 1,00ml. Usos: según tabla 4 del Art.138 del PGOU de Inca Nº máximo de viviendas: 33Uds.

Plano vigente


32

ORDENACIÓN PROPUESTA: Ei sub-zona CF 1 Planta baja: Se propone una alineación al vial principal de 23ml, con

retranqueos en sus laterales frontales de 3.00mlx6.00ml sin edificar. Plantas 1 y 2: Se propone una alineación al vial principal de 23ml, con

entrantes frontales laterales de 22.00mlx3.00ml sin edificar en estas plantas El patio de isla interior se convierte en una franja libre de separación con la

zona verde de dimensiones medias 67,05ml x 3,75ml No se permite edificar en el patio interior No se permiten vuelos Usos: según tabla 4 del Art.138 del PGOU de Inca Nº máximo de viviendas: 33Uds.

Plano propuesto


33

Cuadro resumen comparativo de las ordenanzas vigentes (PGOU) y la

modificación propuesta (MP 7)

Ordenaciónvigente Ordenaciónpropuesta

(P.G.O.U.) (M.P.7)

CALIFICACIÓN Ei Ei(CF.1)Solar

Superficie(m²) >300,00(tiene1.785,00) >300,00(tiene1.785,00)

Frente(ml) >9,00(tiene67,05) >9,00(tiene67,05)

Profundidad >15,00(Tiene26,80) >15,00(Tiene26,80)Ocupación PSótano 100,00% 100,00%

PBaja Prof.Edif.18,00mlProf.Edif.23,00mldesdevial

principal,sinedificarchaflanesde3,00mlx3,50ml

P1yP2 Prof.Edif.14,00mlProf.Edif.23,00mldesdevialprincipal(sinedificarsendos

entranteslaterales23,00mlx3,00ml)

Vuelomáx.(ml) 1,00 NosepermiteEdificabilidad(m²) PBaja 1.513,00 1.519,00 P1 1.406,00 1.403,00 P2 1.406,00 1.403,00 Total 4.325,00 4.325,00

Novaríalaedificabilidadtotal

Alturas PB+2P/10ml PB+2P/10ml

Usos

Loscontenidosenlatabladelartículo138

Loscontenidosenlatabladelartículo138

PatioenPlantabaja EdificablesegúnPGOU NoedificableNºMáx.deviviendas 33 33


34

10. MODIFICACIÓN ESTRUCTURAL DEL PLANEAMIENTO

No se considera que existe modificación estructural del planeamiento ya que:

• A los efectos del Artículo 53 de la LOUS sobre las competencias en la

aprobación del planeamiento:

En los municipios de más de 10.000 habitantes, el ayuntamiento aprobará definitivamente: la modificación de determinaciones no estructurales del planeamiento general, las que tengan por objeto la adaptación de este a instrumentos de ordenación del territorio, los planes parciales y los planes especiales de desarrollo del planeamiento general.

• La modificación tiene carácter detallado según el artículo 42 de la LOUS: Artículo 42 Determinaciones de carácter detallado

Además de las de carácter estructural, los planes generales deben contener las determinaciones de carácter detallado siguientes:

• 1. En suelo urbano y en suelo urbanizable directamente ordenado:

(…)

b) Calificación de la totalidad de terrenos incluidos, definiendo los correspondientes usos detallados y las características de la edificación.

c) Definición de los terrenos destinados a espacios libres públicos, equipamientos y centros de las infraestructuras y servicios, en función de la capacidad potencial del plan.

• La modificación no se encuentra dentro de los supuestos del artículo 57 de la LOUS, para la revisión de los planes generales:

Artículo 57 Revisión de los planes generales municipales

(…)

3. Son circunstancias que justifican la adopción del acuerdo de revisión de un plan general, sin perjuicio de la tramitación de una modificación puntual cuando proceda, las alteraciones sustanciales de los modelos de implantación urbana, de la clasificación de suelo, o de las determinaciones para el desarrollo urbanístico, así como las disfunciones derivadas del agotamiento de la capacidad del plan por necesidades reales de suelo para determinados usos y actividades económicas.


35

4. Los planes generales son, asimismo, objeto de revisión cuando por un efecto acumulativo de sucesivas modificaciones sufridas desde su formulación o última revisión, se esté en presencia de las circunstancias a que se refiere el apartado 3 anterior. En todo caso es causa de revisión su alteración mediante una modificación que conlleve, por sí misma o en unión de las aprobadas en los dos años anteriores, la previsión de actuaciones de urbanización que supongan un incremento del 20% de la población del municipio o del 10% de la superficie de suelo urbano, de cualquier uso, de su ámbito territorial.


