modificacio del pla parcial camÍ de ca … · anàlisi ambiental de la proposta urbanística,........
TRANSCRIPT
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET"
SITGES (BARCELONA)
JUNTA DE COMPESACIÓ DEL PLA PARCIAL “CAMÍ DE CA L’ANTONIET”
MARTÍ-MIRALLES, ARQUITECTES S.L. MAIG 2006
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET"
SITGES (BARCELONA)
Junta de compensació del pla parcial “camí de ca l’Antoniet”
2
INDEX DE DOCUMENTS
1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1. Introducció................................................................................. 5 2. Justificació i Objectius............................................................... 5 2.1. Antecedents........................................................................ 5 2.2. Justificació de l’interès públic.............................................. 7 2.3. Objectius ............................................................................. 7 2.4. Contingut............................................................................. 7 3. Promotors.................................................................................. 8 4. Àmbit del Pla............................................................................. 8 5. Justificació legal........................................................................ 8 6. Informació urbanística.............................................................. 8 6.1. El territori............................................................................. 8 6.2. Cadastre.............................................................................. 8 6.3. Edificis i activitats existents................................................ 9 6.4. Previsions del planejament................................................ 9 7. Criteris de disseny de la Modificació de Pla Parcial............... 9 8. La proposta de modificació de pla parcial................................ 10 8.1. Assignació de sistemes i zones......................................... 10 8.2. L’urbanització...................................................................... 10 8.3. La xarxa viària..................................................................... 11 8.4. La gestió.............................................................................. 11 8.5 L’ordenació de l’edificació................................................... 12 8.6 Regulació dels usos admissibles........................................ 13 8.7 Quadre comparatiu superfícies de sòl................................ 13 8.8 Modificació articles NNUU del Pla Parcial......................... 13
2. NORMES URBANÍSTIQUES.
3. ESTUDI ECONÒMIC FINANCER.
4. PLA D’ETAPES
3
5. PLÀNOLS
1. SITUACIÓ. 2. ORDENACIÓ ACTUAL POUM. 3. ORDENACIÓ ACTUAL. PLA PARCIAL CAMÍ DE CA L’ANTONIET. 4. TOPOGRÀFIC. 5. PARCEL·LARI ACTUAL. 6. PARCEL·LARI ACTUAL. SUPERFÍCIES I EDIFICABILITAT. 7. EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES. 8. MODIFICACIÓ PLA PARCIAL. ZONIFICACIÓ. 9. MODIFICACIÓ PLA PARCIAL. ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. 10. MODIFICACIÓ PLA PARCIAL. COMPENSACIÓ. 11. MODIFICACIÓ PLA PARCIAL. URBANITZACIÓ. 12. MODIFICACIÓ PLA PARCIAL. SINTESI DE LA NOVA ORDENACIÓ.
ANNEX 1 INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES CORRESPONENTS AL PROJECTE I OBRES D’URBANITZACIÓ (EN EXECUCIÓ)
1. URBANITZACIÓ. XARXA DE SANEJAMENT. PLUVIALS I RESIDUALS. 2. URBANITZACIÓ. XARXA ELECTRICITAT. BAIXA I MITJA TENSIÓ. 3. URBANITZACIÓ. XARXA D' AIGUA. 4. URBANITZACIÓ. XARXA DE TELEFONIA 5. URBANITZACIÓ. XARXA DE GAS.
ANNEX 2 INFORME AMBIENTAL
1. Introducció................................................................................ 2 2. Objectius i abast ...................................................................... 4 3. Descripció ambiental del territori.............................................. 5 4. Anàlisi ambiental de la proposta urbanística,.......................... 16 5. Conclusió.................................................................................. 19
4
MEMÒRIA
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)
5
MEMORIA DESCRIPTIVA.
1. INTRODUCCIÓ.
El document que presentem a l’Ajuntament és la Modificació del Pla Parcial Camí de Ca l’Antoniet. L’esmentat Pla Parcial ve ésser aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 25 d’abril de 2001, publicat al DOG el dia 14 de Febrer de 2.002.
Per consideracions sobre la estructura de la xarxa viària bàsica del nucli urbà, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, aprovat definitivament, modifica parcialment el Pla Parcial canviant el traçat del vial superior, vial E, i de la morfologia de la zona verda associada al mateix. Sembla que aquesta modificació de traçat es necessària per tal de que aquest vial tingui un paper estructurant pels barris situats entre el nucli de la vila i l’autopista Pau Casals.
En conseqüència el POUM, estableix per a el sector PPU 3 Camí de Ca l’Antoniet, la necessitat d’adaptar tant el Pla Parcial com el Projecte d’Urbanització aprovats a les noves determinacions viàries establertes pel mateix POUM. Per tal de fer aquesta adaptació es redacta aquesta Modificació Puntual del Pla Parcial.
Aquesta modificació puntual conté, també, una modificació del règim d’usos admissibles en els terrenys del Pla Parcial per tal d’adaptar·lo a la nova definició dels usos que fa el POUM i als objectius de construir un barri d’habitatges, amb edificis unifamiliars i plurifamiliars, admeten només aquells usos compatibles amb aquests objectius.
Aquesta modificació puntual també conté una millora en els mecanismes de regulació de l’edificació en els següents aspectes: adaptació topogràfica de l’edificació, flexibilitat en la regulació volumètrica de l’edificació.
Aquesta modificació de Pla Parcial, no contempla cap modificació de l’edificabilitat ni del número d’habitatges previstes pel Pla Parcial. Tampoc contempla cap modificació de les superfícies assignades als zones verdes i equipaments dins l’àmbit del Pla.
El promotor d'aquesta modificació puntual, que, es la Junta de Compensació del Pla Parcial Camí de Ca l’Antoniet..
Aquest document compleix amb tots els requeriments i conté tota la documentació exigida legalment, per tal de procedir a la seva tramitació i aprovació provisional i definitiva d'acord amb el que s'estableix al DL 1/2005, del 26 de juliol, Text refós de la Llei d’Urbanisme.
6
2. JUSTIFICACIO I OBJECTIUS.
2.1 Antecedents.
L’àmbit objecte d’estudi està subjecte al contingut dels següents instruments de planejament i acords entre la Junta de Compensació i l’Ajuntament:
2.1.1 Pla Parcial del Camí de Ca l’Antoniet. Aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 25 d’abril de 2001, publicat al DOG el dia 14 de Febrer de 2.002.
2.1.2 El Pla Parcial es va redactar d’acord amb la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva tramitació i va acomplir tots els requisits legals establerts.
