Club de lectura MMB

Dissabte 24 de gener de 2015

17:30h Biblioteca MMB

2

FUNCIONAMENT CLUB DE LECTURA -Espai de lectura i col·loqui- El club de lectura de la Biblioteca MMB està constituït per un grup de persones interessades en la lectura i la conversa de temes marítims. Els objectius principals del club són: • Fomentar l’hàbit de lectura de temes marítims i la reflexió crítica • Crear un punt de trobada per a les persones interessades en la lectura • Obrir un espai de diàleg • Promoure l’ús de la Biblioteca de l’MMB La sessió del club de lectura del proper 24 de gener consistirà en debatre la lectura proposada, i votada entre els seus membres, amb l’ajuda dels materials de suport que trobareu en aquest dossier i els que cadascú cerqui. Per tal d’aconseguir un bon funcionament del club i una sessió enriquidora es recomana: -Respectar les opinions -Respectar el torn de paraula -Exposar les idees de forma sintètica La coordinadora dirigirà les intervencions dels participants i senyalitzarà el tancament de la sessió del club. Desitgem que tingueu una bona lectura i gaudiu de la sessió de col·loqui. Per a qualsevol suggeriment o dubte podeu posar-vos en contacte amb la Biblioteca de l’MMB trucant al 93 342 99 20 o enviant un correu electrònic a busquetsfr@diba.cat Museu Marítim de Barcelona

Area de Gestió de Col·leccions

i Coneixement. Biblioteca

T. 93 342 99 20 ext 122

Catàleg Biblioteca MMB

3

Biografia Herman Melville (Nova York, 1819-1891) Fou primer mariner que escriptor.

Nasqué en una família benestant però en morir el seu pare l’agost de 1819, amb 12 anys, va perdre la seguretat de la vida burgesa i es veié obligat a treballar per mantenir la família. Provà diversos oficis fins que als dinou anys es va embarcar en el mercant St Lawrence rumb a Liverpool com a mosso de cabina. A bord era un estrany, la tripulació es burlava de les seves maneres burgeses, roba elegant i de la seva total ignorància de la vida marinera. En aquell ambient trobà consol en l’oceà. Navegant entre la boira de Terranova va sentir els sospirs de les balenes.

Quan tornà a Nova York va descobrir que res havia canviat excepte ell. Va reprendre la feina a l’escola, va fer un viatge a l’oest americà però al cap de poc, 1841, es va tornar a embarcar com a mariner de primera aquest cop en un balener, l’Acushnet, cap al Pacífic. Les condicions de vida eren molt dures i quan portava un any i mig de viatge desertà a Nuku Hiva, illes Marqueses, on sobrevisqué entre antropòfags. Més endavant va ser empresonat a Tahití, durant dos mesos, per un motí en el balener australià Lucy Ann. Tornà a embarcar en un un altre balener, el Charles and Henry. Melville va poder sentir relats i supersticions dels vells pescadors de balenes.

Després de 5 mesos de caça arribà a Hawaii on s’allistà com a soldat ras a bord de la fragata United States, la disciplina a bord d’un vaixell de guerra amb 480 homes encara era més dura. En 14 mesos va ser testimoni de 163 pallisses.

L’octubre de 1844 arribà a Boston i només s’embarcarà en algun altre viatge com a passatger. Totes les experiències viscudes i les conclusions sobre la naturalesa humana a les quals va arribar seran el combustible per a la seva obra literària.

No podia viure exclusivament de la literatura, la majoria de les seves obres no van ser ben acollides i va haver de treballar d’agent de duanes durant 19 anys. El públic no estava preparat per a obres complexes i pessimistes. Els Estats Units s’estaven formant, consolidant i triomfava el desig d’històries optimistes i positives.

Melville, en canvi, cada cop estava més trist i melancòlic, es va refugiar en la poesia que escrivia a qualsevol paper i d’amagat. Morí als 72 anys, d’un atac de cor, sense veure l’èxit que 30 anys més tard assoliria la seva gran obra, Moby Dick. A l’interior de l’escriptori de Melville hi havia una placa amb la frase: “Roman fidel als teus somnis de juventud”