36

11. ESTUDIO ECONÓMICO Y FINANCIERO.

La presente modificación no supone ningún aumento de las previsiones de las inversiones municipales contenidas en el Estudio Económico Financiero, ya que los terrenos objetos de la modificación son de titularidad privada. Por lo tanto no es necesario modificar el Estudio Económico Financiero del Plan General.


37

12. INFORME DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA

El informe, o memoria, de sostenibilidad económica, tiene por objeto el estudio y análisis del

coste del mantenimiento y conservación de las infraestructuras y servicios derivados de las actuaciones de urbanización, es decir:

• Las de nueva urbanización que supongan el paso de un ámbito de suelo, de la situación de rural a urbanizable mediante la creación de las infraestructuras, dotaciones públicas y parcelas edificables.

• Las que tienen por objeto reformar o renovar la urbanización de un suelo urbanizable.

En el caso de la MP propuesta, las actuaciones que puedan derivarse de su aprobación se

circunscriben al interior de un solar de titularidad privada sin ningún tipo de repercusión formal o económica sobre las infraestructuras existentes, ni ningún impacto sobre las Haciendas Públicas, ya que no se ven afectadas.

Por lo tanto no es necesario ningún tipo de informe de sostenibilidad económica.


38

13. ESTUDIO DE EVALUACIÓN DE LA MOBILIDAD GENERADA.

De acuerdo con el Artículo 58.4.c de la LOUS:

(…)

4. Las propuestas de modificaciones de los planes urbanísticos tienen que contener las determinaciones adecuadas a su finalidad, contenido y alcance específicos, de entre las propias del instrumento de planeamiento modificado y, en cualquier caso, deben:

(…)

c) Incorporar el informe correspondiente para el procedimiento de evaluación ambiental del instrumento. También se debe incorporar un estudio de evaluación de la movilidad generada, en los casos en que la específica finalidad lo requiera.

En el caso de la presente MP se considera innecesario, ya que no se aumenta la superficie edificable y no se cambian los usos, por lo que la modificación no altera la movilidad establecida en el PGOU.


39

14. INFORME DE SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL

De acuerdo con el Artículo 58.4.c de la LOUS:

(…)

4. Las propuestas de modificaciones de los planes urbanísticos tienen que contener las determinaciones adecuadas a su finalidad, contenido y alcance específicos, de entre las propias del instrumento de planeamiento modificado y, en cualquier caso, deben:

(…)

c) Incorporar el informe correspondiente para el procedimiento de evaluación ambiental del instrumento. También se debe incorporar un estudio de evaluación de la movilidad generada, en los casos en que la específica finalidad lo requiera.

La ley 12/2016, de 17 de agosto, de evaluación ambiental de les Illes Balears en su Art.9

Ámbito de aplicación de la evaluación ambiental estratégica, apartado 4, expone lo siguiente:

4. Se considera que no tienen efectos significativos en el medio ambiente, y por lo tanto no están sujetos a los procedimientos de evaluación ambiental estratégica, de acuerdo con el artículo 3.5 de la Directiva 2001/42/CE:

a) Las modificaciones de planes territoriales o urbanísticos que tengan como objeto exclusivo alguna o algunas de las finalidades expresadas a continuación:

I. Disminución de coeficientes de edificabilidad o de porcentajes de ocupación de los edificios.

II. Disminución de la altura máxima de los edificios.

III. Cambio de usos plurifamiliares a unifamiliares.

IV. Aumento de la superficie, o reajuste por razones funcionales, de zonas de equipamientos, espacios libres públicos o infraestructuras, siempre que este cambio de calificación o clasificación no afecte a terrenos clasificados como suelo rústico.

V. Aumento de la superficie de la parcela mínima para poder construir o implantar un uso urbanístico.

VI. Cambios de la clasificación de suelo urbano, urbanizable o apto para la urbanización con la finalidad de reconvertirlo en suelo rústico.

VII. Implementación o extensión de las medidas de protección del medio ambiente, de restauración o recuperación de hábitats o especies afectadas por incendios forestales u otros


40

desastres naturales, en suelo rústico o respecto a bienes integrantes del patrimonio histórico.

VIII. Establecimiento o modificación de los índices de uso turístico o residencial siempre que representen una disminución de la capacidad de población.

