modificació de les normes urbanístiques del pgm per ?· normes per als patis mancomunats. 3. els...

Download Modificació de les Normes Urbanístiques del PGM per ?· Normes per als patis mancomunats. 3. Els propietaris…

Post on 06-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Pg. 266

    6. a. Als aparcaments de ms de cent places per a autombils, lAjuntament podr exigir que sincrementi el nombre daccessos sobre els mnims previstos a les or-denances per tal de millorar les seves condicions de seguretat i reduir la incidncia en el trnsit rodat dels vials immediats.

    b. (sensemodificaci)

    Disposici Addicional

    3. Lapartat 1 de larticle 298 substitueix i deixa sense efecte a la ciutat de Barcelona larticle 104 de les Ordenances metropolitanes dedificaci.

    ModificacidelesNormesUrbanstiquesdelPGMperalordenacideledi-ficaci allada, de Barcelona. Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC nm. 4277 de 10/12/04)

    Annex Articulat

    Article 249. Ocupaci mxima de parcella (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Locupaci mxima de parcella que podr ser edificada s lestablerta a les normes apli-cables a la zona. Locupaci es mesurar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de ledificaci, sigui sota o sobre rasant, inclosos els cossos sortints.

    Els percentatges docupaci mxima establerts per a les diferents zones saplicaran

    sobre la parcella o porci daquesta qualificada com a zona edificable.

    2. Locupaci del subsl amb soterranis resultants de rebaixos, anivellacions, terraple-naments o excavacions, sha dajustar a les determinacions segents:

    a. A les subzones unifamiliars locupaci dels soterranis no podr depassar la mxima permesa de la parcella, i aquests no podran envair les faixes de separaci a les llindes de la parcella, llevat que es tracti de la part que serveix per donar accs des de lexterior de la parcella. Amb aquesta finalitat podr incrementar-se locu-paci mxima fins a un 5 per 100 de la superfcie de la parcella.

    b. A les zones plurifamiliars locupaci dels soterranis, per a tots els conceptes, ser lestablerta a la regulaci de cada zona ms un 10 per 100 de la superfcie de la parcella. Aquest increment podr situar-se lliurement a la parcella, incls a les faixes de separaci a les llindes, sempre que es justifiqui aquesta soluci en un projecte de condicionament de la seva coberta com a part integrant del sl lliure dedificaci.

    3. La superfcie de la rampa daccs als usos admesos als soterranis, computar a efectes docupaci quan la cota del seu paviment se situ 2,50 m. per sota de la cota daplicaci de lalada reguladora, encara que estigui descoberta.

  • Pg. 267

    Article 250. Sl lliure dedificaci (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Els terrenys que quedessin lliures dedificaci per aplicaci de la regla sobre ocupaci mxima de parcella, no podran ser objecte, en superfcie, dun altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de ledificaci o edificacions aixecades a la parcella o parcelles.

    En aquests sadmeten els elements ornamentals compatibles amb el seu carcter enjardinat, o els funcionals vinculats a usos propis dels jardins que no suposin volums tancats, com les barbacoes, terrasses, prgoles o anlegs.

    Tamb sadmetr la installaci de piscines i pistes esportives sempre i quan, en ambds casos, es tracti dinstallacions al descobert, les quals podran situar-se lliu-rement a la parcella, excepte a la franja lliure dedificaci adjacent a les alineacions de vial, i sempre separades un mnim dun metre de la resta de llindes. No podran ultra-passar la cota del terreny definitiu, configurat dacord amb lestablert a larticle 255, i no computaran a efectes del percentatge mxim docupaci establert a cada zona.

    Els elements ornamentals i els funcionals vinculats a usos propis dels jardins, i les installacions associades a les piscines i pistes esportives descobertes, com: pals de bandera, bculs dilluminaci, xarxes i tancaments no opacs de protecci, trampolins o similars, no poden ultrapassar una alada mxima de 4 m. sobre el terreny definitiu, sense superar un dedre de 45 traat a partir de lalada mxima permesa per a les tanques opaques a les llindes de la parcella.

    2. Els propietaris de dues o ms parcelles contiges podran establir la mancomunitat daquests espais lliures, amb subjecci als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats.

    3. Els propietaris podran cedir gratutament al municipi aquests sls, cosa que com-portar per al municipi el deure de conservar-los dacord amb les normes sobre jardins pblics, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons dinters pblic, social o comunitari. En el seu defecte es podr establir una entitat de conser-vaci per al seu manteniment.