2.1.3 Conveni Urbanístic pel desenvolupament del Pla Parcial del camí de Ca l’Antoniet, signat el dia 26 de juliol de 2002.L’objecte del conveni era el de permetre el desenvolupament urbanístic del Pla Parcial alhora que l’Ajuntament proposava incorporar en la ordenació del nou Pla d’Ordenació Urbana municipal una modificació parcial de xarxa viària, que només afectaria a terrenys destinats a xarxa viària, zones verdes i terrenys edificables de propietat municipal. Amb aquest objectiu es desllindaven dues fases d’execució de l’urbanització. La primera fase es realitzarà d’acord amb l’ordenació aprovada i el cost de les obres anirà a càrrec de la Junta de Compensació. La segona fase es realitzarà d’acord amb la nova ordenació que proposi el POUM i la seva urbanització, amb un cost estimat del 10% del total, anirà a càrrec de l’Ajuntament. Aquesta modificació de l’ordenació només afecta a terrenys destinats a vials, zones verdes i terrenys edificables assignats a l’Ajuntament. D’aquesta modificació no s’en deriven afectacions de cap mena per a la Junta de Compensació ni per a cap finca adjudicada de propietat privada. Aquest conveni va permetre desenvolupar i aprovar els següents instruments de planejament.
2.1.4 Projecte d’Urbanització del Sector del camí de Ca l’Antoniet, aprovat definitivament per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de 2 de novembre de 2004, publicat al BOP nu. 294 de 8 de desembre del 2004. Aquest projecte correspon a la primera fase del Projecte d’Urbanització, d’acord amb el conveni esmentat anteriorment i preveu aquelles obres que ajustant·se a les determinacions del Pla Parcial no comprometen les previsions urbanístiques municipals de modificació de xarxa viària, que es concretaran el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
2.1.5 Projecte de Compensació del Sector del camí de Ca l’Antoniet, aprovat definitivament per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de 27 de Juliol de 2004, publicat al BOP nu. 215 de 7 de setembre de 2004. El contingut d’aquest Projecte de Compensació s’ajusta totalment a les determinacions del Pla Parcial i del conveni urbanístic esmentat. Les finques noves van ésser inscrites al Registre de la Propietat de Sitges el mes de juliol de 2004.
2.1.6 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal POUM. Les determinacions viàries del POUM afecten i obliguen a modificar el Pla Parcial i el Projecte
7
d’ Urbanització.
2.1.7 Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sitges. En l’àmbit del Pla Parcial hi ha un suposat jaciment Arqueològic de Ca la Blanca que es troba inventariat dins del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa nu. 19 de la Carta Arqueològica, a més d’ésser declarat BCIL per l’Ajuntament de Sitges. La delimitació d’aquest jaciment es va fer segons estimacions intuïtives fetes a partir de la obtenció de restes ceràmiques molt fragmentades trobades en superfície que abarcaven un ampli panorama cronològic. La Junta de Compensació va promoure una intervenció arqueològica, que va realitzar una empresa especialitzada, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de determinar la importància i abast de les suposades restes arqueològiques. Les prospeccions realitzades en dues fases varen obtenir uns resultats del tot negatius, pel que fa a la localització de qualsevol evidència arqueològica en el subsòl. Per aquest motiu està en tràmit la modificació de la delimitació del jaciment i de la seva inscripció a la Carta Arqueològica
2.2 Justificació de l’interès públic.
El mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en la fitxa corresponent al sector “PPU 3. Camí de ca l’Antoniet” diu textualment:
“Caldrà adaptar a les determinacions viàries del POUM, tant el Pla Parcial com el Projecte d’Urbanització.”
Per aquest motiu es necessària la formulació d’aquesta proposta de modificació de Pla Parcial, que ha de fer coherent la seva ordenació, amb el traçat de la via E formulada al POUM i que també, ha de recollir en el planejament derivat l’ampliació de 10 a 12 metres de l’amplada del carrer del Càmping el Rocà.
L’interès públic de l’actuació respon als criteris de necessitat, oportunitat i conveniència de la modificació d’acord al el que estableix l’article 94.5 de la Llei 10/2004..
2.3 Objectius.
Proposem en aquesta modificació de Pla Parcial a més de la modificació viària esmentada en el paràgraf anterior i que afecta a la morfologia de la zona verda prevista al límit Nord del Pla assolir els següents objectius:
1. Millorar alguns aspectes de l’ordenació del Pla Parcial vigent referents a : a. Ajustar la forma de la zona verda del costat del camí de Ca la Blanca. b. Regular l’ordenació volumètrica de l’edificació en les zones d’habitatge. c. Regular els criteris d’aplicació de les alçades reguladores i les seccions obligatòries de mitjanería entre edificacions veïnes.
2. Reduir el ventall d’usos admissibles per fer mes coherents amb aquells usos compatibles amb l’habitatge i adaptar ho a la nova regulació del POUM .
8
3. Recollir l’establiment de dues fases d’urbanització que reflecteixin els acords presos amb l’Ajuntament en matèria d’urbanització.
2.4 Contingut.
Aquesta modificació no comporta cap increment d’aprofitament, ja que no es contempla cap augment del sostre edificable, ni de la densitat ni del numero d’habitatges. Aquesta modificació tampoc comporta cap transformació global dels usos inicialment previstos pel Planejament.
Aquest document conté tots els elements necessaris per a acomplir els seus objectius d’acord amb el DL 1/2005, del 26 de Text refós de la Llei d’Urbanisme:
3. PROMOTORS.
El promotor d'aquesta Modificació de Pla Parcial és la Junta de Compensació del PLA PARCIAL DEL CAMÍ DE CA L’ANTONIET , NIF G62956016, domiciliada al carrer Joan Maragall nº 2, baixos , 08870 de Sitges.
4. ÀMBIT DEL PLA
L’àmbit d’aquesta Modificació de Pla Parcial és el mateix que el del Pla Parcial ja aprovat definitivament.
Dins l’àmbit del sector s’estan executant les obres d’urbanització que corresponen a la primera fase de desenvolupament del Pla Parcial vigent corresponents al Projecte d’urbanització aprovat.
5. JUSTIFICACIÓ LEGAL
Per la naturalesa dels objectius i de les determinacions previstes, aquest document, correspon a la figura de planejament de modificació de Pla Parcial d’acord amb el contingut de l’article 94 del DL 1/2005, del 26 de Text refós de la Llei d’Urbanisme, vigent a Catalunya en matèria urbanística.
Aquesta modificació comportarà una posterior operació jurídica complementària de modificació del projecte de compensació, per tal de modificar l’inscripció registral de la finca nu. 32 destinada a zona verda, sense modificació de superfície, i una modificació del Projecte d’Urbanització, tal d’incorporar el nou traçat del vial E previst al Pla General.