IX. Cambios del sistema de actuación de polígonos o unidades de actuación.

En la presenta MP, la superficie ocupada disminuye, ya que la superficie en planta baja pasa de 1.513,00m² a 1.505,00m². Es por ello que se considera que la presente Modificación Puntual, al disminuir el porcentaje de ocupación de la edificación, (según el Art.4,a,I) no tiene efectos significativos sobre el Medio Ambiente y por tanto no hace falta que quede sujeta a los procedimientos de evaluación ambiental estratégica.


41

15. OPORTUNIDAD Y CONVENIENCIA La oportunidad de afrontar ahora la MP queda patente a partir del momento en que

se ha detectado una ordenación que no resuelve satisfactoriamente la relación entre la edificación prevista por el PGOU y el espacio libre público ELP-6-ZV. Dicho espacio público no está aun diseñado ni ejecutado, por lo que, teniendo en cuenta la nueva distribución de los volúmenes edificatorios colindantes a él, se está a tiempo de diseñar un parque público más libre y acorde con el soleamiento, y sin fachadas colindantes con sus límites.

La conveniencia de la MP, mediante una Configuración Flexible (CF) de la futura edificación está justificada en los tres objetivos principales de la modificación:

Justificación del cambio del espacio interior de isleta cerrada: La calificación de manzana cerrada alineada a vial con espacio interior de isleta cerrada, existente actualmente, pierde todo su sentido, ya que dicha ordenación se puede aplicar tan sólo en la mitad de la manzana (al ser la otra mitad un espacio libre público), resultando de facto que la manzana no queda realmente cerrada con un espacio privativo interior, sino que queda semi-abierta y mostrando dos grandes fachadas traseras visibles desde el parque público y pegadas a este, dejando al descubierto el patio interior de la manzana.

Justificación del cambio del retranqueo posterior con el espacio libre público

con el que delimita: en vez adosar las fachadas traseras al espacio público y dejar a la vista, (desde este y desde los viales colindantes) el patio semi-abierto interior, se propone no llevar las fachadas traseras hasta el límite trasero del solar, dejando una franja continua de separación, de tal manera que la edificación que separada del espacio libre público, generando fachada continua al parque, menor presión visual de la edificación con respecto al espacio libre público, y un mayor soleamiento del mismo.

Justificación de mejora en la orientación del edificio: al resultar un edificio en

forma lineal en vez de en forma de C, no existirían partes del edificio que dieran sombra a las otras, ni fachadas que dieran a patio interior, mejorándose la visual y la orientación de la edificación, tanto a la zona verde como a la Avenida.

Al no tratarse de una manzana cerrada, y por estará anexa al ELP, se consigue una

mejor ordenación a través de una ordenación mediante Configuración Flexible.

Dada la ordenación de la zona existente, Alineación a Vial (AV), en el caso de optar por una ordenación mediante edificación aislada se distorsionaría la alineación a vial existente. Por ello se propone una nueva ordenación por Configuración Flexible (CF), que manteniendo las principales características de la ordenación AV existente permite cierta flexibilidad en la configuración de la edificación y su relación con el ELP.


42

16. IDENTIDAD DE LA PROPIEDAD

El solar es propiedad del Hospital Sant Joan de Deu, con CIF R 0700149 H y dirección

en Paseo de Cala Gamba 35, 07199, Palma de Mallorca.


43

17. NORMAS: TEXTO ACTUAL/ TEXTO MODIFICADO

Normes de l’adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana d’Inca al Pla Territorial de Mallorca TEXT ACTUAL

Página 69: (…)

Art. 138. Zona d’eixample (Ei) 1 Definició: Comprèn aquelles illes d’edificació normalment amb pati central on, sense perjudici de les diferents característiques

dels carrers que les delimiten, tot el contorn té el mateix valor com a façana amb parcel·lació regulars i mateixa alçada d’edificacions per illes.

El tipus més freqüent dins d’aquesta zona és l’edifici residencial amb diferents habitatges per planta i local en

planta baixa destinats a altres usos. 2 Paràmetres específics d’ordenació: a) Alineació: les alineacions a les quals s’ha de subjectar l’edificació són les determinades gràficament en el plànol

d’ordenació a E 1:1.000. b) Alçada de l’edificació: el nombre de plantes edificables en cada cas a la profunditat assenyalada s’indica en el

plànol en cada front de façana. En els caps de cantó on conflueixin dos fronts de diversa alçària, se’n determinarà la profunditat de cada un d’acord amb el que, amb caràcter general, estableixen les normes d’edificació en l’article 125.

c) Profunditat edificable: s’assenyala en cada illa de l’eixample la profunditat edificable màxima per a edificis de

nova planta en els plànols d’ordenació a E 1:1.000.