    Article 252. Separacions mnimes (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    Les separacions mnimes de ledificaci o edificacions principals a la faana de la via pblica, al fons de la parcella, a les llindes laterals i entre edificacions duna mateixa parcella, sn les establertes en cada cas en aquestes Normes.

    Aquestes separacions sn distncies mnimes a les quals poden situar-se ledificaci i els seus cossos sortints. Es defineixen per la distncia menor fins als plans o super-fcies reglades verticals, la directriu de les quals s la llinda de cada parcella, dels dos punts de cada cos dedificaci, inclosos els cossos sortints. A determinades zones es fixen valors mnims absoluts.

    La separaci entre dos cossos dedificaci independents, situats dins duna mateixa parcella, es regula per la distncia mnima que hi ha entre cada edificaci i els cossos

  • Pg. 268

    dedificaci propers que estan construts i que siguin els ms alts. Aix mateix sesta-bleixen valors mnims a aquestes separacions dalgunes zones.

    Article 253. Construccions auxiliars (daplicacialmunicipideBarcelonaexclusivament)

    1. Es permet en aquest tipus dordenaci la construcci dedificacions o cossos dedi-ficaci auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinaci diferent de la de les dependncies que formin part del programa funcional bsic dels usos admesos, com ara, porteria, garatge particular, locals per a la guarda o dipsit de material de jardi-neria, piscines cobertes, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda, i daltres anlegs.

    2. La construcci dedificacions auxiliars sha dajustar al que estableix la regulaci de cada zona, i si escau, al que disposa el Pla general o el Pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupaci en planta baixa, alada mxima i separacions mnimes a les llindes de parcella.

    3. Les construccions auxiliars han de respectar els lmits mxims docupaci dins del percentatge mxim docupaci de parcella, edificabilitat i alada establertes per a les diferents zones.

    Les construccions auxiliars sobre rasant no podran envair les franges de separaci a les llindes de parcella. Quan es tracti de construccions auxiliars resultants de substi-tucions de terres rebaixades, saplicar el disposat per als soterranis a larticle 249.2. Excepcionalment es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcelles contiges, adossades a alguna de les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials. El carcter aparionat daquestes construccions auxiliars sha destablir per escriptura pblica.

    Article 255. Adaptaci topogrfica i moviment de terres (daplicacialmunicipideBarcelo- naexclusivament)

    1. Als efectes del que determina larticle 251.1, tindr la consideraci de terreny natural, el terreny existent en el moment de sollicitar la llicncia dedificaci sempre i quan no hagi sofert modificacions.

    2. En el cas que hagi estat modificat, shauran de concretar la configuraci definitiva del terreny i les cotes dimplantaci de ledificaci a la llicncia urbanstica, dacord amb el que sestableix a larticle 180.5 de la Llei durbanisme i amb el mateix procediment que determina larticle 94 del reglament parcial daquesta Llei, incorporant la documentaci necessria que permeti valorar limpacte de la proposta sobre el seu entorn.

    3. Quan la parcella no presenti una bona integraci en lentorn consolidat tot i no haver sofert modificacions, la configuraci definitiva del terreny i les cotes dimplantaci de ledificaci shauran de concretar seguint el procediment establert al pargraf anterior.

    4. Per a les parcelles amb un terme mig de pendent superior al 30 per 100 regiran les reduccions del coeficient dedificabilitat perms, segents:

  • Pg. 269

    Pendents del 30 al 50 per 100, es redueix en un 20 per 100

    Pendents del 50 al 100 per 100, es redueix en un 40 per 100

    Pendents superiors al 100 per 100, seran inedificables

    A efectes exclusius de les reduccions esmentades, donat que el pendent dels terrenys no acostuma a ser uniforme, el clcul sefectuar de la forma segent:

    El pendent del terreny es calcular sempre perpendicularment a les corbes de nivell.

    Per calcular el terme mig, es prendran tantes seccions de la parcella com sigui necessari, per com a mnim dues per les llindes i una pel centre.

    El pendent samidar en cada secci sobre una lnia terica obtinguda de la uni de les cotes del terreny natural en les llindes de la parcella.

    5. En cas danivellament del sl en terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions segents:

    1. Les plataformes danivellament i els murs de contenci de terres junt a les llindes no podran situar-se a ms d1,50 m. per sobre o a ms de 2,20 m. per sota de la cota natural de la llinda.

    2. Les plataformes danivellament en linterior de parcella (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alada:base), traats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles a les llindes. Els murs interiors de contenci de terra no podran depassar, en la part vista, una alada de 3,70 m.

    Article 342. Condicions