MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ de projecte.pdf · Tiana és un municipi de l’àrea…

Download MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ de projecte.pdf · Tiana és un municipi de l’àrea…

Post on 12-Dec-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

MODIFICACI PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLIT A LENTORN DE LALEGRIA I LA RIERA DEN FONT. TIANA

MAIG 2006

AdministradorText BoxNOVEMBRE 2006

MEMRIA

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

1

Alfred Fernndez de la Reguera, Arquitecte redactor

Anlisi histric, paisatgstic i ambiental: Enric Coll, Llicenciat en Cincies Ambientals

Informe Jurdic: Josep Soria, Advocats Associats

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

2

NDEX MEMRIA

1.- INTRODUCCI

2.- MBIT DACTUACI

3.- OBJECTIUS

4.- ANLISI HISTRIC, PAISATGSTIC I AMBIENTAL

5.- SECTORS I QUALIFICACIONS URBANSTIQUES DE LMBIT

6.- SL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL METROPOLIT

7.- APLICACI DEL PGM EN EL SL URBANITZABLE DE LMBIT

8.- PLANEJAMENT DERIVAT

9.- JUSTIFICACI DE LA MODIFICACI PUNTUAL

10.- MODIFICACI PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLIT

11.- QUADRE COMPARATIU DE SUPERFICIES

12.- NORMATIVA DE PROTECCI

13.- INFORME JURDIC

PLNOLS

1. Ortofotoplnol

2. Estat actual. Delimitaci de lmbit.

3. Topografia. Rieres. Vegetaci.

4. Pendents >= 20%

5. Rieres. Domini pblic. Zones inundables. Obres proposades.

6. Transformaci del terreny. Terrasses de conreu

7. Estructura paisatgstica. Usos del sl.

8.1 Punts de vista reportatge fotogrfic

8.2 Reportatge fotogrfic

8.3 Reportatge fotogrfic

9.1 Seccions per a visuals des del nucli urb

9.2 Visibilitat des de nucli urb

9.3 Seccions per a visuals des de lAlegria

9.4 Visibilitat des de lAlegria

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

3

9.5 Visuals superposades

10. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci i entorn

11.1 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des del nucli urb.

11.2 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des de lAlegria.

11.3 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des del nucli urb.

11.4 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des de lAlegria.

12. Planejament derivat

13. Plans especials de protecci del Catleg

14. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci. 1/5600

15. Modificaci puntual del PGM. 1/5600

14*. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci. 1/3000 (A-2)

15*. Modificaci puntual del PGM. 1/3000 (A-2)

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

4

1.- INTRODUCCI

Tiana s un municipi de lrea metropolitana amb un sl urbanitzable tard. El seu

desenvolupament actual ha posat en evidncia les dificultats dassimilaci del model proposat des

del Pla General Metropolit vigent (en endavant PGM). El planejament parcial a llevant de la

poblaci ha provocat un important canvi posicional i descala en la morfologia urbana de Tiana i ha

significat un creixement, en eixampla residencial de blocs allats, que ha colonitzat, en la majoria

dels casos, una part significativa de terreny agrcola, produint-se una forta transformaci del

paisatge.

Dins lmbit de lhistric assentament de lermita de lAlegria i els seus entorns, el PGM qualifica,

entre daltres, uns terrenys com a urbanitzables opcionals, claus (20b) i (21). Aquests terrenys es

disposen sobre el tur i les vessants que separen les conques de dues rieres importants en el

territori, denominades Riera den Font i Torrent dels Grills, a lextrem nord-est del nucli urb.

El sector de LAlegria, possible emplaament fundacional de Tiana, i el conjunt de masos, terres

rstiques, rieres i torrents que el conformen, presenten un gran valor paisatgstic, histrico-

arqueolgic i patrimonial, aix com una notable riquesa dels seus espais naturals, de bosc, dhorta i

de conreu reconeguts en el Pla Especial de Protecci i Catleg Arquitectnic i Ambiental de Tiana.

En el Pla Especial de Protecci del Sector Sud de la Serralada de Marina es reconeixen aquests

valors fins al punt dincloure part del sector dins dels lmits de protecci, i la resta, en uns mbits

de transici entre el Parc de la Serralada i el casc urb.

LAjuntament de Tiana, conscient de les repercussions urbanstiques del PGM i dels criteris de

sostenibilitat i reequilibri territorial que actualment tenen una gran consideraci social, a ms de la

significaci histrica i paisatgstica de lentorn de lAlegria i de la singularitat ecolgica de les rieres

que lemmarquen, planteja la convenincia de reconduir les actuals condicions urbanstiques del

sector i el seu possible desplegament futur vers una preservaci medi ambiental i cultural.