44

Página 70:

d) Espai interior d’illa: l’espai interior d’illa no serà edificable en planta baixa. Quan l’espai interior de l’illa sigui inferior a la meitat de la profunditat edificable, mitjançant un estudi de detall es podrà plantejar l’edificació de la totalitat de l’illa. L’edificabilitat de les plantes soterrani podrà ser total.

e) Parcel·lació: les parcel·les edificables tindran com a mínim una amplària de nou metres (9 m) en façana i vint

metres (20 m) de profunditat i una superfície mínima de tres-cents metres quadrats (300 m2). En les parcel·les de menor amplària es podran concedir llicències d’edificació segons l’article 106.

f) Cossos i elements ixents: o segons l’article 114 d’aquestes normes; o els voladissos admesos sobre via pública no tindran vol superior a un metre (1,00 m). g) Condicions estètiques: es podrà denegar la llicència d’edificació als projectes que atemptin contra el bon gust o

resultin extravagants o impropis de l’emplaçament pretès. En les cobertes superiors de les edificacions s’empraran materials de teulada o terrat indistintament, però no s’hi

permetran plaques o làmines de fibrociment o altres materials similars, excepte les peces translúcides de cobriment de lluernes i claraboies.

Les façanes en via pública o visibles des de la via pública hauran de quedar correctament rematades i acabades en

tots els seus elements i, com a mínim, els paraments aniran referits i pintats. Les parets mitgeres al descobert i els patis interiors no s’admetran sense els seus corresponents referits i pintats, en harmonia amb el de façana.

Queden totalment prohibides les aplicacions propagandístiques d’aquestes mitgeres. Sense el compliment d’aquests requisits no podran de cap manera donar-se per acabades les obres, en tot o en part. 3 Subzones: a) Illa tancada: és aquella que té espai interior d’illa i està edificada al llarg de la totalitat del seu perímetre. Són

qualificades així la major part d’illes com les que constitueixen la clàssica illa d’eixample la profunditat edificable màxima de la qual marca la franja edificable màxima que s’ha d’edificar.

b) Especial Gran Via: amb vista a mantenir i a potenciar la imatge i la funció urbana d’aquesta via, es dóna

continuïtat a un element ja característic d’aquesta via com és l’aparició d’un primer aiguavés en planta baixa, porticada, d’ús públic, amb alçaria mínima de tres metres i cinquanta centímetres (3,50m).

o Els pilars s’hauran d’acabar ja sigui amb folre de pedra calcària sense polir, ja sigui amb formigó buixardat. Es

prohibeix el referit. o En el mur interior del pòrtic s’haurà de realitzar així mateix un sòcol com a mínim de vuitanta centímetres (80 cm)

d’alçària acabat amb el mateix material que les columnes del pòrtic de la parcel·la. o Als efectes estètics en aquesta avinguda es prohibeix el xamfrà. o La profunditat edificable en planta baixa en tota la Gran Via serà de dinou metres (19 m) amidats a partir dels

quatre metres (4 m) de profunditat dels porxos. o A la zona porticada s’evitaran els escalons i els pòrtics s’hauran de situar a peu de carrer. o La resta de condicions d’edificabilitat seran les establertes en el dibuix següent:


45

Página 71:



46

Página 72: G: GRUP (art. 89) 1. Públic 2. Col·lectiu 3. Privat () Activitats admeses segons ordenació específica D: DIMENSIÓ (art. 100) 1. Fins a 200 m2 2. Fins a 500 m2 3. Fins a 900 m2 4. Fins a 2.200 m2 5. Fins a 5.000 m2 6. Sense límit Aquesta dimensió o superfície màxima pel que fa a l’ús comercial complirà, en tot cas, amb les previsions màximes de la revisió del Pla amb referència al PDS d’Equipaments Comercials. C: CATEGORIA (art. 94) S: SITUACIÓ (art. 101) 1. En qualsevol planta d’un edifici d’ús no exclusiu, exceptuant planta soterrani i semisoterrani, quan l’accés al local s’hagi de fer a través d’espais comuns. 2. En planta baixa, en accés directe de la via pública i associat a la planta soterrani i planta primera. 3. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús adossat a altre de diferent ús. 4. Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres usos aliens. 5. Espai lliure parcel·la. ACTIVITATS PROHIBIDES (art. 94): D’acord amb l’art. 94: 1. Tallers de xapa i pintura. 2. Comerç i emmagatzemament de productes fitosanitaris. 3. Fusteries i tallers de portams i tancaments metàl·lics. 4. Ferreries. 5. Magatzems de material de construcció. 6. Indústries d’elaboració de pa i derivats industrial

