MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ de projecte.pdf · Tiana és un municipi de l’àrea…

Download MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ de projecte.pdf · Tiana és un municipi de l’àrea…

Post on 12-Dec-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p> MODIFICACI PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLIT A LENTORN DE LALEGRIA I LA RIERA DEN FONT. TIANA </p> <p> MAIG 2006 </p> <p>AdministradorText BoxNOVEMBRE 2006</p> <p>MEMRIA </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 1</p> <p> Alfred Fernndez de la Reguera, Arquitecte redactor </p> <p>Anlisi histric, paisatgstic i ambiental: Enric Coll, Llicenciat en Cincies Ambientals </p> <p>Informe Jurdic: Josep Soria, Advocats Associats </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 2</p> <p> NDEX MEMRIA </p> <p>1.- INTRODUCCI </p> <p>2.- MBIT DACTUACI </p> <p>3.- OBJECTIUS </p> <p>4.- ANLISI HISTRIC, PAISATGSTIC I AMBIENTAL </p> <p>5.- SECTORS I QUALIFICACIONS URBANSTIQUES DE LMBIT </p> <p>6.- SL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL METROPOLIT </p> <p>7.- APLICACI DEL PGM EN EL SL URBANITZABLE DE LMBIT </p> <p>8.- PLANEJAMENT DERIVAT </p> <p>9.- JUSTIFICACI DE LA MODIFICACI PUNTUAL </p> <p>10.- MODIFICACI PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLIT </p> <p>11.- QUADRE COMPARATIU DE SUPERFICIES </p> <p>12.- NORMATIVA DE PROTECCI </p> <p>13.- INFORME JURDIC </p> <p>PLNOLS </p> <p>1. Ortofotoplnol </p> <p>2. Estat actual. Delimitaci de lmbit. </p> <p>3. Topografia. Rieres. Vegetaci. </p> <p>4. Pendents &gt;= 20% </p> <p>5. Rieres. Domini pblic. Zones inundables. Obres proposades. </p> <p>6. Transformaci del terreny. Terrasses de conreu </p> <p>7. Estructura paisatgstica. Usos del sl. </p> <p>8.1 Punts de vista reportatge fotogrfic </p> <p>8.2 Reportatge fotogrfic </p> <p>8.3 Reportatge fotogrfic </p> <p>9.1 Seccions per a visuals des del nucli urb </p> <p>9.2 Visibilitat des de nucli urb </p> <p>9.3 Seccions per a visuals des de lAlegria </p> <p>9.4 Visibilitat des de lAlegria </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 3</p> <p>9.5 Visuals superposades </p> <p>10. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci i entorn </p> <p>11.1 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des del nucli urb. </p> <p>11.2 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus I. Visuals des de lAlegria. </p> <p>11.3 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des del nucli urb. </p> <p>11.4 Aplicaci del planejament vigent amb Tipus II. Visuals des de lAlegria. </p> <p>12. Planejament derivat </p> <p>13. Plans especials de protecci del Catleg </p> <p>14. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci. 1/5600 </p> <p>15. Modificaci puntual del PGM. 1/5600 </p> <p>14*. Qualificaci vigent del sl en lmbit dordenaci. 1/3000 (A-2) </p> <p>15*. Modificaci puntual del PGM. 1/3000 (A-2) </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 4</p> <p>1.- INTRODUCCI </p> <p>Tiana s un municipi de lrea metropolitana amb un sl urbanitzable tard. El seu </p> <p>desenvolupament actual ha posat en evidncia les dificultats dassimilaci del model proposat des </p> <p>del Pla General Metropolit vigent (en endavant PGM). El planejament parcial a llevant de la </p> <p>poblaci ha provocat un important canvi posicional i descala en la morfologia urbana de Tiana i ha </p> <p>significat un creixement, en eixampla residencial de blocs allats, que ha colonitzat, en la majoria </p> <p>dels casos, una part significativa de terreny agrcola, produint-se una forta transformaci del </p> <p>paisatge. </p> <p>Dins lmbit de lhistric assentament de lermita de lAlegria i els seus entorns, el PGM qualifica, </p> <p>entre daltres, uns terrenys com a urbanitzables opcionals, claus (20b) i (21). Aquests terrenys es </p> <p>disposen sobre el tur i les vessants