6. INFORMACIÓ URBANÍSTIC.
6.1 EL TERRITORI.
El territori objecte d’aquesta modificació de normes limita al Nord i amb els terrenys del sector P.P.U.7 Camí de la Fita, a l’Est amb un seguit d’equipaments educatius i esportius i amb el carrer de Samuel Barrachina, al Sud amb la Av. de Ronda, a l’Oest amb el sector sense urbanitzar P.P.U.6.. La Bòvila II i amb el
9
carrer del Camí de Ca L’Antoniet.
El relleu es bastant regular, un pla inclinat amb un pendent gairebé uniforme de un 7%, sense singularitats apreciables, ni elements geogràfics remarcables.
6.2 CADASTRE
La situació actual de les finques dins de l’àmbit queda clarament reflectida en el plànol 05 i 06 Parcel·lari actual superfícies i edificabilitat. És la relació de les finques resultants del projecte de compensació que ja estan inscrites al Registre de la Propietat.
6.3 EDIFICIS I ACTIVITATS EXISTENTS.
Dins l’àmbit del sector hi ha dues construccions d’habitatge, que restaran integrades dins de parcel·les resultants dels mateixos propietaris inicials. També hi ha dues construccions de serveis de l’antic Càmping el Roca que restaran integrats dins l’ordenació dels terrenys d’equipaments públics, segons la proposta d’ordenació promoguda per l’Ajuntament.
6.4 PREVISIONS DEL PLANEJAMENT.
Les previsions del planejament actual estan reflectides en els plànols nº 2 i 3 que reflexen l’ordenació aprovada pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i l’ordenació del Pla Parcial del sector Camí de Ca l’Antoniet.
8. CRITERIS DE DISSENY DE LA MODIFICACIÓ DE PLA PARCIAL.
Formulem aquesta proposta de modificació de Pla Parcial, per tal de refondre les modificacions viàries determinades pel POUM, en l’àmbit del Pla Parcial, amb l’ordenació del Pla Parcial. Aquestes modificacions viàries, com ja s’ha dit, consisteixen en la proposta del nou traçat de la via E i l’ampliació de 10 a 12 metres de l’amplada del carrer del Càmping el Rocà. Aquesta Modificació conté, també, la transcripció dels pactes continguts al Conveni urbanístic de 26 de Juliol de 2002.
Proposem en aquesta modificació de Pla Parcial a més de la modificació viària esmentada en el paràgraf anterior i que afecta a la morfologia de la zona verda prevista al límit Nord del Pla les següents determinacions:
1. Ajustar la forma de la zona verda annexa al camí de Ca la Blanca per tal de fer compatible els límits de la zona amb el criteri de mantenir temporalment en ús la construcció de Ca la Blanca, previst en el pacte 9 del conveni urbanístic de 26 de Juliol de 2002.
2. Revisar l’ordenació de l’edificació prevista al Pla Parcial, per tal regular l’edificació segons el tipus d’ordenació de volumetría específica en configuració flexible i de millorar l’adaptació topogràfica de l’edificació, sense modificar el número d’habitatges ni el sostre assignat a cada parcel·la.
10
3. Regular els criteris d’aplicació de les alçades de l’edificació per tal de millorar l’adaptació topogràfica de l’edificació segons uns models de secció reguladora i l’establiment de cotes de referència de planta baixa.
4. Modificar el ventall de usos admissibles en l’àmbit del Pla Parcial per tal d’admetre solament aquells usos compatibles amb la de densitat d’habitatges i tipologies d’edificació previstes pel Pla Parcial, adaptant el règim d’usos admissibles a la definició i regulació d’usos del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
5. Recollir l’establiment de dues fases en l’urbanització d’acord amb el contingut dels acords del conveni urbanístic de 26 de juliol de 2002. Recollir els acords posteriors presos amb l’Ajuntament, durant l’execució de les obres d’urbanització, que fan referència a l’assumpció per part de la Junta de Compensació de l’execució de una part de l’àmbit B de la proposta d’ordenació d’equipaments públics Camí de Ca l’Antoniet, del semivial del carrer del Càmping el Rocà exterior a l’àmbit del Pla Parcial, dels murs de tanca de les escoles i de la recollida de pluvials de l’Avinguda de Ronda entre l’Avinguda de Vilafranca i el carrer del Càmping el Rocà. Recollir el canvi d'ubicació de els centres de transformació d'electricitat d'acord amb la companyia subministradora.
6. Recollir, a títol informatiu, documentació gràfica de les excavacions arqueològiques realitzades al jaciment de Ca la Blanca en dues fases, corresponents al mes d’octubre de 2002 i al mes de març de 2003. Excavacions promogudes per la Junta de Compensació i realitzades per l’empresa Codex i supervisades per la Direcció General de Patrimoni Cultural i que van concloure amb la nova delimitació del jaciment segons de l’arqueòleg territorial de 21 d’abril de 2005.
11
9. LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PLA PARCIAL.
9.1 Assignació de sistemes i zones.
En tractarse de una modificació de un Pla Parcial ja aprovat les qualificacions urbanístiques es basen en les mateixes qualificacions definides en el PP anterior, encara que es modifica, parcialment, el contingut real dites qualificacions.
La zonificació es la mateixa que la del Pla Parcial aprovat, amb els canvis que requereixen l’implementació de la modificació viària introduïda pel POUM i alguns ajustos de caràcter menor en relació a dos temes concrets:
a. Ajustar la forma de la zona verda annexa al camí de Ca la Blanca sense afectar a la superfície, ni funcionalitat, ni localització de la mateixa, d'acord amb el previst a l'article 95.1 i 95.5 del DL 1/2005 .
b. Distingir dues subzones d’habitatge clarament diferenciades d’acord amb les tipologies i aprofitaments previstos: unifamiliar i plurifamiliar .
c. Ajustar la forma de la zona d’equipaments a les determinacions viàries del POUM.
d. Suprimir la zona viària d’aparcament, ja que la situació de l’aparcament en la xarxa viària es determina per altres mecanismes reguladors que no les qualificacions urbanístiques.
e. Suprimir la zona d’equipaments tècnics pel mateix motiu anterior.
Totes aquestes modificacions esmentades no afecten a les superfícies assignades per a cada concepte, ni al càlcul global de superfície reservada per a ús i titularitat pública. Tampoc es modifiquen l’aprofitament urbanístic, número d’habitatges ni l’edificabilitat prevista pel Pla Parcial aprovat.
9.2 L’urbanització.
L’urbanització del sector no té cap element singular remarcable. L’urbanització, d’acord amb el contingut del conveni de 26 de juliol de 2002 es realitzarà en dues fases.
