modificació màster de logopedia 2008- dss... · l’audició, el llenguatge i la logopèdia és...

Download Modificació Màster de Logopedia 2008- DSS... · L’audició, el llenguatge i la logopèdia és àmbit…

Post on 17-Feb-2019

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Modificaci Mster de Logopedia 2008-2010 Organitzaci: Facultat dEducaci i Psicologia Direcci: Paco Jimnez Martnez: paco.jimenez@udg.edu Coordinaci: Nria Terradellas mterra22@xtec.cat Coordinaci Prcticum: Lile Oliveras moliver7@xtec.cat Data dinici: 6/10/2008 Data de finalitzaci: 31/05/2010 Nmero dhores: 500 Places: 50 Preu: Breu resum dinformaci per a futurs estudiants Objectius formatius El Mster en Logopdia pretn oferir una formaci acadmica i professional avanada que capaciti als estudiants per treballar en lmbit de les dificultats daudici, llenguatge i comunicaci Sortides professionals Des de lany 1994 i fins el 2006 shan format 6 promocions destudiants a travs del Mster dAudici i Llenguatge. El Mster ha estat reconegut i homologat per lAdministraci estatal i catalana com a curs despecialitzaci del professorat dEducaci Infantil i Primria i tamb ha estat prioritzat a lhora de concedir subvencions i ajuts de matrcula El perfil professional per al qual preparava el Mster dAudici i Llenguatge i preparar el Mster de Logopdia, apareix clarament definit, no noms des del punt de vista teric, sin especialment en lmbit de la prctica educativa actual: el mestre

daudici i llenguatge als Centres dInfantil i Primria i als centres de secundria s una figura professional reconeguda administrativament i present a prcticament la totalitat dels centres educatius de Catalunya aix com el logopeda a lmbit escolar i a lmbit de salut rgan dadmissi: Direcci del Mster Coordinadora del Mster Coordinadora de prctiques Descripci del perfil de lestudiantat al qual va dirigit i requisits dadmissi: Diplomats o Llicenciats en mbits relacionats amb el mn educatiu i de la salut Titulacions oficials actuals Diplomats en Mestre, Educaci Social, Infermeria, Llicenciats en Pedagogia Llicenciats en Psicologia Llicenciats en Psicopedagogia Altres titulacions relacionades amb els continguts del Mster Criteris de selecci: Expedient acadmic Experincia professional en lmbit educatiu Experincia acadmica complementria en camps afins als continguts del mster Coneixement didiomes Institucions no universitries que hi participen:

Centres o serveis dependents del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya

Equip datenci als alumnes amb problemes especfics Centres o serveis amb finalitats teraputiques i educatives. Centres privats datenci a les necessitats educatives especials. Centres destimulaci preco Centres de salut pblics i privats

Justificaci del Mster Latenci a les persones amb problemes de veu, parla i llenguatge exigeix una formaci especfica dels professionals que els han de tractar. El Mster de Logopdia de la Facultat dEducaci i Psicologia de la Universitat de Girona pretn donar formaci als professionals de lmbit educatiu que treballin amb alumnes amb problemes daudici i llenguatge i amb persones amb problemes de comunicaci derivats de malalties i accidents traumtics i estiguin interessats en la millora de la seva formaci per poder donar resposta a les necessitats de tos els alumnes a lescola i a linstitut i de totes les persones amb problemes al llarg del seu cicle vital. Aquesta formaci la poden obtenir a travs de les assignatures programades, de les prctiques previstes i dels contactes amb temes monogrfics que seran presentats per professionals qualificats, els quals oferiran als futurs especialistes, eines necessries per al seu camp de treball.

Laudici, el llenguatge i la logopdia s mbit acadmic i professional consolidat, amb una forta presncia social i amb un corpus de coneixements terics, tcnics i aplicats, sistematitzats i clarament diferenciats daltres camps. Igualment, existeix una tradici acadmica i professional de lensenyament i de la intervenci en aquest mbit, fortament arrelada tant a Catalunya, com a lestat espanyol i a la resta del mn. Daltra banda, els canvis socioculturals i econmics experimentats els darrers anys afavoreixen laparici de nous escenaris educatius i, amb ells, nous espais dintervenci per als professionals amb la titulaci de Logopdia. Tamb, com s el cas dels sistemes educatius i de salut europeus, la opci en poltica educativa i en poltica de salut per models comprensius amplia la necessitat de professionals especialistes formats per oferir respostes adequades a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de les persones afectades per aquests tipus de problemes. Aquesta situaci fa que les diferents universitats, espanyoles i europees tinguin programes de postgrau, ttols propis i/o doctorats amb els continguts relacionats amb la Logopdia. Parallelament, podem apreciar la consolidaci de lmbit de Logopdia a nivell estatal i internacional, tant en el camp acadmic com professional, per lexistncia dassociacions acadmiques i dinvestigaci que esdevenen referents en els postulats terics i en models dintervenci professional. Els segents punts avalen lespecialitzaci del promotor en relaci amb lmbit acadmic del Mster

El Mster de Logopdia, abans anomenat dAudici i Llenguatge, sha vingut realitzant des del curs 94-95 i fins el curs 2005-2006. En total shan format 6 promocions dalumnes. Cada promoci ha pogut acollir a 50 alumnes.