que separen les conques de dues rieres importants en el </p> <p>territori, denominades Riera den Font i Torrent dels Grills, a lextrem nord-est del nucli urb. </p> <p>El sector de LAlegria, possible emplaament fundacional de Tiana, i el conjunt de masos, terres </p> <p>rstiques, rieres i torrents que el conformen, presenten un gran valor paisatgstic, histrico-</p> <p>arqueolgic i patrimonial, aix com una notable riquesa dels seus espais naturals, de bosc, dhorta i </p> <p>de conreu reconeguts en el Pla Especial de Protecci i Catleg Arquitectnic i Ambiental de Tiana. </p> <p>En el Pla Especial de Protecci del Sector Sud de la Serralada de Marina es reconeixen aquests </p> <p>valors fins al punt dincloure part del sector dins dels lmits de protecci, i la resta, en uns mbits </p> <p>de transici entre el Parc de la Serralada i el casc urb. </p> <p>LAjuntament de Tiana, conscient de les repercussions urbanstiques del PGM i dels criteris de </p> <p>sostenibilitat i reequilibri territorial que actualment tenen una gran consideraci social, a ms de la </p> <p>significaci histrica i paisatgstica de lentorn de lAlegria i de la singularitat ecolgica de les rieres </p> <p>que lemmarquen, planteja la convenincia de reconduir les actuals condicions urbanstiques del </p> <p>sector i el seu possible desplegament futur vers una preservaci medi ambiental i cultural. </p> <p>De les consideracions exposades i de lanlisi de les determinacions establertes per al sl que ens </p> <p>ocupa, tant pel PGM com per lactual legislaci del sl (Llei 6/1998), neix la necessitat de procedir </p> <p>a la Modificaci Puntual del PGM. Aquesta rectificaci planteja, entre daltres aspectes, un canvi </p> <p>de qualificacions urbanstiques fixades pel planejament general de 1976. </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 5</p> <p>2.- MBIT DACTUACI </p> <p>El conjunt de lAlegria, la Riera den Font i el torrent dels Grills sn lobjecte de lanlisi urbanstic. </p> <p>La intenci daquesta delimitaci obeeix a la voluntat de preservar el tur de lAlegria i les rieres </p> <p>fins al lmit del municipi, reunint i contrastant les expectatives dels objectius i intencions del </p> <p>planejament vigent i dels plans especials derivats que sintercalen en aquesta zona. </p> <p>Els lmits venen grafiats en el plnol Delimitaci de lmbit i es corresponen: </p> <p>- Al nord de la poblaci, s integra el conjunt de lAlegria i el Cementiri fins la delimitaci de </p> <p>la classificaci urbanstica del PGM de Sl No Urbanitzable. </p> <p>- Al sud, sinclouen els parcs i jardins urbans de carcter local (6a i 6b) del municipi de </p> <p>Montgat. </p> <p>- A loest, la carena sobre la que es situa el nucli urb de Tiana. </p> <p>- A llevant, la frontera del nou eixample residencial i el lmit meridional de protecci de la </p> <p>Serralada de Marina. </p> <p>La superfcie total considerada s duns 515.710 m2 (51,57 hectrees). </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 6</p> <p>3.- OBJECTIUS </p> <p>Es tracta de controlar ladequaci urbanstica i paisatgstica a lmbit de lAlegria i de la conca de </p> <p>les rieres den Font i dels Grills, tenint presents: </p> <p>- Les condicions urbanstiques dimplantaci del Sl Urbanitzable al sector. </p> <p>- Limpacte edificatri del planejament parcial previst. </p> <p>- Les disposicions del Pla Especial de Protecci de la Serralada de Marina. </p> <p>- La implicaci del Pla Especial del Patrimoni Arquitectnic i Ambiental i Catleg de Tiana. </p> <p>- Les condicions paisatgstiques prpies del territori. </p> <p>- La percepci de limpacte visual del sector. </p> <p>- La preservaci de les rieres com a connectors ecolgics i paisatgstics. </p> <p>- La consideraci del sistema despais lliures i del verd pblic. </p> <p>- Els usos dominants a la zona. </p> <p>- La modificaci puntual del PGM en aquells aspectes que sigui justificat