La Primera Fase correspon a la part de la urbanització en la que el POUM respecta els traçats viaris establerts en el Pla Parcial. El cost de les obres d’urbanització és a càrrec de la Junta de Compensació. Aquesta urbanització està en curs i en una fase bastant avançada de les obres. Aquesta urbanització comprèn les obres d’execució de la xarxa viària i de les zones verdes públiques. Aquesta urbanització inclou també els desviament i canalització dels serveis que creuen el sector i les connexions de les xarxes del sector amb les xarxes de subministrament del nucli urbà.
La Segona Fase correspon a la part de la urbanització afectada per la modificació imposada pel POUM. Aquesta segona fase serà objecte de un nou projecte d’urbanització específic que abastarà l'àmbit que requereixi la implementació del vial E i el seu cost d’urbanització serà a càrrec de l’Ajuntament.
Cal esmentar que l’Ajuntament està desenvolupant un seguit de projectes en els terrenys de l’antic càmping El Rocà, del que en restarà una bona part com a Parc Urbà, l’urbanització del qual serà a càrrec de l’Ajuntament. Això no obstant la
12
Junta de Compensació està realitzant, a càrrec seu, una part dels accessos a l’esmentat parc.
9.3 La xarxa viària.
La xarxa viària prevista correspon a la definida al Pla Parcial aprovat i desenvolupada en el Projecte d’Urbanització de la primera fase, amb les modificacions viàries introduïdes pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i que és el motiu originari d’aquesta modificació de Pla Parcial.
La xarxa viària no té cap element singular remarcable, llevat de la previsió de dues xarxes complementàries: els carrers peatonals i els carrers de trànsit rodat.
Es tracte de un seguit de carrers, gairebé plans, en direcció Est-Oest, que segueixen sensiblement la direcció de les corbes de nivell. Es tracta dels carrers A, B, C, D, i E.
Aquests carrers venen limitats per dos carrers, que en direcció Nord-Sud, que tenen un pendent proper al 7% i tanquen les illes d’habitatge. Es tracta dels carrers de Ca l’Antoniet i Càmping el Rocà.
A l’interior de les illes així delimitades, es preveu una xarxa urbanitzada de recorreguts de vianants que, en direcció Nord-Sud, relliguen els espais públics i semipúblics de les illes successives que formen aquest nucli d’habitatges.
També s’inclou la perllongació del carrer A fins al Carrer Samuel Barrachina i la redefinició de la secció d’aquest mateix carrer.
9.4 La gestió. Els terrenys de cessió per a usos públics.
El Projecte de Compensació està aprovat definitivament. Els terrenys que el Pla Parcial destina a xarxa viària, equipaments i zones verdes, estan ja inscrits i cedits a l’Ajuntament. La urbanització de les zones verdes compreses dins de la primera fase està en curs d’execució. Totes les rectificacions dimanants de la Modificació puntual del Pla Parcial urbanístic seran objecte de l'oportuna operació jurídica complementària del Projecte de Compensació per tal d'adaptar les noves determinacions d'ordenació a les finques de reemplaçament. En concret caldrà fer una modificació de l’inscripció de la finca 32 per tal de que la seva forma reculli la disposició finalista, amb una nova inscripció com a 32a i 32b, d’acord amb la modificació viària proposada pel POUM.
13
9.5 L’ordenació de l’edificació.
Es proposa una nova regulació de l’edificació adoptant el tipus d’ordenació volumètrica específica en configuració flexible. La proposta es basa en la definició dels següents paràmetres bàsics:
Número màxim d’habitatges. Edificabilitat màxima per parcel·la.
Número màxim de plantes. Alçada reguladora màxima. Cota de referència de planta baixa. Perímetre regulador definit gràficament. Alineació obligatòria.
Número màxim d’habitatges. Es el paràmetre bàsic d’ordenació de cada parcel·la que reflexa el repartiment de l’aprofitament urbanístic realitzat pel Projecte de Compensació aprovat. El número màxim d’habitatges assignat a cada parcel·la és el que consta en el plànol de parcel·lació actual i en el quadre relacionat en el plànol d’ordenació.
L’edificabilitat màxima per parcel·la es el resultat de multiplicar el número màxim d’habitatges de cada parcel·la per els m² que corresponen per habitatge, que depenent de la subzona en la que es trobi la parcel·la, té el següent valor :
ZR1 Subzona plurifamiliar: 320,00 m²/ 3 hab. ZR2 Subzona unifamiliar: 169,5 m²/hab.
Els valors de l’edificabilitat assignats a cada parcel·la estan relacionats en el Quadre de l’article 15 de les Normes Urbanístiques. Els valors assignats corresponen als mateixos que es relacionen al quadre del Plànol 6 , parcel·lari actual.
El número màxim de plantes sobre rasant es de tres, en totes les zones i subzones d’habitatges.
L’alçada reguladora màxima es de 9,50 m., presa des de el nivell de paviment de planta baixa.
La cota de referència de planta baixa és la cota de paviment acabat de planta baixa. La cota assignada a cada galga d’edificació, en el plànol d’ordenació de l’edificació, es la cota més alta a la que es pot situar el paviment de planta baixa. El valor d’aquesta cota s’ha establert, en cada cas, ponderant el nivell del terreny natural de tal manera que el resultat de l’ordenació respongui a les característiques bàsiques de la topografia natural de l’indret.
El perímetre regulador determina l’ocupació màxima de l’edificació a dins de la parcel·la edificable. Totes les plantes de l’edificació, llevat dels accessos la planta soterrani, hauran d’estar dins d’aquesta figura poligonal. Només podran excedir els límits d’aquest perímetre els cossos volats oberts.
14
9.6 La regulació usos admissibles.
Proposem una nova regulació dels usos admissibles, adaptada a les definició dels usos feta al POUM, d’acord amb l’objectiu de que hi hagi un ús principal d’habitatge, que és l’adient amb la tipologia d’edificació proposada al Pla Parcial.
D’aquesta manera s’admeten a les zones d’habitatge els usos següents:
a) Habitatge b) Despatxos de professionals vinculats amb l’habitatge.