La redemció literària de Melville començà amb la publicació el 1921 de la biografia Herman Melville: Mariner and Mystic escrita per Raymond Weaver. Es vàren començar a editar les seves obres i Moby Dick de sobte es convertí en un clàssic de la literatura universal. La població ja estava preparada per a aquell tipus de literatura.. La primera versió completa castellana no va ser publicada fins al 1943. La traducció al català feta per M. Antònia Oliver és del 1984 i va rebre el Premi de traducció de la Generalitat de Catalunya. Context: Melville va viure en una època a cavall entre la societat agrícola i la industrial. La guerra de Secessió (1861-1865) semblava imminent quan va publicar Moby Dick (1851). En un país en procés de formació, d’auto-reconeixement, jove, emprenedor i optimista que rebutjava actituds tràgiques i pessimistes. És per això que la seva obra no es va valorar. És per això que l’autor i la seva obra són considerats del segle XX.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX la caça de balenes es va convertir en la gran indústria internacional d’Estats Units. El tràfic d’esclaus i la caça de la balena coexistien com a dues indústries lucratives. La caça de la balena i l’esclavitud van ser expressió dels Estats Units d’abans de la guerra. L’explotació dels cetacis i els humans.

4

Les Obres: Les seves obres estan formades per les experiències viscudes juntament amb una acurada documentació fruit de les seves lectures de llibres de diverses biblioteques, inclosa la seva “I have swam through libraries “ (MD Cap. 32) -Typee: a pee at polynesian life (1846) De la seva estada per aquelles illes. Obtingué gran èxit. -Omoo (1847) Aventures entre caníbals i la seva estada a Tahití quan va desertar a Nuku Hiva, al llibre transcorren 4 mesos, ell hi va ser el juliol i agost de 1842 -Mardi (1848) El seu primer fracàs. Una novel·la marítima de més de 600 pàgines. De la seva experiència a bord del Charles and Henry -Redburn, his first voyage (1849) Crònica del seu primer viatge a Anglaterra a bord del St. Lawrence, com el fill d’un gentleman aprèn l’art de navegar -White Jacket (1850) recrea les seves vivències a bord del navili de guerra United States. -Moby Dick, or the whale (1851) - Pierre(1852) No és marítim, tracta el tema de la confusió i la transgressió sexual. - The Encantadas (1854) - Benito Cereno (1855) Sobre l’odi racial -Bartleby (1856) Tampoc és marítim sinó sobre la solitud a les grans ciutats -Batlle Pieces (1866) poemes - Clarel (1876) Sobre el seu viatge de peregrinatge a Terra Santa - John Marr and Other Sailors (1888) poemes -Weeds and Wildings poemes dedicats a la seva esposa -Billy Budd, sailor (1924) obra pòstuma. Tracta el conflicte entre els drets individuals i la seguretat de l’Estat. Moby Dick (1851) Llibre agrupat per capítols, amb títols molt explícits. Es pot llegir també fragmentadament i convida a la relectura. És un llibre avançat al seu temps i que encara no ha passat de moda. Les al·legories que representa les veiem encara cada dia als diaris (les actituds totalitàries, la manipulació del poderós, la lluita contra el culpable, la justificació de la violència cap l’enemic, el diferent) i a les obres de ficció (l’imperi lluitant contra el mal).

És la història d’un jove, un inventari enciclopèdic de fets i mites sobre les balenes, una barreja de filosofia, història natural, literatura, sentiments, obssessions, convivència, opinions.

El llibre no va ser entès per l’ortodòxia del seu temps. No té limitacions estructurals, és un llibre desordenat. Va anticipar el tipus d’escriptura moderna de la ment subconscient. L’estil és disgressiu, no successiu, la narrativa no està unificada. Comença amb una sèrie de cites bibliogràfiques curtes, en paraules d’avui en dia semblarien tuits, o missatges de mòbil. Barreja l’ironia, l’humor, el drama. Conté més d’un centenar de capítols. No dóna cap veritat com a absoluta, dubta de tot, fins hi tot dóna cabuda a la blasfèmia. Ens interroga sovint, ens obliga a replantejar-nos moltes coses, per exemple l’explotació dels ecosistemes.

Narrada en primera persona per un dels personatges protagonistes –Ismael- , és una narració coral perquè barreja el discurs d’oficials amb el parlar dels mariners analfabets. Antibelicista, multicultural, laica, global.

Novel·la profundament pessimista, apocalíptica sobre un destí tràgic mogut per forces sobrenaturals. La obsessió per trobar i caçar la balena, per venjar-se i que portarà a gairebé tota la tripulació al desastre, simbolitza una viatge a les regions més desconegudes de l’ànima humana.