i pertinent. </p> <p>Lobjectiu municipal s el de respectar la singularitat histrica, ambiental i paisatgstica de la </p> <p>muntanya de Tiana a LAlegria, que respon a la percepci i memria histrica dels seus habitants, </p> <p>fent possible un urbanisme realment adaptat als objectius de qualitat de la poblaci. </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 7</p> <p>4. ANLISI HISTRIC, PAISATGSTIC I AMBIENTAL </p> <p>Lentorn objecte de la proposta destaca pel seu valor ambiental i paisatgstic, que es composa </p> <p>delements dinters histric i artstic i elements dinters natural, ecolgic i paisatgstic i sobre el </p> <p>quals cal considerar els possibles impactes sobre la biodiversitat i la xarxa hidrolgica. </p> <p>Per altra banda, diverses figures de protecci i documents normatius i de treball fan referncia a la </p> <p>gesti ambiental i paisatgstica de lentorn de lAlegria i la Riera den Font, dels quals es destaca, </p> <p>especialment, el Pla Especial del sector sud de la Serralada de Marina. </p> <p>4.1 Elements dinters histric i artstic Des dun punt de vista histric, cal destacar que el nucli rom que va donar origen a la vila </p> <p>de Tiana estaria situat en un sector delimitat per Can Moncerd, Ca lAndreu, Can </p> <p>Fbregas, Can Cirera i Cal Frares, en terrenys convertits en sl agrcola en els marges </p> <p>dels quals emergeixen restes de parets, canalitzacions i paviments testimoni del que va </p> <p>ser Tiana en els seus inicis. A lany 989 trobem el primer escrit que ens dna la </p> <p>denominaci de VILLA TIZIANA en el liber Antiquitorum de la Catedral de Barcelona. </p> <p>Posteriorment, i dins el mateix sector, cal esmentar la consagraci de lErmita de lAlegria, </p> <p>de tipus romnic i consagrada a Sant Cebri, beneda pel bisbe de Barcelona, el 16 de </p> <p>setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels </p> <p>altars laterals accepta ladvocaci de la Mare de Du de lAlegria, i a partir daquesta data, </p> <p>tots els dilluns de Pasqua de Resurrecci es celebra lAplec de lAlegria. </p> <p>Amb la recent aprovaci del Catleg de Patrimoni (Juliol del 2002) per part de lAjuntament </p> <p>de Tiana es cataloguen les masies a protegir dins el terme municipal de Tiana i, </p> <p>especialment, lmbit del sector de lErmita de lAlegria i de la Riera den Font, on destaca </p> <p>com a element del patrimoni arqueolgic i histric lErmita de lAlegria i com a elements del </p> <p>patrimoni arquitectnic: Can Gir, Can Fbregas i la Casa Alta. 4.2 Elements dinters natural i ecolgic Des dun punt de vista geolgic, totes les zones de conreu del poble estan situades sobre materials quaternaris o en zones de saulons grantics. El gruix daquests materials s molt </p> <p>variable, aix en les zones ms planeres de les rieres i en els camps de cultiu poden </p> <p>assolir uns deu o vint metres. </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 8</p> <p>Les rieres, plenes daquest saul, poden acumular aigua subterrnia a les capes fretiques (aqfers superficials) i constituir uns sls fora frtils que han perms un intens </p> <p>cultiu de les zones planeres. </p> <p>Laqfer a la conca de Riera den Font presenta gradients elevats, provocats per la rpida </p> <p>elevaci topogrfica del substrat, el volum demmagatzematge, aix com el gruix de </p> <p>materials granulars amb caracterstiques daqfer, sn sempre petits. </p> <p>Malgrat ser relativament pobre en recursos hidrulics i de permeabilitat petita o mitjana </p> <p>constitueix lnica font de subministrament daigua per al reg dimportants conreus </p> <p>agrcoles, de manera exclusiva, i dabastament daigua duna petita part de la poblaci </p> <p>rural disseminada. </p> <p>La recrrega es deu fonamentalment a les pluges (i corresponents riuades) i la infiltraci </p> <p>fins al nivell piezomtric duna part de les aiges de reg, tot i aix, un 70% de les