A la zona d’equipaments els usos es regularan en un Pla Especial, que es redactarà posteriorment, per a tota la zona d’equipaments públics del Parc del Rocà. Mentre no es disposi d’aquest Pla Especial s’admeten els usos següents:
a) Esportiu b) Recreatiu
c) Administratiu de Seguretat
9.7 Quadre comparatiu de superfícies de sòl.
Dins l’àmbit d’aquesta modificació de pla parcial, l’assignació d’usos del sòl queda reflectida en el següent quadre:
PLA PARCIAL MODIFICACIÓ PLA PARCIAL
Xarxa viaria VV Viari vianants 2829,12m² 3237,15m² PK Aparcaments 1099,19m² V Vials 15831,89m² 16457,52m² 19760,2m² 23,27% 19694,67m² 23,19%Zona verda (6)Pública 8799,28m² 10,36% 8799,28m² 10,36%Equipament 7A 23277,00m² 27,41% D0 23277,00m² 27,41%Equipament Tècnic 7 65,53m² 0,08% Infr. Serveis tècnics C1 65,53m² 0,08% Total espais públics 51902,01m² 61,12% 51836,48m² 61,04% Zona residencial ZR1 Plurifamiliar 13711,78m² ZR2 Unifamiliar 19365,48m² Total residencial ZR 33011,72m² 38,88% 33077,26m² 38,96% Total Pla Parcial 84913,73m² 100,00% 84913,73m² 100,00%
15
9.8 Modificació articles NNUU del PP.
En tractar-se de una modificació de un Pla Parcial ja aprovat les normes urbanístiques tenen la mateixa estructura i articulat que les del Pla Parcial original, encara que es modifica el contingut d’alguns articles.
Es reprodueixen íntegrament, a continuació, el text de la proposta de les normes modificades.
Sitges, 19 de maig del 2.006.
Els Arquitectes
Ramon Martí Puzo Antoni Miralles Guilló
16
NORMES URBANÍSTIQUES
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)
17
NORMES URBANÍSTIQUES MODIFICACIÓ DE PLA PARCIAL.
CAPITOL I.-DISPOSICIONS DE CARACTER GENERAL
Art. 1.- Definició i límits del Pla Parcial.
El Pla Parcial de Ca l'Antoniet de Sitges constitueix l'instrument d’ordenació urbanística en sòl urbanitzable del sector Ca l'Antoniet amb el número d'ordre PPU3 del municipi de Sitges que comprèn els documents gràfics normatius que conte el propi Pla Parcial. Concretament, els límits de l'esmentat sector són els que figuren en els plànols com a àmbit del Pla Parcial.
Art. 2.- Marc legal.
El Pla Parcial es va redactar i s’ha d'executar-se d'acord amb l'ordenament del Decret Legislatiu 1/1990 del 12 de juliol de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística així com de la Llei 8/1990 de 25 de juliol sobre Reforma del Règim Urbanístic i Valoracions del sòl.
El Pla Parcial del Camí de Ca l’Antoniet va ésser aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de data 25 d’abril de 2001, publicat al DOG el dia 14 de Febrer de 2.002.
En desenvolupament de l'esmentat Pla Parcial es van aprovar els projectes de Compensació i de la primera fase de l'Urbanització. Les noves finques estan inscrites al Registre de la Propietat i les obres d'urbanització de la primera fase en curs d'execució.
La modificació de Pla Parcial, correspon a la figura de planejament de modificació de Pla Parcial, sense modificació dels aprofitaments, de l’edificabilitat ni del número d’habitatges, d’acord amb el contingut de l’article 94 del DL 1/2005, del 26 de Text refós de la Llei d’Urbanisme, vigent a Catalunya en matèria urbanística.
La present Modificació de Pla Parcial desenvolupa les determinacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sitges, les quals regulen totes les determinacions urbanístiques que, pel seu caràcter, no restin explicitades per aquest Pla Parcial. Aquesta Modificació conté la transcripció dels pactes continguts al Conveni urbanístic de 26 de Juliol de 2002.
Art. 3.- Contingut del Pla Parcial.
1.L’abast normatiu d’aquest Pla Parcial deriva del contingut dels següents documents:
- Les presents normes urbanístiques. - Plànols nº 08 i 09, de zonificació i d'ordenació.
2. Els documents del Pla Parcial que tenen caràcter complementari o informatiu: - Resta de plànols.
18
Art. 4.- Regles d’interpretació. 1.- Les determinacions del Pla Parcial s’interpreten d’acord amb les finalitats expressades a la Memòria.
2.- En els casos de dubte o imprecisió entre determinacions siguin gràfiques o escrites, prevaldrà la més favorable a la mencionada edificabilitat i a la major dotació d’espai públic.
CAPITOL II.- DESENVOLUPAMENT, GESTIO I EXECUCIO DEL PLA PARCIAL
Art. 5.- Competència
1. El desenvolupament d’aquest Pla Parcial correspon en primer terme a la iniciativa privada sense perjudici de les atribucions que pertanyen a l’Ajuntament, a la Generalitat de Catalunya i altres Administracions i Organismes Públics en l’àmbit de les seves exclusives competències.
2. L’Ajuntament promourà i facilitarà la participació conjuntada de tots aquest Organismes en el desenvolupament de les previsions del Pla Parcial segons estableixen les Lleis Urbanístiques i aquestes pròpies Normes.
Art. 6.- Execució del Pla Parcial
1. L’execució del Pla Parcial es realitzarà en un únic Polígon d’Actuació que abastarà tot l’àmbit del Pla Parcial i que es desenvoluparà tal com determina la legislació urbanística aplicable, mitjançant el sistema d’actuació de compensació.
2. L’actuació de l’Administració facultada per les lleis en relació al desenvolupament es farà d’acord amb el Pla d’Etapes descrit en la memòria, que contempla dues Fases en l’execució de l’urbanització. L’execució de la primera fase correspon a la Junta de Compensació i la segona fase, amb un cost estimat inferior al 10% del total, correspon a l’Ajuntament.
3. El Projecte d’urbanització, preceptiu pel desenvolupament del Pla Parcial, es desenvoluparà en dues fases independents, d’acord amb el Pla d’Etapes esmentat. Les obres s'executaràn, i es recepcionaràn seguint el mateix Pla d'Etapes, en dues fases. Les corresponents a la primera fase corresponen al projecte aprovat.
4. Amb la recepció de les obres de la primera fase s'acompliràn els compromisos d'urbanització de la Junta de Compensació. La recepció de les mateixes facultarà a la Junta a transformar-se en Entitat Urbanística de Conservació d'acord amb l'article 44 dels seus Estatuts.
5. La concessió de llicencies d’edificació restarà condicionada al compliment del compromís de contribuir en la part que correspongui a les càrregues d’urbanització.
6. L’aprofitament urbanístic del Polígon d’Actuació que desenvolupa el Pla Parcial deriva de l’aplicació dels paràmetres edificatoris previstos per cada una de els zones i detallats en els articles següents.