De les consideracions exposades i de lanlisi de les determinacions establertes per al sl que ens

ocupa, tant pel PGM com per lactual legislaci del sl (Llei 6/1998), neix la necessitat de procedir

a la Modificaci Puntual del PGM. Aquesta rectificaci planteja, entre daltres aspectes, un canvi

de qualificacions urbanstiques fixades pel planejament general de 1976.

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

5

2.- MBIT DACTUACI

El conjunt de lAlegria, la Riera den Font i el torrent dels Grills sn lobjecte de lanlisi urbanstic.

La intenci daquesta delimitaci obeeix a la voluntat de preservar el tur de lAlegria i les rieres

fins al lmit del municipi, reunint i contrastant les expectatives dels objectius i intencions del

planejament vigent i dels plans especials derivats que sintercalen en aquesta zona.

Els lmits venen grafiats en el plnol Delimitaci de lmbit i es corresponen:

- Al nord de la poblaci, s integra el conjunt de lAlegria i el Cementiri fins la delimitaci de

la classificaci urbanstica del PGM de Sl No Urbanitzable.

- Al sud, sinclouen els parcs i jardins urbans de carcter local (6a i 6b) del municipi de

Montgat.

- A loest, la carena sobre la que es situa el nucli urb de Tiana.

- A llevant, la frontera del nou eixample residencial i el lmit meridional de protecci de la

Serralada de Marina.

La superfcie total considerada s duns 515.710 m2 (51,57 hectrees).

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

6

3.- OBJECTIUS

Es tracta de controlar ladequaci urbanstica i paisatgstica a lmbit de lAlegria i de la conca de

les rieres den Font i dels Grills, tenint presents:

- Les condicions urbanstiques dimplantaci del Sl Urbanitzable al sector.

- Limpacte edificatri del planejament parcial previst.

- Les disposicions del Pla Especial de Protecci de la Serralada de Marina.

- La implicaci del Pla Especial del Patrimoni Arquitectnic i Ambiental i Catleg de Tiana.

- Les condicions paisatgstiques prpies del territori.

- La percepci de limpacte visual del sector.

- La preservaci de les rieres com a connectors ecolgics i paisatgstics.

- La consideraci del sistema despais lliures i del verd pblic.

- Els usos dominants a la zona.

- La modificaci puntual del PGM en aquells aspectes que sigui justificat i pertinent.

Lobjectiu municipal s el de respectar la singularitat histrica, ambiental i paisatgstica de la

muntanya de Tiana a LAlegria, que respon a la percepci i memria histrica dels seus habitants,

fent possible un urbanisme realment adaptat als objectius de qualitat de la poblaci.

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

7

4. ANLISI HISTRIC, PAISATGSTIC I AMBIENTAL

Lentorn objecte de la proposta destaca pel seu valor ambiental i paisatgstic, que es composa

delements dinters histric i artstic i elements dinters natural, ecolgic i paisatgstic i sobre el

quals cal considerar els possibles impactes sobre la biodiversitat i la xarxa hidrolgica.

Per altra banda, diverses figures de protecci i documents normatius i de treball fan referncia a la

gesti ambiental i paisatgstica de lentorn de lAlegria i la Riera den Font, dels quals es destaca,

especialment, el Pla Especial del sector sud de la Serralada de Marina.

4.1 Elements dinters histric i artstic Des dun punt de vista histric, cal destacar que el nucli rom que va donar origen a la vila

de Tiana estaria situat en un sector delimitat per Can Moncerd, Ca lAndreu, Can

Fbregas, Can Cirera i Cal Frares, en terrenys convertits en sl agrcola en els marges

dels quals emergeixen restes de parets, canalitzacions i paviments testimoni del que va

ser Tiana en els seus inicis. A lany 989 trobem el primer escrit que ens dna la

denominaci de VILLA TIZIANA en el liber Antiquitorum de la Catedral de Barcelona.

Posteriorment, i dins el mateix sector, cal esmentar la consagraci de lErmita de lAlegria,

de tipus romnic i consagrada a Sant Cebri, beneda pel bisbe de Barcelona, el 16 de

setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels

altars laterals accepta ladvocaci de la Mare de Du de lAlegria, i a partir daquesta data,

tots els dilluns de Pasqua de Resurrecci es celebra lAplec de lAlegria.

Amb la recent aprovaci del Catleg de Patrimoni (Juliol del 2002) per part de lAjuntament

de Tiana es cataloguen les masies a protegir dins el terme municipal de Tiana i,

especialment, lmbit del sector de lErmita de lAlegria i de la Riera den Font, on destaca

com a element del patrimoni arqueolgic i histric lErmita de lAlegria i com a elements del

patrimoni arquitectnic: Can Gir, Can Fbregas i la Casa Alta. 4.2 Elements dinters natural i ecolgic Des dun punt de vista geolgic, totes les zones de conreu del poble estan situades sobre materials quaternaris o en zones de saulons grantics. El gruix daquests materials s molt

variable, aix en les zones ms planeres de les rieres i en els camps de cultiu poden

assolir uns deu o vint metres.