5

La primera idea de Melville era escriure una novel·la d’aventures basada en certes llegendes de caçadors de catxalots, històries de trobades letals entre l’home i la balena que havia sentit durant els anys que havia estat embarcat. Va recórrer a les seves experiències com a balener i també va investigar altres relats sobre balenes enormes que havien atacat vaixells. Especialment el llibre El desastre del Essex. Va acabar sent una advertència a la humanitat sobre la seva maldat.

Durant la redacció de Moby Dick Melville es llevava a les 8 per portar el menjar als animals abans d’esmorzar ell. Després escrivia fins a dos quarts de tres de la tarda, l’avisava la seva dona Lizzie. No menjava res fins a les quatre o les cinc. Després d’estar una estona al camp passava el vespre pensatiu, aïllat, potser imaginant que era dalt d’un vaixell “Ara que el terra està cobert per la neu sento com si estigués al mar. Miro per la finestra com ho faria per l’ull de bou d’un vaixell. La meva habitació sembla la cabina d’un vaixell i per les nits, quan m’aixeco i sento udolar el vent quasi imagino que la casa porta massa veles desplegades i que seria millor pujar al terrat i plegar una mica la xemeneia”. La silueta nevada de Greylock, la muntanya que veia des de casa li recordava la balena blanca.

L’obra està dedicada a l’escriptor Nathaniel Hawthorne, escriptor amic de Melville, tenien converses filosòfiques. Va ser qui primer va llegir l’obra, arrel dels seus comentaris Melville va donar una nova direcció i una nova forma a la novel·la i afegí capítols, com per exemple els del pare Mapple. No es pot fer un seguiment de les revisions que va fer Melville perquè no es conserven ni el manuscrit ni anotacions de l’obra.

L’obra té un dels inicis de llibre més famosos: Digueu-me Ismael, això no vol dir que el seu nom sigui Ismael només diu que l’anomenem així. Hi ha qui diu que Call me Ishmael s’hauria de traduir com a Diga’m Ismael, ja que en anglès com que no hi ha distinció entre el tu i el vós quan es fa servir aquesta expressió vol dir parla’m de tu.

Melville és recordat sobretot per Moby Dick tot i que, ironies del destí, la seva mala acollida en vida va ser el que el va obligar a deixar de banda la literatura, va ser el seu abisme i ara és la seva glòria. Aquesta novel·la va ser per a Melville el seu Pequod

És un llibre tan documentat que es pot aprendre molt sobretot sobre de cetologia.

Temes La caça de la balena, la vida a bord, els costums, les supersticions, enciclopèdia sobre balenes, la possibilitat d’extinció de les balenes. El Pequod com a univers. L’obsessió que obliga a fer un viatge desesperat que porta a la destrucció a l’abisme. Estudi psicològic sobre la intransigència humana contra un destí irremeiable.

Al·legoria de la civilització enfront la barbàrie. El rol de l’autoritat, la demagògia del poder, el totalitarisme. La fatalitat.

També és un homenatge a la balena, misterioses i tendres, que combinen la bellesa i el misteri amb el poder i la força.

La duresa de la vida a bord d’un balener, explicada amb tot detall. Els períodes de frenètica activitat alternats amb d’altres d’inactivitat i oci. La coberta impregnada d’oli. Les condicions laborals. El llarg i perillós viatge.

6

Personatges Hi ha un munt de personatges, Melville dóna nombres diferents al llarg del llibre. Sovint deia que la tripulació eren 30 persones encara que es poden comptar i distingir 44 personatges diferents. Hi ha personatges que semblen tenir paper i que desapareixen de sobte com Peleg o Bulkington. Hi ha teories sobre el paral·lelisme entre els personatges i polítics contemporanis de Melville. El que sembla clar és que la història de la caça fatal recorda els senadors i jutges portant la nació americana a la guerra civil americana. El mar

En paraules de Melville un lloc de llibertat i terror. On es manifesta el destí i es posa a prova la voluntat. Acull monstres que destrueixen i que alhora bressolen el supervivent.

Ahab

Capità obsessionat, tossut, fanàtic, monomaníac. Busca venjança pel mal que li va fer la balena. No mostra cap empatia per ningú, només vol assolir el seu objectiu i està disposat a sacrificar-ho tot, fins i tot els seus homes per aconseguir-ho (una metàfora del poder). Ahab encarna la figura del dictador, sense escrúpols, un mesies polític. Tot individu que no odïi el que ell està convençut que és el seu enemic, la seva amenaça, esdevindrà també enemic seu. I si un no hi veu maldat el considera un ignorant i l’intenta convèncer amb demagògia. S’evoca la figura d’Ahab quan es parla de dirigents polítics obsessionats amb la guerra contra el terror.