19
7. El 10 % de l’aprofitament mitja correspon a l’aprofitament global de les parcel·les 4, 28 i 29 assenyalades en el plànol 05 i 06 que constitueix el sòl de cessió als efectes del que determina la legislació urbanística aplicable.
CAPITOL III.- REGIM DEL SOL
Art. 7.- Divisió en zones
1. Aquest Pla Parcial, ateses les preexistències i els objectius a assolir expressats en la Memòria, concreta l’ordenació física detallada del sòl de l’àmbit que abasta mitjançant la seva divisió, en dos tipus segons el seu destí.
Zones de destí públic:
- Xarxa viària (clau 5) o Subzona vial (clau V). o Subzona vianants (clau VV)
- Parcs urbans (clau 6) - Equipaments (clau D0) - Infrastructures de Serveis Tècnics (clau C1)
Zones de destí privat:
- Zona Residencial. Clau ZR o Subzona plurifamiliar. Clau ZR1. o Subzona unifamiliar. Clau ZR2.
2. Per a cadascuna de les zones es determinen unes condicions d’edificació que venen expressades detalladament en el Capítol IV d’aquestes normes.
Art.8- Regulació de l’edificació
1. La regulació de l’edificació i ús de les zones del Pla Parcial queda fixada amb el que estableixen aquestes Normes Urbanístiques. En allò que no estigui expressament regulat per aquestes Normes serà d’aplicació les Normes del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
CAPITOL IV.- REGLAMENTACIÓ DETALLADA DE LES ZONES
ZONA XARXA VIARIA
Art. 9. -Definició, usos i condicions d’execució de la urbanització.
1. Comprèn el sòl de destí públic per a l’ús viari. 2. Les seccions dels carrers i tractament dels espais públics que es determinen en els
plànols, encara que recullen les realment executades ja siguin per prescripció del 20
projecte d’urbanització o d’acord amb les previsions de ordenació del POUM i de la zona d’equipaments públics, es consideren indicatives.
3. S’estableixen dues categories de xarxa viària, al destinada de caràcter i ús total per a la circulació rodada i la destinada a pas de vianants amb circulació restringida als usuaris de la zona per l'accés als aparcaments dels edificis d'habitatge.
ZONA PARCS URBANS
Art. 11.- Definició, usos i condicions d’execució de la urbanització.
1.-Comprèn el sòl de destí públic per a l’ús d’esbarjo d’acord amb les previsions de la legislació urbanística aplicable.
2.-L’Ajuntament determinarà el tractament de la urbanització en concret de la zona en harmonia amb la resta del Camí de Capellans.
ZONA EQUIPAMENT PÚBLIC
Art. 12.- Definició, usos i condicions d’execució de la urbanització.
1.-Comprèn el sól de destí públic alliberat per admetre edificis d’equipament d’acord amb les previsions de la legislació urbanística aplicable, així com per a l'implantació dels equipaments tècnics, més específicament de la xarxa elèctrica i d’enllumenat públic.
2.-L’Ajuntament determinarà el tractament d’urbanització concret de la zona.
3.-En el projecte d’urbanització de la zona caldrà preveure les escomeses necessàries de tots els serveis en relació a la possible edificació futura.Totes les xarxes de serveis que utilitzin la zona seran soterrades.
4.-L’edificació de la zona s’acollirà a la norma fixada d’equipaments en zona d’edificació i en ciutat jardí que preveu una parcel·la mínima de 2000m², en la zona de ciutat jardí semiintensiva (clau 15 tipus el Vinyet) i un coeficient de 0.8m² sostre/m² sòl i una alçada reguladora màxima, igual o inferior a 10mts corresponents a planta baixa i dues plantes pis. L’ocupació màxima per planta baixa serà del 40% i del 30% en la planta pis, les separacions seran de: -10 metres a carrer -3 metres a partions laterals
Donada la situació puntual de l’equipament, mitjançant Pla Especial o Estudi de Detall es podran establir paràmetres edificatoris diferents dels establerts en els paràgrafs anteriors.
Art. 13.- Implantacio d’equipaments tècnics.
21
Les ocupacions , la alçada i sostre de les edificacions d’equipament tècnic s’ajustaran a les necessitats intrínseques d’aquestes, d’acord amb la necessària funcionalitat que els es exigible i a la normativa reguladora especifica que els sigui d’aplicació.
ZONA RESIDENCIAL.Clau ZR.
Art. 14.- Definició Comprèn el sòl de destí privat previst per l’ús d’habitatges, ja sigui de caràcter plurifamiliar, subzona ZR1, com unifamiliar en filera, subzona ZR2, i els espais lliures annexes complementaris a la seva ordenació, assenyalats, aquest darrers, com a zones verdes privades (VP) segons la nomenclatura dels plànols.
Art. 15.- Parcel·lació.
Les parcel·les edificables són les assenyalades en el quadre següent, que coincideixen amb les finques resultants del Projecte de Compensació. Han de mantenir el seu caràcter indivisible, caldrà per tant mancomunar els espais lliures privats. Cada parcel·la constituirà la mínima unitat edificable que s’ha sotmetre a la corresponent llicència municipal d’edificació dins la coherència d’un projecte unitari.
Nº FINCA Superfície edificabilitat(m²) Nº d'habitatges ZR1 Plurifamiliar 1 1547,63 1920,00 18
2 1232,45 1920,00 18 3 1750,25 1600,00 15 4 1069,45 1600,00 15 5 1356,78 1920,00 18 6 1322,13 1920,00 18 7 1262,35 1920,00 18 8 577,17 960,00 9 9 577,17 960,00 9 10 889,29 1280,00 12
ZR2 Unifamiliar 11 2127,11 1864,50 11 12 158,19 169,50 1 13 2580,76 1864,50 11 14 1872,13 1695,00 10 15 318,74 339,00 2 16 316,40 339,00 2 17 158,20 169,50 1 18 158,20 169,50 1 19 319,66 339,00 2 20 1414,73 1356,00 8 21 456,28 339,00 2 22 1714,87 1186,50 7 23 502,60 339,00 2 24 2030,24 1356,00 8 25 169,62 169,50 1
22
26 1240,25 678,00 4 27 1985,71 1525,50 9 28 1380,79 847,50 5 29 857,48 847,50 5 30 173,76 169,50 1 31 1556,87 1017,00 6
TOTAL 33077,25 32780,50 249
Art. 16.- Tipus d’ordenació.
Edificació volumètrica específica en configuració flexible.
Art. 17.- Paràmetres reguladors i condicions referents a l’ordenació de l’edificació.