El Mster dAudici i llenguatge ha tingut sempre, com a referents legals, les disposicions que han anat sortint en el BOE a nivell estatal i en el DOGC a nivell autonmic, per tenir en compte les directrius en la formaci dels professionals que hauran de treballar en lmbit de leducaci diferenciada i en el sistema educatiu actual.

Lequip de direcci i coordinaci del Mster dAudici i Llenguatge, aix com el collectiu de professors que al llarg daquests deu anys ha vingut treballant en els diferents continguts de les assignatures, han adquirit una experincia que avala la presentaci de la proposta

La valoraci del Mster ha estat positiva al llarg dels deu anys, tant per part dels alumnes com per part de les institucions pbliques i privades que reben els alumnes especialistes formats en el Mster. s evident que el mster genera expectatives professionals i a la vegada compleix una funci educativa i social cada vegada ms necessria.

El grau docupaci dels alumnes s fora elevat, fet que demostra, entre daltres coses, la fiabilitat de la formaci acadmica que reben i la seva viabilitat.

El rendiment acadmic ens anima a seguir oferint aquesta formaci, tot i que sempre es contemplen canvis en els continguts i la metodologia i en funci de les exigncies de la demanda educativa Relaci de les competncies especfiques: coneixements, habilitats (saber i saber fer) que sesperen dels graduats/des.

Capacitats professionals per avaluar, elaborar, aplicar, analitzar i valorar propostes dacci educativa (adaptacions i modificacions curriculars) que donin resposta adequada a la diversitat de capacitats, ritmes, interessos, habilitats socials i afectives de lalumnat.

Capacitat per conixer les diferents entitats patolgiques de la veu, la parla i el llenguatge per a un correcte anlisi diferencial i descripci simptomatolgica, aix com

conixer les diverses etiologies i facilitar procediments de reflexi i discussi clnica sobre els aspectes quantitatius i qualitatius a nivell diagnstic, amb la finalitat de poder realitzar labordatge escolar i de salut de laudici i llenguatge, aix com la realitzaci de programes especfics de reeducaci i seguiment

Capacitats per recollir i analitzar informaci pel que fa als diferents serveis de suport, interns o externs al centre escolar i al centre de salut i per valorar la tasca que fan en relaci amb lalumnat i comprenent la necessitat dun treball collaboratiu i coparticipatiu entre els diferents professionals implicats.

Capacitats professionals per avaluar les necessitats educatives, aix com per elaborar, aplicar, analitzar i valorar propostes dacci educativa (adaptacions i modificacions curriculars) que donin una resposta adequada a la diversitat de capacitats, ritmes daprenentatge, interessos, habilitats socials i afectives, etc.., inherent a lalumnat de tot grup educatiu.

Capacitats per analitzar i afavorir processos de pensament i aprenentatge mitjanant ls de diferents llenguatges

Relaci de les competncies transversals: treball en equip, comunicaci, resoluci de problemes, etc.

Capacitats personals i interpersonals per al treball cooperatiu, la recerca documental i la recerca educativa, lanlisi de la prpia prctica, la relaci teoria-prctica, etc.

Capacitats per gestionar la informaci i els coneixements relacionats amb el model educatiu: normalitzaci, integraci, atenci a la diversitat, necessitats educatives especials, comprensivitat, escola inclusiva/escola per a tots, etc.

Capacitats per gestionar les implicacions organitzatives, metodolgiques, de clima de centre i daula, etc.., que suposa lescolaritzaci de l'alumnat amb necessitats educatives especials en les diferents etapes educatives, en funci de diversos models i modalitats datenci educativa.

Descripci de les fonts devidncia que justifiquen el nivell i orientaci Latenci educativa en lmbit de les dificultats de laudici i el llenguatge en medi escolar formal i no formal i en centres de salut s un mbit cientfic i professional consolidat que compta amb una forta presncia social i amb un corpus de coneixements terics i professionals sistematitzat. Els sistemes educatius Universitaris de tots els pasos europeus tenen cursos de formaci adreats als graduats que volen dedicar-se professionalment a lmbit educatiu. Existeix una mplia oferta de msters i postgraus Actuacions de l'estudiant sobre les quals caldr fer l'avaluaci: 1. Assistncia i participaci a classe 2. Exmens (paper i llapis) 3. Assaig, treball individual o en grup 4. Exposicions o demostracions 5. Informes de prcti