(Fin del Artículo 138)


47

Normes de l’adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana d’Inca al Pla Territorial de Mallorca TEXT MODIFICAT Página 69: (…)

Art. 138. Zona d’eixample (Ei) 1 Definició: Comprèn aquelles illes d’edificació normalment amb pati central on, sense perjudici de les diferents característiques

dels carrers que les delimiten, tot el contorn té el mateix valor com a façana amb parcel·lació regulars i mateixa alçada d’edificacions per illes.

El tipus més freqüent dins d’aquesta zona és l’edifici residencial amb diferents habitatges per planta i local en

planta baixa destinats a altres usos. 2 Paràmetres específics d’ordenació: a) Alineació: les alineacions a les quals s’ha de subjectar l’edificació són les determinades gràficament en el plànol

d’ordenació a E 1:1.000. b) Alçada de l’edificació: el nombre de plantes edificables en cada cas a la profunditat assenyalada s’indica en el

plànol en cada front de façana. En els caps de cantó on conflueixin dos fronts de diversa alçària, se’n determinarà la profunditat de cada un d’acord amb el que, amb caràcter general, estableixen les normes d’edificació en l’article 125.

c) Profunditat edificable: s’assenyala en cada illa de l’eixample la profunditat edificable màxima per a edificis de

nova planta en els plànols d’ordenació a E 1:1.000.


48

Página 70:

d) Espai interior d’illa: l’espai interior d’illa no serà edificable en planta baixa. Quan l’espai interior de l’illa sigui inferior a la meitat de la profunditat edificable, mitjançant un estudi de detall es podrà plantejar l’edificació de la totalitat de l’illa. L’edificabilitat de les plantes soterrani podrà ser total.

e) Parcel·lació: les parcel·les edificables tindran com a mínim una amplària de nou metres (9 m) en façana i vint

metres (20 m) de profunditat i una superfície mínima de tres-cents metres quadrats (300 m2). En les parcel·les de menor amplària es podran concedir llicències d’edificació segons l’article 106.

f) Cossos i elements ixents: o segons l’article 114 d’aquestes normes; o els voladissos admesos sobre via pública no tindran vol superior a un metre (1,00 m). g) Condicions estètiques: es podrà denegar la llicència d’edificació als projectes que atemptin contra el bon gust o

resultin extravagants o impropis de l’emplaçament pretès. En les cobertes superiors de les edificacions s’empraran materials de teulada o terrat indistintament, però no s’hi

permetran plaques o làmines de fibrociment o altres materials similars, excepte les peces translúcides de cobriment de lluernes i claraboies.

Les façanes en via pública o visibles des de la via pública hauran de quedar correctament rematades i acabades en

tots els seus elements i, com a mínim, els paraments aniran referits i pintats. Les parets mitgeres al descobert i els patis interiors no s’admetran sense els seus corresponents referits i pintats, en harmonia amb el de façana.

Queden totalment prohibides les aplicacions propagandístiques d’aquestes mitgeres. Sense el compliment d’aquests requisits no podran de cap manera donar-se per acabades les obres, en tot o en part. 3 Subzones: a) Illa tancada: és aquella que té espai interior d’illa i està edificada al llarg de la totalitat del seu perímetre. Són

qualificades així la major part d’illes com les que constitueixen la clàssica illa d’eixample la profunditat edificable màxima de la qual marca la franja edificable màxima que s’ha d’edificar.

b) Especial Gran Via: amb vista a mantenir i a potenciar la imatge i la funció urbana d’aquesta via, es dóna

continuïtat a un element ja característic d’aquesta via com és l’aparició d’un primer aiguavés en planta baixa, porticada, d’ús públic, amb alçaria mínima de tres metres i cinquanta centímetres (3,50m).

o Els pilars s’hauran d’acabar ja sigui amb folre de pedra calcària sense polir, ja sigui amb formigó buixardat. Es

prohibeix el referit. o En el mur interior del pòrtic s’haurà de realitzar així mateix un sòcol com a mínim de vuitanta centímetres (80 cm)

d’alçària acabat amb el mateix material que les columnes del pòrtic de la parcel·la. o Als efectes estètics en aquesta avinguda es prohibeix el xamfrà. o La profunditat edificable en planta baixa en tota la Gran Via serà de dinou metres (19 m) amidats a partir dels

quatre metres (4 m) de profunditat dels porxos. o A la zona porticada s’evitaran els escalons i els pòrtics s’hauran de situar a peu de carrer. o La resta de condicions d’edificabilitat seran les establertes en el dibuix següent:


49

Página 71:











i) El perímetre regulador. S`entén per tal la figura poligonal que determina la zona ocupada per les edificacions. Podran existir a l`espai edificable perímetres poligonals diferents per a diverses plantes.