S’estableixen els següents paràmetres reguladors i condicions a l’ordenació de l’edificació:
Número màxim d’habitatges:
Es el paràmetre bàsic d’ordenació de cada parcel·la que reflexa el repartiment de l’aprofitament urbanístic realitzat pel Projecte de Compensació aprovat. El número màxim d’habitatges assignat a cada parcel·la és el que consta en el Quadre de l’article 15 d'aquestes normes.
Edificabilitat
L’edificabilitat màxima per parcel·la es el resultat de multiplicar el número màxim d’habitatges de cada parcel·la per els m² que corresponen per habitatge, que depenent de la subzona en la que es trobi la parcel·la, té el següent valor :
ZR1 Subzona plurifamiliar: 320,00 m²/3 hab. ZR2 Subzona unifamiliar: 169,5 m²/hab.
Els valors de l’edificabilitat assignats a cada parcel·la estan relacionats en el Quadre de l’article 15 de les Normes Urbanístiques.
Ocupació màxima de l’edificació:
El perímetre regulador determina les àrees on es pot desenvolupar l’ocupació màxima de l’edificació a dins de la parcel·la edificable. Totes les plantes de l’edificació, hauran d’estar dins d’aquesta figura poligonal. Només podran excedir els límits d’aquest perímetre els cossos volats oberts fins a un vol màxim d’un metre i vint centímetres, 1,20 metres.
L’ocupació de la planta soterrani podrà excedir el perímetre regulador per allotjar els espais necessaris per accessos a l’aparcament des del carrer. El sostre de la planta soterrani no podrà estar mai més d’un metre per damunt del terreny exterior definitiu.
Espai lliure de parcel·la:
23
És l'espai lliure d'edificació conseqüència d'aplicar les regles relatives a l'ocupació màxima i a les reculades a les llindes. No tindrà altre aprofitament que el corresponent a espais lliures (jardins, jocs,..).
Les parts assenyalades en el plànol 9 com a verd privat mantindran el seu caràcter d'element comú de la parcel·la, no es podran compartimentar, ni assignar per a ús privatiu d'alguns dels habitatges de la parcel·la. En aquests jardins comunitaris es podran construir piscines en superfície i els seus serveis, en soterrani. La ocupació màxima d'aquests elements, piscina i serveis, no podrà superar el 30% de la superfície del jardí comunitari.
La resta d'espais lliures es podrà compartimentar mitjançant tanques i assignar als habitatges de planta baixa.
Alçada reguladora màxima:
L’alçada reguladora màxima es de 9,50 m., presa des de el nivell de paviment de planta baixa. El número màxim de plantes sobre rasant es de tres, en totes les zones i subzones d’habitatges.
La cota de referència de planta baixa és la cota de paviment acabat de planta baixa. La cota assignada a cada galga d’edificació, en el plànol d’ordenació de l’edificació, es la cota més alta a la que es pot situar el paviment de planta baixa. El valor d’aquesta cota s’ha establert, en cada cas, ponderant el nivell del terreny natural de tal manera que el resultat de l’ordenació respongui a les característiques bàsiques de la topografia natural de l’indret. El nivell del paviment de planta baixa no podrà estar mai més de un metre per sobre del nivell del terreny exterior definitiu.
Separacions a llindars:
El perímetre regulador determina l’ocupació màxima de l’edificació a dins de la parcel·la edificable. No obstant, quan les edificacions que corresponguin a dues parcel·les veïnes estinguin dins del mateix polígon regulador es contemplen diverses opcions:
ZR1: Si les parcel·les s’edifiquen alhora d’acord en un sòl projecte d’edificació conjunt no cal separar les edificacions de les parcel·les contigües i l’edificació es pot realitzar dins dels límits del perímetre regulador . Si s’edifiquen per separat cada edificació es recularà un mínim de tres metres del llindar amb la parcel·la veïna, en totes les plantes, llevat de la planta soterrani.
ZR2: Si dues parcel·les s’edifiquen alhora d’acord en un sòl projecte d’edificació conjunt no cal separar les edificacions de les parcel·les contigües i l’edificació es pot realitzar dins dels límits del perímetre regulador. Si no s’edifiquen alhora l’edificació, per damunt de la planta soterrani, a cada parcel·la es pot realitzar de dues maneres diferents:
a. Edificacions separades: S’han de recular un mínim de dos metres del llindar de la parcel·la.
b. Edificacions adossades: En els àmbits assenyalats en els plànols d'ordenació, les edificacions s'han d'ajustar obligatòriament a una secció reguladora, situant el paviment de planta baixa a la cota de referència de planta baixa.
24
Aquesta secció reguladora comprèn dues plantes, baixa i primera, de 12 metres de fondària i una planta segona de 6 metres de fondària, comptats a partir de la alineació obligatòria. En l'esmentat àmbit no s'admeten cossos volats tancats, ni reculades de l'edificació.
Alineació obligatòria:
Es l'alineació que obligatòriament han d'adoptar les façanes dels edificis en el lloc indicat en els plànols d'ordenació. S'admeten reculades de l'alineació obligatòria que no representin més de un 30% de la longitud de la façana. Només podran excedir els límits d’aquest perímetre els cossos volats oberts fins a un vol màxim d’un metre i vint centímetres, 1,20 metres, i les construccions auxiliars.
Art. 18.- Condicionants estètics dels edificis. Les cobertes seran planes, inclinades o mixtes. A sobre la coberta només s'admetran elements tècnics de instal·lacions pròpies de l'edifici i els badalots d'accés a la coberta. Es prohibeixen les cobertes de pissarra o formigó de tons similars i també les que ultrapassin el 30 % de pendent.
En les cobertes inclinades, l'alçada màxima del carener no serà mai superior a un metre cinquanta centímetres per damunt de l'alçada reguladora màxima. L'espai sotacoberta es podrà incorporar a la planta segona i no permetrà generar mai un espai habitable que doni lloc a una planta més que les permeses sobre rasant.
En les cobertes planes les baranes a façana i tanques entre cobertes veïnes, no tindran una alçada superior un metre per damunt del paviment acabat de la coberta. Aquestes baranes podran ser massisses fins a quaranta centímetres i la resta fins a 60 cm. calades.
ZR1: Els badalots estaran reculats un mínim de un metre respecte al pla de façana de l'edifici. Els elements tècnics de les instal·lacions, aniran protegits de vistes, integrats en la composició de l'edifici i en cap cas tindran una alçada que superi en més de dos metres l'alçada reguladora màxima, ni superin un volum virtual format per un seguit de plans inclinats amb un pendent de un 30%, l'arrencada dels quals segueixi una línia horitzontal, situada un metre pel damunt del perímetre de la coberta.