És el prototip d’un home que fa de la venjança l’objectiu de la seva existència. La balena és la causa de tots els seus mals i com a culpable s’ha de fer el que sigui per destruir-la.

Ahab era el rei d’Israel maleït per adorar al pagà Déu del sol Baal (Reis, I, 16:29-33)

Nietzche afirmà: “Qui amb monstres lluita es converteix en monstre. Quan mires molt de temps a un abisme, l’abisme també mira dins teu”

L’any 1850 Melville va conèixer a Londres un ex mariner amb una sola cama que pidolava amb un cartell on hi havia descrit que havia perdut la cama víctima d’una balena.

La Balena Moby Dick

Història de l’home, la balena, la vida i la mort. L’animal més gran a cavall entre el món real i el llegendari enfront de l’home que ho arrisca tot.

Catxalot blanc, immens, destructor indestructible. Enemic d’Ahab. Símbol de la naturalesa instrument del destí, com els terratrèmols i altres fenòmens naturals que destrueixen l’home, habitant d’un espai poc conegut. Encarna els errors mortals de l’odi i la dominació. Als anys 40 es comparava la balena amb les bombes nuclears.

Melville la fa immortal, omniscient, persistent, més enllà de tota comprensió humana i de dimensió física, una divinitat.

7

Ismael

Alter ego de Melville. Serà el narrador que conduirà tota la història, l’autor posa en boca seva els seus coneixements i les seva filosofia. Capaç de riure’s d’ell mateix. Amb els seus comentaris critica un munt de prejudicis i questiona tot allò que havia considerat com a veritable, civilitzat i segur.

Home jove desarrelat, cansat de la vida avorrida a terra a la recerca d’alguna aventura que el satisfaci, escull com a refugi el mar “Això és el meu substitut de la pistola i la bala” (MD Cap. 1)

Queequeg

Arponer caníbal d’una illa llunyana amb tota la pell tatuada. D’esperit serè i desinteressat.

Coneix Ismael quan comparteixen habitació en un hostal i es fan amics.

Altres arponers

Tashtego i Daggoo

Starbuck

Primer oficial. Segon de bord, questiona Ahab. S’atreveix a titllar de bogeria l’obsessió d’Ahab. “He vingut aquí a caçar balenes, no per acomplir la venjança del meu comandament” (MD Cap. 36)

Altres oficials

Flask (tercer oficial) i Stubb (segon oficial)

Pequod

Símbol de l’Estat americà, la tripulació és de tots colors. El sistema de treball format per dirigents blancs i subordinats d’altres races.

Derrota del Pequod a la novel·la: Surt de Nantucket a l’est d’Estats Units navega al llarg de tot l’Atlàntic fins al calador argentí va cap a l’est tocant el Cap de Bona Esperança, rumb a Malàisia, cap a Java, Mar de la Xina, Formosa (Taiwan), Mar del Japó, canvia de rumb cap a l’equador i naufraga a la Polinèsia.

Influències, paral·lelismes amb altres lectures Melville era un àvid lector i la seva obra literària beu d’aquestes fonts consultades, a la novel·la Moby Dick en fa esment diverses vegades.

- El Desastre del Essex, hundido por una ballena d’Owen Chasse. El fill de Chasse li va prestar un exemplar d’aquest llibre i afirmà Melville “La lectura d’aquesta història navegant sobre l’immens mar, lluny de terra i molt a prop de la latitud del naufragi va tenir un efecte sorprenent sobre mi”. A la Biblioteca del Museu Marítim tenim una edició del 2003

- “Mocha Dick : o la ballena blanca del Pacífico” article de Jeremiah Reynolds” en: Knickerbocker Magazine (1839). una balena blanca de més de 30 metres que nedava prop de l’illa xilena de Mocha. Al final els baleners vencen la balena

8

- The Natural History of the Sperm Whale de Thomas Beale. (1839). La informació que apareix a Moby Dick sobre cetologia i sobre les imatges erronies de les balenes es va extreure d’aquesta obra.

- Scoresby. Informe de las regiones del Ártico; junto con una historia y descripción de la industria ballenera del Norte (1820) Melville el va treure en préstec i va trigar un any a tornar el llibre a la biblioteca.