50

ii) El perfil regulador. Sèntén per aquest la secció o les seccions dibuixades amb la

finalitat de determinar el màxim envoltant dins del qual s`haurà dìnscriure el volum de lèdificació que correspon a cada parcel·la. iii) Làltura màxima i total. El pla o l’estudi de detall haurà de determinar el perímetre regulador, l’altura en metres i el nombre de plantes que té cada part de l’edificació. Aquesta determinació es podrà realitzar dibuixant un perfil regulador. Tot això sense perjudici del compliment de les altures màximes fixades pel Pla general. - Paràmetre no específic de lòrdenació. En el cas que es desitgi una major flexibilitat en la disposició de les edificacions, mentre sàsseguri l`harmonia i estètica del conjunt, sàdmetrà la fixació de coeficients dèdificabilitat nets de parcel·la amb la incorporació dels criteris que garantissin el compliment dels objectius pels quals s'adopta l'ordenació per configuració flexible.

La resta de condicions se regularan d’acord a la qualificació d’Eixample (Ei) segons Alineació a Vial (AV).


del Rei Jaume II, i l’espai lliure públic ELP6-ZV. - Els paràmetres específics per configuració flexible CF.1 són: I) No es permeten voladissos II) El numero màxim de vivendes es limita a 33 III)El pati de Planta baixa no és edificable



51

Página 72:

G: GRUP (art. 89) 1. Públic 2. Col·lectiu 3. Privat () Activitats admeses segons ordenació específica D: DIMENSIÓ (art. 100) 1. Fins a 200 m2 2. Fins a 500 m2 3. Fins a 900 m2 4. Fins a 2.200 m2 5. Fins a 5.000 m2 6. Sense límit Aquesta dimensió o superfície màxima pel que fa a l’ús comercial complirà, en tot cas, amb les previsions màximes de la revisió del Pla amb referència al PDS d’Equipaments Comercials.


52

Página 73: C: CATEGORIA (art. 94) S: SITUACIÓ (art. 101) 1. En qualsevol planta d’un edifici d’ús no exclusiu, exceptuant planta soterrani i semisoterrani, quan l’accés al local s’hagi de fer a través d’espais comuns. 2. En planta baixa, en accés directe de la via pública i associat a la planta soterrani i planta primera. 3. En edifici d’activitat exclusiva de l’ús adossat a altre de diferent ús. 4. Edifici d’activitat exclusiva de l’ús, aïllat d’altres usos aliens. 5. Espai lliure parcel·la. ACTIVITATS PROHIBIDES (art. 94): D’acord amb l’art. 94: 1. Tallers de xapa i pintura. 2. Comerç i emmagatzemament de productes fitosanitaris. 3. Fusteries i tallers de portams i tancaments metàl·lics. 4. Ferreries. 5. Magatzems de material de construcció. 6. Indústries d’elaboració de pa i derivats industrial

(Fin del Artículo 138 modificado)


53

18. PLANOS ACTUALES/ PLANOS MODIFICADOS Los cambios en los documentos gráficos son:

• Plano guía. Plano 00 • Plano de ordenación del suelo urbano. Plano D3 • Plano de itinerarios peatonales. Plano IP01 • Plano de urbanizables y crecimiento no realizado. Plano I2


54

19. AUTORÍA TÉCNICA Ha concebido y es autor de la presente modificación puntual el arquitecto D. Francisco Javier Muñoz Bustillo, colegiado en el C.O.A.I.B. con el número 183.601, y domicilio en la Avda. Ingeniero Gabriel Roca nº 36, 1º C, como arquitecto, y representante legal, del Estudio de Arquitectura Muñoz y Aranda S.L.P. con CIF B57197097.

Palma, mayo de 2017

Fdo.: Francisco Javier Muñoz Bustillo

Arq. Col.: 183.601

modificaciÓn puntual nº 7 del p.g.o.u de...

Documents