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

8

Les rieres, plenes daquest saul, poden acumular aigua subterrnia a les capes fretiques (aqfers superficials) i constituir uns sls fora frtils que han perms un intens

cultiu de les zones planeres.

Laqfer a la conca de Riera den Font presenta gradients elevats, provocats per la rpida

elevaci topogrfica del substrat, el volum demmagatzematge, aix com el gruix de

materials granulars amb caracterstiques daqfer, sn sempre petits.

Malgrat ser relativament pobre en recursos hidrulics i de permeabilitat petita o mitjana

constitueix lnica font de subministrament daigua per al reg dimportants conreus

agrcoles, de manera exclusiva, i dabastament daigua duna petita part de la poblaci

rural disseminada.

La recrrega es deu fonamentalment a les pluges (i corresponents riuades) i la infiltraci

fins al nivell piezomtric duna part de les aiges de reg, tot i aix, un 70% de les entrades

es perden per evapotranspiraci i escolament superficial, que es pot veure agreujat en cas

durbanitzar el sector. Pel que fa a la descrrega les principals extraccions sn per a s

agrcola i el drenatge al mar.

Des dun punt de vista hidrolgic, Tiana queda flanquejada per ambdues bandes per les rieres que baixen de la Serralada Litoral, recollint les aiges dels vessants meridionals dels

diversos turons. Destacar en lmbit destudi la Riera den Font, a la banda de llevant, que

desemboca al barri de Montsols (Montgat) i que a la vegada rep les aiges del Torrent de

les Comunes, el Torrent de la Font de lAlba, el Torrent de lAndreu i el Torrent de Can

Grills. Els forts pendents han impedit lassentament durbanitzacions.

El rgim hdric de la zona es caracteritza per la presncia de cursos torrencials amb una

estacionalitat hdrica tpicament mediterrnia. El fet que durant la major part de lany les

rieres baixin seques i lextensa ocupaci humana del territori ha donat lloc a locupaci del

territori fluvial i com a conseqncia, shi ha produt una utilitzaci doble no controlada de

les lleres (com a carrers dels nuclis urbans, com a accs a les finques agrcoles...) que fa

que es trobin sota un risc relatiu dinundaci.

Des del punt de vista ecolgic, els espais naturals de Tiana formen part de la Serralada de Marina que t inters per les seves connexions biolgiques, ja que es localitza en un

extrem del conjunt de la serralada litoral i es troba amb contacte amb el riu Bess i altres

espais naturals de les serralades i la plana del Valls i terres interiors vinculades a travs

MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA

9

del riu Bess. A destacar tamb que Tiana es troba en una zona de migraci daus que

correspon al corredor litoral per la vessant martima.

De la diversitat de comunitats properes o dins lmbit destudi cal destacar, pel seu inters ecolgic, els matollars baixos del solell: espais molt adequats per a espcies docells despais oberts no gaire abundants a Catalunya, bsicament migradors

transaharians com el clit ros (Oenanthe hispanica), el capsigrany (Lanius senator) i el

tallarol emmascarat (Sylvia hortensis, dinters ornitolgic) i tamb aptes perqu

rapinyaires hi cerquin presses, com ho fa lliga marcenca (Circaetus gallicus), que nia en

localitats properes ms septentrionals.

Tamb cal destacar el mosaic agroforestal: es considera que la contribuci daquests conjunts a la biodiversitat de lespai afavoreix la riquesa especfica de diversos grups de

vertebrats i a ampliar el ventall de recursos trfics. En alguns casos, el manteniment de

basses de reg associades a les masies incrementa encara ms aquest valor; lestructura

de mosaic de la zona s molt diversa amb formacions vegetals autctones, fruiters de

sec i conreus dhorta i vinya.

La xarxa de torrents i rieres que, provenint de la serralada, travessen el nucli de poblaci, constitueix una veritable digitaci de lespai natural que penetra dins el teixit urb. Aquests torrents i rieres tenen una continutat fsica i funcional ms o menys

mantinguda, especialment respecte la Riera den Font i el Torrent dels Grills, encara molt

poc artificialitzats i impermeabilitzats.

4.3 Elements dinters paisatgstic i visual Des del punt de vista paisatgstic la vila sha desenvolupat, des dels seus inicis, entre les dues rieres i a una mica ms enll dun quilmetre de lErmita origen de la vila, reservant

per al cultiu les terres que lenvolten, i daquesta manera sha mantingut fins avui en dia.

A destacar en lmbit destudi, i en base a la presncia del...