ZR2: A sobre la coberta només s'admetran elements tècnics de instal·lacions pròpies de l'edifici i els badalots d'accés a la coberta, que en cap cas tindran una alçada que superi en més de un metre i cinquanta centímetres l'alçada reguladora màxima.
Art. 19.- Construccions auxiliars
S'admeten en les àrees enjardinades les construccions obertes, sense sostre ni tancaments destinades a equipaments de jardí com pèrgoles i barbacoes essent l’ocupació màxima permesa del 5% de la superfície de la parcel·la i una alçada màxima que no serà superior a 3,0 m. per damunt de la cota del nivell exterior definitiu.
Art. 20.- Tanques
Seran continues i de disseny unitari per a cada parcel·la. L’obra de fabrica tindrà una alçada màxima de 1.20 m., comptat a partir del nivell exterior definitiu, que es podrà
25
complementar amb elements vegetals que poden incorporar una tanca calada, fins a una alçada màxima de 2,20 m.. Les tanques a carrer estaran acabades amb pedra natural i les alçades s'amidaran des de la rasant del carrer en cada punt. En el disseny de les tanques es pot incorporar els armaris de comptadors i de connexió de serveis dels edificis. En el cas que les tanques de parcel·la, a vial, i a espai verd comunitari, continguin terres dels jardins de les plantes baixes, les tanques poden ser opaques i les terres es poden situar fins a una alçada de 2,20 m. per sobre de la rasant del carrer o de l'espai verd comunitari. En aquest cas podran disposar de una tanca calada o vegetal suplementària de un metre i vint centímetres d’alçada.
Art. 21.- Previsions d’aparcament de caràcter privat dins de cada parcel·la Resultarà igual al nombre d’habitatges en la tipologia plurifamiliar i al nombre d’habitatges multiplicat per dos en el cas de la tipologia unifamiliar.
Art. 22.- Tractament dels espais lliures
1.-Els espais que quedin lliures per l’aplicació del percentatge d’ocupació de la parcel·la per l’edificació, caldrà que tinguin la consideració d’espais de lleure enjardinats amb una plantació promig d’un arbre cada 50m² de zona lliure. Els arbres seran preferentment pins de l’espècie pròpia d’ aquest tram de litoral. Si els edificis tenen plantes soterrades els aparcament s’ubicaran obligatòriament en dites plantes. Només serà permès l’ús d’aparcament en espais lliures de parcel·la si es preveuen un nombre de places superiors a les que permetin dites plantes ja sigui per previsió voluntària o obligatòria per aplicació d’aquestes Normes.
2.-Els elements de protecció dels aparcaments que pel seu caràcter no tinguin la consideració d’edificis i que per tant no els sigui d’aplicació l’article 17 hauran de tenir el caràcter d’ombrades vegetals compatibles amb el caràcter enjardinat dels espais.
Art. 23.- Usos admesos:
a) Habitatges. b) Despatxos de professionals vinculats amb l’habitatge.
Sitges, 19 de maig del 2.006.
Els Arquitectes
Ramon Martí Puzo Antoni Miralles Guilló
26
ESTUDI ECONÒMIC FINANCER
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)
27
ESTUDI ECONÒMIC FINANCER
Les obres d'urbanització de la primera fase estan en un avançat estat d'execució.El cost estimat de les mateixes, a dia d'avui, respon al següent detall per capítols:
PRESSUPOST URBANITZACIÓ PRIMERA FASE
1 Treballs previs i demolicions 68.174,20 3,80 2 Moviment de terres 123.220,99 6,87 3 Pavimentació 636.270,99 35,49 4 Clavegueram 306.799,03 17,11 5 Xarxa d'aigua potable i reg 67.773,84 3,78 6 Xarxa de gas 27.708,08 1,55 7 Xarxa de telefonia 58.161,42 3,24 8 Xarxa elèctrica de baixa tensió 10.965,02 0,61 9 Xarxa elèctrica de mitja tensió 15.766,72 0,88
10 Enllumenat públic 266.049,42 14,84 11 Jardineria 19.287,50 1,08 12 Mobiliari urbà , senyalització i acabats 30.037,51 1,68 13 Mur de les escoles 124.735,76 6,96 14 Seguretat 37.815,13 2,11 PEM. Contracte d'obres 1.792.766 100,00 PEM. Ampliació de projecte 361.345 20,16 PEM. Total Urbanització 2.154.110 120,16 Despeses generals 0,13 280.034,32 0,13 Benefici industrial 0,06 129.246,61 0,06 TOTAL CONTRACTE 2.563.391,09 IVA 16% 0,16 410.142,57 0,16 TOTAL IVA INCLÓS 2.973.533,66
Resta pendent d'executar la segona fase amb un cost estimat inferior al 10% del total
Sitges, 19 de maig del 2.006.
Els Arquitectes
Ramon Martí Puzo Antoni Miralles Guilló
28
PLA D’ETAPES
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)
29
PLA D’ETAPES
Es consideren dues etapes en la execució de les obres d'urbanització.
1. La primera etapa correspon a l'execució de les obres d'urbanització que no estan afectades per les noves determinacions viàries del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i que es poden executar seguint les determinacions del Pla Parcial, per ser ambdues coincidents.
Aquestes obres d'urbanització estan compreses en el Projecte d'Urbanització aprovat definitivament per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de 2 de novembre de 2004, publicat al BOP nu. 294 de 8 de desembre del 2004. Aquestes obres estan en curs d'execució i el seu cost es a càrrec de la Junta de Compensació del Pla Parcial. La recepció de les mateixes facultarà a la Junta a transformar-se en Entitat Urbanística de Conservació d'acord amb l'article 44 dels Estatuts de la Junta de Compensació.
2. La segona etapa comprèn l'execució de les obres d'urbanització que estan afectades per les noves determinacions viàries del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i que no es podien executar seguint les determinacions del Pla Parcial. Aquesta segona fase serà objecte de un nou projecte d’urbanització específic, que abastarà l'àmbit que requereixi la implementació de la solució viària a executar i el seu cost d’urbanització serà a càrrec de l’Ajuntament.
El cost del projecte i de l'execució d'aquestes obres, que s'estima en un 10%, del cost de les obres d'urbanització de tot el sector, es a càrrec de l'Ajuntament de Sitges.
Sitges, 19 de maig del 2.006.
Els Arquitectes
Ramon Martí Puzo Antoni Miralles Guilló
30
ANNEX I
INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES CORRESPONENTS AL PROJECTE I OBRES D’URBANITZACIÓ (EN EXECUCIÓ)
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)
31
ANNEX II
INFORME AMBIENTAL
MODIFICACIO DEL PLA PARCIAL "CAMÍ DE CA L'ANTONIET" SITGES (BARCELONA)