L’escriptor i amic de Melville, Nathaniel Hawthorne, a qui dedicà l’obra, va jugar un paper important a Moby Dick. És qui llegeix primer la novel·la, abans de ser publicada, la valora i hi veu al·legories que Melville no havia vist. Després d’aquesta lectura Melville la modifica i amplia.

Altres autors i llibres que el van influir: Dant (L’infern), L’Eneida, Emerson, Coleridge, Defoe, Schiller, Montaigne, Shakespeare, la Bíblia (Jonàs, Isaies, Salms, llibre de Job) a Moby Dick apareixen 250 referències bíbliques.

Melville s’inspira també en la pintura de J.M.W. Turner (Capítol 3, a l’Hostal del Brollador) descriu un quadre que veu Ismael. Havia passejat per galeries de pintura durant els seu viatge a Anglaterra a la recerca de models artístics i literaris

Després de Moby Dick

També Moby Dick ha influït en autors posteriors com Ernest Hemingway a El Vell i la mar (1952), personatge masculí que lluita amb els elements, caça d’un gran animal. O Jack London, The Sea Wolf (1904) Wolf Larsen inspirat en Ahab. La primera frase de The Great American Novel de Philip Roth S’inicia amb la frase “Call me Smitty” clar homenatge a Moby Dick.

Moby Dick s’ha adaptat a múltiples formats artístics cinema, televisió, teatre, còmics, òpera:

La película més fidel a l’obra és la dirigida per John Houston, protagonitzada per Gregory Peck i amb guió de Ray Bradbury. Bradbury va escriure, l’any 1968, Leviathan ’99 un relat de ciència ficció situada al 2099 amb un capità Ahab que pilota una nau espacial per destruir un cometa blanc que el deixà cec.

I el còmic Achab de Patrick Mallet: precuela, narra els orígens d’Ahab, des de l’infantesa fins que perd la cama.

El nom de la cadena americana de cafeteries Starbuck’s prové d’aquesta obra.

S’organtizen festivals i lectures de l’obra a Estats Units i Irlanda.

Per saber-ne més Bibliografia Hi ha publicada un munt de bibliografia us aconsellem aquests quatre llibres amb els quals es pot aconseguir una completa informació sobre la vida i l’obra de Herman Melville. Tots quatre els trobareu a la Biblioteca del Museu Marítim: - Moby Dick : la atracción del abismo. Ilarión : Asociación Cultural Graphiclassic, 2013 - HOARE, Philip. Leviatán o la ballena. Barcelona : Atico de los Llibros, 2010 - DELBANCO, Andrew. Melville : su mundo y su obra. Barcelona : Seix Barral, 2007 - OWEN, Chase. El Desastre del Essex hundido por una ballena. Barcelona : Alba, 2003

9

Enllaços: Sobre la relació John Houston- Ray Bradbury Sombras verdes ballena blanca http://strange-library.blogspot.com.es/2012/06/sombras-verdes-ballena-blanca-de-ray.html

MARCHAN, Jaime. Sobre Herman Melville i el Ecuador : travesía y ficción http://www.afese.com/img/revistas/revista57/hermanmelville.pdf

SHAPIRO, David. Running the Moby Dick Marathon http://www.newyorker.com/books/page-turner/running-moby-dick-marathon

DONNELLY, Elisabeth. Why Do We Still Read Moby Dick? : Melville Fans on Why It Remains Relevant http://flavorwire.com/488615/why-do-we-still-read-moby-dick-melville-fans-on-why-it-remains-relevant

ONION, Rebecca. Whaling Ship Crew List Shows Melville Embarking on a Journey that Inspired Moby-Dick http://www.slate.com/blogs/the_vault/2014/10/27/history_of_herman_melville_crew_list_for_the_whaler_acushnet.html

10

A COMPLETAR PEL LECTOR... - Primeres frases del llibre -Personatges

11

- Paraules que per a mi defineixen el llibre

12

- Capítols que vull comentar -La meva opinió

13

- Frases a recordar -El que més m’ha agradat

14

-El que menys m’ha agradat

-M’ha semblat: gens interessant /acceptable /interessant/molt interessant/ imprescindible

-El recomanaré a ................... perquè ....

15

Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona

bibliotecammb@gmail.com

Catàleg: http://bibliotecammb.vtlseurope.com/

Blog: http://bitacolammb.blogspot.com/

Enllaços favorits a: http://www.delicious.com/bibliotecammb

Imatges: http://www.flickr.com/photos/bibliotecammb/

Novetats, inspiracions http://www.pinterest.com/bibliotecammb/

93.342.99.20 extensió 122

16