entrades </p> <p>es perden per evapotranspiraci i escolament superficial, que es pot veure agreujat en cas </p> <p>durbanitzar el sector. Pel que fa a la descrrega les principals extraccions sn per a s </p> <p>agrcola i el drenatge al mar. </p> <p>Des dun punt de vista hidrolgic, Tiana queda flanquejada per ambdues bandes per les rieres que baixen de la Serralada Litoral, recollint les aiges dels vessants meridionals dels </p> <p>diversos turons. Destacar en lmbit destudi la Riera den Font, a la banda de llevant, que </p> <p>desemboca al barri de Montsols (Montgat) i que a la vegada rep les aiges del Torrent de </p> <p>les Comunes, el Torrent de la Font de lAlba, el Torrent de lAndreu i el Torrent de Can </p> <p>Grills. Els forts pendents han impedit lassentament durbanitzacions. </p> <p>El rgim hdric de la zona es caracteritza per la presncia de cursos torrencials amb una </p> <p>estacionalitat hdrica tpicament mediterrnia. El fet que durant la major part de lany les </p> <p>rieres baixin seques i lextensa ocupaci humana del territori ha donat lloc a locupaci del </p> <p>territori fluvial i com a conseqncia, shi ha produt una utilitzaci doble no controlada de </p> <p>les lleres (com a carrers dels nuclis urbans, com a accs a les finques agrcoles...) que fa </p> <p>que es trobin sota un risc relatiu dinundaci. </p> <p>Des del punt de vista ecolgic, els espais naturals de Tiana formen part de la Serralada de Marina que t inters per les seves connexions biolgiques, ja que es localitza en un </p> <p>extrem del conjunt de la serralada litoral i es troba amb contacte amb el riu Bess i altres </p> <p>espais naturals de les serralades i la plana del Valls i terres interiors vinculades a travs </p> <p>MODIFICACI PUNTUAL DEL PGM A LENTORN DE LALEGRIA I DE LA RIERA DEN FONT AJUNTAMENT DE TIANA </p> <p> 9</p> <p>del riu Bess. A destacar tamb que Tiana es troba en una zona de migraci daus que </p> <p>correspon al corredor litoral per la vessant martima. </p> <p>De la diversitat de comunitats properes o dins lmbit destudi cal destacar, pel seu inters ecolgic, els matollars baixos del solell: espais molt adequats per a espcies docells despais oberts no gaire abundants a Catalunya, bsicament migradors </p> <p>transaharians com el clit ros (Oenanthe hispanica), el capsigrany (Lanius senator) i el </p> <p>tallarol emmascarat (Sylvia hortensis, dinters ornitolgic) i tamb aptes perqu </p> <p>rapinyaires hi cerquin presses, com ho fa lliga marcenca (Circaetus gallicus), que nia en </p> <p>localitats properes ms septentrionals. </p> <p>Tamb cal destacar el mosaic agroforestal: es considera que la contribuci daquests conjunts a la biodiversitat de lespai afavoreix la riquesa especfica de diversos grups de </p> <p>vertebrats i a ampliar el ventall de recursos trfics. En alguns casos, el manteniment de </p> <p>basses de reg associades a les masies incrementa encara ms aquest valor; lestructura </p> <p>de mosaic de la zona s molt diversa amb formacions vegetals autctones, fruiters de </p> <p>sec i conreus dhorta i vinya. </p> <p>La xarxa de torrents i rieres que, provenint de la serralada, travessen el nucli de poblaci, constitueix una veritable digitaci de lespai natural que penetra dins el teixit urb. Aquests torrents i rieres tenen una continutat fsica i funcional ms o menys </p> <p>mantinguda, especialment respecte la Riera den Font i el Torrent dels Grills, encara molt </p> <p>poc artificialitzats i impermeabilitzats. </p> <p>4.3 Elements dinters paisatgstic i visual Des del punt de vista paisatgstic la vila sha desenvolupat, des dels seus inicis, entre les dues rieres i a una mica ms enll dun quilmetre de lErmita origen de la vila, reservant </p> <p>per al cultiu les terres que lenvolten, i daquesta manera sha mantingut fins avui en dia. </p> <p>A destacar en lmbit destudi, i en base a la presncia del...</p>